Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 11 de maig del 2011

El hivern de 1788 a 1789. Precursor de revolucions.

Aquest hivern ve marcat sens dubte per la intensa i duradora onada de fred que comença poc abans de Nadal i arriba al 10 de Gener.

El fred aquesta temporada va començar a plena tardor, estació especialment plujosa: “La estación fue más fría de lo que acostumbra, y en extremo húmeda”, segons el Dr. Salvà, que parla de perjudicis a la verema i als camps sembrats. Malgrat el fred no va haver glaçades ni al Novembre ni al Desembre fins que uns dies abans de Nadal arriba una onada de fred amb majúscules.

En paraules del Dr. Salvà podem imaginar la magnitud de la situació meteorològica: “En el 23 heló en los parages expuestos al ayre pero deselaba al medio día, no así desde el 28 hasta el 31, no obstante que los días fueron claros y serenos, pues en parages que no tocaba el sol helaba a todas horas y en los días 30 y 31 llegaron a helarse las olas del mar al retirarse de la arena, cosa que los más ancianos de la ciudad no se acuerdan haber visto ni oido decir que hubiese sucedido entre nosotros; igualmente el que se helase el agua en piezas de dormir”. Per poder avaluar amb dades concretes ens diu que “mi termómetro regular llegó á bajar 2 grados del punto del hielo, pero otro más expuesto al ayre, y que coloqué en parage más elevado bajó un grado más en aquellos días al salir el sol, punto á que no había visto en el año 1765 que fue muy frío, según consta de las observaciones que entonces hacía nuestro difunto socio Dr. Pablo Balmes”.

Tot seguit, en una imatge d'un estudi del Dr. Mariano Barriendos sobre aquesta onada de fred, es poden veure els efectes devastadors a molts llocs d'Europa.


És important matisar que llavors no hi havien encara termòmetres de mínima i aquestes dades corresponen al moment de la observació, 7 del matí amb hora solar actual, i també cal afegir que l’observatori es trobava al terrat de casa seva al carrer Petritxol. Extrapolant aquestes dades podríem pensar que les mínimes a Barcelona van voltar els -5º i l’episodi de fred pot ser comparable al viscut el Febrer de 1956 amb gairebé -7º a la mateixa línia de la costa de Barcelona.

Els efectes del fred son propis d’una advecció àrtica continental, popularment coneguda com onada de fred siberiana: “Lo grueso del hielo dentro de la ciudad no pasó de una pulgada y media, pero fue mucho mayor en varias partes del Principado en que se helaron los ríos, sobre cuyos hielos pasaban los carruajes sin romperlos.” “Los efectos de este frío sobre la vegetación fueron abrasarnos o quemarnos todas las verduras, echarnos á perder todas las naranjas dulces y limones”. La veritat és que els danys als vegetals van ser molt considerables, especialment perquè no es van prendre mesures per protegir-los degut a que “como acá no acostumbra a sucedernos esto, la gente no tomó esta precaución”.

Aquesta va ser la primera part de la onada de fred que va continuar, fins i tot accentuant-se pels volts de Reis, en aquest cas també amb neu.

El dia 5 de Gener neva pel matí tot i que no sembla una gran nevada. El dia de Reis, al vespre, el cel es va tapant amb un ambient molt fred, a les 2 de la tarda hi ha 3,8ºC, i de nit ja neva. Segueixen caient flocs gran part de la matinada i el matí del 7 de Gener, en un dia molt fred doncs en prou feines arriben als 2ºC a les 2 de la tarda amb cel tapat. El gruix era considerable i el fred ajudava a mantenir la neu.

Segons una crònica de l’Arxiu Històric: “Este año de 1789 fue un año muy frío que se hielaron las aguas del claustro dela catedral y el día 6 de enero del presente llobió niebe que el día 7 quando se despersó la giente bieron dos palmos de niebe por las calles parages de más y parages de menos y en las fiestas de navidad del próximo passado 88. También se hielaron las aguas del claustro de la catedral.” Arxiu Històric Municipal de Barcelona, Ms. 165, fol. 22.

