tag:blogger.com,1999:blog-62692588489055641902024-02-19T06:05:39.696+01:00Barcelona: Històries del tempsQuimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.comBlogger79125tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-61991101356256277772020-02-15T13:41:00.000+01:002020-05-03T13:42:21.095+02:00A l'ombra del vent (i 2)<div style="text-align: justify;">Encara tenim molt recent en la memòria els efectes de l'anomenada <a href="https://govern.cat/govern/docs/2020/01/24/14/00/8da2101d-f8d0-40a9-96fc-65012855dcae.pdf">Borrasca Gloria</a> on, apart de les pluges i inundacions, el temporal de mar va arrasar literalment moltes platges, provocant danys en menor o major quantia a tot el litoral català, valencià i balear. Les afectacions, no obstant, va ser gairebé generals a la <a href="http://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2020/20200127_informe_episodio_meteorologico_borrasca_gloria.pdf">península Ibèrica</a>: <i>"El Gloria és una mena de borrasca perfecta, “que aglutina tots els fenòmens que hi pot haver a l’hivern: onatge intens, neu, pluja amb màxims de 315 litres per metre quadrat i ratxes de vent de 100 quilòmetres/hora al litoral”, apuntava ahir un portaveu del Servei Meteorològic de Catalunya. “El temporal marítim és excepcional, ja que ha afectat tota la costa, des del cap de Creus fins a Llevant”, afegeixen les mateixes fonts. La persistència, i també l’ampli àmbit geogràfic afectat, és una de les característiques del temporal que ha deixat un paisatge de devastació. L’Observatori Fabra no registrava ratxes de vents superiors als 100 km/h durant dos dies seguits des del 1992, segons indica l’agència Efe, que cita l’Agència Estatal deMeteorologia."</i> La Vanguardia. Viure. 23.01.2020 Pàg. 1</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwYiuLqq-cGK8enaaC0vnAkm0JfxO6dL2nsSoSZmLqF9yQ_Eyt-Gixajfm1YUZnSDpfFd7JGFp9HBvFAdKRkg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El moviment de la borrasca Gloria va ser curiós, sembla que volia contentar a tots.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El pas de depressions són les causes més normals de vents arreu del món, des dels huracans als ciclons extratropicals, on trobem les que ens afecten a nosaltres. Catalunya no és un país per el que passin de forma freqüent les àrees de baixes pressions, com si que ho fan a països com Irlanda, Escòcia o Islàndia, per aquest motiu, quan un sistema depressionari es passeja per les nostres latituds, els seus efectes són considerables. No cal dir que en un territori tan humanitzat com el nostre, les afectacions semblen més importants però el problema és l'invasió de tot tipus d'habitat per part dels humans.</div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/vDEQTGYJq1A" width="480"></iframe></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Les imatges de la gent són prou explícites per recordar un episodi històric de pluja, neu i vent.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Des del punt de vista sinòptic, aquesta circulació anòmala de borrasques ve provocada per la presència d'un gran anticicló a Europa central. Si una depressió va a parar al mar Balear pot acabar generant un flux de llevant d'ampli recorregut marítim, que aixeca onades imponents i vents forts a causa de l'alt gradient baromètric. Són les conegudes llevantades.</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'any 1948, després d'un episodi de nevades que va deixar blanca Barcelona, un mar embravit per la força del llevant destrossa literalment el front costaner de la ciutat ocupat per barriades de xaboles que van quedar gairebé arrasades: <i>"El temporal degeneró en azote calamitoso. Sus consecuencias han sido dramáticas para las sempiternas víctimas de estas inundaciones. Solamente la tenacidad humana en resistir a la Naturaleza puede explicar que periódicamente, con regularidad de ciclos casi matemáticos; se repitan las causas y, por lo tanto, los efectos. Los sitios inundados son siempre los mismos y naturalmente, sus vecindarios son siempre los que pagan la siniestra contribución al temporal. Tratándose de Barcelona ya se sabe que nos referirnos, por ejemplo, a las barriadas bajas de Somorrostro y Casa Antúnez inermes cada año más, porque cada año el mar vuelve por sus fueron con mayor ímpetu, ante esta calamidad periódica. Y fuera de Barcelona, ya se sabe también; la línea férrea de la costa que, poco a poco, se va convirtiendo en comunicación de cabotaje, a juzgar por lo próxima que corre al mar. El alcalde de la ciudad visito las zonas damnificadas y tomó las disposiciones convenientes en auxilio de la humilde población que en ellas se alberga.<br />
Por la misma razón de mal tiempo se suspendió la salida del barco correo entre Barcelona y Palma de Mallorca y no llegó el vapor «Plus Ultra», que regresa de Canarias y Cádiz.<br />
Mediada la tarde lució tímidamente el sol, haciendo concebir alguna esperanza a que la tan deseada lluvia no se pase de la raya."</i> La Vanguardia. 28.02.1948 Pàg. 7</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYvHOVdNuXOoKX-EMNDrgLdCPwL_PddwgClqmeH7GD65IdK9_TU1qlGwdBFU5Ah7GCLAAlmK9Fg3CU8PCneX8Lmp8163v5ll4yGXHkR8-kaIjuJj7218euXZwjLTdUr5uDPZ1v-yS8rhA/s1600/lv19480228-04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1502" data-original-width="854" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYvHOVdNuXOoKX-EMNDrgLdCPwL_PddwgClqmeH7GD65IdK9_TU1qlGwdBFU5Ah7GCLAAlmK9Fg3CU8PCneX8Lmp8163v5ll4yGXHkR8-kaIjuJj7218euXZwjLTdUr5uDPZ1v-yS8rhA/s400/lv19480228-04.jpg" width="227" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Retall de La Vanguardia del <a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1948/02/28/pagina-4/34356603/pdf.html">28 de Febrer de 1948</a></span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">L'àrea de Barcelona no és un lloc on els vents bufin amb vigor de forma continuada. Hauríem de pujar a les parts altes de Collserola per trobar una prevalència de vents forts. En aquest cas, l'observatori Fabra és un bon referent i, com veiem a la figura següent, publicada pel <a href="https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/serveis-i-dades-climatiques/roses-dels-vents-climatiques/">Meteocat</a>, hi ha un domini més important del Garbí i el Mestral. El Ponent i el Gregal tenen un domini secundari. Respecte a la velocitat, són els vents entre el NW. i NNW. els que bufen més violentament i estan relacionats amb el pas de fronts freds, i un màxim secundari pels vents del ENE. i NE. relacionats amb depressions mediterrànies.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv21qkymcIP4O46h7osUqz7Eq6NG2tjYd3LPuv0WfFs51aJR4t8cn-fCVObR5efMqw8AkJBXaNF5feK_4vwTKii2Zddf20KwRMP-Rgs0ycxmxORV4yR0AqtEa7BDE4jyU5gtxklXebVag/s1600/rosa+vents+fabra.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="887" data-original-width="786" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv21qkymcIP4O46h7osUqz7Eq6NG2tjYd3LPuv0WfFs51aJR4t8cn-fCVObR5efMqw8AkJBXaNF5feK_4vwTKii2Zddf20KwRMP-Rgs0ycxmxORV4yR0AqtEa7BDE4jyU5gtxklXebVag/s400/rosa+vents+fabra.png" width="354" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">A la història meteorològica podríem trobar infinitat d'exemples de mestralades després del pas de fronts freds lligats a depressions atlàntiques en el seu recorregut cap a l'est: <i>“En la madrugada de este día se han dejado sentir algunas ráfagas de viento huracanado, que no ha dejado de ocasionar algunos sustos y averias y el derribo de algunos árboles. Por la mañana continuaba el viento, pero con mucha menos violencia.”</i> Diario de Barcelona. 23.01.1860 Ed. Tarda Pàg. 773.</div><br />
<div style="text-align: justify;">No és gens estrany que depressions molt profundes generin tàlvegs que, unit a un marcat gradient baromètric, provoquen ventades destacades: <i>“El fuerte viento, o mejor huracán, que se dejó sentir en la mañana de anteayer, derribó pajares y una casa que se estaba construyendo en el vecino pueblo de San Martín de Provensals.”</i> Diario de Barcelona. 25.01.1860 Ed. Matí Pàg. 828.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Com veiem, aquests comentaris de finals de Gener de 1860 estan separats per una setmana i la causa no és altre que el pas continuat de depressions en el que s'anomena "família de borrasques" que assegura una afectació continuada de fronts i vents forts: <i>“El fuerte viento que se dejó sentir durante la penúltima noche y una gran parte del dia de ayer nos hace abrigar serios temores de que no habrá venido á crear nuevos obstáculos para nuestro ejercito espedicionario. En varios pueblos del llano ha derribado árboles, tabiques y pajares. En la plaza Real observamos que había hecho rodar por el suelo una gran parte de las macetas que hay en el centro de la misma.”</i> Diario de Barcelona. 01.02.1860 Ed. Matí Pàg. 1067</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmChe8onogbx9gwC93kzJW_ZodTOiSw9A_8FDj97_-EOfZ5QW1KYczvXiXFPlBfK2v5T6c4TVT6FQcSfdVMm-kH6yGXT6S888nkDBns0iA47UnSBawdUVvm-CteeyANSoEXnh1cPvrMnU/s1600/DXWFw_MX0AIuviw.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="504" data-original-width="814" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmChe8onogbx9gwC93kzJW_ZodTOiSw9A_8FDj97_-EOfZ5QW1KYczvXiXFPlBfK2v5T6c4TVT6FQcSfdVMm-kH6yGXT6S888nkDBns0iA47UnSBawdUVvm-CteeyANSoEXnh1cPvrMnU/s400/DXWFw_MX0AIuviw.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">En aquest mapa de superfície podem veure el que coneixem com una "família" de borrasques en circulació des de l'Atlàntic. Els centres principals, podríem dir que són els "pares", porten una B majúscula, i els centres secundaris, els hi diem "fills", formats sota l'influència dels primers, amb b minúscula. Porten pluges a l'oest peninsular però a nosaltres ens deixen més vent que aigua.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Hi ha vegades que la diferència de pressió, és a dir, el gradient, entre les depressions, al nord, i l'anticicló, al sud, porta ventades que provoquen danys considerables. En el cas següent, el vent molt fort és provocat per una depressió que discorre amb gran rapidesa des de l’Atlàntic i el Cantàbric cap al Canal de la Mànega, on arriba amb pressions properes als 970 hPa. Aquest vent causa molts desperfectes, especialment en una incipient xarxa de cables telefònics enlairats pels carrers de la ciutat: <i>“El vendabal N. O. que desde hace dos días viene soplando, continuó durante toda la noche de ayer, aunque con menos violencia. La fuerza de la ventolera, en la calle de las Beatas, derribó una tabla colocada en el balcón de una casa. La tabla fue á dar contra un farol, rompiéndolo.<br />
El cercado de mampostería que existe en el anden bajo del puerto, conocido antes por el muelle de pescadores, quedó derribado en una extensión de cincuenta metros, por el ímpetu de la borrasca que derribó también la cerca que rodea el jardín del Palacio de Bellas Artes.<br />
En la Rambla de Cataluña el viento tronchó un poste telegráfico que quedó suspendido á un metro de altura. Los destrozos ocasionados por el viento en la red telefónica han sido considerables, habiéndose roto gran número de alambres.”</i> La Vanguardia. 23.02.1893 Pàg. 2</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYthF0ed8o-l2cnI8Yq8INm076WXAse_zEfwLd_hkr488693bFV9inDdhgLNGIbKBP1Rkd1dx5R6K8LI00h-alZ7ceYerFIckzC8t40rTItE6XqPAWqtZ4EiQ3db3TkdTCCSpqqsyUzLQ/s1600/1514371743965.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYthF0ed8o-l2cnI8Yq8INm076WXAse_zEfwLd_hkr488693bFV9inDdhgLNGIbKBP1Rkd1dx5R6K8LI00h-alZ7ceYerFIckzC8t40rTItE6XqPAWqtZ4EiQ3db3TkdTCCSpqqsyUzLQ/s400/1514371743965.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Les estructures provisionals, com va passar el <a href="https://www.ccma.cat/324/el-vent-va-volar-el-sostre-dalgunes-parades-de-la-fira-de-reis-de-la-gran-via/noticia/2828777/">27 de Desembre de 2017 a la Fira de Nadal de la Gran Via</a>, poden patir les conseqüències d'una mestralada violenta.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Un efecte curiós relacionat amb el vent a Barcelona és l'anomenat "rebuf". La causa no és altre que la confluència al mar, enfront de la costa central, de la tramuntana que bufa a l'Empordà amb el mestral, o cerç, que baixa per l'Ebre i que porta vents marítims, carregats d'humitat, que sovint deixen precipitacions sobre la capital catalana. Això <a href="https://beteve.cat/medi-ambient/rebuf-plou-a-barcelona/">ens ho explica molt bé en Marcos Amores al web de Betevé</a>.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Normalment, no porta vents forts però no és descartable que pugui ser l'origen d'algun desperfecte: <i>“Desde las primeras horas de la mañana de ayer sopló un fuerte viento Sud, que en algunos momentos arreció de tal suerte que semejaba un verdadero huracán. Los cristales de algunos balcones y los globos de cristal de las puertas de algunas tiendas se hicieron añicos, sufriendo también daño los hilos de la red telefónica. Los arroyos laterales de las Ramblas quedaron alfombrados de hojas. Aunque en las aguas del puerto no se notaba ninguna variación sensible, en los pueblos de la costa debió de ser bastante fuerte la marejada.”</i> La Vanguardia. 19.11.1893 Pàg. 2</div><br />
<div style="text-align: justify;">Si el més normal és que deixi precipitacions en forma de aigua, pot passar que, en plena onada de fred, porti algun regal en forma de neu: <i>"La nieve sorprendió ayer dos veces a los habitantes del área de Barcelona. Primero de madrugada y luego a media mañana. La sorpresa fue todavia mayor porque mientras nevaba en el litoral barcelonés, en la Cataluña interior estaba despejado, aunque hacía, eso sí, mucho frío. La primera nevada se produjo hacia las 4 de la madrugada, entre Barcelona y Castelldeíels, y fue la responsable de los retrasos que padeció durante todo el día el aeropuerto de El Prat. La segunda, que dejó cinco centimetros de nieve, se registró a partir de las 10. Cerca de 30 puertos de montaña estaban cerrados en el centro y norte de España, mientras que en el sudeste francés se colapsó la autopista A-7."</i> La Vanguardia. 22.11.1999 Pàg. 1</div><br />
<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyDl0mGHdGavbObAVwCv8EbsWgHeTVFobLObV7dxYceGStzrT2yYlUvyQGyezXaPGZurwlv1LlXdNumoNZ3Sw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Diumenge 21 de Novembre de 1999, ben d'hora, molts barcelonins van llevar-se amb una sorpresa blanca.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Menys agradables són els efectes que porten vents com el Ponent, especialment a l'estiu, quan s'emporta el mercuri ben amunt i la humitat relativa als seus valors mínims. Les màximes temperatures registrades a Barcelona venen de la mà d'aquest vent escalfat per la seva fricció sobre una península Ibèrica molt calenta. Això va passar durant el Mundial de Futbol de 1982: <i>"Barcelona registró ayer una temperatura de 37,6 grados, la más alta del siglo. El calor pudo más que el popular termómetro de la avenida Puerta del Angel. Las bombillas que lo iluminan e indican las temperaturas tan sólo funcionaban hasta los 35 grados. Ayer, a marchas fórzadas, los operarios tuvieron que colocar nuevas luces para que se pudiera reflejar el caluroso ambiente de nuestra ciudad."</i> La Vanguardia. 07.07.1982 Pàg. 1</div><br />
<div style="text-align: justify;">Una conseqüència indesitjada del Ponent és la facilitat amb la que el foc s'escampa. Aquell Juliol, els incendis van tenir un protagonisme que va posar en guàrdia el medis existents en materia d'extinció: <i>"Gran parte de los bosques de la provincia de Barcelona estallaron ayer en llamas. Como si un negro cerebro dirigiera las operaciones, los incendios forestales se sucedieron uno tras otro con inusitada rapidez y en múltiples lugares: Garraf, Martorell, Sant Quírze de Safaja, Parets, Cardedeu, Castellterçol, Caldes de Montbui, El Figaró, Aiguafreda... los bosques parecían haber declarado la guerra. El más espectacular y peligroso de todos los incendios fue el originado en el macio de Garraf en el término municipal de Begues, que llegó a quemar varias torres y óbligó a desalojar a dos mil personas en la zona de Castelldefels."</i> La Vanguardia. 07.07.1982. Pàg. 3</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyECx-uIp6TZhjiIwKY1EcBB8nXfAy8OiOMl9PsG9dDW4jqwQHVosJ2y8tWGnUhF0QmsMiqVX0FB82Xvx3QuozyxoEE81SqhqoZo-bdeatVuoFfLs6sQ-T_vHzfom97U9jvsJcmnB43u8/s1600/Incendis+al+Garraf.+6+i+7+juliol+1982.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="467" data-original-width="700" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyECx-uIp6TZhjiIwKY1EcBB8nXfAy8OiOMl9PsG9dDW4jqwQHVosJ2y8tWGnUhF0QmsMiqVX0FB82Xvx3QuozyxoEE81SqhqoZo-bdeatVuoFfLs6sQ-T_vHzfom97U9jvsJcmnB43u8/s400/Incendis+al+Garraf.+6+i+7+juliol+1982.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Visió apocalíptica d'un cel vermell al massis del Garraf aquell Juliol de 1982.</span></i></div><br />
No obstant, el vent de Ponent no s'allarga molts dies i sovint es limita a un dia de ràbia. Només el canvi de vent canvia les condicions meteorològiques com un mitjó. L'Alfons Puertas ens explica l'experiència del 27 d'Agost de 2010: <i>"Si fins aquí l’agost de 2010 havia mostrat un comportament força discret, el dia 27 decideix entrar a l’història meteorològica de l’Observatori Fabra. Per aquesta finalitat tingué prou amb 6 hores: Una entrada molt marcada de vent de ponent entre les 09TU i les 15TU dispara la temperatura fins un valor extraordinadi de 37.9ºC a les 14:11TU. Aquesta és la quarta temperatura més alta registrada mai al nostre observatori des del 1914 i la tercera en un mes d’agost. L’episodi va ser tan intens com efímer. La mateixa tarda el vent gira a NE i rebaixà sobtadament el mercuri que ja es mantindrà en valors suaus, fins i tots frescos als matins, fins a final de mes."</i> <a href="http://www.fabra.cat/meteo/resums/resums2010.html">Web de l'Observatori Fabra. Resum del 2010.</a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3IXf9STuKENtfjkRa-zdHxpMmho28xeXKmUkfEw_qPFPGRRBVMLZv4A-aM0En9OxoyKP7UGFFSaQzpmRZnrpqlzgcEVSshc7XveeMdddHX6TZSUqTtnjldGSn9NKRlM-hh9XMgRYm8Qc/s1600/resums1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="617" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3IXf9STuKENtfjkRa-zdHxpMmho28xeXKmUkfEw_qPFPGRRBVMLZv4A-aM0En9OxoyKP7UGFFSaQzpmRZnrpqlzgcEVSshc7XveeMdddHX6TZSUqTtnjldGSn9NKRlM-hh9XMgRYm8Qc/s400/resums1.jpg" width="400" /></a></div><br />
Per acabar aquest tema sobre el vent i les seves conseqüències, voldria recordar una de les ventades més violentes i dramàtiques que hem tingut les últimes dècades i que es va fer famosa per la situació meteorològica que la va generar: la ciclogènesi explosiva del 24 de Gener de 2009. La recordo perfectament perquè, casualment, va ser el dia de la presentació de la <a href="https://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/equipaments-meteorologics/observadors-meteorologics/">Xarxa d'Observadors de Meteorologia del Meteocat</a>, a la qual pertanyo, i vàrem comentar molt les previsions del moviment de la borrasca enmig d'una ventada imponent. El conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, present a l'acte, va estar informat dels esdeveniments i va marxar abans d'hora per coordinar les actuacions amb la resta del Govern.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/WIkhkOS_PCU" width="459"></iframe></div><br />
Per definició, una ciclogènesi explosiva no és més que la formació o aprofondiment molt ràpid d'una depressió, considerant una variació de més de 24 hectopascals (hPa) en menys de 24 hores i que pot generar forts vents de fins a 140 kilòmetres per hora i amb ràfegues superiors. Normalment tenen un recorregut més septentrional però el <a href="https://beteve.cat/medi-ambient/que-es-ciclogenesi-explosiva/">cicló extratropical Klaus</a> va passar ben a prop causant una gran quantitat de danys i la mort de 4 nens a Sant Boi i 2 homes a Abrera i La Palma de Cervelló: <i>"La prueba más evidente de la excepcionalidad de lo ocurrido en Catalunya en las últimas veinticuatro horas es la cantidad de árboles caídos desde la madrugada del sábado hasta media tarde de ayer. Pinos y encinas con más de cincuenta años fueron arrancados de cuajo por las ráfagas de viento, que en diversos puntos de Catalunya superaron los 170 kilómetros. En su caída cortaron calles y vías de ferrocarril y destrozaron edificios.<br />
A la luz de las intervenciones de los bomberos y de los incidentes registrados parece que el viento se ensañó especialmente con las comarcas de Barcelona, Baix Llobregat, Vallès, Anoia, Garraf, Maresme y también con las del litoral y el prelitoral de Tarragona. Algunas zonas, básicamente urbanizaciones y residencias ajardinadas, quedaron materialmente aisladas por esta tormenta de árboles."</i> La Vanguardia. Vivir 25.01.2009 Pàg. 4<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/wv9ig--v7ho" width="480"></iframe></div><br />
Molt didàctic és el capítol del programa <a href="https://www.ccma.cat/tv3/quequicom/capitols/?pagina=19">Quèquicom</a> emés el 11 de Febrer de 2009 sobre el fenomen viscut dues setmanes abans. També, si voleu, és molt útil la presentació del Grup d'Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) sobre el <a href="http://gama.am.ub.es/presentaciones/csr2010/exposicion/ventada.pdf">cicló Klaus</a>, des d'un punt vista acadèmic.<br />
</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-33476483780492023702019-11-26T08:11:00.000+01:002020-04-26T08:15:01.743+02:00A l'ombra del vent<div style="text-align: justify;">El vent és un dels paràmetres meteorològics que mesurem en un observatori però, malgrat fer-ho amb aparells de precisió, el seu valor pot no ser representatiu d'una àrea geogràfica àmplia, i menys si l'orografia és irregular o amb condicions meteorològiques variables. Les ciutats són un exemple de com pot ser més fort o més fluix en funció de l'orientació d'un carrer, de l'amplitud d'una plaça o de l'elevació d'un barri.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Remuntant a la història, és molt possible que el vent fos el primer fenomen meteorològic que va preocupar els homes. A la mitologia grega, i després a la romana, ja el trobem simbolitzat en els <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Dioses_del_viento_griegos">Anemoi</a>, deus dels vents governats per Èol i que representaven els punts cardinals: Bòreas (N), Notos(S), Euros (E) i Zèfir (O). La importància que aquests significaven per l'agricultura i la navegació és causa directa del seu culte.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7nsJz2Da9iqhMn5xtGwPz5vgX5M7I1n-wc5OyQdV2Enqzz_xFgKRYIQm-SZxrqEAb8tH3QcJHbqeuW0LXQ8Ee3mE2XLM5ZJV6KHR0k0sEnIuu-oQ02cNNaxdnlIdc5kR1x4Bkq6XXjlw/s1600/Tower_of_the_Winds.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1191" data-original-width="1600" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7nsJz2Da9iqhMn5xtGwPz5vgX5M7I1n-wc5OyQdV2Enqzz_xFgKRYIQm-SZxrqEAb8tH3QcJHbqeuW0LXQ8Ee3mE2XLM5ZJV6KHR0k0sEnIuu-oQ02cNNaxdnlIdc5kR1x4Bkq6XXjlw/s400/Tower_of_the_Winds.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>La Torre dels Vents d'Atenes, del segle I a.C., mostra els principals vents. A la part superior, disposava d'un penell que mostrava la procedència del vent que bufava.</i></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">Un vent de tempesta que porti una pedregada, vents abrasadors que sequen els conreus o vents que podien embravir el mar i posar en perill una expedició, ja fos comercial o bèlica, podien ser decissius en el tarannà d'un poble o una comunitat. Era necessari conèixer-los i pregar per la seva ajuda. Cultures com la vikinga o asteca també pregaven als deus meteorològics la seva complaença.</div><br />
<div style="text-align: justify;">En aquest ordre de coses, és lògic pensar que les primeres noticies relacionades amb el temps, que trobem en les cròniques antigues, són les que fan referència a danys o destrosses originades pel vent, com és el cas dels temporals de mar que són la causa de naufragis amb perdua de vides humanes: <i>“A 18 de Mars 1376, hague gran tempestat de mar en Barcelona, y doná á travès al cap de Lobregat un Pamfil de Genova carregat de mercaderías, y moriren fins en 60 personas entre líberos, y esclaus.”</i> Rúbriques de Bruniquer. Volum 5. Capitol 73</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9O3RwVJtvfpNHDzngmFsLS6JwaHm53hufD3CJJYTwyKtRv5aa9S5lBS-03WjAxgtn7L19dWVxr1-P_5r3oMoW_9cHf2N_WWju2T_Rde88tK_xwqtRGW_hx1Q7y_2Kh0YczgrU5U2acLc/s1600/Ivan-Aivazovsky-The-Tempest+1851.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="635" data-original-width="1000" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9O3RwVJtvfpNHDzngmFsLS6JwaHm53hufD3CJJYTwyKtRv5aa9S5lBS-03WjAxgtn7L19dWVxr1-P_5r3oMoW_9cHf2N_WWju2T_Rde88tK_xwqtRGW_hx1Q7y_2Kh0YczgrU5U2acLc/s400/Ivan-Aivazovsky-The-Tempest+1851.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>La tempesta, d'<a href="https://es.artsdot.com/ADC/Art.nsf/Art_ES?Open&Query=[Champ1]+contains+%22Ivan%20Aivazovsky%22">Ivan Aivazovsky</a> representa molt bé els riscos d'una tempesta marina.</i></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">No només en mar obert, on el risc és extrem, a port els danys materials també poden ser molt quantiosos, tot i que es minimitza la perdua de vides. En un port com el de la ciutat de Barcelona, amb poca protecció natural, no era estrany que un vent fort que agités el mar i, amb ell, les naus ancorades, provoqués greus desperfectes.</div><br />
<div style="text-align: justify;">En el llibre El temps a Catalunya dia a dia, en Mariano Barriendos ens porta dos testimonis que relaten el mateix succés: <i>“Martes a 20 de abril de 1632 al amanecer se vio el cielo tan amarillo como una cera y tan barroso causava espanto (...) No tardó mucho a evacuar el Cielo lo que amenasava pues a lo mas dos horas antes del medio día empesó a soplar un bochorno (...) el mar tan embravecido dieron las dos naos mayores sobre los paños de Monjui que ardiéndose y haciéndose pedaços couna, la nave más pequeña pudo ponerse a salvo (...) Duró la tormenta hasta dos horas passado medio día: enfureciéndose más y más el Mar (...) Hasta media tarde no se sosegó la tormenta.”</i> Sembla que la devastació va ser gran: <i>"En aquest die succehi tant gran naufragi en lo moll de la present ciutat de Barcelona ques perderen en ell dues naus grosses y moltes barques de tal manera succehi que noy ha memoria de homens que hajan vist tant gran fortuna."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiccdhsHtO-bd-XugqJ_uI6ei13KsLf3akDzI_eZlSXnsytza-Vu5AqKnV7uObej-V3ZmI9JEppwIGC8dOtoTacHoVlDL-K37pYK8aOd4FEhHnFPUUGcSRrFhG-nD1dqo4t090AOyP2sd0/s1600/1.563.+Vista+des+de+Montju%25C3%25AFc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="669" data-original-width="1600" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiccdhsHtO-bd-XugqJ_uI6ei13KsLf3akDzI_eZlSXnsytza-Vu5AqKnV7uObej-V3ZmI9JEppwIGC8dOtoTacHoVlDL-K37pYK8aOd4FEhHnFPUUGcSRrFhG-nD1dqo4t090AOyP2sd0/s400/1.563.+Vista+des+de+Montju%25C3%25AFc.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Vista de Barcelona de 1563. Gravat d'Anthonis van den Wyngaerde. Podem veure com els vaixells queden molt desprotegits, especialment als vents d'origen marítim.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">No sempre una ventada forta s'ha interpretat com un fet dolent, malgrat les destrosses. La nit de Nadal de 1821 el vent provoca danys al port però malgrat això, es pren com una benedicció. La causa no és altre que Barcelona havia patit des de l'estiu una epidèmia de febre groga des de l'Agost i hom creia que aquest vent netejaria la ciutat del virus: <i>"El ventarrón furioso de la noche entre el 24 y 25 al paso que produjo muchas ventajas relativamente al espurgo natural de esta Ciudad, causó grandes daños en los buques anclados en este puerto. Se regulan a una cantidad considerable los perjuicios que han recibido los propietarios. Ocupados los hombres de mar en la reparación de esta desgracia no han podido acudir a la convocatoria del Escelentísimo Ayuntamiento para la elección de celadores de marina."</i> Diario Constitucional, político y mercantil de Barcelona. 27.12.1821 Pàg. 3</div><br />
<div style="text-align: justify;">Barcelona no és una ciutat habituada als vents forts però, de vegada en quan, la violència d'Èol es fa notar. El Baró de Maldà ens explica una ventada que provoca danys a la ciutat el 21 de Novembre de 1770: <i>“La vigilia de la presentació de Nostra Senyora en lo any 1770, per espay de 12 horas continuas, feu un gran vent, cesant á las 10 del matí, fins á las ... de la nit, y á las 8 del vespre, pasá á un espantós uracàn, de manera que horroritzava á quants lo ohíren pués feu caurèr las mes de las chimeneas de las casas de Barcelona, sen portá teulas; rompé molts dels fanals dels carrers y vidrieras de las finestras de las casas, feia tocar las campanas, tirá a terra las dels rellotges y els panarets del hospital y de las Geronimas; derribá la cupula del cimbori de la Cathredal (...) arranca arbres, sense altres estargos considerables dins y fora de la Ciutat.”</i> Calaix de Sastre. Baró de Maldà. Pàg. 7</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLgQPUyw2KjwnqyATIAkJAQW0LkeVUzNcFZrxyN29OpF7ZH-5RNBMECpDFSM6LpLnlA3AJerai1aPwyB6M18oMiWwUy8pp6PKOZo7sR5EFq25HEyVQzH6C5ihazsP4jhkqkqTVtakzjbc/s1600/rosadelsvents.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="959" data-original-width="1000" height="384" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLgQPUyw2KjwnqyATIAkJAQW0LkeVUzNcFZrxyN29OpF7ZH-5RNBMECpDFSM6LpLnlA3AJerai1aPwyB6M18oMiWwUy8pp6PKOZo7sR5EFq25HEyVQzH6C5ihazsP4jhkqkqTVtakzjbc/s400/rosadelsvents.gif" width="400" /></a></i></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La Rosa dels Vents ens indica la procedència del vent. En l'aspecte més tècnic indiquem els graus de la circumferència però molta gent coneix el nom de cada vent i la seva influència. A Catalunya, aquests són els més generalitzats.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Actualment hi han diversos mètodes de medició. El més exacte és mitjançant <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anem%C3%B2metre">l'anemòmetre</a> que ens marca la velocitat, màxima, mitjana o en interval de temps, i també la procedència en graus. Així podem saber quina és la ràfega màxima, el cop de vent més fort, i la velocitat mitjana en 10 minuts, que ens explicarà si el vent fort és sostingut o puntual.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Un mètode més empíric es fa observant les conseqüències del vent. Així va nèixer l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_de_Beaufort">escala de Beaufort</a> que mesura la força del vent en funció de com veiem el nostre entorn, ja estem a terra o en alta mar. Altres són més específiques com l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_Fujita-Pearson">escala Fujita-Pearson</a>, que mesura la força dels tornados, l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Escala_d%27huracans_de_Saffir-Simpson">escala Saffir-Simpson</a>, que classifica els huracans segons la seva intensitat o l'<a href="https://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/la-prediccio-meteorologica/escales-de-vent-i-mar/escala-douglas/">escala Douglas</a>, específica del mar.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMx_ZmYJWOMaE9Dv32YvD7Hzx5s0F15uCxnx2YGg96YwSvfywySOrUt0MIv-I85iMi8dTxMUE8evfNus6AREcu4JLDplP8JQYsPCTQxWPAY8uyTVCwEWkn1TGw6T7JWTwG1Mgad9nMjuk/s1600/anemo+sant+jeroni.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1342" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMx_ZmYJWOMaE9Dv32YvD7Hzx5s0F15uCxnx2YGg96YwSvfywySOrUt0MIv-I85iMi8dTxMUE8evfNus6AREcu4JLDplP8JQYsPCTQxWPAY8uyTVCwEWkn1TGw6T7JWTwG1Mgad9nMjuk/s400/anemo+sant+jeroni.jpg" width="336" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">L'anemòmetre del cim de Sant Jeroni, fotografiat el Juliol de 1932, que pertany a la <a href="https://totmontserrat.cat/muntanya/meteorologia-climatologia/">xarxa d'observatoris de la muntanya de Montserrat</a>.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les ventades poden ser provocades per diferents causes meteorològiques. Les tempestes d'estiu, amb els seus canvis sobtats de temperatura, humitat i pressió atmosfèrica, porten associats vents horitzontals i verticals que es presenten de forma ràpida i violenta, capaços de provocar danys considerables com és el cas de les <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Torbonada">torbonades</a>: <i>“Dia 7 de Setembre de 1776 á dos quarts de 12 de la nit, sobrevingué un fort uracán, mesclát ab pluja, trons y llamps, que horrorisava, el que (Gracias a Deu) durá molt poch, no obstant lo gran impetu del vent derribá la paret que tanca lo hort dins del recinto del Monastir de Sant Pere, en seguida del cuerpo de Guardia existeix en la muralla de terra.”</i> Calaix de Sastre. Baró de Maldà. Pàg. 32</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwk5-7G0zoR-B7txEcDhBV3ILI8ikftbPcDN-5BF4kpu-jtUZ7JDWf8NvvSpmsgAJyshXv2j9M1LGBdQx-svkY6xCbLZXwJ0VnhIP2bi57c8ZA4kvvmD9Z1mzI1UJgeyYw-_BE_ow-NMc/s1600/tornado+7+set+el+prat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="620" data-original-width="1305" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwk5-7G0zoR-B7txEcDhBV3ILI8ikftbPcDN-5BF4kpu-jtUZ7JDWf8NvvSpmsgAJyshXv2j9M1LGBdQx-svkY6xCbLZXwJ0VnhIP2bi57c8ZA4kvvmD9Z1mzI1UJgeyYw-_BE_ow-NMc/s400/tornado+7+set+el+prat.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El tornado del 7 de Setembre de 2005 va espantar molta gent, sobre tot als que havien d'agafar un avió.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">En aquesta categoria podríem incloure els tornados, poc habituals a Catalunya tot i que cada any registrem més d'un però de baix nivell a l'escala Fujita. L'any 2005, a final de l'estiu i amb uns valors d'energia potencial (CAPE) molt alts, van haver diversos tornados prop de Barcelona, els més forts a El Prat el 7 de Setembre i a Mollet, el dia següent, on ens expliquen les seves sensacions: <i>"Los vecinos no salían de su asombro. “Todo ha sido muy rápido” –señaló Encarna, del barrio de Can Pantiquet–. Estaba desayunando cuando empecé a oír ruidos y golpes muy fuertes. Me asusté mucho porque no sabía qué ocurría, así que me quedé quieta en la cocina esperando a que pasase. Cuando me asomé a la ventana, no me lo podía creer”, detallaba aún temblorosa por la impresión.<br />
Que si “sólo lo habíamos visto en películas de catástrofes”. Que si “vaya susto, si no me refugio por poco se me vuela el cochecito con el niño”, etcétera. Todos parecían haber sufrido el golpe de viento en carne propia. Leo, la propietaria de un bar situado también en el barrio de Can Pantiquet, explicó a la agencia Efe: “Han sido momentos dramáticos y hemos pasado mucho miedo e impotencia. No lo había visto nunca, lo levantaba todo, se lo llevaba todo, todo volaba, sobre todo ramas”. “Un cliente me ha ayudado a que no se abrieran las puertas del bar y pensábamos que como saliera alguien, se lo llevaba el viento”, añadió. La dueña del establecimiento continuó explicando: “Hemos leído lo de El Prat –en referencia a otro tornado que barrió el aeropuerto– y hoy nos ha tocado a nosotros. Ha sido un segundo y no me gustaría volverlo a pasar. ¡Qué miedo!”."</i> La Vanguardia. Vivir. 09.09.2005 Pag. 1</div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/wjcu5NcZigA" width="459"></iframe></div><br />
<div style="text-align: justify;">Per sort, molts poques vegades cal lamentar danys personals provocats per tornados a Catalunya i que, en la majoria de casos, són mànegues marines que es desenvolupen a tocar de la línia costanera i en entrar terra endins són causa d'algun ensurt, com en el vídeo anterior. Les situacions de Gota freda o Depressió aïllada en nivells alts (DANA) són potencialment perilloses per generar aquest tipus de fenòmens.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Sempre hem tingut tornados i no són més nombrosos ara, senzillament ara l'informació, visual i escrita, vola a la velocitat de la fibra òptica i abans a la del pas del periodista amb ganes d'escriure: <i>“Durante la noche de anteayer y ayer, la mayor parte del dia, descargó sobre esta capital una fuerte borrasca de agua y granizo, acompañada de vez en cuando de relámpagos y truenos, cual si estuviésemos en lo fuerte del verano, y de algunas ráfagas de viento. Desde las diez de la mañana hasta las dos de la tarde el aguacero fué muy considerable, de manera que los habitantes de las tiendas y almacenes de las calles inmediatas á la de la Bora del Rech, empezaron á desocupar-los mas que de prisa, temiendo los estragos de una inundacion. A las doce y minutos un golpe de viento, que en algunos presentó todo el carácter de un huracan, y que en concepto de algunos era procedente de una manga, arreció de una manera espantosa acompañada de un ruido que parecia al de un terremoto. La plaza de Palacio y la de la Constitucion fueron los dos sitios, que segon ha llegado á nuestra noticia, fueron teatro de alarmantes escenes. Los paraguas, sombreros y otros objetos de las tiendas y aparadores eran arrebatados por el aire á considerables distancias. Se rompieron infinidad de cristales y en el último punto las puertas del Palacio de la Diputacion se cerraron de golpe. El toldo de la mujer que vende agua y azucarillos, lo propio que los postes en que estaban fijados los carteles de una libreria, fueron arrojados al suelo. Un hombre y un niño fueron arrojados contra la pared, y sufrieron algunas contusiones.</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0bdlNNIuSJgQXrWCSsID2M7iPBSP-OeCr8099JNLD1_it10sVDuaPQw4qLO1qZ-1lWco4TgRfkBXCIBnWFaubL-L7b8HCsaWHpOjqsyWp2z9eFJCx73EKSp37s4X5MOpXdhhhiUVJ90M/s1600/vent1899.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="633" data-original-width="785" height="323" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0bdlNNIuSJgQXrWCSsID2M7iPBSP-OeCr8099JNLD1_it10sVDuaPQw4qLO1qZ-1lWco4TgRfkBXCIBnWFaubL-L7b8HCsaWHpOjqsyWp2z9eFJCx73EKSp37s4X5MOpXdhhhiUVJ90M/s400/vent1899.jpg" width="400" /></a></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>Una de las tiendas que mas sufrieron fue la de géneros estableciada á la entrada de la calle de la Libreteria. Los aparadores cayeron hechos trizas, y la multitud de pañuelos y otros objetos fueron arrebatados por el aire. La mayor parte de dichas prendas recogidas por varias personas, fueron devueltas acto contínuo á su legítimo dueño. A un caballero le pasó un lance bastante original. Hallándose en el centro de la plaza el sombrero se le echó á volar hasta la altura de un segundo piso, y fué á parar á la mitad de la espresada calle. Un honrado artesano se lo entregó, y como havia encontrado un tapabocas y un pañuelo procedentes de la espresada tienda creyó que ambas cosas se habian caido de dentro el sombrero, y las metió dentro. El caballero al llegar á su casa se apercibió de que el sombrero contenia dos objetos, que no le pertenecian, y se apresuró á devolverlos. En la plaza de Palacio algunas personas tuvieron que arrojarse al suelo para poder librarse de ser derribadas por el torbellino.<br />
Afortunadamente á la hora en que escribimos estas líneas no sabemos que aconteciese ninguna desgracia personal. En el puerto no hubo alteracion sensible. Se nos ha dicho que el Llobregat esperimentó una caudalosa avenida. Los árboles de los paseos no sufrieron daño notable. Se aseguraba que en dos ó tres casas de esta ciudad, habian ocurrido desplomes parciales de algunos trozos de pared. Momentos hubo en que era del todo punto imposible el poder transitar por las calles. En la Bolsa, tan solo se reunieron un cortísimo número de personas y por lo tanto solo se habló del temporal, sin que se hiciese operacion alguna.”</i> Diario de Barcelona. 14.11.1851 Pàg. 6714-15</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxcHliY1yy-mwxx4Wkkr1dWmJGYvchFNxQf0AgzDJwnOphkT1PXzumjClmEqJSNRlofi6Lw4zlJ_5LJM7IGm7E-UKN8KO_yHF4G4vxDFRrGxukbZbfclCqWkI5ckd9dj5OAPmi0N8v1Ko/s1600/mafalda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="523" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxcHliY1yy-mwxx4Wkkr1dWmJGYvchFNxQf0AgzDJwnOphkT1PXzumjClmEqJSNRlofi6Lw4zlJ_5LJM7IGm7E-UKN8KO_yHF4G4vxDFRrGxukbZbfclCqWkI5ckd9dj5OAPmi0N8v1Ko/s400/mafalda.jpg" width="299" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Són innombrables les situacions en que el vent ens ha afectat en major o menor mesura. I moltes que vindran. Però, malgrat la seva molèstia, cal agafar-lo com una forma de sentir la natura.</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-23676589663404988782018-02-03T18:52:00.000+01:002020-05-03T14:07:31.076+02:00Hivern de 1954. A l’ombra de la gran fredorada<div style="text-align: justify;">A la història hi ha un munt d’esdeveniments que destaquen amb llum pròpia, i ho fan amb tanta lluentor que altres fets importants propers en el temps s’acaben oblidant o perdent el seu veritable valor. No és estrany que això també passi amb les grans personalitats científiques, polítiques, esportives. Recordem Eddy Merckx però oblidem al gran Poulidor. Podríem dir que això és el que va passar amb el Hivern de 1954, que es perd en el record eclipsat per la importància del Febrer de 1956, potser el més fred des que tenim dades instrumentals, fa uns 240 anys.<br />
<br />
Però abans d'entrar en matèria meteorològica, no hi fa res uns apunts històrics, per allò de posar-nos en situació.<br />
<br />
Espanya es troba fora del mapa estratègic, aïllada després d'acabada la Segona Guerra Mundial. La Organització de les Nacions Unides, recent nascuda després del conflicte bèlic, recull en la <a href="https://documents-dds-ny.un.org/doc/RESOLUTION/GEN/NR0/032/90/IMG/NR003290.pdf?OpenElement">Resolució 39 de la ONU</a> el que es coneix com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Q%C3%BCesti%C3%B3_espanyola_(Nacions_Unides)">Qüestió espanyola</a> el conjunt de relacions geopolítiques i diplomàtiques entre l'Espanya feixista i el països de l'ONU.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikGEUhGSt3Kmvg15ay7c6Nb6WYz6MiYKWdXdjOT5-onZC6flrIPtkhWMAf8se7K1loZtxm24p100zuYWXt55NnkrlK9-ru4HCKixCvp_sW6wiwqccTLvvap6KVJ4dUS4GTeI0i_FJRzGc/s1600/Hitler+Franco.+Hendaye.+Octubre+1940.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1111" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikGEUhGSt3Kmvg15ay7c6Nb6WYz6MiYKWdXdjOT5-onZC6flrIPtkhWMAf8se7K1loZtxm24p100zuYWXt55NnkrlK9-ru4HCKixCvp_sW6wiwqccTLvvap6KVJ4dUS4GTeI0i_FJRzGc/s320/Hitler+Franco.+Hendaye.+Octubre+1940.jpg" width="222" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Un Franco ben somrient es troba amb Hitler a Hendaya, l'Octubre de 1940.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Com ens expliquen a l'article anterior: <i>"A l'ONU, el tema d'Espanya va ser un dels primers a ser tractat per l'organització, per iniciativa de la delegació de Polònia. Entre maig i juny de 1946, el Consell de Seguretat de l'ONU va fer un estudi sobre la situació política a Espanya, arribant a les següents conclusions:</i></div><ol style="text-align: justify;"><li><i>El règim de Franco era de naturalesa feixista, establert amb ajuda del règim nazi d'Alemanya i el règim feixista d'Itàlia.</i></li>
<i> </i>
<li><i>Malgrat les protestes aliades, Franco va ajudar a les potències de l'eix enviant la Divisió Blava a la Unió Soviètica i apoderant-se de Tànger en 1940.</i></li>
<i> </i>
<li><i>Franco, juntament amb Hitler i Mussolini, va ser culpable de la conspiració que va resultar en la Segona Guerra Mundial, en la qual es va ajornar la bel·ligerància de Franco fins al moment que s'acordés mútuament."</i></li>
</ol><div style="text-align: justify;">No obstant, degut a la posició anti-comunista del règim franquista, els Estats Units, en l'àmbit militar, van fent més lleugera aquesta pressió enviant armes després del conegut com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pacte_de_Madrid_(1953)">Pacte de Madrid</a>, signat el 26 de Setembre de 1953. Aquest, en esència, seria el punt d'inflexió que marcaria el final de l'embargament que patia Espanya i la normalització internacional de la dictadura.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF3dmM7wFX1QQazbMr4E3HeOZTpqaaXgrQ_0BTQ_8Uy6c-s6h1MhLL_ohmImgmRcGpW0ynuCovZ8gJ7Rg3M4-kPtkNdDZfuefCZzsQPIQGAH3lw3Uv9HiPenYCtZJT2XVU_4IdiKUvYcs/s1600/Franco+Eisenhower.+Desembre+1959.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="811" data-original-width="997" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF3dmM7wFX1QQazbMr4E3HeOZTpqaaXgrQ_0BTQ_8Uy6c-s6h1MhLL_ohmImgmRcGpW0ynuCovZ8gJ7Rg3M4-kPtkNdDZfuefCZzsQPIQGAH3lw3Uv9HiPenYCtZJT2XVU_4IdiKUvYcs/s320/Franco+Eisenhower.+Desembre+1959.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Un Franco ben somrient es troba amb Eisenhower a Madrid, el Desembre de 1959.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Ens trobem en plena escalada de la Guerra Freda. Després de la II Guerra Mundial, les potències es divideixen en blocs: per una banda el bloc capitalista, encapçalat pels Estats Units que desenvolupen el conegut com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_Marshall">Pla Marshall</a> i el bloc comunista, que lidera l'Unió Soviètica que acabarà signant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pacte_de_Vars%C3%B2via">Pacte de Varsòvia</a>.<br />
<br />
En aquest augment de les friccions est-oest, entrava en joc una eina que, d'haver-se utilitzat, podria haver estat terrible per la humanitat sencera: les bombes atòmiques. Era un tema molt tractat a la premsa d'aquell hivern. Només començar l'any ens posen en situació amb un article de José Artero Soteras amb el títol <a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1954/01/01/pagina-9/32789861/pdf.html">Muere un año peligroso, 1953, Nace un año esperanzador, 1954</a>: <i>"La energía atómica y los armamentos fundados en ella, bien sean ingenios A o artefactos H son conocidos en el mundo entero; hallándose los dos posibles enemigos en posesión de todos sus secretos. Nadie, por tanto. debe soñar con eliminar al contrario en un primer golpe, por muy grande que éste fuera; máxime sí como en el caso de Rusia tiene ésta el espacio a su favor.</i><br />
<br />
<i>Quien conozca la geografía rusa deberá reconocer que esto es una verdad evidente y con bombas atómicas, como ya sucedió cuando sólo se luchaba con fusiles, el tremendo «general espacio», y el «mariscal invierno» lucharán siempre en vanguardia contra quienes pretendan, ignorar su existencia."</i><br />
<br />
Així estava tot, i més anys que va seguir, però per sort, els dos galls de la baralla es van limitar a treure pit i ensenyar-se qui en tenia més i qui les tenia més grans.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinNQeksSvSFreI3KMZGqOHYVvghgk39oiDOMWyRDtm5Fq22NGP9EjLADD-NPpAzeLKscxMe-UIwm4y8QWW0krDZIKCFaPTzR_B5ee5aHfzQ58yeu0VA6JL_NaLpp-oWlFhqpWKSjsxIV8/s1600/wpid-wp-1444046549118.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="271" data-original-width="736" height="117" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinNQeksSvSFreI3KMZGqOHYVvghgk39oiDOMWyRDtm5Fq22NGP9EjLADD-NPpAzeLKscxMe-UIwm4y8QWW0krDZIKCFaPTzR_B5ee5aHfzQ58yeu0VA6JL_NaLpp-oWlFhqpWKSjsxIV8/s320/wpid-wp-1444046549118.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Enmig de tot aquest enrenou, la vida seguia i els dies passaven, amb més o menys dificultats, per la gent d'una banda i de l'altre de les fronteres, cada vegada més altes, que s'aixecaven entre països.<br />
<br />
Però, si hi ha quelcom que no entén de fronteres és el conjunt de fenòmens que cada dia ens afecta: calor, fred, sol, pluja, neu..., en definitiva, la Meteorologia. Especialment adversa va comportar-se durant aquest hivern tan "bèlic" i, com veurem, n'hi va haver per tothom.<br />
<br />
El període hivernal 1953-1954 va començar a Catalunya de forma molt decepcionant, pels amants del fred i la neu, és clar, i és que la suavitat tèrmica s'allarga fins Nadal. La causa no és altre que un gran anticicló centrat sobre Europa oriental que bloqueja el pas de depressions atlàntiques que, en el seu recorregut típic d'oest a est, queden ancorades a les portes de la península Ibèrica, generant un corrent del sud o sud-oest gairebé constant.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgna0iwWIG_n8LFL6uP9GJjpsJr4oCFIUAq5gaIHMrTH8ZdtoGo2juqLFJjuxhHLfvIUlHsoXVx3JnMCxFUfTrxgEPN6BXRvmVz9CZOWbJzjTJzvVxc_GgFPDH7U2Ci4UMVvvuNOtDOhko/s1600/19531218BM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1120" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgna0iwWIG_n8LFL6uP9GJjpsJr4oCFIUAq5gaIHMrTH8ZdtoGo2juqLFJjuxhHLfvIUlHsoXVx3JnMCxFUfTrxgEPN6BXRvmVz9CZOWbJzjTJzvVxc_GgFPDH7U2Ci4UMVvvuNOtDOhko/s320/19531218BM.jpg" width="224" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Com podem observar a la pàgina del <a href="http://hdl.handle.net/20.500.11765/6290">Boletín Meteorológico diario</a> del 18 de Desembre, una setmana abans de Nadal, quasi tots els observatoris de la xarxa d'AEMET, llavors Servicio Meteorológico Nacional, tenen mínimes superiors a 5ºC, fins i tot en localitats molt fredes com Molina de Aragón o Soria i, curiosament plou dèbilment arreu d'Espanya menys al Cantàbric i Galicia. Els vents del sud són els causant d'aquest desgavell.<br />
<br />
Malgrat que no s'acostuma a recordar, com si que passa amb els freds i les nevades, aquest tipus de situació és bastant normal, de manera que molts hiverns tenen alguns dies o setmanes de caire primaveral, abans i ara. No és estrany, fins i tot, que aquest dibuix sinòptic sigui tan durador que abasti tota l'estació, avançant dates de floració i portant als catastrofistes de l'escalfament a fer tota mena d'auguris.<br />
<br />
En el hivern que ens concerneix, va ser durant els dies de Nadal quan va girar la truita. L'espai atlàntic va ser ocupat per un anticicló que, amb el seu gir en sentit horari, va portar vents de latituds septentrionals, més freds, és clar. El canvi, no obstant, no es limita a un moviment de les peces en el tauler meteorològic. L'anticicló atlàntic s'allarga cap al nord-est establint un pont amb l'anticicló del nord d'Europa i dibuixant la nit de Cap d'Any un corrent que porta els freds de les planes russes cap a l'interior continental.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg10a3xDQ_HwnQVZ3tHHG1KvQpTHWY3qdwVEYlbHf-tQmLjI6PHdsUEIlqX4-NECF7HpRujPPEsWH3CjVZRZv9-8kglreFB2vWiTuqN3I_p1VrhUsmXJjGsbv4DJgtAO5_6nKV8o_4eTB8/s1600/1954010100_1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="513" data-original-width="704" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg10a3xDQ_HwnQVZ3tHHG1KvQpTHWY3qdwVEYlbHf-tQmLjI6PHdsUEIlqX4-NECF7HpRujPPEsWH3CjVZRZv9-8kglreFB2vWiTuqN3I_p1VrhUsmXJjGsbv4DJgtAO5_6nKV8o_4eTB8/s320/1954010100_1.gif" width="320" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Només començar l'any 1954, el fred i la neu prenen un protagonisme absolut quan el 2 de Gener cau a la mateixa ciutat de Barcelona una mica d'aiguaneu: <i>"</i><i>La que acaba de venir ha sido la primera ola de frío que hemos padecido en el invierno actual. La causa de ella ha sido igual a la que origina todas las más intensas que se registran siempre en estos meses: la absorción de vientos del sur de Rusia por una borrasca que se sitúa en Italia y que procede de otra que comenzó en Canarias y que después de cruzar el estrechó de Gibraltar se fue corriendo por el Mediterráneo hasta alcanzar la península hermana. (...)</i><br />
<i>Sin embargo, aunque España no recibía tan directamente el empuje de la masa aérea fría, fue lo suficiente para ocasionar en Cataluña, y especialmente en los Pirineos orientales, grandes nevadas con espesores de treinta y ochenta centímetros de altura. (...)</i><br />
<i>¿Continuará viniendo más aire frío? Esta es la pregunta que, aterida y asustada, formula ahora todo el mundo. Y a ella hay que contestar que lo probable es que vaya cesando la impetuosidad de ese viento y que poco a poco la masa aérea, se aquiete y repose sobre nuestro suelo y se temple con nuestro sol.</i><br />
<i>El cielo, no siendo en las cordilleras, está limpio, «claro y heladero propio de enero», y si de noche se enfría mucho, por el día se caldea bastante.</i><br />
<i>Las temperaturas de nuestras capitales de provincias — que es de donde tenemos rápidamente datos — han descendido en uno o dos días, tres, seis, doce y aun más grados."</i> La Vanguardia. 03.01.1954 Pàg. 6</div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/YWaGQiS7PUc" width="480"></iframe><br />
</div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La neu a les muntanyes del Cantàbric aïllava sovint molts pobles. Els treballs per restablir les comunicacions eren titànics.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El règim franquista, quinze anys després de la guerra, no havia preparat al país per evitar aquests problemes cíclics. Poca neu havia caigut fora de les muntanyes però els problemes de comunicacions eren generals. Calia buscar una justificació transcendental: <i>"El mundo se nos está empequeñeciendo de tal modo —por efecto de la creciente intensidad y rapidez de las comunicaciones— que en cualquier lugar repercuten las consecuencias de los sucesos acontecidos a muchos kilómetros de distancia. En este momento el pais entero se encuentra bajo la égida de un tiempo riguroso, pródigo en nevadas, en lluvias y en ventiscas, y ello ha tenido por resultado inmediato que las comunicaciones ferroviarias padezcan interrupciones y retrasos, los cuales vienen a constituir ante nosotros como una embajada del desorden del clima en aquellos lugares. De este modo los trenes procedentes de Zaragoza llegaron a nuestra ciudad con tres o cuatro horas de retraso sobre su horario."</i> La Vanguardia. 10.01.1954 Pàg. 6<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfhprfm0nx7jzzr1fxIKbWcMS50I5NM3PRqDHdS7qx8hvRKl511WipxgP-88K684sY44NgOiUnwhdxwGA_72wJrr8kwiOcxsnZLCPuKk1llI_dXk2r6LCe3WprsQtqdAOTnYfs9-ctnCo/s1600/portada+17+gener.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1077" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfhprfm0nx7jzzr1fxIKbWcMS50I5NM3PRqDHdS7qx8hvRKl511WipxgP-88K684sY44NgOiUnwhdxwGA_72wJrr8kwiOcxsnZLCPuKk1llI_dXk2r6LCe3WprsQtqdAOTnYfs9-ctnCo/s320/portada+17+gener.jpg" width="215" /></a></div></div><br />
<div style="text-align: justify;">Com el temps evoluciona sense aturador, l'onada de fred siberià desapareix i a meitat de mes es gaudeixen unes temperatures inimaginables dies enrere. Els canvis sobten tant com els 20ºC que es registren a Barcelona: <i>"Estamos sometidos a grandes cambios de temperatura del aire. Tan pronto bajamos en España por escalones de seis grados centígrados, como trepamos a saltos locos de doce grados en muchos puntos de nuestra Península.</i><br />
<i>Puntos destacados por sus mayores excesos térmicos han sido durante la semana última Cuenca, que vió caer el termómetro a 11 grados bajo cero, y Alicante, que disfrutó casi de los 25 de máxima, propios de un día de verano."</i> La Vanguardia. 17.01.1954 Pàg. 5</div><br />
<div style="text-align: justify;">I, com no podia ser d'una altre manera en un hivern tan variable, el millor estava per arribar. La darrera setmana de Gener s'estableix un pont anticiclònic entre les altes pressions de Sibèria oriental i Escandinàvia. El flux de vent de l'est és mastodòntic, abasta gairebé mig hemisferi nord, com podem veure en la següent imatge. Podem dir que hi havia fred per tothom, els de l'est i els de l'oest.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9oUdVzBgeKKOY3eUrA4U5mnkUicQEh5LLFFC0d6OsyAY-HW1lvv5NDRjpeoNYyhqrE7f0HJ3H8NvfzF7oO1f_6-EmAFWcii60h5XutUzfkPy31wdHUVai-BV44aJM6EpIDNmuDZFP3po/s1600/NOAA_2_1954012400_2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="593" data-original-width="724" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9oUdVzBgeKKOY3eUrA4U5mnkUicQEh5LLFFC0d6OsyAY-HW1lvv5NDRjpeoNYyhqrE7f0HJ3H8NvfzF7oO1f_6-EmAFWcii60h5XutUzfkPy31wdHUVai-BV44aJM6EpIDNmuDZFP3po/s320/NOAA_2_1954012400_2.png" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">En el seu recorregut, afecta primer a Europa oriental i, en concret, a Romania, oberta a Sibèria pel mar Negre. En aquest sentit, voldria fer una àmplia ressenya d'aquell Febrer de 1954 a Romania que és la terra de la meva dona.<br />
<br />
A la memòria meteorològica del país daci hi han molts hiverns durs, que a Catalunya són impensables, però aquest Febrer de 1954 destaca amb llum pròpia. Una paraula que temen els romanesos durant les informacions del temps a l'hivern és <i><b>viscol</b></i>. Més que una nevada, estaríem parlant de neu amb vents molt forts durant hores i hores que arriba a acumular decenes de centímetres, fins i tot metres de neu, en un temps relativament curt.<br />
<br />
