Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dissabte, 14 de maig de 2011

La nevada de Febrer de 1887. La més gran del segle XIX (I)

Estem a finals del segle XIX, en una Barcelona que es prepara amb força per un dels seus grans canvis, la Exposició Universal de 1888. Malgrat l'esdeveniment, la ciutat presenta moltes mancances i sovint les queixes quotidianes són la brutícia i els carrers sense empedrar, circumstàncies que no fan per una ciutat que molt aviat serà visitada per molts estrangers.

En aquest ordre de coses, la meteorologia canviant i revoltada dels darrers anys del segle XIX sovint provoca més d'un trasbals.

Desembre, al volts de Nadal es baixa fins a -3,5ºC al centre de Barcelona, i Gener, el dia 2 marca una mínima de -5,8ºC a la Universitat, van ser molt freds i moguts. Com a mostra el temporal de vent de mestral que al voltant del dia 10 de Desembre crea problemes a la vida de la ciutat i afecta a les construccions emblemàtiques de la època: “Varios desperfectos ha ocasionado el fuerte viento qua se ha desencadenado estos últimos días en nuestra ciudad.
Se ha derrumbado parte de la cerca del monumento á Colón.
Algunos de los edificios que se están levantando en la Exposición han sufrido tan grandes desperfectos, que tendrán que reedificarse.” LV. Ed. Tarda. 11-12-1886.

Febrer, al contrari, comença molt temperat i estable durant la primera setmana però no dura gaire. El dilluns dia 7 canvia radicalment: “Ayer tarde el tiempo se puso muy malo, como si hubiésemos retrocedido á primeros del mes pasado. El viento era sumamente incómodo y frío, amenazando además lluvia, que no llegó á caer.” LV. Ed.Tarda. 08-02-1887.

Això era el preludi del que passaria uns dies més tard. El dia 10 de Febrer cau una intensa nevada a tota la ciutat i rodalies que va agafar ràpidament i es van acumular, segons alguna informació, fins 3 pams de neu. La nevada va començar cap a les 3 de la tarda, dèbilment, però la matinada del 10 al 11 es va intensificar molt i els flocs queien espessos i abundants.

La cruïlla dels carrers Balmes i Pelai, ho reconeixem fàcilment malgrat les vies del tren de Sarrià encara a cel obert.

La Vanguardia ens explica així el panorama al dia següent:
“Esto no es Barcelona, sino Siberia.
El frío y la nieve lo invaden todo y nos envuelven y aprisionan en una atmósfera que hiela.
Indudablemente los nacidos no recuerdan otra nevada semejante en la condal ciudad.
La nevada del 9 de marzo de 1883, que nos parecía la más fenomenal de las que podían tener lugar en Barcelona, queda reducida á un conato, comparándola con la actual. La del 54 tampoco alcanzó los honores de la de 1887.
Los edificios están decorados con cenefas blancas, coronándolos asimismo gran cantidad de nieve. En un terrado la hemos medido esta mañana y tenía más de tres palmos de espesor. ¡Qué frío!
Se ha paralizado todo el movimiento de esta industriosa ciudad; no circulan tranvías, ni coches, ni carros. El puerto está hoy desierto y tranquilo como si el día fuese festivo. Por las calles solo transitan los curiosos y los que, como nosotros, pobres periodistas, no podemos quedarnos en casa. También algunos, por amor al arte, contemplan el espectáculo que ofrece la naturaleza. En el Parque hemos visto algunos artistas que tiritando de frío y desafiando las inclemencias del tiempo, sacaban preciosas vistas de la nevada. En las plazas-mercados hay pocas vendedoras, escaseando la hortaliza.
La sociedad «Cervantes», suspendió el baile que debía haber celebrado anoche en el teatro Romea.
En nuestras calles apenas se puede transitar pop la gran cantidad de nieve, habiéndose tenido que abrir paso para poderlas atravesar. Los vecinos se daban prisa esta mañana en quitarla de los arroyos. En París la derriten por medio de la sal.
Ha continuado nevando toda la noche y á esta hora, las once de la mañana, aun caen abundantes copos. Desde las tres de la madrugada á las siete de la mañana la nevada ha sido copiosísima. El caso es que coloca á Barcelona en situación crítica, pues los edificios han de sostener extraordinario peso.
La misma nieve que cae impide ver las montañas vecinas. Cuando el tiempo se serene ofrecerá un espectáculo sorprendente ver Barcelona rodeada por tanta nieve. En las afueras su espesor mide unos cuatro palmos. Y como hemos dicho, aun continúa nevando, pero empieza á clarear el sol.
El pasatiempo obligado de los chiquillos en los actuales momentos, es hacer bolas de nieve y á guisa de proyectiles arrojárselos mutuamente. Otros se entretienen en hacer grandes montones con aquellos copos blancos y ligeros, y ensayan la confección de obras artísticas, y como ignoran lo perjudicial que es para la salud tal entretenimiento, copiamos de un colega local las siguientes líneas para que no se olvide lo que en las mismas se indica:
«Muchas son las personas que se entretienen haciendo bolas de nieve. La ocupación es peligrosa, por las enfermedades que con frecuencia desarrolla. El tocar la nieve largo rato, produce reumatismos, flujos de sangre por la boca, resfriados y otras alteraciones de la salud. Debe, pues, abandonarse aquel pasatiempo como dañino.»” LV. Ed. Tarda. 11-02-1887.