Aquesta neu va ser l’epíleg de la fredorada, com explica el Dr. Francesc Salvà: “Las tablas evidencian que desde el primero de enero hasta el cinco, el frío fue menguando y aunque del 5 al 7 amenazaba volver al grado del diciembre á causa de la nieve que cayó aquellos días, no obstante con los vientos meridionales y lluvias que sobrevinieron á ella se nos templó la estación y siguió así en lo sucesivo.”

A partir d’aquí el mes de Gener va quedar molt suau i no va tornar a refrescar fins a mitjans de Febrer en que “la lluvia del día 12, que fue nieve en los montes vecinos”, cal suposar que aquest “montes vecinos” es refereix al Montseny. També cap al 11 de Març va ploure a Barcelona i neva a les muntanyes veïnes. Aquí acaba aquest memorable hivern on cal ressenyar que entre Nadal i la nit de Cap d’Any va caure la nevada més important del segle XVIII a Mallorca i una de les més grans de las que se’n te noticia a ses Illes.


Moltes vegades els historiadors han debatut sobre la influència de la meteorologia en els esdeveniments socials, doncs aquest any de 1789 tenim un clar i destacat exemple, la Revolució Francesa, que Delacroix ens reflexava amb la pintura La Liberté guidant le peuple. A Barcelona no van arribar els aires de canvi del pais veí però degut igualment a les males collites es van viure uns avalots marcats per l'augment del preu del pa.

Els rebomboris del pa de 1789.

Revolta ocorreguda a Barcelona els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març de 1789 (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa. Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i febrer del 1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat.

En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1 de març, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans: una multitud descontenta assaltà el pastim i l'incendià en bona part, alhora que s'apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners; al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la fabricació de pa. El capità general, Francisco González y de Bassecourt, comte d'El Asalto, envià tropes per a reduir els amotinats, però aquests les apedregaren i ell hagué de refugiar-se a la Ciutadella davant l'actitud amenaçadora de la gent, que només fou dissuadida de cremar la casa de la ciutat per la presència de la tropa. L'ordre dels caputxins intentà d'apaivagar l'avalot, però només hi reeixí en part i amb el lliurament de diners als amotinats.

L'endemà, 1 de març, diumenge, es reproduïren els incidents: una multitud es presentà al pla de Palau i reclamà la rebaixa del preu del pa, cosa que obtingué per escrit, així com la llibertat dels detinguts de la nit anterior. Els avalots es reproduïren, però, a la tarda, amb l'exigència que fossin rebaixats els preus de la carn, del vi i de l'oli. Davant la negativa, un grup nombrós penetrà a la catedral per la força, insultà el bisbe i tocà a sometent. Les autoritats prometeren la reducció dels preus i el bisbe renuncià a una part del dret de cóps, que encaria l'entrada de blat a la ciutat. Mentrestant els regidors, la noblesa i els representants gremials organitzaren patrulles que dissolgueren els grups de la ciutat i detingueren alguns amotinats, mentre des de la Ciutadella els canons eren encarats a la ciutat.

El 2 de març hi hagué encara aldarulls aïllats, però les patrulles evitaren nous incidents i obligaren els botiguers a obrir llurs establiments. Les campanes de les esglésies foren privades de llurs batalls durant una setmana, per evitar nous tocs de sometent. La noblesa i els gremis es feren càrrec del cost de mantenir el preu del pa i de millorar-ne la qualitat.

La repressió del govern de Carles IV fou molt dura: el capità general fou destituït i substituït pel comte de Lacy, que imposà set penes capitals a Barcelona i d'altres a Vic i a Mataró; d'altres amotinats foren deportats. La duresa de la repressió suscità la repulsa de la ciutat, que demanà l'indult dels condemnats a mort, sense obtenir-lo. Molts barcelonins abandonaren la ciutat el dia de l'execució en senyal de desaprovació, fet que desmentiria el caràcter exclusivament plebeu de l'avalot. La ciutat romangué militarment ocupada durant diversos mesos. Hom ha remarcat l'origen comú dels Rebomboris del Pa amb la Revolució Francesa del mateix any, afavorida per la crisi agrària dels anys 1787 i 1788, comuna a tot l'occident europeu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada