Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dissabte, 16 de febrer de 2013

Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (1)

La Petita Era Glacial és un període històric, que abastaria des del segle XIV fins al segle XIX, i és conegut en climatologia per tenir unes temperatures més baixes que les que tenim actualment, la qual cosa no vol dir que sempre feia fred, ans al contrari, quan llegim documents històrics també trobem estius calorosos i hiverns molt suaus. El que si es pot detectar és una major presència d'onades de fred a Europa Occidental i, sovint, els hiverns són més llargs. Tanmateix, les collites del cereal o la verema eren més tardanes que avui en dia. Si sabeu anglès, tot i que podeu posar subtítols en català o castellà, és molt interessant aquest documental del Canal d'Història que porta per títol Little Ice Age. Big chill.

Els testimonis sempre són una font molt útil per conèixer la història, també la meteorològica, i aquí ens és de gran valor el Calaix de Sastre del Baró de Maldà que, tal com ja he dit en altres temes d'aquest bloc, descriu molt be els diferents fenòmens que la natura ens ofereix, ja sigui una nevada o una calorada fora de temps. Gràcies a ell sabem que la temporada de fred de 1787-88 va ser molt suau, sense grans onades de fred, només alguns dies més frescos a mitjans de Gener, i amb un ambient de sequera que va anar malament pels camps, malgrat les bones temperatures. En el seu resum, el Dr. Salvà, il·lustrat i pioner de la observació meteorològica, ens fa cinc cèntims de la situació: "La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."

Més endavant veurem que les afeccions meteorològiques d’aquests anys afecten de forma directa en les revoltes socials que estan per venir.

Un dels moments més importants en una societat eminentment agrícola com la que de finals del segle XVIII era la collita. Una mala collita significava passar penúries, fins i tot fam, i una fredorada fora de temps o una sequera, com el hivern de 1787-88, portaven a la ruïna a comunitats senceres.

El mes de Novembre comença humit i molt suau: "Feu bon dia, però bastant fanch, y mes en la Rambla." Explica el Baró de Maldà el 4 de Novembre. Les temperatures oscil·len entre els 12ºC i els 20ºC durant la primera quinzena però una sèrie de dies amb tempestes són la evidència del canvi de massa d’aire per una més fresca. La segona quinzena és totalment oposada a la primera doncs les màximes en prou feines passen de 10ºC i les mínimes entre 5 i 7ºC. El Baró de Maldà plasma molt be el contrast: "Desde la pluja del 17 de novembre se han girát uns frets tant forts com si fosem en lo més de Janér." I uns dies més tard segueix igual: "Dia 23 de novembre (....) los frets continuan ab la mateixa activitát y los dias son clars." Aquest serà el dia més fred malgrat tampoc presenta una temperatura excessivament baixa però de ben segur el Baró ens descriu la sensació que tothom té quan arriben els primers freds i no estem acostumats.

Arriba Desembre i si el que cal esperar és que l’ambient es torni més fred la realitat és molt diferent. Des dels primers dies del mes la suavitat és la norma: "Lo dia 8 de Desembre y festa de la Inmaculada Concepció de Maria Santissima, fou clár, sense fret, ni vent, cosa particular en aquest temps y en altres anys passats que hi havia plujas, frets o boyras en est rés de això, ab lo que molt de poble há puját á Montjuich y el demés há pogut pasejár per la murallas de már, de terra y per la Rambla." I si pensem que la bona temperatura és d’allò més bo, el Baró de Maldà pensa que potser és causa de malalties: "Dia 11 de desembre (...) Ab tal bonansa de temps se hán giradas algunas malaltias, haventhi tals quals morts repentinas. Liberanos Domine." Sembla, no obstant, que podria tractar-se de una epidèmia de grip més virulenta del normal i que el Dr. Salvà qualifica de "calentura epidémica" al resum de les malalties de l’any 1787, on parla també dels remeis que aplicava en una època que la farmacopea era extraordinàriament primitiva.

Una escena hivernal, pintura de Abraham Van Strij de finals del segle XVIII, transmet sensació de fred amb la presència de la neu.

Sembla ser que el Baró de Maldà no es va veure afectat per la malaltia i aprofita la bonança per marxar d’excursió: "Dia 13 de Desembre (....) Lo dia fou seré y templát. En tal matí de 13 de desembre ani ab alguns Srs companys al Poble de Sant Gervasi y desde alli pujarem á la hermita de Betlém, que es dels Srs Administradors del Hospital, á dinár y antes á la major altura del Tibi dabo una de las montañas de Collsarola tras de Betlém, portantnos ulleras de llarga vista per descubrír á tanta amplitút de terreno, com desde alli se descobra, se pot dir casi á tota Cataluña; havent estát lo dia seré, fora de una poca de calitja á la part de Barna y montanya de Monjuich." La bona visibilitat a la que al·ludeix el Baró és deguda als vents secs de ponent i llebeig i, sens dubte, a l’absència de la contaminació atmosfèrica que avui en dia provoquen les ciutats i les industries de Barcelona i el Vallès majoritàriament.