Una de les regions més afectada per aquest fenomen és <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Munt%C3%A8nia">Muntènia</a>, situada entre els Càrpats i el Danubi. Oberta al mar Negre per l'est, quan una depressió hivernal queda instal·lada al sud aporta, amb el seu gir ciclònic, fred de les planes russes i humitat del mar Negre. Aquesta barreja crea un coctel que als Estats Units es coneix com <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Lake-effect_snow">Lake-effect</a> i acumula neu a dojo en zones concretes afectades pel vent.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdqR_VO40i4D8WFd87QLZ-yFIEUkShctNVusAvPiawv6M6Es2e-WcnfSWleYBbwEyQnBk8GGyVY8x3AwPi1kROv8UoUvyrCy2S8SUuhHZHNPG2IlHYRyI1u_h_IzFXKfbbflb2F8SaGfY/s1600/nameti2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="720" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdqR_VO40i4D8WFd87QLZ-yFIEUkShctNVusAvPiawv6M6Es2e-WcnfSWleYBbwEyQnBk8GGyVY8x3AwPi1kROv8UoUvyrCy2S8SUuhHZHNPG2IlHYRyI1u_h_IzFXKfbbflb2F8SaGfY/s320/nameti2.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Imatges de la tempesta de neu de Febrer de 2012 a prop de Buzău</i></span></div><br />
Us puc assegurar que és molt angoixant. Neva sense parar reduint la visibilitat a la mínima expressió, que fa gairebé impossible caminar o circular per carretera, i acumulant grans quantitats de neu que poden arribar a formar congestes que sepulten cotxes i, fins i tot, cases.<br />
<br />
Una de les més importants que recorden els romanesos va ser al principi de l'etapa comunista i es coneix com a <i><b>Marele Viscol din februarie 1954</b></i> (La gran nevada del Febrer de 1954), que va afectar sobre tot a Buzău i a la capital, Bucarest.<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/fVUVJG1vmbA" width="480"></iframe><br />
</div><br />
<div style="text-align: justify;">La mare de la meva dona va viure amb 19 anys aquest hivern glacial a la localitat de Săpoca, un poble prop de Buzău, i segons em va explicar, els que van poder sortir amb menys dificultats, anaven a ajudar a la gent que havia quedat literalment enterrada dins de casa seva portant menjar i traient-los si calia. Calia obrir camins que, en molts casos, semblaven tunels per l'alçada de les parets de neu. Tot això sense màquines, que havien quedat enterrades, i base de pales i la unió dels veins.<br />
<br />
En un país amb hiverns tan freds, la neu pot aguantar sense desfer-se durant setmanes, per tant, hom pot imaginar que una nevada d'aquest nivell paralitza l'activitat a qualsevol lloc, ja sigui un poble o una gran ciutat, com Bucarest. Aquí, el govern de la República Socialista, liderat per Gheorghiu-Dej, va mobilitzar l'exercit romanés, que encara mantenia una presència significativa de soldats soviètics que havien <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Romania_durant_la_Segona_Guerra_Mundial">ocupat Romania des de l'any 1944</a> i presoners polítics i comuns que van intentar obrir vies de comunicació.</div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/aaDKoJzivps" width="480"></iframe></div><br />
<div style="text-align: justify;">Tot seguit, tres enllaços a diferents temes que tracten aquest episodi meteorològic, en llengua romanesa:<br />
<ul><li><a href="http://www.bucurestiivechisinoi.ro/2019/02/documentar-in-imagini-iarna-anului-1954/?fbclid=IwAR04IQLyeOjmEKV_ywOoBT1hbF3gcAuA9ZsJGBCLKiRmm6kcmJ6mEvLt1Ac">DOCUMENTAR ÎN IMAGINI: Iarna anului 1954</a></li>
</ul><ul><li><a href="http://vladimirrosulescu-istorie.blogspot.ro/2013/02/romania-iarna-1953-1954.html">ROMÂNIA - IARNA 1953-1954</a></li>
</ul><ul><li><a href="http://www.historia.ro/exclusiv_web/general/articol/prizonierii-marelui-viscol-iarna-anului-1954">Presoners de la Gran Nevada amb torb de l'hivern de 1954</a></li>
</ul></div><div style="text-align: justify;">Des del punt de vista purament meteorològic, aquest hivern de 1953-54 va ser un dels més freds viscuts a Romania durant el segle XX. Les dades de Buzău parlen per si soles: entre el 1 de Desembre de 1953 i el 28 de Febrer de 1954, van haver 55 dies amb temperatures màximes inferiors a 0 graus, és a dir, glaçant tot el dia, i 41 dies amb mínimes per sota dels -10ºC, apart de diversos dies que queden per sota dels -20ºC. La mitjana de -8,7ºC del mes de Febrer de 1954 queda uns 9 graus per sota de la mitjana climàtica actual.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqBWF1wjbHWpW9hWRqa4waze_8zVVNJxTTONd3jHIHwJSWBF8kEoAGv2-Sb44i_R5lf2GT4LCuodONpcJ6pZ6LVUFLQH7wKE_SBVe1cGkAYB_PoR3QzaPhYER5AnEPwRyD5i2X63hE9ZY/s1600/1954020106_25.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="513" data-original-width="704" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqBWF1wjbHWpW9hWRqa4waze_8zVVNJxTTONd3jHIHwJSWBF8kEoAGv2-Sb44i_R5lf2GT4LCuodONpcJ6pZ6LVUFLQH7wKE_SBVe1cGkAYB_PoR3QzaPhYER5AnEPwRyD5i2X63hE9ZY/s320/1954020106_25.gif" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Però com he dit abans, hi va haver fred per tothom. Si hi ha una cosa òbvia, és que les masses d'aire no entenen de fronteres ni de murs ideològics i aquesta massa gèlida va recórrer tota Europa fins arribar a les terres més occidentals del continent.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdaWMzSrj3ClWJ5kzglDuefpVY0dOE3UXcHNK6bsFBJOzlIsC1_4hZBHv_HemSSH7whgOqhRwP0cG8ZfUKsUkaRa1PDA2r02v66XjCbdi8VS4FLFKMNuxvbIP8K61FEbjtjFlJzcvoU14/s1600/Carrer+Pelai.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1133" data-original-width="1600" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdaWMzSrj3ClWJ5kzglDuefpVY0dOE3UXcHNK6bsFBJOzlIsC1_4hZBHv_HemSSH7whgOqhRwP0cG8ZfUKsUkaRa1PDA2r02v66XjCbdi8VS4FLFKMNuxvbIP8K61FEbjtjFlJzcvoU14/s320/Carrer+Pelai.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"> <i>Febrer de 1954. Carrer Pelai de Barcelona</i></span></div><br />
Només començar Febrer, el fred arriba amb puntualitat a Catalunya. El 31 de Gener el fred ja era ben viu, durant la tarda el cel s'anava tapant i amenaçava pluja. Al vespre ja queia un plugim que poc abans de mitjanit es transforma en neu: <i>"La grisácea luz y el aire cortante de la tarde del domingo advirtieron a los barceloneses de la inminencia de una nevada, que, en efecto, comenzó alrededor de las once de la noche, si bien a partir del crepúsculo cayó en distintas zonas de la ciudad una finísima lluvia de gotitas heladas, que contribuyó a poner en su punto un panorama meteorológico muy poco frecuente en Barcelona. Al principio los copos tuvieron la graciosa y alígera apariencia de pavesas agitadas por el viento, visibles al cruzar los haces de luz de las farolas y de los reflectores de los automóviles. Poco a poco aumentó su tamaño y su consistencia y fue posible contemplar el espectáculo de la nieve desprendiéndose como ingrávidas masas de plumón sobre las desiertas y ateridas calles, en las que el frío se intensificó progresivamente hasta permitir que se depositara una leve capa blanca que a primeras horas de la madrugada era unánime, con esa mágica monotonía de la nieve en la que triunfan los mil matices del blanco.</i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM17LxFs5lni18k7P9xEUurWy_KZJs1pTOuast5hFOP5l6YFeY-Xx3lZKISRU2b01X6D7zvM1JqM47vJumze3awgFJjEoT8O0EMQ_iax30CVXcDqZx2H0GeGYhyJ50dauJHqGSWw2X_cY/s1600/Avinguda+Tarradellas+-+Francesc+Maci%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM17LxFs5lni18k7P9xEUurWy_KZJs1pTOuast5hFOP5l6YFeY-Xx3lZKISRU2b01X6D7zvM1JqM47vJumze3awgFJjEoT8O0EMQ_iax30CVXcDqZx2H0GeGYhyJ50dauJHqGSWw2X_cY/s400/Avinguda+Tarradellas+-+Francesc+Maci%25C3%25A0.jpg" width="400" height="277" data-original-width="600" data-original-height="415" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Avinguda Josep Tarradellas, abans Infanta Carlota, en plena nevada. Al fons, la que llavors era la plaça Calvo Sotelo</span></i></div><br />
<i>La gran sorpresa se la llevaron los ciudadanos madrugadores, a quienes les fue negado, cierto, el encanto de la iniciación, pero que, en cambio, gozaron de la plenitud del paisaje urbano nevado, acontecimiento que — de no mediar el frío — sería una pura maravilla, particularmente para quienes vivimos en una ciudad que sólo cada dos o tres años, y normalmente en este mes de febrero, siente el prurito de jugar al Polo Norte. En las calzadas y en la mayor parte de las aceras los automóviles y los peatones ensuciaron y disolvieron la alba superficie, más no pudieron hacer lo mismo en las copas de los árboles, y en los balcones, y en los alféizares de las ventanas, y en las azoteas, y en los jardines, y en las montañas del Tibidabo y Montjuich, y en las estatuas y grupos escultóricos, donde, con. un excelente criterio decorativo, la nieve ciñó las figuras con su manto, renovando por unas horas su habitual apariencia.</i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJzlzMNrI9nZg5IpGQ1I_Cb49cLfURaUZaQcQu6VdmFGbig6dAorThnvbI9vJEvuc0PFke_SKnFCLr4nBVAJKU2h3IUbVuPNKrRGdke9VPlEa02ob2VtNuGYLIc45zbjV1Rp-CHcNDCok/s1600/Ronda+Universitat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJzlzMNrI9nZg5IpGQ1I_Cb49cLfURaUZaQcQu6VdmFGbig6dAorThnvbI9vJEvuc0PFke_SKnFCLr4nBVAJKU2h3IUbVuPNKrRGdke9VPlEa02ob2VtNuGYLIc45zbjV1Rp-CHcNDCok/s400/Ronda+Universitat.jpg" width="400" height="270" data-original-width="600" data-original-height="405" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Un tramvia i un autobus de dos pisos desafien la neu durant el matí del primer dia de Febrer</span></i></div><br />
<i>Con la aurora, cuyos dedos no fueron en esta ocasión rosados, sino pálidos, con estrías cárdenas, disminuyó la precipitación y simultáneamente aumentó el frío, de tal manera que a las seis de la madrugada el termómetro marcaba 1,4 grados bajo cero y a las diez 2,4 bajo cero también, temperatura «record» de este invierno. La nieve caída equivalió a un litro de agua por metro cuadrado, y sü espesor máximo fue de centímetro y medio, que se redujo milímetro a milímetro a medida que avanzaba el día y lucía el sol — un sol boreal y sosísimo — hasta no quedar más que rastros de la nieve que tan bellamente ornamentó Barcelona."</i> La Vanguardia. 02.02.1954 Pàg. 13<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3-vSbKMF6nE3ZObdu6SZVu27gYzqySo7q1aSnioMCp1WcZ6AselaYaHnTzNWpwPmGdkkwvxksKN-zlY6piGt_rq1I7EcaFJ35MFXIIGXmx9wUnd64j823YXEd0okl5D3ZrLDZuVyA7uE/s1600/Tibidabo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="776" data-original-width="1189" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3-vSbKMF6nE3ZObdu6SZVu27gYzqySo7q1aSnioMCp1WcZ6AselaYaHnTzNWpwPmGdkkwvxksKN-zlY6piGt_rq1I7EcaFJ35MFXIIGXmx9wUnd64j823YXEd0okl5D3ZrLDZuVyA7uE/s320/Tibidabo.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La nevada al Tibidabo també va ser discreta però va fer les delícies dels que hi van pujar</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Així va començar aquesta onada de fred siberiana que, si no va portar molta neu, com acostuma a passar, no va ser parca a l'hora de distribuir el fred. A l'observatori Fabra van baixar fins a -5,9ºC que era la temperatura més baixa de la sèrie de registres que llavors portava 40 anys d'activitat i que seria superada dos anys després pels -10,0ºC de Febrer de 1956. En tot cas, la mínima del 54 segueix sent una de les més baixes mesurades al centenari observatori.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La contundència en que el fred i la neu va afectar a molts punts d'Espanya, ens dona fe de la magnitud de l'episodi: <i>"Los puertos, cerrados; las ciudades, ateridas. La nieve y la escarcha están creando en muchos caminos y poblaciones una situación alarmante. Como dicen los cronistas deportivos, se han "batido todos los records" en el termómetro. Hay víctimas que deplorar. Y en Málaga, en Sevilla y en otros cálidos lugares de Andalucía, donde —como testifican alguno de nuestros corresponsales— los copos de nieve no se habían visto en los últimos setenta años, la nevada es insólita. Es inusitada. Es casi un "fenómeno".</i></div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/ANItvrSgCFs" width="459"></iframe></div><br />
<i>Se cuenta que, en Londres, en la última guerra, una señorita que, con varios centenares de señoritas aguerridas, había llegado a la metrópolis de la "Commonwealth" desde su Patria, que era Nueva Zelanda, viendo, por primera vez, una noche de diciembre de 1940, la nieve, que caía silenciosa e inexorable sobre el jardín de su Residencia de aprendices de soldados, exclamó, en éxtasis: "¡Qué bonita! Voy a coger un poco para mandársela a mamá por correo aéreo." Algo así han debido de pensar ayer las bellas niñas de Málaga, de Sevilla, de Ecija, de Alicante, de Orihuela; de Águilas, en Murcia; de Sueca, en Valencia; de Algeciras, de Tarifa...; las niñas que no han conocido hasta ahora el famoso sudario del invierno nórdico. En Madrid, en cambio, Madrid, capital del frío de la meseta, la nieve parece como si se helara en las alturas y perdiese vigor para descender a la vía pública."</i> ABC Madrid. 04.02.1954 Pàg. 15<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEXUhiTE3WwIK1qf3kca72W0ZL_Ax1NckmSmCKMSOU-4t6DVhxBtIzjfEkVVRI_0E5ezCdHWwiRiaQFiH-T9iSKF4GLhT7icIsxEgNvM1IexdZsBtoMN63YqK21-v-PejwxFipPkmrm44/s1600/1954020500_1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="513" data-original-width="704" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEXUhiTE3WwIK1qf3kca72W0ZL_Ax1NckmSmCKMSOU-4t6DVhxBtIzjfEkVVRI_0E5ezCdHWwiRiaQFiH-T9iSKF4GLhT7icIsxEgNvM1IexdZsBtoMN63YqK21-v-PejwxFipPkmrm44/s320/1954020500_1.gif" width="320" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Una onada de fred d'aquest nivell no es limita a deixar quatre volves de neu i portar durant unes hores el termòmetre per sota del punt de congelació. La varietat de sensacions meteorològiques és notable i digne de recordar: <i>"La jornada atmosférica de ayer puede muy bien compararse a una de estas funciones taurinas donde, según el dicho vulgar, «hay de todo», puesto que las estaciones parecieron irse turnando en el dominio del cielo, y hubo incluso sus esbozos de sol verdadero, al lado de las nieves invernales, de las brumas del otoño y de los chaparrones de la primavera. Con todo y señalar tan peculiarmente al día esta rara coincidencia de facetas climáticas, lo que le hará más memorable para los anales de Barcelona fue la caída de una nevada espesísima, que trasladó a nuestro panorama durante tres cuartos de hora la calma blanca que situaba Dostoievski en las noches del invierno petersburgués. En los comentarios de días pasados describíamos más bien una nieve traviesa, ligera, suave, que se complacía en vestir estatuas, en moldear relieves y en poner guirnaldas a las ramas y a los cables. Huyendo de tales frivolidades, la nieve de la mañana de ayer fue solemne, maciza y majestuosa, y nos hubiera legado una ciudad pavimentada de blanco durante largas horas de no haber sobrevenido providencialmente a continuación un aguacero que despejó el paisaje, en eficaz connivencia con las brigadas municipales de limpieza."</i> La Vanguardia. 06.02.1954 Pàg. 12</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEGlafO8ckSfRK-es6l0ymKNaCSNeJ4J1vxpRfnxKi3NXybDdQnEWfJIi95dZUaezgtWM6PD_C-bQTaMEhyphenhyphenXtBjuMgf0XmhqCVKX0gshbx3cYoLWLPdnTWcKHgbrvj1RV_h8-fU6KQPuE/s1600/Portada+6+Febrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1100" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEGlafO8ckSfRK-es6l0ymKNaCSNeJ4J1vxpRfnxKi3NXybDdQnEWfJIi95dZUaezgtWM6PD_C-bQTaMEhyphenhyphenXtBjuMgf0XmhqCVKX0gshbx3cYoLWLPdnTWcKHgbrvj1RV_h8-fU6KQPuE/s320/Portada+6+Febrer.jpg" width="219" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquesta darrera nevada arriba quan els vents, originats per una depressió mediterrània, tenen un recorregut marítim que aporta humitat i que esdevé en una nevada consistent. La fredorada siberiana queda tallada, malgrat el fred es manté, i les temperatures no baixen més. No obstant, els dies tapats i amb precipitació mantenen el mercuri en valors del més cru hivern.<br />
<br />
El fred, la neu i el gel acabaran marxant quan el dia 8 de Febrer una profunda depressió sobre el mar del Nord envia un front que escombra literalment la massa d'aire fred de gran part del continent europeu: <i>"Una masa templada de aire marítimo substituyó a la masa ártica de los pasados días y originó lluvias en casi todo el país. Esta situación favorece la licuación de las nieves, todavía muy densas y abundantes en las montañas, y no impide el restablecimiento de las comunicaciones."</i> La Vanguardia. 09.02.1954 Pàg. 4<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhstTj0s3gaU6mUWfPDW-TZdzqBkZil4N02q4bm2-a4RCc-qXAlO_AMVIezldrbQV26PZ6CoK0UgQ5sZOh-h3-GyvVD-mSQJUjT3wOWBq09s2B-Lq1Si8VuDXdRWRsgeFDtWNHHfsULzqA/s1600/Via+Layetana+Barcelona+1954.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1287" data-original-width="1280" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhstTj0s3gaU6mUWfPDW-TZdzqBkZil4N02q4bm2-a4RCc-qXAlO_AMVIezldrbQV26PZ6CoK0UgQ5sZOh-h3-GyvVD-mSQJUjT3wOWBq09s2B-Lq1Si8VuDXdRWRsgeFDtWNHHfsULzqA/s320/Via+Layetana+Barcelona+1954.jpg" width="318" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Un contrallum preciós de F. Català Roca a la Via Laietana ens mostra el moviment d'una Barcelona que comença a despertar de la llarga posguerra.</span></i></div></div><br />
<div style="text-align: justify;">El fred més intens ja marxava i, malgrat mantenir-se en uns nivells típics de qualsevol hivern, no va tornar a les excepcionalitats viscudes entre Gener i la primera quinzena de Febrer de 1954. És hora de fer balanç que, com acostuma a passar, té una incidència desigual: <i>"Terminó el temporal de nieves y heladas que debía de haber venido ya en la segunda quincena de enero y vamos a pasar ahora el de aguas que correspondía para la primera de febrero, o un poco antes.</i><br />
<i>El temporal de nevadas lo producía una borrasca del Mediterráneo que aspiraba aire siberiano. Esa perturbación atmosférica dominaba Italia. Ahora ha cesado esa alteración subiendo el barómetro por la península hermana. Y en cambio comienzan a venir del Atlántico una serie de borrascas encadenadas que nos producen este tiempo loco y alborotado, tan propio de febrero. Ya no nos acuchilla el viento helado, ahora nos abanica juguetonamente el del océano turbulento y variable. Por algo le llaman los campesinos «regañón»; sin duda quieren expresar con ese nombre que sopla a bufidos.</i><br />
<i>La presión atmosférica sube y baja con alborozo. Se alegra con la primavera en perspectiva. Cada vez que baja nos lanza un pasajero chubasco. Chubasco de lluvia en casi toda la Península y todavía de nieve en las montañas más encumbradas.</i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggPCfrqWE0oXyARDscIXophU-nRtP1l5CURsQSojLailJrql8DBrFgp6J9hnFHmJndt1PbJWYZofECJLoXketEgrZwr8Mc2DYLDpmAaoNAPxW5xoek2JDNxUvSm4RXuqwLjIk1rTqz7n8/s1600/El+Paralelo%252C+Barcelona+1954.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1170" data-original-width="1600" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggPCfrqWE0oXyARDscIXophU-nRtP1l5CURsQSojLailJrql8DBrFgp6J9hnFHmJndt1PbJWYZofECJLoXketEgrZwr8Mc2DYLDpmAaoNAPxW5xoek2JDNxUvSm4RXuqwLjIk1rTqz7n8/s320/El+Paralelo%252C+Barcelona+1954.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El Paral·lel de Barcelona bullia aquell hivern, malgrat les gabardines i les bufandes.</span></i></div><br />
<i>Las bajas temperaturas de los anteriores temporales han dejado una triste huella en los huertos levantinos. No sólo las naranjas sino los árboles que las producen han padecido. Hay quien se acuerda del desastre del año 1946, y aún dicen que este año ha sido quizá más extenso. Del día 1 al 7 del actual mes de febrero ha estado helando en todo Levante. Y el termómetro ha descendido allí a los cuatro grados centígrados bajo cero, que es la temperatura peligrosa para las naranjas.</i><br />
<i>En cambio de ello se muestran contentos los cerealistas castellanos. Las duras heladas de las Castillas que han sido hasta de 12, de 14 y de 16 grados centigrados bajo cero han tenido la prematura elevación de las espigas. También dan muestra, de alegría — si bien condicionada — los ganaderos: las crías estaban ya lo suficientemente fortalecidas para resistir los fríos. Y al fundirse la nieve van a reverdecer los pastos.</i><br />
<i>Las precipitaeiones caídas durante el temporal de nieves han sido desiguales. Escasas contra lo que pueda creerse, en los valles, en las mesetas, y abundantes en las montañas. Consecuencia de ello es que las tierras llanas esperan todavía que caiga más lluvia en febrero para poder cantar victoria de buen grado de humedad — de buen «tempero» que dicen los agricultores hasta la siega —."</i> La Vanguardia 14.02.1954 Pàg. 4</div></div></div></div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-53096162110639361282017-07-18T19:58:00.000+02:002017-07-18T19:58:08.273+02:001817: Lo any de la fam<div style="text-align: justify;">El primer quart del segle XIX va suposar per a Espanya una de les crisis més importants de seva història, tant és així que suposarà un abans i un després en l'evolució econòmica i política del país ibèric, i una enorme pèrdua de pes especific respecte a altres països d'Europa que van saber resoldre millor els moments més convulsos.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Les revolucions i les guerres napoleòniques deixen la economia d'Espanya en una situació molt greu. Tot això unit a uns reis i dirigents polítics ineptes que només perseguien el lucre personal, en consonància amb la corrupció estructural que viu aquest país, i un malestar creixent a les colònies americanes que acabaria en un seguit de declaracions d'independències que deixarien l'imperi espanyol reduït a la mínima expressió i a molts ports i empresses espanyoles al límit de la fallida. En definitiva, només faltava que la mare natura se'ls tornés en contra.... i així va ser.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX8AtbAmkBPEncQeBldY5zfPrUR1F4yHHzHLq8f_tHJoYnYDhDNfcQmTIhxd0_M2UIKQ9Um8K0US3rclGUJEyp_zaSkv-1FKVBfb2SUCG6a1Jm1kAQUl_H_ww0VMVx9yxGt18glp2SRvc/s1600/Guerra-de-Independencia-de-Colombia-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="953" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX8AtbAmkBPEncQeBldY5zfPrUR1F4yHHzHLq8f_tHJoYnYDhDNfcQmTIhxd0_M2UIKQ9Um8K0US3rclGUJEyp_zaSkv-1FKVBfb2SUCG6a1Jm1kAQUl_H_ww0VMVx9yxGt18glp2SRvc/s400/Guerra-de-Independencia-de-Colombia-1.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Simón Bolivar és el primer gran cabdill dels pobles americans que lluiten per la seva independència.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les activitats econòmiques dels primers anys del segle XIX eren eminentment agrícoles, només Barcelona i les poblacions properes començaven a tenir una incipient activitat industrial, per tant, la societat encara era molt depenent del ritme de les collites, és a dir, una mala collita era la causant d'una carestia, en el millor dels casos, i, fins i tot, de fam en casos extrems. Queda clar, doncs, que la meteorologia jugava un paper pervers en la societat preindustrial perquè, tant pagesos com ciutadans, eren molt vulnerables a una sequera o una inundació durant el temps de creixement dels conreus. Actualment, per sort, les coses han canviat moltíssim i una mala collita només provoca algunes pèrdues als pagesos però no falta menjar a taula.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Malgrat això, en el fil del canvi climàtic, hi ha qui parla sovint de que un augment de temperatura portaria un descens de la quantitat de precipitació, fent un símil amb el clima nord-africà, i quan hi ha un període de sequera sempre surten veus alarmistes advertint de la catàstrofe. No deuen estar gaire informats els que diuen això; en primer lloc, perquè les dades observades no mostren cap indici en la tendència de la precipitació, i en segon lloc, perquè la sequera és inherent al clima mediterrani.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHIuaEdWsZFvLf2sv4Jf1V4n88k65jW3iB9L1NxQzqt4jTynO-jCoZ1rJXa6NKRPGAsGO7kEKz9R4Dx7qouwv2jOGe3OW1eJR5k-qtaeWXbtq1qxrQZgfZU3L3qP6Qxi1lZ8nYuCguDQ4/s1600/1945026.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHIuaEdWsZFvLf2sv4Jf1V4n88k65jW3iB9L1NxQzqt4jTynO-jCoZ1rJXa6NKRPGAsGO7kEKz9R4Dx7qouwv2jOGe3OW1eJR5k-qtaeWXbtq1qxrQZgfZU3L3qP6Qxi1lZ8nYuCguDQ4/s400/1945026.jpg" width="267" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">En qualsevol època trobem noticies de sequeres devastadores a casa nostra.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La identificació de una sequera no és una qüestió fàcil. La complexitat dels climes i microclimes arreu del país impedeix que es pugui fer una valoració general i, per tant, establir llindars equivalents d'afectació que permetin posar remeis de forma generalitzada per pal·liar els seus efectes. I només amb un estudi climatològic a posteriori podem establir el nivell de sequera respecte a d'altres al llarg de la història. En aquest cas podríem establir 3 tipus de sequeres:</div><ol style="text-align: justify;"><li><u>Sequera hidrològica</u>. Amb afectació al cabdal dels rius, llacs, embassaments i aigües subterrànies.</li>
<li><u>Sequera agrícola</u>. Quan el sòl és prou eixut per impedir el creixement normal dels conreus.</li>
<li><u>Sequera socioeconòmica</u>. La més greu, en la majoria de casos engloba les anteriors, i que porta danys sobre la població que poden anar des d'una carestia dels preus fins a patir els efectes de la fam.</li>
</ol><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFsuQ6p0Yu7zih3nMh-o8Rz_BmNGCjki0nnIjGfqGo1oz7Qv7RRQviVwZXepXGN2H88SuOqph89cNQZgEu3srkexMrxVgS8LH8JHCDXS24-90AY1Lii4hAWs4-9dIcKddpTpn8on_1220/s1600/El+Bornet.+Segle+XVIII.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="773" data-original-width="1600" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFsuQ6p0Yu7zih3nMh-o8Rz_BmNGCjki0nnIjGfqGo1oz7Qv7RRQviVwZXepXGN2H88SuOqph89cNQZgEu3srkexMrxVgS8LH8JHCDXS24-90AY1Lii4hAWs4-9dIcKddpTpn8on_1220/s400/El+Bornet.+Segle+XVIII.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El Bornet, mercat barceloní anterior al conegut Born, en una pintura del segle XVIII on es pot veure al fons la Ciutadella amb <a href="http://barcelofilia.blogspot.com.es/2013/08/torre-de-sant-joan-de-la-ciutadella.html">la Torre de Sant Joan</a>, tant odiada durant l'ocupació napoleònica.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Pel que fa a la sequera de principi del segle XIX, més concretament entre 1812 i 1824, la perspectiva del temps ens permet afirmar que va ser la més important de la història meteorològica (des de que hi han dades, és clar) a la costa central catalana: <i>"queda perfectamente definida en los registros de precipitación total anual por su extraordinaria duración: mientras que la precipitación anual media (1901-1990) es de 584,4mm en Barcelona, 12 de los 13 años analizados registran valores inferiores a esta media. Pero también es interesante percibir la intensidad de la sequía, con valores totales anuales inferiores al 50% de la media en un buen número de años: 1813, 1817, 1822, 1823, 1824."</i> (1)</div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquesta sequera va tenir caràcter socioeconòmic greu amb pèrdues de collites, pèrdues de llocs de treball, pujada de preus als mercats i escassetat d'alguns aliments. Tot això emmarcat en una Catalunya de postguerra, per tant, ja empobrida.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg2309fgrSZN1g4r3TAroAwkEmeSxi31sjoZvVWAgG5s7P4gjHypO5pc3A_u_PdAMpJ2rgssL5-QFNdysbX6hxV6q1o_QopLpsCv15_RKFLJrMJ9n51ptWOfcxRQLMonNmsj553qRxSvE/s1600/Anomalia+precipitaci%25C3%25B3+anual.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="778" data-original-width="1184" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg2309fgrSZN1g4r3TAroAwkEmeSxi31sjoZvVWAgG5s7P4gjHypO5pc3A_u_PdAMpJ2rgssL5-QFNdysbX6hxV6q1o_QopLpsCv15_RKFLJrMJ9n51ptWOfcxRQLMonNmsj553qRxSvE/s400/Anomalia+precipitaci%25C3%25B3+anual.png" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Hom pot veure la clara anomalia seca de principi de segle XIX a la <a href="http://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima-ara/serie-climatica-de-barcelona/">sèrie climàtica de Barcelona</a>.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Durant el l'interval abans citat, entre 1812 i 1824, no tots els anys són dolents, tal com ens escriu el Baró de Maldà el Juliol de 1816: <i>"... molt contents los pagesos de la bona, y abundant cullita de grans, y ara en las batudas, com així en aquella hera."</i> El motiu no és altre que, malgrat el dèficit, la pluja va caure quan era més necessària respecte al període vegetatiu dels conreus.</div><br />
<div style="text-align: justify;">No és el cas de l'any següent, 1817, que amb 193,3 mm va ser, no només el més sec d'aquest episodi sinó de tota la sèrie pluviomètrica de la ciutat de Barcelona iniciada el 1786 pel Dr. Salvà a l'observatori que tenia a casa seva, al carrer de Petritxol. Però si amb això no n'hi ha prou, el dèficit més gran es va donar entre els mesos de Febrer i Maig, vitals per el correcte desenvolupament dels conreus, sobre tot del cereal. Les xifres parlen per si mateixes: <u><b>entre el 1 de Desembre de 1816 i el 30 d'Abril de 1817, Barcelona va recollir la esquifida quantitat de 17,3 mm, xifra que no arriba ni al 10% de la que hauria d'haver caigut i en l'any agrícola de Setembre de 1816 a Agost de 1817 es van mesurar 158,8 mm.</b></u> Aquestes dades són pròpies d'un clima desèrtic.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlBaxqN2tmjKCUj9Q0HzsZ1wP7GWX-Lg8P6mRG6rGmuMQGk9uAvaD3ig2OYjZFWbv5ifILEjuJE6ZImbMSm-1VHQxaRYFGopXasjOIK80gySBI67qRDdFRFwdDu6yp4T-flFYNEST79Oo/s1600/pluja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="502" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlBaxqN2tmjKCUj9Q0HzsZ1wP7GWX-Lg8P6mRG6rGmuMQGk9uAvaD3ig2OYjZFWbv5ifILEjuJE6ZImbMSm-1VHQxaRYFGopXasjOIK80gySBI67qRDdFRFwdDu6yp4T-flFYNEST79Oo/s400/pluja.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La precipitació de l'any agrícola 1816-17 a Barcelona posa en evidència la sequera extraordinària que van patir.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Lluny de la fredor de les dades, sabem que aquell any va ser molt dur per la gent. Els aliments depenien d'una pluja que no arribava: els cereals (blat, civada, blat de moro...) no germinaven, fet que suposava no disposar de farina per fer pa i escassetat de menjar per al bestiar, els rius no portaven prou aigua per fer moure els molins (fariners o paperers) ni tampoc tenien prou cabal per omplir les séquies que permetien regar els horts, circumstància que va fer patir o morir hortalisses i fruiters. Com hom suposa, el preu dels aliments augmenta per la falta d'oferta i, de retruc, calia importar molts d'aquests aliments amb el consegüent pagament d'aranzels.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Malgrat això, la vida seguia però no de la mateixa manera. Un exemple que no tot era igual és que el Carnaval es va suspendre pel fet que s'estaven fent rogatives per demanar la pluja. El dia 16 de Febrer de 1817, una informació publicada al Diari de Barcelona advertia que s'havien vist persones disfressades per la ciutat i recordava que no està permès disfressar-se durant el Carnaval per estar fent-se rogatives per falta d'aigua i que els infractors poden ser condemnats a penes de 100 assots si són gent sense títol i 6 mesos de desterro si són nobles. Queda clar, quan hi ha patiment no hi espai per la diversió.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ6rNBJQaFCQ4CL1G-e1u22oLEjDm8nD-AV6P8-Jk6F_6sl5x9R4FPEEYjlGafph-Yqxr31-vrjAAa-z11OW_cP2Cs9DROTbmZ8dufa_asGE50Fmf2xOH4qBFiLbMD9EKMKZdBKJxTfg4/s1600/carnavalxix.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="399" data-original-width="550" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ6rNBJQaFCQ4CL1G-e1u22oLEjDm8nD-AV6P8-Jk6F_6sl5x9R4FPEEYjlGafph-Yqxr31-vrjAAa-z11OW_cP2Cs9DROTbmZ8dufa_asGE50Fmf2xOH4qBFiLbMD9EKMKZdBKJxTfg4/s400/carnavalxix.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Carnaval a Barcelona a la primera meitat del segle XIX.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">En una societat on encara existia la Inquisició (quedaria suprimida el 1820 durant el Trienni Liberal i, tot i que Ferran VII la va restablir, les pràctiques de tortura acaben en 1834), la coacció al compliment dels deures que ordenava l'església era ben clara i, malgrat la pressió acadèmica exercida per il·lustrats amb coneixements científics, no oferia alternativa al ciutadà del carrer que no tenia accés a estudis especialitzats.</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'avís de rogativa publicada el 22 de Febrer de 1817 deixa clar qui mana en els temes meteorològics: <i>"Rogativa. No hay cosa más justa en un pueblo cristiano que acudir á Dios en sus necesidades. La mano poderosa del Señor suspende á veces los efectos de su clemencia, y hace que experimentemos los de su rigor para apartarnos de nuestros vicios y para obligarnos á implorar su misericordia. En el dia nos aflige con la falta de agua que experimentan nuestros campos y que puede perjudicar en gran manera á la salud de nuestros cuerpos; y en esta pública calamidad, Barcelona que tantas pruebas ha dado en todos tiempos de un espíritu verdaderamente católico, no puede dejar de multiplicar sus votos y oraciones, y de acudir á la mediación de sus santos tutelares para que el Todopoderoso se digne consolarla en su aflicción y remediar la necesidad de agua que tantos males podría ocasionarla si continuase por más tiempo. Para conseguir este beneficio los Muy Ilustres Cabildos Eclesiastico y Secular con anuencia y conocimiento del Ilustrísimo Sr. Obispo han acordado ir hoy en procesión á la Iglesia de Nuestra Señora de la Merced en la que se cantará una misa solemne y se harán las deprecaciones convenientes á fin de implorar la protección de aquella poderosa Intercesora de la que Barcelona tiene recibidos innumerables beneficios: y a mas han resuelto hacer una fervorosa rogativa por espacio de nueve días en la Santa Iglesia, teniendo á la veneración pública el cuerpo del glorioso Martir y Obispo de esta ciudad San Severo y el de Santa Madrona. Se empezará esta tarde á las cuatro y media y á mas de los dos M. I. Cabildos asistirán algunos individuos del clero secular y regular. El pueblo de Barcelona con su devoción y con su concurrencia á esta piadosa rogativa contribuirá sin duda á que la misericordia de Dios nos favorezca con la lluvia saludable de que tanto se necesita; y bien persuadido de que el Supremo Hacedor de cielo y tierra dispone todas las cosas según su voluntad, despreciará las voces de los que, atribuyéndolo todo á efectos naturales, creen que si llueve es porque había de llover, y no porque el Señor se digne socorrer con lluvia cuando un pueblo que le adora verdaderamente contrito y humillado le pide esta gracia."</i> DB. 22.02.1817 Pàg. 274</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwBl5d7pMi4wUHoDAZuSHWyXBuIX6OLO_Vcr8IwkcWshd8oTv4-W0uQfQEHxfzZ5dv6BIuXxP7y4C3Y61DKo4YHeSFDLFA1K9_aA2nZ_zODDyONaMFcnfkxBlSLDlzdE9KPCLzn7wSKxE/s1600/rogativa+cabra+2005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="267" data-original-width="400" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwBl5d7pMi4wUHoDAZuSHWyXBuIX6OLO_Vcr8IwkcWshd8oTv4-W0uQfQEHxfzZ5dv6BIuXxP7y4C3Y61DKo4YHeSFDLFA1K9_aA2nZ_zODDyONaMFcnfkxBlSLDlzdE9KPCLzn7wSKxE/s400/rogativa+cabra+2005.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Hom pot creure que les rogatives són cosa del passat, i majoritàriament és així, però aquí veiem una que es va fer a Cabra del Camp l'any 2005 per necessitat i en commemoració de una que es va fer en 1905 i va ser efectiva.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">En una època en que la ciència meteorològica era gairebé un llibre en blanc i la majoria d'esdeveniments quedaven vinculats a la voluntat de Deu, les pregaries eren el pa de cada dia, ja fos per demanar o agrair qualsevol fet. Pel que fa a la dinàmica d'establir una rogativa per pluja començava en la gent del camp que veuen que la pluja no es prou generosa per l'evolució de la collita; els pagesos feien arribar les seves preocupacions a les autoritats gremials; una vegada constaten que el perill és real, es dirigeixen a les autoritats municipals i aquestes a les eclesiàstiques. Aquesta gràfica d'en Mariano Barriendos indica la piràmide que calia seguir:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-ec2PMypjm_UWfe37ML9EKYLEgqJqZU_wPmUI28qkE5dC44SJ3Dg-3Agz-spkaS7ftR61ItSD0u5ZlmGoP-AhoUwG_m4vjwL-KfPBrQ8bLWhjPuvPzjQli2aP8XbK9wthFLEoDKtinus/s1600/rogatives1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="713" data-original-width="946" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-ec2PMypjm_UWfe37ML9EKYLEgqJqZU_wPmUI28qkE5dC44SJ3Dg-3Agz-spkaS7ftR61ItSD0u5ZlmGoP-AhoUwG_m4vjwL-KfPBrQ8bLWhjPuvPzjQli2aP8XbK9wthFLEoDKtinus/s400/rogatives1.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquestes rogatives no quedaven en un seguit de pregaries i prou, si les oracions no eren suficients calia augmentar, no només les accions religioses, sinó també la conducta de cadascú per no interferir la súplica divina: <i>"Si mientras por desgracia vemos aumentar cada día la necesidad de que el cielo nos socorra con una lluvia abundante y saludable, fuésemos capaces de suspender los votos y oraciones que hasta ahora hemos dirigido al Todopoderoso nos haríamos indignos de alcanzar este beneficio, y acreedores á que la mano del Señor se mostrase en nosostros más áspera y pesada. El pueblo de Barcelona guiado por los sentimientos de piedad y de religión que heredó ya de sus mayores se hará siempre un honor en seguir sus huellas, y en buscar en las necesidades públicas aquel refugio y aquella protección que no fue implorada en vano en los tiempos pasados. Los estragos de la langosta roedora, los horrorres de la peste y el furor de poderosos enemigos desaparecieron, cuando Barcelona imploró humilde la intercesión de la Virgen Santísima bajo el título de las Mercedes. Esta consoladora memoria mueve al muy ilustre Ayuntamiento y al muy ilustre Cabildo eclesiástico á recurrir á su poderosa mediación para alcanzar remedio á los males que nos amenazan si por más tiempo nos aflige el Señor con la terrible sequía que experimentamos, y por lo mismo han acordado con anuencia del Excmo. Sr. Capitán General y del Ilmo. Sr. Obispo ir esta tarde en procesión de Rogativa á buscar su milagrosa Imagen y trasladarla á la Catedral, donde se continuará todos los días una humilde Plegaria por la mañana y tarde. Si alguno creyera que basta solo levantar nuestras manos al Cielo y hacer votos y oraciones sin abandonar el vicio y sin reformar las malas costumbres se engaña miserablemente, pues el Señor desprecia al que le honra solo con los labios y no con el corazón."</i> DB. 05.03.1817 Pàg. 333</div><br />
<div style="text-align: justify;">Si totes les oracions, processons i bones accions no donaven el fruit desitjat, calia que la intermediació dels sants i la implicació de la gent augmentés tal i com llegim el dia 6 d'Abril, dia de Pasqua de Resurrecció, quan la comunitat de Sta. Maria del Mar fa una rogativa per aconseguir <i>"el beneficio de la lluvia que tanto se necesita (…) y sucesivamente irán dos comunidades cada día, pues aumentando la necesidad, justo es que aumente la rogativa…"</i> DB. 06.04.1817 Pàg. 510</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR-S0rKdERjUjSF5ilaKdMY6G3r-_oP6XKJW7yDzQd-EP9ts18QxCuybebhqLRSm7P0HdtElvdAOPAuDjOruptuOCMgTkJq100a5yG-9Z3L6FZc4OTnJmEDHrHH8grxbHwR7PDw1sOqRw/s1600/rogatives.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="714" data-original-width="948" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR-S0rKdERjUjSF5ilaKdMY6G3r-_oP6XKJW7yDzQd-EP9ts18QxCuybebhqLRSm7P0HdtElvdAOPAuDjOruptuOCMgTkJq100a5yG-9Z3L6FZc4OTnJmEDHrHH8grxbHwR7PDw1sOqRw/s400/rogatives.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Aquests serien els nivells de gravetat en una rogativa a Barcelona. La sequera de 1817 és la darrera a la història de la ciutat que s'arribà al nivell màxim.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">És ben clar que no només els precs portarien la solució a la sequera, tothom coneix el refrany castellà de <b>A Dios rogando y con el mazo dando</b>, sinó que calia posar l'enginy a treballar. Durant la primera meitat de l'any 1817 podem llegir diverses cartes, gairebé una discussió en dies successius, on hi ha la demanda de la construcció d’un canal del riu Llobregat, que diuen es demandat des del segle XVII, per a beneficiar especialment a la agricultura de la comarca del Baix Llobregat. Es crea una comissió al mes de Maig i el 11 de Setembre comencen les obres del que serà el futur <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta">Canal de la Infanta</a>.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Malgrat això, hi ha necessitats més peremptòries com és el pa nostre de cada dia, motiu pel que l'Ajuntament ofereix la possibilitat, de franc, de construir molins de sang, <i>tahonas</i> en castellà, degut a que els molins reals no podien subministrar la farina necessària per l'abastiment de la ciutat: <i>"Deseando el muy ilustre Ayuntamiento de esta ciudad proporcionar al Público, en cuanto alcanzan sus facultades, los alivios posibles, y á fin de evitar que por la gran carestía de aguas no falten las harinas necesarias para la fabricación del pan que se consume en esta ciudad, aun acudiendo á los molinos más lejanos, ha acordado ofrecer, como ofrece, á cualesquiera personas que quieran construir tahonas para moler trigos, que facilitará los locales proporcionados al intento, de los edificios llamados Silár y Pastim, sin pago alguno, á cuyo efecto presentarán sus demendas en la Secretaría del muy ilustre Ayuntamiento para verse, en el concepto que en igualdad de circunstancias será preferido el sugeto que ofrezca tener corrientes en más breve tiempo las tahonas ó tahona que quiera construir."</i> DB. 29.04.1817 Pàg. 630</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfxkRSKIsokNGvEOGmwQ9sMRgcENBniTNijJcWA1tjz9CSNEaJYli8MQCGJgGVsV_xvrSHTvinOQbT1MUUO8U18zWubZ3kmUwAhSYrv6bDFQx4t2e6bRE2j76OL1p36pkJI_FOuFN629U/s1600/moli_sang.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfxkRSKIsokNGvEOGmwQ9sMRgcENBniTNijJcWA1tjz9CSNEaJYli8MQCGJgGVsV_xvrSHTvinOQbT1MUUO8U18zWubZ3kmUwAhSYrv6bDFQx4t2e6bRE2j76OL1p36pkJI_FOuFN629U/s400/moli_sang.jpg" width="400" height="283" data-original-width="1600" data-original-height="1132" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Molí de sang per moldre el blat.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però no tot serien mesures urgents per evitar la fam, cada vegada més present en les famílies barcelonines. Aprofitant el baix cabal d'aigua de les séquies, l'Ajuntament disposa que es netegi la principal via d'entrada d'aigua a la ciutat de Barcelona, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rec_Comtal">el Rec Comtal</a>. Cal pensar que, en un temps en que l'aigua era portadora de nombroses malalties (diarrea, còlera, malària, febre groga, etc) i les epidèmies eren recurrents en aquella Barcelona, la neteja de les aigües estancades o contaminades era un benefici que millorava, en certa mesura, la qualitat de vida dels barcelonins: <i>"La poca agua que tiene en la actualidad la acequia condal es motivo de que no alcanza al nivel del conducto por el cual ha de venir á esta ciudad, y para remediarlo, en lo que cabe, á fin de que teniéndola la acequia, pueda llegar á las fuentes del Arrabal y Rambla, ha sido indispensable providenciar la limpia de parte del referido conducto. Por esta causa dejarán de estar corrientes desde hoy por los tres ó cuatro días de la limpia: pero á beneficio de los vecinos de aquellos barrios, se procurará que en estos días, sin que falte el abasto á los demás, estén más abundantes las fuentes de San Francisco, San Miguel, San Jaime y plaza Santa Ana."</i> DB. 01.05.1817 Pàg. 649</div><br />
<div style="text-align: justify;">I, és clar, calia buscar culpables de la sequera tan tossuda i, tal com passa actualment amb el canvi climàtic que és el sospitós mediàtic en qualsevol contrarietat meteorològica, la recerca de culpabilitat en aquelles dates no podia ser altre que l'imperi francès, comandat per Napoleó, que havia marxat 3 anys abans, després de annexionar-se Catalunya, i haver deixat un país empobrit i amb moltes ferides: <i>"Problema. Se suplica á los amantes de la física, se dignen resolver este problema: ¿Si la falta de árboles es causa de la sequedad que padecemos? Pues la tierra es más árida y menos dispuesta á evaporarse, por ser más penetrada por el sol, que la enciende en algun modo, haciéndola más seca. La sequedad de la atmósfera es indefectible en un territorio donde no haya cuerpos húmedos y frescos, que comuniquen sus calidades.<br />
Si esto es así, podremos dar las gracias al tirano de la Europa, por la corta de tantos árboles, que tal felicidad nos trajo. D.D.J.P.B."</i> DB. 01.05.1817 Pàg. 648</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGsf7Tj7C9ZK4wxnv2x9qKWAem15GWMcfQIfq92bCXOq0rJXchcNE5-ynSIDDp7GssFBDxCz_MLLNI4joHmkUKV-WRrGCtxk_BfheziHwoPJlN1fmGv4GUcAd4iYTvf7gvsVld8pJAS3s/s1600/hem_d_barcelona_18140307.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="837" data-original-width="600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGsf7Tj7C9ZK4wxnv2x9qKWAem15GWMcfQIfq92bCXOq0rJXchcNE5-ynSIDDp7GssFBDxCz_MLLNI4joHmkUKV-WRrGCtxk_BfheziHwoPJlN1fmGv4GUcAd4iYTvf7gvsVld8pJAS3s/s400/hem_d_barcelona_18140307.jpg" width="287" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Durant els anys d'ocupació francesa el Diari de Barcelona s'escrivia en francès, castellà i també, al principi, en català.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però malgrat tots els esforços, pregaries i culpables aliens, la collita a la majoria de comarques catalanes va acabar perdent-se: <i>"... por estar enteramente perdida la cosecha á causa de la grande sequedad, sin esperanzas de remediarse, aunque nos favorezca el Cielo con el beneficio de la lluvia, que en todo el Urgel llegará ya tarde."</i> DB. 03.05.1817 Pàg. 656. Els que van viure fa 200 anys ho van recordar com <b>"Lo any de la fam"</b>.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Arribat aquest punt, cal preguntar-se quina va ser la causa d'una sequera tant forta. Malgrat que hi ha que relaciona les erupcions volcàniques, com la del Tambora el 1815, o el mínim solar de Dalton amb aquest període, és difícil establir una connexió directa amb la precipitació, al contrari que amb la temperatura afectada per la disminució de radiació solar que provoquen els milers de tones de cendra acumulades a l'estratosfera. Si realment hi hagués una causa-efecte, veuríem que després d'una gran erupció volcànica sempre disminuiria la quantitat de pluja i no és el cas, p. ex. quan el Pinatubo o el Krakatoa.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Potser seria més correcte indagar al voltant de causes sinòptiques, és a dir, possiblement la persistència d'una gran àrea anticiclònica i/o circulació zonal al sud d'Europa o a la Mediterrània bloquejaria el pas de fronts atlàntics actius, desviaria les depressions més al nord i evitaria la formació de depressions a la Mediterrània occidental, principal causant de les pluges més abundoses a la costa i prelitoral català. Hi ha constància de que aquell 1817 va ser especialment plujós al nord d'Europa o al nord de Portugal, per tant, quelcom impedia un règim pluviomètric normal a Catalunya, i també a les Illes Balears i València.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Mitjançant mesures de pressió atmosfèrica s'han pogut fer reconstruccions sinòptiques com les que presenta el Dr. Mariano Barriendos en la següent gràfica i que reflexa les sospites abans esmentades.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiph3sUyn2osjAjpC7O7KSvbbmB2-aujI8vyvnxCxqNvBvamVZOAVR84uyVyvO0IjJIu0Ft91EgDMWMNpU_POs2xB8MI0ReKri6Cg1wsj9Up8L00sP2BtVW_LpQXlvbL6Ng_DeUUnobinM/s1600/sinoptic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="267" data-original-width="902" height="118" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiph3sUyn2osjAjpC7O7KSvbbmB2-aujI8vyvnxCxqNvBvamVZOAVR84uyVyvO0IjJIu0Ft91EgDMWMNpU_POs2xB8MI0ReKri6Cg1wsj9Up8L00sP2BtVW_LpQXlvbL6Ng_DeUUnobinM/s400/sinoptic.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Els anys que van seguir es va mantenir el dèficit hídric, conformant la sequera més important que han patit els barcelonins i cal preparar-se perquè la incògnita no és si tornarà, sinó quan tornarà a passar... i no culpem al canvi climàtic, si us plau. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://aeclim.org/wp-content/uploads/2016/02/0004_PU-SA-I-99-M_BARRIENDOS.pdf">(1): La sequía de 1812-1824 en la costa central catalana. Consideraciones climáticas e impacto social del evento. Mariano Barriendos y Andreas Dannecker.</a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">DB: Diari de Barcelona.</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-24309528772395302892017-06-08T18:39:00.001+02:002017-06-08T18:39:08.750+02:00Octubre de 1987: Gota freda?<div style="text-align: justify;">Si qualsevol dia sortíssim als carrers de Barcelona, o de la seva àrea metropolitana, i preguntéssim a la gent quin és el mes més plujós de l'any, de ben segur que molts citarien algun mes tardorenc, amb Octubre com a paradigma, i encertarien plenament.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El règim pluviomètric de la costa central catalana, segons el professor Javier Martín Vide, és del tipus TPHE per les inicials de la estació astronòmica (Tardor-Primavera-Hivern-Estiu) on la primera és la estació amb més quantitat de pluja i va decreixent fins a l'estiu que és la més seca. Com podem veure en el següent mapa, en tot el litoral i prelitoral el predomini de la tardor és ben clar i la causa no és altra que la habitual presència de tempestes i aiguats provocats, en la majoria de casos, per la convulsió que suposa l'arribada de aire fred en alçada en contrast amb l'aigua del mar calenta després de tot l'estiu.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjE0kEcJTfCHCSg-OX2T8lzp-4xGQ-xS__-ivyNGXS3MAUb2Fecx8oi8BKrVGMh8ReGChUVKf-6kF8pFpSOaRazI9i9zI2JgIDy2MggQMNSBfVV2neQMZWN_tN5V1tmNxHAqcoq_JVHBk/s1600/Regim+pluges.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjE0kEcJTfCHCSg-OX2T8lzp-4xGQ-xS__-ivyNGXS3MAUb2Fecx8oi8BKrVGMh8ReGChUVKf-6kF8pFpSOaRazI9i9zI2JgIDy2MggQMNSBfVV2neQMZWN_tN5V1tmNxHAqcoq_JVHBk/s400/Regim+pluges.jpg" width="378" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Règim pluviomètric de Catalunya 1961-90. <a href="http://www.meteo.cat/climatologia/atles_climatic">Atles Climàtic de Catalunya. Ed. 2008</a></span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Una situació típica d'aiguats a la tardor és la que es va popularitzar amb el nom de "Gota freda". Avui ja no s'utilitza tant però al final dels anys 80, només el fet d'anomenar-la causava temor, sobre tot en les terres que banya la Mediterrània. A la comunitat científica en el món de la Meteorologia, aquest terme no agrada per la frivolitat d'alguns informadors, tal com escriu en <a href="http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/estudios/dana_ext.pdf">Francisco Martín León</a> en un treball en el que aborda el tema: <i>"Existen dos acepciones básicas y generales sobre el concepto de gota fría. La primera se fundamenta en la simplicidad y el fácil uso de este término meteorológico y popular como un “comodín”, sin base científica alguna, que sirve para explicar ciertas situaciones meteorológicas de fuerte impacto social. La segunda está basada en los conocimientos adquiridos por la ciencia meteorológica en el devenir de los años."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIH2zmcpTIGV9H-UYH5GxE34rU9zVBK8JG_W4zCAUdID1LaPrcNfO071thT1UA0BnfknykmDzqbyTnBAd0lt-6vALYfDNWvQmHcuHuYTPjr-IiQd_FYlj5qaCFfi4jSQLT2y2GNI65K5A/s1600/formaci%25C3%25B3n-gota-fr%25C3%25ADa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIH2zmcpTIGV9H-UYH5GxE34rU9zVBK8JG_W4zCAUdID1LaPrcNfO071thT1UA0BnfknykmDzqbyTnBAd0lt-6vALYfDNWvQmHcuHuYTPjr-IiQd_FYlj5qaCFfi4jSQLT2y2GNI65K5A/s400/formaci%25C3%25B3n-gota-fr%25C3%25ADa.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Procés de formació d'una gota freda a 500 hPa, uns 5500 metres d'alçada.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">I és que la poca rigorositat en que els mitjans de comunicació usen el terme els deixa en evidència perquè <i>"Es fácil de demostrar, puntualmente y climatológicamente, que muchas situaciones de gota fría no llevan asociadas lluvias intensas y catastróficas. De la mismas forma, episodios adversos de lluvias y vientos fuertes en el área mediterránea pueden estar ligados a otro tipo de fenomenología distinta a las gotas frías, donde las características del agua del mar, áreas costeras, orografía circundante, etc., condicionan el flujo en niveles bajos (su intensidad y contenido de humedad), que a fin de cuentas es uno de los protagonistas principales de estos acontecimientos al generar, mantener y modular las tormentas que se forman en la zona del Mediterráneo siempre y cuando en niveles medios-altos se den condiciones apropiadas."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Actualment aquest concepte ha quedat apartat pels meteoròlegs per un altre més tècnic com és DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) i fàcilment observable en els diferents mapes que reflecteixen les condicions de les diferents alçades de la troposfera però, com comenta el meteoròleg de l'AEMET: <i>"Las nuevas teorías modernas en Meteorología dinámica señalan que las depresiones de altura siempre tienen un reflejo en niveles bajos y superficie, que se manifiesta en forma de algún tipo de anomalía (presión, temperatura, estabilidad, viento, etc)."</i></div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/ThfkrK2vHsU?ecver=1" width="480"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">La gran referència, el moment en que la gota freda va entrar dins de l'imaginari popular va ser quan el Octubre de 1982 els aiguats al País Valencià van provocar el desastre de la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pantanada_de_Tous">pantanada de Tous</a>. Des d'aquest episodi, sempre que hi havien pluges fortes a la tardor o inundacions de qualsevol tipus el sospitós habitual era la gota freda, però no cal dir que en la majoria dels casos no era, ni de lluny, la causa directa de la situació.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La tardor de 1987 començava amb calor. Agost havia deparat uns dies de calor tòrrida, el dia 15 d'Agost a l'observatori Fabra van mesurar 38,4ºC que encara segueix com a rècord en aquest mes, però a gran part de la costa central les màximes van superar els 32ºC amb una humitat que no convidava a gaudir de la meteorologia. Setembre va continuar amb un ambient plenament estiuenc, les tempestes que anuncien refrescades no arribaven i la calor, dia i nit, continuava insuportable: <i>"Las altas presiones centradas sobre Cataluña están dificultando la dispersión de los agentes contaminantes en la atmósfera, por lo que se mantienen, al igual que las altas temperaturas, los elevados índices de contaminación en el área metropolitana barcelonesa. (....)<br />