La nevada va continuar fins la nit del dia 11. La ciutat va quedar paralitzada i durant força dies les tasques de neteja de la neu ocupaven a l’ajuntament i a molts particulars. El dia següent, dia 12, millora el temps, la temperatura puja lleugerament i plou: “El buen tiempo que presagiamos sucedería á la nevada ha venido ya, y en su consecuencia ayer empezó el deshielo de la nieve, de suerte que caía agua de todas partes, haciendo preciso el llevar paraguas.
Por la tarde llovió regularmente, repitiendo la lluvia por la noche. Sin embargo, como la nevada ha sido de ordago, aún continúa existiendo gran cantidad de nieve.” LV. Ed. General. 13-02-1887.

A La Vanguardia es fa un càlcul del pes de la neu per metre quadrat gracies a que a La Maquinista Terrestre y Marítima hi ha una bàscula de un metre quadrat que va quedar coberta de neu. El pes era de 6 arroves que és l’equivalent a 68 kilograms de pes de la neu cada metre quadrat.

El 13 de Febrer és molt fred i els núvols dominen al cel. Pel matí cau aiguaneu que poc a poc es va transformant en pluja tot i que és molt possible que seguís nevant a llocs alts de Collserola. El desgel continua.

Mentrestant arriben noticies de grans nevades també a les costes de Tarragona i València així com que a Madrid no va caure ni un floc, a Barcelona millora el temps, ja no plou ni neva, i l’ambient cada dia és un pel més suau que l’anterior i a partir del dia 17 les temperatures estan plenament normalitzades.

Relació de les dades d’aquells dies publicades per La Vanguardia.

Un cop passat aquest episodi històric, els últims dies de Febrer són molt suaus, amb mínimes al voltant dels 10º, i amb pluges, situació que fa queixar-se a més d’un per l’estat dels carrers de la ciutat: “Para no perder la costumbre, también las nubes nos regalaron ayer agua en abundancia, especialmente durante la madrugada. No se quejarán este año los agricultores.
En cambio los barceloneses nos vemos obligados á levantar el grito al cielo, á consecuencia de la gran cantidad de barro que invade nuestras calles.” LV. Ed. General. 17-02-1887.

Tot seguit un recull d'imatges de la que quedarà com la nevada més memorable del segle XIX.

Montjuïc i el port.

La Rambla a l'alçada del Teatre Principal.

La Plaça Reial.

L'hospital de la Santa Creu, al carrer de l'Hospital.

Les imatges pertanyen al Arxiu Fotogràfic de Barcelona i els texts periodístics a la Hemeroteca de La Vanguardia.

dimecres, 11 de maig de 2011

El hivern de 1788 a 1789. Precursor de revolucions.