Les malalties i el temps es relacionaven força a finals del segle XVIII, raó per la qual són els metges els primers observadors meteorològics, i el Baró de Maldà no n’és aliè a aquesta idea però aquí potser va pecar de exagerat, ell o els seus informadors: "Lo Sr jutge Don Juan Herrera se troba extremunciát y molt mal, sent algo frequents lo de morts repentinas, en la nit del 18 desde las onse fins á las 10 horas y mitja del dia vinent matí 19 de desembre há fet vent molt fort y he ohit á dir si de sa resulta hán mort set personas de repente."

La Fira de Santa Llúcia és una tradició nadalenca ben arrelada a Barcelona. La primera edició es va celebrar l'any 1786, per tant, aquest temps agradable va convidar a gaudir de la segona edició.

I arriba Nadal, els dies més curts de l’any i molts hiverns amb els dies més freds però no serà el cas del any 1787. El Baró de Maldà tira de memòria meteorològica: "Lo temps es tan suau, com que yá havent entrát al hivern no fá gens de fret, que molts anys que no se havia experimentada tal bonansa de temps y ennubolantse envés las 9 horas y mitja del dematí 24 vigilia de Nadal, havent á las onse cerca fins á dos quarts de 12 plovisquejár casi no rés, se há serenát luego cap al mitgdia la admosfera á la part de Ponent y luego tots los nubols hán desaparegút fent bona tarde, fora de un poch de vent fresch y molest per anár hom sense la capa ó altre abrich, y com fa lluna en la nit, y es quieta, no dexará molta gent de anár á mitja nit á las matinas de Nadal." Si la vigília és molt agradable, el dia de Nadal és òptim per gaudir d’una de les festes més importants de l’any: "Lo dia festiu y molt alegre de Nadal ó de la Nativitát de Nostre Señor Jesu Christ amanesqué seré y se mantingué aixis tot lo dia fora de qual nubolet y calitja en la tarde á la part de ponent, ab lo que fou plausible per pasejár la gent á la tarde per la muralla de terra y Rambla, que ab los molts coches era una confusió, veyentse pochs anys tal bonansa de temps sens fret ni calor."

Taula amb les dades meteorològiques dels dies abans de Nadal de 1787. La resta del mes no va ser gaire diferent i l'ambient primaveral, com diu el Baró de Maldà, va ser la tònica d'aquest Desembre.

El mes de Desembre acaba sense donar indicis de la estació a la que pertany. Si consultem les taules del Dr. Salvà veiem que llevat dels tres primers dies, on encara hi ha les fuetades de la refrescada de Novembre, la resta de dies les mínimes no baixen dels 10ºC i les màximes sovint estan entre els 15 i 16ºC. Fins i tot, poc abans de Nadal, el dia 19, la màxima passa dels 18ºC i no es baixa dels 15ºC en cap moment. Un altre aspecte que serà extensible a tot el hivern és la sequera doncs en tot el mes només cauen algunes roïnes inapreciables.

divendres, 1 de febrer de 2013

Febrer de 1983. Neu a dojo.

Dir que el Febrer de 1983 era un moment de canvi no és descobrir res de nou. Uns mesos abans, el 28 d'Octubre de 1982, el Partit Socialista, amb Felipe Gonzalez al capdavant, havia guanyat, per primera vegada durant la democràcia, les eleccions al Parlament dels diputats amb el conegut lema de campanya: Por el Cambio.

El 2 de Desembre de 1982 es coneixia la formació del primer govern socialista que portaria nous conceptes després de gairebé 50 anys de governs ultraconservadors. El ministre més famós era Miguel Boyer, ministre d'Economia, que el 3 de Febrer de 1983 explicava a La Vanguardia els punts bàsics de la seva política econòmica:

"· La industria no puede generar mucho empleo en el futuro debido al progreso técnico y a la automatización.
· El Plan a medio plazo para la economía española se empezará a elaborar junto proyecto de presupuestos de 1984.
· Para combatir el déficit público hay que reducir el fraude fiscal antes que aumentar los tipos impositivos.
· Hay que reducir nuestro diferencial de inflación con los países de la CEE si queremos, de verdad, tener éxito en la lucha contra el desempleo.
· Tenemos un gran potencial exportador y nuestro crecimiento debe ir orientado hacia las exportaciones."
La Vanguardia. 03.02.1983 Pàg. 1

Trenta anys després podem valorar la eficàcia d'aquestes propostes.

El ministre d'Economia, Miguel Boyer, en una imatge que actualment seria políticament incorrecta.

Barcelona, per la seva banda, havia canviat al primer alcalde democràtic, degut a que Narcís Serra entraria a formar part del primer govern socialista com a ministre de Defensa, i només feia unes setmanes que Pasqual Maragall exercia com a màxim representant del municipi. Les picabaralles i el diferent criteri econòmic dels partits era quelcom inherent a les reunions de l'Ajuntament, tal com és ara. Preocupaven els diners en una Barcelona que volia reinventar-se després de dècades de franquisme: "Asimismo, las mismas fuentes afirmaron que la situación económica del Ayuntamiento no es tan catastrófica como la refleja la oposición. «Así sería si las entidades financieras no nos quisieran dar más créditos. Y esto no ocurre sino al contrario.» En el fondo de la cuestión subyace la distinta concepción sobre el papel del Ayuntamiento que tienen socialistas y comunistas, por un lado, y convergentes, principalmente, por otro. Aquéllos son favorables a mantener o incrementar servicios al ciudadano, por cuanto no consideran mala la situación económica. Estos, apuntan a un saneamiento económico en detrimento de las cantidades que se destinan a inversiones." La Vanguardia. 03.02.1983 Pàg. 3

I si en política les coses no semblen haver canviat gaire, en altres aspectes trobem notables diferències.

El Barça, després de guanyar a l'Espanyol a Sarrià per 0 gols a 3, comanda la classificació de Primera Divisió i això era portada de La Vanguardia el dia 7 de Febrer. Aleshores el Barça no era l'equip guanyador que veiem avui en dia, feia 9 anys, des de la temporada 1973-74 amb Johan Cruyff, que no guanyava la Liga i la culerada a veure que això seria possible. Doncs no, dos jornades més tard empatava al camp del Sporting de Gijón i per acabar-ho d'adobar abans d'acabar Febrer perdia a casa contra el Racing de Santander per 0 a 2. La Liga 1982-83 estava perduda i l'afició blaugrana patia una nova decepció. No seria fins la temporada 1984-85 amb Terry Venables que els culers, onze anys després, guanyaria el torneig de la regularitat.

El rebuig a la violència terrorista va estar present malgrat la intensa nevada, com va passar a Pamplona el dia 7 de Febrer.

També ha canviat el terrorisme, fet del que tothom es felicita, perquè en aquelles dates els atemptats d'ETA eren noticia gairebé diària. Malgrat que durant el mes de Gener de 1983 no hi va haver cap mort, Febrer va començar luctuosament. El dia 2 moria un Guardia Civil a Ordizia (Gipuzkoa) i només 3 dies més tard, en un atemptat a la seu del banc de Biscaia a Bilbo, morien 3 treballadors d'aquesta entitat. Això va fer esclatar els ànims de la gent que va sortir a manifestar-se a moltes ciutats desafiant un fred que començava a deixar-se sentir.

La neu també va estar present a Barcelona, tot i que un dia més tard. La primera nevada del mes va arribar amb l’advecció pròpiament dita. Dimarts 8 de Febrer cap a migdia el cel de Barcelona es va tapar ràpidament i cap a les 3 de la tarda va caure una tempesta de neu, granís i aigua que va deixar blancs molts barris de la ciutat i va acumular fins a 5 cm al Tibidabo. El caos circulatori a tota la ciutat va ser terrible: "La nieve, la lluvia, la huelga de autobuses, diversos accidentes circulatorios y las salidas de los colegios enloquecieron el tráfico barcelonés ayer por la tarde." La Vanguardia. 09.02.1983 Pàg. 22

Després de 57 dies sense precipitació a Barcelona, el mes de Febrer de 1983 va fer honor a la seva fama de boig i va portar una onada de fred que va deixar nevades intenses i extenses a Catalunya. La ciutat de Barcelona va gaudir de 5 dies de neu durant una setmana, fet totalment excepcional.

Vista del Parc de l'Escorxador i Les Arenes, que ja estava en desús com a plaça de toros des de 1977.

El dia següent, dia 9, va ser fred, doncs al centre de la ciutat no van passar dels 6,0ºC al Putxet i 3,6ºC a l'observatori Fabra, degut essencialment a la gran quantitat de núvols que van tapar el sol però sense caure una sola volva de neu.