Fuentes del centro meteorológico del aeropuerto de Barcelona confirmaron a esta redacción que la situación se mantendrá en los próximos días, tanto en lo que se refiere a temperaturas como a contaminación. Las mismas fuentes señalaron que por el momento no hay motivos de alarmismo en cuanto a la posibilidad de que tras la ola de calor se produzcan “gotas frías” o inundaciones, dado que estos fenómenos son impredecibles a medio plazo."</i> LVG. 19.09.1987 Pàg. 18</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSsfPKIsAPEQ6pJIZ15pj2QLGinnQf2FUMczE1hYBPIfbZ9om23rh9O4ZfMoKbx-3CwJy1n5J_HOlr7oyXlcOC0p8tk76Z4dqZUiUwq1tC9n_FVym-V8zYsPQWBlGEb4Udicci1gTeM9A/s1600/Contaminaci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSsfPKIsAPEQ6pJIZ15pj2QLGinnQf2FUMczE1hYBPIfbZ9om23rh9O4ZfMoKbx-3CwJy1n5J_HOlr7oyXlcOC0p8tk76Z4dqZUiUwq1tC9n_FVym-V8zYsPQWBlGEb4Udicci1gTeM9A/s400/Contaminaci%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Barcelona a mitjans d'aquell Setembre de 1987.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">L'ambient càlid arribà fins a finals de mes. Tant és així, que Setembre de 1987 a l'observatori Fabra és el més càlid de tota la sèrie centenària amb 23,47ºC de mitjana i amb una diferència de més de mig grau respecte al segon Setembre amb més calor. Pel que fa a les precipitacions, molt escasses durant tot el més; nul·les fins el dia 27 i, després, pluges testimonials fins que el vespre i nit del 30 de Setembre començà a caure el cel a trossos.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVNDX7fxGhS2Z8Igzg0bFc_kAtYOfjLrsQdC4CiyRXq_rUqXIMLbTZeuv6U_7qg_o_qv39V12TAe56T6bmBy9xjyU2BZfEeUgqtJMqKq9S7GNYb5Fz4RGIFOI6IF26l_WM8MHDjICLDag/s1600/1987093018_1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVNDX7fxGhS2Z8Igzg0bFc_kAtYOfjLrsQdC4CiyRXq_rUqXIMLbTZeuv6U_7qg_o_qv39V12TAe56T6bmBy9xjyU2BZfEeUgqtJMqKq9S7GNYb5Fz4RGIFOI6IF26l_WM8MHDjICLDag/s400/1987093018_1.gif" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Mapa amb els diferents centres d'acció la tarda del 30 de Setembre de 1987.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Els darrers dies de Setembre el joc de peces meteorològic comença a donar mostres d'una activitat intensa. Així veiem el dia 30 un front estacionari sobre la façana atlàntica d'Europa que acabarà formant un tàlveg que, posteriorment, evolucionarà en una DANA (o gota freda, per entendre'ns) al NW de Galícia, malgrat podríem dir que és una depressió amb pressions atmosfèriques molt altes fruit del reflex de l'aire fred en alçada. Paral·lelament, a la Mediterrània occidental hi ha una àrea d'inestabilitat que gairebé no s'observa als mapes; només unes petites depressions relatives (amb pressions de 1015 hPa) que són suficients perquè les tempestes sovintegin a la Península i Balears.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La pluja intensa comença poc abans d'acabar Setembre. Després d'un matí assolellat, els núvols augmenten fins tapar el cel per la tarda i, quan ja és de nit, descarrega amb alegria a Barcelona i comarques veïnes. Entra el mes d'Octubre a mitjanit i segueix plovent, a estones fort, durant la matinada. La inestabilitat s'accentua a primera hora del matí del 1 d'Octubre, que és quan plou més fort amb intensitats de fins a 54,6 mm/h a les 07:10 a l'observatori Fabra, però és al voltant de la desembocadura del Llobregat on s'acumulen les quantitats més importants amb un màxim de 69,4 mm a l'aeroport.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhi8xWu8UquJchZDLnQMbKXps1eo8ah-yag80A4Dg7HzYm6KfNqCC2Laam_Rio61MXV0z32aJObNvhyp1y2np8TsFiwUUBbPC_4rdjNs44QGO9wZFYa2IStyGweYP75ALfzYkUodkD-XQ/s1600/19870930.1549.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhi8xWu8UquJchZDLnQMbKXps1eo8ah-yag80A4Dg7HzYm6KfNqCC2Laam_Rio61MXV0z32aJObNvhyp1y2np8TsFiwUUBbPC_4rdjNs44QGO9wZFYa2IStyGweYP75ALfzYkUodkD-XQ/s400/19870930.1549.jpg" width="228" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La tarda del 30 de Setembre un front cobreix els cels de les costes atlàntiques, des d'Islàndia fins a Portugal.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia 1 d'Octubre plou sense aturador, pluges d'anar sumant litres, a estones més fort i altres, sobre tot per la tarda, dèbilment. I si el dia anterior les pluges quedaven circumscrites al voltant de la ciutat de Barcelona, ara l'aigua s'estenia per tot el litoral i prelitoral català i, també, al Pirineu. Les comarques de l'Ebre són les més afectades i amb quantitats més elevades, de fins a 146 mm a Vandellòs: <i>"El desbordamiento de un torrente en la comarca del Baix Ebre cortó el tránsito de trenes que causó grandes retrasos durante la jornada de ayer. Los bomberos de la Generalitat realizaron varias salidas en Amposta y Ulldecona para evacuar plantas bajas y locales comerciales. Por la tarde, un fuerte aguacero provocó inundaciones en las calles de Tortosa, donde se anegaron tiendas. Numerosos vehículos quedaron atrapados en badenes y puntos bajos, por lo que se movilizaron efectivos de la Guardia Urbana y también de los bomberos para rescatar a algún conductor. Los daños de estas lluvias se hicieron extensivos a varios núcleos urbanos de la zona Baix Ebre - Montsià."</i> LVG. 03.10.1987 Pàg. 24</div><br />
<div style="text-align: justify;">Curiosament, aquestes pluges no van ser suficient per millorar les reserves del embassaments que nodreixen d'aigua a Reus i Tarragona, amb greus problemes de sequera després d'una primavera i un estiu molt secs. A Riudecanyes van caure 66 mm, però prop de la capçalera del Montsant, a Siurana, només 18,5 mm: <i>"Las lluvias caídas en las últimas horas no han conseguido, de momento, aliviar la grave situación de emergencia que sufre Reus a causa de la falta de agua. Los embalses de Siurana y Riudecanyes, en la actualidad, tan sólo tienen reservas para ocho días más."</i> LVG. 03.10.1987 Pàg. 21</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyvWeTEliWv426rHrGPO3-hH_RWU5eLLbYzJVhWLxncvSrEiTWrdHM907jQJoSwbW-kdv8xS2CSgxcfxKhZOJC2XUBRYujH2c-waP5CsnVm3zIpOAsMTcAq_M_t778URtACwtB1xpRCTI/s1600/Sils.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyvWeTEliWv426rHrGPO3-hH_RWU5eLLbYzJVhWLxncvSrEiTWrdHM907jQJoSwbW-kdv8xS2CSgxcfxKhZOJC2XUBRYujH2c-waP5CsnVm3zIpOAsMTcAq_M_t778URtACwtB1xpRCTI/s400/Sils.jpg" width="317" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">No és Venècia, és Sils, a la comarca de la Selva, l'Octubre de 1987.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El divendres dia 2, tot i que segueix plovent i encara hi han xàfecs importants, a la costa central les quantitats no són excessives. La depressió de Galícia seguia estancada enfront a les seves costes mentre a la Mediterrània les temperatures de les diferents capes atmosfèriques eren molt suaus per l'efecte xuclador del moviment ciclònic atlàntic sobre la bombolla càlida del Magreb, però un nou actor feia la seva aparició en superfície, el xaloc, i dos conceptes tècnics com són la <a href="http://www.tiemposevero.es/bits_c.php">CAPE</a> i el <a href="http://www.tiemposevero.es/bits_i.php">Lifted Index</a>, habituals a la Meteorologia severa, anaven indicant que la inestabilitat cada hora era més acusada. En el següent mapa podem veure que a la costa catalana el LI era de -6 i la CAPE , superior a 2000 J/Kg.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga1bpIbDTviZmTL6rJANpxUHFVk0vS38mCvtzHwVwDF11HNWnNMp0O5SitwrZm35kgS9RPdMVgR0o9HWS5L8Uysbi83A1re628R2OsVvIaBwwq3XBywKDl4n5W6-N1mJBgyXgFTxuGtB4/s1600/1987100400_48.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga1bpIbDTviZmTL6rJANpxUHFVk0vS38mCvtzHwVwDF11HNWnNMp0O5SitwrZm35kgS9RPdMVgR0o9HWS5L8Uysbi83A1re628R2OsVvIaBwwq3XBywKDl4n5W6-N1mJBgyXgFTxuGtB4/s400/1987100400_48.gif" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Mapa que indica el Lifted Index, amb línies continues o discontinues quan és negatiu, i la CAPE en colors més vermells quan més alta.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">A capes baixes es va mantenir entre els dies 2 i 5 d'Octubre un vent lleuger de xaloc (sud-est) que en arribar a la costa catalana i a la serralada litoral es disparava verticalment i generava pluges importants. L’advecció de nivells baixos s’entreveu de tipus càlid ja que el vent gira la seva component en el sentit de les agulles del rellotge amb l’altura (Sud-Est a 1000hPa, Sud a 700hPa i Sud-Oest a 500hPa), i aquest flux càlid, en tenir un ampli recorregut per sobre un mar calent com és el d’Octubre, anava recollint contingut de vapor d’aigua evaporat de la superfície marina (l’aigua evapora més vapor d’aigua proporcionalment amb la seva temperatura).</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnhtCfk_zDMUdVReYhDhlGJhtPZUZA4_A96pQ8_6o4PZmrePawNAcIXBuTSmRULycMVTLQpl26D2Vkz9Sl3nnv-kmV9l30aM7ZSByo-K8-4AJCRpclbxAH7Z1_1w2rS4VCfV_MDQ4-j8o/s1600/1987100400_1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnhtCfk_zDMUdVReYhDhlGJhtPZUZA4_A96pQ8_6o4PZmrePawNAcIXBuTSmRULycMVTLQpl26D2Vkz9Sl3nnv-kmV9l30aM7ZSByo-K8-4AJCRpclbxAH7Z1_1w2rS4VCfV_MDQ4-j8o/s400/1987100400_1.gif" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Mapa d'isòbares, en blanc, i geopotencial a 500 hPa, en negre.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Com acabem de veure, queda clar que tot estava disposat per oferir un bon tast meteorològic. Els ingredients, de primera qualitat; el moment, ideal; i el lloc, adient.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Dissabte dia 3 d'Octubre semblava que tot anava calmant quan a la tarda surt el sol. El cap de setmana, ja esbotzat, permetia a la gent sortir de compres o anar al futbol a veure al Barça que jugava a casa contra l'Atlético de Madrid. El FC Barcelona havia fet un començament de campionat nefast; s'estrenà al camp del Las Palmas amb una victòria per 1 a 2 però el següents quatre partits van ser quatre derrotes (Barcelona 1-2 Sevilla; Español 2-0 Barcelona; Barcelona 0-1 Valencia; Ath. Bilbao 1-0 Barcelona). L'aficionat culer ja veia la Lliga perduda, el Barça anava penúltim, i el cel no acompanyava per animar l'equip però un grup de patidors impenitents fan via al Camp Nou aprofitant que ja no plou, però la tranquil·litat meteorològica va ser un miratge: <i>"Camp Nou, con apenas 15.000 espectadores en partido ofrecido en directo por TVE. A partir del minuto 17 empezó a llover con fuerza hasta que el árbitro decretó la suspensión del encuentro, en el minuto 70. Trece minutos después de que el Atlético de Madrid consiguiera colocar el empate en el marcador, el árbitro Ramos Marcos recordó el reglamento y decidió decretar la suspensión del partido “porque no se veían las líneas”. Es una pena que no se diera cuenta antes del detalle, porque el césped del Camp Nou, y pudo verlo toda España a través del televisor, hacía ya muchos minutos que no estaba para partidos de fútbol.<br />
Es una verdadera lástima que Ramos Marco no asistiera al espectáculo del descanso, cuando unos empleados del Barcelona intentaron marcar de nuevo las ya invisibles líneas que delimitan el terreno. Tan pronto como la cal caía sobre lo que fueron líneas, estas se difuminaban de nuevo por efecto de la cortina de agua que caía sin cesar sobre el césped. Fue entonces y no después, al comprobar que ni siquiera marcando de nuevo el campo se conseguían mejorar las condiciones, cuando el árbitro, haciendo correcto uso de la autoridad que le confiere el reglamento, tenía que aplazar el resto del partido"</i> LVG. 04.10.1987 Pàg. 70</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOtqymvizg9nAwHNJwxnfrJ8GxbmAPGHSC-R0VKngIyIUzjKM1Oqyuyn7pRejo47BAIbmw0yq6STsqfja5vU5UyeC1PbZE6r8XJbDeExryJ0I2AH3nNQrSFG2MMpqaQFStP_ZqWkNxdZE/s1600/baratle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOtqymvizg9nAwHNJwxnfrJ8GxbmAPGHSC-R0VKngIyIUzjKM1Oqyuyn7pRejo47BAIbmw0yq6STsqfja5vU5UyeC1PbZE6r8XJbDeExryJ0I2AH3nNQrSFG2MMpqaQFStP_ZqWkNxdZE/s400/baratle.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El partit de dissabte 3 d'Octubre al Camp Nou, suspès per inundació.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Són poc més de les 8 del vespre quan les tempestes i la pluja torrencial cauen amb una violència inusitada sobre un terreny completament saturat d'aigua. Les inundacions a les comarques properes a la capital catalana estaven a l'ordre del dia. Els talls de llum eren freqüents i les afectacions al transit viari, ferroviari o aeri, es multiplicaven. La feina dels bombers del torn de nit va ser frenètica, especialment per baixos inundats.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La immediatesa que avui representen les xarxes socials no existia en una època en que l'ús dels ordinadors era a les beceroles i Internet encara era ciència-ficció. Només la televisió, amb els informatius a hores determinades, ens permetien estar informats amb una relativa rapidesa. Els diaris escrits, com avui, quedaven limitats però tant amb la crònica del partit com la meteorològica ens permet fer-nos a la idea de com era el dia: <i>"Las tormentas fueron las protagonistas en el día de ayer. Empezaron a producirse de madrugada y por todo el territorio. Por la mañana volvieron a caer chubascos por todo el litoral, extendiéndose más tarde a comarcas del interior. Las lluvias fueron intensas en periodos cortos de tiempo y estuvieron acompañadas por truenos y rayos. Por la noche continuó el mal tiempo."</i> LVG. 04.10.1987 Pàg. 86</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdF0P7RAREJ-4YzszYQb2rCDrB8RCLKQgTaPDGN_StF8_BHUJCzf7Y79bFSSh3FdjQc-S-Lw1d616sC8b9cXocz-5N6jI_8lfMvJnxvFdNoYohjSni3mVWux8O9xXfQDSZy58JEVNqQxw/s1600/Vanguardia+19871005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdF0P7RAREJ-4YzszYQb2rCDrB8RCLKQgTaPDGN_StF8_BHUJCzf7Y79bFSSh3FdjQc-S-Lw1d616sC8b9cXocz-5N6jI_8lfMvJnxvFdNoYohjSni3mVWux8O9xXfQDSZy58JEVNqQxw/s400/Vanguardia+19871005.jpg" width="266" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Portada de La Vanguardia del dilluns 5 d'Octubre de 1987 amb imatges molt explícites dels aiguats caiguts sobre la ciutat de Barcelona durant el diumenge.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El que va passar diumenge 4 d'Octubre va fregar la tragèdia. Fins el matí les tempestes van ser fortes però el que va caure entre les 10 del matí i les 5 de la tarda va ser gairebé de rècord, pluja que queia sobre un sòl completament saturat. La crònica de portada de La Vanguardia ens fa un resum lamentable: <i>"Las fuertes lluvias que han afectado a Cataluña se hicieron ayer especialmente intensas sobre Barcelona y su entorno. Trenes y aviones quedaron inmovilizados, las líneas de metro estuvieron paralizadas y las principales arterias urbanas se hicieron intransitables. El agua provocó cortes en los servicios y dificultades en las comunicaciones. De nuevo, el temporal rozó el desastre."</i> LVG. 05.10.1987 Pàg. 1</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No cal donar moltes explicacions quan podem veure la eloqüència de les imatges de la portada de La Vanguardia però la crònica ens dona una idea de la situació de caos viscuda a la nostra ciutat... i sort que era diumenge: <i>"Barcelona sufrió ayer numerosas inundaciones y una incomunicación casi total de sus transportes a causa de la gran tromba de agua caída sobre la ciudad durante el fin de semana. Entre las 10 de la mañana y las 3 de la tarde de ayer se registró un máximo de 110 litros por metro cuadrado —en el paseo de la Bonanova— según informó el servicio meteorológico. Durante media hora la intensidad fue de 210 litros por segundo y por hectárea, cantidad excepcional que hizo que se dictara el estado de alerta-3, situación que suele declararse cuando se superan los cien litros por metro cuadrado durante doce horas.<br />
Las zonas más afectadas de la ciudad fueron el paso inferior del Cinturón de Ronda, bajo la calle Badal; la Gran Vía, entre las calles Entenza y Villarroel; las vías deprimidas del Moll de la Fusta; la plaza Cerdá; el cinturón del Litoral en el paseo de la Zona Franca; la avenida Infanta Carlota; la autopista A-19 delante de la antigua fábrica Hispano Olivetti; Vallvidrera; la zona del final de la Rambla junto al paseo Colón, la casa de la Beneficencia en la calle Comercio y las viviendas Eduard Aunós en la Zona Franca.<br />
Como ya es habitual desde que se construyó, la lluvia inundó los pasos inferiores del paseo Colón. Asimismo, la avenida Icária y la Gran Via en la plaza de las Glórias estuvieron cortadas al tráfico. La intensa lluvia ocasionó el desprendimiento de numerosas tapas de cloacas, especialmente en la calle Aragón y en Bellvitge. Las actuaciones del Cuerpo de bomberos ascendían a medio centenar poco antes de las cinco de la tarde y unas sesenta llamadas esperaban ser atendidas.<br />
Las salidas de los bomberos estuvieron dirigidas básicamente al bombeo de agua en subterráneos, aparcamientos y zonas de la vía pública, especialmente en las áreas más bajas de la ciudad. A partir de las tres de la tarde de ayer, cuando se intensificó la lluvia, se produjeron desprendimientos de paredes de edificaciones viejas y caídas de árboles. Diez familias tuvieron que ser desalojadas del barrio de Grácia y en Vallvidrera al quedar afectadas sus viviendas por la lluvia.</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwcLYqTmAz6bJ_CMmHsOHmf6bDVUDqoh1MjrAUik-c6XfRrZycRMJAyHISCH_Eug_Th2Ykcm0hJrJAODfk9cKHAxCGSd_rLArlfwR0Joo9zAUgbzoxuiP-TuKYf7yMsM4E6i9ysUb63hY/s1600/ABC6O.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="861" data-original-width="620" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwcLYqTmAz6bJ_CMmHsOHmf6bDVUDqoh1MjrAUik-c6XfRrZycRMJAyHISCH_Eug_Th2Ykcm0hJrJAODfk9cKHAxCGSd_rLArlfwR0Joo9zAUgbzoxuiP-TuKYf7yMsM4E6i9ysUb63hY/s400/ABC6O.jpg" width="288" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Els diaris de Madrid també van dedicar molta informació gràfica dels desastres de la pluja a Catalunya.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>Los transportes públicos de la ciudad estuvieron afectados durante todo el día. Mientras los autobuses mantuvieron en general su servicio, el metro tuvo que cerrar la totalidad de la línea 4; el tramo Hospitalet-Sagrera de la línea 1; la línea 3 desde Lesseps a Montbau y el tramo Sagrera-Horta de la línea 5. El servicio de Renfe sufrió problemas en las líneas de cercanías, se tuvo que cerrar la entrada de la estación de Clot, de Barcelona término y la de Sants por inundación. Los ferrocarriles de la Generalitat también tuvieron algunas dificultades ocasionadas por las fuertes lluvias.<br />
Los accesos por carretera a Barcelona estuvieron abiertos a pesar de los numerosos colapsos. La autovía de Castelldefels fue uno de los puntos más conflictivos en la mañana de ayer, con retenciones de más de 30 vehículos parados por averías. Entre las localidades de Gavá y Viladecans únicamente era posible transitar por un carril, ya que el otro se encontraba inundado debido a las numerosas rieras que desembocan en este tramo."</i> LVG. 05.10.1987 Pàg. 15</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Com era habitual, i actualment no ha canviat gaire, els problemes en les empreses de subministrament de llum, aigua, gas o telèfon van acabar afectant a moltes llars: <i>"Un diez por ciento del fluido de alta tensión estuvo afectado en las zonas de plaza Sanllehí, el Carmelo y Poblenou. Según informó FECSA, el problema existente en esta zona se debe a un corrimiento de tierras en las calles Penitentes y Santa Rosalía, debido a unas obras que han afectado las líneas de distribución eléctrica. Según FECSA, es probable que se produzcan varios cortes durante las próximas horas. Durante la tarde de ayer numerosas calles de Barcelona carecían de suministro eléctrico.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Las lluvias produjeron también inundaciones en cámaras de regístros de la compañía Catalana de Gas, aunque no fue necesario un corte del suministro más que en los casos en que lo solicitaron los mismos propietarios. La compañía ENHER informó que hubo problemas en Les Corts y la calle Guipúzcoa, en la Verneda.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En lo referente a centros hospitalarios, se produjo un inicio de inundación en las zonas más bajas del Hospital del Mar y en el área de urgencias del Hospital de Sant Pau, lo que produjo el traslado de algunos enfermos.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>A causa de la lluvia, el servicio de averías de Telefónica estuvo bloqueado por completo, y se recibieron unas 800 llamadas por hora. Las zonas más afectadas fueron el barrio barcelonés de Sarriá-Sant Gervasi, la zona de la ciudad próxima al mar y algunas poblaciones del Baix Llobregat, como El Prat o Vallirana.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Las incidencias en la red semafórica afectaron aproximadamente a un veinte por ciento de los cruces regulados a causa de fallos en el suministro eléctrico, que se intensificaron a partir de las tres de la tarde."</i> LVG. 05.10.1987 Pàg. 15</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnhTXNiBLQDqf6CjWuYERSp-pHSdMt4qsGqCqAab8vWKvazesZFDBv8iDD9VrkfXZa4Ng__fthNIxFZ6Tb416R7d76OgTgXVAUEC_cLqBsIOeHZQwlZzsoa9QbJgqbGGEwzYs0Hs68-vo/s1600/Pluges+di%25C3%25A0ries+Octubre+1987.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnhTXNiBLQDqf6CjWuYERSp-pHSdMt4qsGqCqAab8vWKvazesZFDBv8iDD9VrkfXZa4Ng__fthNIxFZ6Tb416R7d76OgTgXVAUEC_cLqBsIOeHZQwlZzsoa9QbJgqbGGEwzYs0Hs68-vo/s400/Pluges+di%25C3%25A0ries+Octubre+1987.jpg" width="323" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Diferents mapes amb les quantitats de precipitacions diàries i la seva distribució geogràfica. Pràcticament, cap indret del litoral o prelitoral sud, central o nord de Catalunya, se'n va lliurar dels aiguats.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La situació a l'aeroport va ser, si cal, de estat de setge: <i>"A consecuencia de las tormentas de los dos últimos días, el aeropuerto de Barcelona quedó cerrado al tráfico a media mañana de ayer y no entró en funcionamiento hasta la medianoche, aunque la normalización del tráfico no se restablecerá hasta el mediodía de hoy. Según informaba ayer el personal de tierra a los usuarios, un rayo caído en la torre de control fue la causante de una avería que tardaría horas en ser subsanada. Otras fuentes aseguraron que se había cerrado el espacio aéreo por la inundación del centro de control.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La mayor parte de los vuelos internacionales y nacionales fueron suprimidos o desviados hacia el aeropuerto de Girona-Costa Brava. A partir del mediodía de ayer sólo salieron unos pocos aviones, cuando, por unos momentos, pareció que la situación se normalizaba. Los pasajeros llegaron entonces a facturar los equipajes e incluso pasaron el control de policía. Después, el tiempo pasó y el nivel de nerviosismo fue en aumento, cosa especialmente apreciable en los niños de corta edad, a quienes sus padres difícilmente podían controlar en una sala de espera completamente atestada. La espera se hizo penosa por la falta de información de que disponían los usuarios.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El aspecto del aeropuerto a media tarde era desolador y las situación caótica. Aquí y allá en el gran vestíbulo, el personal de limpieza había dispuesto el serrín a modo de embalse para contener la gran cantidad de agua caída a través de las numerosas goteras. Un cartel anunciaba que se llevan a cabo obras para mejorar la impermeabilización de la cubierta; una lástima: esta vez tampoco se llegó a tiempo.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Los mostradores de las diferentes compañías se veían envueltos por multitudes de clientes: cada cual buscando solución a los problemas personales que la situación les planteaba. Colas en los teléfonos, cafeterías repletas y una carta de precios elevadísima.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>A pesar de la indudable buena voluntad del personal al que tocó capear el temporal de ayer en el aeropuerto, se ha puesto una vez más en evidencia algo que se viene diciendo hace meses desde diversas instituciones —Generalitat, Ayuntamiento, prensa—: el aeropuerto de Barcelona padece graves deficiencias y no está a la altura de la ciudad que lo alberga. Incluso el presidente de la Generalitat, Jordi Pujol, se vio obligado a renunciar a su viaje a París, donde debía entrevistarse con el ministro francés de economía, Edouard Ballardu."</i> LVG. 05.10.1987 Pàg. 15</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWPLrkC70Au2R7E10eazlBYylD5UErw89wtI9sGRGVltwnEKUtORKI5EOTHl35tL94n9k5xIXHIynhuHByCB-wHbgOXa5qAdW6864sTTsg64oV4CXqFdfKV1O8J3Bz7BWl1wiALDcUKmY/s1600/Precipitaci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWPLrkC70Au2R7E10eazlBYylD5UErw89wtI9sGRGVltwnEKUtORKI5EOTHl35tL94n9k5xIXHIynhuHByCB-wHbgOXa5qAdW6864sTTsg64oV4CXqFdfKV1O8J3Bz7BWl1wiALDcUKmY/s400/Precipitaci%25C3%25B3.jpg" width="394" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Dos dels observatoris principals de Barcelona mostren unes quantitats inusuals per un període tan curt de temps.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les pluges i tempestes segueixen caient durant la matinada del 4 al 5 d'Octubre però quan Barcelona es lleva per anar a treballar dilluns, les pluges remeten i s'aturen completament a la tarda. Les feines per tornar a la normalitat comencen i, lògicament, també les lamentacions i les crítiques, com aquesta de Roger Jimenez, però, tot sia dit i amb la perspectiva històrica, aquest episodi va ser clarament excepcional. Calia millorar les coses, que s'han millorat, però hi han situacions que, de manera o altre, superaran la quasi-perfecció: <i>"La lluvia catalana no guarda ninguna relación con esa lluvia fina y menuda que se deja caer con pausa sobre la campiña europea. Aquí pasamos velozmente de los gemidos de dolor por el prolongado bochorno y de la alerta roja por la sequía, a una manga brutal, desconsiderada, que hace enloquecer la aguja de un pluviómetro, acompañada de una gran variedad de agentes destructores naturales. Son las lluvias de otoño, un acontecimiento cumplidor centrado en el espacio y en el tiempo que altera nuestro funcionamiento vital hasta convertirlo a veces en cascarilla.<br />
No hay manera de frenar un terremoto o una “gota fría” pero no es menos cierto que los desastres se diferencian por su grado de probabiidad y las posibilidades de previsión y control.<br />
Y cuando se trata de desastres que no son sino la repetición de los de años anteriores (acabamos de recordar el cuarto de siglo de la catástrofe del Vallès) habrá que convenir que nos falfa una actitud de alerta o cautela, lo que en inglés se conoce como “deterrence”, esto es, anticiparse mentalmente a los acontecimientos. Entre nosotros está especialmente arraigada la tendencia humana a confiar excesivamente en la normalidad y dar por supuesto que todo marcha bien hasta que los hechos prueban claramente lo contrario. En consecuencia, la advertencia del peligro y los preparativos para paliar los efectos del desastre suelen diferirse hasta que lo tenemos encima.</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC6Mb-Nxln5z0SsoFPC90RZfViKUGYvPvwQsXUbRVCo9cQFtH7dwnR_mNqHJEzEv2PAKZnP1Z3cib1jQ8Hlty8FGnU7GDWx6_zwHjS53ei05bSe97bMsWSoYZdwPaPtMa3RW_S-z9U35I/s1600/quantitats.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1475" data-original-width="1297" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC6Mb-Nxln5z0SsoFPC90RZfViKUGYvPvwQsXUbRVCo9cQFtH7dwnR_mNqHJEzEv2PAKZnP1Z3cib1jQ8Hlty8FGnU7GDWx6_zwHjS53ei05bSe97bMsWSoYZdwPaPtMa3RW_S-z9U35I/s400/quantitats.jpg" width="352" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Els rècords de precipitació van ser quasi generals. Les precipitacions van ser molt importants a la major part del litoral i prelitoral català. Barcelona s'emportà la palma.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>El pasado fin de semana estuvo amenazado seriamente en algunos puntos el curso normal de las cosas e incluso la supervivencia, la subsistencia, la vivienda, la salud y el propio sistema de orden. Mientras Protección Civil emitía a los gerundenses la alarmante recomendación de que no salieran de sus viviendas, en Barcelona seguía la diversión en cines y discotecas de barrios cuyas calles eran avenidas y los bajos de las casas charcas. Con el aeropuerto y el ferrocarril paralizados, el centro de esta preolímpica ciudad recordaba el guión de “Blade Runner”: vehículos tanteando calles sin semáforos, cortes de suministro eléctrico, ausencia de información, desorientación total, ni un mando, ni una voz organizadora. Los guardias parecen reservarse exclusivamente para los días de fútbol, y ese domingo no lo hubo.<br />
Si ya resulta difícil lograr y mantener un estado de preparación adecuado en circunstancias normales, la proeza no se va a realizar en estas circunstancias. Para conseguirlo, se requiere una tarea de desescombro intelectual para introducir unos programas destinados a prevenir y preparar a la población, a interesarla vitalmente en los problemas externos a la órbita de sus vidas y a motivarla ante los que afectan a la comunidad. Para eso es necesario que las autoridades piensen seriamente en las tareas de coordinación y control, que las actividades de ayuda no sean dispersas y asistemáticas, que no se vaya de la duplicación a la incompatibilidad de las medidas de distintos organismos, que los servicios públicos funcionen al máximo y que se prodiguen la información y las instrucciones de utilidad general.<br />
Dicen que las calamidades crean un marco de referencia nuevo y distinto. Aquí desde luego, no es así. No parece que hayamos aprendido a sufrir menos unos y otros. Vivimos como los ingleses de hace un par de siglos, que consideraban todas las desgracias como “acts of God”, venidas de Dios, y no se movilizaban. Ahora los meteorólogos nos advierten de nuevo. Pueden caer más lluvias. Pero el mejor somnifero es dejar las cosas como están y esperar una próxima tromba."</i> LVG. 07.10.1987 Pàg. 5</div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/6s-_EVcjZjY?ecver=1" width="480"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">I la propera tromba va arribar, aquell mateix Octubre, però no pas a Catalunya sinó al suposadament preparat Regne Unit. Deu dies després del temporal a Catalunya, el 15 i 16 d'Octubre, una profundíssima depressió portava el caos a les Illes Britàniques i França. Vents i pluges van escombrar literalment arbres, cotxes i persones. A Anglaterra és recordat com <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Great_Storm_of_1987">The Great Storm of 1987</a>. El vídeo és prou explicatiu de com els episodis meteorològics excepcionals sorprenen al més ben preparat.</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-80745891625829407542016-04-06T11:08:00.000+02:002017-04-19T16:36:08.737+02:00Abril de 1986. Quan el hivern no vol marxar<div style="text-align: justify;">Les noticies meteorològiques que podem llegir als diaris o veure a la televisió acostumen a parlar de fenòmens extrems, ja siguin onades de fred o de calor, grans aiguats o inundacions, relacionant-ho en més d'un cas amb el tema recurrent del "canvi climàtic" sovint de forma arbitraria.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El mes d'Abril de 1986, la meteorologia no va tenir molt protagonisme als mitjans de comunicació i no va aixecar cap comentari sobre aquest tema de moda actual tot i que, de fet, encara no existia el "canvi climàtic" com a concepte tal i com s'entén avui en dia. Per aquest motiu, cap noticia relacionada amb temes meteorològics tenia el caire apocalíptic que tots sabem tindria actualment. I hi havia motius pel titular. Inocencio Font Tullot, en el seu llibre Historia del Clima de España, comenta la singularitat d'aquest mes: <i>"Debemos mencionar como realmente excepcional por lo muy frío, el mes de abril de 1986 en que si bien no se puede hablar de olas de frío propiamente dichas ni de grandes heladas, las temperaturas medias en la mayoría de las estaciones alcanzaron valores sin precedentes en abril desde que existen registros termométricos."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Potser perquè és un mes primaveral i les seves dades termomètriques no poden rivalitzar amb les extremes de Gener o Juliol però, respecte a mesos equivalents, entraria en el "ranking" dels abrils més freds del segle XX. A Barcelona, no obstant, no va ser el més fred. Si ens fixem en l'Observatori Fabra, la mitjana del mes de 10,60ºC no és la més freda però les seves mitjanes (mitjana de les màximes i mitjana de les mínimes) sempre estan entre les més fredes de la sèrie. I un detallet més: si traguéssim el darrer dia del mes, la mitjana quedaria en 10,41ºC, a menys d'una dècima del mes d'Abril més fred de la sèrie. La mínima absoluta, com ja deia abans, no va ser rècord i "només" baixa fins a 1,6ºC al Fabra el dia 13, lluny dels 0,0ºC dels anys 1972 i 1973, però a l'aeroport, el mateix dia, enregistraren 0,2ºC.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoBtAcMCLwUKTQFpvoGiAG3f0ZD9tUehHq3t2FsMfGaEiw2Zg2685dDcWMTC8uKiTuV8SDdPRJCRPO2lUJni9F-qCzhko6M5tJShPGfuiYjGPIKgFycgIhOo8lSkmyebp-m-xY48dzymY/s1600/abrils.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoBtAcMCLwUKTQFpvoGiAG3f0ZD9tUehHq3t2FsMfGaEiw2Zg2685dDcWMTC8uKiTuV8SDdPRJCRPO2lUJni9F-qCzhko6M5tJShPGfuiYjGPIKgFycgIhOo8lSkmyebp-m-xY48dzymY/s400/abrils.jpg" width="302" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Taula amb les mitjanes més baixes del mes d'Abril a l'Observatori Fabra.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Si a Catalunya va ser un mes fred, gairebé hivernal, on si que el fred va ser més destacat va ser a la meitat occidental de la Península. El <a href="http://www.aemet.es/documentos_d/conocermas/recursos_en_linea/calendarios/cm-1987.pdf">Calendario Meteorológico de AEMET de l'any 1987</a> escriu: <i>"En cuanto a temperaturas, refiriéndonos a valores medios, el mes resultó muy frío, tanto que no hay precedentes de temperaturas medias tan bajas en los registros de la mayor parte de los observatorios españoles, algunos de ellos existentes desde 1869. Aunque hubo dos olas de frío, fueron de muy corta duración y las heladas algunas de ellas profundas, fueron poco persistentes y, en consecuencia, los daños que produjeron en algunos cultivos no fueron, en conjunto, de gran consideración."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Nwf0cy2wo9d3pNgJD-IE8ssfrgvSADMoVMNVymY8jmFX8VrygltjuR2ffVVUkBV5hXq0dD6Qp6Nxi3th8DaR8AfBkIcbXcCDmiWqtjr5GQJ3TqZSluV_9tUNz8i-xE3o4thl_uStgSY/s1600/Diarioburgos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Nwf0cy2wo9d3pNgJD-IE8ssfrgvSADMoVMNVymY8jmFX8VrygltjuR2ffVVUkBV5hXq0dD6Qp6Nxi3th8DaR8AfBkIcbXcCDmiWqtjr5GQJ3TqZSluV_9tUNz8i-xE3o4thl_uStgSY/s400/Diarioburgos.jpg" width="353" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Noticia del Diario de Burgos, publicada l'Abril de 1986.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La causa de la persistència de les temperatures quasi hivernals no va ser altra que la notable variabilitat atmosfèrica i una corrent en jet molt ondulada. Un continuu de depressions que afecten la Península Ibèrica i que aporten masses d'aire fred del primer i quart quadrant que mantenen a ratlla els termòmetres i provoquen abundant nuvolositat que limita l'acció temperant del Sol. Com exemple, a l'aeroport de Barcelona només hi han 6 dies amb més de 10 hores de sol eficaç. La influencia anticiclònica, ni que sigui en forma de dorsal, es limità als dos últims dies del mes.</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'episodi meteorològic més notable ocorregué el segon cap de setmana d'abril. Un anticicló molt potent, amb pressions de 1045 hPa sobre Islàndia, aspira aire molt fred de l'Àrtic sobre Escandinàvia que en dies successius acabarà envaint tota Europa. Prèviament, el corrent en jet, morfològicament com un fibló, arriba fins les illes Canàries i crea una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) sobre la Península Ibèrica que porta pluges generals, amb nevades per sobre de 900 metres, i temperatures fredes. Aquesta depressió, ja amb reflex en superfície, i l'anticicló, interaccionen per portar tot l'aire fred cap al sud.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvZ1Xivn7JQahl0UtJJdp0OXCUQKnKWkl0G4dtOAb7OfMaNLXlkYHSAsISr_s38aZaZIo2nxCixhQdHOmpmPYmjk1e44zEAJ1xnZwMPLZsqQOXxt5s3pTCRqyyEVd51yggZNiezFxucDc/s1600/1986041206_25.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvZ1Xivn7JQahl0UtJJdp0OXCUQKnKWkl0G4dtOAb7OfMaNLXlkYHSAsISr_s38aZaZIo2nxCixhQdHOmpmPYmjk1e44zEAJ1xnZwMPLZsqQOXxt5s3pTCRqyyEVd51yggZNiezFxucDc/s400/1986041206_25.gif" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El dia 12 d'Abril, la isoterma de 0ºC a 1500 metres envaeix quasi tota la Península, els -5ºC la meitat nord i els -10ºC freguen els Pirineus i el Cantàbric.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La inestabilitat que genera la depressió i unes condicions atmosfèriques favorables porten pluges abundants i nevades a cotes baixes a Catalunya. El dia 11 d'Abril, un front obre la porta a la gran massa freda que està sobre Europa central: <i>"Mientras que hasta las siete de la mañana de ayer el frente apenas había dado algunas precipitaciones ligeras, destacando solamente 9 litros por metro cuadrado en Granollers, durante el resto de la mañana las precipitaciones fueron en ocasiones bastante intensas, produciendo hasta algunas inundaciones en zonas no preparadas para recibir fuertes chubascos de corta duración. En Barcelona, en dos horas se registraron 17 litros por metro cuadrado. Las temperaturas volvieron a descender."</i> LVG. 12.04.1986 Pàg. 54</div><br />
<div style="text-align: justify;">Les precipitacions van continuar el dia 12 amb un ambient de ple hivern. Com exemple, a la 1 del migdia a l'observatori Fabra la temperatura era de 3,0ºC i plovia, no és molt agosarat pensar que a la plaça del Tibidabo, uns 100 metres per sobre del Fabra, es veiés voleiar algun floc barrejat amb aigua. A la ciutat, fruit del dia cobert i plujós, la màxima no va passar de 7 o 8 graus, segons el barri, recordant als barcelonins un dia del mes de Gener.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixl4HGwCHq87lnxaGy35iBjQlFlMby8mrnQcSMbheirDjbwFv3lISvM2h1T45J2ydFR_f1_9aAiSAvblLrcEMaDhmFYvngHAjWfR9Z80b9tZdpaiuJpzSnHr3QqUjbJ4biho4CJmFGkVM/s1600/LVG19860413.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixl4HGwCHq87lnxaGy35iBjQlFlMby8mrnQcSMbheirDjbwFv3lISvM2h1T45J2ydFR_f1_9aAiSAvblLrcEMaDhmFYvngHAjWfR9Z80b9tZdpaiuJpzSnHr3QqUjbJ4biho4CJmFGkVM/s400/LVG19860413.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Costaria situar en el calendari aquesta informació meteorològica de La Vanguardia si no sabéssim que és la del 13 d'Abril de 1986.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La descripció del dia a l'espai dedicat a la meteorologia de La Vanguardia és prou eloqüent: <i>"ESPAÑA: Aunque parecía que el invierno ya se habia alejado de nuestras latitudes, ayer nos dimos cuenta que todavía estaba cercano a nosotros; se registraron nevadas en muchos puntos de la mitad septentrional de la Península, como en Madrid, Segovia, San Sebastián, Avila, Toledo, Oviedo, Soria, Cuenca, Teruel, Logroño, Vitoria, etc. Mientras que el mejor tiempo se observaba en la zona de la mitad occidental.<br />
CATALUÑA: La inestabilidad siguió dominando la situación en la mayor parte del territorío catalán con nevadas en puntos por encima de los 600 metros, y en algunas zonas por debajo de los mismos, mientras que las precipitaciones fueron la tónica en la mayor parte de las comarcas catalanas. Las precipitaciones más importantes se registraban en puntos del Pirineo y de la zona costera. Las temperaturas en general, fueron bastante bajas y hubo descenso notable de las mínimas."</i> LVG. 13.05.1986 Pàg. 85</div><br />
<div style="text-align: justify;">Amb una prosa molt més cuidada aquest article que porta per títol <b>Como Franco</b>, de Manuel Ibáñez Escofet, podem entendre la excepcionalitat d'aquest abril i la perplexitat que despertava en la gent: <i>"La reaparición del frío, cuando se está preparado para el buen tiempo, es una rara e inasimilable sorpresa. Mis montañas familiares están tocadas por la nieve: la Mare de Déu del Mont, las de Maçanet y La Vajol, las de Requesens, Roda y Verdera ofrecen una ingenua capucha blanca, formando guardia al Padre Canigó, enorme y señor del paisaje, que aparece como un gran pastel de nata, de una blancura total y sin interrupciones. Tiene que haber nevado mucho en este mes de abril, tiene que hacer un frío insólito para que el Canigó esté como está. Y, además, cuando no nieva, llueve. Y sopla la tramontana con su caricia helada. Las gentes, a pesar de llenarse de ropa han vuelto a empequeñecerse como en los días más crudos del invierno, oficialmente desaparecido. La tramontana, para sus amigos, entre los que me cuento, es un viento franco y cordial, aunque de maneras toscas. Te trata cariñosamente a golpes y empellones y te sientes empujado por lo que debe ser su expresiva alegría. Los vientos no hablan, pero tú les riñes: ¡Animal, que me tirarás al suelo!, le gritas a la tramontana cuando te hace perder el equilibrio.<br />
Estos días que he pasado en el Empordá, con la inesperada compañía del frío, he vuelto a ver el invierno paseando entre los viñedos, los olivares y los campos. Parece que hasta el verde que comenzaba a retozar como un cachorro está asustado y hay que sustituir el sol apagado por las nubes grises, densas y pesadas, por el fuego del hogar. Otra vez chisporrotean los troncos y agradeces el amable y amistoso calor que desprenden. Todo porque abril, este año, nos ha salido más loco que marzo."</i> LVG. 15.04.1986 Pàg. 5</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRs_9h6KZyFJHBvpq223chIF0qcqu8NWcLolGBW7BrGZWvMOGShI8li44a6qtR9suE1yfKLnsqqE3KY7qUMIP0TkP4UrnDpE2SHo1nIbGANmkQ65qYcb7arae_TMEsos3wLwYH66WMX-E/s1600/Neu+a+Madrid.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRs_9h6KZyFJHBvpq223chIF0qcqu8NWcLolGBW7BrGZWvMOGShI8li44a6qtR9suE1yfKLnsqqE3KY7qUMIP0TkP4UrnDpE2SHo1nIbGANmkQ65qYcb7arae_TMEsos3wLwYH66WMX-E/s400/Neu+a+Madrid.jpg" width="303" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Tot i que només va agafar en arbres, jardins i cotxes, la nevada de Madrid és una de les més tardanes d'aquella ciutat. Font: Diario ABC.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les quantitats de precipitació recollides en aquests dos dies són prou importants a l'àrea de Barcelona, destacant els 72,9 mm que mesuren a l'aeroport o els 63,2 mm del Fabra, però totes oscil·len entre els 40 i 70 mm a la costa i prelitoral central. Durant el vespre del dissabte 12 i la matinada del 13 d'Abril, el cel queda serè i, malgrat les nombroses boires, la temperatura cau a valors de gairebé 0ºC als voltants de la Ciutat Comtal, com Badalona i l'aeroport, però queda més alta a la trama urbana per l'efecte escalfador de l'illa de calor. Al Vallès, ja al prelitoral, les glaçades febles arriben a molts indrets, fins i tot a les ciutats. Malgrat la data tan avançada no va fer molt de mal als conreus i plantes en general, com deia l'informe de l'INM, degut en gran part a que encara no hi havia hagut cap episodi de uns quants dies amb temperatures altes des del final de l'hivern, motiu per el que la vegetació portava un cert endarreriment; per altra banda, a l'abril els dies són més llargs i la durada en hores de les temperatures properes o inferiors als 0ºC és més curta que a ple hivern.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El mes d'Abril segueix però el termòmetre no es decideix a fer un salt cap a dalt. Les màximes a Barcelona no passen dels 20ºC en el que queda de mes amb temps insegur i canviant. És ben cert que la primavera és això, canvi, però aquell abril feia pensar a més d'un que el hivern s'havia tornat mandrós i no volia marxar. M'ha agradat molt l'escrit del monjo de Poblet Agustí Altisent que porta per títol <b>Abril, el de la incierta gloria</b> on, parafrasejant Shakespeare, fa un homenatge a Joan Sales, autor de la novel·la Incerta glòria: <i>"Esta mañana (día 12 de abril) en el monasterio y su entorno nevaba copiosamente. Ahora, a las seis de la tarde, sopla un aire helado, pero el sol ha vencido casi totalmente al cielo cubierto. Es un sol tenue, ligeramente empañado, pero tierno, de crístal; sus rayos han dominado sobre la tempestad gracias a la intervención del viento; y ahora él está convaleciente. Así, tambaleándose, abril irá afirmando sus luces poco a poco, del mismo modo que el adolescente se transforma en joven y en adulto. Abril, el inseguro, da algo de pena: tiene que morir para que viva mayo con mayor firmeza que la suya. Abril es una crisis de crecimiento; por eso sus días no son seguros. Son pasos adelante los que da, pero con inesperadas caídas. Shakespeare lo dejó escrito para siempre: “La incíerta gloria de un día de abril”."</i> LVG. 01.05.1986 Pàg. 5</div><br />
<div style="text-align: justify;">Si bé l'Abril és un mes desitjat per molts que abominen el hivern, on l'esclat primaveral de la vegetació és indicatiu que l'estiu ja és a prop, aquest any 1986 calgué arribar a Maig, i ben entrat perquè, encara, la primera setmana va ser inestable i fresca. Només a partir del 10 de Maig les temperatures mínimes superiors a 10ºC i les màximes properes a 25ºC es generalitzen en el que serà el preàmbul d'un estiu normal que no destacarà per grans calorades ni refrescades ni, tampoc, per tempestes destacades.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkxeAkHSRd-36JRnAbRvomJ1uWnUV6qhWb4GS7XWELjaVVvgiGgGjcUqV_2bRBcjGvqMO43i1ExP5QU1nh-qtje6MzugUJhXmpphpH-17rsCOfM5mnybDTs2aESL25d3t_dMvz1mo-4KQ/s1600/halley1986.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkxeAkHSRd-36JRnAbRvomJ1uWnUV6qhWb4GS7XWELjaVVvgiGgGjcUqV_2bRBcjGvqMO43i1ExP5QU1nh-qtje6MzugUJhXmpphpH-17rsCOfM5mnybDTs2aESL25d3t_dMvz1mo-4KQ/s400/halley1986.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El cometa Halley es va poder observar al cel durant la primavera de 1986.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però, tornant al mes protagonista d'aquest article, si per alguna va destacar, i passar a la Història, aquest Abril de 1986 no va ser per l'anomalia tèrmica exposada abans sinó per dos esdeveniments amb afectacions naturals: el cometa Halley i l'explosió de la central nuclear de Txernobil.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El Halley és un cometa amb una òrbita el·líptica que s'apropa al nostre planeta cada 76 anys. La darrera vegada va ser la primavera de 1986 i, els que ja tenim una edat, recordem la expectació que va generar: <i>"El Halley pasa hoy por el punto de mayor aproximación a nuestro planeta. El cometa se encontrará a 63 millones de kilómetros de la Tierra y a casi doscientos millones del Sol. El astro brilla en estos momentos con una magnitud de 3 y presenta una cola de casi diez grados de longitud. Es perfectamente visible desde Sudáfrica, desde donde a a ser seguido en este último periodo por diversos especialistas. Desde España el cometa comenzará a ser de nuevo visible a partir del día 15, desde la zona sur. El día 20 ya será observable desde toda la península. Para entonces, su magnitud será de 4 y se encontrará en la constelación del Pez Austral."</i> LVG. 11.04.1986 Pàg. 25</div><br />
<div style="text-align: justify;">Llibres, cançons, pòsters i tot tipus de productes relacionats van fer que inclús el més profà en astronomia en sentís parlar i gairebé tothom va mirar al cel més d'un cop, ja que es podia veure sense necessitat de cap aparell. Però malgrat el soroll mediàtic, el pas del Halley va desil·lusionar a més d'un que n'esperava més.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMC90HTD6fwMK4SS6HU1boYpzkwaLrF76nB7idEmbh8coqtWF-DVRthilDScIH-Kz8f3jm7mocGNnNQTDzPWRzgZBNTbTNwliFPxkIBrqwUnpRQHygEoNNsyxetTBAZE3n52qh8VzebJU/s1600/chernobyl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMC90HTD6fwMK4SS6HU1boYpzkwaLrF76nB7idEmbh8coqtWF-DVRthilDScIH-Kz8f3jm7mocGNnNQTDzPWRzgZBNTbTNwliFPxkIBrqwUnpRQHygEoNNsyxetTBAZE3n52qh8VzebJU/s400/chernobyl.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Estat en el que va quedar el reactor de la central de Txernobil.</i></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">Si el Halley va despertar una expectació lúdica, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Chern%C3%B3bil">l'accident a la central nuclear de Txernobil</a> va representar la por per l'opacitat del règim soviètic i pel desconeixement sobre les conseqüències. I quelcom més important, va fer néixer una consciència de respecte a la natura que perdura avui en dia.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Poc abans d'acabar aquell mes d'Abril, una simulació suposadament planificada i sense risc potencial provoca la catàstrofe nuclear més gran de la història. El ball de xifres de víctimes en un primer moment era increïble i oscil·lava entre els 2 morts reconeguts per la Unió Soviètica fins als més de 2000 publicats per les agències de premsa occidentals. Finalment, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica elabora un informe el 2005 que quantifica el nombre de morts causats directament per l'accident en 59 persones, d'ells 48 treballadors de la central. A la Wikipedia trobem molts enllaços on expliquen els fets: <i>"El accidente de Chernóbil fue un accidente nuclear sucedido en la central nuclear Vladímir Ilich Lenin (a 3 km de la ciudad de Pripyat, actual Ucrania) el sábado 26 de abril de 1986. Considerado, junto con el accidente nuclear de Fukushima I en Japón de 2011, como el más grave en la Escala Internacional de Accidentes Nucleares (accidente mayor, nivel 7), constituye uno de los mayores desastres medioambientales de la historia.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Aquel día, durante una prueba en la que se simulaba un corte de suministro eléctrico, un aumento súbito de potencia en el reactor 4 de esta central nuclear produjo el sobrecalentamiento del núcleo del reactor nuclear, lo que terminó provocando la explosión del hidrógeno acumulado en su interior. Básicamente se estaba experimentando con el reactor para comprobar si la energía de las turbinas podía generar suficiente electricidad para las bombas de refrigeración en caso de fallo (hasta que arrancaran los generadores diésel). La cantidad de dióxido de uranio, carburo de boro, óxido de europio, erbio, aleaciones de circonio y grafito expulsados, materiales radiactivos y/o tóxicos, que se estimó fue unas 500 veces mayor que el liberado por la bomba atómica arrojada en Hiroshima en 1945, causó directamente la muerte de 31 personas y forzó al gobierno de la Unión Soviética a la evacuación repentina de 116.000 personas provocando una alarma internacional al detectarse radiactividad en al menos 13 países de Europa central y oriental."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Y0WoJE6xCCjJgWivXTTNtd0fNCsu-2_1SpRW4lJc2yxLqmJEyLLTiWdtp_atdhhYUD_YAmfwqWH_MnPaVFroYw_riaVVm9xKIrdnHdzUTABRvX6uP3Hbhu0VyT779AGbSpsPP-KYS-s/s1600/CmucwxpUMAA6AHj.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5Y0WoJE6xCCjJgWivXTTNtd0fNCsu-2_1SpRW4lJc2yxLqmJEyLLTiWdtp_atdhhYUD_YAmfwqWH_MnPaVFroYw_riaVVm9xKIrdnHdzUTABRvX6uP3Hbhu0VyT779AGbSpsPP-KYS-s/s400/CmucwxpUMAA6AHj.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Potser en Homer Simpson treballava allà o la poca experiència del treballadors nocturns en va ser part de la causa però la obsolescència del material en va tenir molt a veure, tant com la crisi econòmica que va fer caure poc després els règims comunistes.</div><br />
<div style="text-align: justify;">No voldria acabar amb aquesta desgràcia ecològica, per aquest motiu voldria recordar una fita meteorològica ocorreguda en aquell Abril, que està enregistrat al <a href="http://www.guinnessworldrecords.com/world-records/heaviest-hailstones/">llibre Guinness dels rècords</a> i que demostra la variabilitat d'aquest mes primaveral. En una pedregada que va caure a Golpaganj, Bangladesh, el 14 d'abril de 1986 va causar moltes víctimes però es va descobrir una pedra de gel de 1,02 kg, la més gran de que es té constància.</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-90259220979137421952015-02-13T13:32:00.000+01:002015-09-02T14:02:38.756+02:00Estiu de 1976. Pluja a dojo<div style="text-align: justify;">Estiu de 1976. És el primer després de la dictadura, la democràcia encara no estava consolidada però era un fet, des de la mort del dictador Franco uns mesos abans, que el franquisme havia quedat enrere... o això semblava perquè molts fantasmes eren presents en la societat espanyola i, sobre tot, la catalana.</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'amnistia dels presos per motius d'ideologia política, quelcom impensable en una democràcia, la recuperació de les llibertats perdudes amb la dictadura i el restabliment dels Estatuts d'Autonomia anul·lats per Franco en arribar al poder eren tres dels objectius principals de la gran quantitat de manifestacions que es vivien en aquells dies. La repressió policial i la brutalitat d'alguns agents encara era pròpia d'un règim dictatorial.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzRFGy4PdxsRETepQp7z-0hwnQlUlmlfc_ivVuUUBFc3DEyLVNxzf8bGpsPbQomurB0eSi6XvqSVjKImK62_bZzyYpzHDu_L_a4OMR4cEmz445de9posqITd19-fkLHB03ViNxhfdrytU/s1600/2004414759_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzRFGy4PdxsRETepQp7z-0hwnQlUlmlfc_ivVuUUBFc3DEyLVNxzf8bGpsPbQomurB0eSi6XvqSVjKImK62_bZzyYpzHDu_L_a4OMR4cEmz445de9posqITd19-fkLHB03ViNxhfdrytU/s400/2004414759_o.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Una demostració de la importància d'aquestes reivindicacions en la gent queda patent en les vegades que les paraules "amnistia", "llibertat" i "autonomia" surten a un diari com La Vanguardia. Entre 1976 i 1977 van ser les paraules de moda per excel·lència:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Rk95S_mgqidmB429DIfhZ2DDVPCrhHRuUjNibT9Gai36QYWsybeWi83qgZ4xQQUDgfTkA1yxOu0p5d82jSv1qs57mbxZnydKLpxhT6zJFHrQ6x8uXfVrVRqi85PO9i7KYjk9AuvsOvk/s1600/hemeroparaules.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Rk95S_mgqidmB429DIfhZ2DDVPCrhHRuUjNibT9Gai36QYWsybeWi83qgZ4xQQUDgfTkA1yxOu0p5d82jSv1qs57mbxZnydKLpxhT6zJFHrQ6x8uXfVrVRqi85PO9i7KYjk9AuvsOvk/s400/hemeroparaules.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">L'any 1976 les estructures de la dictadura seguien i els polítics continuaven als llocs que ocupaven a la mort del dictador, només el cap de govern, el rei anomenat per Franco, era diferent per causa de força major. No obstant, el principi del canvi cap a una democràcia, en contra del desig de molts dirigents, va queda clar amb la dimissió del president del govern, Carlos Arias Navarro, el dia 1 de Juliol i el nomenament de Adolfo Suarez dos dies més tard com el seu substitut: <i>"...parece claro que el Rey ha escogido en la terna propuesta el nombre y el hombre que ha creído más adecuado a sus propósitos. Un editorial de «The Times» de Londres veía ayer en la marcha del señor Arias un signo de que el Rey había reforzado su posición hasta el punto de confiar en que el Consejo del Reino incluiría en la lista «al menos un nombre» en quien el Rey pudiera confiar para llevar adelante la política de reformas."</i> LVG. 04.07.1976 Pàg. 5</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquell mateix estiu marcaria la pauta de la transició política espanyola amb l'amnistia per delictes polítics concedida pel rei Joan Carles I el dia 30 de Juliol. La portada de La Vanguardia era prou eloqüent del nou tarannà en el poder:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHdfUNrF6lHWGmtjxTK7S8MmeQECqFoTD8kPoTJfI7gRKLlEl0ImwnKXNaWhQj7t-Yiib_B8eU2atydDFH0c8etIwh2B8GG0cNAWUmQ04rPHfLMiYa8C_egqQ4M2orNi1PbGnjqPI5584/s1600/31071976.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHdfUNrF6lHWGmtjxTK7S8MmeQECqFoTD8kPoTJfI7gRKLlEl0ImwnKXNaWhQj7t-Yiib_B8eU2atydDFH0c8etIwh2B8GG0cNAWUmQ04rPHfLMiYa8C_egqQ4M2orNi1PbGnjqPI5584/s400/31071976.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però la meteorologia no entén de transcendència política i social, de manera que seguia amb les seves fluctuacions, malgrat aquell estiu tot sembla que estava canviat. Mentre gran part d'Europa Occidental patia una greu sequera, a Barcelona i a moltes comarques de Catalunya començava el que hauria de ser l'estiu més plujós des que hi han registres pluviomètrics en 1787. El món del revés: <i>"Gran Bretaña y Europa se ven afectadas por la mayor sequía que se conoce desde hace muchos años y que está destruyendo cosechas y obligando a los ganaderos a sacrificar sus ganados por falta de pastos.<br />
En Gran Bretaña los últimos 14 meses han registrado las mayores sequías desde hace 249 años, ha dicho el servicio de meteorología. Las nevadas escasas y lluvias poco intensas en los Alpes han contribuido a que el río Po lleve un caudal tan bajo como no se conocía desde 1893, siendo un 25 por ciento inferior al normal. El servcío de meteorología de Alemania Federal ha informado que en junio ha caído solamente el 23 por ciento de lluvia y en Checoslovaquia se ha experimentado un descenso de precipitaciones entre el 5 y el 50 por ciento.<br />
En Francia, donde la sequía ha sido calificada como una de las peores de este siglo, el presidente Valery Giscard D'Estaing ha dicho que es una calamidad nacional y ha ordenado que se facilite ayuda especial a los agricultores. En París, donde se han registrado temperaturas récord por tercer día consecutivo, con mínimas de 23,4 grados, los sacerdotes católicos en todos los servicios religiosos imploran la lluvia y el gran Mufti musulmán de Francia, Abdelhamid Ameur, ha pedido a Alá que llueva."</i> LVG. 01.07.1976 Pàg. 18</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1pQblZT1myxkFyzUyEaHkpfj17exgbDZ0d8ZLOwunXWWZOOqXXs-AfCTfk8jRkVYTfKc3YZT60aoCBMflfZXzjNtOXVQtdVJaMoN0NNN8p1hIiKrw_ZICJpKq1TeAr4XtNf37kEQJRHI/s1600/1459533_Letters_265610c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1pQblZT1myxkFyzUyEaHkpfj17exgbDZ0d8ZLOwunXWWZOOqXXs-AfCTfk8jRkVYTfKc3YZT60aoCBMflfZXzjNtOXVQtdVJaMoN0NNN8p1hIiKrw_ZICJpKq1TeAr4XtNf37kEQJRHI/s400/1459533_Letters_265610c.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Aspecte del riu Tàmesi a Brentford, un suburbi a l'oest de Londres, aquell estiu del 76.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">A Catalunya, la dècada dels anys 70 del segle passat destaca climatològicament per les poques oscil·lacions tèrmiques, no trobem grans calorades ni fredorades importants, però en canvi si que en les precipitacions hi han molts contrastos amb períodes de sequera i d'altres amb quantitats de pluja rècord. Malgrat això, les sequeres que es pateixen en aquesta dècada a casa nostra no seran extremes i, en alguns casos, vindran provocades per un dèficit hídric estacional, especialment a les capçaleres dels rius, com al 1973, que va esperonar la construcció de nous embassaments al territori. La primavera de 1976 va ser prou seca a algunes comarques de l'interior: <i>"Aunque desde otoño venimos sufriendo un año bastante escaso de lluvias, se ha acusado la sequía en las últimas tres semanas, al coincidir con una subida muy importante de la temperatura y la granazón de los cereales, que evidentemente se han visto afectados. La cosecha se presentaba muy buena y ha quedado mermada en algunas zonas de secano..."</i> LVG. 23.06.1976 Pàg. 39</div><br />