Aquest hivern ve marcat sens dubte per la intensa i duradora onada de fred que comença poc abans de Nadal i arriba al 10 de Gener.

El fred aquesta temporada va començar a plena tardor, estació especialment plujosa: “La estación fue más fría de lo que acostumbra, y en extremo húmeda”, segons el Dr. Salvà, que parla de perjudicis a la verema i als camps sembrats. Malgrat el fred no va haver glaçades ni al Novembre ni al Desembre fins que uns dies abans de Nadal arriba una onada de fred amb majúscules.

En paraules del Dr. Salvà podem imaginar la magnitud de la situació meteorològica: “En el 23 heló en los parages expuestos al ayre pero deselaba al medio día, no así desde el 28 hasta el 31, no obstante que los días fueron claros y serenos, pues en parages que no tocaba el sol helaba a todas horas y en los días 30 y 31 llegaron a helarse las olas del mar al retirarse de la arena, cosa que los más ancianos de la ciudad no se acuerdan haber visto ni oido decir que hubiese sucedido entre nosotros; igualmente el que se helase el agua en piezas de dormir”. Per poder avaluar amb dades concretes ens diu que “mi termómetro regular llegó á bajar 2 grados del punto del hielo, pero otro más expuesto al ayre, y que coloqué en parage más elevado bajó un grado más en aquellos días al salir el sol, punto á que no había visto en el año 1765 que fue muy frío, según consta de las observaciones que entonces hacía nuestro difunto socio Dr. Pablo Balmes”.

Tot seguit, en una imatge d'un estudi del Dr. Mariano Barriendos sobre aquesta onada de fred, es poden veure els efectes devastadors a molts llocs d'Europa.


És important matisar que llavors no hi havien encara termòmetres de mínima i aquestes dades corresponen al moment de la observació, 7 del matí amb hora solar actual, i també cal afegir que l’observatori es trobava al terrat de casa seva al carrer Petritxol. Extrapolant aquestes dades podríem pensar que les mínimes a Barcelona van voltar els -5º i l’episodi de fred pot ser comparable al viscut el Febrer de 1956 amb gairebé -7º a la mateixa línia de la costa de Barcelona.

Els efectes del fred son propis d’una advecció àrtica continental, popularment coneguda com onada de fred siberiana: “Lo grueso del hielo dentro de la ciudad no pasó de una pulgada y media, pero fue mucho mayor en varias partes del Principado en que se helaron los ríos, sobre cuyos hielos pasaban los carruajes sin romperlos.” “Los efectos de este frío sobre la vegetación fueron abrasarnos o quemarnos todas las verduras, echarnos á perder todas las naranjas dulces y limones”. La veritat és que els danys als vegetals van ser molt considerables, especialment perquè no es van prendre mesures per protegir-los degut a que “como acá no acostumbra a sucedernos esto, la gente no tomó esta precaución”.

Aquesta va ser la primera part de la onada de fred que va continuar, fins i tot accentuant-se pels volts de Reis, en aquest cas també amb neu.

El dia 5 de Gener neva pel matí tot i que no sembla una gran nevada. El dia de Reis, al vespre, el cel es va tapant amb un ambient molt fred, a les 2 de la tarda hi ha 3,8ºC, i de nit ja neva. Segueixen caient flocs gran part de la matinada i el matí del 7 de Gener, en un dia molt fred doncs en prou feines arriben als 2ºC a les 2 de la tarda amb cel tapat. El gruix era considerable i el fred ajudava a mantenir la neu.

Segons una crònica de l’Arxiu Històric: “Este año de 1789 fue un año muy frío que se hielaron las aguas del claustro dela catedral y el día 6 de enero del presente llobió niebe que el día 7 quando se despersó la giente bieron dos palmos de niebe por las calles parages de más y parages de menos y en las fiestas de navidad del próximo passado 88. También se hielaron las aguas del claustro de la catedral.” Arxiu Històric Municipal de Barcelona, Ms. 165, fol. 22.

Aquesta neu va ser l’epíleg de la fredorada, com explica el Dr. Francesc Salvà: “Las tablas evidencian que desde el primero de enero hasta el cinco, el frío fue menguando y aunque del 5 al 7 amenazaba volver al grado del diciembre á causa de la nieve que cayó aquellos días, no obstante con los vientos meridionales y lluvias que sobrevinieron á ella se nos templó la estación y siguió así en lo sucesivo.”

A partir d’aquí el mes de Gener va quedar molt suau i no va tornar a refrescar fins a mitjans de Febrer en que “la lluvia del día 12, que fue nieve en los montes vecinos”, cal suposar que aquest “montes vecinos” es refereix al Montseny. També cap al 11 de Març va ploure a Barcelona i neva a les muntanyes veïnes. Aquí acaba aquest memorable hivern on cal ressenyar que entre Nadal i la nit de Cap d’Any va caure la nevada més important del segle XVIII a Mallorca i una de les més grans de las que se’n te noticia a ses Illes.


Moltes vegades els historiadors han debatut sobre la influència de la meteorologia en els esdeveniments socials, doncs aquest any de 1789 tenim un clar i destacat exemple, la Revolució Francesa, que Delacroix ens reflexava amb la pintura La Liberté guidant le peuple. A Barcelona no van arribar els aires de canvi del pais veí però degut igualment a les males collites es van viure uns avalots marcats per l'augment del preu del pa.

Els rebomboris del pa de 1789.

Revolta ocorreguda a Barcelona els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març de 1789 (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa. Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i febrer del 1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat.

En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1 de març, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans: una multitud descontenta assaltà el pastim i l'incendià en bona part, alhora que s'apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners; al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la fabricació de pa. El capità general, Francisco González y de Bassecourt, comte d'El Asalto, envià tropes per a reduir els amotinats, però aquests les apedregaren i ell hagué de refugiar-se a la Ciutadella davant l'actitud amenaçadora de la gent, que només fou dissuadida de cremar la casa de la ciutat per la presència de la tropa. L'ordre dels caputxins intentà d'apaivagar l'avalot, però només hi reeixí en part i amb el lliurament de diners als amotinats.

L'endemà, 1 de març, diumenge, es reproduïren els incidents: una multitud es presentà al pla de Palau i reclamà la rebaixa del preu del pa, cosa que obtingué per escrit, així com la llibertat dels detinguts de la nit anterior. Els avalots es reproduïren, però, a la tarda, amb l'exigència que fossin rebaixats els preus de la carn, del vi i de l'oli. Davant la negativa, un grup nombrós penetrà a la catedral per la força, insultà el bisbe i tocà a sometent. Les autoritats prometeren la reducció dels preus i el bisbe renuncià a una part del dret de cóps, que encaria l'entrada de blat a la ciutat. Mentrestant els regidors, la noblesa i els representants gremials organitzaren patrulles que dissolgueren els grups de la ciutat i detingueren alguns amotinats, mentre des de la Ciutadella els canons eren encarats a la ciutat.

El 2 de març hi hagué encara aldarulls aïllats, però les patrulles evitaren nous incidents i obligaren els botiguers a obrir llurs establiments. Les campanes de les esglésies foren privades de llurs batalls durant una setmana, per evitar nous tocs de sometent. La noblesa i els gremis es feren càrrec del cost de mantenir el preu del pa i de millorar-ne la qualitat.

La repressió del govern de Carles IV fou molt dura: el capità general fou destituït i substituït pel comte de Lacy, que imposà set penes capitals a Barcelona i d'altres a Vic i a Mataró; d'altres amotinats foren deportats. La duresa de la repressió suscità la repulsa de la ciutat, que demanà l'indult dels condemnats a mort, sense obtenir-lo. Molts barcelonins abandonaren la ciutat el dia de l'execució en senyal de desaprovació, fet que desmentiria el caràcter exclusivament plebeu de l'avalot. La ciutat romangué militarment ocupada durant diversos mesos. Hom ha remarcat l'origen comú dels Rebomboris del Pa amb la Revolució Francesa del mateix any, afavorida per la crisi agrària dels anys 1787 i 1788, comuna a tot l'occident europeu.