El dia 10 de Febrer, en canvi, va caure una feble nevada al voltant de les 10 del matí, més tard va sortir el sol una estoneta i a les 4 de la tarda va tornar a nevar, aquest cop intensament i agafant fins la mateixa platja. Al centre es van mesurar uns 3 cm però a llocs com El Prat van arribar als 15. Tot el litoral barceloní es va veure afectat en major o menor mesura: "Las precipitaciones de nieve en el litoral barcelonés se extendieron desde Sitges hasta Tordera. En algunas zonas el blanco elemento alcanzó entre cinco y diez centímetros de espesor, hecho prácticamente insólito en estas latitudes, en donde no había nevado desde hace veinte años." La Vanguardia. 11.02.1983 Pàg. 3 A les comarques vallesanes també va nevar però amb menys intensitat acumulant-se 6 cm a Sabadell. Malgrat els problemes habituals, amb diverses topades i ensurts als carrers i barris de la part alta de Barcelona, no va haver un caos circulatori com el de dos dies abans.

Una imatge de la Gran Via que evoca per si mateixa el fred hivernal amb tot el seu rigor.

El dia 11 va ser molt fred. Les mínimes van estar per sota de zero graus a tot Catalunya, inclosa la costa, i malgrat fer un bon sol amb cel seré i les màximes no van passar enlloc dels 7 o 8 graus. A Barcelona5,4ºC al Putxet i 4,0ºC al Fabra.

Novament, el 12 de Febrer, a les 7:15 del matí, una nova tempesta de neu va fer que la ciutat tornés a vestir-se de blanc. Era dissabte i els problemes de circulació no van ser importants però a moltes vies ràpides de l’àrea metropolitana va ser necessari l’ús de cadenes i l’aeroport del Prat va tenir que tancar durant unes hores: "el tráfico debió ser cortado en las carreteras de Horta a Cérdanyola y de Vallvidrera a la Rabassada, en donde tan sólo pudieron circular los vecinos de la zona, mientras en la autopista A-2 se hacía necesario el uso de cadenas en alguno de sus tramos helados y también quedaban parcialmente cortadas al tráfico algunas carreteras comarcales del Maresme, en torno a Alella." La Vanguardia. 13.02.1983 Pàg. 29

Acudit gràfic publicat a La Vanguardia el dia 11 de Febrer de 1983.

La màxima del dia 12 al Putxet, al cor de Barcelona, va ser de 2,6ºC i al Tibidabo, el Fabra va quedar-se amb tan sols 0,8ºC com a més alta. De matinada, ja el 13 de Febrer, torna a nevar acumulant-se uns 5 cm a Barcelona ciutat però a llocs de la Costa Brava com Sant Feliu mesuraven 20 cm. A les 6 de la matinada ja no nevava enlloc, el dia va quedar amb núvols alts i clarianes i molt fred. Era el dia de la Rua d'un Carnaval, que pocs anys abans havia tornat a estar autoritzat, i que la presentadora de l'acte la va qualificar dient: «Vamos a empezar la rúa de Carnaval más fría de la historia». A la gent li va costar enganxar-se: "Entre las esperas y la desconexión de los grupos, el frío iba ganándole enteros a la «gresca». La Escuela de Samba de la Asociación de Amigos del Brasil hizo añorar las tardes calurosas del Mundial, cuando sin organización alguna, la ciudad fue una fiesta. Es difícil lograr que el cálido ritmo de la samba prenda en un público aguerrido de prendas de abrigo y con el termómetro muy poco arriba de los cuatro o cinco grados." La Vanguardia. 14.02.1983 Pàg. 15

Ja portàvem uns quants dies de neu i fred i les noticies relacionades ja no eren portada dels diaris, fins i tot les previsions deien que: "Queda algo de lnestabilidad, que puede dar, en cualguier momento, alguna nubosidad y riesgo de alguna ligera precipitación, que podría ser en forma de nieve en cotas superiores a los 500 metros." La Vanguardia. 15.02.1983 Pàg. 65 Com sempre passa va ser llavors, el dia 15 de Febrer, quan va caure la nevada més intensa, això sí, la cota va augmentar tot i que a Barcelona ciutat es va veure nevar a la part alta sense agafar i majoritàriament va caure aiguaneu o pluja, mentre que al Tibidabo s’acumulaven uns 20 centímetres.

Plaça de Santa Madrona, al Poble Sec.

A la pàgina 26 de La Vanguardia del dia 17 de Febrer apareix un article que porta per títol "La quinta ola de frío de este siglo" parlant de l’excepcionalitat de tants dies de neu i que situa aquesta onada de fred dins de les efemèrides importants quan parlem de meteorologia. Curiosament, després d’aquests dies podem llegir a La Vanguardia el següent comentari, recurrent al llarg de la història quan les condicions meteorològiques són extremes: "No obstante, pese a la ola de frío inusual, no estamos ante un cambio de clima a la luz de los últimos conocimientos de la ciencia y según una encuesta de urgencia realizada entre meteorólogos, geógrafos, físicos y otros profesionales y especialistas." La Vanguardia. 17.02.1983 Pàg. 26 Encara no havia arribat l'onada de l'alarmisme climàtic.

La plaça de Catalunya també va quedar ben blanca.