<div style="text-align: justify;">Assumint la irregularitat pròpia del clima mediterrani, l'any 1976 passarem a Barcelona d'una primavera eixuta, amb un dèficit de més del 50% de la precipitació mitjana, a un estiu excepcional. Només com exemple, els mesos de Juliol i Agost sumen la quantitat de 316,8 mm a l'observatori Fabra, convertint-se així en el estiu més plujós en aquest observatori i, per tant a la nostra ciutat, des que hi han dades.</div><br />
<div style="text-align: justify;">A baix es pot veure la sèrie pluviomètrica dels estius a Barcelona on destaca clarament l'estiu de 1976. La resta de l'estudi, fet per en Marc Prohom i en Mariano Barriendos, es pot consultar en l'article <a href="http://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima-ara/serie-climatica-de-barcelona/"><b><i>Clima de Barcelona des de 1780</i></b></a> del web del Meteocat.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDw3CJDMvSFlUUaP1tEXEgHlB9a3C2MQuamU4fKFjPy6Eqw9-0I-u9YaRThbc6xXuk6k0s9NekRXGG_mMzQ5apQLz96-yxPAaJRvlq1tSB9kwP8uGs_dVfjbVPlHZDe6JF7i0eMhfR6ug/s1600/Anomalia+precipitaci%25C3%25B3+estiu.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDw3CJDMvSFlUUaP1tEXEgHlB9a3C2MQuamU4fKFjPy6Eqw9-0I-u9YaRThbc6xXuk6k0s9NekRXGG_mMzQ5apQLz96-yxPAaJRvlq1tSB9kwP8uGs_dVfjbVPlHZDe6JF7i0eMhfR6ug/s400/Anomalia+precipitaci%25C3%25B3+estiu.png" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">La causa d'aquesta anomalia l'hem de buscar, sens dubte, en una recurrència de les situacions que provoquen tempestes tant a la costa com a l'interior. Tot i això, cal diferenciar entre el mes de Juliol i Agost.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Juliol enregistra 4 dies de tempesta i cauen 121,2 mm al Tibidabo però són només dos tronades les que deixen la majoria de la precipitació. Després de les pluges provocades per un embossament d'aire fred en alçada del 6 i 7 de Juliol que deixen entre 8 i 15 mm a Barcelona i voltants, són més importants al Camp de Tarragona, entra una bombolla càlida que provocarà els dies més calorosos del mes i dona combustible a la inestabilitat que genera el pas d'un front fred el dia 17 de Juliol que crea una línia de torbonada que descarrega amb molta intensitat: <i>"Una copiosa tormenta de agua, acompañada de gran aparato eléctrico, descargó anoche sobre Barcelona y su comarca. La lluvia se inició a las nueve y media de la tarde y fue particularmente intensa, con fuertes ráfagas de aire, durante más de tres cuartos de hora, produciéndose gran número de inundaciones, tanto en nuestra capital como en muchas de las poblaciones de la provincia."</i> LVG. 18.07.1976 Pàg. 36</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs89MuyJmLShVXSnkUUYDisZC3C_Mjz6Xm4J6csO2KDXX67IR8twhznuvkNoQLzmF47PmAfU8RGqjJAEvt_Qx6oVdXL_EMEJvsZeLe2LYTq9Xz_ECL-LXAf5z0CrTX7-nTsi_AX909-sM/s1600/accident.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs89MuyJmLShVXSnkUUYDisZC3C_Mjz6Xm4J6csO2KDXX67IR8twhznuvkNoQLzmF47PmAfU8RGqjJAEvt_Qx6oVdXL_EMEJvsZeLe2LYTq9Xz_ECL-LXAf5z0CrTX7-nTsi_AX909-sM/s400/accident.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Un greu accident, més ben dit, dos accidents, deixen moltes víctimes al Maresme.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les quantitats que deixa són molt irregulars però algunes, com els 72 mm del Fabra, denoten una torrencialitat impressionant. Al dia següent es repeteixen noves tempestes, més aïllades però també fortes: <i>"En Cataluña, entre la noche del sábado y esta última noche se han ido sucediendo una serie de formaciones de tormentas, descargando algunas de ellas y en determinados sectores cantidades de precipitación muy importantes, incluso superiores a los 100 litros por metro cuadrado. Ayer fueron más irregulares y menos importantes: 33 litros por metro cuadrado en el aeropuerto de Barcelona (en Barcelona capital fueron casi inapreciables); 24 en Ribas de Freser; 6 en Alto Freser y La Molína, y 5 en Sau.<br />
En las tormentas registradas durante la noche del sábado al domingo hay que destacar los 101 litros por metro cuadrado de Fíqols."</i> LVG. 20.07.1976 Pàg. 9</div><br />
<div style="text-align: justify;">Ja a meitat de mes, <a href="http://www.tiempo.com/ram/1796/a-alberto-lins-escard/">Alberto Linés Escardó</a> destaca a La Vanguardia la excepcionalitat d'aquell Juliol, tradicionalment el mes més sec a la Península, en contrast amb la sequera, especialment forta a la façana atlàntica, viscuda en els períodes més humits de l'any: <i>"Este julio pasará sin duda a la historia como uno de los más tormentosos de este siglo, y también como de los más anormales, ya que, por un lado, están en el ambiente los enormes daños causados por la sequía en tantas regiones del país, y por otro, la abundancia de aguaceros en ciertas zonas del interior está llegando al extremo de que vuelvan a brotar las hierbas, y no es raro el encontrar secanos que han vuelto a reverdecer, hecho verdaderamente insólito en el mes de julio. Contrastes de nuestro difícil clima."</i> LVG. 18.07.1976 Pàg. 12</div><br />
<div style="text-align: justify;">Noves tempestes segueixen afectant a diferents indrets de la geografia catalana, de forma molt irregular, fins a final de mes. El dia 22, per exemple, cauen 30 mm al Tibidabo, 8,5 mm a l'aeroport i 2 mm a Montjuïc, i el 26 de Juliol, tempesta que afecta de forma greu a la ciutat de Tarragona on es mesuren 70 mm, en canvi a Reus enregistren 7 mm, a l'aeroport de Barcelona tenen 19 mm i al Tibidabo només quatre gotes inapreciables.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLkeYFJm5Vh8uz79ZixslwpxWAJc1a6FzD-XoCLDkQ1X6tVNuqCm6JpplVGHVXIVPIu6GI5Mu0LXeJKSuNv0L05MMzGs_kFm9eVwicbuGtauJ63Pkyaf26olGhFzO4DxNwIUb-lsRAI9U/s1600/pluja2607.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLkeYFJm5Vh8uz79ZixslwpxWAJc1a6FzD-XoCLDkQ1X6tVNuqCm6JpplVGHVXIVPIu6GI5Mu0LXeJKSuNv0L05MMzGs_kFm9eVwicbuGtauJ63Pkyaf26olGhFzO4DxNwIUb-lsRAI9U/s400/pluja2607.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Mapa d'isohietes de la nit del 26 al 27 de Juliol publicat a La Vanguardia.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">I acaba Juliol amb quantitats que doblaven o triplicaven, fins i tot al Fabra van caure quatre vegades més de la precipitació normal. Arriba l'Agost, mes tradicionalment de vacances, i la gent vol saber que passarà, que hem de dir, avui passa el mateix, i, com llavors no hi havia la facilitat actual per consultar les previsions, llegeixen l'article "Las nubes mandan" que es publica els diumenges a la pàgina de meteorologia de La Vanguardia. Hom diria que va afinar bastant: <i>"Reinan fríos glaciales en amplias zonas del hemisferio austral. Ha nevado en las áreas meridionales de Argentina y ha helado fuertemente en la ciudad de Mar de Plata. Por otra parte, ha habido lluvias de intensidad enorme en Venezuela y Colombia.<br />
El anormal comportamiento de la atmósfera en Europa, traducido en abundancia de tormentas en nuestra península y elevadísimas temperaturas más allá de los Pirineos, son fenómenos concatenados con los fríos australes y las anormalidades pluviométricas tropicales.<br />
Quizá el mayor avance que cabe esperar en la meteorología en los próximos años sea el estudio global de la atmósfera; no en parcelas más o menos amplias, como ahora sino a escala totalmente planetaria. Esta ídea está siendo ya puesta en práctica, pero hay grandes dificultades cuya remoción llevará bastantes años. Problema más difícil es el de relacionar estrechamente otras actividades terrestres del tipo de los terremotos, como el recientísimo de China, con los fenómenos atmosféricos.<br />
Bajarán las temperaturas entrado agosto; por estas fechas culmina en años normales la curva termométrica, que comienza a declinar. Con evidente exageración, dice un refrán que 'primer día de agosto, primer dia de invterno' y 'en agosto, frío en rostro'. No hace falta ser muy optimista para esperar que en el agosto recién estrenado tengamos todavía días muy calurosos. Por otra parte, lo normal ha sido que, a meses de julio muy tormentosos, como ha sido el ya transcurrido, sigan meses de agosto no muy diferentes. Por tanto, pensando únicámente en lo que dicen los datos estadísticos, hay que que el mes de agosto que acaba de entrar, no se diferenciará demasiado del julio que se ha despedido."</i> LVG. 01.08.1976 Pàg. 34</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0CYy7tIPfqCzvjnzUnjBJ5AsoJyC7M718tl5rlfsfX6CM3hFbqLbZxD5nUyRjCMoVnWwTXETjftUBGwhSvdvRGFJreYB69o_4Qj9LgWm8uipbVLLteenSl6OjSDKeHAntE4tONxU9t8s/s1600/nmaps.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0CYy7tIPfqCzvjnzUnjBJ5AsoJyC7M718tl5rlfsfX6CM3hFbqLbZxD5nUyRjCMoVnWwTXETjftUBGwhSvdvRGFJreYB69o_4Qj9LgWm8uipbVLLteenSl6OjSDKeHAntE4tONxU9t8s/s400/nmaps.gif" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Mapa d'anomalia tèrmica de l'Agost de 1976 respecte al seu període climàtic de referència. Gran part d'Europa va tenir un mes força fresc.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Agost no va desmerèixer Juliol, ans al contrari, va ser més fred i plujós confirmant el que escrivia Alberto Linés en base al coneixement empíric. A l'observatori Fabra es van enregistrar 12 dies amb tempesta, rècord absolut de la sèrie encara vigent, 4 dies amb precipitació superior als 20 mm i un màxim diari de 56,8 mm el dia 2, la màxima del mes no va passar de 27,5ºC i la mitjana de 21,2ºC està entre les 10 més baixes per un mes d'Agost en 100 anys d'observació. En definitiva, el paradigma de mes canicular que els que no els agrada la calor desitgen.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Ben aviat va presentar les seves maneres i diumenge dia 1 d'Agost, poc després que <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Gcr6STp6v8g">Niki Lauda patís un greu accident a Nürburgring</a>, un fort aiguat va donar molts maldecaps a alguns barris de Barcelona molestos amb la omissió dels serveis que demanaven a les autoritats municipals, que eren encara del règim anterior, per no solucionar uns problemes endèmics cada vegada que hi havia una forta tempesta estiuenca: <i>"Las inundaciones afectaron, sobre todo, a la parte baja de la ciudad y a barrios alejados, sobre todo Horta, donde el agua llegó a alcanzar una altura de medio metro. El agua ocasíonó numerosos problemas en la Avenida de Borbón y en la calle Cartellá Folch, donde gran número de viviendas y tiendas se convirtieron en un inesperado lodazal: los vecinos se manifestaron con pancartas y gritos contra el Ayuntamiento, dado el poco interés que demuestra por la situación de la mencionada vía. En la Avenida de Borbón, los vecinos levantaron algunas barricadas para impedir el paso de vehículos que provocaban el 'riego' y posterior inundación de sus tiendas. Algunas de estas vallas fueron destruidas por los autobuses del servicio público, que no atendieron el ruego de los afectados por la lluvia de desviar su línea por las calles adyacentes.<br />
En fin, la tormenta, que comenzó sobre las diez y media de la noche y finalizó sobre las cuatro de la madrugada, provocó un impresionante atasco de vehiculos en la plaza de las Glorías y otras entradas a la ciudad, con los consiguientes inconvenientes para todos los afectados."</i> LVG. 03.08.1976 Pàg. 21</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4AYhnGITx3HGGVRNsdXr6Mgq-MpxmZ4ilzAJWv-u3WQsh3cMh0_2pYGG09SCjlIsr7geWj9za3kWXmvGDmARX64zHYIp-9aGOoB-YGnq5dA0ucXuoqSUMl_WhU0v-dKRon4FwMXkTx2I/s1600/pluja0108.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4AYhnGITx3HGGVRNsdXr6Mgq-MpxmZ4ilzAJWv-u3WQsh3cMh0_2pYGG09SCjlIsr7geWj9za3kWXmvGDmARX64zHYIp-9aGOoB-YGnq5dA0ucXuoqSUMl_WhU0v-dKRon4FwMXkTx2I/s400/pluja0108.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">La tempesta, com veiem al mapa, va afectar directament a la Costa Central i comarques veïnes, totalitzant les quantitats més grans a la ciutat: <i>"En Cataluña, se registraron precipitaciones muy irregulares en su reparto, pero algunas de fuerte intensidad, principalmente las que se registraron en el llano da Barcelona. Las cantidades recogidas fueron de: 55 litros por metro cuadrado, en Gavá y Barcelona (Atarazanas); 26 en Badalona; 10 en Sau; 7 en el Pasteral, y 4 en Gerona. En Barcelona capital, las precipitaciones recogidas fueron de: Barcelona Atarazanas, 55 litros por metro cuadrado; Barcelona Montjuich, 37; Barcelona Putxet, 25, y Fabra (Tibidabo), 57."</i> LVG. 03.08.1976 Pàg. 39</div><br />
<div style="text-align: justify;">I sense encara no haver oblidat el malson viscut menys de 3 dies abans, una nova tempesta i noves inundacions: <i>"Una impresionante tormenta de agua y granizo, acompañada de fuertes ráfagas de viento descargó ayer a partir de las siete de la tarde y durante más de media hora, sobre Barcelona y algunas poblaciones de la comarca. La violencia del temporal, que sorprendió a los barceloneses por la rapidez con que se produjo, fue causa de inundaciones y daños de gravedad en diversos puntos de la ciudad.<br />
La gran cantidad de agua caída en pocos minutos dificulto extraordinariamente la circulación por las calles, anegadas totalmente, por las que los vehículos circularon con el alumbrado encendido y con extrema precaución. Noticias procedentes de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dieron cuenta de haberse registrado abundantes tormentas en el Vallés mientras que en el Bajo Llobregat y Maresme la precipitación fue mucho menos intensa y en algunos casos inapreciable."</i> LVG. 05.08.1976 Pàg. 18</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixne0uyKm8SRQ28ciROheul6qLS6Fk_aPE5ICBPTZgV3r77sci9AYJxyQsP_hyphenhyphen7w7S7HLCcxQtr6IYs48j6p28ZUSBtRRUCDuzYStdVHxcx72D-N_m0z93Hig1oejLDvV3OsOiLnkfyEQ/s1600/rondain.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixne0uyKm8SRQ28ciROheul6qLS6Fk_aPE5ICBPTZgV3r77sci9AYJxyQsP_hyphenhyphen7w7S7HLCcxQtr6IYs48j6p28ZUSBtRRUCDuzYStdVHxcx72D-N_m0z93Hig1oejLDvV3OsOiLnkfyEQ/s400/rondain.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La Ronda del Mig, anomenada en aquella època Cinturón de Ronda, inundada a l'alçada de la Plaça Cerdà. Tot un clàssic de les tempestes del anys 70 i 80.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Després d'aquestes tempestes una setmaneta d'estiu, la única amb sol i caloreta moderada que van poder gaudir els barcelonins durant aquest Agost, però abans d'acabar la primera quinzena noves tempestes, aquesta no tant forta però que va despertar a més d'un abans d'hora: <i>"Nuevamente Barcelona y su comarca se han vista afectadas por una fuerte tormenta, que descargó a las cinco de la mañana de ayer, con una duración aproximada de media hora. La precipitación estuvo acompañada de gran aparato eléctrico y fuerte viento que, á ráfagas, llegó a alcanzar los cien kilómetros por hora. La intensidad de la precipitación fue muy variable y, según información del Servicio Meteorológico Nacional, la medicíón de agua fue, en el Centro de Atarazanas, de 12’4 litros por metro cuadrado, y en el del Putxet, de 15 litros. Noticias de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dan cuenta de que la lluvia fue asimismo abundante, en especial en el Vallés, Bajo Llobregat y Maresme."</i> LVG. 13.08.1976 Pàg. 19. Afegir 39 mm a Badalona i 28 mm al Tibidabo. I seguim sumant litres...</div><br />
<div style="text-align: justify;">A partir d'aquí, l'estiu pròpiament dit va acabar. Jo encara recordo, essent un noi de 14 anys, que passava les vacances a un apartament dels meus pares a Castelldefels i com l'aigua de la piscina era especialment freda, la majoria de dies no venia de gust banyar-se, malgrat era un petit plaer ficar-se a l'aigua plovent. Anar en bicicleta era tornar a casa ben brut doncs els camins eren de terra i els tolls i el fang no els podies evitar. Recordo aquell estiu d'adolescència amb molt d'afecte, per moltes coses però també perquè penso que aquell 1976 va néixer la meva afició a la meteorologia.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Com dic, la segona quinzena d'Agost va ser una successió de dies plujosos, ennuvolats i frescos, el mapa d'isohietes de La Vanguardia va començar a ser utilitzat cada dia, quan no queien 30 mm a les comarques del sud, queien 50 a les del centre o el dia següent 25 mm més uniformement repartit pel territori català. Si no eren ruixats amb ventades fortes, queia calamarsa o pedra, de manera que els llamps i els trons van ser la llum i la música que ens va acompanyar fins el Setembre. No faltava res.... o si?: <i>"Fuertes tormentas descargaron en numerosos puntos de la región. Como curiosidad diremos que a unos 15 o 20 Km. al este de Barcelona, sobre el mar, se formó una tromba o manga marina, de unos 15 a 20 minutos de duración."</i> LVG. 29.08.1976 Pàg. 10</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrlGoTn_hZBNiJ8ckFzsp4Ua5w4bThIgv_z6GCCxGIr5g2MoQ9HZoWmYa1cDfocYAoirhe8zpujurloJ_Y4KHmGfbOGq4FN91IaW9B0Gr6uJ4iCC1BioIII1YgUM9AfqZ0dlQR8v90GKk/s1600/49066251.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrlGoTn_hZBNiJ8ckFzsp4Ua5w4bThIgv_z6GCCxGIr5g2MoQ9HZoWmYa1cDfocYAoirhe8zpujurloJ_Y4KHmGfbOGq4FN91IaW9B0Gr6uJ4iCC1BioIII1YgUM9AfqZ0dlQR8v90GKk/s400/49066251.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El Gamper d'aquell any, que el Barça va guanyar a l'Eintracht de Frankfurt per 2 a 0, va obligar a la culerada a anar ben tapats al camp: "La lluvia caída sobre Barcelona una hora antes del encuentro final del trofeo Gamper estuvo a punto de suspender por primera vez en su historia, ésta la final del torneo barcelonista. Gracias al formidable drenaje del campo, la lluvia que no había formado charcos fue absorbida casi milagrosamente, y el partido pudo celebrarse, aunque el terreno del césped, por supuesto, no fue lo más adecuado para un partido de fútbol." El País. 26.08.1976. Però veure jugar en Cruyff, Neeskens i companyia, be s'ho valia</span></i>.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Agost acaba amb rècords de pluges i tempestes a Barcelona i voltants: 195,6 mm a l'observatori Fabra, 162,0 mm a l'aeroport i 153,6 a les Drassanes són alguns dels exemples de la manta d'aigua que van haver de patir, o gaudir, els barcelonins i molts catalans.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Tanta pluja, tanta inestabilitat va xafar literalment les vacances de molts catalans que, be a segones residències, be a hotels o càmpings, volien gaudir de sol i platja i poder passejar. Aquest estiu insòlitament plujós va encendre els ànims de més d'un que, com no pot disparar contra els núvols, al tornar de vacances descarrega la seva ira contra els que porten les previsions a l'abast de la gent: <i>"Por lo que puedo observar los meteorólogos españoles todavía usan «la cola del burro» o bien trampean la situación con pronósticos como: Tiempo variable con claros y tormentas, o bien: Chubascos tormentosos dispersos alternando con claros.<br />
Con fecha de hoy, leo en su periódico que el pronóstico índica que se abrirán grandes claros en el cielo, pero surgiendo al atardecer nuevas tormentas. Son ahora las 10 de la mañana, los claros brillan por su ausencia y las lluvias han empezado con adelanto. Por favor, señor, un poco de formalidad si ni tan sólo se puede predecir el tiempo a 24 horas vista más vale seguir consultando «el calendari del pagès»."</i> LVG. 31.08.1976 Pàg. 20</div><br />
<div style="text-align: justify;">Tant s'hi val, ara com fa 40 anys, i també fa 140 i més anys, es segueix maleint al transmissor de la informació del temps quan la realitat meteorològica trenca les nostres expectatives i les nostres planificacions. Com a la pel·lícula "El home del temps" d'en Nicolas Cage, més d'un hagués desitjat llençar-li el gelat per sobre a l'home del temps de casa nostra.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcbdcw-bvVf10cB2o5BHYnEQ6dXZrw6KRJioIuBSi8cNH9Rkrr7Ki3yZqGLw_zddNC-pVczTpylk2lgd7UxRbtXhi9MlL1wijKGC_1Bk-kxAMnz5bPsW17U1x2ZLLnGfTRZdPZeAjeaWA/s1600/El_hombre_del_tiempo-890594987-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcbdcw-bvVf10cB2o5BHYnEQ6dXZrw6KRJioIuBSi8cNH9Rkrr7Ki3yZqGLw_zddNC-pVczTpylk2lgd7UxRbtXhi9MlL1wijKGC_1Bk-kxAMnz5bPsW17U1x2ZLLnGfTRZdPZeAjeaWA/s400/El_hombre_del_tiempo-890594987-large.jpg" /></a></div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-30723510658293439122014-09-15T12:22:00.000+02:002015-07-28T01:33:23.198+02:001926. L'aiguat de Sant Ramon (i 2)<div style="text-align: justify;">La història meteorològica està farcida d'episodis destacats i alguns d'ells, per la significació dels esdeveniments, podríem dir que són com una "marca registrada", és a dir, només esmentar el nom ja sabem quan, com i quines conseqüències es van viure. El Nadal del 62, l'Any sense estiu o els aiguats del Vallès són algunes d'aquestes situacions meteorològiques amb copyright. Més habitual, però, es trobar, sobre tot en el cas de grans aiguats, l'esment del sant del dia; aquest és el cas de l'any 1926.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Com hem vist en <a href="http://historiadeltemps.blogspot.com.es/2014/08/1926-lestiu-dels-3-aiguats-1.html">un altre tema d'aquest bloc</a>, aquell estiu va venir marcat per molts dies de estabilitat, amb la calor i xafogor típics, interromputs per tres aiguats memorables, deixant el més devastador per les darreries de l'estiu i que acabarà passant a la història com l'Aiguat de Sant Ramon.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNkLCDL-jF1TisgDqb2S6PsSGrMi_hhZ_pktUJzldpVq55TI-3Ymx6w_RlZwcQsbrndZR2Gl1Ce04tQuKuWJ_I6AKsmKZ4-KBNC8EzQVEh1b5kEhsXIipkzoVWcA7F5eheA9P5mUF5T3E/s1600/001a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNkLCDL-jF1TisgDqb2S6PsSGrMi_hhZ_pktUJzldpVq55TI-3Ymx6w_RlZwcQsbrndZR2Gl1Ce04tQuKuWJ_I6AKsmKZ4-KBNC8EzQVEh1b5kEhsXIipkzoVWcA7F5eheA9P5mUF5T3E/s400/001a.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Malgrat el dolor causat per tantes víctimes, calia posar una nota d'humor que dibuixés un lleu somriure en el dol que vivia la societat catalana. La revista satírica setmanal de l'Esquella de la Torratxa hi posava el seu granet de sorra.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Després de l'aiguat del 14 d'Agost el temps torna a ser el que entenem com propí de l'estiu, màximes entre 28 i 31 graus i mínimes superiors als 21 o 22 graus amb humitats elevades, és a dir, calor, dies de suor i de mal dormir, en definitiva, el més normal a l'estiu barceloní. Malgrat la tranquil·litat atmosfèrica, aquestes condicions són potencialment perilloses quan l'aire fred treu el nas a les capes altes de la troposfera i permet el creixement de grans cumulonimbus que descarreguen patacs d'aigua en poca estona.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La crònica dels aiguats de la tarda del 31 d'Agost fins la matinada de l'1 de Setembre ens parla de grans nuclis tempestuosos i, potser, el pas d'alguna línia de torbonada però, malgrat ser un fenomen viscut un munt de vegades, es pot percebre en les paraules del periodista que els danys poden ser importants: <i>"El formidable temporal de lluvias qué con diversas alternativas de furia huracanada y de relativa calma, descargó ayer, a intervalos, sobre esta ciudad, produjo grandes daños y dolorosas desgracias.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Aun no se han borrado de la memoria de los barceloneses la sensación trágica de la horrible tormenta del día 14 y nuevamente sentimos la sacudida trágica de nuevas desgracias y nuevos grandes daños determinados por la misma causa.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Desde las tres de la tarde en que cayó el primer aluvión torrencial, puede decirse la lluvia, aunque con diversas alternativas de borrasca y de pasajero despejo, no cesó de azotar la ciudad. En algunas ocasiones la lluvia cayó formando espesísimas cortinas y anegó las calles, que se vieron convertidas en verdaderos torrentes.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En varios sectores de la ciudad se careció de luz eléctrica por la noche y muchos barrios se inundaron.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En los distritos de Atarazanas, San Andrés, alrededores de la cárcel Modelo, Sans y otros</i></div><div style="text-align: justify;"><i>barrios obreros, las aguas produjeron grandes daños en las viviendas.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En las diversas barriadas de barracas que hay en diversos lugares de Barcelona, los habitantes de estas humildes viviendas corrieron grave riesgo de perecer, teniendo que ser muchos auxiliados por las fuerzas del cuerpo de bomberos que acudieron a prestarles socorro."</i> La Vanguardia. 01.09.1917 Pàg. 17</div><br />
<div style="text-align: justify;">En efecte, a les redaccions dels diaris comencen a arribar rumors de morts per causa directa de la tempesta, tot i que, la fatalitat i el factor humà hi van jugar un paper fonamental en tots els sinistres.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifAxY5amgu2K-b_M9xae172ampgt7V2BulQeWRjvDzWrrpPpe7YPLDAw1EyG0gmqFvmXh_Zi2VZp5gH107xPC4fATDG2u6fs-8h2d6PGKbl-AlEWaA71r4B9wruMlRmwpMq8QY4UtVN4U/s1600/001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifAxY5amgu2K-b_M9xae172ampgt7V2BulQeWRjvDzWrrpPpe7YPLDAw1EyG0gmqFvmXh_Zi2VZp5gH107xPC4fATDG2u6fs-8h2d6PGKbl-AlEWaA71r4B9wruMlRmwpMq8QY4UtVN4U/s400/001.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">L'esfondrament de dues cases, a Sant Boi i a Sant Andreu, van ser els primers drames que es van conèixer.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La relació de danys, sobre tot per inundacions d'habitatges, desbordaments de rius i rieres i afectacions a la xarxa de carreteres i ferrocarrils, forma una llarga llista en moltes comarques de Barcelona, Tarragona i Girona. Les pluges, irregulars, són molt importants a gran part dels observatoris del litoral i prelitoral català a més de caure sovint amb intensitats torrencials. Aquesta irregularitat, a Barcelona ciutat caigueren 42 mm per 77 mm el 14 d'Agost, fa pensar a més d'un barceloní com és que hi han hagut tantes desgràcies però és que aquest 31 d'Agost sovintejaren els 100 mm i a les parts altes va ploure molt (Observatori Fabra 113,7 mm), fet que va carregar molt d'aigua les capçaleres de barrancs i rieres: "<i>Aquest estiu ha estat ben funest per a Barcelona i en general per a tot Catalunya. Al cap de ben pocs dies de la mànega que va fer estralls a la nostra ciutat, un altre temporal ens ha dut un dia de dol. El temporal d'abans d'ahir no fou tan gros com el del dia 14 del mateix mes d'agost, però causà moltíssimes més víctimes.<br />
Abans d'ahir plogué tot el dia, estones molt fortament, a tot Catalunya. A la nit es desencadenà un gros huracà. La mar va estar agitadíssima. Al vespre, tots els rius i rieres de Catalunya baixaren ben plens de l'aigua de tot el dia.<br />
On plogué més fou al Pla del Llobregat, al Penedès, al camp de Tarragona i a la comarca de Tortosa. Al pla del Llobregat, especialment, hi hagueren grans inundacions; gairebé tots els pobles de la comarca demanaren auxili als Bombers de Barcelona.<br />
A ciutat, durant la tarda i la nit, plogué amb gran intensitat; alguns moments, la pluja formava una veritable cortina. Sortosament la pluja fou intermitent. A l'interior de la ciutat el temporal no causa perjudicis. A les barriades, però, hi hagueren diverses inundacions, Sant Andreu fou la barriada més perjudicada, puix que les inundacions abundaren més i hi hagué la sensible desgracia que publicàvem en l'edició d'ahir i que ampliem en la d'avui. Sarrià i Sant Gervasi també en sortiren perjudicades.<br />
A les nou del vespre, a causa del temporal, hi hagué avaries en les conduccions elèctriques, i molts llocs quedaren a les fosques.<br />
Cal fer constar que el Cos de Bombers treballà durant la nit del temporal i tot el dia d'ahir amb una activitat i un desinterès que honora altament a tots els seus individus. La guàrdia urbana també mereix lloances.<br />
Ahir, el temps s'anà aclarint per tot. A la tarda, estava ja ben normalitzat."</i> La Publicitat. 02.09.1926 Pàg. 1</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghj92pOdT8-cqGWQ0oUz73BPtRyEDZpqIiBGFivzPmv50M2uHxjdte84ICUDy7r8-QBvm1QxYktekcsnYi59UdNI5kVUfzofqi8M4pL8AIVQr4H9k08XuRSPfTOFMzdhAhJExQhEcikmk/s1600/005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghj92pOdT8-cqGWQ0oUz73BPtRyEDZpqIiBGFivzPmv50M2uHxjdte84ICUDy7r8-QBvm1QxYktekcsnYi59UdNI5kVUfzofqi8M4pL8AIVQr4H9k08XuRSPfTOFMzdhAhJExQhEcikmk/s400/005.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Informació del Servei Meteorològic de Catalunya publicada el 2 de Setembre al diari La Publicitat.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Els fets més luctuosos succeïts al voltant de Barcelona foren l'esfondrament de dues cases, a Sant Boi i Sant Andreu, i l'arrossegament d'un vehicle i els seus ocupants per la força del riu Ripoll.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La casa que s'ensorra a Sant Andreu es trobava en un estat molt precari, en el que seria un fet determinant davant les inclemències meteorològiques, tal com diu la crònica: <i>"Estaven aquestes barraques, a una paret del carrer Nino, tocant al Manicomi de Sant Andreu. La pluja de tot el dia estovà els fonaments de la paret i quan el vent es convertí en huracà a quarts d'una de la nit, la paret no pogué resistir la seva força. Les barraques quedaren aixafades sota la runa."</i> PUB. 02.09.1926 Pàg. 2. La tragèdia va trasbalsar la ciutat quan es va saber que sota la runa perdien la vida 6 persones i un noi de nou anys, Gregorio Gonzalez Ortega, va sobreviure però perd als seus pares i als dos germans petits de cinc i dos anys. A l'altre casa moren un home i el seu nebot.</div><br />
<div style="text-align: justify;">A Sant Boi es produeix el més "estrany" dels accidents. Al principi de la nit, el riu Llobregat començava a créixer i a les cases de les parts baixes de la població ja entrava l'aigua i la foscor, produïda per una avaria elèctrica, augmentava la sensació d'angoixa. Aquesta angúnia es transformà en por quan els veïns del centre de la vila escolten una gran explosió: <i>"A las diez y cuatro de la noche se escuchó una fuerte detonación que causó alarma en el vecindario, ya de por sí muy angustiado por las lluvias torrenciales que habían afectado al municipio durante todo el día, y que continuaban con la misma intensidad.<br />
Fueron muchos los vecinos que, desafiando la violencia del incesante temporal, se aventuraron en salir a la calle para averiguar la procedencia de aquella estruendosa explosión, percatándose que las casas señaladas con los números 30, 32 y 34 de la calle Nueva de Madoz -- actualmente carrer Nou -- se encontraban medio derruídas y en estado ruinoso. Fuertes y desgarradores gritos de dolor orientaron a las primeras personas que acudieron al lugar hasta el punto de procedencia requiriendo ayuda, puesto que, como hemos explicado anteriormente, la oscuridad era total. Sin embargo, a pesar de estas serias dificultades, lograron sacar de entre los escombros, a Jaume Valls, que había salvado la vida por haberse arrojado desde la parte alta del inmueble al desmoronarse la pared maestra, con la fortuna de quedar bajo una viga que, al formar puente sobre él, le había evitado ser alcanzado por los cascotes, apreciándosele solamente ligeras quemaduras."</i> Així ho explica <a href="http://vencamp.blogspot.com.es/2011/01/tres-muertos-en-el-aguacero-de-sant.html">Joan Vendrell i Campmany a seu bloc</a>. Abans he dit que era un accident estrany pel fet que el que menys s'espera en un sinistre produït per la pluja torrencial sigui una explosió. La causa ens l'expliquen a La Publicitat: <i>"La botiga era una tenda de queviures del senyor Jaume Valls, i en una dependència de la qual hi havia un dipòsit de carbur. El senyor Valls demanà auxili, i hi varen acudir alguns veïns. Un d'ells porta un llum encès i en acostar-se als bidons es produí una forta explosió, que causà un gran pànic als veïns del poble, que estava a les fosques per interrupció del corrent."</i> PUB. 02.09.1926 Pàg. 2</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3WNnp3Sxa4CGN60lVi3WDHxHfViTfyQME7Jy9Ds8nEwhl0fPaX2HCT-46XvthyHrttB2v1dHXSNyzHaWklaDAI0n0c4iAUYHZGcb19pP1gUxHC5mYdaqDKnZtqMe3iiyr1eqJ4pyiODI/s1600/002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3WNnp3Sxa4CGN60lVi3WDHxHfViTfyQME7Jy9Ds8nEwhl0fPaX2HCT-46XvthyHrttB2v1dHXSNyzHaWklaDAI0n0c4iAUYHZGcb19pP1gUxHC5mYdaqDKnZtqMe3iiyr1eqJ4pyiODI/s400/002.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Estat en que va quedar el vehicle de la família Mas Bagà.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">L'altra tragèdia ocorregué per una combinació de imprudència i mala sort i va tenir un gran ressò perquè afecta a un industrial molt conegut a la Barcelona dels anys 20, que tenia diverses empreses en el món de la foneria.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La crònica explica l'accident: <i>"Guiaba el coche el chofer, que también ha perecido ahogado, y del que sólo hemos podido averiguar que se llamaba Juan, y que había realizado ya otras veces el mismo viaje.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La primera etapa del viaje debió ya ser penosa a causa de la lluvia torrencial, que convertía los caminos en verdaderas lagunas. Con las precauciones necesarias llegó el coche, ya de noche, al sitio en que confluyen el río Ripoll y la riera de San Cugat, próximo a la barriada de Masrampinyo, del pueblo de Moncada.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Allí quedó atascado el coche, sin poder avanzar ni retroceder, en tanto que subía el nivel de las aguas y se hacía impetuosa la corriente, creando a los ocupantes del coche una situación angustiosísima.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Los vecinos de aquellos contornos dándose cuenta de ello, acudieron en auxilio de la familia Mas Bagá y desde los sitios más próximos lanzaron cuerdas consiguiendo que una de ellas llegara hasta el coche al que quedó atada. Pero la avenida era tan arrolladura, que arrastró al vehículo, rompiendo la cuerda que lo sujetaba, desapareciendo entonces entre las aguas los nueve ocupantes del automóvil y el individuo que, desde la orilla de la riera sujetaba la cuerda que estaba atada al automóvil."</i> LVG. 02.09.1926 Pàg. 8</div><br />
<div style="text-align: justify;">Hom pot pensar que la prudència dicta que és millor no creuar una riera que baixa plena mentre cau una pluja molt intensa però aquest tipus d'accidents continuen passant possiblement perquè es sobrevalora la protecció del vehicle i es menysprea la força de les aigües. Entre la gent es va córrer el rumor, que cal emmarcar en una època de lluita de classes molt activa, de que va ser l'industrial qui va obligar el conductor de travessar la riera però com diu <a href="http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/09/l-aiguat-de-sant-ramon-del-1926-9304.php">Tomàs Grau</a>, nascut aquell estiu del 26 a Sant Cugat, com ho podem saber si tots van morir. En definitiva, 10 morts més, els nou ocupants del cotxe i el veí que els ajudava, que incrementaven el nombre de víctimes del temporal.</div><br />
<div style="text-align: justify;">A Gavà, un accident molt similar, i també amb un industrial com a protagonista, va acabar be i l'home i un empleat seu van poder sortir sans i estalvis de l'ensurt.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9925rZX6hYhNfc7Y4rks9_ROkjqrfLl-bQVasqCe-G385NvgajCQXUcgpLsQ7Q1rS-Vm5JxOpvb5N5dxmdHdk2xKUCLxYX7p_FbS0VCBF1t0HqMnIhp52KhhwIcEPxFnUUqLa8mdnUr0/s1600/003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9925rZX6hYhNfc7Y4rks9_ROkjqrfLl-bQVasqCe-G385NvgajCQXUcgpLsQ7Q1rS-Vm5JxOpvb5N5dxmdHdk2xKUCLxYX7p_FbS0VCBF1t0HqMnIhp52KhhwIcEPxFnUUqLa8mdnUr0/s400/003.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però l'accident més greu, i on van haver més morts, va ser el descarrilament d'un tren que viatjava entre Barcelona i València, entre les estacions de L'Ampolla i L'Ametlla de Mar degut a corriment de terres a causa de la pluja que va malmetre les vies.</div><br />
<div style="text-align: justify;">No hi ha millor testimoni que el del maquinista del tren que, tot i la gravetat de l'incident, no va patir seqüeles físiques: <i>"Esta mañana ha llegado a esta ciudad, en el tren de las 9'4S, el maquinista Francisco Fenoyosa, que conducía la máquina del tren siniestrado. Viene profundamente afectado por la catástrofe. Aunque no padece lesión alguna, le aqueja una fuerte excitación nerviosa, que le impondrá, seguramente, unos días de cama.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Interrogado para que explicara como ocurrió la horrorosa desgracia, manifestó que a las doce y veinte minutos de la noche, con seis minutos de retraso tomó el gobierno de la máquina en Tarragona. La noche era oscura, horrible y la tormenta se desencadenaba horrorosa. Como llovía, a torrentes salió con muchas precauciones sin forzar la marcha aun a riesgo de tener más retraso del que ya llevaba.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Por la parte de la línea en que ocurrió la catástrofe —agregó— el itinerario me marca una velocidad media de 45 a 50 kilómetros por hora; pero por el mal tiempo que hacía, hice caso omiso de la necesidad de correr.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Poco a poco íbamos haciendo el viaje y al llegar a] kilómetro 219, entre las estaciones de Ametlla de Mar y Ampolla, oímos, el fogonero y yo, que se desprendía un montón de tierra y piedras por el lado derecho y nos dimos perfecta cuenta de que se obstríua la vía. Yo tiré a fondo el freno automático y la máquina dio un salto después del cual recorrió unos cincuenta metros fuera de la vía hasta que al descarrilar fue a empotrarse en el desmonte del lado izquierdo.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Dos coches de tercera quedaron empotrados uno dentro del otro en forma de petaca; el coche cama descarriló también y las demás unidades se sostuvieron en la vía.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El fogonero saltó por el lado del ténder, lanzado por la violencia del choque, y yo, sin saber de qué manera, me encontré en el suelo.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>El momento fue de los que no se olvidan nunca más en la vida. Dos agentes de policía de escolta del tren salieron vía adelante con dirección a Ametlla, desde donde pudieron comunicar con Tortosa. Mientras tanto, el agua seguía cayendo torrencialmente.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Por los gritos de las víctimas nos dábamos cuenta de la magnitud de la catástrofe y calculamos que el número de victimas era muy grande.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Alumbrándonos por la débil luz de un farol recorrimos la línea y no es posible que dé idea del triste cuadro que se ofrecía a mis ojos."</i> LVG. 03.09.1926 Pàg. 6. I continua describint imatges dantesques viscudes durant aquella nit fins que, a les 5 de la matinada, arriba el primer tren des de Tortosa amb auxilis, metges, empleats ferroviaris i autoritats. No cal afegir res més.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El balanç total de víctimes va ser molt elevat. 20 morts i 125 ferits de diversa consideració posaven punt i final a una de les nits més tràgiques del segle XX causades per la pluja torrencial.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg83oE4okS1b-_Pw2wfeOBHevHqgOaFpiUzNZBvvouHE6DqD2ok8GY7Ac4XsP3n5CvRWwziIcjJg6eN0QdjnvBaAwxo-00r9sfFk5bGR1x2JXZsNmS7kCokqd2euHtVciQhBCs1P4aBcqE/s1600/004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg83oE4okS1b-_Pw2wfeOBHevHqgOaFpiUzNZBvvouHE6DqD2ok8GY7Ac4XsP3n5CvRWwziIcjJg6eN0QdjnvBaAwxo-00r9sfFk5bGR1x2JXZsNmS7kCokqd2euHtVciQhBCs1P4aBcqE/s400/004.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"El nombre de morts que hi ha hagut en tot Catalunya, són 44. Veritablement, pocs temporals han causat tants estralls i han sembrat un dol tan gran al nostre país.</div><div style="text-align: justify;">A més a més de les grans desgràcies de Ripollet, on el Besòs se n'endugué un automòbil amb nou persones i un salvador; del descarrilament del correu de València, que ha causat 20 morts, 35 ferits i 90 contusos; de l'explosió de Sant Boi de Llobregat, que causà la mort a tres persones; i de la caiguda d'una paret del manicomi de Sant Andreu, aixafant sota sis persones, hi han hagut cinc morts més. A Montcada, un llamp matà un home; entre els pobles de Llissà de Dalt i Llissà de Baix, aparegueren els cadàvers de dos captaires, un home i una dona, negats a la riera de Tenes; a Palafrugell, es negà també un veí; prop de València, l'aiguat va fer esllavissar un munt de sorra i colgà a sota a un treballador. El temporal fou general a tota la Península. A Catalunya, causà grans danys per tot, llevat de l'Alt Empordà i la Cerdanya; totes les collites estan perdudes, han caigut cases i parets, s'han destruït molts camins i carrers, han estat arrossegats ponts i passeres, etc. A distints llocs, hi han ferits.</div><div style="text-align: justify;">En alguns punts de Catalunya, dijous tornà a ploure fortament; i en altres, divendres. Les pluges d'aquests dos dies no han estat molt fortes, però també han causat danys.</div><div style="text-align: justify;">Les desgràcies foren degudes principalment, a la crescuda dels rius i rieres i a les filtracions de la terra.</div><div style="text-align: justify;">Després del temporal del dia 14 d'agost, aquest altre. Estem de desgràcia. El sentiment de tot el poble ha estat immens."</i> L'Esquella de la Torratxa. 10.09.1926 Pàg. 606</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'anàlisi estrictament meteorològic ens porta a parlar d'un fenomen relativament habitual en els mesos finals de l'estiu.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Al sud de la Península Ibèrica es forma una depressió relativa fruit de les altes temperatures de la superfície. Al mateix temps una depressió activa forma un <a href="http://www.uib.cat/depart/dfs/meteorologia/METEOROLOGIA/divulgacio/fira_ciencia-VI/Talveg.html">tàlveg</a> al golf de Biscaia que aportarà una injecció d'aire fred en capes mitges i altes. Aquest fred en alçada, en arribar a una Mediterrània sobre escalfada després de tot l'estiu, xoca amb la massa d'aire calent que es desplaça pel sud generant un moviment vertical a l'atmosfera que es posa de manifest amb en l'index CAPE (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_potencial_de_convecci%C3%B3_disponible">Energia potencial convectiva disponible</a>) i que no és res més que l'aire fred en alçada cau perquè és més pesat i l'aire càlid de les capes baixes ascendeix troposfera amunt, aportant aquesta energia molt útil pel desenvolupament de grans nuclis de tempesta.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4CJMq30JlNW8YC1iD9ygOP6S3n5GIg_Ec7rsyH_0mZ_oiIGWV6Fe4E33p74auvafee9KtHwx5SAGQSj6Y5dluQtgEcN-qtvBquv_6_JDmF6rPGjG60b-h7kyHsgw-eh5wYaCUMqAGvw4/s1600/prensa_0188.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4CJMq30JlNW8YC1iD9ygOP6S3n5GIg_Ec7rsyH_0mZ_oiIGWV6Fe4E33p74auvafee9KtHwx5SAGQSj6Y5dluQtgEcN-qtvBquv_6_JDmF6rPGjG60b-h7kyHsgw-eh5wYaCUMqAGvw4/s400/prensa_0188.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs1VC0d0BTiNsw_ggtxE_zEqcqTd8gEjVt4A6F2BNZZbb-GKjOD6D-6lntLi37fMjN_8TBXaq2A8RkpfljoXNexAlx2wDxnj3Yw-u9U5EJnD7k04x-Xtf0zIphpmkpbhPvFysGyB1ErwQ/s1600/1926090100_1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs1VC0d0BTiNsw_ggtxE_zEqcqTd8gEjVt4A6F2BNZZbb-GKjOD6D-6lntLi37fMjN_8TBXaq2A8RkpfljoXNexAlx2wDxnj3Yw-u9U5EJnD7k04x-Xtf0zIphpmkpbhPvFysGyB1ErwQ/s400/1926090100_1.gif" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFnxSd6oOptFm1O0riYVGaW8h6HxyB_TVV4o1W5exdWGFtELmuvXWk4WffLd_jmK5XJxXXuwxkAtUMWxqr-xgK3Zf6GIbVJ3mT2mZyE54Xh7JP2o2lb6p4LGjKCOlr-zVrxa6QlPXGr2s/s1600/1926090112_48.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFnxSd6oOptFm1O0riYVGaW8h6HxyB_TVV4o1W5exdWGFtELmuvXWk4WffLd_jmK5XJxXXuwxkAtUMWxqr-xgK3Zf6GIbVJ3mT2mZyE54Xh7JP2o2lb6p4LGjKCOlr-zVrxa6QlPXGr2s/s400/1926090112_48.gif" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Pàgina del <a href="http://www.aemet.es/es/conocermas/biblioteca/boletines">Butlletí del Servei Meteorològic d'Espanya</a> (imatge superior) on analitza la situació atmosfèrica de l'1 de Setembre de 1926. Al mig, la reconstrucció isobàrica que delata la presència d'una depressió relativa al sud de la Península que aporta vents marítims sobre la costa catalana i una lleugera inestabilitat en alçada que va afavorir el creixement de grans núvols convectius. Aquesta inestabilitat queda palesa en el tercer mapa que mostra l'index CAPE (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_potencial_de_convecci%C3%B3_disponible">Energia potencial convectiva disponible</a>).</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquest xoc de masses d'aire, unit al flux de llevant i el poc gradient de pressió que es tradueix en vents horitzontals molt fluixets, tenia tots els ingredients per a pluges i tempestes amb intensitats molt grans i que acumulen quantitats importants. Algunes d'aquestes quantitats, enregistrades de les 7 del matí del 31 d'Agost fins les 7 de l'1 de Setembre, hi donen fe:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhId7c7Dz3G26ndpwARPbK6YpfHQp2Os7gH3ySPCE3oCxbjYkGo8beWY_5O1Itorf4AciWxo8WUzAxeKT2k1VGBG5nSdNmL04gPuWkI5M8Q-hyMYxjstwm9D8h-06ELCuMiiVijAn4ua5Y/s1600/006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhId7c7Dz3G26ndpwARPbK6YpfHQp2Os7gH3ySPCE3oCxbjYkGo8beWY_5O1Itorf4AciWxo8WUzAxeKT2k1VGBG5nSdNmL04gPuWkI5M8Q-hyMYxjstwm9D8h-06ELCuMiiVijAn4ua5Y/s400/006.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">De vegades, quan analitzem un episodi meteorològic no ens posem a pensar en l'impacte social que va representar. Aquest estiu de 1926 va ser paradigma de com l'home hi pot fer front als embats del temps. Millorar la tecnologia ha ajudat a minimitzar riscos però el sentit comú encara no ha evolucionat tant com perquè segueixin passant desgràcies en situacions meteorològiques extremes. No es tracta de lamentar-se crèdulament adduint al canvi climàtic fets que han passat sempre i que hem oblidat, es tracta de aprendre dels errors i corregir-los per no ensopegar amb la mateixa pedra una vegada i una altra.</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-37322509252726092692014-08-25T12:07:00.000+02:002014-10-17T12:08:37.999+02:001926. L'estiu dels 3 aiguats (1)<div style="text-align: justify;">Al nostre clima mediterrani l'estiu és l'estació menys plujosa de tot l'any, amb permís de l'hivern segons les comarques. Sol i calor són els ingredients habituals dels dies de Juliol i Agost però no és gens estranya l'aparició de tempestes, sobre tot quan acaba la canícula allà per la meitat d'Agost. Hom diria que de la precipitació caiguda durant els tres mesos de l'estiu un 75% ho ha fet en forma de tempesta. Buscant a la història meteorològica de la nostra ciutat hi trobem un munt d'exemples però ara només parlaré de l'any 1926.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9D_Jo4-EGFmgd8Kbl1VSmLs4n55fyZlLgUZiJkQ6pBWhjXbbpWsvi0cX8olCoI8FKT94849ASg0sb0FgA6ZR0KUWDkj2PCgLRyJ24YXGUQz0DzLJZWeCffftxk1GgK8n3hnIeHn_N5E4/s1600/1380956029734.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9D_Jo4-EGFmgd8Kbl1VSmLs4n55fyZlLgUZiJkQ6pBWhjXbbpWsvi0cX8olCoI8FKT94849ASg0sb0FgA6ZR0KUWDkj2PCgLRyJ24YXGUQz0DzLJZWeCffftxk1GgK8n3hnIeHn_N5E4/s400/1380956029734.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Foto d'una tempesta nocturna a Barcelona. <a href="http://www.324.cat/foto/36154/Les-dues-cares-de-les-tempestes">Font: 324.cat</a></span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">L'estiu de 1926 comença amb una luctuosa noticia. Un personatge històric, com <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD_i_Cornet">Antoni Gaudí</a>, és víctima de l'atropellament d'un tramvia el dia 7 de Juny i morí 3 dies més tard a l'hospital de la Santa Creu on atenien als malalts que no podien pagar l'assistència mèdica a una clínica privada. L'endemà de la mort <a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1926/06/11/pagina-7/33253078/pdf.html">La Vanguardia</a> li dedica una plana sencera: <i>"El artista maravilloso del templo de la Sagrada Familia ha dejado de existir. ¿Y cómo? De la manera más vulgar: víctima de un accidente de tranvía. Al recoger su cuerpo magullado de mitad del arroyo, había perdido el conocimiento. Nadie pudo sospechar que el atropellado fuese el arquitecto más grande de nuestros tiempos. ¡Bah! Uno más. Pasaron varios automóviles y sus conductores, egoístas o inconscientes, no se dignaron prestar auxilio misericordioso a aquel anciano que en medio de un grupo de curiosos transeúntes exhalaba ayes de dolor. No se le había reconocido. Podía morir sin ser identificado. Fue preciso que la caridad oficial le trasladase en una humilde camilla a la sala de traumáticos del hospital de la Santa Cruz y que transcurriesen algunas horas, hasta que sus amigos, los guardianes de su gran obra, echasen de menos su presencia a la hora habitual de recogerse, para que de averiguación en averiguación diesen con él y restableciesen su personalidad. Después, sus admiradores, la ciudad toda, ha estado pendiente de la curación del herido. Sanará, nos decíamos a todas horas; es preciso que sane. Su vida nos es necesaria, y, además, tiene derecho a ver terminadas las cúpulas de la nueva catedral... Desgraciadamente no ha sido así. Los médicos que le asistían, menos optimistas que nosotros, desde el primer momento vieron que el caso era grave. Don Antonio Gandí tenía fracturadas tres costillas, sufría congestión cerebral, el funcionamiento del corazón era defectuoso, el estómago rechazaba los alimentos... Una tremenda desgracia. Luego, un ataque de uremia. Y al final, la muerte."</i> LVG. 11.06.1926 Pàg. 7</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Barcelona és una ciutat en transformació degut a la propera <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=c022110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES">Exposició Universal de 1929</a> i amb obres que deixaran carrers i places amb un aspecte molt reconeixedor pels barcelonins del segle XXI. La plaça d'Espanya i Montjuïc van fer el canvi més espectacular però el soterrament de les vies dels Ferrocarrils Catalans sota el carrer Balmes i la remodelació de la plaça Catalunya van fer una ciutat més adaptada a un segle XX més motoritzat.</div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="//www.youtube.com/embed/lDEQnv_Xy7g" width="459"></iframe></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Vídeo de la part dedicada a Barcelona del documental Gent i paisatge de Catalunya filmat l’any 1926 per Josep Gaspar. El documental mostra indrets de tot Catalunya i els seus paisatges.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Tal com deia en el primer paràgraf, les tempestes d'estiu sempre han estat un fenomen ben normal a Catalunya malgrat saber que més d'una vegada poden provocar danys més o menys quantiosos. El desenvolupament de la meteorologia aquestes darreres dècades ha permès conèixer bastant sobre la formació de les tempestes i, especialment, dels fenòmens severs que poden implicar greus conseqüències materials i, fins i tot, humanes. Per tal de saber una mica més sobre la formació de les tempestes mireu <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.0733ee5bfae8638c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=93b7e007f1b67210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&">aquest enllaç del Meteocat</a> i si el vostre nivell és més alt en coneixements, segur que gaudireu l'article d'en <a href="http://www.divulgameteo.es/uploads/Superc%C3%A9lulas.pdf">José Antonio Quirantes</a> publicat a <a href="http://www.divulgameteo.es/">Divulgameteo</a>.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La primavera de l'any 26 va resultar bastant fresca, sobre tot des del 10 d'Abril fins el 20 de Maig on trobem que a 15 de Maig no passen de 8,3ºC a l'observatori Fabra o de 11,9ºC a la Universitat amb pluja persistent. Un dia d'hivern a les portes de l'estiu. Juny, per la seva banda, va portar temperatures del tot normals, més fresques al principi i estiuenques al final, però amb precipitacions escasses fruit de la persistència de falques anticiclòniques de l'Atlàntic i el pas de fronts molt desgastats per zones d'alta pressió atmosfèrica. A principis de Juliol es forma un depressió sobre les Illes Britàniques generant un tàlveg que porta pluges abundants a Catalunya. El dia 7 de Juliol Girona registra 39 mm, Barcelona 44 mm i a Tarragona cauen 57 mm, molts d'ells caiguts en poca estona i de forma torrencial. Les destrosses van ser importants a moltes comarques, amb més incidència a les barcelonines i tarragonines. A les comarques de l'Ebre se'n van lliurar, Tortosa rebé només 4 mm: <i>"Noves que ens arriben de diversos indrets de Catalunya donen compte dels estralls produïts pels temporals caiguts a diverses contrades del Principat.<br />
Entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses hi ha caigut una mànega d'aigua, augmentant el caudal del Ter en proporcions extraordinàries que fan témer el seu desbordament. A Girona es prengueren precaucions per a evitar la inundació del barri del Pont Major.<br />
A Tarragona l'aiguat ha estat verament imponent. Els principals carrers aviat quedaren convertits en torrents, i es registrà la inundació de diverses cases i magatzems. El temporal ha estat general a tota la província de Tarragona. A Altafulla s'ha desbordat el riu Gayà.<br />
Entre Tarragona i Barcelona s'han inundat alguns molins, per haver baixat plens barrancs i torrents. La fàbrica de paper La Gelidense tenia ahir quatre metres d'aigua.<br />
El caudal del Llobregat ha augmentat extraordinàriament. El pont en construcció a Martorell ha estat endut per les aigües, que arrossegaren les grues i maquinària. A Igualada s'ha desbordat el Noia. Les aigües porten troncs d'arbre i animals morts. La carretera ha quedat convertida en un llac. Les aigües han destruït les garbes de blat, els fruits i les hortalisses. Algunes fàbriques de curtits han quedat inundades. Moltes clavegueres s'han esbotzat, insuficients per a engolir tota l'aigua que queia. A la Rambla de Sant Isidro, l'aigua, pujant per les voreres, ha entrat dintre les cases. Al carrer de Mossèn Cinto Verdaguer també hi ha hagut inundacions. Les comunicacions quedaren interrompudes una estona per avaries en les línies telegràfiques i telefòniques."</i> La Publicitat. 08.07.1926 Pàg. 7</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjroj9VAlzFGPjdtCc2pNXA66B5Cq5ZO2LJ-DwqnP_dmwC8Z1TS-3mqD3bvL74FhXxk8BvXBg719M1Pg-Nw-jFT_4eQP4s-ot0wfpL6ik4kNwmEi592Q906CJT4QDq6AmW25Ze1n6OoxLg/s1600/prensa_0020.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjroj9VAlzFGPjdtCc2pNXA66B5Cq5ZO2LJ-DwqnP_dmwC8Z1TS-3mqD3bvL74FhXxk8BvXBg719M1Pg-Nw-jFT_4eQP4s-ot0wfpL6ik4kNwmEi592Q906CJT4QDq6AmW25Ze1n6OoxLg/s400/prensa_0020.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Fulla del Boletín del Servicio Meteorológico Español corresponen al 7 de Juliol de 1926. Queda clar on van afectar les tempestes. </span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El mes de Juliol va seguir amb paràmetres propis de l'estiu, sol i calor, assolint una màxima de 31,5ºC a l'observatori Fabra el dia 19. Només un front acompanyat de vents del nord deixa precipitacions caigudes pausadament, acumulant uns 12 mm a la ciutat entre els dies 27 i 29. Agost també va tenir el seu dia de pluja, el dia 4, en una primera quinzena marcada per l'estabilitat, però just quan aquesta acabava el cel va caure a trossos portant la desgràcia als nostres carrers.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia 14 d'Agost ja va començar tèrbol, amb molts núvols que presagiaven un dia mogut però el que va passar a mig matí va sorprendre a tots, fins i tot als meteoròlegs que van emetre una nota posterior: <i>"El Servei meteorològic de Catalunya publica la següent nota: "Tot just rebuts els primers radiogrames meteorològics de l'estació de Kalsborg, les descàrregues atmosfèriques han impedit continuar l'audició dels despatxos internacionals. Finalment la tempesta ha estat causa de seriosa avaria a l'estació receptora d'aquest Servei, la qual ha quedat temporalment inutilitzada. Per igual causa, no s'han rebut tampoc les dades espanyoles que es trameten per telègraf ordinari, ni la majoria dels referents a Catalunya, que arriben per telèfon. És, per consegüent, impossible traçar les cartes del temps. La tempesta que s'ha desencadenat sobre Barcelona, procedent de l'Oest, forma part de l'àrea d'inestabilitat, situada entre els centres de baixa pressió que s'indicaven a la carta del dia 13, i ateny una regió extensa, a les vuit del matí, l'Estació de la Poble, de l'Energia Elèctrica de Catalunya, estava ja en plena tempesta. A l'Observatori del Servei Meteorològic de Catalunya, la intensitat de la pluja registrada pel pluviògraf de Jardi tenia el valor extraordinari de cinc litres d'aigua per metre quadrat i per minut, la qual quantitat excedeix en el doble de les màximes registrades fins ara des que el dit aparell funciona. La quantitat total d'aigua caiguda en poc més d'una hora, ha estat de 78 mil·límetres, equivalents a altres tants litres per metre quadrat, la qual cosa representa la vuitena part de la pluja de tot un any."</i> La Veu de Catalunya. 15.08.1926 Pàg. 3</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlGNCBNkBTWZD2El6NQjGOpzzlmX7SPDkkKKh0aHZtz80wHVNQr-A81IAkp-KHBFqofDudLiIPrXq7Hoa0wubemIZUnlU2ZQ9G9QX5zVpAAPN6UXPE7aMWjXe6VfEJfvgNKQh9sotmQPo/s1600/La+Publicitat.+Meteo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlGNCBNkBTWZD2El6NQjGOpzzlmX7SPDkkKKh0aHZtz80wHVNQr-A81IAkp-KHBFqofDudLiIPrXq7Hoa0wubemIZUnlU2ZQ9G9QX5zVpAAPN6UXPE7aMWjXe6VfEJfvgNKQh9sotmQPo/s400/La+Publicitat.+Meteo.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El diari La Publicitat adjunta una gràfica del pluviògraf de Jardí dins la seva informació meteorològica.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Llegint les cròniques i veient aquest gràfic podem arribar a la conclusió, sense por a errades, que la causa va ser una <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Torbonada">línia de torbonada</a> especialment intensa durant el seu pas per la ciutat de Barcelona. No obstant, com també és habitual en aquests fenòmens meteorològics violents, l'afectació és molt variable i trobem quantitats molt diferents entre els observatoris. Així, a la Universitat de Barcelona, on llavors estava l'observatori del <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.0733ee5bfae8638c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=90b9bdcb0c233210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD">Servei Meteorològic de Catalunya</a> van mesurar 77 mm, al Tibidabo l'observatori Fabra recollia 38,3 mm i a l'aeròdrom del Prat, encara sense vols regulars, sumaven 40 mm. La majoria d'aquests litres van caure en un període de 45 minuts i amb intensitats que el clavegueram era incapaç d'evacuar.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Una de les cròniques del dia següent fa una descripció molt gràfica de l'arribada de la tempesta: <i>"Ahir va caure sobre la nostra ciutat un violentissim aiguat com feia alguns anys hom no havia vist. Ja des que va començar a fer-se de dia, s'observà que el cel estava molt tapat; unes fortíssimes ratxes de vent semblaren esser el preludi de la tempestat que unes hores més tard havia de descarregar, per be que tampoc ningú no s'esperava que fos tan intensa. Tant es així que foren molts els ciutadans que sortiren de llurs cases sense proveir·s ni del fràgil paraigua. Es cert, però, que aquest tampoc hauria servit de res així que va començar e caure aigua. Cap a les deu el cel anà enfosquint-se més i més i sobretot de la banda de Sant Pere Màrtir, hom veia atançar-se la mànega d'aigua que a la poca estona havia de caure. La negror era tan intensa que molts establiments hagueren d'encendre els llums. L'efecte que a dos quarts d'onze s'albirava des de la Plaça de Catalunya era extraordinari; el vent havia parat i amb prou feines si queien algunes gotes; els núvols eren molt baixos i densissims; poguérem observar que diversos aficionats a la fotografia es dedicaven a treure'n plaques. A tres quarts d'onze va començar el temporal amb un fort ruixat que als pocs moments s'havia convertit en diluvi; l'aigua caigué com una mànega, sobretot en els tres primers quarts. Els tramvies, al cap d'una estona, suspengueren la circulació, i els automòbils i camions que de primer antuvi semblaven no preocupar-los l'aiguat, hagueren de buscar refugi en els llocs més pròxims."</i> La Publicidad. 15.08.1926 Pàg. 4</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1FpTU7_H86WoGZ_xNzUIqtxgc_3f4dZL2CG9xyoT7VjHmoWqHlvMTamcT3sKIOrEZHS4K4mxepFnJt4PWCglpX2SalqSesJbK2LJfgdCnb04K58bUEWZNODc5b7JBiZgulL9uni0dPK4/s1600/Mundo+Gr%C3%A1fico.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1FpTU7_H86WoGZ_xNzUIqtxgc_3f4dZL2CG9xyoT7VjHmoWqHlvMTamcT3sKIOrEZHS4K4mxepFnJt4PWCglpX2SalqSesJbK2LJfgdCnb04K58bUEWZNODc5b7JBiZgulL9uni0dPK4/s400/Mundo+Gr%C3%A1fico.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La revista Mundo Gráfico de Madrid se'n fa ressò de la inundació de la ciutat de Barcelona.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La crònica de La Vanguardia, per la seva banda, ja utilitzava unes paraules més temeroses, d'acord amb la desgràcia que va portar la inundació: <i>"Ayer, por la mañana, a eso de las once, comenzó a descargar sobre Barcelona una horrorosa tormenta de agua, con imponente aparato de relámpagos y truenos de inusitada potencia. Pocas veces se había visto caer en Barcelona tan arrollador torrente de agua. La lluvia, acompañada de fuerte viento, caía en espesísimas cortinas, formando un formidable turbión. Más que lluvia era una imponente catarata lo que parecía precipitarse sobre la ciudad.<br />
A los pocos minutos de estar lloviendo, comenzaron a sentirse en la ciudad sus trágicos efectos. Todos los barrios bajos comenzaban a anegarse y en algunos de ellos el peligro de una inundación de consecuencias funestas, era inminente. En las calles el agua alcanzaba una altura insospechada, y en muchas de ellas, convertidas en verdaderos ríos, se hizo imposible el tránsito. El fragor estrepitoso de los truenos y la lívida e intermitente luz de los relámpagos daba al cuadro que ofrecía a aquellas horas la ciudad un aspecto imponente.<br />
Por fortuna, la torrencial lluvia decreció a eso de las once y media, y aunque continuó lloviendo hasta cerca de la una, no volvió a tener la intensidad del principio."</i> La Vanguardia. 15.08.1926 Pàg. 11</div><br />
<div style="text-align: justify;">Quan parla de "trágicos efectos" i "consecuencias funestas" és perquè ja es coneixia la mort de quatre nens i un obrer de la construcció. La ciutat es veu trasbalsada com si d'un tsunami es tractés: <i>"Del Passeig de Gràcia l'aigua arrossegava una sèrie de galledes en les quals les serventes col·loquen les escombraries. Les aigües, entre l'Hotel Colon i el Círcol Eqüestre, adquiriren una altura que arribava a mitja roda dels pocs automòbils que passaven. Davant la Maisón Dorée també es formà una bassa enorme amb les aigües de la Rambla de Catalunya. El Passeig de Colomb era un llac. Les Rondes de Sant Antoni, Sant Pau i Paral·lel, uns torrents, en els quals, de vegades, es veien surar els melons i hortalisses dels llocs a l'aire lliure. Com que al Paral·lel desembocaven les aigües de Montjuich, impetuosament es van veure arrossegades caixes, ampolles, fruites i inclús uns porcs."</i> La Veu de Catalunya. 16.08.1926 Pàg. 4</div><br />
<div style="text-align: justify;">Molts edificis, públics i privats, van patir ensurts i destrosses: <i>"L'aigua que va caure als terrats de l'Ajuntament, no tenint prou sortida per les canals de desguàs, es precipità per tots els forats, especialment pel de l'ascensor de la casa, on durant una bona estona es pogué presenciar una veritable catarata. L'aigua que per allà queia inundà els passadissos del principal, part del Saló de Cent i el clos de l'ascensor. Aquest, de moment, ha quedat inutilitzat per al servei. Els mossos de Majordomia hagueren de treballar durant més de dues hores per a desallotjar l'aigua de les dependències."</i> La Veu de Catalunya. 16.08.1926 Pàg. 4. També al Govern Militar, la Policia, a Correus o al Mercat de la Barceloneta van viure moments d'angoixa.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbdVTa-myIkt0v9Or9kMQqXU3KFDUWDRvbRUtGpc0puwpf-PtfLNPHDYyHlrSqU0zzKaPnGdQRVYrPZRG9mP2iwAiiPaEO6kttWmJFxGsGte9mbCFlHFoaeihGpUq4AT8ZCN8sXx-SZp0/s1600/ABC+17.08.1926+P.5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbdVTa-myIkt0v9Or9kMQqXU3KFDUWDRvbRUtGpc0puwpf-PtfLNPHDYyHlrSqU0zzKaPnGdQRVYrPZRG9mP2iwAiiPaEO6kttWmJFxGsGte9mbCFlHFoaeihGpUq4AT8ZCN8sXx-SZp0/s400/ABC+17.08.1926+P.5.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Imatges publicades a ABC del lloc on van morir els tres germans.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però el que va provocar més dolor va ser la mort de cinc persones. Un obrer va morir mentre treballava: <i>"A la muntanya de Montjuich la tempesta sorprengué un obrer que estava treballant en una bastida instal·lada dalt d'un pou. L'obrer volgué suspendre el treball i quan es disposava a fer-ho, l'aigua, que per cert cegava per la copiositat amb què queia, li féu perdre l'equilibri i el féu caure al fons del pou, i va morir. El pou s'emplenà de l'aigua que queia. S'ignora com se diu l'infortunat obrer."</i> La Veu de Catalunya. 16.08.1926 Pàg. 4.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El patiment més gran va estar a les barraques construïdes de forma precària: <i>"Las barracas de las calles de Mallorca, Rocafort y Entenza se anegaron completamente, sufriendo grandes desperfectos. Muchos de los que habitaban en ellas se trasladaron, durante el temporal, a otras barracas vecinas cuya construcción ofrece mayores garantías de solidez y seguridad. En muchas de las barracas inundadas sólo había niños cuyos padres se hallaban trabajando. Las pobres criaturas se vieron en serio trance de perecer."</i> La Vanguardia. 15.08.1926 Pàg. 11</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo_ktsNLjJopvUNFyMa1h8xuY194IaYjawKIz5mfPkhgholFizm94sDjfP60KGhnpLG3d-NwZJ0qs4ZFn6D9bWRpWl2sj-XoLsO0tOg4QxWwx6MrowKWCBMUGQpPxEUbZjNs5MgA2qps0/s1600/Esquella+de+la+Torratxa+1926.08.20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo_ktsNLjJopvUNFyMa1h8xuY194IaYjawKIz5mfPkhgholFizm94sDjfP60KGhnpLG3d-NwZJ0qs4ZFn6D9bWRpWl2sj-XoLsO0tOg4QxWwx6MrowKWCBMUGQpPxEUbZjNs5MgA2qps0/s400/Esquella+de+la+Torratxa+1926.08.20.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Tot i ser una revista humorística, la caricatura de la portada de l'Esquella de la Torratxa reflexa el dolor que la meteorologia porta a la ciutat.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però no tots van tenir la sort de sortir sans i estalvis, una família va quedar destrossada per la desgràcia: <i>"En la calle de Marina ocurrió una horrible desgracia, en la que resultaron muertos cuatro niños de corta edad.<br />
En el número 105 de la citada calle existe una manufactura de aceitunas y anchoas, propiedad de don Antonio Vila. Este señor tiene al lado de su fábrica una casa en la que vivían, un empleado de la misma llamado Juan Ramón Ruso Segurana, de treinta y tres años, con su familia, formada por su mujer, María Cernantes Hernández, de veintiocho años; sus suegros, José Cernantes, de sesenta y ocho años, y María Hernández, y sus cinco hijos, llamados Pepito, de cuatro años; Pedro, de tres; María, de cinco; Trinidad, de ocho, y Ginesa, de siete.<br />
Por cerca de la casa, que está en un desnivel de unos cuatro metros de profundidad, pasa la cloaca colectora del Bogatell, que desemboca en el mar, la cual tiene dos metros y medio de anchura y está tapada de mampostería en toda su trayectoria, menos en la parte en que ha ocurrido la catástrofe.<br />
La fuerza de la corriente ha logrado destrozar la bóveda y derribar la pared, desbordándose el agua, que inundó todo el terreno en más de 20 metros a la redonda, alcanzando una altura de cuatro metros.<br />
En la casa mencionada se encontraban los niños y la abuela, por haber salido la madre a la compra y estar el padre trabajando.<br />
La fuerza del agua ha arrastrado la casita con las criaturas. A los gritos de socorro de éstas, han acudido el padre, el abuelo y el dueño de la fábrica con varios obreros. El padre se arrojó al agua, lo mismo que un obrero llamado Alejandro Sebastián, y ayudados por unas cuerdas que les habían lanzado, consiguieron salvar a la abuela y a una de las niñas, llamada Trinidad.<br />
Las cuatro criaturas restantes fueron arrastradas por las aguas y perecieron ahogadas.<br />
La corriente arrastró los cadáveres de las infélices criaturas, a pesar de los esfuerzos que por rescatarlos hicieron el padre de los pobres niños y los obreros que le ayudaron en los trabajos de salvamento de su familia. Los cadáveres desaparecieron entre los escombros que en aquel lugar se acumularon al ser arrastrados por la corriente.<br />
A las cinco de la tarde los bomberos consiguieron encontrar el cadáver de una de las niñas.<br />
Los trabajos continuaron con gran ahinco, hasta que a las ocho fueron descubiertos los otros tres cadáveres.<br />
Estuvieron visitando el lugar del suceso el alcalde accidental señor Ponsá y el concejal jurado del distrito primero señor Gay de Montellá, que acudieron a los pocos minutos de enterarse del hecho, y por la tarde estuvo el gobernador civil.<br />
Al llegar la madre de la plaza y ver que de sus cinco criaturas sólo vivía una, fue presa de un ataque, siendo auxiliada con su marido y padres en la casa de socorro de la calle de San Pedro, donde les asistieron de fuerte excitación nerviosa.<br />
El juzgado de guardia se personó en el lugar del suceso, disponiendo el traslado de las infelices criaturas al depósito judicial."</i> La Vanguardia. 15.08.1926 Pàg. 11</div><br />
<div style="text-align: justify;">Desgràcia i dolor provocades per la pluja torrencial en aquest estiu de 1926. Però no van acabar aquí les males noticies per causa meteorològica. Quinze dies més tard la mort tornava a Catalunya degut a nous aiguats en el que quedarà en el record com <a href="http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/09/l-aiguat-de-sant-ramon-del-1926-9304.php">L’aiguat de Sant Ramon</a>, que veurem en un nou tema.</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-549642447061076122014-07-04T00:33:00.000+02:002014-07-16T10:14:21.989+02:00Juliol 1994. Infern<div style="text-align: justify;">Acabava Juny i les preocupacions de la gent l'any 1994 no eren gaire diferents de les d'aquest any 2014. El <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Copa_Mundial_de_F%C3%BAtbol_de_1994">Mundial de Futbol dels Estats Units</a> finalitzava la fase prèvia i la selecció espanyola, enquadrada al grup C amb Alemanya, Corea del Sud i Bolívia, havia assolit la classificació però, com gairebé sempre, no convencia a molts malgrat venir de guanyar una medalla d'or olímpica l'any 1992. Santi Nolla explicava el darrer partit amb Bolívia, vital després dels 2 empats que Espanya havia fet en els dos primers partits: <i>"Los hombres de Clemente pasaron con ráfagas de buen fútbol, aisladas acciones de buen gusto y excesivos problemas en el control del partido. (...) España dio la impresión de no saber a qué carta quedarse. Con jugadores como Guardiola, Caminero, Julen Guerrero o Felipe no aprovechó su teórica superioridad técnica y jugó descentrada."</i> Mundo Deportivo. 28.06.1994 Pàg. 2</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHbrT-TrBFf1Hc4hJdlXGm5TlI10c0rzAEetv09lHNxDzKa_nZIMLFNQRcfHtsTsjxcSljk1GWNxP4mWP-FTWvRZCc-3YNORgN_7a6OH0q0x22lbNSLCrSSwHxElcvPY72BcJXfE9vji8/s1600/Codazo+Tassoti+1994.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHbrT-TrBFf1Hc4hJdlXGm5TlI10c0rzAEetv09lHNxDzKa_nZIMLFNQRcfHtsTsjxcSljk1GWNxP4mWP-FTWvRZCc-3YNORgN_7a6OH0q0x22lbNSLCrSSwHxElcvPY72BcJXfE9vji8/s400/Codazo+Tassoti+1994.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La imatge més recordada d'aquell Mundial de futbol és la del <a href="http://www.sefutbol.com/eliminacion-mas-dura-que-codo-mauro-tassotti">cop de colze de Tassotti a Luis Enrique.</a></span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">A nivell polític, s'acostava una votació al Congrés dels Diputats per reformar la llei de l'avortament, una llei que actualment ha quedat retallada: <i>"El Gobierno confía en obtener un amplio apoyo parlamentario para la ley, mientras que el PP y Unió Democrática han avanzado su voto en contra. Los nacionalistas vascos no han decidido qué harán y CiU dejará que cada diputado vote en conciencia."</i> La Vanguardia Ed. General. 29.06.1994 Pàg. 29. Lluny de la política, el que més seduïa a la gent era la proximitat de les vacances d'estiu i les autoritats també estaven a l'aguait: <i>"Tráfico estrena mañana nuevos coches radar camuflados para controlar la velocidad."</i> LVG. 30.06.1994 Pàg. 25. Les rebaixes d'estiu arribaven puntuals el matí del primer de Juliol amb el reclam d'uns preus més atractius dels articles. En definitiva, han passat 20 anys i, malgrat la crisi, sembla que res no ha canviat.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Tot això es vivia en un ambient meteorològic de ple estiu. La segona quinzena de Juny ja destil·lava una calor típica per les dates i, com passa molts anys, la revetlla de Sant Joan es va desenvolupar amb temperatures que convidaven a gaudir de la nit, de la platja i de la festa. Una calor que portava a fer previsions un pel agosarades: <i>"El calor de las dos últimas jornadas es un avance de las temperaturas que tendremos este verano."</i> La Vanguardia Revista. 24.06.1994 Pàg. 16. Si les previsions estacionals actualment són molt poc fiables més encara ho eren fa vint anys però en aquest cas va encertar, malgrat que tampoc és un gran merit dir que a l'estiu faran temperatures estiuenques amb totes les matisacions que es vulguin, però el que no es va preveure va ser la contundència amb que va començar l'estiu.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgru88TvTbejC1h3QbZxVSSzrQ4ndpzaFWbuilvbZdJ88HYqhnjdG0MYewGtoP_0I2ClPsk2CKsBl4DeKTVEMNA5TPV2soalFT_1jo64_rl_N294r_25K0u_D3dxJtf_yzZATgm9XAz9aA/s1600/Murcia.+Juliol+94.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgru88TvTbejC1h3QbZxVSSzrQ4ndpzaFWbuilvbZdJ88HYqhnjdG0MYewGtoP_0I2ClPsk2CKsBl4DeKTVEMNA5TPV2soalFT_1jo64_rl_N294r_25K0u_D3dxJtf_yzZATgm9XAz9aA/s400/Murcia.+Juliol+94.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Reproducció de les bandes del termohigrògraf de la estació meteorològica de Murcia on podem observar que els dies 4, 5 i 6 de Juliol les màximes van superar els 40ºC.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Tot i que en aquesta onada de calor es van batre alguns rècords a Catalunya com els 40,6ºC de Sabadell i alguns registres de la Plana de Lleida van ser superiors a 40ºC, va ser en les regions sud-orientals del llevant espanyol on la calor va ser completament desmesurada, amb registres de rècord absoluts com els <a href="http://www.lopezespinosa.com/joseantonio/blog/estacion-meteorologica-murcia-alfonso-x/#.U7-_kEBAd9s">47,2ºC de Múrcia</a>, que a la vegada és també rècord absolut com a capital de província de tota Espanya, o també els 43,3ºC d’Alacant.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Mirant els mapes isobàrics, l'anticicló de les Açores va estar molt present durant el mes de Juny mantenint el termòmetre a ratlla però a final de mes tot indicava que es prenia unes vacances. Una depressió atlàntica pren protagonisme situant-se front a les costes occidentals d'Irlanda. El gir antihorari de la baixa pressió unit al pantà baromètric establert sobre la Península Ibèrica permet que la massa d'aire sahariana creués amb força l'estret de Gibraltar. La calorada va durar des del dia 1 de Juliol fins el dia 7 aproximadament, essent globalment una setmana de caire desèrtic a tota la meitat Est de la Península.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ5ICaDTBEEtlquO1_n219ZdaBxaIjXrYOVBwzvGrwB72PkdWurVtoWaPvgC4QgnOBsiEKyKG3oLsbasUqD3jWUmtpR4vLXU7m806ALwkVgQHFpLGpoes98rSpPu_97uCDaO68of8uKrI/s1600/1994070418_25.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ5ICaDTBEEtlquO1_n219ZdaBxaIjXrYOVBwzvGrwB72PkdWurVtoWaPvgC4QgnOBsiEKyKG3oLsbasUqD3jWUmtpR4vLXU7m806ALwkVgQHFpLGpoes98rSpPu_97uCDaO68of8uKrI/s400/1994070418_25.gif" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La isoterma de +25 a 850 hPa (uns 1500 metres aprox.), habitualment circumscrita a l'àrea geogràfica del Sàhara, va eixamplar-se de forma important per la Mediterrània occidental engolint tot Catalunya el dia 4 de Juliol, dia de màxima calor.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">L'onada de calor no te res d'extraordinari en si mateix. De fet, les causes sinòptiques d’aquesta situació estacionària d’advecció càlida les tenim que buscar en l’establiment d’una situació de bloqueig d’estiu sobre la Mediterrània per la col·locació d’una cresta estable a 500hPa (uns 5000 m. aprox.) que frenà l’avanç del solc fred de les Açores. En trobar-nos geogràficament entre ambdues entitats sinòptiques el flux marcat de Sud i Sud-oest en alçada juntament amb una dèbil component del Sud-est en superfície, conformaven de forma conjunta els patrons del que ha de ser una advecció càlida estacionària a partir de moviments de les línies d’espessor segons la literatura climatològica. En definitiva, ens trobàvem amb una onada de calor sahariana de llibre.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Durant els primers dies de Juliol les temperatures van anar pujant de forma progressiva amb valors màxims propis de onada de calor arribant a l'èxtasi tèrmic el dia 4 de Juliol, on diversos factors es van ajuntar per fer d'aquest dia un dels més càlids de qualsevol estiu, no tant a Barcelona com al seu voltant, especialment a les comarques del Vallès i Baix Llobregat: <i>"Hemos pasado el fin de semana más caluroso de lo que llevamos de verano. Calor agobiante y sofocante o canícula veraniega sirven muy bien para definir el día que nos espera hoy. El termómetro rozará de nuevo los 40°C en el interior y en la costa sobrepasará los 30°C, con calimas."</i> LVR. 4.7.1994 Pàg. 12. Aquell dia la temperatura a 850 hPa era la més alta de tot l'episodi, al voltant de +25, afegit a aquest factor meteorològic els vents en superfície es van aponentar transitòriament, disparant els termòmetres a ran de terra sobre tot al Prelitoral. Les temperatures extremes unides als vents de Ponent molt ressecs van ser determinants perquè el foc estigués present a moltes comarques catalanes i de tot el Llevant de la Península Ibèrica.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKdPUbPd92_SUf4zZ_CW4MWvKOc6fpvLWYvxB-INJasnRWKVGLdztgUF6i3hkIwOl_0UgLA06zecxmGYDcHlXhx-e0GluyzZhNqgnbNjBqJ-e2Ers6E0EEExQ7ANoQRjN0swGJI6Ntqic/s1600/Temperatures+Pelai.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKdPUbPd92_SUf4zZ_CW4MWvKOc6fpvLWYvxB-INJasnRWKVGLdztgUF6i3hkIwOl_0UgLA06zecxmGYDcHlXhx-e0GluyzZhNqgnbNjBqJ-e2Ers6E0EEExQ7ANoQRjN0swGJI6Ntqic/s400/Temperatures+Pelai.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6skX7pKVS7-c9RytRFZ9qI-4V7rw1HL1zkbllvWoj6aLTrLwrLCkbjDUxQrpJ50wcWVb3WlUBSResEXLa3ncBE6m4bNjk8UGYTSv6cCB59GdYWo5VAVweAG9IhQTcc_-E4oYEOoB2qvw/s1600/Temperatures+Serraparera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6skX7pKVS7-c9RytRFZ9qI-4V7rw1HL1zkbllvWoj6aLTrLwrLCkbjDUxQrpJ50wcWVb3WlUBSResEXLa3ncBE6m4bNjk8UGYTSv6cCB59GdYWo5VAVweAG9IhQTcc_-E4oYEOoB2qvw/s400/Temperatures+Serraparera.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Taules amb les màximes i mínimes registrades a l'observatori del carrer Pelai de Barcelona (taula superior) i al barri de Serraparera de Cerdanyola del Vallès (taula inferior).</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Després d'un cap de setmana que omplia platges i piscines, dilluns va desfermar les portes de l'infern a Catalunya: <i>"Como una macabra tarta de cumpleaños, con muchas velitas pero sin nada que celebrar, Cataluña empezó a arder. Una cadena de fuegos forestales debidos a la alianza de la naturaleza -las altísimas temperaturas de estos días- con la adversidad -una gravísima explosión pirotécnica en Canyelles- desbordaron a los servicios de extinción. Los Bombers de la Generalitat redoblaron inútilmente sus esfuerzos para controlar un mapa que llegó a tener en algunos momentos hasta 30 puntos rojos, que dejarán tras de sí más de 8.000 hectáreas calcinadas y poblaciones desalojadas."</i> LVG. 5.7.1994 Pàg. 21. Barcelona quedava envoltada de focs i la olor a cremat era patent a moltes comarques catalanes. El dia va sortir assolellat a gran part de Catalunya i el comentari general era <i>Quina calor!!</i> però durant el matí es van anar succeint els focs que van començar a tapar el sol. Si be el matí era sufocant, amb temperatures entre els 38 i 43ºC a l'interior de les comarques barcelonines, només passar la Serralada Litoral era l'entrada a un forn com no es recordava. Els focs incipients i el vent de ponent atiaven les flames en la seva virulència i, de ben segur, que molts observatoris van marcar valors molt alts per el fet d'estar a sotavent dels focs. Per la tarda, però, el cel va quedar tapat pels núvols generats per tots els focs i les temperatures van baixar fins a valors de 28-30 graus que semblaven, en comparació al matí, temperatures fresques.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCFE7wf3sw9u2g3N9XJN-wOlemIoLIrs3l_ojKKs9huD1n0HXQMIeggxVm6QW7AxdshwuIvSBNuSZCMW5_MOfSw12nUDOYuQRLjyOJVwALpe-MIwAff3LTq2FEiS3QTG7VIqIuU-m_3VA/s1600/Foc+al+sat%C3%A8l%C2%B7lit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCFE7wf3sw9u2g3N9XJN-wOlemIoLIrs3l_ojKKs9huD1n0HXQMIeggxVm6QW7AxdshwuIvSBNuSZCMW5_MOfSw12nUDOYuQRLjyOJVwALpe-MIwAff3LTq2FEiS3QTG7VIqIuU-m_3VA/s400/Foc+al+sat%C3%A8l%C2%B7lit.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Des del satèl·lit Meteosat es podia veure durant la tarda del 4 de Juliol els núvols de fum generats pels focs de Catalunya que marquen la presència de vents forts de ponent. A les 18:00 el fum arribava a Sardenya.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">És ben conegut que la calor per si mateixa no encén cap foc i que la gran majoria són provocats, intencionadament o per negligència, però quan la irresponsabilitat s'ajunta amb les causes naturals el drama està servit. En un estudi del Meteocat sobre aquella situació expliquen les causes naturals que van portar a preparar la situació ideal pels incendis: <i>"L’hivern i la primavera de 1994 havien estat molt secs a gran part del país. Les precipitacions acumulades es trobaven clarament per sota de la mitjana climàtica, sobretot les corresponents a la primavera (al Berguedà i Bages havia plogut la meitat del que és habitual). Per tant, a principis de l’estiu de 1994 els boscos de Catalunya estaven en una situació d’important estrès hídric. La temperatura tant elevada que es va registrar a l’interior del país a conseqüència de la gran onada de calor, juntament amb la baixa humitat a causa del vent ressec del sud d’intensitat moderada que va bufar aquells dies, van facilitar que es produïssin els devastadors incendis forestals."</i> <a href="http://bloc.meteo.cat/20-anys-de-la-gran-calorada-de-juliol-de-1994/">Font: Meteocat</a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqBpuEFB0933ovfVZR_jSbY37xQaQuA2Eod97jP26K2K0t7wGCQh4VaYZYmNAOYWphvtPEvpc-hLtgdNu4oua1tC0x7Fg68piuyij-R_z7T2lhVq_6doR5OmgICZHwFzSHpp1qW8Q9rF0/s1600/Incendis+barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqBpuEFB0933ovfVZR_jSbY37xQaQuA2Eod97jP26K2K0t7wGCQh4VaYZYmNAOYWphvtPEvpc-hLtgdNu4oua1tC0x7Fg68piuyij-R_z7T2lhVq_6doR5OmgICZHwFzSHpp1qW8Q9rF0/s400/Incendis+barcelona.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Gràfic de La Vanguardia amb la situació dels focs afectant a gairebé totes les comarques barcelonines el 4 de Juliol.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia 5 de Juliol va començar a afluixar la calor per l'acostament de la depressió atlàntica que avançà cap a l'interior d'Europa i, al seu pas, empenyia la bombolla càlida més al sud, al seu "habitat natural". La suavització tèrmica va arribar uns dies després: <i>"Se puede dar ya por concluida la ola de calor que nos ha afectado durante seis días seguidos. Hoy seguirá haciendo calor, pero será el normal para la época del año."</i> LVR. 7.7.1994 Pàg. 12. Però quasi tot el mes de Juliol la temperatura va estar per damunt del normal, fins al punt de que es va fer bastant freqüent durant aquell juliol superar els registres mitjans mensuals més alts de molts observatoris. A l'observatori Fabra, amb 100 anys d'observacions, aquell mes està en 8é lloc de la llista de juliols càlids però si ens quedem amb la primera quinzena, només es veuria superada per la del <a href="http://historiadeltemps.blogspot.com.es/2011/08/la-calorada-de-juliol-de-1982.html">Juliol de 1982</a>.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Finalment, el record del mes de Juliol de 1994 perdurarà no tan per la calor com per la enorme quantitat de superfície cremada al conjunt de Catalunya, xifra que en el total de l'any i des de 1986 és la més elevada registrada <a href="http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Prevencio%20dincendis/Dades%20dincendis/Estadistiques%20daltres%20anys/documents/pdf_catala/any.pdf">amb prop de 76.000 ha. cremades i un total de 1216 incendis</a>, gran part dels quals van cremar a causa de les adverses condicions meteorològiques dels primers dies de Juliol.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1tr6Tt7CeZMbhCY3dgykK3Rl7SIONiss3kVkBxBtsvQGvzoxhXDLn7Gbsopw7dk0s15VG2V4zxPl2iRgeaiOfqXn1fh8scc819zDq6FqqBPqvoDS6KO39HX8FOPk90mmWcHjPCCc6G7E/s1600/1278275964506.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1tr6Tt7CeZMbhCY3dgykK3Rl7SIONiss3kVkBxBtsvQGvzoxhXDLn7Gbsopw7dk0s15VG2V4zxPl2iRgeaiOfqXn1fh8scc819zDq6FqqBPqvoDS6KO39HX8FOPk90mmWcHjPCCc6G7E/s400/1278275964506.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Imatge de <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/agenda/les-onades-dincendis-1994-365833">El Periódico</a> on es pot veure la lluita contra el foc i el vent al Garraf.</span></i></div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-71005830429253046372014-04-27T21:01:00.001+02:002014-04-28T00:58:28.814+02:00Novembre de 1851.Llums al cel... i a la terra<div style="text-align: justify;">Des dels ancestres de l'home hi ha hagut el desig de controlar l'entorn i per això era bàsic controlar la llum. La foscor sempre ha estat lloc d'incertesa, per no dir por en si mateixa, degut a la deficient adaptació dels nostres ulls a la falta de lluminositat. A la llunyana prehistòria l'ésser humà no era al cim de la cadena tròfica, per aquest motiu, saber-se observat durant la nit per grans depredadors que veien millor que nosaltres en aquestes condicions va fer que la conquesta de la llum fos un avenç primordial per al desenvolupament de la nostra especie.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Des de sempre hem observat amb admiració els espectacles lluminosos nocturns que el cel ens ha brindat. Fora de l'atmosfera hem vist els estels fugaços, per no parlar de la immensitat de l'esfera celeste amb una infinitat de cossos que generen llum o la reflecteixen, i dins de l'atmosfera les tempestes i les aurores. Amb el temps vàrem aconseguir domesticar el foc, símbol de llum i calor, per usar-lo en benefici nostre.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiryoAg2f91VasOGadVMMwrwYtjMj0sqXETq80KlFbaTTN-dI3YV8XFdY7kXVXee5o1GAqjrb918YrYnhL-EOcKhO-cNoea1nXwJSTWA67eZ0fofiB3mTbD1Bwb5gzm4wgMeciRKLVPfuk/s1600/759b-guerre-du-feu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiryoAg2f91VasOGadVMMwrwYtjMj0sqXETq80KlFbaTTN-dI3YV8XFdY7kXVXee5o1GAqjrb918YrYnhL-EOcKhO-cNoea1nXwJSTWA67eZ0fofiB3mTbD1Bwb5gzm4wgMeciRKLVPfuk/s400/759b-guerre-du-feu.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La conquesta del foc va ser potser l'avenç més important de la Humanitat.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquesta introducció ens porta a explicar el que van viure els barcelonins en pocs dies durant aquest mes de Novembre de 1851: tempestes amb granis i tornado inclòs, explosions provocades per meteorits i les primeres proves de llum del far del riu Llobregat. Un bon festival.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Després d'un Octubre amb poques pluges, el mes es va acomiadar amb uns dies ben molls motiu per el qual tothom pensava fer la visita als cementiris, típica de Tots Sants, sota el paraigües però no va ser així: <i>"Despues de tres dias de continuas lluvias no era de esperar que el de ayer presentara un cielo tan despejado, que proporcionó á nuestra elegante sociedad el placer de inaugurar lucidamente los paseos de invierno."</i> Diari de Barcelona. 02.11.1851 Pàg. 6455. A la Barcelona, encara emmurallada, els passeigs més freqüentats a l'hivern eren la muralla de Mar, passeig elevat on avui trobem el Moll de la Fusta, i el passeig de l'Esplanada que estava entre la Ciutadella i el barri de la Ribera on actualment discorren els passeigs de Lluis Companys i de Pau Picasso. Els primers dies de Novembre van ser suaus però refresca una mica al voltant del dia 6 amb màximes lleugerament superiors als 10ºC i mínimes de uns 7ºC.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4taRFHTNbngiu_9N8-Gs1MfqxNTBwm4l5AxzYN36LUJA08-w4Tg4anxneYTee-PkOOrEr4wUSDEBEex0lR55o5nbDPzoLe8Er_1m7oUu1HgqGt3JlQQb7ep2YtQPOv5QgbQQTRUn-s0Y/s1600/FCMeteor1860_Hernstadt96dpi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4taRFHTNbngiu_9N8-Gs1MfqxNTBwm4l5AxzYN36LUJA08-w4Tg4anxneYTee-PkOOrEr4wUSDEBEex0lR55o5nbDPzoLe8Er_1m7oUu1HgqGt3JlQQb7ep2YtQPOv5QgbQQTRUn-s0Y/s400/FCMeteor1860_Hernstadt96dpi.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">A mitjans del segle XIX eren tot un enigma per la majoria de la població. Quadre de Frederic Church sobre els <a href="http://www.goefry.com/2010/07/31/el-retrato-del-meteorito-de-1860/">meteorits que es van veure als Estats Units l'any 1860.</a></span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia 5 de Novembre un fenomen crida l’atenció de la gent: <i>"A las cinco menos cuarto de la tarde de ayer llamó la atención de muchas personas un gran meteoro que cruzó la atmósfera dirigiéndose de oriente á occidente, dejando á su paso una larga coluna de humo en forma de culebra."</i> El Ancora. 06.11.1851 Pàg. 4. El meteor és el conegut com a <a href="http://www.solosequenosenada.com/meteorito/index3.php">meteorit de Nulles</a> per la població tarragonina on va caure. Al Diari de Barcelona expliquen uns dies després que i on es va veure el fenomen: <i>"Es indudable que casi á la misma hora de la tarde de anteayer, en que se observó un meteoro sobre Barcelona, se dejaron ver fenómenos de igual clase en diferentes puntos de esta provincia, entre ellos el Masnou, Vallirana, Villanueva, Igualada, etc., acompañados de un carácter mas ó menos estraordinario, y algunos de ellos, de detonaciones y pequeños sacudimientos. Parece que en todas partes se vió una ráfaga de fuego que cruzando la atmósfera, que estuvo de todo punto serena y despejada, dejaba despues impresa en la misma una linea azul, ensortijado y que tenia la figura de una culebra."</i> DB. 08.11.1851 Pàg. 6582</div><br />
<div style="text-align: justify;">És obvi que el coneixement científic ha avançat força però la prudència sempre ha necessitat temps i estudis davant la immediatesa de les fantasies. <a href="http://www.solosequenosenada.com/meteorito/docs/meteoritos/1921-Meteorits_caiguts_a_Catalunya_de_M_Saura_i_Sans_%281921%29.pdf">En aquest estudi sobre meteorits de 1921 de M. Faura i Sans</a> podem veure que els meteorits a Catalunya no són estranys. Els periodistes, però, van tenir que fer articles didàctics per evitar els tremendismes: <i>"A la misma hora en que se observó sobre esta ciudad el meteoro luminoso del cual hablamos en nuestro número de anteayer, se ha dicho que se dejaron ver otros en diferentes puntos de este principado, acompañados de detonaciones (véase en su lugar lo que nos escriben de Agramunt) lo cual ha dado lugar á mil funestos comentarios presagiando guerras desastrosas y otros aciagos indicios. En nuestro concepto no ha habido sino la aparición de un solo fenómeno atmosférico, que han tenido ocasión de observar en diferentes puntos. Algunas personas que se suponen peritas en la materia, dicen que el fenómeno observado no es otra cosa que un aerolito, piedra meteórica caída de la atmósfera, envuelta, como ha acontecido otras veces, en un globo luminoso, el cual desaparece después de haber producido una violenta esplosion.<br />
Los físicos presentan varias teorías para esplicar la formacion de los aerolitos, tales como la de ser cuerpos lanzados por los volcanes; y que esas piedras existen formadas en la atmósfera, donde se mueven con gran velocidad en virtud de las acciones planetarias, cayendo á la tierra en el momento en que dichas acciones predominan sobre ellas. Pero, estas teorías no son mas que hipótesis, y es preciso confesar, segun opinion de los físicos mas acreditados, que el origen de los aerólilos es un misterio que hasta ahora la ciencia no ha podido desvelar."</i> El Ancora. 09.11.1851 Pàg. 638</div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="310" src="//www.youtube.com/embed/dpmXyJrs7iU" width="540"></iframe><br />
<span style="font-size: x-small;"><i>A Rússia van viure un fet similar el 15 de Febrer de 2013.</i></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">Uns 160 anys més tard podem afirmar que l'esdeveniment va ser causat per algun fragment sòlid, provinent d'algun asteroide o meteoroide, que al entrar en l'atmosfera de la Terra provoca un estel de llum més o menys visible per fregament. Si el fragment és prou gran pot impactar en la superfície o explotar abans de tocar terra. En tot cas, l'espectacularitat és innegable.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El temps, aliè a l'activitat espacial, segueix la seva dinàmica i la d'aquest Novembre va ser d'allò més activa. Un parell de dies després del meteorit cau una bona granissada a Barcelona que va fer pensar a més d'un en associacions d'idees sense gaire sentit com seria granissada + meteorit = hivern rigorós. Be, els homes de totes les èpoques han volgut trobar indicis a la natura per endevinar el futur, forma part de la curiositat humana: <i>"En la noche del viernes al sábado (del 7 al 8), y de doce á dos de la misma, descargó sobre esta capital un furioso aguacero acompañado de un copioso granizo, del cual quedaron sembrados los campos y azoteas, no acabando de liquidarse hasta altas horas del dia. Aunque el pedrisco fué estraordinario, bien fuese porque las piedras no tenian grande peso ó porque el viento no lo impulsaba contra los cristales de las habitaciones, no tenemos noticia de que ocasionase averia en los mismos, pero sí causaron grave daño en las plantas y flores de los huertos y jardines. La furia de la tempestad solo se hizo sentir en Barcelona y en sus inmediaciones, como por ejemplo hasta Sans, y por la parte de Gracia hasta los jardines del Tívoli. Anteayer á primeras horas de la noche relampagueaba con notable frecuencia, y el cielo cubierto de una capa parduzca daba indicios de una pròxima variacion atmosférica. Este aguacero, y los metéoros que se observaron en la tarde del miercoles, indican en concepto de muchas personas, que vamos á pasar un invierno rigurosísimo."</i> DB. 09.11.1851 Pàg. 6606</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivfpgFL3I_q3GkL_n48llYpR4hsaW2SWR3NuZjl4WKDrYVJxDTpHLfRGaNEXF8jbYaObAKUFrnM-SGiH94Z51aoVS82jAb52FXkRcbpzD21mtdtciclEjqWi-BKHkux4gdcW8E5wqyfoY/s1600/the_day_after_tomorrow.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivfpgFL3I_q3GkL_n48llYpR4hsaW2SWR3NuZjl4WKDrYVJxDTpHLfRGaNEXF8jbYaObAKUFrnM-SGiH94Z51aoVS82jAb52FXkRcbpzD21mtdtciclEjqWi-BKHkux4gdcW8E5wqyfoY/s400/the_day_after_tomorrow.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">En totes les èpoques ha hagut gent que han utilitzat qualsevol motiu per anunciar extremismes meteorològics.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">I, com passa actualment amb el canvi climàtic, ja que l'aposta ha estat per un hivern fred s'utilitza un fet del tot natural per apuntalar la posició per la que el diari en qüestió ha pres partit: <i>"Como seguro presagio que se nos prepara un invierno riguroso, podemos citar la aparicion en nuestro continente de varias aves del norte, que organizadas en bandadas bastante numerosas vienen á procurarse en las montañas del mediodia de España la salvacion de su existencia que no pueden conservar sobre el helado suelo de su pais natal."</i> DB. 11.11.1851 Pàg. 6646</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però problemes més quotidians derivats de la pluja preocupaven més als barcelonins que anaven al Liceu sense vehicle: <i>"Cualquiera persona que en estas últimas noches de lluvia haya observado el desórden y confusion que reinaba en los coches colocados á las puertas de los teatros, habrá podido convencerse de que los dependientes de la autoridad no vigilaban el cumplimiento de los bandos del buen gobierno. Ocasion ha habido en que la gente de pié ha tenido que permanecer detenida debajo del pórtico del Liceo por no poder atravesar por ninguno de los tres arcos del mismo."</i> DB. 13.11.1851 Pàg. 6695</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzWyPxt2WN_6dHsdsbiyj3YJFPkCjTXbTbQONir5BQ3Dlq7lcwFacXzF1DIsOssVD8G0RJuqzu-aZN9NL79yIs49Q5Rx-K2WZKrpJqFsPeELfcTXxxpciYUBMbb4f_vwZ0hE7UOnOUjKo/s1600/homeparaigues.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzWyPxt2WN_6dHsdsbiyj3YJFPkCjTXbTbQONir5BQ3Dlq7lcwFacXzF1DIsOssVD8G0RJuqzu-aZN9NL79yIs49Q5Rx-K2WZKrpJqFsPeELfcTXxxpciYUBMbb4f_vwZ0hE7UOnOUjKo/s400/homeparaigues.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Publicitat d'una fàbrica de paraigües inserida al diari El Ancora la tardor del 1851.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La inestabilitat en el temps semblava disposada a no marxar i noves tempestes visiten la capital catalana però la del 13 de Novembre va ser singular per la seva violència. Després d'una nit de pluja es forma durant el matí un nucli tempestuós, probablement associat a una <a href="http://www.divulgameteo.es/uploads/Superc%C3%A9lulas.pdf">super-cèl·lula</a>, que genera ràfegues de vent molt fortes i, com veurem tot seguit, un tornado sobre la mateixa ciutat de Barcelona que va provocar més d'un ensurt als vianants, als comerços i a les cases per allà on va passar: <i>"Durante la noche de anteayer y ayer, la mayor parte del dia, descargó sobre esta capital una fuerte borrasca de agua y granizo, acompañada de vez en cuando de relámpagos y truenos, cual si estuviésemos en lo fuerte del verano, y de algunas ráfagas de viento. Desde las diez de la mañana hasta las dos de la tarde el aguacero fué muy considerable, de manera que los habitantes de las tiendas y almacenes de las calles inmediatas á la de la Bora del Rech, empezaron á desocuparlos mas que de prisa, temiendo los estragos de una inundacion. A las doce y minutos un golpe de viento, que en algunos presentó todo el carácter de un huracan, y que en concepto de algunos era procedente de una manga, arreció de una manera espantosa acompañada de un ruido que parecia al de un terremoto. La plaza de Palacio y la de la Constitucion fueron los dos sitios, que segun ha llegado á nuestra noticia, fueron teatro de alarmantes escenas. Los paraguas, sombreros y otros objetos de las tiendas y aparadores eran arrebatados por el aire á considerables distancias. Se rompieron infinidad de cristales y en el último punto las puertas del Palacio de la Diputacion se cerraron de golpe. El toldo de la mujer que vende agua y azucarillos, lo propio que los postes en que estaban fijados los carteles de una libreria, fueron arrojados al suelo. Un hombre y un niño fueron arrojados contra la pared, y sufrieron algunas contusiones.<br />
Una de las tiendas que mas sufrieron fue la de géneros estableciada á la entrada de la calle de la Libreteria. Los aparadores cayeron hechos trizas, y la multitud de pañuelos y otros objetos fueron arrebatados por el aire. La mayor parte de dichas prendas recogidas por varias personas, fueron devueltas acto contínuo á su legítimo dueño. A un caballero le pasó un lance bastante original. Hallándose en el centro de la plaza el sombrero se le echó á volar hasta la altura de un segundo piso, y fué á parar á la mitad de la espresada calle. Un honrado artesano se lo entregó, y como habia encontrado un tapabocas y un pañuelo procedentes de la espresada tienda creyó que ambas cosas se habian caido de dentro el sombrero, y las metió dentro. El caballero al llegar á su casa se apercibió de que el sombrero contenia dos objetos, que no le pertenecian, y se apresuró á devolverlos. En la plaza de Palacio algunas personas tuvieron que arrojarse al suelo para poder librarse de ser derribadas por el torbellino.<br />
Afortunadamente á la hora en que escribimos estas líneas no sabemos que aconteciese ninguna desgracia personal. En el puerto no hubo alteracion sensible. Se nos ha dicho que el Llobregat esperimentó una caudalosa avenida. Los árboles de los paseos no sufrieron daño notable. Se aseguraba que en dos ó tres casas de esta ciudad, habian ocurrido desplomes parciales de algunos trozos de pared. Momentos hubo en que era del todo punto imposible el poder transitar por las calles. En la Bolsa, tan solo se reunieron un cortísimo número de personas y por lo tanto solo se habló del temporal, sin que se hiciese operacion alguna."</i> DB. 14.11.1851 Pàg. 6714-15</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però enmig de la situació de convulsió atmosfèrica, i sempre en el convenciment de que no hi ha hagut victimes, és divertit recordar alguna mala estona viscuda per algú a qui, de ben segur, no li va gens ni mica de gràcia: <i>"Ayer mañana, desde la primera hora descargó sobre esta capital y sus inmediaciones un temporal de agua, viento y piedra, cual de mucho tiempo no se habia dejado sentir. A la hora en que escribimos estas líneas, la atmósfera continua amenazadora. Es muy probable que este temporal haya causado algunos estragos, por el natural crecimiento y avenida de los rios. El mar se alborotó algún tanto, aunque hasta el presente no tenemos noticia de averia alguna. Entre las escenas chistosas que han tenido lugar, como lo tienen siempre en semejantes casos, se nos ha asegurado y aun hemos presenciado en parte , que á un buen prójimo, á lo mejor de la lluvia el viento le ha arrebatado el paraguas de entre las manos llevándosele hacia las regiones aéreas, y dejando á su dueño espuesto á todo el furor del elemento acuatil. El nuevo Mongolfier después de haberse paseado por los aires con un aplomo digno de ser estudiado por el mismo Montemayor, ha desaparecido de la vista de los mirones, partiendo en dirección de norte á sur."</i> El Ancora. 14.11.1851 Pàg. 721</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_IlHqsyaYPWkaXyjobWUa4OFoEb1INWNV3zd8ssRdgVyliYm9r9A25OX8pWfOvwCJRVJwu2GyO2ncj1pbbjEXXIAboRz9tzoZl9IXSvjHpKSyJfnpe3x2D2UJvnBx1RPbKW50zxF7LsQ/s1600/MWVydG9ybmFkbw==_121424_6536_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_IlHqsyaYPWkaXyjobWUa4OFoEb1INWNV3zd8ssRdgVyliYm9r9A25OX8pWfOvwCJRVJwu2GyO2ncj1pbbjEXXIAboRz9tzoZl9IXSvjHpKSyJfnpe3x2D2UJvnBx1RPbKW50zxF7LsQ/s400/MWVydG9ybmFkbw==_121424_6536_1.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.tiempo.com/ram/2075/noticias-en-un-destello/">La primera imatge que tenim d'un tornado és una pintura del Renaixement i es representa molt a prop de Montserrat.</a></span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La investigació del fenomen acaba certificant la presència d'un tornado, ja fos d'una mànega marina que entra per on avui trobem el Port Olímpic, llavors una platja entre la Barceloneta i la Ciutadella, o format sobre el Pla de Palau, va fer una ruta capriciosa per la ciutat: <i>"De todas las noticias que hemos podido recojer, resulta que el huracan ó manga de viento que anteayer al mediodia arreció á esta capital, solo se dejó sentir en el centro de la misma, en la línea de la plaza de Palacio, calles del Regomir é inmediatas, plaza de la Constitucion y plaza de Sta. Ana. Algunas personas nos han asegurado que tambien se dejó sentir una especie de viento subterráneo en el interior de los pozos. Las tiendas que salieron perjudicadas son en bastante número. El impulso del viento tenia una fuerza aterradora é irresistible. En la calle de Jaime primero un caballero fué lanzado contra el suelo en el centro de la misma: no hay que ponderar lo mal parado que quedaria nuestro hombre, medio sumergido en un lecho de barro. A decir verdad, creemos que lo que padeceria daño seria solo el traje; pues en cuanto al cuerpo del paciente, opinamos no sufriria lesion alguna, gracias á la profundidad del lodazal. Las mamparas de cristales de la tienda de un chocolatero fueron arrojadas á grande distancia. Parece imposible que se viesen revolotear objetos sobre la parte superior del edificio."</i> DB. 15.11.1851 Pàg. 6740</div><br />
<div style="text-align: justify;">Apart del tornado, les fortes pluges van provocar la crescuda dels rius i l'avinguda de les moltes rieres, encara sense canalitzar, que hi havia al pla de Barcelona. També algunes cases es van enfonsar provocant alguna víctima: <i>"En la tarde de ayer, y consecuente á las lluvias, hundiéronse dos ó tres techos de la casa que se está construyendo frente el convento de las Magdalenas en el lugar que ocupó la antiquísima casa de los condes de Barcelona llamada Valldaura; al anochecer se estaban removiendo precipitadamente los escombros, pues se creia que habia el techo sepultado en su caida á algunos de los trabajadores."</i> El Ancora. 14.11.1851 Pàg. 721</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9YSdrvV8_cQo9h8j-DZaDpJwjcWqCXuOAzm3Wqd2y9Dt5rEtJjNbPHCPFdHt_YlYmtC4tIJGRBsnZFMKKYyebHBo25yymguia7IFmSLu8sDInO9j7iH0tda3tN-_7vjUAd-1jj_QcNh0/s1600/1.851.+Santa+Maria+del+Mar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9YSdrvV8_cQo9h8j-DZaDpJwjcWqCXuOAzm3Wqd2y9Dt5rEtJjNbPHCPFdHt_YlYmtC4tIJGRBsnZFMKKYyebHBo25yymguia7IFmSLu8sDInO9j7iH0tda3tN-_7vjUAd-1jj_QcNh0/s400/1.851.+Santa+Maria+del+Mar.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La plaça de Santa Maria del Mar vista des del carrer de l'Anisadeta, en un gravat de l'any 1851, on podem veure tot de comerços envoltant les parets del temple i que no van patir els efectes del tornado per ben poc.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Els efectes de les quantioses pluges van arribant en forma de noticia en alguns casos beneficiosa, com és el cas dels camps de l'Urgell que havien patit per una tardor i un estiu molt secs: <i>"La lluvia de estos últimos dias ha sido á lo que parece general en toda la orilla izquierda del Llobregat; también ha llovido en Urgel, cuyos campos no podian sembrarse por la estremada sequía que reinaba en toda aquella comarca."</i> EA. 16.11.1851 Pàg. 753</div><br />
<div style="text-align: justify;">La noticia del mal estat de carrers i carreteres després de les pluges ja no és noticia en si mateixa perquè era quelcom recurrent però no estava de més recordar-ho: <i>"Con las últimas lluvias han quedado sumamente deteriorados algunos trozos de nuestras carreteras y paseos. El de la muralla del Mar se halla en pésimo estado."</i> DB. 17.11.1851 Pàg. 6784</div><br />
<div style="text-align: justify;">Sembla ser que el mite de que les construccions d'abans eren més duradores no era cert per més d'un habitatge que després de fortes pluges o alguna nevada intensa acabava enfonsant-se: <i>"Parece que en algunas de las vecinas poblaciones de la parte de Sans, se desplomaron dos ó tres casas, de resultas del fuerte aguacero del jueves."</i> DB. 17.11.1851 Pàg. 6784</div><br />
<div style="text-align: justify;">En el més estricte punt de vista meteorològic cal esmentar que després d'aquestes pluges i tempestes dels dies 13 i 14, les temperatures baixen a valors plenament hivernals amb màximes que no pasen dels 10ºC i mínimes al voltant de 5ºC. El dia més fred va ser el 19 amb una màxima de 7,5ºC i una mínima de 3,7ºC. Els dies, però, són assolellat o poc nebulosos durant el que queda de mes de Novembre però malgrat això quedarà en la història climàtica com un mes humit doncs es van recollir 161,7 mm a Barcelona ciutat, gairebé el triple del que acostuma a caure de mitjana.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Un nou esdeveniment, en aquest cas no per causes naturals, es va poder veure a prop de la ciutat i va ser la primera proba de llum del <a href="http://vidamaritima.com/2007/12/el-faro-del-llobregat/">Far del Llobregat</a>, molt important per embocar el port de Barcelona sense embarrancar en la gran quantitat d'al·luvions generats per les avingudes del riu: <i>"Como decíamos en uno de nuestros últimos números, á las primeras horas de la noche del miércoles (19), días de S. M. la reina , se hizo el ensayo del nuevo faro giratorio construido en la embocadura del rio Llobregat , cuya prueba creemos que dio un satisfactorio resultado; la luz del faro brilló por intervalos y presentábase muy clara y resplandeciente."</i> EA. 22.11.1851 Pàg. 846</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLrg_xsH6D3KpUkxdnIvSs1lU2Kue_TC9_O2c0n3mDQgPk5YDa0YBQGzJLcNjKGarVbMZ56-IeHBbF7UxLP30UpyD9iP5-vnT9g1XhqLO-Y0bDI0dWaiGYXsic2bilaXUhoQNhzfvL04/s1600/llobregat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLrg_xsH6D3KpUkxdnIvSs1lU2Kue_TC9_O2c0n3mDQgPk5YDa0YBQGzJLcNjKGarVbMZ56-IeHBbF7UxLP30UpyD9iP5-vnT9g1XhqLO-Y0bDI0dWaiGYXsic2bilaXUhoQNhzfvL04/s400/llobregat.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El far de la desembocadura del Llobregat en una fotografia de l'any 1867.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Com sempre a la nostra terra, no es posaven d'acord en la ubicació que devia tenir el far tal com expliquen al llibre del MOPU, <b>Faros Españoles del Mediterraneo</b>: <i>"A esta iniciativa se oponen varios comerciantes y navieros que no estaban de acuerdo con el emplazamiento elegido. El Capitán del Puerto habla con el ingeniero jefe del Distrito y deciden proponer un cambio de emplazamiento para situarlo en la margen derecha del río y no en la punta mas saliente de este, llamada Podrida. Ante la dificultad de realizar una solida cimentación por lo blando del terreno, indican la conveniencia de construir una torre de hierro como las del Delta.<br />
Sin embargo, una vez constituida la Comisión de Faros, acuerda hacerla de piedra, utilizando como soporte una antigua torre, justificandose de la siguiente forma:… y aunque para la marcación del extenso bajo-fondo, hubieran deseado algunos que el faro se avanzase en la playa todo lo posible, se ha reconocido después que, sin la menor ventaja para el navegante, no se haría con tal empeño mas que retardar la erección del faro, y aumentar hasta punto enorme el coste de primer establecimiento, por la dificultad que presentaría la playa de arena para cimentar la obra. Concurre además la circunstancia de que dicha torre esta señalada en los derroteros, como punto de marcación para evitar el expresado bajo; y establecido en ella el faro según se ha dicho, de igual modo servirá de guia a las embarcaciones que crucen la costa, o que se dirijan al inmediato puerto de Barcelona."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Mentrestant, el mes de Novembre avançava i, tot i trobar-nos encara a la tardor, l'alè hivernal es deixa notar tal com llegim en l'article del suplement dominical per a les dones del Diari de Barcelona: <i>"No mas lejos de anteayer, á hora algo adelantada de la noche, cuando los repetidos soplos de un cruelísimo cierzo barrian que era un gusto la Rambla, acerté á atravesarla encontrándome al paso con una bella amiga que tendiéndome su diminuta enguantada mano por bajo su pelerina de última moda...."</i> DB. 23.11.1851 Pàg. 6924</div><br />
<div style="text-align: justify;">Si be és normal que a finals de Novembre arribin els primers freds algun any ho fa amb certa desmesura, tal com expliquen des de Vic en una carta del dia 22: <i>"Estamos ya sufriendo un frio no regular ni ordinario en el mes de noviembre, pues hoy ha llegado el termómetro á cerca de dos grados bajo cero; y tenemos un fuerte viento tramuntana, y los Pirineos tan proveidos de nieve, que es sobrado temible un esceso de frio."</i> DB. 24.11.1851 Pàg. 6945</div><br />
<div style="text-align: justify;">I el mes acaba, després de tempestes, meteors i d'altres suposats indicis de grans fredorades però la temperatura puja i es normalitza: <i>"Parece que el frio disminuye un tanto, y si lloviese, como el tiempo y la atmósfera lo indican, es de esperar que el mes de diciembre no sea tal vez tan crudo y riguroso como el noviembre lo ha sido."</i> DB. 30.11.1851 Pàg. 7074</div><br />
<div style="text-align: justify;">Finalment, aquest hivern de 1851-52 no va ser tan fred com els auguris deien. Només podem parlar de fred rigorós entre el dia de Nadal i els primers dies de 1852, amb neu que va cobrir de blanc les muntanyes de Collserola i gran part del pla de Barcelona, sense ser una nevada extraordinària, però la resta de l'hivern no podem destacar més que estabilitat, massa estabilitat, que portava una sequera preocupant com diuen des de Lleida: <i>"El país tranquilo: el tiempo bueno, però vendria muy bien que el Todopoderoso nos dispensase el beneficio de la lluvia, pues la sazon va desapareciendo de los campos."</i> DB. 09.02.1852 Pàg. 788</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwQzbWem932l3C6qK4ytpyzqQlVmXFnA4wh0kYGFaIRCv17MWtN51HI6aEeZdqIo-2RDODpaNN8_H9xlSKxdI4kif6c9n4XYLnUQKd3bgaCvz0BSIv6LePNBziGsbP4TWVMVf2kiT8IpA/s1600/006-000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwQzbWem932l3C6qK4ytpyzqQlVmXFnA4wh0kYGFaIRCv17MWtN51HI6aEeZdqIo-2RDODpaNN8_H9xlSKxdI4kif6c9n4XYLnUQKd3bgaCvz0BSIv6LePNBziGsbP4TWVMVf2kiT8IpA/s400/006-000.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.filaposta.com/seiscuartos/">Segell de sis quarts</a> de 1851 amb la cara de la reina Isabel II.</span></i></div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-42372812463554240312013-03-16T13:13:00.000+01:002013-04-04T20:16:55.858+02:00Hivern de 1859-60. El temps està canviant?<div style="text-align: justify;">Com ja hem vist en la primera part d'aquest <a href="http://historiadeltemps.blogspot.com.es/2013/01/hivern-de-1859-60-quan-barcelona-va.html">hivern de 1859-60</a>, Barcelona va estar prou entretinguda. Les deliberacions, picabaralles i algun altre renec eren el pa de cada dia a l'ajuntament que veia com se l'imposava des de Madrid un projecte de futur urbanístic de la ciutat que, malgrat les reticències inicials, tenim que admetre que ha vertebrat la ciutat de forma coherent i que segle i mig després demostra clarament la seva utilitat i validesa.</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'altre punt d'atenció ciutadana era la guerra a l'Àfrica. Molts joves catalans havien estat reclutats i tothom volia saber com anava l'enfrontament: <i>"El interés para tener noticias del teatro de la guerra continuaba acreciendo de dia en dia y á proporcion de que aquellas adquirian mayor importancia ó anunciaban nuevas victorias. Los partes telegráficos eran buscados con solícito afan y se leian en las plazas, en los cafés, en las funciones públicas en medio de estrepitosos vivas."</i> Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 136</div><br />
<div style="text-align: justify;">En els primers dies de l'any 1860 aquesta eufòria col·lectiva es vivia sota un temps trist i humit, amb l'aire romàtic que porta la boira: <i>"Continua reinando una humedad tan notable que varias calles están cubiertas de barro y hasta en varias plazas aparecen algunos charcos de agua. En las primeras de la mañana la ciudad y sus alrededores estaban cubiertos de una espesa capa de niebla. Desde frente de las calles de Buensuceso y Santa Ana en la Rambla no se divisaban ni los Circos, ni la inmediata estación de ferro-carril del Centro. –Igual fenómeno se ha observado en Tarragona y otros puntos."</i> DB 3.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 93</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCYn4dryzekKS3IxMsk5GhxlZMr2ROAXaaS3GcWxhmBxynWJdFVCiNQFBkChDBeBEWKwtNjqCSjFymVCEm-a_UNnBUPzxwAlvdBD7dhAj0xME0w8PEOoo7ZmMjnD0HS5YTNFMGxrWCl50/s1600/1.860.+Panor%C3%A0mica+de+Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCYn4dryzekKS3IxMsk5GhxlZMr2ROAXaaS3GcWxhmBxynWJdFVCiNQFBkChDBeBEWKwtNjqCSjFymVCEm-a_UNnBUPzxwAlvdBD7dhAj0xME0w8PEOoo7ZmMjnD0HS5YTNFMGxrWCl50/s320/1.860.+Panor%C3%A0mica+de+Barcelona.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Muntatge panoràmic amb les fotografies que el daguerreotipista <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Clifford">Charles Clifford</a> va fer l'any 1860 durant el viatge de la reina Isabel II a Barcelona. Podem veure com les muralles en el indret per on després passarà el Paral·lel van desapareixent, llevat de la de les Drassanes, i com encara els voltants de Barcelona són camps i masies.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquesta tranquil·litat meteorològica i un avanç tecnològic molt recent que facilita la mobilitat pel territori fa aparèixer els primers aficionats que es traslladen a altres comarques per gaudir de fenòmens merament meteorològics: <i>"Atendida la comodidad, dice la Antorcha manresana, que el ferro-carril proporciona á los habitantes de las poblaciones templadas, varias han sido las personas de Barcelona y otros puntos que aprovechándose de esta coyuntura han venido á visitarnos estos días de frio, solo para admirar la fantástica perspectiva de nuestros helados saltos de agua. En efecto, las vertientes de la Seo, de la cueva y de San Pablo, presentaban el golpe de vista más sorprendente mirado desde la estación del ferro-carril y sus alrededores. Sabemos que cuando vuelva a suceder, lo que no será extraño, pues es muy común en este país, son varios los aficionados á las bellezas naturales que vendrán desde Barcelona á contemplarlas."</i> DB. 10.1.1860 Ed. Matí Pàg. 307-8</div><br />
<div style="text-align: justify;">La bonança ambiental i l'absència de precipitació que regna a la ciutat anima als barcelonins a fer turisme meteorològic, tal com avui molts pugen al Pirineu a veure i gaudir de la neu, malgrat el fort temporal de garbí i ponent que per Reis provoca alguns desperfectes en vaixells ancorats al port i esperant tropes per salpar cap als escenaris de la guerra. Després de la ventada, el diumenge dia 8 de Gener marca una mínima, no gaire baixa, de 3,5ºC. No plou gens fins el dia 10 quan cauen 10,8 mm i comencen uns dies on l'aigua domina el panorama.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLG-_1IHGD529fvGhBza15fzLwnVADcp0E8GdfMayPDqRrTtW08dW-AKSmQrFFNet6DMbeYC1jNzYVgPgAvLhI0jpcMKIpaS86XUJ1youa9dV1GaARA2OIAcI8Dd5g78agl1BpqnU02us/s1600/ZM_Afrika_AG03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="331" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLG-_1IHGD529fvGhBza15fzLwnVADcp0E8GdfMayPDqRrTtW08dW-AKSmQrFFNet6DMbeYC1jNzYVgPgAvLhI0jpcMKIpaS86XUJ1youa9dV1GaARA2OIAcI8Dd5g78agl1BpqnU02us/s400/ZM_Afrika_AG03.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Gravat que pertany al <a href="http://www.zumalakarregimuseoa.net/portada-es">Zumalakarregui Museoa</a> on podem veure diverses naus en formació que es dirigien a la batalla.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Els següents dies, els barcelonins van sovint al port a veure com marxen els vaixells de guerra: <i>"El 11 los barceloneses vieron partir para el Africa, saludándole con entusiasmo, al brillante regimiento de Valencia."</i> Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 136 També surten del port <a href="http://www.mundohistoria.org/blog/articulos_web/los-466-voluntarios-catalanes-la-primera-guerra-africa-1859-60">els 466 voluntaris catalans</a> que deixarien ben alt el pavelló català lluitant amb el general Prim, que guanyaria molta fama per aquesta guerra.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquests espectacles i les festes pròpies de les dates, com és el cas dels Tres Tombs, es veuen afectats per la pluja: <i>"Lo lluvioso del día ha impedido que hoy hubiese la animación de costumbre en los barrios del arrabal de San Antonio con motivo de la bendición de los animales."</i> DB: 17.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 561.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Un problema recurrent quan plovia a Barcelona era el fangar en que esdevenien molts carrers. És molt habitual trobar a la premsa del segle XIX referències i crítiques a aquest fet, malgrat les obres de pavimentació. Sens dubte el mal drenatge de la part baixa de Barcelona i una mala canalització de l'aigua eren factors que calia resoldre: <i>"Con lo lluvioso del tiempo las calles se hallan intransitables y llenas de lodo, efecto producido en parte la falta de descuido que se observa respecto á la limpieza de las mismas. Son varias las que podríamos citar que se encuentran intransitables, siendo una de tantas la del Vidrio, en el trecho que media desde la Plaza Real á la calle de Escudillers, no obstante de que se encuentra recientemente empedrada."</i> DB. 19.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 637</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5XZDHHe3W4iKRgoAqkoT6WPHfNj7Xldbq07-RREc9zwnWanc47MARNrIf5LriPNuZV-VzlbX2v8Sgx70wwoha4KOdcuqdmXem3V9bBKN3VDEGu82xnSnJnnJxWcpnfymMVENakRYnMmM/s1600/ZM_Afrika_ART08.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5XZDHHe3W4iKRgoAqkoT6WPHfNj7Xldbq07-RREc9zwnWanc47MARNrIf5LriPNuZV-VzlbX2v8Sgx70wwoha4KOdcuqdmXem3V9bBKN3VDEGu82xnSnJnnJxWcpnfymMVENakRYnMmM/s320/ZM_Afrika_ART08.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El general Prim amb el voluntaris catalans, podem veure soldats amb barretina lluitant, a la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_los_Castillejos">batalla de Los Castillejos</a>, prop de Ceuta.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Mentre els soldats espanyols lliuraven una de les batalles més decisives per la captura de Tetuan, a Catalunya es vivien dies amb pluges abundants que donaven algun o altre problema: <i>"Ayer, sin duda, á causa de haber sido generales las lluvias, no se recibió correo de Francia. Ayer tarde se anunció que por causa del tiempo se suspenderían las funciones del Circo Real y en el Circo de Madrid."</i> DB. 20.1.1860 Ed. Matí Pàg. 647 A Barcelona es recullen 18 mm el dia 20 de Gener amb un ambient no gaire fred però de ben segur que a les comarques que comuniquen amb França les precipitacions deurien ser més quantioses. A la ciutat no hi han entrebancs de consideració més enllà de la incomoditat que genera el fet de que marxi la llum, fet que encara passa però de forma molt diferent, malgrat els responsables actuïn amb celeritat per restablir el servei: <i>"Hemos observado que en las últimas noches de lluvia se notaba mayor cuidado que otras veces en volver a encender los faroles de gas que eran apagados por el agua."</i> DB. 21.1.1860 Ed. Matí Pàg. 683</div><br />
<div style="text-align: justify;">En la darrera setmana de Gener la pluja deixa pas al vent: <i>"En la madrugada de este día se han dejado sentir algunas ráfagas de viento huracanado, que no ha dejado de ocasionar algunos sustos y averias y el derribo de algunos árboles. Por la mañana continuaba el viento, pero con mucha menos violencia."</i> DB. 23.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 773 Aviat arriben noticies de danys produïts pel fort vent als pobles veïns: <i>"El fuerte viento, o mejor huracán, que se dejó sentir en la mañana de anteayer, derribó pajares y una casa que se estaba construyendo en el vecino pueblo de San Martín de Provensals."</i> DB. 25.1.1860 Ed. Matí Pàg. 828</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZwIH3qtPj8pn1TXH6ws3MjUBdCiE2t10E-azrRyyMd3bVjq28cV0f8aQeP9HNS_FjNu4xPwIp2WOJFtZuqmgLlIdyQiNHkO9RnZUizZFxLzn-CWkz0vkzYTeqUGRqiBT5n69E3egi0_0/s1600/1.860.+Barcelona.+Charles+Clifford2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZwIH3qtPj8pn1TXH6ws3MjUBdCiE2t10E-azrRyyMd3bVjq28cV0f8aQeP9HNS_FjNu4xPwIp2WOJFtZuqmgLlIdyQiNHkO9RnZUizZFxLzn-CWkz0vkzYTeqUGRqiBT5n69E3egi0_0/s320/1.860.+Barcelona.+Charles+Clifford2.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">A la Barcelona de l'any 1860 podem veure la muralla recent enderrocada i els indrets on després trobarem el Poble Sec i l'Eixample ocupats majoritàriament per camps.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El temporal de vent, entre ponent i mestral, afecta també a les comarques de Tarragona. El que resta de mes les ventades són més habituals, dominant el vent del SW o garbí, i les temperatures són molt suaus per trobar-nos en els darrers dies de Gener i així les màximes estan entre 15º i 18ºC: <i>"El fuerte viento que se dejó sentir durante la penúltima noche y una gran parte del dia de ayer nos hace abrigar serios temores de que no habrá venido á crear nuevos obstáculos para nuestro ejercito espedicionario. En varios pueblos del llano ha derribado árboles, tabiques y pajares. En la plaza Real observamos que había hecho rodar por el suelo una gran parte de las macetas que hay en el centro de la misma."</i> DB. 1.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1067</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però el canvi de mes porta un canvi de situació meteorològica, fins i tot la neu visita Barcelona el dia 2 de Febrer: <i>"Ayer, sobre las cinco de la tarde, el tiempo se presentó tan borrascoso, y aparecieron en el cielo, bien que aislados, unos nubarrones entre negros y parduzcos que parecieron ser indicio precursor de algún violento temporal. De repente una gran ráfaga de viento inundó de polvo el paseo de la Rambla, que en ese instante quedó desierto. La tempestad, sin embargo, solo descargó por la parte de Mataró. En el puerto se habían adoptado algunas precauciones. Esta mañana seguía el cielo encapotado, y á eso de las nueve hemos visto caer algunos copos de nieve, casi imperceptibles, cuando no se fijaban sobre la ropa."</i> DB. 3.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1153</div><br />
<div style="text-align: justify;">La temperatura del dia 3 queda molt baixa. La màxima en prou feines s'acosta als 8ºC però a les 10 de la nit ja havia baixat a 2,5ºC. El fred era patent i el contrast amb els dies passats de suavitat afegia una sensació més marcada. El temporal que genera el canvi de temps també porta alguna sorpresa de la qual se'n fa ressò la premsa escrita: <i>"Ha nevado con bastante abundancia en varios puntos de esta provincia y en otras han caído fuertes pedriscos. Esta es la causa del frio tan intenso que se deja sentir de dos días á esta parte.<br />
Varias personas amigas nos han referido que anteayer, jueves (2), á las cinco de la tarde, contemplaron desde la muralla de Mar el curioso fenómeno de una manga de agua que se estaba formando delante de las costas del Este."</i> DB. 4.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1185</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi1IM_gy1HUV7s5c9fLT_TBq6hyphenhyphenUZIzk8deQ4Fwm1tl1OV2CVPjVvU-EKQmi3YlnztLtUfLtCvbJTrbg3qkIAllNReL8Uo2FPBIdJv_qQZlt1TA_VZcNedXgXQTVoAdY9WnwpgS5tj6d8/s1600/ZM_Afrika_AG21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi1IM_gy1HUV7s5c9fLT_TBq6hyphenhyphenUZIzk8deQ4Fwm1tl1OV2CVPjVvU-EKQmi3YlnztLtUfLtCvbJTrbg3qkIAllNReL8Uo2FPBIdJv_qQZlt1TA_VZcNedXgXQTVoAdY9WnwpgS5tj6d8/s320/ZM_Afrika_AG21.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La noticia més important, i la més celebrada, serà la entrada de les tropes del general Prim i O'Donnell a la ciutat de Tetuan després d'una cruenta batalla.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però el dia 7 de Febrer salta la noticia més esperada per tots: <i>"«La bandera española tremola en Tetuan» era la fausta noticia que empezó á circular en la mañana del 7, y que antes de ser confirmada por conducto oficial, instantáneamente y con la rapidez de un chispazo eléctrico cundió en todos los ángulos de Barcelona, propagándose también velozmente en todas las poblaciones de las cuatro provincias del antiguo Principado. La multitud loca de gozo acudió en tropel á la plaza de la Constitución, improvisáronse adornos, iluminaciones y demostraciones de todas clases. Los cursantes de la Universidad e Institutos, haciendo alarde de un noble patriotismo, recorrieron las calles con músicas y banderas y dispusiéronse espontáneamente tres dias de alegres y animados festejos, cuya descripción deberia ocupar algunas páginas de esta lacónica revista. Muchas calles se adornaron con lujosa esplendidez, y distinguiéronse varios editicios públicos y particulares en decorar sus fachadas con brillantes perspectivas; se cantó un Te-Deum en la Merced por disposición de la Junta de señoras y otro en la Catedral en virtud de acuerdo del Ayuntamiento, y en todas las ciudades, villas y pueblos de Cataluña se celebraron fiestas mas ó menos suntuosas, pero ricas todas ellas de entusiasmo y animadas por los transportes del mas sincero espíritu de nacionalidad; fiestas para las cuales no hubo mas que un solo instinto, una sola voluntad, sin distinción de colores ni banderías de partido."</i> Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàgs. 137-138</div><br />
<div style="text-align: justify;">És evident que l'alegria tenia un caire patriòtic però també humà. Durant tot el mes de Gener arriben noticies de cruentes batalles al Marroc i els actes per recaptar material sanitari i d'abric per als soldats són continus, però amb el final de les hostilitats disminuiran les necessitats i la majoria de combatents catalans tornaran a casa. Si a això li afegim l'augment de l'autoestima que generà la victòria després d'haver perdut quasi totes les colònies americanes s'entenen perfectament les mostres espontànies de joia: <i>"Anoche, lo propio que en los días anteriores, hubo iluminaciones, músicas y otras demostraciones de público regocijo. Todas las principales calles y plazas se vieron invadidas por un inmenso gentío. Los festejos han terminado favorecidos por el tiempo y recomendados por el orden admirable que durante estos tres días de alegría y de patriótica espansión ha reinado en Barcelona."</i> DB. 10.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1350 Les autoritats municipals, aprofitant aquesta eufòria, es posen ràpidament d'acord per anomenar una plaça amb el nom de Tetuan, que avui segueix amb el mateix nom.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxEDHtJ1L07oOv3zBkQ6fXZi-UvjvFRY1DyVaT11Jv-uAjAYucbhzE62f7KYLgiwPlilrvtUxw7UrasEi0W0XKJIShVMNG1lw3OcKdCjEJvhsveB-SXfpIbDa3eyP6tz3-OiBeaPVkl5Q/s1600/carnaval1860.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxEDHtJ1L07oOv3zBkQ6fXZi-UvjvFRY1DyVaT11Jv-uAjAYucbhzE62f7KYLgiwPlilrvtUxw7UrasEi0W0XKJIShVMNG1lw3OcKdCjEJvhsveB-SXfpIbDa3eyP6tz3-OiBeaPVkl5Q/s320/carnaval1860.jpg" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">I com qui no vol la cosa, els actes patriòtics tindran una continuïtat en el <a href="http://books.google.es/books/about/El_Carnaval_de_Barcelona_en_1860.html?hl=ca&id=pUhhRczXliMC">Carnaval de 1860</a>, lluit i molt celebrat però meteorològicament va transcórrer molt accidentat.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El diumenge 12 de Febrer comença el festeig de Carnaval i els carrers de Barcelona són literalment envaïts per la ciutadania: </div><div style="text-align: justify;"><i>"Eran las dos de la tarde del domingo 12 de febrero de 1860.<br />
Las calles de la ciudad condal se hallaban literalmente invadidas por sus moradores cual si todos hubieran abandonado sus viviendas para tomar parte en los ruidosos acontecimientos que iban á tener lugar.<br />
Un inmenso número de coches discurriendo en todas direcciones atestados de estrepitosas comparsas estravagantes figuras y grotescos personajes se abría paso por entre las cerradas masas de ciudadanos entre ios que figuraba un considerable número de forasteros ávidos de cerciorarse de las estupendas consecuencias de ese estraño movimiento popular."</i> El Carnaval de Barcelona de 1860. Pàg. 41</div><br />
<div style="text-align: justify;">Tota aquesta gentada no imaginava que al vespre una massa d'aire freda i humida caurà sobre Catalunya deixant ben blancs els voltants de Barcelona, indrets que avui són barris de la ciutat: <i>"A las ocho de la noche de ayer nevó, bien que poco en esta capital, pero hízolo en tanta abundancia en Gracia, Sarriá y pueblos vecinos del Llobregat que hoy la mayor parte de las montañas que rodean Barcelona han amanecido completamente blanqueadas por la nieve. Se deja sentir un frio bastante intenso. Los carros que entraban en la ciudad venían también cubiertos de nieve."</i> DB. 13.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1485</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaQHrqGZ7-pKweQ0glPRACb3_lInnzUFpmQfKAHr7Pj407ntnaYbMHZgyhXdZkMzMbRixIdxsj5_0KMLCHwLds7tFk6JFKN5wW2UoYklrqfWjTZ5bjiAaM1vRQy8IW_YbcJNv3Z3jPUOE/s1600/1.860.+Barcelona.+Charles+Clifford3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaQHrqGZ7-pKweQ0glPRACb3_lInnzUFpmQfKAHr7Pj407ntnaYbMHZgyhXdZkMzMbRixIdxsj5_0KMLCHwLds7tFk6JFKN5wW2UoYklrqfWjTZ5bjiAaM1vRQy8IW_YbcJNv3Z3jPUOE/s320/1.860.+Barcelona.+Charles+Clifford3.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La gran densitat urbana de Barcelona va fer que el clam popular per la desaparició de les muralles obrís definitivament la ciutat al pla on apareixerien nous barris.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Al dia següent, de nit i sobre tot durant la matinada, la nevada es generalitza sobre tot el pla de Barcelona: <i>"A las once de la noche de ayer empezó á caer sobre esta capital una fuerte nevada que continuaba aun al entrar en prensa este número."</i> DB. 14.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1502 A primera hora del matí la imatge era la de una immensa catifa blanca des del mar a la muntanya. : <i>"Toda la ciudad, los alrededores de la misma y las montañas que la rodean han aparecido esta mañana cubiertas de nieve. A las nueve de la mañana los rayos del sol han empezado á hacerla desaparecer de los terrados y azoteas. Se ha aplazado la salida de la cabalgada carnavalesca."</i> DB. 14.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1525</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'onada de fred és contundent malgrat siguin dies que la gent vol sortir al carrer. A l'interior de Catalunya el gel apareix allà on hi ha aigua: <i>"Como prueba del frio sumamente intenso que se deja sentir estos días, ayer, á las tres de la tarde estaba helado el río frente á la estación del ferro-carril de Manresa, en tanto que varios muchachos se divertían corriendo sobre el agua de una á otra orilla."</i> DB. 17.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1615</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però el Carnaval continuava malgrat els elements atmosfèrics: <i>"A pesar de que el tiempo pareció haber protestado muchas veces con serios chaparrones, nieve y hasta pedrisco, no por eso se enervaron los ánimos de la gente de pelo en pecho ni faltaron en varias noches serenatas, monstruos de mas de cien tambores y otros apacibles instrumentos..."</i> El Carnaval de Barcelona de 1860. Pàg. 70</div><br />
<div style="text-align: justify;">Els que volien allargar la festa de matinada els calia anar ben abrigats i, potser millor, buscar un lloc a cobert veient el panorama meteorològic: <i>"Esta noche, después de las doce de ella, ha nevado copiosamente en esta capital y en los alrededores de la misma. Las calles hubieran amanecido cubiertas de una espesa capa de nieve á no haberla disipado una copiosa lluvia. El viento ha aumentado el rigor del frio que se deja sentir desde esta mañana. Las montañas de sobre Vallvidrera y otras inmediatas á las mismas se encontraban completamente blancas."</i> DB. 18.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1689</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0A2tFtO6-71o5rGJYzz0tXs1f_o4RjHMG-1NAQzERKlRL0ytlL-5XPuC2QsGUEqDldz7V7NaNwEcSQl0TnJRRVMDH3iwvXbn1lgcajtRNE2TxO1VKRg8CSnhgDKg_GaogArYzqLbTG0o/s1600/1.860.+Barcelona.+Charles+Clifford.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0A2tFtO6-71o5rGJYzz0tXs1f_o4RjHMG-1NAQzERKlRL0ytlL-5XPuC2QsGUEqDldz7V7NaNwEcSQl0TnJRRVMDH3iwvXbn1lgcajtRNE2TxO1VKRg8CSnhgDKg_GaogArYzqLbTG0o/s320/1.860.+Barcelona.+Charles+Clifford.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La muralla de les Drassanes amb la Porta de Santa Madrona és la única part que es conserva de la Muralla de Terra tot i que el Baluard del Rei, que aquí encara veiem, va ser enderrocat cap a 1890 poc després de la construcció del monument a Colom. </span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El temps no volia donar treva i en una festa que es desenvolupa majoritàriament al carrer calia ser valent per sortir-ne: <i>"El día de ayer, que amaneció lluvioso y que no empezó á serenarse hasta después del medio día, influyó muchísimo para que el paseo de la Rambla no presentara en las primeras horas la animación de otros años."</i> DB. 20.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1734 Potser a passejar no invitava però per la gresca el de menys era el fred: <i>"En la noche de ayer eran innumerables las máscaras que desafiando el rigor del frío pululaban por nuestras calles."</i> DB. 21.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1781</div><br />
<div style="text-align: justify;">Acabava el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Carnaval">Carnaval</a> i les festes esbojarrades que precedeixen a la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Quaresma">Quaresma</a>, calia fer-ne balanç: <i>"Poco propicio se ha mostrado el tiempo con el Carnaval: agasajóle á su arribo con una copiosa nevada y despidióle ayer con el soplo de fuertes ráfagas de viento que durante todo el dia no dejaron de ejercer su molesta influencia."</i> DB. 22.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1790 El <i>dimecres de cendra</i> és el primer dia de la Quaresma, l'antítesi del Carnaval, on l'abstinència i el dejuni són cabdals. Per això, i per ser un dia festiu, la gent surt a passar el dia fora de la ciutat, a fer pícnic com diríem actualment però el cel no volia cedir i una tempesta, que a Barcelona va deixar 2,0 mm, va fer córrer a més d'un: <i>"El tiempo que desde el domingo hace ocho días puso cara fea á la llegada del Carnaval, no ha cesado hasta los últimos momentos de mostrarse rigoroso con los aficionados de los placeres que el mismo proporciona.<br />
Bríndoles ayer con un dia hermosísimo para que se esparciesen en tropel por todos los pueblos de estos alrededores, formando alegres partidas de campo, cuando en las últimas horas de la tarde el cielo se presentó borrascoso y descargó algunos chubascos que según noticias fueron más considerables en unos puntos que en otros, aguando por completo la fiesta."</i> DB. 23.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1822 Aquesta tempesta evidenciava la presència d'aire fred sobre Barcelona i que encara es traduïa en mínimes negatives o properes als 0ºC, com el dia 23 que van arribar a -1,0ºC al cor de Barcelona.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWrSgMyItTvwQRCql3TLrUhacde48oHoUWyWKlLeQge1YhqNTSRdSx6QuByCHS1MCzdTVHlkHkspsniX0VGG9CRyV000jLC4fEyOzbLecLEQZaP08Vy9WaUZ0BbMYRC5pMS4VlgdAPqG4/s1600/carnavtemps1860.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWrSgMyItTvwQRCql3TLrUhacde48oHoUWyWKlLeQge1YhqNTSRdSx6QuByCHS1MCzdTVHlkHkspsniX0VGG9CRyV000jLC4fEyOzbLecLEQZaP08Vy9WaUZ0BbMYRC5pMS4VlgdAPqG4/s320/carnavtemps1860.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Temperatures i meteors durant aquests dies de Carnaval.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Un mes revoltat, com aquest Febrer, no podia acabar de forma tranquil·la. El dia 27 es desferma una ponentada molt violenta i molesta que, com sempre passa pel seu efecte escalfador a la costa mediterrània, va enfilar els termòmetres per sobre dels 21ºC: <i>"Durante la mayor parte del dia de ayer se dejó sentir un fuerte viento que sobre las once de la mañana y durante largo rato sopló con toda la violencia de un impetuoso huracán."</i> DB. 28.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1978</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però, com passa moltes vegades, el vents de ponent o garbí són predecessors de fronts freds associats a depressions atlàntiques que porten baixades sobtades de temperatura. Març volia fer honor a les dites que parlen de la seva cruesa i va portar la neu a cotes baixes: <i>"Por efecto de la inconstancia propia de la estación, en la mañana de ayer nevó más ó menos copiosamente en diferentes puntos inmediatos á Barcelona. Algunas de las vecinas montañas quedaron cubiertas de blanco durante dos ó tres horas. En varios pueblos de la costa cayó una fuerte lluvia de granizo."</i> DB. 9.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2314</div><br />
<div style="text-align: justify;">El pas de la depressió va deixar la porta oberta als vents del Nord, molt freds, i que en dates properes a la primavera posa el neguit als pagesos pels danys als conreus: <i>"Por personas llegadas ayer de varios puntos de la provincia hemos sabido que en la penúltima noche se observó en los campos una helada y escarcha que se considera ser igual á la mayor que se ha visto durante el último invierno. Necesariamente algunas plantaciones, y en particular los árboles que estaban próximos á retoñar, habrán sufrido muchísimo."</i> DB. 10.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2359</div><br />
<div style="text-align: justify;">Si al camp es patia, a la ciutat hi havien motius per passar fred i, especialment, per a protestar: <i>"En días tan crudos como los de anteayer y ayer suben de punto las justas quejas del público acerca del estado desvencijado é incómodo de los coches-omnibus destinados al transporte de viajeros á los pueblos inmediatos, y que parten de la plaza de Santa Ana, glacis de la ex - Puerta de Isabel II y Rambla de los Estudios. Sucios, sin cristales y destrozados en parte algunos de ellos, ni son decentes ni bien acondicionados para el servicio á que se les destina."</i> DB. 11.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2392 No era per menys. Les màximes del 9 i el 10 de Març estaven entre 8 i 9ºC però les mínimes voltaven els 0ºC o fins i tot, el dia 10, s'acostaven als -2ºC. És evident que no era gens agradable anar amb el transport públic, malgrat que fos amb tracció animal, doncs a la brutícia s'unia un fred que deuria calar fins els ossos.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI9Nuf8WF5Wdw4k0Q53u3UPmrOWKJ3HXVZb38cjUAvcq4gAjHQrh-_Aq6VNal1zZaoa2Hx0Eb8a6J25lXlJMzwhFZmA6lqgMhn1tY19n2CLOnBaX0N_dlJhp6oP17SH-Uk8iEntTFajBI/s1600/Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI9Nuf8WF5Wdw4k0Q53u3UPmrOWKJ3HXVZb38cjUAvcq4gAjHQrh-_Aq6VNal1zZaoa2Hx0Eb8a6J25lXlJMzwhFZmA6lqgMhn1tY19n2CLOnBaX0N_dlJhp6oP17SH-Uk8iEntTFajBI/s320/Barcelona.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La Muralla de Mar era el lloc de passeig predilecte pels barcelonins, sobre tot quan la primavera i el solet acompanyaven. En aquestes fotografies de mitjans del segle XIX, on el temps d'exposició era molt alt, només veiem els objetes estàtics però hi han moltes ombres que delaten la presència de gent passejant.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">I el fred s'acaba i arriba la primavera de forma puntual. El desig es veu reflectit en un carta rebuda a la redacció del Diari de Barcelona des del Pallars: <i>"Tremp, 22 de Marzo<br />
<br />
Despues de un mes y medio de un frio intensísimo, acompañado de viento fuerte, hemos entrado de hecho y de derecho en la primavera con unos días hermosísimos, y solo es de desear que llueva un poco para refrescar los sembrados que sufrieron mucho en los frios pasados."</i> DB. 24.3.1860 Ed. Tarda Pàg. 2861 I sí, va ploure, perquè la primavera era i és una estació de canvi i als dies clars segueixen sobtades tempestes com la que a principi d'Abril va deixar 52 mm en poques hores: <i>"A las once de la noche empezó una fuerte tempestad de viento y agua."</i> DB. 7.4.1860 Ed. Matí Pàg 3263</div><br />
<div style="text-align: justify;">El hivern queda enrere però el fred ha estat excessiu després d'una dècada sense hiverns llargs. En una època que la inquietud pel naturalisme portava a buscar respostes als interrogants del que ens envolta, hi ha qui busca arguments per esbrinar que passa amb el temps atmosfèric i la seva repercussió al clima i en aquest sentit podem llegir una explicació, una mena de recerca sobre canvis climàtics, que amb la perspectiva del temps ens fa somriure per la seva simplicitat: <i>"El rigor del actual invierno ha movido a un sabio, M. Ronoü a investigar el curso de las estaciones en el tiempo. El citado naturalista asegura que los grandes inviernos están distribuidos con mucha desigualdad; pero en vez de diseminarse de una manera arbitraria, forman grupos naturales de 4 á 6, repartidos alrededor de un invierno más rigoroso que llama invierno central aplicando a los que le acompañan la denominación de inviernos laterales. Cuando se han reunido así en grupos los inviernos rigorosos, la ley de su distribución es evidente: se reproducen después de un intervalo de 41 años, o poco más; únicamente de tiempo en tiempo el periodo se borra, ó mas bien se encubre,diseminándose el frío en un gran número de inviernos menos largos, menos rigorosos y con más intervalos; pero por término medio, los grandes inviernos ocupan un espacio de 20 ó 21 años, y dejan un intervalo igual sin inviernos notables.<br />
<br />
Estudiando mes por mes los años en que han reinado inviernos rigorosos, se reconoce que estos inviernos no proceden de una causa de enfriamiento especial y si de irregularidades mayores que de costumbre; á la par de los grandes inviernos se presentan inviernos de una suavidad excepcional, veranos muy fríos y veranos muy calorosos."</i> Diari de Barcelona. 05.03.1860</div><br />
<div style="text-align: justify;">Cal situar la explicació en la seva època i en els mitjans dels que disposaven però a mi em ve al cap una pregunta.... Potser d'aquí 150 anys, quan llegeixin els nostres arguments sobre el Canvi climàtic, es posaran a riure també?</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-3675371723054360312013-03-01T20:34:00.000+01:002013-03-18T23:01:48.199+01:00Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (i 2)<div style="text-align: justify;">El nou any 1788 comença amb la tònica suau de Desembre: <i>"Dia 1 de Janér. Festa de la Circuncisió del Senyor vulgarment Dia de Capdany há amanescút seré y gens fret, com si fosem encara en la Primavera, com cosa extraordinaria en aquestos temps, comensánt lo any de bisest que es est en dimars de la semana; fent tant bon dia hi hagut gent de per tot matí y tarde en las murallas de már y terra, Rambla y per fora."</i> Però el dia 3 arriba un front que recordarà que encara es troben en mig del hivern. Les temperatures no seran rigoroses, només es normalitzaran, però hi haurà contrast amb l’ambient temperat viscut al Desembre: <i>"Dia 3 há amanescut lo dia ab un poch de vent y pluja, que no há pasat de mullár un poch los carrers, continuant lo dia emboyrát y humít y lo mar algo borrascós ab lo vent de ponent en la tarde."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia següent sobta que hi hagi neu al Montseny i no faci un fred d’allò més cru. Fins a primers del segle XX hi ha la creença que és la neu caiguda la causa del fred i no, com és correcte, que la neu és la conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire més freda: <i>"Dia 4 de Janér há amanescut dia clár y mes fresch, encaraqué no fret ab la neu de dalt de Monseny, que queda blanch; entre dia han corregut algunas bromas, que tapaban lo Sol, però era mes la serenitát de la admosfera, que la opacitát, há fet Sol en la tarde, quieta, y plausible per paseig."</i> Però el fred de veritat no trigarà. El dia de Reis porta el regal d’una tempesta amb pluja intensa, especialment important si pensem en la sequera que arrosseguen de tot el hivern, i fa baixar les temperatures a nivells normals o potser una mica més freds del que era habitual: <i>"Dia 6 de Janér, festa de Solemnitat del misteri de la Epifania del Señor y Festa dels Sants Reys há amanescut clár y se há mantingut així fins envés onse horas, que se es algo ennubolada la admosfera y á un quart de una quedánt molt ab una gran rufa com fum de Genér á la part de Ponent y tramontana, há fet un ó dos trons lluny y moventse vent impetuós, que há durát escasament mitg quart de hora há comensát á plourer rajánt las canals y casi há durát mitja hora la pluja fins á una hora, no haventse ohit cap altre tró, perquè ab lo impetu del vent se es esvargit lo temps, continuánt nubol en la tarde, menos en la vanda del nort, que estaba seré y no tant ab tot que há fet Sol antes de pondrerse, á la part de Ponent."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj195sjj58Li0aL9UGIWiei72v6mWhy-8GVmP0F6V3Jx7w0K72N1yzWj6-ieagWq8XlPq6UEDVZWMj3WWtJvLOSwhnSay__SKBpkUyNMFD6gn3Q5gPVXXAP1IdKyvip7h9Gi_NNYkxF0ac/s1600/dsc00402.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj195sjj58Li0aL9UGIWiei72v6mWhy-8GVmP0F6V3Jx7w0K72N1yzWj6-ieagWq8XlPq6UEDVZWMj3WWtJvLOSwhnSay__SKBpkUyNMFD6gn3Q5gPVXXAP1IdKyvip7h9Gi_NNYkxF0ac/s320/dsc00402.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El Montseny nevat des de Barcelona, aquí el <a href="http://totbarcelona.wordpress.com/2010/02/22/el-montseny-nevado-desde-montjuic/">20 de Febrer del 2010</a>, era un indicador de freds propers quan no hi havien mapes de previsió del temps i que, evidentment, no sempre es complia.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les sensacions respecte al temps és una de les coses més subjectives que podem trobar. Un dels moments més controvertits és quan la temperatura baixa després d'un període de bonança o, per exemple, quan arriben els primers freds després de l'estiu. A tots ens ha passat de notar un fred intens quan irromp el fred després d'un temps suau i el Baró de Maldà no era diferent. El dia 8 de Gener comenta: <i>"...há amanescut bon dia y molt fret, continuánt casi tot lo dia; la admosfera no há estat de alló mes despejada pues corrian, las que no hán impedit la vista del Sol."</i> Gràcies al Dr. Salvà i les seves observacions, sabem que la mínima d'aquell dia a Barcelona ciutat va ser de 6,3ºC, que per un mes de Gener no és res de l'altre món, ni tant sols en l'actualitat, però era la temperatura més baixa des dels dies freds de finals de Novembre. És així com podem relativitzar una afirmació sobre una sensació en un text històric. El problema és que abans de 1780 no tenim dades per objectivar-ho.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Com he exposat abans, aquest hivern els barcelonins van viure una greu epidèmia que va causar moltes morts i que el Dr. Salvà va tractar abastament en els textos que ens han arribat gràcies a la Facultat de Medicina de Barcelona, que és on va dipositar els seus manuscrits. Al Baró de Maldà el va afectar directament aquest Gener. El 19 de Gener mor la seva esposa de una malaltia sens dubte infecciosa que el Baró de Maldà anomena <i>"epidèmia de la rosa"</i> i que també afecta als seus fills. La dona s’infecta el 10 de Gener i es va agreujant fins morir el dia 19 a ¼ de 4 de la tarda, després de rebre els sagraments. Ho exposa com si de qualsevol noticia es tractés, sense passió, amb el mateix tipus de lletra, hom diria que no pateix però, això si, fins al 27 de Gener no hi ha un ritme de anotacions normal en un home que quasi diàriament escrivia. Com molta gent de l'època busca la raó de les malalties en el temps atmosfèric: <i>"Los frets son excessius ab molta sequedát en tot aquest més de Janér, ocasionánt algunas malaltias de sufocació, continuánt encara la mateixa epidemia, trocantse ab malaltia grave."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMjVOSNwxF6twqQ31dHW6iK3xq4KmoMQTljD3lc2X4IA7MQT2QyITZpkBbyjgd_1i4E_WZsb-Pz6FolXZp0iF9DmOTyoRsBsG1vZLg-6XBQeKQVUxOY_3Rb6D09_XKnO_R8YWGGW71VSc/s1600/Louis_L%C3%A9opold_Boilly_-_L'innoculation.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMjVOSNwxF6twqQ31dHW6iK3xq4KmoMQTljD3lc2X4IA7MQT2QyITZpkBbyjgd_1i4E_WZsb-Pz6FolXZp0iF9DmOTyoRsBsG1vZLg-6XBQeKQVUxOY_3Rb6D09_XKnO_R8YWGGW71VSc/s320/Louis_L%C3%A9opold_Boilly_-_L'innoculation.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">No seria fins 1796 que Edward Jenner provaria la seva vacuna contra la verola, inici històric de la prevenció de malalties víriques, algunes ja eradicades com la mateixa verola, però que a finals del segle XVIII causaven veritables trastorns socials davant de qualsevol epidèmia.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">A final d'aquest mes tant nefast per la família de Rafael Amat i de Cortada, ens comunica una bona noticia: <i>"Mos fills (á Deu gracias) se troban yá libres de la rosa, proseguint ab perfecta salut."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Potser conscient que no ha escrit masses referències al temps, per motius obvis, quan acaba Gener ens fa una mena de resum climàtic: <i>"En tot aquest més de Janér no há plogut gens, fora de un poch al principi de la tarde del dia 6 y en est 31 al comensament de la nit un poch, havent estát nubol y fret tot lo dia, tirant lo vent de llevánt que señala pluja, la que es no res per ara, sent molt la sequedát en la terra y prou fret que desde 18 ó 19 de Janér fins al present 31, que se experimenta, sent la sequedát casi general, ab tot que no pateixen del tot los sembrats."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">I la Candelera arriba aquest any molt somrient: <i>"Dia 2 de Febrér y de la Mare de Deu Candelera feu bon dia y se mantingué. (....) Concurs de gent de per tot mati y tarde y mes en la Rambla per havér fet hermós dia."</i> Tot i que es pot gaudir de l'ambient primaveral en ple hivern, la preocupació per una pluja generosa comença a ser patent: <i>"Dia 3 de Febrér (...) Lo temps es molt humít, que designa voler plourer aviát."</i> Però en la primera quinzena de Febrer només cauen unes gotes la nit del dia 7, la qual cosa no mitiga gens ni mica el patiment dels pagesos, i de la gent en general, que veuen amb preocupació com la sequera pot arruïnar la collita i portar una greu carestia de la vida: <i>"Continua lo temps sech y ab prou necessitát de aygua per no havér plogut en los mesos de Desembre del any passat 1787, Janér y Febrér, trobantnos en 14 de est."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Des de sempre la sequera és recurrent al nostre clima. Les mesures per combatre-la han variat notablement i, de la mateixa forma que actualment es demana a les autoritats la seva implicació en la prevenció i solució del problema, en una societat on la religiositat era el centre de tot, les súpliques anaven dirigides al Cel en forma de pregàries o rogatives pro pluviam per una intercessió divina en la meteorologia. Així el Baró de Maldà ens informa de l'inici d'aquestes manifestacions i perquè: <i>"Dia 16 de Febrér se há comensát á dir en la missa la colecta, ó oració per implorár de Deu Nostre Senyór lo benefici de la pluja per lo molt que se necessita ab la sequedát com hi há en la terra, y á no haverhi tal necessitát fá un temps admirable per lo seré sens fret ni calór, si que molta pols de per tot, casi com en lo fort del estiu."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ8kZmjLilrHEZhql0OcuX26oCuCpxtpHKS6VmtS9LiteoxbnAFBN2m1TgnMCkAahrDJUeJSVsturws2qVnbGpo-UzBzaijGpb4e9w7HkyOfvfyqwCh4jrhlC1C3u8ScXb7Wdr5OJxlS8/s1600/rogativa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ8kZmjLilrHEZhql0OcuX26oCuCpxtpHKS6VmtS9LiteoxbnAFBN2m1TgnMCkAahrDJUeJSVsturws2qVnbGpo-UzBzaijGpb4e9w7HkyOfvfyqwCh4jrhlC1C3u8ScXb7Wdr5OJxlS8/s320/rogativa.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Les <a href="http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/85482/110487">rogatives</a> eren fins fa poc més d'un segle un mitjà per lluitar contra l'adversitat. La pluja excessiva o la sequera feien que autoritats civils i eclesiàstiques, amb el suport social, preguessin a Deu o als Sants per la ràpida solució de les calamitats.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Potser les pregàries o potser la mateixa dinàmica atmosfèrica, desconeguda en aquella època, però els dies següents a l'inici de les rogatives plou amb certa intensitat: <i>"Dia 19 de Febrér há comensát á plourer á 2 quarts de 7 del dematí, continuánt la desitjada pluja á 2 quarts de 8 rajánt las canals; però no impetuosa, si que suau, fins á 2 quarts de 9 del mateix mati, que no há plogút més per ara."</i> Fins i tot, el dia 21 és el més mogut amb una bona tempesta. Llamps, trons, calamarsa amb un bon ruixat és el que observa el Dr. Salvà. El Baró de Maldà ens ho descriu: <i>"En la tarde del 21 á 3 quarts de 3 plogué un poch fort ab vent y durá caso de un quart, y plogué també á 5 horas y quart, serenantse despues la admosfera al entrár la nit."</i> Però en aquest ambient de sequera la humitat no pot durar gaire: <i>"En los dias 22; 23; 24 y 25 de Febrér se han girát vents forts molestos y sechs."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Febrer acaba sense cap baixada de la temperatura i anunciant la primavera, les màximes s'acosten sovint als 20ºC, però la sequera segueix sent tossuda malgrat les pluges en indrets propers: <i>"Dia 28 de Febrér (....) Lo temps es molt suau y per ara no vol plourer per aquest terreno de Barcelona, havent yá plogut molt per amunt envés Moncada y en Sant Cugat del Vallès; continuase á dir la colecta en la misa."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Març comença impetuosament amb una tempesta que porta un canvi de temps: <i>"Dia 1 de Mars á 3 quarts de 7 del dematí comensá á plourer rajánt las canals y á 3 quarts de 9 molt fort ab calamarsa y vent continuant á plourer tot lo dematí no ab tant impetu, la qual pluja haventse la terra asecada ab los vents passats, no dexará de ser profitosa á la terra, també há tronát un poch, si bé lluny dos ó tres trons. En la tarde no há plogút y se es serenada un poch."</i> La refrescada dura poc però es fa notar: <i>"Dia 2 de Mars (...) se hán girát frets haventhi neu ó calamarsa sobre del Monseny, y feu lo dia seré, fora de ser incomodo per la fredór."</i> Però en aquest mateix episodi meteorològic la pluja mansa, d'anar fent, la més beneficiosa pels sembrats, cau la nit del 4 i la matinada del 5 de Març, fet que en el context de rogatives per demanar pluja implicava una acció de gràcies perquè el que es demanava amb devoció sembla acomplert: <i>"Dia 4 de Mars al comensár la nit á 7 horas, sent yá la tarde ab boyra ó nubols plogué mansament y durá la pluja quieta gran part de la nit fins á la matinada ab lo que sent yá remediada la terra ab la desitjada aygua se digué la oració ó colecta en las missas pro Gratiarum actione rezantse en tal dia 5 en las missas, 3 oracions proprias del Beato Nicolás Factór Religiós Franciscano de la Observancia....."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipJrTQpp_Y7ULjDfRmFvV4HJgBtJYVz3hreXycuP5Sp5sn_IkqN7qpY2qN8hIztumxv2B8MZ5pTjnXZWMuQgko7zLbU0rXhqy-ReTWcyOjuzp-PKE-sITZ0m4yWwFCFuxBOm4OCXeiFwg/s1600/village-procession-1787.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipJrTQpp_Y7ULjDfRmFvV4HJgBtJYVz3hreXycuP5Sp5sn_IkqN7qpY2qN8hIztumxv2B8MZ5pTjnXZWMuQgko7zLbU0rXhqy-ReTWcyOjuzp-PKE-sITZ0m4yWwFCFuxBOm4OCXeiFwg/s320/village-procession-1787.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.wikipaintings.org/es/francisco-goya/village-procession-1787#close">La processó del poble</a>, de l'any 1787, és un quadre de Goya de 1787 que ens il·lustra aquesta pràctica religiosa tant habitual al segle XVIII.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">S'acosta la Setmana Santa, llavors una setmana de processons i actes religiosos, i que ve precedida de un ambient molt agradable: <i>"Fá temps molt suau sens fret ni calór desde 7 de Mars, com si fosem yá en la Primavera."</i> Però a la primera manifestació del dissabte de Rams, la pluja, tant escassa aquest hivern, provoca el seu ajornament: <i>"Disabte de rams 15 de Mars, no se feu al dematí en la Seu la Professó de Santa Madrona á la Iglesia dels Caputxins, per caurer tal qual goteta de aygua, al voler eixir dita Professó, sent nubulosa algo la admosfera aguardantse á fer en lo dia 12 de Abril, después de la Semana de Pasquetas. (...) En la tarde á quarts de 5 plogué bé mitja hora llarga, dexantsen luego despues serenantse lo temps."</i> No passa el mateix diumenge de Rams, on tot va transcórrer amb tota normalitat i temps bonancenc: <i>"Diumenge de rams 16 de Mars amanesqué bon dia y se mantingué seré y un poch fresquet de resulta de la pluja de ahí tarde y no se si barrejada una poca de calamarsa azia el Vallès, mantenintse lo temps clár se feu sens cap rezel de pluja com lo any passat de 1787 la Professó de la tarde del Bonsuccés...."</i></div><br />
I acaba el hivern astronòmic, ja que el meteorològic feia setmanes que ningú el sentia, i és que les temperatures fan pensar en una data més avançada i no pas en el equinocci de Març, però és benvingut l'ambient agradable, per allò de les processons: <i>"Dijous Sant 20 de Mars, amanesqué bon dia y se mantingué seré y apacible tot lo dia, de alló ben suau lo temps com yá entrada la Primavera, ab lo que la gent pogué anár comodament á seguir los munuments y veurer las molt sagradas y augustas funcions en las Iglesias."</i><br />
<br />
Un hivern suau que no es pot dir que portés bons auguris. La sequera va ser molt important, tant que podríem esmentar-la com una causa més de la revolució francesa i, en una escala més local, dels rebomboris del pa ocorreguts a Catalunya la primavera de 1789. Però ens trobem en un període, aquest final del segle XVIII, en el que el temps és molt variable, fins i tot podríem dir que extremat, per la successió de pluges torrencials, inundacions i avingudes amb sequeres i plagues de llagosta que malmeten les collites encarint els preus dels productes bàsics i empobrint a la població. El climatòleg i historiador Dr. Mariano Barriendos anomena aquest perìode <i><b>anomalia Maldà</b></i>, en honor al nostre comentarista Rafael Amat i de Cortada, Baró de Maldà.<br />
<br />
Penso que no hi ha millor definició d'aquest hivern que la que va fer el Dr. Salvà, metge i primer observador meteorològic del país: <i>"De las tablas antes vistas resulta que el invierno de 1788 fue poco frío y en extremo seco, de suerte que faltó el agua necesaria para la vegetación de los granos que pudo adelantar poco con la grande sequedad que había. Los vientos dominantes fueron los del N. bien que con ellos alternaron bastante los del mediodía.<br />
<br />
La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."</i>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-2457513764732464912013-02-16T19:17:00.000+01:002013-03-14T19:19:37.816+01:00Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (1)<div style="text-align: justify;">La <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Petita_Edat_de_Gel">Petita Era Glacial</a> és un període històric, que abastaria des del segle XIV fins al segle XIX, i és conegut en climatologia per tenir unes temperatures més baixes que les que tenim actualment, la qual cosa no vol dir que sempre feia fred, ans al contrari, quan llegim documents històrics també trobem estius calorosos i hiverns molt suaus. El que si es pot detectar és una major presència d'onades de fred a Europa Occidental i, sovint, els hiverns són més llargs. Tanmateix, les collites del cereal o la verema eren més tardanes que avui en dia. Si sabeu anglès, tot i que podeu posar subtítols en català o castellà, és molt interessant aquest documental del Canal d'Història que porta per títol <a href="http://www.youtube.com/watch?v=QFQHTdn8egw&feature=share&list=PL8A4B41CE8363A0EF"><b>Little Ice Age. Big chill.</b></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Els testimonis sempre són una font molt útil per conèixer la història, també la meteorològica, i aquí ens és de gran valor el <b>Calaix de Sastre</b> del Baró de Maldà que, tal com ja he dit en altres temes d'aquest bloc, descriu molt be els diferents fenòmens que la natura ens ofereix, ja sigui una nevada o una calorada fora de temps. Gràcies a ell sabem que la temporada de fred de 1787-88 va ser molt suau, sense grans onades de fred, només alguns dies més frescos a mitjans de Gener, i amb un ambient de sequera que va anar malament pels camps, malgrat les bones temperatures. En el seu resum, el Dr. Salvà, il·lustrat i pioner de la observació meteorològica, ens fa cinc cèntims de la situació: <i>"La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."</i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Més endavant veurem que les afeccions meteorològiques d’aquests anys afecten de forma directa en les revoltes socials que estan per venir.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQmfLZEG-U04AEK_m_uKe3NZpACuY1iU-IYRwwC3prSUV4JdLBh3-9blzSYzHQLqjKj1qxImO8UUxEBprYKEnkLBvtSL8ytTge0BYDIGgQS6vJCK75rogON_xyol3Bc0GwZxEDEK3m4bY/s1600/cosechaverano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQmfLZEG-U04AEK_m_uKe3NZpACuY1iU-IYRwwC3prSUV4JdLBh3-9blzSYzHQLqjKj1qxImO8UUxEBprYKEnkLBvtSL8ytTge0BYDIGgQS6vJCK75rogON_xyol3Bc0GwZxEDEK3m4bY/s320/cosechaverano.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Un dels moments més importants en una societat eminentment agrícola com la que de finals del segle XVIII era la collita. Una mala collita significava passar penúries, fins i tot fam, i una fredorada fora de temps o una sequera, com el hivern de 1787-88, portaven a la ruïna a comunitats senceres.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El mes de Novembre comença humit i molt suau: <i>"Feu bon dia, però bastant fanch, y mes en la Rambla."</i> Explica el Baró de Maldà el 4 de Novembre. Les temperatures oscil·len entre els 12ºC i els 20ºC durant la primera quinzena però una sèrie de dies amb tempestes són la evidència del canvi de massa d’aire per una més fresca. La segona quinzena és totalment oposada a la primera doncs les màximes en prou feines passen de 10ºC i les mínimes entre 5 i 7ºC. El Baró de Maldà plasma molt be el contrast: <i>"Desde la pluja del 17 de novembre se han girát uns frets tant forts com si fosem en lo més de Janér."</i> I uns dies més tard segueix igual: <i>"Dia 23 de novembre (....) los frets continuan ab la mateixa activitát y los dias son clars."</i> Aquest serà el dia més fred malgrat tampoc presenta una temperatura excessivament baixa però de ben segur el Baró ens descriu la sensació que tothom té quan arriben els primers freds i no estem acostumats.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Arriba Desembre i si el que cal esperar és que l’ambient es torni més fred la realitat és molt diferent. Des dels primers dies del mes la suavitat és la norma: <i>"Lo dia 8 de Desembre y festa de la Inmaculada Concepció de Maria Santissima, fou clár, sense fret, ni vent, cosa particular en aquest temps y en altres anys passats que hi havia plujas, frets o boyras en est rés de això, ab lo que molt de poble há puját á Montjuich y el demés há pogut pasejár per la murallas de már, de terra y per la Rambla."</i> I si pensem que la bona temperatura és d’allò més bo, el Baró de Maldà pensa que potser és causa de malalties: <i>"Dia 11 de desembre (...) Ab tal bonansa de temps se hán giradas algunas malaltias, haventhi tals quals morts repentinas. Liberanos Domine."</i> Sembla, no obstant, que podria tractar-se de una epidèmia de grip més virulenta del normal i que el Dr. Salvà qualifica de <i>"calentura epidémica"</i> al resum de les malalties de l’any 1787, on parla també dels remeis que aplicava en una època que la farmacopea era extraordinàriament primitiva.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho7t8Mnc95OfBqZyzbVTyoVBKe106htaASYWhFGW4cujzeSLT7DZhmw8H35vaPYQooNHXoj9Zi7Vn2j82sZKJcWMK59vMVB13DyyLIbC6rkj0Kc07MwGnCORksVERaH3T9vY4We50Gk3w/s1600/wintersc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho7t8Mnc95OfBqZyzbVTyoVBKe106htaASYWhFGW4cujzeSLT7DZhmw8H35vaPYQooNHXoj9Zi7Vn2j82sZKJcWMK59vMVB13DyyLIbC6rkj0Kc07MwGnCORksVERaH3T9vY4We50Gk3w/s320/wintersc.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Una escena hivernal, pintura de Abraham Van Strij de finals del segle XVIII, transmet sensació de fred amb la presència de la neu.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Sembla ser que el Baró de Maldà no es va veure afectat per la malaltia i aprofita la bonança per marxar d’excursió: <i>"Dia 13 de Desembre (....) Lo dia fou seré y templát. En tal matí de 13 de desembre ani ab alguns Srs companys al Poble de Sant Gervasi y desde alli pujarem á la hermita de Betlém, que es dels Srs Administradors del Hospital, á dinár y antes á la major altura del Tibi dabo una de las montañas de Collsarola tras de Betlém, portantnos ulleras de llarga vista per descubrír á tanta amplitút de terreno, com desde alli se descobra, se pot dir casi á tota Cataluña; havent estát lo dia seré, fora de una poca de calitja á la part de Barna y montanya de Monjuich."</i> La bona visibilitat a la que al·ludeix el Baró és deguda als vents secs de ponent i llebeig i, sens dubte, a l’absència de la contaminació atmosfèrica que avui en dia provoquen les ciutats i les industries de Barcelona i el Vallès majoritàriament.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Les malalties i el temps es relacionaven força a finals del segle XVIII, raó per la qual són els metges els primers observadors meteorològics, i el Baró de Maldà no n’és aliè a aquesta idea però aquí potser va pecar de exagerat, ell o els seus informadors: <i>"Lo Sr jutge Don Juan Herrera se troba extremunciát y molt mal, sent algo frequents lo de morts repentinas, en la nit del 18 desde las onse fins á las 10 horas y mitja del dia vinent matí 19 de desembre há fet vent molt fort y he ohit á dir si de sa resulta hán mort set personas de repente."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXMz0OXpxnpTBe1PqOwn7w9pRehy9qQF68kZMqlekySgBN1S6OwgrA-w1y2ryWPyL_Cyh_TN3vHFwifxYmFBeJ4Vny0VA0tbXo24ETamRRKcuxdi6Neo7VhlKw7CCNY2HvbF3tBs0Qf3M/s1600/fira_de_santa_llucia_8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXMz0OXpxnpTBe1PqOwn7w9pRehy9qQF68kZMqlekySgBN1S6OwgrA-w1y2ryWPyL_Cyh_TN3vHFwifxYmFBeJ4Vny0VA0tbXo24ETamRRKcuxdi6Neo7VhlKw7CCNY2HvbF3tBs0Qf3M/s320/fira_de_santa_llucia_8.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La <a href="http://www.firadesantallucia.cat/historia.php">Fira de Santa Llúcia</a> és una tradició nadalenca ben arrelada a Barcelona. La primera edició es va celebrar l'any 1786, per tant, aquest temps agradable va convidar a gaudir de la segona edició.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">I arriba Nadal, els dies més curts de l’any i molts hiverns amb els dies més freds però no serà el cas del any 1787. El Baró de Maldà tira de memòria meteorològica: <i>"Lo temps es tan suau, com que yá havent entrát al hivern no fá gens de fret, que molts anys que no se havia experimentada tal bonansa de temps y ennubolantse envés las 9 horas y mitja del dematí 24 vigilia de Nadal, havent á las onse cerca fins á dos quarts de 12 plovisquejár casi no rés, se há serenát luego cap al mitgdia la admosfera á la part de Ponent y luego tots los nubols hán desaparegút fent bona tarde, fora de un poch de vent fresch y molest per anár hom sense la capa ó altre abrich, y com fa lluna en la nit, y es quieta, no dexará molta gent de anár á mitja nit á las matinas de Nadal."</i> Si la vigília és molt agradable, el dia de Nadal és òptim per gaudir d’una de les festes més importants de l’any: <i>"Lo dia festiu y molt alegre de Nadal ó de la Nativitát de Nostre Señor Jesu Christ amanesqué seré y se mantingué aixis tot lo dia fora de qual nubolet y calitja en la tarde á la part de ponent, ab lo que fou plausible per pasejár la gent á la tarde per la muralla de terra y Rambla, que ab los molts coches era una confusió, veyentse pochs anys tal bonansa de temps sens fret ni calor."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiVQlvOo_NAISzdgES21BPtLrSsgea0X4YyZZli8KdK9DcFM98kzlcHZ4X4rijZmXz4gB0_wygVwTZg2y5DVjES3gJa-NWQXOjbmN6nKlYgOtabMWpaJuLKJgvnOjF3PX6AK_mkW5tUVY/s1600/desem1787.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiVQlvOo_NAISzdgES21BPtLrSsgea0X4YyZZli8KdK9DcFM98kzlcHZ4X4rijZmXz4gB0_wygVwTZg2y5DVjES3gJa-NWQXOjbmN6nKlYgOtabMWpaJuLKJgvnOjF3PX6AK_mkW5tUVY/s320/desem1787.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Taula amb les dades meteorològiques dels dies abans de Nadal de 1787. La resta del mes no va ser gaire diferent i l'ambient primaveral, com diu el Baró de Maldà, va ser la tònica d'aquest Desembre.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El mes de Desembre acaba sense donar indicis de la estació a la que pertany. Si consultem les taules del Dr. Salvà veiem que llevat dels tres primers dies, on encara hi ha les fuetades de la refrescada de Novembre, la resta de dies les mínimes no baixen dels 10ºC i les màximes sovint estan entre els 15 i 16ºC. Fins i tot, poc abans de Nadal, el dia 19, la màxima passa dels 18ºC i no es baixa dels 15ºC en cap moment. Un altre aspecte que serà extensible a tot el hivern és la sequera doncs en tot el mes només cauen algunes roïnes inapreciables.</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-8748531866918375532013-02-01T11:33:00.000+01:002013-02-24T11:34:02.123+01:00Febrer de 1983. Neu a dojo.<div style="text-align: justify;">Dir que el Febrer de 1983 era un moment de canvi no és descobrir res de nou. Uns mesos abans, el 28 d'Octubre de 1982, el Partit Socialista, amb Felipe Gonzalez al capdavant, havia guanyat, per primera vegada durant la democràcia, les eleccions al Parlament dels diputats amb el conegut lema de campanya: Por el Cambio.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El 2 de Desembre de 1982 es coneixia la formació del primer govern socialista que portaria nous conceptes després de gairebé 50 anys de governs ultraconservadors. El ministre més famós era Miguel Boyer, ministre d'Economia, que el 3 de Febrer de 1983 explicava a La Vanguardia els punts bàsics de la seva política econòmica:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"· La industria no puede generar mucho empleo en el futuro debido al progreso técnico y a la automatización.<br />
· El Plan a medio plazo para la economía española se empezará a elaborar junto proyecto de presupuestos de 1984.<br />
· Para combatir el déficit público hay que reducir el fraude fiscal antes que aumentar los tipos impositivos.<br />
· Hay que reducir nuestro diferencial de inflación con los países de la CEE si queremos, de verdad, tener éxito en la lucha contra el desempleo.<br />
· Tenemos un gran potencial exportador y nuestro crecimiento debe ir orientado hacia las exportaciones."</i> La Vanguardia. 03.02.1983 Pàg. 1</div><br />
<div style="text-align: justify;">Trenta anys després podem valorar la eficàcia d'aquestes propostes.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLemiCgQ5M7zM3siFlGN8xWXhyid5gif9Dxoyxno92-77NNkjR1jyM7VkMPU5XkRYNTgYvZ5X6_TEyJrIdP7KkPB5VXSykYM30ZD2dtF9n9x0PrBBirk9tzh2BdrlEJCZNpteFaJjFljU/s1600/boyerfum.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLemiCgQ5M7zM3siFlGN8xWXhyid5gif9Dxoyxno92-77NNkjR1jyM7VkMPU5XkRYNTgYvZ5X6_TEyJrIdP7KkPB5VXSykYM30ZD2dtF9n9x0PrBBirk9tzh2BdrlEJCZNpteFaJjFljU/s320/boyerfum.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El ministre d'Economia, Miguel Boyer, en una imatge que actualment seria políticament incorrecta.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Barcelona, per la seva banda, havia canviat al primer alcalde democràtic, degut a que Narcís Serra entraria a formar part del primer govern socialista com a ministre de Defensa, i només feia unes setmanes que Pasqual Maragall exercia com a màxim representant del municipi. Les picabaralles i el diferent criteri econòmic dels partits era quelcom inherent a les reunions de l'Ajuntament, tal com és ara. Preocupaven els diners en una Barcelona que volia reinventar-se després de dècades de franquisme: <i>"Asimismo, las mismas fuentes afirmaron que la situación económica del Ayuntamiento no es tan catastrófica como la refleja la oposición. «Así sería si las entidades financieras no nos quisieran dar más créditos. Y esto no ocurre sino al contrario.» En el fondo de la cuestión subyace la distinta concepción sobre el papel del Ayuntamiento que tienen socialistas y comunistas, por un lado, y convergentes, principalmente, por otro. Aquéllos son favorables a mantener o incrementar servicios al ciudadano, por cuanto no consideran mala la situación económica. Estos, apuntan a un saneamiento económico en detrimento de las cantidades que se destinan a inversiones."</i> La Vanguardia. 03.02.1983 Pàg. 3</div><br />
<div style="text-align: justify;">I si en política les coses no semblen haver canviat gaire, en altres aspectes trobem notables diferències.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El Barça, després de guanyar a l'Espanyol a Sarrià per 0 gols a 3, comanda la classificació de Primera Divisió i això era portada de La Vanguardia el dia 7 de Febrer. Aleshores el Barça no era l'equip guanyador que veiem avui en dia, feia 9 anys, des de la temporada 1973-74 amb Johan Cruyff, que no guanyava la Liga i la culerada a veure que això seria possible. Doncs no, dos jornades més tard empatava al camp del Sporting de Gijón i per acabar-ho d'adobar abans d'acabar Febrer perdia a casa contra el Racing de Santander per 0 a 2. <a href="http://www.futbolme.com/com/5/h_temporada.asp?id_todo_torneo=636">La Liga 1982-83</a> estava perduda i l'afició blaugrana patia una nova decepció. No seria fins la temporada 1984-85 amb Terry Venables que els culers, onze anys després, guanyaria el torneig de la regularitat.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS7NKeukL5lRQ_miDhSatO0oaZyQhOSdWpEbWr2Xs1S3eLfipxf1kXu84khJtQd9f2dtJ81uUFnxilxegcpipRAiN46QfeClKi4cepnHttbBhThvxtX1fpmTDYmtZVdIaXAqbPe6c5s_w/s1600/neumani.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS7NKeukL5lRQ_miDhSatO0oaZyQhOSdWpEbWr2Xs1S3eLfipxf1kXu84khJtQd9f2dtJ81uUFnxilxegcpipRAiN46QfeClKi4cepnHttbBhThvxtX1fpmTDYmtZVdIaXAqbPe6c5s_w/s320/neumani.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El rebuig a la violència terrorista va estar present malgrat la intensa nevada, com va passar a Pamplona el dia 7 de Febrer.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">També ha canviat el terrorisme, fet del que tothom es felicita, perquè en aquelles dates els atemptats d'ETA eren noticia gairebé diària. Malgrat que durant el mes de Gener de 1983 no hi va haver cap mort, Febrer va començar luctuosament. El dia 2 moria un Guardia Civil a Ordizia (Gipuzkoa) i només 3 dies més tard, en un atemptat a la seu del banc de Biscaia a Bilbo, morien 3 treballadors d'aquesta entitat. Això va fer esclatar els ànims de la gent que va sortir a manifestar-se a moltes ciutats desafiant un fred que començava a deixar-se sentir.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La neu també va estar present a Barcelona, tot i que un dia més tard. La primera nevada del mes va arribar amb l’advecció pròpiament dita. Dimarts 8 de Febrer cap a migdia el cel de Barcelona es va tapar ràpidament i cap a les 3 de la tarda va caure una tempesta de neu, granís i aigua que va deixar blancs molts barris de la ciutat i va acumular fins a 5 cm al Tibidabo. El caos circulatori a tota la ciutat va ser terrible: <i>"La nieve, la lluvia, la huelga de autobuses, diversos accidentes circulatorios y las salidas de los colegios enloquecieron el tráfico barcelonés ayer por la tarde."</i> La Vanguardia. 09.02.1983 Pàg. 22</div><br />
<div style="text-align: justify;">Després de 57 dies sense precipitació a Barcelona, el mes de Febrer de 1983 va fer honor a la seva fama de boig i va portar una onada de fred que va deixar nevades intenses i extenses a Catalunya. La ciutat de Barcelona va gaudir de 5 dies de neu durant una setmana, fet totalment excepcional.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFV1HFhMO1HlXR_xmiq2AqhENt8oKJBIlmkZOess52zCk6I6g7PtnY3ttwF7ka-PWUSCRdu7wS1kWLYoBZ0A96OO3dFZ2IyJBHdokv7NkOAnG7n3tSmbGyhgf1W8zB_4gqHqgdESRY-gc/s1600/Parc+de+L%27Escorxador+i+les+Arenes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFV1HFhMO1HlXR_xmiq2AqhENt8oKJBIlmkZOess52zCk6I6g7PtnY3ttwF7ka-PWUSCRdu7wS1kWLYoBZ0A96OO3dFZ2IyJBHdokv7NkOAnG7n3tSmbGyhgf1W8zB_4gqHqgdESRY-gc/s320/Parc+de+L'Escorxador+i+les+Arenes.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Vista del Parc de l'Escorxador i Les Arenes, que ja estava en desús com a plaça de toros des de 1977.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia següent, dia 9, va ser fred, doncs al centre de la ciutat no van passar dels 6,0ºC al Putxet i 3,6ºC a l'observatori Fabra, degut essencialment a la gran quantitat de núvols que van tapar el sol però sense caure una sola volva de neu.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia 10 de Febrer, en canvi, va caure una feble nevada al voltant de les 10 del matí, més tard va sortir el sol una estoneta i a les 4 de la tarda va tornar a nevar, aquest cop intensament i agafant fins la mateixa platja. Al centre es van mesurar uns 3 cm però a llocs com El Prat van arribar als 15. Tot el litoral barceloní es va veure afectat en major o menor mesura: <i>"Las precipitaciones de nieve en el litoral barcelonés se extendieron desde Sitges hasta Tordera. En algunas zonas el blanco elemento alcanzó entre cinco y diez centímetros de espesor, hecho prácticamente insólito en estas latitudes, en donde no había nevado desde hace veinte años."</i> La Vanguardia. 11.02.1983 Pàg. 3 A les comarques vallesanes també va nevar però amb menys intensitat acumulant-se 6 cm a Sabadell. Malgrat els problemes habituals, amb diverses topades i ensurts als carrers i barris de la part alta de Barcelona, no va haver un caos circulatori com el de dos dies abans.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu1af8zGQfHjvgKBv99gr3aUucoVCDl2EdaMpSHaP3lXFJtc_sI7RhyBfHqD_L6etaaKKYZbK0c3FFVXF4uNZ0eP0FuBwxNWLZOC0uf17_8KVNBrLmHEulEtIGrv2nJS19guqpi7v-tsM/s1600/Granvia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu1af8zGQfHjvgKBv99gr3aUucoVCDl2EdaMpSHaP3lXFJtc_sI7RhyBfHqD_L6etaaKKYZbK0c3FFVXF4uNZ0eP0FuBwxNWLZOC0uf17_8KVNBrLmHEulEtIGrv2nJS19guqpi7v-tsM/s320/Granvia.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Una imatge de la Gran Via que evoca per si mateixa el fred hivernal amb tot el seu rigor.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia 11 va ser molt fred. Les mínimes van estar per sota de zero graus a tot Catalunya, inclosa la costa, i malgrat fer un bon sol amb cel seré i les màximes no van passar enlloc dels 7 o 8 graus. A Barcelona5,4ºC al Putxet i 4,0ºC al Fabra.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Novament, el 12 de Febrer, a les 7:15 del matí, una nova tempesta de neu va fer que la ciutat tornés a vestir-se de blanc. Era dissabte i els problemes de circulació no van ser importants però a moltes vies ràpides de l’àrea metropolitana va ser necessari l’ús de cadenes i l’aeroport del Prat va tenir que tancar durant unes hores: <i>"el tráfico debió ser cortado en las carreteras de Horta a Cérdanyola y de Vallvidrera a la Rabassada, en donde tan sólo pudieron circular los vecinos de la zona, mientras en la autopista A-2 se hacía necesario el uso de cadenas en alguno de sus tramos helados y también quedaban parcialmente cortadas al tráfico algunas carreteras comarcales del Maresme, en torno a Alella."</i> La Vanguardia. 13.02.1983 Pàg. 29</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlZ9pJDGk0bXCIuAzaFL1QCs-ltLhXltSHMpfbyM4pUldqIB-vq0WnlumTh7SVy4MeFHaP7SdRupf51lKu-PT1-ZLwPaTp3ZAnZ2T5-HSvrqEYV73zX8g-iEJIZ4C9e3xdd3oTzcvKZ_0/s1600/xist83.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlZ9pJDGk0bXCIuAzaFL1QCs-ltLhXltSHMpfbyM4pUldqIB-vq0WnlumTh7SVy4MeFHaP7SdRupf51lKu-PT1-ZLwPaTp3ZAnZ2T5-HSvrqEYV73zX8g-iEJIZ4C9e3xdd3oTzcvKZ_0/s320/xist83.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Acudit gràfic publicat a La Vanguardia el dia 11 de Febrer de 1983.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La màxima del dia 12 al Putxet, al cor de Barcelona, va ser de 2,6ºC i al Tibidabo, el Fabra va quedar-se amb tan sols 0,8ºC com a més alta. De matinada, ja el 13 de Febrer, torna a nevar acumulant-se uns 5 cm a Barcelona ciutat però a llocs de la Costa Brava com Sant Feliu mesuraven 20 cm. A les 6 de la matinada ja no nevava enlloc, el dia va quedar amb núvols alts i clarianes i molt fred. Era el dia de la Rua d'un Carnaval, que pocs anys abans havia tornat a estar autoritzat, i que la presentadora de l'acte la va qualificar dient: <i>«Vamos a empezar la rúa de Carnaval más fría de la historia»</i>. A la gent li va costar enganxar-se: <i>"Entre las esperas y la desconexión de los grupos, el frío iba ganándole enteros a la «gresca». La Escuela de Samba de la Asociación de Amigos del Brasil hizo añorar las tardes calurosas del Mundial, cuando sin organización alguna, la ciudad fue una fiesta. Es difícil lograr que el cálido ritmo de la samba prenda en un público aguerrido de prendas de abrigo y con el termómetro muy poco arriba de los cuatro o cinco grados."</i> La Vanguardia. 14.02.1983 Pàg. 15</div><br />
<div style="text-align: justify;">Ja portàvem uns quants dies de neu i fred i les noticies relacionades ja no eren portada dels diaris, fins i tot les previsions deien que: <i>"Queda algo de lnestabilidad, que puede dar, en cualguier momento, alguna nubosidad y riesgo de alguna ligera precipitación, que podría ser en forma de nieve en cotas superiores a los 500 metros."</i> La Vanguardia. 15.02.1983 Pàg. 65 Com sempre passa va ser llavors, el dia 15 de Febrer, quan va caure la nevada més intensa, això sí, la cota va augmentar tot i que a Barcelona ciutat es va veure nevar a la part alta sense agafar i majoritàriament va caure aiguaneu o pluja, mentre que al Tibidabo s’acumulaven uns 20 centímetres.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUMcLGvsMAjB6qmtHuGgNyB8wjoUdgpbLEuAEdyNBgwjEakd-ZP6Wg10xBgEtd0Ra5Tsxckt6KPBbCCi6VkFwQmgQNq48KmHx_HLTOQ3kOZIeoTxC8HvQEX0wnWAoHjkZAWOmow0CDvmI/s1600/Pla%C3%A7a+Santa+Madrona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUMcLGvsMAjB6qmtHuGgNyB8wjoUdgpbLEuAEdyNBgwjEakd-ZP6Wg10xBgEtd0Ra5Tsxckt6KPBbCCi6VkFwQmgQNq48KmHx_HLTOQ3kOZIeoTxC8HvQEX0wnWAoHjkZAWOmow0CDvmI/s320/Pla%C3%A7a+Santa+Madrona.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Plaça de Santa Madrona, al Poble Sec.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">A la pàgina 26 de La Vanguardia del dia 17 de Febrer apareix un article que porta per títol <i><b>"La quinta ola de frío de este siglo"</b></i> parlant de l’excepcionalitat de tants dies de neu i que situa aquesta onada de fred dins de les efemèrides importants quan parlem de meteorologia. Curiosament, després d’aquests dies podem llegir a La Vanguardia el següent comentari, recurrent al llarg de la història quan les condicions meteorològiques són extremes: "No obstante, pese a la ola de frío inusual, no estamos ante un cambio de clima a la luz de los últimos conocimientos de la ciencia y según una encuesta de urgencia realizada entre meteorólogos, geógrafos, físicos y otros profesionales y especialistas." La Vanguardia. 17.02.1983 Pàg. 26 Encara no havia arribat l'onada de l'alarmisme climàtic.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65CMSSZiK2EhhO9sMBTNWii81MgZphMoxmFmFJWxsJstzCKOnC9fWTFIcKyYZqkRszjSshgnDbKJ7kFUbUYDj3Exm4XTC18iORR61Ogch41Efsv2pm0Be-fwy42LAhBcJH60NlzbF3aE/s1600/Pla%C3%A7a+Catalunya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65CMSSZiK2EhhO9sMBTNWii81MgZphMoxmFmFJWxsJstzCKOnC9fWTFIcKyYZqkRszjSshgnDbKJ7kFUbUYDj3Exm4XTC18iORR61Ogch41Efsv2pm0Be-fwy42LAhBcJH60NlzbF3aE/s320/Pla%C3%A7a+Catalunya.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La plaça de Catalunya també va quedar ben blanca.</span></i></div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-45955295546287958242013-01-20T13:25:00.000+01:002013-01-31T09:58:18.104+01:00Ara neva menys que abans?<div style="text-align: justify;">La neu i el fred han reflectit sempre la idea popular pel que fa a una suposada tendència climàtica. Tots hem escoltat més d'un cop allò de <i>"ara neva menys que abans"</i>, afirmació que dita per algú que ja pentina canes sembla entrar dins de la categoria de veritat pontifical.</div><br />
<div style="text-align: justify;">A Barcelona, més d'un cop, aquesta frase va seguida d'una explicació amb més o menys detalls, a quin més sorprenent, d'una nevada, millor dit de <i>"la nevada"</i>. Òbviament es tracta de la gran nevada de Nadal de 1962 que ha eclipsat la resta de nevades que, com no, van ser molt més discretes i que no han quedat en l'imaginari popular.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Per deixar de banda la imprecisió creada per la mala memòria meteorològica que tots tenim, vull fer una aproximació merament estadística i sense cap interès de confirmar o desmentir la pregunta que dona per títol aquest tema.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Per mostrar una mica de seriositat i evitar un empirisme mal interpretat, no hi ha res millor que agafar les dades d'un observatori meteorològic amb personal entrenat per identificar de manera adequada qualsevol fenomen. A la nostra ciutat tenim l'Observatori Fabra que, des de fa més de 100 anys, està complint aquesta tasca diària sense cap interrupció de la sèrie de dades, ni tant sols un "forat", que pugui incrementar el marge d'error en el tractament estadístic posterior.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Les observacions al Fabra comencen el Gener de 1905 mesurant-se a la gàbia meteorològica que van instal·lar al terrat de l'edifici. Aquesta gàbia es baixa al jardí l'Octubre de 1913 al mateix lloc on segueixen fent-se actualment les observacions. Malgrat això, l'anotació dels dies amb diferents fenòmens no comencen fins l'any 1918, com es pot observar.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvm2v6H3XNkxqcFmTrpDe2NqdWiFd2wQ87zwL5ybYBvUxqLBD3dJM5YaMbenriKZ01R3Zd6J5-QbM4MbhJ5k0PqPIa6U9LeWDSLxRbyFpNlHfOUJUe-BacUPlN80IvkWjIlETk1Zm4gaQ/s1600/diesneufab.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvm2v6H3XNkxqcFmTrpDe2NqdWiFd2wQ87zwL5ybYBvUxqLBD3dJM5YaMbenriKZ01R3Zd6J5-QbM4MbhJ5k0PqPIa6U9LeWDSLxRbyFpNlHfOUJUe-BacUPlN80IvkWjIlETk1Zm4gaQ/s400/diesneufab.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">En aquest gràfic estan representats el nombre de dies que en un any natural s'ha observat neu a l'alçada de 400 metres sobre el nivell del mar, uns 100 metres per sota del cim del Tibidabo. En vermell estan els dies que ha nevat en un any concret i en negre he posat una línia de tendència que correspon a la mitjana mòbil de 10 anys. Però voldria remarcar que són els dies on ha nevat, des d'uns pocs flocs que ni tant sols han agafat al terra a la gran nevada que acumula més de 20 centímetres i congestes superiors al mig metre. És a dir, els dies amb condicions suficients per veure nevar.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>La mitjana aritmètica dels darrers 95 anys és de 2,95 dies/any</b>, és a dir, que nevi 3 dies l'any al nostre Tibidabo és la cosa més normal del món. La ciutat és un altre tema. L'any amb més dies de neu va ser 1956, amb 10 dies gracies a un <a href="http://historiadeltemps.blogspot.com.es/2011/12/hivern-1955-56-les-dues-cares-de_18.html">Febrer memorable</a>, seguit dels anys 1963 i 2010 amb 8 dies i una distribució més regular al llarg dels mesos hivernals.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La distribució de les nevades per mesos ens dona el mes de Febrer com a més nivós en la mitjana de 1918 fins 2012 amb 1,04 dies/any. Gener és el segon mes amb millor mitjana de dies, però no arriba a 1 dia a l'any, 0,86 dies/any, i Desembre supera per molt poc a Març amb 0,45 i 0,41 dies/any, respectivament. Als mesos de Novembre i Abril trobem les nevades més primerenques o més tardanes i els dies de neu són 0,08 i 0,09 dies/any, per tant, si al Febrer i al Gener neva gairebé cada any, en aquests mesos de tardor i primavera, no neva ni 1 vegada cada 10 anys.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_qM8uD1Hnu5CezE8vASEvVR2sibMTeDsT90HFH00JyW_P3Jypf5woF47EuQn6eSWIQnFAsoRhiUpueu4DDWF03apE8aUot_wqEHMjEvBeWvylSTMNEaKyJB-db2_BD3lrbKd0twUjcHk/s1600/28.+Barcelona.+Fabra+5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_qM8uD1Hnu5CezE8vASEvVR2sibMTeDsT90HFH00JyW_P3Jypf5woF47EuQn6eSWIQnFAsoRhiUpueu4DDWF03apE8aUot_wqEHMjEvBeWvylSTMNEaKyJB-db2_BD3lrbKd0twUjcHk/s400/28.+Barcelona.+Fabra+5.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Nevada del 28 de Febrer de 2005 amb un gruix destacable.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Fent una petita anàlisi hom pot veure, en primer lloc, una irregularitat anual marcada. Anys sense que nevi cap dia contrasten amb altres on la neu, ni que sigui testimonial, és habitual. Per altra banda, i ja que és una sèrie temporal, podem aplicar una línia de tendència de com està evolucionant el fenomen al llarg del temps.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La mitjana de 10 anys ens mostra que després d'un mínim a la dècada de 1920 augmenta la mitjana durant les dècades de 1930 i 1940 fins arribar a un increment màxim entre la dècada de 1950 i principi de la de 1960, posteriorment la neu apareix menys dies als anys 70 i després d'un petit repunt a la primera meitat dels 80, veiem una considerable davallada durant els anys de 1990 fins els primers anys del segle XXI. Des de 2003 els valors tornen a estar molt propers a la mitjana dels darrers 100 anys.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Per altra banda, el fred és un aspecte més subjectiu que per concretar-ho cal posar uns llindars estadístics. El que jo he utilitzat és un dels més habituals, els dies amb glaçada o dies en que la temperatura mínima és de 0,0ºC o inferior al termòmetre de la gàbia meteorològica.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidMuuY8h05Hyz5MjJpNcOeTC90Zq8mYbI7uv02k610uCpzUZ9fiJIz_BcxhCBmFUOa95hYXakhLlr1hrfeTEuO0DQ97_LHDvQg05Ks6j22tnSd9ZHwUVxJfZrZZut2SIdBBEJjkUJ6h9E/s1600/diesgelfab.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidMuuY8h05Hyz5MjJpNcOeTC90Zq8mYbI7uv02k610uCpzUZ9fiJIz_BcxhCBmFUOa95hYXakhLlr1hrfeTEuO0DQ97_LHDvQg05Ks6j22tnSd9ZHwUVxJfZrZZut2SIdBBEJjkUJ6h9E/s400/diesgelfab.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquí també veiem una menor incidència de temperatures sota zero durant els anys de 1920 i un fort augment en la dècada de 1930 i 1940 on uns quants anys van tenir més de 15 dies amb mínimes inferiors als 0ºC. Els anys 50 i 60 van ser més irregulars amb els dos màxims de la sèrie, el 1956 i el 1963 amb 25 dies, que contrasten amb els 0 dies de 1961. Posteriorment, la tendència és similar a la de la neu, lleuger augment als 80 i baixada molt considerable als anys 90, entre 1988 i 1998 no hi ha cap any que passi dels 5 dies amb glaçada. Novament, entrat el segle XXI augmenten els dies amb mínimes negatives amb un màxim de 15 dies al 2010.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La estadística ens diu que <b>la mitjana de dies amb mínimes sota el punt de congelació és de 7,61 dies/any</b> en el període de 99 anys, entre 1914 i 2012, i que en la distribució mensual hi ha un petit canvi respecte a la neu. En aquest cas és Gener amb 2,93 dies/any el més fred, seguit de Febrer amb 2,34 dies. Desembre és clarament més fred que Març amb 1,52 dies/any per 0,60 del més on comença la primavera. Novembre, amb 0,21, també mostra una major incidència de dies freds que l'Abril que durant el període observat només va arribar dues vegades a 0,0º, casualment en dos anys seguits, 1972 i 1973.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrYYd5xExaYkT-vQR9Vt6qeLex8qufbL5tXbPY3YTLiaU3mJsAkuZB0InqUc0lCVlucriV6etKuzmrH4ENAm6CoLH408JXQJ65kc8xHR0NHpWHzHE6aSTPYSCssui_XxM4pedVOTbqwpo/s1600/14feb1956.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrYYd5xExaYkT-vQR9Vt6qeLex8qufbL5tXbPY3YTLiaU3mJsAkuZB0InqUc0lCVlucriV6etKuzmrH4ENAm6CoLH408JXQJ65kc8xHR0NHpWHzHE6aSTPYSCssui_XxM4pedVOTbqwpo/s400/14feb1956.jpg" width="266" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El més de Febrer de 1956 va ser extraordinari tant per la intensitat del fred com per la seva durada.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Fins aquí la presentació i anàlisi dels paràmetres que utilitzem per valorar el fred durant els darrers 100 anys. Com a qualsevol estudi basat en la estadística podem treure conclusions variades, fins i tot contradictòries, si la nostra intenció és extrapolar-ho de cara al futur però abans de fer-ho m'agradaria que quedi clara la variabilitat al llarg del temps amb períodes amb poques nevades i poques glaçades i d'altres molt nivosos i freds, pels estàndards mediterranis, és clar. Si poguéssim allargar aquesta estadística en el passat veuríem com hi haurien més fluctuacions i canvis de tendència.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Per aquest motiu, utilitzar tendències lineals amb les dades passades i projectar-les al futur, com si d'una evolució lògica es tractés, pot portar a errors com el de l'aturada de l'escalfament que estem vivint aquest inici de segle XXI i que no s'havia previst, ans al contrari, totes les projeccions fetes a finals de segle XX, després de l'escalfament del darrer quart de segle, mostraven gràfics amb augments de temperatura "massa" eloqüents que no s'han complert ni de lluny.</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-44764259442269482272013-01-10T13:18:00.000+01:002013-01-18T13:19:24.140+01:00Hivern de 1859-60. Quan Barcelona va canviar<div style="text-align: justify;">Barcelona és una ciutat que ha anat fent canvis al llarg dels temps però podríem dir que al llarg dels segles XIX i XX hi han hagut una sèrie de esdeveniments que, a mode de salts cronològics, l'han fet avançar en pocs anys el que hagués trigat dècades amb discussions i canvis de criteris.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El primer de tots, el que va permetre la gran expansió de la ciutat per tot el Pla, va ser l'enderroc de la Muralla de la Terra, la que constrenyia Barcelona envers els camps del voltant, i que es va portar a terme l'any 1854 <a href="http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols/cap_30/ca/capitol_30.htm">després de dècades de lluites i protestes.</a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Els motius d'aquest desig els va plasmar Cerdà en una carta l'any 1861 on també mostra un cert desencís amb les classes dirigents que feien bona la dita <i>l'un per l'altre i la casa sense escombrar</i>: <i>"El interés general, interés de trascendencia inmensa que así alcanza al propietario como al inquilino, como al fabricante, como al jornalero, á todas las clases así mas elevadas como mas humildes, ese interés que va en continuo aumento, pues tiene por objeto satisfacer una necesidad cada dia creciente y mas apremiante, ese interés aconseja y exige que se levanten muchos edificios de toda clase donde encuentren holgado é higiénico albergue el gran número de familias que solo pueden hallarlo harto mezquino y caro en demasía en el antiguo recinto de la ciudad. Y sin embargo ese interés de todos tan vivamente sentido y que á todos con tanta fuerza impulsa, no ha podido verse hasta el presente satisfecho."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La desaparició del cinturó emmurallat va fer imaginar una ciutat diferent, que pogués respirar, que pogués veure la llum del Sol i el cel blau. Això va portar un munt de discussions fins que el Govern de Madrid va encarregar un <a href="http://www.anycerda.org/web/arxiu-cerda">projecte a Ildefons Cerdà.</a> que, malgrat els projectes presentats al concurs de l'ajuntament de Barcelona a posteriori en resposta al que es veia com una intrusió de les seves competències municipals, va ser el que es va portar a terme.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghAxHVY17qmsQfen2wd90zfq79q7ekmMjF4XoCQ2yBISFL3Higj064av46HMfjFa0J7x4mvzv9sbxscblw2QJcbLjrTSCws26bg8TTI9dVsYp4CGQ3mQ0EgmDmwcty_W-ASspjHpYrpFA/s1600/1.859.+Planol+d%2527Antoni+Rovira.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghAxHVY17qmsQfen2wd90zfq79q7ekmMjF4XoCQ2yBISFL3Higj064av46HMfjFa0J7x4mvzv9sbxscblw2QJcbLjrTSCws26bg8TTI9dVsYp4CGQ3mQ0EgmDmwcty_W-ASspjHpYrpFA/s400/1.859.+Planol+d%2527Antoni+Rovira.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Plànol dissenyat per Antoni Rovira i que va guanyar el concurs de l'Ajuntament. Aquesta seria la forma de Barcelona si el Ministerio de Fomento de Madrid no hagués imposat el projecte de Cerdà.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Un altre esdeveniment que va marcar aquella tardor i hivern de 1859 i 1860 va ser la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_d%27%C3%80frica">Guerra d'Àfrica</a> contra el sultanat del Marroc i on Espanya va conquerir l'enclavament de Tetuan i Tanger. Aquesta guerra va tenir impacte a la població catalana degut als reclutaments de molts joves i la marxa de molts soldats al front des del port de Barcelona.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Des del 22 d'Octubre, que es coneix la declaració de guerra, els preparatius de material i tropes són constants. I enmig d'aquesta febre bèl·lica arriba el dia de Tots Sants, que es celebra amb un ambient molt festiu a la ciutat però que una bona ponentada va deslluir: <i>"El viento que reinaba en las primeras horas de la tarde de ayer impidió que el paseo de la Rambla no presentara toda la animación y brillantez propia de semejante día, no obstante de que los cafés, fondas y confiterías estaban atestados de gente. En muchas calles y en muchas plazas se hacían rifas de dulces, pollos, pichones, botellas de licor, etc., habiendo sido detenidos por la Autoridad varios especuladores que admitían pequeñas apuestas en dinero, estableciendo una especie de rolinas ó juego de blancas y negras."</i> DB. 2.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11096</div><br />
<div style="text-align: justify;">Tanta va ser la força del vent que a l'observació del dia 1 posa <i>"vendaval por la noche"</i> amb vent del Nord-oest i la temperatura a les 2 de la tarda és de 25,1ºC per l'efecte escalfador del ponent o el mestral a les nostres terres. Però els vents venien acompanyats d'un front atlàntic que va deixar 4,6 mm i fa caure la temperatura doncs a les 2 de la tarda estan a 16,2ºC, gairebé 10 graus menys que el dia anterior. Som a dia 2 de Novembre, dia dels Difunts: <i>"Lo lluvioso de la tarde de ayer no fue suficiente para impedir el que gran número de personas, obedeciendo a la fuerza de una piadosa costumbre, acudiesen á visitar el Camposanto."</i> DB. 3.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11132</div><br />
<div style="text-align: justify;">Durant la primera quinzena l'ambient meteorològic és molt suau, les temperatures oscil·len entre els 11 i 22 graus centígrads, però l'ambient social respira guerra ja que durant aquests dies salpen del nostre port diversos vaixells amb destí Marroc. De la mateixa manera que en aquella època encara eren habituals les rogatives per demanar favors divins de caire meteorològic, com per exemple demanar pluja quan hi ha sequera, també es fan rogatives pels soldats: <i>"...no se descuidaba el impetrar con religiosas preces la bendición del cielo en pro de los que iban á exponer su vida defendiendo el ultrajado honor español."</i> Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 131</div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia 10 es produeix una baixada general de temperatures sense precipitació a Barcelona però amb les primeres neus al Pirineu: <i>"El frío que se deja sentir de dos días á esta parte, según los periódicos y las correspondencias, es bastante general en varios puntos de Cataluña; asegúrase que ha nevado en la montaña."</i> DB. 12.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11495</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXmo9KLpxYN5Zhw_oCOkjMvr_T9iAGH_sVYrS8I0Gxh2hVVSWYm68yb9JOQ9zpndwG633QWYHk9uQDt-JXCUPAo6Bjr9QXSDKKEeKsotWuYQPNoe6xofT2pKl0F4H6PJdQGs76jWffnAU/s1600/MARIANO_FORTUNY_-_La_Batalla_de_Tetu%25C3%25A1n_%2528Museo_Nacional_de_Arte_de_Catalu%25C3%25B1a%252C_1862-64._%25C3%2593leo_sobre_lienzo%252C_300_x_972_cm%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="123" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXmo9KLpxYN5Zhw_oCOkjMvr_T9iAGH_sVYrS8I0Gxh2hVVSWYm68yb9JOQ9zpndwG633QWYHk9uQDt-JXCUPAo6Bjr9QXSDKKEeKsotWuYQPNoe6xofT2pKl0F4H6PJdQGs76jWffnAU/s400/MARIANO_FORTUNY_-_La_Batalla_de_Tetu%25C3%25A1n_%2528Museo_Nacional_de_Arte_de_Catalu%25C3%25B1a%252C_1862-64._%25C3%2593leo_sobre_lienzo%252C_300_x_972_cm%2529.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Aquesta guerra va aixecar la moral dels patriotes espanyols després d'haver perdut la majoria de les colònies americanes en la primera meitat del segle XIX. <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/11/MARIANO_FORTUNY_-_La_Batalla_de_Tetu%C3%A1n_%28Museo_Nacional_de_Arte_de_Catalu%C3%B1a%2C_1862-64._%C3%93leo_sobre_lienzo%2C_300_x_972_cm%29.jpg">Cliqueu aquí</a> per veure la imatge molt més gran.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El moviment meteorològic d'aquest mes de Novembre va seguir provocant més d'un mal de cap, a causa de la mala mar, als comandaments que tenen que donar l'ordre de marxar a moltes naus plenes de soldats.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia 17, al vespre, cau una forta granissada amb una baixada temperatures a nivells de ple hivern. Tant és que aquella nit Barcelona arriba als 2,5ºC: <i>"Anoche, cosa poco común en la presente estación, cayó sobre esta capital una corta pero fuerte lluvia de granizo. Esto motiva que el tiempo haya refrescado notablemente."</i> DB. 18.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11707</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però el que realment atura les tasques militars al port és la llevantada que comença la matinada del 21 al 22 de Novembre i que provocarà pluges intenses i algunes inundacions però temperatures molt suaus amb 16,3ºC aquella nit. Les precipitacions torrencials duren fins el dia 25 de Novembre i faran pujar el nivell de les aigües dels rius fins el desbordament. Les cròniques de l'episodi de pluges del 22 al 25 de Novembre es fan un lloc a la premsa del moment:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"El temporal de agua y viento que se dejó sentir en esta capital durante todo el día de ayer y parte de la noche anterior, no es felizmente de los que ocasionan alarma en nuestro puerto. La lluvia que ha caído en abundancia, y que parece haber sido bastante general, no dejará de ser beneficiosa para los sembrados."</i> DB. 23.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11842</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Habiendo seguido lloviendo copiosamente y sin interrupción hasta las seis de la madrugada de este día, y presentándose muy gruesa la mar, varios buques no han podido salir del puerto. Según noticias, las lluvias habrán sido generales, y lo prueban el aumento de aguas que han traído los ríos vecinos y también la riera den Malla que ayer casi llegó á cubrir el puente de tablas del paseo de Gracia. Los vecinos de las tiendas y almacenes inmediatos á la Acequia Condal no han dejado de tener alguna alarma y de adoptar alguna prudente precaución.<br />
En el muelle no ha ocurrido novedad, que sepamos. Las tripulaciones de los buques estaban prevenidas para el caso de que cambiara el fuerte viento que reinaba. Hemos oído decir que se ha encontrado muerto, á consecuencia según se cree del temporal, á uno de los vigilantes de los depósitos existentes sobre el anden."</i> DB. 23.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11865</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Durante la última noche han caído, con cortos intervalos, grandes y copiosos chubascos. El tiempo sigue lluvioso. Continúan las avenidas de ríos. El Tordera está invadeable, escepto por la parte en que existe el puente tubular del ferro-carril del Este, situado á bastante distancia de la carretera Real."</i> DB. 24.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11895</div><br />
<div style="text-align: justify;">Per sort aquestes pluges no fan malbé la línia de tren que el dia 3 de Desembre s'inaugura a la comarca del Maresme: <i>"El 3 tuvo efecto la solemne bendición del trayecto de Arenys de Mar á Tordera del ferro-carril del Este: las autoridades y personas que concurrieron á este acto observaron la belleza é importancia de las obras de construcción y del magnífico puente de hierro del Tordera, que ocupa una extensión de doscientos metros y pesa once mil quintales."</i> Almanac del Diari de Barcelona. 1861 Pàg. 133</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCOeI0JfMwxXKZhVl-RwKUU-pR6-k4tiXBCpaxdH5S-7h_GhzjSBZvqaF1jrFvnzbGY4ul1H75DtDKOVi3IeH5zgK35_pn2g2zCAXUOmR9eJwnyWmpm3fqCABZA8E6QMZoZ3XgR2JITv4/s1600/1.863.+Universitat+de+Barcelona.+Construcci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCOeI0JfMwxXKZhVl-RwKUU-pR6-k4tiXBCpaxdH5S-7h_GhzjSBZvqaF1jrFvnzbGY4ul1H75DtDKOVi3IeH5zgK35_pn2g2zCAXUOmR9eJwnyWmpm3fqCABZA8E6QMZoZ3XgR2JITv4/s400/1.863.+Universitat+de+Barcelona.+Construcci%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les precipitacions són molt importants. A Barcelona es recullen 87,4 mm, amb un màxim de 57,6 mm el dia 23, però de ben segur que en molts llocs van superar amb facilitat els 100 mm.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Enmig de la pluja una penitència crida la atenció de la gent, tant que fins i tot ho expliquen al Diari de Barcelona: <i>"En la noche del miércoles, sobre las ocho de ella, llamó estraordinariamente la atención publica una mujer de buen porte que, abrigada con un gran pañolón y despreciando lo lluvioso del tiempo, recorrió de rodillas, todo el trecho que media desde la iglesia de Belen hasta la parroquial del Carmen, en las Gerónimas, ante cuya última iglesia hizo al parecer una breve deprecación á presencia del gran gentío que la venia siguiendo y que comentaba, de muy diversos modos por cierto, la peregrina empresa que acababa de llevar a cabo. Asegúrase que acababa de cumplir un voto religioso, que respetamos aunque nos parezca algo absurdo la clase del mismo, y sobre todo el modo de realizarlo con tal alarde de publicidad, que escitó, de seguro, más la critica y el escándalo, que la devoción y el respeto. Creemos que las penitencias públicas no son propias de este siglo, ni mucho menos para ser ejecutadas en las calles de una gran capital."</i> DB. 25.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11937</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però si aquest tipus de demostració de devoció religiosa ja no és propi del segle XIX, el que si és el pa de cada dia plujós és el fangar en que queda convertida Barcelona els dies de pluja. Encara no són asfaltats la majoria de carrers i això provoca molts problemes de mobilitat als que van caminant. Imagineu com quedarien les sabates, els pantalons o les faldilles?</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"En estos días de lluvia la calle Princesa se halla intransitable, así por el lodo que hay en todo el centro de la misma, como por hallarse convertidas en un charco las aceras, que se encuentran sin asfaltar. Semejante estado de la vía pública es deplorable en todas partes de la ciudad, pero lo es más en la principal de sus calles, pues que como una sola puede considerarse la que arranca de la Rambla y termina en el paseo de San Juan. Llamamos sobre este particular la atención del Iltre. Señor Corregidor.<br />
El camino de ronda en la parte que sirve de punto de comunicación entre el paseo de Gracia, la estación del ferro-carril del Centro y la carretera de Sarriá, se halla convertido en una especie de pantano que, al acabar de llover, no puede atravesarse sin llenarse de lodo hasta la rodilla."</i> DB. 26.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11947</div><br />
<div style="text-align: justify;">En un altre ordre de coses, durant aquests dies de pluja a Barcelona, molt lluny d'aquí es produeix un fet científic de gran impacte com és la publicació el 24 de Novembre de 1859 a Londres de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27origen_de_les_esp%C3%A8cies">L'origen de les espècies de Charles Darwin</a>, que marcaria una visió completament nova sobre la espècie humana i la evolució. Avui és totalment admesa però aleshores va causar un veritable impacte tant a nivell científic com social ja que l'ésser humà deixava de tenir un origen diví i el vinculava a la resta de espècies animals amb tot el debat ètic que això comportava.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7HcffwFLOlwJTg85QzlmjZXZVHfVwJJvwGRVlCMr-BUZWvU8nfr4NSCXjdkOvWsYq23nIm0Unw9Rfb2D7gG-R73Jfbv4Ewj5_ek7z85VwJOG25wWL7n0arIdQTKCcAs3EFWRSwPsvkAU/s1600/darwin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7HcffwFLOlwJTg85QzlmjZXZVHfVwJJvwGRVlCMr-BUZWvU8nfr4NSCXjdkOvWsYq23nIm0Unw9Rfb2D7gG-R73Jfbv4Ewj5_ek7z85VwJOG25wWL7n0arIdQTKCcAs3EFWRSwPsvkAU/s400/darwin.jpg" width="316" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Fa 150 anys molta gent no assimilava el fet que hem evolucionat dels primats i la burla a Darwin va ser cruel.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">I si la teoria darwiniana va causar un abans i un després en la ciència, un altre fet, esdevingut uns mesos abans, causaria un impacte tan gran a la nostra societat que podríem dir que ha canviat l'aspecte del planeta. El 27 d'Agost de 1859, es va perforar el primer pou de petroli "modern" quan <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Edwin_Drake">Edwin Drake</a>, a Pensilvània, als Estats Units, va fer un sondeig a la vall d’Oil Creek per a l’empresa Seneca Oil i després de mesos d’esforç el petroli va brollar espontàniament d’un pou de 21 metres de profunditat. Podríem dir que aquest descobriment va ser el inici de la febre del petroli que encara dura fins avui i que tants mals mediambientals ha fet al nostre planeta.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però deixant de banda els fets històrics, Novembre acaba amb les conseqüències de les pluges torrencials i Desembre comença amb els primers freds destacables de la temporada. El vent de mestral anuncia una primera advecció de latituds septentrionals: <i>"Hace dos días que reina un viento noroeste sumamente fuerte, lo que hace que aunque la graduación del termómetro no haya descendido notablemente, se perciba por las calles una sensación de frío bastante incómoda."</i> DB. 03.12.1859 Ed. Matí. Pàg. 12189</div><br />
<div style="text-align: justify;">La cruesa ambiental acaba veient-se reflectida amb unes dades termomètriques prou baixes per estar encara a la tardor: <i>"Hoy el frío se presenta menos riguroso: ayer fue el primer día de este invierno en que el termómetro marcó la temperatura de bajo cero."</i> DB. 5.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12281</div><br />
<div style="text-align: justify;">El fred no dura gaire però és substituït per un ambient temperat i humit: <i>"En la mañana de hoy se veian las calles, paseos y los alrededores de Barcelona veladas por una espesa niebla, cosa poco común en esta capital."</i> DB. 06.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12313</div><br />
<div style="text-align: justify;">La boira és indicativa de vents marítims que portaran pluja. El dia 7 de Desembre a Barcelona cauen 12,5 mm però aquesta vegada els aiguats afectaran de forma important a les comarques de la meitat sud, de manera que a Vilanova les fortes pluges provoquen danys als camps de cultiu. Els correus que arriben destaquen els danys: <i>"Según las noticias, las lluvias de estos últimos días han sido muy generales en la provincia de Lerida y en su consecuencia la mayor parte de los caminos están intransitables. También en Valls las aguas han ocasionado pequeños desprendimientos en la carretera que de Tarragona conduce a Lerida, en el sitio denominado Coll de Lilla."</i> DB. 12.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12483</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEG9aQwxo-YGxzacpWRVE-7LamnrBCggE6LkxDSTyqZnq3tny6HjS3B98RW4MHOTksNa3LjdkMC2HFsHSCuptHUTfQrPU0s65GkHdBemwG-Pm2QX2rGN3HZiH_yTXTm6MDJd_0dWpCqAE/s1600/1.860.+Panor%25C3%25A0mica+de+Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="71" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEG9aQwxo-YGxzacpWRVE-7LamnrBCggE6LkxDSTyqZnq3tny6HjS3B98RW4MHOTksNa3LjdkMC2HFsHSCuptHUTfQrPU0s65GkHdBemwG-Pm2QX2rGN3HZiH_yTXTm6MDJd_0dWpCqAE/s400/1.860.+Panor%25C3%25A0mica+de+Barcelona.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Una ciutat molt densa envoltada de camps. Aquesta era la imatge que oferia Barcelona des de Montjuïc a principis de la dècada de 1860. La necessitat va fer enderrocar les muralles i expandir-se per la plana.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Una nova entrada d'aire fred s'abat a meitat de mes, com a colofó d'una tardor ben moguda, portant freds molt rigorosos ja que el dia 15 la màxima a la ciutat en prou feines ultrapassa els 5ºC: <i>"Ayer y hoy estamos suportando los rigores de unos días más fríos del presente invierno; indícalo así el termómetro y el encontrarse helados la mayor parte de los estanques de los paseos."</i> DB. 16.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12625</div><br />
<div style="text-align: justify;">Sembla que el fred vol remetre però només és un parèntesi de temperatures normals: <i>"Hoy el cielo ha amanecido ligeramente cubierto de nubes, y el frio que se deja sentir no es de mucho tan intenso como el de los dos últimos días, ni la helada de la noche ha sido tan fuerte. Ayer, á las siete de la mañana, el termómetro de Reaumur marcaba un grado, dos líneas bajo cero, temperatura estraordinariamente baja y poco común para el clima templado de que se disfruta en Barcelona. Lo riguroso de la temperatura termométrica se hacia aun más sensible por el viento que reinó constantemente durante los referidos días."</i> DB. 17.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12657</div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquest mateix dia destaca al Diari de Barcelona la noticia d’una dona que és al terrat de casa seva penjant la roba i escalfant-se amb un braser degut al fred. El vent canviant i el vestit voluminós, propi de la època, provoquen la desgràcia. Se li cremen les robes i amb l'angoixa de treure-se-les i no poder, cau pel forat de l’escala on un home l’agafa, la cobreix i apaga el foc però queda molt mutilada.</div><br />
<div style="text-align: justify;">El fred intens porta, finalment, la neu ben a prop de Barcelona. El dia 19 de Desembre plou durant gran part del dia a Barcelona amb temperatures al voltant dels 5ºC indicant que la neu era molt propera: <i>"Ayer tarde desde el paseo y del glacis de la ex - puerta de Isabel II se divisaban cubiertas de nieve algunas de las montañas vecinas no lejos del Tibidabo: he ahí la causa del frio sumamente intenso que se dejó sentir después de tantas horas de lluvia. Tenemos noticias de que hay copiosas nevadas en varios puntos de esta provincia."</i> DB. 20.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12726</div><br />
<div style="text-align: justify;">Com veiem en el paràgraf anterior, parlen de que la neu és la causa del fred, concepte totalment erroni ja que la neu és la conseqüència i no pas la que provoca l'ambient fred. Ara tenim millors coneixements de la dinàmica atmosfèrica però encara és molt present a nivell popular la idea que el fred el porta la neu i no a l'invers.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Després de la nevada la matinada queda serena i permet una forta irradiació nocturna que deixa el termòmetre amb 0,0ºC de mínima: <i>"La nevada de ayer parece haber sido muy general, tanto en la montaña como en las poblaciones de la costa de levante. Esta noche ha habido una fuerte helada y escarcha. La temperatura termométrica ha bajado, pero no tanto como se esperaba, atendido el riguroso frio que se dejaba sentir en la tarde de ayer."</i> DB. 20.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12749</div><br />
<div style="text-align: justify;">La neu i el fred afecten, com és de suposar, a gairebé tot el territori català. Per aquest motiu molts dels correus que arriben en fan referència: <i>"Según carta que nos dirigen de Cardona, reina allí un frio tan fuerte cual no se había dejado sentir de muchos años á esta parte…"</i> DB. 18.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12663</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Nos escriben de Vich que anteayer dia 19 nevó casi todo el dia y que ayer amaneció el dia sereno, haciendo un frio horroroso. El termómetro marcaba 8 grados bajo cero."</i> DB. 21.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12781</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Según escriben desde Monistrol, había nevado mucho los días 15, 16, 17 y 18 en dicho punto y los alrededores, habiéndose desprendido de la roca que está encima de la fuente llamada “dels Monjus”, que es la más celebrada de aquella montaña, una masa de hielo que tenía diez y seis palmos de grueso."</i> DB. 25.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12914</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKWSpnbLGypEM3xR4i6T52oIIM3lVawhR1WxqACUhw9VXgdQ0PBJnnXZRcetDbxcM3iyAjLgBhgi3TRvGsltQd5zfrLMIh3n6W0TzjVO-xJSHdpRqJ7W9boR1Q1goIf2PrxD1ENbsTLHM/s1600/SantFeliuBarco.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKWSpnbLGypEM3xR4i6T52oIIM3lVawhR1WxqACUhw9VXgdQ0PBJnnXZRcetDbxcM3iyAjLgBhgi3TRvGsltQd5zfrLMIh3n6W0TzjVO-xJSHdpRqJ7W9boR1Q1goIf2PrxD1ENbsTLHM/s400/SantFeliuBarco.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Sant Feliu de Guíxols a finals del segle XIX o, potser, a principis del segle XX.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però voldria destacar una carta molt elaborada i molt agradable de llegir, enviada al Diari de Barcelona:</div><br />
<div style="text-align: justify;">Carta de Sant Feliu de Guixols. 22 de Desembre de 1859:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Tenemos el frio en casa, en la calle y por estos alrededores, de modo que es nuestro compañero inseparable por do quiera que vamos.<br />
Por más que le cerremos las puertas, por más que intentemos obstruirle el paso y aún cuando al sentirle nos cubramos el rostro, hace de todo el mayor desprecio entrometiéndose y molestándonos sin atención ni respeto. Adversario ligero, sutil e invisible, no hallamos quites con que parar sus golpes: solo una reunión numerosa parece que le impone y ahuyenta, así como le mantiene á una respetuosa distancia un fuego continuo y bien nutrido.<br />
No pudiendo penetrar por dentro, la tierra se reúne y amontona en su superficie; por este motivo se hallan cubiertos de escarcha y de hielo los montes que nos rodean y los campos y los caminos que tenemos á la vista.<br />
Lo que tuvo de ardoroso el calor del pasado estío tiene de helado el frio del presente invierno: diríase que el aire necesita esta impregnación glacial para desquitarse de la que sufrió el último verano; si así es, creemos que no tardará en darse por satisfecho, porque la compensación se efectúa con la mayor rapidez.<br />
El mercurio de los termómetros se acurruca y encoge como nosotros, mostrándose bajo cero de algunos días acá.<br />
Solo la mar se muestra impasible cual si fuese agena á esta contienda que ha de sufrir la temperatura: mansa cual en los bellos días de la primavera deja que naveguen sin zozobra los marinos que la cruzan y los pobres pescadores á quienes ella da sustento.<br />
¡Ojalá continúe en tan bonancible estado y disminuya el escesivo frio que tanto nos aqueja!<br />
Afortunadamente tienen trabajo las clases jornaleras y no se presentan á nuestros ojos los tristísimos cuadros que la miseria crea: además, hay caridad y filantropía entre estos habitantes, y con tales circunstancias son un tanto llevaderas las épocas más calamitosas para los indigentes."</i> DB. 23.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12871-72</div><br />
<div style="text-align: justify;">Poc a poc, el fred baixa la seva intensitat però la pluja desllueix el dia de Nadal, evitant el passeig però omplint els llocs sota sostre: <i>"La lluvia que cayó continuadamente en el día de ayer mantuvo completamente desiertos los paseos. No lo estuvieron empero los templos, los espectáculos y los establecimientos públicos."</i> DB. 26.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12947</div><br />
<div style="text-align: justify;">El dia de Sant Esteve, per contra, va ser el vent el que va molestar als barcelonins: <i>"El fuerte viento que reinaba, aún más que la fiesta del día, motivó que se buscase un refugio en las diversiones públicas."</i> DB. 27.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12993</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'any 1859 s'exhauria sense precipitacions i temperatures entre 10 i 20ºC, però el que més preocupava als catalans, i com no a tots els espanyols, eren les noticies de la guerra a l'Àfrica que començaven a arribar amb bons auguris que s'acabarien confirmant durant el hivern de 1860.</div><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-38436152165130647842012-12-31T11:06:00.000+01:002013-01-07T11:46:29.053+01:00Nadal de 1962. Recull d'articles, imatges, videos...De la nevada del 25 de Desembre de 1962 se'n ha parlat molt, tant que és, de ben segur, el fenomen meteorològic més conegut pels catalans en tota la història, evidentment des de fa 50 anys.<br />
<br />
Aquí deixo alguns dels articles que s'han publicat a Internet, reculls de imatges, programes de radio i documentals de televisió. Hi ha per tothom. Si no esteu una mica cansats de la nevada de sempre, comenceu a fer clic per on més us agradi.<br />
<br />
<br />
En primer lloc, uns articles del bloc <b>La gota fría</b> d'en Josep Maria Gasca.<br />
<br />
<ul><li><a href="http://lagotafria.blogspot.com.es/2012/12/la-nevada-del-ano-1962-en-barcelona-1.html">La nevada del año 1962 en Barcelona. Parte 1ª.</a></li>
</ul><ul><li><a href="http://lagotafria.blogspot.com.es/2012/12/meteorologia-la-nevada-de-1962-en.html">La nevada de 1962 en Barcelona.</a></li>
</ul><ul><li><a href="http://lagotafria.blogspot.com.es/2012/12/meteorologia-vivi-la-nevada-en.html">Viví la nevada en Barcelona de 1962.</a></li>
</ul><br />
<ul><li>També podeu fer una mirada a l'àlbum de fotografies de la nevada a la pàgina de Facebook de <a href="http://www.facebook.com/medi/set/?set=a.223966854393549.45761.100003407088637&type=3">Barcelona Coleccionismo</a>.</li>
</ul><br />
<ul><li>També a Youtube podeu trobar tot un seguit de <a href="http://www.youtube.com/results?search_query=nevada+1962+barcelona&oq=nevada+1962&gs_l=youtube.1.1.0l2.13410.20386.0.23575.15.10.2.3.3.0.98.788.10.10.0...0.0...1ac.1.xP9P7FEflII">vídeos amb imatges de la nevada de Nadal de 1962</a> pujats a la xarxa per diferents usuaris.</li>
</ul><br />
<ul><li>Àudio del programa La Tarda de Barcelona del dia 24 de Desembre de 2012 a COM Radio on varem participar jo mateix, Joaquim Ibáñez, i Josep Maria Gasca. Seleccioneu a partir del minut 22' 00".</li>
<iframe frameborder="0" height="70" name="iframe_audio" scrolling="no" src="http://xarxaradio.cat/audio/43375/embed" width="400"></iframe></ul><br />
<ul><li>Enllaç al vídeo de Televisió de Catalunya sobre l'esdeveniment:</li>
<a href="http://www.tv3.cat/videos/4395111/Especial-50-anys-de-la-Gran-Nevada">Especial 50 anys de la Gran Nevada</a></ul><br />
<ul><li>Vídeo de Televisió Espanyola:</li>
</ul><div class="VideoContainer" data-assetid="1620853_ca_videos" data-idmanager="" data-location="embed_videos" data-permalink="http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/arxiu-tve-catalunya-memoria-popular-nevada-del-1962/1620853/" data-sust="false" itemprop="Video" itemscope="itemscope" itemtype="http://schema.org/VideoObject"><span class="hddn" itemprop="name" style="display: none;">Arxiu TVE Catalunya - Memòria Popular: La nevada del 1962</span><object data="http://www.rtve.es/swf/4.1.18/RTVEPlayerVideo.swf" height="239" id="" type="application/x-shockwave-flash" width="425"><param name="movie" value="http://www.rtve.es/swf/4.1.18/RTVEPlayerVideo.swf"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="bgcolor" value="#000000"><!-- solo video--><param name="wmode" value="opaque"><param name="quality" value="high"><param name="flashvars" value="assetID=1620853_ca_videos&location=embed_videos"><a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/arxiu-tve-catalunya-memoria-popular-nevada-del-1962/1620853/" itemprop="url"><span class="videoplay"><strong>Veure vídeo</strong></span><img width="425" src="http://img.irtve.es/imagenes/arxiu-tve-catalunya-memoria-popular-nevada-del-1962/1356353052994.jpg" alt="Arxiu TVE Catalunya - Memòria Popular: La nevada del 1962" title="Arxiu TVE Catalunya - Memòria Popular: La nevada del 1962" itemprop="Image" /></a></object></div><ul style="background: url('http://www.rtve.es/favicon.ico') no-repeat left 2px; border-bottom: 1px solid #999; display: block; font-size: 10px; padding: 4px 0 8px 5%; text-align: left; width: 95%;"><li style="display: inline;"><a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/arxiu-tve-catalunya-memoria-popular-nevada-del-1962/1620853/" title="Arxiu TVE Catalunya - Memòria Popular: La nevada del 1962"><b>Arxiu TVE Catalunya - Memòria Popular: La nevada del 1962</b></a></li>
</ul>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-1758453831430080552012-12-25T11:36:00.000+01:002012-12-31T11:37:26.937+01:00Nadal de 1962. La nevada a CerdanyolaSens dubte la nevada del dia de Nadal de 1962 ha quedat en l'imaginari popular per diferents motius, el més important, com no, va ser les dimensions de la nevada amb uns gruixos espectaculars que situada a nivell històric podríem afirmar gairebé que va ser la més gran nevada que ha rebut Barcelona i les comarques del seu voltant, especialment les de la façana costanera, des de que tenim referències meteorològiques.<br />
<br />
No m'estendré massa en aquesta entrada i ja ho faré més detingudament més endavant, ara només posaré unes imatges de Cerdanyola del Vallès, que és on visc i que mereix un lloc a la petita història de l'esdeveniment.<br />
<br />
La majoria de les imatges d'aquella nevada, de la mateixa manera que de la riuada de Setembre de 1962, pertanyen a <a href="http://www.cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/entrevistes/2003/11/10/gabriel_escursell_-_fotxgraf._premi_premi_especial_sant_martx.html">Gabriel Escursell</a>, així com altres autors dels quals no conec la identitat. <a href="http://www.salillas.net/">Andreu Salillas</a>, mitjançant el seu web ha publicat unes quantes. Gràcies a tots ells.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbWjjZ5hagXKI_Td4LFM7vmAJzP6e51_XwEvMPqiOGXx7YkvBZ79wkMJ18ist0ywq-NgW8xdva72FZWOKi_eyOZKqjvIh51HIbGRr7P3p4uz4oT6pem22yfK6DuN4deQ2QZsQAS8dcUxE/s1600/Autobus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="239" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbWjjZ5hagXKI_Td4LFM7vmAJzP6e51_XwEvMPqiOGXx7YkvBZ79wkMJ18ist0ywq-NgW8xdva72FZWOKi_eyOZKqjvIh51HIbGRr7P3p4uz4oT6pem22yfK6DuN4deQ2QZsQAS8dcUxE/s400/Autobus.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWWUK_fDur0mCPxMv4lRviQ8I-TKqKgZ0JH_7Vunik62RpXcnWokcOr38-_XTsxhtcdjsXOzijoggz0Oohh5vHPmsVuVB2QnqdbssO-GKMBHX_J0GwCXIXTtVT79A8Ut-P_vHsx7zSiE/s1600/600+enterrat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="247" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWWUK_fDur0mCPxMv4lRviQ8I-TKqKgZ0JH_7Vunik62RpXcnWokcOr38-_XTsxhtcdjsXOzijoggz0Oohh5vHPmsVuVB2QnqdbssO-GKMBHX_J0GwCXIXTtVT79A8Ut-P_vHsx7zSiE/s400/600+enterrat.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwE6gEJe2H7rM92fD6c49_D8PV5Zoq2GxTXPiNoYbtFtTMD1qpBcWShJ4edtgIjDFRilPsmHS8R-Syjzgbe4utAWmN8ihCLSaKorAL1H4Qhba_U3usYlCbfKStYgVas99hE3smD6mbOmc/s1600/Ajuntament.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="259" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwE6gEJe2H7rM92fD6c49_D8PV5Zoq2GxTXPiNoYbtFtTMD1qpBcWShJ4edtgIjDFRilPsmHS8R-Syjzgbe4utAWmN8ihCLSaKorAL1H4Qhba_U3usYlCbfKStYgVas99hE3smD6mbOmc/s400/Ajuntament.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj58RhnINbslARJFTotamGEvYJSY7FwjAGQj-vlnWuTWqhRNuQBjEgChy3_sJ9wfaRYkw2Lz2Bm_Ym969MTvbEAJ0cHbXrG6qsu9DSwK5k31EKZlSagl0toxt_Tz5wtfKTC8R8YakLIX4g/s1600/Arbre+tombat+per+el+pes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="246" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj58RhnINbslARJFTotamGEvYJSY7FwjAGQj-vlnWuTWqhRNuQBjEgChy3_sJ9wfaRYkw2Lz2Bm_Ym969MTvbEAJ0cHbXrG6qsu9DSwK5k31EKZlSagl0toxt_Tz5wtfKTC8R8YakLIX4g/s400/Arbre+tombat+per+el+pes.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvxS5u_lvBzYJw2s4OxooJtQnaupPx385U1_-BrO8KnK9ciBnhdXQB5yO2D2eKRhr6MBuiPh1mnn9ZcHcHugqPyeOeuDwiO2diNfC0s-j3XOoIMiUVJuA__TrNL_5-5F4Bc69z-kkLiMQ/s1600/Autobus+inmobilitzat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="256" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvxS5u_lvBzYJw2s4OxooJtQnaupPx385U1_-BrO8KnK9ciBnhdXQB5yO2D2eKRhr6MBuiPh1mnn9ZcHcHugqPyeOeuDwiO2diNfC0s-j3XOoIMiUVJuA__TrNL_5-5F4Bc69z-kkLiMQ/s400/Autobus+inmobilitzat.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdE0seZdMnr3ZKflpC3U6VkRnE_qoh5YSm0h-gN032Hto_Chg8bFPBUebPYD2XfZd9Kc5R6HsAc1Li92tl84A6aZamQ9IHpYgBVSp-rTmIzguqXy1l9GGNHSnmU6YOZ2oGkwO6Wwoc8E/s1600/Cerdanyola.+L%2527estaci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="248" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdE0seZdMnr3ZKflpC3U6VkRnE_qoh5YSm0h-gN032Hto_Chg8bFPBUebPYD2XfZd9Kc5R6HsAc1Li92tl84A6aZamQ9IHpYgBVSp-rTmIzguqXy1l9GGNHSnmU6YOZ2oGkwO6Wwoc8E/s400/Cerdanyola.+L%2527estaci%25C3%25B3.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj31TYz6vK0ELeQLZIw3-sitZi9ss0XjM0uKvcte2y-0Om4-ZTr_Dn56y-jcNYMI68RsOAdynUUKICYLvANPqJxDq9eiiPMo7wZ_dQqhn53xqOXpQykSJAmuvhf_c5Gggfy80eVrCYPv48/s1600/Av.+Catalunya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="249" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj31TYz6vK0ELeQLZIw3-sitZi9ss0XjM0uKvcte2y-0Om4-ZTr_Dn56y-jcNYMI68RsOAdynUUKICYLvANPqJxDq9eiiPMo7wZ_dQqhn53xqOXpQykSJAmuvhf_c5Gggfy80eVrCYPv48/s400/Av.+Catalunya.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtj4v1_6yyRzA-Ges9kWbXS4qVmDyY1KGeCd4tDlgkLg_QG-CVHM5EHcCE1OcrGKpPk2SvU_j9OEy4X9Jy4oBV5dxD6Wln9g5FTA_51kYAZXzagPJo2Wt1v7Hwy-xG8KbNO7dBQPnPMMk/s1600/Carrer+Sant+Ramon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="269" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtj4v1_6yyRzA-Ges9kWbXS4qVmDyY1KGeCd4tDlgkLg_QG-CVHM5EHcCE1OcrGKpPk2SvU_j9OEy4X9Jy4oBV5dxD6Wln9g5FTA_51kYAZXzagPJo2Wt1v7Hwy-xG8KbNO7dBQPnPMMk/s400/Carrer+Sant+Ramon.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRba_dXRyWoMRCYl48oDw81_riecQoRJ0sMwhyphenhyphencxGw0BlSEuAAqK4U7g_u4NbONM8NCQ1GYqIF58vkX_QFX7EdCMeAyxKqhyOKI5F6to3gxqWZRvcKP1pqOPCJnqZxfd79yHyH-vvsguo/s1600/Carretera+de+Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="269" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRba_dXRyWoMRCYl48oDw81_riecQoRJ0sMwhyphenhyphencxGw0BlSEuAAqK4U7g_u4NbONM8NCQ1GYqIF58vkX_QFX7EdCMeAyxKqhyOKI5F6to3gxqWZRvcKP1pqOPCJnqZxfd79yHyH-vvsguo/s400/Carretera+de+Barcelona.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKTkYan7Kz-XBkjabLtfiSaXoSotSg_eOZomVftjFvqqJy2BPZDTtqDzbFhz5uBzJtSQjsknRbRpISpQLEkQQ4d8JY0gUyvgeXrqfz_IG-chY8KpsfJb1qpmRdv9cHox5QajIIXtRJBag/s1600/Centre+del+poble.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="264" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKTkYan7Kz-XBkjabLtfiSaXoSotSg_eOZomVftjFvqqJy2BPZDTtqDzbFhz5uBzJtSQjsknRbRpISpQLEkQQ4d8JY0gUyvgeXrqfz_IG-chY8KpsfJb1qpmRdv9cHox5QajIIXtRJBag/s400/Centre+del+poble.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh32ild2DPSdRjuB7LRS1G_qFd6H3lZfyERKFR-S-44CA5qjh8b6ID8tyZub03a_PkJxdkmYMsrsEZj6AXXcXyGPbwzbDWjt2haNlb0ozsD8lHgr1inu87gOMBzJ9B6duklZ791Phr7wp4/s1600/El+riu+Sec+III.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="265" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh32ild2DPSdRjuB7LRS1G_qFd6H3lZfyERKFR-S-44CA5qjh8b6ID8tyZub03a_PkJxdkmYMsrsEZj6AXXcXyGPbwzbDWjt2haNlb0ozsD8lHgr1inu87gOMBzJ9B6duklZ791Phr7wp4/s400/El+riu+Sec+III.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqE1MQdcQo-oGYlZ9J66Yy0H7tdBYCffP1MbPiKa3RNCEi-EtFfdcoZ9k7Hn4oBWPgWaRD9o8nUEEmp1EYnEojEFTpPzIKPsmEX5fP__mheMWwDiHku87JrGx66a5JCm53Q-ow76cXoqg/s1600/Cerdanyola.+Tren+bloquejat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="275" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqE1MQdcQo-oGYlZ9J66Yy0H7tdBYCffP1MbPiKa3RNCEi-EtFfdcoZ9k7Hn4oBWPgWaRD9o8nUEEmp1EYnEojEFTpPzIKPsmEX5fP__mheMWwDiHku87JrGx66a5JCm53Q-ow76cXoqg/s400/Cerdanyola.+Tren+bloquejat.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWR4Pdu98bRtdh95FsQyJhosVB5MKLsJP9JLUvuus_ULvFGaHNRExRYUcDdrigq6iXCIi6OhZahle-MRE5a3iNb5CVthedJvwGFMXK2A9H3mBX4eGHyhbaL1JCmw7chsXkF1UemtSTKVU/s1600/El+riu+i+el+tur%25C3%25B2+de+Montcada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="277" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWR4Pdu98bRtdh95FsQyJhosVB5MKLsJP9JLUvuus_ULvFGaHNRExRYUcDdrigq6iXCIi6OhZahle-MRE5a3iNb5CVthedJvwGFMXK2A9H3mBX4eGHyhbaL1JCmw7chsXkF1UemtSTKVU/s400/El+riu+i+el+tur%25C3%25B2+de+Montcada.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRZ0RZ9xR-RhfrHERzygYlkn8JXp4_tjO4BGD7DW0kPtyAJr_MTgitGGGuTSqh5y98DnyzUp3-YMTOY7gpfX1aehHgsd-3Fm5OLkD-bNe6EXkxB9r7RhU0FXwE4zntNkeMmUmanuH_kLw/s1600/El+riu+Sec+I.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="255" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRZ0RZ9xR-RhfrHERzygYlkn8JXp4_tjO4BGD7DW0kPtyAJr_MTgitGGGuTSqh5y98DnyzUp3-YMTOY7gpfX1aehHgsd-3Fm5OLkD-bNe6EXkxB9r7RhU0FXwE4zntNkeMmUmanuH_kLw/s400/El+riu+Sec+I.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPzkQf0lkeVMPSfuvdAbPQhIv7wsCzHOCezEz_wYkuAlmS1tp1IJG3-5w-tNAYYVYEfSqPTodkxkSFMfxTDVmiDt6GNJxk9CNsGDI0yb7JKpX30P93mF5xgoq1SFGM3WUzFV5m5zZm05A/s1600/El+riu+Sec+II.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="266" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPzkQf0lkeVMPSfuvdAbPQhIv7wsCzHOCezEz_wYkuAlmS1tp1IJG3-5w-tNAYYVYEfSqPTodkxkSFMfxTDVmiDt6GNJxk9CNsGDI0yb7JKpX30P93mF5xgoq1SFGM3WUzFV5m5zZm05A/s400/El+riu+Sec+II.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1iM8HwGSvMULH-QP7F6_0LgwzdaiXbH7CmcYfescIh9N_qehXrmrgqb_M3-AXlZWvDxSqfSuNRfqa4VNsZy6wrPRTTm2eGIkFF0QWPAawL28wovY8QAezjuJ3jhyphenhyphenXoWDzo4Ow5-Ksmt0/s1600/No+s%2527ho+creien%2521%2521.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="269" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1iM8HwGSvMULH-QP7F6_0LgwzdaiXbH7CmcYfescIh9N_qehXrmrgqb_M3-AXlZWvDxSqfSuNRfqa4VNsZy6wrPRTTm2eGIkFF0QWPAawL28wovY8QAezjuJ3jhyphenhyphenXoWDzo4Ow5-Ksmt0/s400/No+s%2527ho+creien%2521%2521.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz6vgp_tt99Fjf5YWbgg2Q2f8LNHRz9lqDSta2wtvXUZ2Ixs6bWAJVvi5ZM2xUE7_douN0DQrqWbIfO__YJyCTEsaE5ng9vlMGFTe15k6omsr0OwGyX_Um1HKM4Et-Z1qopjRrhIE0b0Q/s1600/Gruix+espectacular.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="266" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz6vgp_tt99Fjf5YWbgg2Q2f8LNHRz9lqDSta2wtvXUZ2Ixs6bWAJVvi5ZM2xUE7_douN0DQrqWbIfO__YJyCTEsaE5ng9vlMGFTe15k6omsr0OwGyX_Um1HKM4Et-Z1qopjRrhIE0b0Q/s400/Gruix+espectacular.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlua7lsC6VbmF7nM0r5ZrTKORocM8IOpbO_UrxvpZIg6u63weGosRJSqikZntsznYDB0rWfThC2Gj4iyep3FghfPL7r1egYcAsbT0xJ8M8UbODB3E-n2sCtYuFxBfKmGiOdX1bzcUhHV4/s1600/Les+afores.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="268" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlua7lsC6VbmF7nM0r5ZrTKORocM8IOpbO_UrxvpZIg6u63weGosRJSqikZntsznYDB0rWfThC2Gj4iyep3FghfPL7r1egYcAsbT0xJ8M8UbODB3E-n2sCtYuFxBfKmGiOdX1bzcUhHV4/s400/Les+afores.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSbzOq0eCE5MqtbMmXmk7NmCBcETfBtKrGPu3JvUrua4hK8OWH-zURIv0V1Uy1M5XNoaQlIhdYzVEb1lrWQglH1Z6lakdZFjBa_PlqTK-HLkPhQkaCzx5csWwZHw1yuyKWHouUgwJK80c/s1600/L%2527estaci%25C3%25B3+I.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="266" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSbzOq0eCE5MqtbMmXmk7NmCBcETfBtKrGPu3JvUrua4hK8OWH-zURIv0V1Uy1M5XNoaQlIhdYzVEb1lrWQglH1Z6lakdZFjBa_PlqTK-HLkPhQkaCzx5csWwZHw1yuyKWHouUgwJK80c/s400/L%2527estaci%25C3%25B3+I.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioYnBGgvlVqMKlcUi7-_mSutFabv6NjHLwTPy9gFwbs-xlM-wGTnH6HbHLr6OFaHNGKWKaF7zuJ1CPhkuqGCUTFfDz_TnNr4Ii0rBxm31L5naqD0yB2lW3vHMdNTplOF9InOIwwQt32Bg/s1600/L%2527estaci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="271" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioYnBGgvlVqMKlcUi7-_mSutFabv6NjHLwTPy9gFwbs-xlM-wGTnH6HbHLr6OFaHNGKWKaF7zuJ1CPhkuqGCUTFfDz_TnNr4Ii0rBxm31L5naqD0yB2lW3vHMdNTplOF9InOIwwQt32Bg/s400/L%2527estaci%25C3%25B3.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhizEdjh996aJlx8MQpA98sRzkfug8_JH2hmTIU2ZieL-HZFhNmG3pPgTTFjvN-cnBjx73pNeTllMS6oZDoajwB5so8_WBj4Se28sBuvCSqVjafL5E7R4DCtecrqMfhEAxWqyzA8oaPjyo/s1600/Vista+del+poble.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="261" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhizEdjh996aJlx8MQpA98sRzkfug8_JH2hmTIU2ZieL-HZFhNmG3pPgTTFjvN-cnBjx73pNeTllMS6oZDoajwB5so8_WBj4Se28sBuvCSqVjafL5E7R4DCtecrqMfhEAxWqyzA8oaPjyo/s400/Vista+del+poble.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjScPizaoI5KJPp71yLaHVsE5KAzg-C5VRkms5sXLVcb9hlOYKynZgIMwi85JuievSIa8b66MImRrETUuHR_9QXHw9cBg2j4Ojqg08CNhJDuLylAkaGU_3R6_wd7sQkr-jmjyvXi2OV33Y/s1600/Pont+de+l%2527estaci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="257" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjScPizaoI5KJPp71yLaHVsE5KAzg-C5VRkms5sXLVcb9hlOYKynZgIMwi85JuievSIa8b66MImRrETUuHR_9QXHw9cBg2j4Ojqg08CNhJDuLylAkaGU_3R6_wd7sQkr-jmjyvXi2OV33Y/s400/Pont+de+l%2527estaci%25C3%25B3.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik0tJXUGieNGK0LPErwONr5gC1wfKejWTWXhemvzozkpLEy4iJECEB2ZLzzy4twyoqPUAClGO7iDxsFQKhelrxoyjnOOCwZ7N0NoFzDqd0ObsBN3vI-OnzBMIVkBscgGaQ-zNB0cOvrNs/s1600/Potser+Cordelles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="266" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik0tJXUGieNGK0LPErwONr5gC1wfKejWTWXhemvzozkpLEy4iJECEB2ZLzzy4twyoqPUAClGO7iDxsFQKhelrxoyjnOOCwZ7N0NoFzDqd0ObsBN3vI-OnzBMIVkBscgGaQ-zNB0cOvrNs/s400/Potser+Cordelles.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimWw25xq5ZKza_GW7w5ahpLri90GrZKRRHVRXLkdHSd1Hm006vE3-7csURzfJyz53d3H0kEDTxm736uuwkZw32EJO5n4XHErlh1zmwpjEDNe7WqycJEnNz2ncgk03728Rn8ItaDFvVBlc/s1600/Quatre+Cantons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="257" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimWw25xq5ZKza_GW7w5ahpLri90GrZKRRHVRXLkdHSd1Hm006vE3-7csURzfJyz53d3H0kEDTxm736uuwkZw32EJO5n4XHErlh1zmwpjEDNe7WqycJEnNz2ncgk03728Rn8ItaDFvVBlc/s400/Quatre+Cantons.jpg" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDvkbfQBExtYU6cKOEEVOdT66g0jgGwMz6ctlQ9eEhyphenhypheni6Xkx55i7KPRpEs-eyc5XW-Za2-LVxqufJKUxSnIWUlRLJZiQmLFcrPwTmsFWZjdGv1EodeBSM30VSakvLhK_hDilwTSPCXJ3Q/s1600/Tren+aturat+per+la+neu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="258" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDvkbfQBExtYU6cKOEEVOdT66g0jgGwMz6ctlQ9eEhyphenhypheni6Xkx55i7KPRpEs-eyc5XW-Za2-LVxqufJKUxSnIWUlRLJZiQmLFcrPwTmsFWZjdGv1EodeBSM30VSakvLhK_hDilwTSPCXJ3Q/s400/Tren+aturat+per+la+neu.jpg" /></a></div><br />
Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-25943834608637243852012-12-10T22:59:00.000+01:002012-12-15T23:00:15.876+01:00Desembre de 1943. Temporal de pluges<div style="text-align: justify;">Desembre de 1943, Barcelona viu una postguerra molt dura. La insurrecció feixista guanya la Guerra Civil amb el suport nazi que en aquests anys estava devastant Europa. Espanya n'havia quedat al marge a la Segona Guerra Mundial però el suport del règim de Franco al Reich de Hitler era inqüestionable atès a la premsa publicada aleshores i que hom pot trobar a qualsevol hemeroteca. D'aquest suport va néixer la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Divisi%C3%B3n_Azul">División Azul</a>, una unitat de voluntaris espanyols que el Juliol de 1941, coincidint amb la ofensiva nazi sobre territori rus, va sortir per lluitar a les ordres de la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Wehrmacht">Wehrmacht</a> al front de Rússia.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87mdpi4NQ30JKOLq7znznBLXyAbnqWDxvSbWmHlQLIYlG6Bgu9_IJcZoUu1pXdjXZYAQl9iMiUhzhkn9fDM7492FsXZLA3nCOjvxfOn3kJv_C9ouuMJC3NvQ2oTIlRtb49AayISmiqRo/s1600/1.942.+Estaci%25C3%25B3+de+Fran%25C3%25A7a.+Salutaci%25C3%25B3+nazi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87mdpi4NQ30JKOLq7znznBLXyAbnqWDxvSbWmHlQLIYlG6Bgu9_IJcZoUu1pXdjXZYAQl9iMiUhzhkn9fDM7492FsXZLA3nCOjvxfOn3kJv_C9ouuMJC3NvQ2oTIlRtb49AayISmiqRo/s400/1.942.+Estaci%25C3%25B3+de+Fran%25C3%25A7a.+Salutaci%25C3%25B3+nazi.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Salutació nazi durant la sortida dels trens de la estació del Nord de Madrid el 13 de Juliol de 1941. La sortida des de Barcelona va bastant més freda però amb tota la parafernàlia nazi.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La División Azul va lluitar en la batalla de Leningrad durant el cru hivern de 1941-42 i va patir moltes baixes tant per la cruesa del combat com pels efectes d'un fred brutal al que no estaven acostumats uns soldats, majoritàriament reclutes, els quals no anaven preparats en quan a roba i menjar.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Durant l'any 1943 l'exercit nazi comença a patir. Recula al front de Rússia i la Itàlia feixista de Mussolini capitula el 8 de Setembre. Aquest fet fa repensar al règim feixista de Franco la seva posició a la guerra i opta per una posició de neutralitat que permeti als aliats, que a finals de 1943 ja estan amb avantatge, un millor tracte al finalitzar el conflicte. Per aquest motiu, Franco va ordenar la dissolució d'aquest cos i durant el mes de Desembre de 1943 van anar arribant soldats a Espanya. El 18 de Desembre, en portada, La Vanguardia se'n feia ressò: <i>"Esta tarde entró por Irún, en España, una nueva expedición de voluntarios de la «División Azul», mandada por el comandante señor Crespo y compuesta por 37 oficiales, 121 suboficiales y 643 individuos de tropa, que fueron recibidos por las autoridades civíles y militares, jerarquías locales del Movimiento, camaradas de la Sección Femenina y numeroso público. Una compañía del regimiento de Infantería, número 24, con bandera y banda rindió honores, interpretandose el himno nacional. El numeroso público acogió a los voluntarios con grandes aplausos y vivas a España, al Caudillo, al Ejercito y a la «División Azul»."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Malgrat això, el vincle falangista amb el Reich nazi va mantenir-se tota la guerra i aquell mateix mes es va crear la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Legi%C3%B3n_Azul">Legión Azul</a> que va lluitar vinculada a les <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Schutzstaffel">SS</a> fins la caiguda de Berlín.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV0dtsbPlUujPjS5G7Zh7DqotafSPlJMtQG-3YoEBawKjxB4lPoJPLkSo8cGoxkl3dOq2p1qwfMb7i7y9FXzu4ySyJx6m-rpXPLt2vNOgT7MhODDVAcLGCTlV5bdBh9NEvSM7Nm57b9Ho/s1600/1943vang12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV0dtsbPlUujPjS5G7Zh7DqotafSPlJMtQG-3YoEBawKjxB4lPoJPLkSo8cGoxkl3dOq2p1qwfMb7i7y9FXzu4ySyJx6m-rpXPLt2vNOgT7MhODDVAcLGCTlV5bdBh9NEvSM7Nm57b9Ho/s400/1943vang12.jpg" width="267" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La guerra era el tema principal a la premsa el Desembre de 1943.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El racionament i la economia de subsistència dominen tots els estrats de la societat catalana. A Barcelona més concretament, una ciutat castigada especialment pel règim de Franco pel seu suport a la República fins el final de la Guerra Civil, el patiment és gran i la fam és més present que no pas al món rural.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Enmig d'aquest panorama descoratjador acaba la tardor de 1943. Però les desgràcies no només serien conseqüència de la estupidesa dels homes, la meteorologia voldria afegir una mica més de calamitat.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Desembre de 1943 havia començat prou plujós i entre el dia 4 i el 6 una depressió centrada sobre Portugal, però que en superfície comporta vents de llevant, deixa a Barcelona quantitats apreciables de precipitació com són els 79,5 mm a l'observatori Fabra o els 64,8 mm de l'aeroport. L'ambient no és molt fred si no és per unes màximes curtes, entre 9 i 14 graus al Tibidabo, a causa de la poca irradiació solar.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La calma meteorològica torna però és un miratge ja que des del nord d'Europa es despenja un embossament d'aire fred que portarà un descens de temperatures i neu a cotes baixes a moltes comarques catalanes, a Barcelona comença a ploure el dia 12 amb temperatures inferiors als 5ºC, i del nord de la Península. El Barça juga a Oviedo y empata <i>"entre el granizo de una fragorosa tempestad"</i> y es suspèn el partit de Osasuna a la segona divisió. A moltes comarques de l'Aragó la neu provoca problemes de mobilitat: <i>"Se reciben noticias de diferentes comarcas de la provincia dando cuenta de que persisten los temporales de nieve, que han originado perturbaciones en las comunicaciones ferroviarias y por carretera, habiendo quedado interrumpidos los servicios de la línea ferroviaria Zaragoza-Valencia, por Cariñena y Caminreal. Entre Muñeza y Utrillas, el tren correo ha quedado detenido y se trabaja, durante todo el día para dejar expedita la vía. Sigue nevando copiosamente en esta zona y en Zaragoza ha llovido y hace bastante frío."</i> La Vanguardia. 15.12.1943. Pàg. 7</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL_4vORAMiyQYwyObx5i6rJnpPss6jjFU0x0Y-InLRqe8kLV5_70ynsfJUrm-WY3iPUV9Nwyi3K0mWqWoDP9Yzqvb2O0vooohMeIs_2hDexYtgvPCVT5hSrGtuDdUsa96bnNwTcwSoWAI/s1600/1943modis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL_4vORAMiyQYwyObx5i6rJnpPss6jjFU0x0Y-InLRqe8kLV5_70ynsfJUrm-WY3iPUV9Nwyi3K0mWqWoDP9Yzqvb2O0vooohMeIs_2hDexYtgvPCVT5hSrGtuDdUsa96bnNwTcwSoWAI/s400/1943modis.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Les modistes de Barcelona celebren el dia de Santa Llúcia malgrat el dia plujós i desagradable.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Però el fred no ve per quedar-se i la bossa freda se'n va cap a l'estret de Gibraltar temperant l'ambient però quedant vents de llevant a la costa catalana. Un nou temporal estava servit però Deu n'hi do com va ser de potent. A La Vanguardia de la època, a les pàgines titulades Vida de Barcelona, una crònica del que passava a la ciutat, amb un pes important dels espectacles teatrals o musicals, i que portava per títol <b><i>Ayer...</i></b> ens feia una descripció del dia 14 de Desembre: <i>"Hacía años que no se conocía en Barcelona un temporal tan persistente, tan sin tregua como el que ayer azotó la ciudad. Desde las cuatro de la madrugada, en que se inició con gran violencia, hasta las horas en que escribimos estas líneas, el agua cae sin descanso, con terquedad de fuerza elemental desatada, y el viento, con furia casi de vendaval, impele en remolinos las cortinas de lluvia, haciendo inútil la protección de los paraguas y aun la más sólida de los impermeables.<br />
Con tal tiempo queda dicho que la ciudad tuvo durante toda la jornada un aire triste, casi desolado, y que por la noche fue todavía más sombrio el panorama urbano.<br />
Salvo el Teatro del Liceo, que por celebrar su función inaugural estuvo muy concurrido, si bien el acontecimiento no tuvo el brillante relieve de otros años, los demás espectáculos se vieron convertidos en verdaderos desiertos, pues el furor del tiempo ahuyentó incluso a los que suelen frecuentarlos con vales y pases."</i> La Vanguardia. 15.12.1943 Pàg. 8</div><br />
<div style="text-align: justify;">La quantitat recollida en 24 hores és molt important i supera els 100 mm als observatoris oficials, Fabra 123,2 mm i aeroport 130,5 mm, però de ben segur que hi han llocs on els registres van ser superiors.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Al dia següent, els efectes del temporal de llevant es deixen notar afectant a la elaboració de productes de primera necessitat: <i>"A primeras horas de la madrugada, parte de Barcelona y su provincia quedó sin corriente eléctrica, motivo por el que en algunos barrios no se pudo fabricar el pan, ya que quedaron inmovilizadas las máquinas amasadoras."</i> LV. 16.12.1943 Pàg. 11</div><br />
<div style="text-align: justify;">Diverses inundacions en algunes barriades i despreniments de roques a Montjuïc o caigudes de murs a alguns carrers són alguns dels incidents que publica la premsa oficial però el fet més luctuós és l'electrocució d'un home per la caiguda d'un cable d'alta tensió: <i>"A las cinco de la mañana, en la calle Bach de Roda, esquina a la de Curtidores, se desprendió un cable de alta tensión que alcanzó al obrero Pedro García Gómez, de 50 años, matándolo en el acto. Se trataba de un obrero vidriero que se dirigía al trabajo para emprender sus tareas a las seis de la mañana."</i> LV. 16.12.1943 Pàg. 11</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però el més espectacular va ser l'enfonsament del pont de Santa Coloma: <i>"A primera hora de la tarde de ayer, a consecuencia de la fuerte crecida del Besós, quedó destruido el puente que une Santa Coloma de Gramanet con la barriada de San Andrés, a través del cual se efectúa todo el tráfico entre aquella primera población y Barcelona. El pilar central del puente comenzó a ceder a la una menos cuarto, dando tiempo a que cesara el tráfico rodado. Poco después se derrumbaba el arco central y a la media hora, las partes laterales, sin registrarse desgracias personales."</i> LV. 16.12.1943 Pàg. 11</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy34pfGt3l_a95IucgA4c0H1IxZIdaccqLvWYZx4g0t7FUDJQeFFYKIxG5H00HzYA_VdKQnCgJyAaUBC4r1V35JwRAxSMEznKAJfTPVEQE0t3ixuBV-JfS-E2oraZJDuTdPvHQGMm7fEw/s1600/1943vang.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy34pfGt3l_a95IucgA4c0H1IxZIdaccqLvWYZx4g0t7FUDJQeFFYKIxG5H00HzYA_VdKQnCgJyAaUBC4r1V35JwRAxSMEznKAJfTPVEQE0t3ixuBV-JfS-E2oraZJDuTdPvHQGMm7fEw/s400/1943vang.jpg" width="255" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La portada de La Vanguardia del 17 de Desembre de 1943. Els efectes del temporal a Barcelona compartien protagonisme amb les imatges pròpies de la guerra al món.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">El efectes en el transport van més enllà de la caiguda d'aquest pont i es va veure afectat el transit aeri, molt discret en aquelles dates doncs només hi havia el vol a Madrid i un avió que venia de Stuttgart, perquè <i>"Durante todo el día, las pistas del Aeródromo del Prat, permanecieron completamente inundadas, por lo que continuó interrumpido el servicio."</i> Molts dels vaixells que tenien previst sortir del port de Barcelona van tenir que seguir ancorats i el transport ferroviari va quedar interromput ja fos per inundacions o per moviments de terres a causa de la gran quantitat d'aigua acumulada. No cal dir que moltes carreteres es van veure afectades també, especialment les de les comarques més baixes i les properes a rius i rieres.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La crescuda dels rius va ser extraordinaria en el cas del Llobregat, Besòs i Tordera. Ja he fet esment del Besòs amb la destrucció del pont de Santa Coloma però la Tordera no va ser menys: <i>"La Jefatura de Obras Públicas, cuyo personal adoptó desde los primeros momentos las medidas conducentes a contrarrestar en lo posible los efectos del temporal, ha facilitado un informe según el cual ha quedado destruido en parte el paso del Tordera, establecido durante la construcción del puente de dicho pueblo."</i> LV. 16.12.1943 Pàg. 11</div><br />
<div style="text-align: justify;">El Llobregat, com tantes altres vegades, va generar greus problemes a la comarca del Baix Llobregat: <i>"El puente sobre el Llobregat, en Molins de Rey, quedó inundado, alcanzando las aguas una altura de medio metro sobre el nivel del puente, por lo que el tráfico en la carretera general de Madrid a Francia se interrumpió."</i> LV. 16.12.1943 Pàg. 11. Però en les zones més baixes properes al Delta el drama de moltes famílies vorejava el pànic: <i>"Debido a la gran crecida del rio Llobregat, los campos lindantes quedaron completamente inundados. Para proceder al salvamento de los habitantes de las casas de campo, tuvo qué enviarse desde esta capital un equipo de pontoneros con barcazas, quienes libraron de una muerte cierta a una mujer y dos niños que pedían socorro desde la azotea, ya que las aguas habían invadido todos los pisos. El dueño de la casa no ha aparecido, ignorándose por el momento si se ha salvado o si pereció ahogado."</i> Com és de suposar, qualsevol carretera que travessava el riu va quedar malmesa: <i>"La carretera de Sitges, entre Cornellá y San Baudilio, quedó cortada por las aguas, ya que la crecida del Llobregat reviste caracteres graves."</i> LV. 16.12.1943 Pàg. 11</div><br />
<div style="text-align: justify;">No és massa habitual que aquestes pluges torrencials es produeixin al mes de Desembre, més pròpies en canvi dels mesos precedents com Setembre i Octubre, fins i tot Novembre, però el nostre clima te aquests cops i no era la primera vegada que passava pels volts de Nadal.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9g9fFEfBnSz-wNFhhALXMUJKpsq2CWhVRhC27xAU1wDfGt6ziKurKNq6RUt283VYDhfJDJVAmFKZtOmd8z0YY-7Ck_QN5Cn_lW_Amh8aPZg_W_uvC26Qx_G-B7kKAPn1ZEyzq25KAlRM/s1600/El+pont+de+Santa+Coloma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9g9fFEfBnSz-wNFhhALXMUJKpsq2CWhVRhC27xAU1wDfGt6ziKurKNq6RUt283VYDhfJDJVAmFKZtOmd8z0YY-7Ck_QN5Cn_lW_Amh8aPZg_W_uvC26Qx_G-B7kKAPn1ZEyzq25KAlRM/s400/El+pont+de+Santa+Coloma.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Un aspecte rellevant és la poca difusió de imatges, només hi han del pont de Santa Coloma, tant a la premsa diària com als setmanaris, comprensible per la falta de mitjans, però potser també cal remarcar que ens trobem en una època en que no hi havia llibertat de premsa i és molt possible que per part del règim, amb un país destrossat i amb uns aliats de guerra que ja no eren tan victoriosos, calia evitar ensenyar més desgràcies que les que dia a dia vivien la major part dels catalans i espanyols.</div><br />
<div style="text-align: justify;">És obvi que si en altres moments de la història les crítiques per les actuacions de les autoritats són ferotges, l'any 1943 tot són alabances evidentment per la censura oficial i la que el mateix periodista s'imposava per la seva pròpia seguretat. Així llegim a La Vanguardia el que van fer els governants al respecte, que ens ho creiem o no ja forma part del criteri personal: <i>"Las autoridades, inmediatamente de tener noticias de los accidentes ocurridos se personaron, en los lugares damnificados, ordenando los trabajos necesarios para atender a los que lo precisaban y para evitar mayores daños. Tanto el gobernador civil interino, señor Sánchez Cañete; como el jefe superior de Policía, coronel Asensi Cepero, permanecieron toda la madrugada de ayer en sus respectivos despachos manteniendo comunicación con todos los alcaldes de la provincia, al objeto de informarse de los daños sufridos y proceder al envío de socorros donde fuesen necesarios."</i> LV. 16.12.1943 Pàg. 11</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-10443280129258792122012-11-30T12:06:00.001+01:002023-01-29T12:33:24.780+01:00Nevades que agafen a la ciutat de Barcelona des de 1900<div style="text-align: justify;">Abans de posar una relació dels dies amb neu a Barcelona voldria matisar que es un fenomen molt subjectiu si el que es pretén és buscar una relació amb l’escalfament. Hi ha molts factors que influeixen en la presència de la neu, per tant, és difícil utilitzar una dada com a valor quantitatiu.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La illa de calor és un factor determinant però també ho és el tipus de neu, més seca o més humida, la intensitat de precipitació que permet que agafi o no i, també d’altres, com la utilització d’asfalt als carrers, els materials de construcció o les calefaccions que són fonts de calor que eviten de forma directa la formació d’una capa de neu. He constatat en escrits antics que parlen de que la neu agafava millor quan a Barcelona els carrers eren de terra, per exemple, i que les grans nevades, estil a la de març de 2010, són escasses a la plana costanera de Barcelona, ara i abans.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Per aquest motiu, i especialment per una qüestió de rigor, en aquests darrers 100 anys he preferit centrar-me en un indret concret on les observacions són fetes per personal preparat com és l’Observatori Fabra. Això permet establir una comparació més real entre nevades molt distants en el temps i objectivar el fenomen.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQe4yu9v-4SoEJztgvIORHuDo8M9Ol34mRK4mUG1l_ZP0xkl4aqFD9okQIbBe2hpzfEh6mLAAC3FteAichy0TP0BnntAQ6Bw8LSyb6P4rToQ3drA7PPZg8n-MYs30iHaU2o4yNn_rbNcQ/s1600/Montju%25C3%25AFc.+Palau+Nacional.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQe4yu9v-4SoEJztgvIORHuDo8M9Ol34mRK4mUG1l_ZP0xkl4aqFD9okQIbBe2hpzfEh6mLAAC3FteAichy0TP0BnntAQ6Bw8LSyb6P4rToQ3drA7PPZg8n-MYs30iHaU2o4yNn_rbNcQ/s400/Montju%25C3%25AFc.+Palau+Nacional.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La nevada de Nadal de 1962 és l'emblema de les nevades a Barcelona durant el segle XX. És, potser, la nevada més important des de la segona meitat del segle XVIII que comencem a tenir informació meteorològica fiable.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Malgrat això, la següent llista correspon als dies en que la neu ha agafat, ni que sigui de forma testimonial i efímera, a la part baixa o al centre de la ciutat de Barcelona, motiu per el que podríem fer extensiva aquesta condició a la plana del Delta del Llobregat. En vermell tindríem les nevades que deixen un gruix apreciable, de 5 o més centímetres, fins a les cotes més baixes. Al catàleg de nevades dels segles XX i XXI trobem molts més dies amb neu però, o be només ha agafat a la part alta i Collserola plovent a la part baixa de la ciutat, o només ha estat una enfarinada testimonial que no cobreix totes les superfícies.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1901. 15 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Nevada testimonial, efímera a la ciutat.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1902. 6 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">Només emblanquina els arbres. La neu desapareix ràpidament.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1906. 24 gener</b></div><div style="text-align: justify;">S'acumulen uns 3 centímetres a la ciutat durant el matí però es desfà per la tarda.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiHKIIPJ2GiJOlIEALSthuy59pZyL2APf-zV1sQ_6CYfRIJCys1g5wbL7xWlHK_AnRL6WmRunflzeO2nMcq3BCh2kVkzrjCdruhMm03HUfH_Xk25ZMrZXeNlsI_7MG2NMJtFe0cql945s/s1600/Diagonal.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="392" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiHKIIPJ2GiJOlIEALSthuy59pZyL2APf-zV1sQ_6CYfRIJCys1g5wbL7xWlHK_AnRL6WmRunflzeO2nMcq3BCh2kVkzrjCdruhMm03HUfH_Xk25ZMrZXeNlsI_7MG2NMJtFe0cql945s/s400/Diagonal.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La Casa de les Punxes el 24 de Gener de 1906.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1907. 3 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Només una breu enfarinada.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1909. 26 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Tota la ciutat queda blanca però la neu es desfà en poques hores.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1910. 31 març</b></div><div style="text-align: justify;">Neva i deixa bon gruix a Collserola però a la ciutat, tot i que també neva, no agafa al terra.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1914. 14 i 15 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Nevada important, la més gran des de 1899, fins i tot potser des de la gran nevada de 1887. Cauen 24 centímetres de neu al mateix centre de la ciutat.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_P1wTZ52CZbrM4_MX-_-jE2U44-eNz-ltLXN-e3Rm14GJ46qo9gV8pVwUX5m4uNUxFPfLH4we8g3ApIEdebt7qyaarR9-jwtxKuG1Cl0SgVWIK6nDduHDqej2ZRYyCz8k2EYkBvkU0yc/s1600/Via+Laietana+durant+la+Reforma.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_P1wTZ52CZbrM4_MX-_-jE2U44-eNz-ltLXN-e3Rm14GJ46qo9gV8pVwUX5m4uNUxFPfLH4we8g3ApIEdebt7qyaarR9-jwtxKuG1Cl0SgVWIK6nDduHDqej2ZRYyCz8k2EYkBvkU0yc/s400/Via+Laietana+durant+la+Reforma.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Les obres de la Reforma de Via Laietana es van veure sorpreses per la neu de Gener de 1914.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1915. 29 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Només agafa al terra a la part alta de Barcelona.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1916. 24 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Nevada testimonial i efímera.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1917. 28 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">Precipitació de neu granulada a Barcelona ciutat que emblanquina alguns barris.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1920. 17 i 18 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">Important nevada que provoca greus problemes de mobilitat a la ciutat. Es mesuren entre 25 i 30 centímetres a diferents punts de Barcelona.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1924. 27 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Nova nevada que deixa gairebé un pam de neu al mateix centre i al port.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_wjRX_apup9IN0LF3uR5BmVeDc_o_PMciNZYmqh3yL7ichRc2Gb-ZR_Pr2FKtYPIOheKzgxLiIAG7-CQ6lQtKj91zAjBXltY2URkk4GobjbYpJG51oKiID694b-65f3PbLqJdqjpelkE/s1600/Pla%25C3%25A7a+Catalunya.+Tramvia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_wjRX_apup9IN0LF3uR5BmVeDc_o_PMciNZYmqh3yL7ichRc2Gb-ZR_Pr2FKtYPIOheKzgxLiIAG7-CQ6lQtKj91zAjBXltY2URkk4GobjbYpJG51oKiID694b-65f3PbLqJdqjpelkE/s400/Pla%25C3%25A7a+Catalunya.+Tramvia.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El transport públic i els pocs vehicles particulars van patir l'any 1924 els efectes d'una important nevada.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1926. 25 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">Cauen uns 2 centímetres que van durar molt poc.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1929. 3 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Lleugera emblanquinada que va durar només una mitja horeta.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1932. 12 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Queda al terra als parcs i emblanquina els arbres.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1933. 16 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">La nevada cobreix la ciutat poc abans de Nadal. A Sarrià es mesuren uns 20 centímetres i al Tibidabo, 40.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1937. 31 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">Nevada de uns 5 centímetres en plena onada de fred.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1938. 15, 16 i 17 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Diverses nevades en un dels hiverns més freds del segle i en plena guerra. El dia 15 es mesuren uns 13 centímetres a Barcelona, el dia 16 poc més d'un dit i el dia 17 emblanquina els carrers de tota la ciutat.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1940. 22 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Una lleugera capa de neu cobreix Barcelona.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1941. 16 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Només agafa a la part alta.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1942. 18 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Nevada important. Uns 10 centímetres a ple centre de Barcelona.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo414SOvGDhh1LA4XsYIlaJRcBsN5WzXMFIeePOH84eZLIfxZTlIBTY2iKQZ39tWkzyPM3njmFtXAH46xq_4O4wjIjDMrd3xWunsolF5CijgwBL-hID9d7noxrUNG9FwukZrE5DlEry8I/s1600/Ronda+Universitat.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo414SOvGDhh1LA4XsYIlaJRcBsN5WzXMFIeePOH84eZLIfxZTlIBTY2iKQZ39tWkzyPM3njmFtXAH46xq_4O4wjIjDMrd3xWunsolF5CijgwBL-hID9d7noxrUNG9FwukZrE5DlEry8I/s400/Ronda+Universitat.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Autobús de 2 pisos a la Ronda Universitat el 1942.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1944. 19 i 23 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Nevades efímeres que només emblanquinen el terra.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1945. 12 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Enmig d'una potent onada de fred la neu deixa com major gruix uns 5 centímetres a la part alta de Barcelona.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1946. 2 març</b></div><div style="text-align: justify;">Neu i aiguaneu que agafa a la ciutat. Al Tibidabo és la nevada més important en un mes de Març des de 1917.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1947. 29 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Els voltants de la ciutat ben blancs després d'una llevantada molt freda.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1948. 20 i 21 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Cauen de 3 a 5 centímetres al centre de Barcelona.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1953. 13 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Una espectacular tempesta amb aigua, neu granulada i granis acumula 4 centímetres a molts barris de la ciutat.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1954. 31 gener i 1 febrer, 4 i 5 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Intensa onada de fred. La primera nevada amb el canvi de mes deixa uns 2 centímetres a la plaça de Catalunya i en la següent, una tempesta, on s'alterna l'aigua i la neu, agafa a tot arreu.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUHpNLYkvwAFRkZkspBunzuPkXn7hnCkelN_Y6J5-VRWHn582ZslujYvcgUQQjaF6aK6Rwc3pHX0g3j6zP5dvugetjTEhv5KwSRX0XnU_12MGAU4N4ACxh-Ic1DK9BengHh0gq2mtvios/s1600/Carrer+Arag%25C3%25B3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUHpNLYkvwAFRkZkspBunzuPkXn7hnCkelN_Y6J5-VRWHn582ZslujYvcgUQQjaF6aK6Rwc3pHX0g3j6zP5dvugetjTEhv5KwSRX0XnU_12MGAU4N4ACxh-Ic1DK9BengHh0gq2mtvios/s400/Carrer+Arag%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El carrer Aragó, encara amb la via del tren a cel obert, cobert de neu glaçada.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1955. 6 març</b></div><div style="text-align: justify;">Nevada intensa però curta amb un gruix testimonial.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1956. 15 i 20 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">La onada de fred més important del segle XX va portar poca neu. El 15 de Febrer només cauen uns 2 centímetres i la del dia 20, quan el fred remetia, va acumular 5 centímetres a tot Barcelona.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjemgtEsqjECCqjqm8VGRn9tp7W7ge-V1ujS9VYEW6fYFW9WoHdYwvcJYDUFaiWoXAC54-OBQR_ZDVzJZMZf3_kwH8moiYfcaq9WY0SBW2EBdApy5wIQr9abp945uydjC69KMDwVW7PIiQ/s1600/Barcelona.+La+Dama+del+Paraig%25C3%25BCes.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjemgtEsqjECCqjqm8VGRn9tp7W7ge-V1ujS9VYEW6fYFW9WoHdYwvcJYDUFaiWoXAC54-OBQR_ZDVzJZMZf3_kwH8moiYfcaq9WY0SBW2EBdApy5wIQr9abp945uydjC69KMDwVW7PIiQ/s400/Barcelona.+La+Dama+del+Paraig%25C3%25BCes.jpg" width="267" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El fred, i no tant la neu, va ser el protagonista principal d'aquest Febrer del 1956 com queda en evidència amb aquests caramells al monument de la Dama del Paraigua al Parc Zoològic.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1957. 17 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Nevada breu que agafa a la part alta.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1962. 24, 25 i 26 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">Paradigma de la nevada perfecta a Barcelona. La més important de la història meteorològica de la ciutat, ja que es mesuren entre 30 i 80 centímetres en funció del barri i l'alçada després de 24 hores de nevada continua.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHBBo1JexeNx9324FrUC-HwNpg8_gVGv9OB7r3oMJmi2e_TO8ADCMoa-6u9oeW4zoJInU1gCUuw1e8_PLuCXZ6gyIdrzT1xR9GhIC-kITGzJvn1THgZgWZoX4YBAFMSuxfGDBOSJUWhls/s1600/Passeig+de+Gracia+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHBBo1JexeNx9324FrUC-HwNpg8_gVGv9OB7r3oMJmi2e_TO8ADCMoa-6u9oeW4zoJInU1gCUuw1e8_PLuCXZ6gyIdrzT1xR9GhIC-kITGzJvn1THgZgWZoX4YBAFMSuxfGDBOSJUWhls/s400/Passeig+de+Gracia+2.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El sol que feia el dia de Sant Esteve no va poder fondre la quantitat immensa de neu que va caure. La cruïlla de Ronda Sant Pere, Passeig de Gràcia i Plaça de Catalunya mostra l'excepcionalitat de la nevada.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1963. 2 febrer, 15 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">El 2 de Febrer, encara no 40 dies després de la gran nevada de Nadal, cauen uns 8 centímetres a la part alta de Barcelona. El 15 de Desembre hi ha una enfarinada al centre i es mesuren entre 5 i 10 cms. a Horta.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1965. 18 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Només un parell de centímetres al centre de Barcelona.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1976. 25 gener</b></div><div style="text-align: justify;">La tarda del 25 de Gener cau una nevada que acumula un dit de neu que es fon ràpidament.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1981. 11 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Intensa nevada que deixa bon gruix a les parts més altes de Barcelona tot i que al centre només agafa als cotxes i a les zones verdes.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1983. 8, 10, 12 i 13 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Un dels mesos amb més dies de neu del segle XX. El dia 8 de Febrer una tempesta de neu enfarina la part alta de la ciutat. El dia 10 agafa a tot arreu, a l'aeroport del Prat s'acumulen fins a 15 centímetres. Nova nevada el dia 12 que agafa a tota la ciutat i el 13 que deixa uns 5 cms. a Barcelona.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5mIRusVfKGAORc0xGC3g5f4xW_QI5Mxcw2qs_zDd1DRCZF0swqH5RE6OOltw0St-PhoSsumR5MOnN-Whds4ktdXHRSkp9Uw0pv0MZf7u7YUrzJ1FYduaF_29TmV_LUcA_y4Xwu41osyI/s1600/Pla%25C3%25A7a+Santa+Madrona.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5mIRusVfKGAORc0xGC3g5f4xW_QI5Mxcw2qs_zDd1DRCZF0swqH5RE6OOltw0St-PhoSsumR5MOnN-Whds4ktdXHRSkp9Uw0pv0MZf7u7YUrzJ1FYduaF_29TmV_LUcA_y4Xwu41osyI/s400/Pla%25C3%25A7a+Santa+Madrona.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La plaça Santa Madrona al Poble Sec el Febrer de 1983.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1985. 5 i 6 gener, 12 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Intensa onada de fred que comença amb una forta nevada la vigília de Reis que agafa a tot arreu i una nova nevada el 12 de Gener que només queda a la part alta de la ciutat.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1986. 30 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Intensa nevada que només agafa de diagonal cap amunt.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1987. 14 gener, 18 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Dos nevades que agafen al terra en aquest hivern de 1986-87. La de Gener només queda a la part alta i la de Febrer deixa entre 2 i 5 centímetres als barris alts de Barcelona.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1993. 1 i 2 març</b></div><div style="text-align: justify;">Uns 15 centímetres a barris com Montbau, Horta o Sarrià però plou per sota de la Granvia.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1995. 14 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">Enfarinada efímera a tota la ciutat.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>1999. 21 novembre</b></div><div style="text-align: justify;">Sorpresa blanca en plena tardor. El matí de diumenge del 21 de Novembre de 1999 la neu agafa a tot Barcelona.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ8terr2O_ugNKG6Jl1V9QgMS-yIXWb2EP6BqutK_0a9DELltj5PiVJcpzeUeVnbphDUULyxbGwkUT7OBYBny4_NMoxDENgIdXWY6y6ADQ9o4BJHzTWDbyrWuEH0WfTMkzwAp2R7oqUKA/s1600/Nul%25C2%25B7la+visibilitat.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ8terr2O_ugNKG6Jl1V9QgMS-yIXWb2EP6BqutK_0a9DELltj5PiVJcpzeUeVnbphDUULyxbGwkUT7OBYBny4_NMoxDENgIdXWY6y6ADQ9o4BJHzTWDbyrWuEH0WfTMkzwAp2R7oqUKA/s400/Nul%25C2%25B7la+visibilitat.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La intensitat de la nevada va permetre veure els carrers blancs a Barcelona en un fenomen molt localitzat a la capital però extraordinari per la data tan avançada, en plena tardor.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>2000. 25 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Nevada intensa al Vallès només agafa als barris elevats de Barcelona.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>2001. 14 desembre</b></div><div style="text-align: justify;">Nevada molt important a les comarques del Prelitoral. A Barcelona agafa ràpidament però la posterior aiguaneu va fondre la neu als barris més propers al port.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>2005. 28 febrer</b></div><div style="text-align: justify;">Neva a tot arreu però a la part alta de la ciutat agafen uns 5 o 10 centímetres.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>2009. 6 gener</b></div><div style="text-align: justify;">Una tempesta de neu que només agafa al terra dels barris alts.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>2010. 8 març</b></div><div style="text-align: justify;">Important nevada, potser la més gran des de la de Nadal de 1962 a tota la ciutat. Acumula entre 5 i 8 centímetres a la mateixa línia costanera de Barcelona i uns 20-25 cms als barris de Horta, Sarrià o Vall d'Hebron.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgcsOPOzzgV36KkSE5S_1OugbD-eew5M789FYjjzkV-oqwZkhEKUw7bSskKAl2-QGkUr_a0wTrv-SqZLyDtE8yhJnXOfBEVXCBaz80S8hiDG0s7BLJh_RQv346wMheNpy8YueSsV9N534/s1600/17.18+Carrer+proper+a+la+Diagonal.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgcsOPOzzgV36KkSE5S_1OugbD-eew5M789FYjjzkV-oqwZkhEKUw7bSskKAl2-QGkUr_a0wTrv-SqZLyDtE8yhJnXOfBEVXCBaz80S8hiDG0s7BLJh_RQv346wMheNpy8YueSsV9N534/s400/17.18+Carrer+proper+a+la+Diagonal.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">L'Eixample de Barcelona no vivia una nevada tan intensa des de feia gairebé 50 anys.</span></i></div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-46525292609437546362012-09-20T20:26:00.000+02:002012-12-12T20:27:01.352+01:00Inundacions a la Plaça Cerdà. Un clàssic<div style="text-align: justify;">Molts indrets de Barcelona o rodalies han sigut coneguts per les inundacions. Els rius Llobregat i Besòs, que emmarquen la ciutat, han estat els grans protagonistes en aquest aspecte durant segles, però moltes de les rieres o sèquies que recorren el pla de Barcelona des de la serralada Litoral fins el mar, com la riera d'en Malla, el Bogatell o el Rec Comtal, també han incomodat als barcelonins amb les seves avingudes.</div><br />
<div style="text-align: justify;">En l'actualitat, moltes d'aquestes rieres han estat canalitzades i soterrades en carrers que porten el seu nom i els rius han vist com quedava delimitada la seva llera d'inundació perquè quan es produeixi una crescuda, climatològicament normal a Barcelona, aquesta estigui controlada en un tant per cent molt alt. Dit d'una altra forma, hauria de ploure molt i amb una torrencialitat important per generar problemes com els que la història meteorològica de la ciutat està farcida.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXOIJrrx56507xqciVrJ4iYZrzpwBxYZFHOdWFNqrAEGnxge6RRTmqVVRt_9Uri5CLqmBgbafzTzQNYcFmtY2pI2P9Gi1zk-mHubvolCPt108Htfyn4CMtzzNRusRbnFt1mNhO7yFlld4/s1600/Pla%25C3%25A7a+Cerd%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXOIJrrx56507xqciVrJ4iYZrzpwBxYZFHOdWFNqrAEGnxge6RRTmqVVRt_9Uri5CLqmBgbafzTzQNYcFmtY2pI2P9Gi1zk-mHubvolCPt108Htfyn4CMtzzNRusRbnFt1mNhO7yFlld4/s400/Pla%25C3%25A7a+Cerd%25C3%25A0.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La plaça Cerdà als anys seixanta. La Gran Via creua de forma longitudinal la plaça.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les darreres dècades del segle XX un indret va ocupar portades de diaris i telenotícies en relació a les inundacions va ser la plaça Cerdà. Fronterera amb el municipi de L'Hospitalet va patir una remodelació l'any 1971, convertint-la en qualsevol estructura urbana que hom vulgui aplicar menys en el que entenem per una Plaça.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquesta remodelació va incloure un descens del nivell per on circulava la Gran Via, com es pot veure a la següent imatge de La Vanguardia. L'alçada de la plaça Cerdà sobre el nivell del mar és de només 10 metres, que amb el soterrament era inferior, és clar, i si a això li unim el fet que la riera Blanca passa pel bell mig i que el col·lector d'aigües va quedar petit des del primer moment, les imatges de cotxes amb l'aigua per sobre del capó eren qüestió de temps.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNs-rlQUI3T_UjlvW_SHZJouHAv5oog9f1EwkjQ6oM6gtxlmd2h2BU-zDvMM1qhmqT2T5scOJf3JNWuSJ51HqIzIXsvHZHgslAXZUtS9L1X5fRTiouCA-kJi9-KVZmLHPDTJiqiPsOu2c/s1600/p%25C3%25A7acerda71.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNs-rlQUI3T_UjlvW_SHZJouHAv5oog9f1EwkjQ6oM6gtxlmd2h2BU-zDvMM1qhmqT2T5scOJf3JNWuSJ51HqIzIXsvHZHgslAXZUtS9L1X5fRTiouCA-kJi9-KVZmLHPDTJiqiPsOu2c/s400/p%25C3%25A7acerda71.jpg" width="272" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La plaça Cerdà durant la seva construcció, el mes d'Abril de 1971.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Com si d'una revenja divina es tractés, els darrers anys del segle XX van tenir una quantitat més alta de pluges torrencials del que climatològicament és habitual. Per aquest motiu trobem un munt de referències periodístiques sobre incidents en la Plaça Cerdà.</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'any 1983, una vulgar tempesta d'estiu va provocar escenes lamentables que es poden veure a la imatge de La Vanguardia:<i>"En Barcelona se recogieron 16,5 litros por metro cuadrado, según datos facilitados por el Observatorio Meteorológico del Putxet y la lluvia provocó grandes atascos de tráfico. Concretamente en el paso elevado de la Plaza Cerdá, varios automóviles se vieron inmovilizados, obligando a sus conductores a salir del charco arrastrando con cuerdas el vehículo."</i> LV. 23.08.1983 Pàg. 16</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj32Gq2wTetn0annDeYRshErt-pEO8KTg57gNLBke4n1sJ9V3eOfSazm0_SQAplP4MQ_8wQcP-rhginDZccxA8BFXwgmDoqqnckybVGWvZvH0rAh0AJa9-JY5CaMZ0WqkMeq80jEePu528/s1600/cerda83.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj32Gq2wTetn0annDeYRshErt-pEO8KTg57gNLBke4n1sJ9V3eOfSazm0_SQAplP4MQ_8wQcP-rhginDZccxA8BFXwgmDoqqnckybVGWvZvH0rAh0AJa9-JY5CaMZ0WqkMeq80jEePu528/s400/cerda83.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquell mateix any de 1983, al mes de Novembre, pluges molt importants van afectar les comarques catalanes amb especial virulència al litoral i prelitoral barceloní. Aquell mes va ser un dels més plujosos del segle XX a Barcelona i no podia quedar sense la afectació, que ja començava a ser habitual, de la Plaça Cerdà i zones properes, tant de la Zona Franca com de Badal: "La lluvias caídas sobre Barçelona durante la noche-madrugada del lunes se llevaron por delante todo lo qne pudieron. Menos de lo que cabía imaginar. Sin embargo, el agua produjo grandes inundaciones en puntos de la ciudad, sobre todo en la Zona Franca y en el último tramo del Cinturón de Ronda. Los aparcamientos privados situados en ese largo sector resultaron especialmente afectados." LV. 08.11.1983 Pàg. 36</div><br />
<div style="text-align: justify;">Dos anys més tard, a l'Octubre de 1985, <a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1985/10/09/pagina-28/32862142/pdf.html">un autobús va quedar al mig i amb l'aigua que arribava a les finestres va tenir que ser evacuat amb llanxes</a>. Aquest fet va provocar el malestar en la gent i va portar al periodista Eugenio Madueño de La Vanguardia a fer un article, irònic però molt crític, amb el títol <b><i>El penúltimo "show", en la plaza</i></b> sobre la Plaça Cerdà, ja celebre per les seves inundacions després de ploure una mica:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw1yaF3LHMvMI0Nuy-_isHkapf5vc-3F8kt5qAJ96Wd9rJM2GU5PygzHTL26r3NZvBsONJ-yOIHyqDeCjgu4ja0_Fkr9DYMAHtkj3xmcO34D5ihnPRjkROfUivHiDdtKVn9ZxsmwQ1ijA/s1600/cerda85.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw1yaF3LHMvMI0Nuy-_isHkapf5vc-3F8kt5qAJ96Wd9rJM2GU5PygzHTL26r3NZvBsONJ-yOIHyqDeCjgu4ja0_Fkr9DYMAHtkj3xmcO34D5ihnPRjkROfUivHiDdtKVn9ZxsmwQ1ijA/s400/cerda85.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Cincuenta litros de agua por metro cuadrado son suficientes, si éstos caen en una hora, para que Barcelona quede desprovista de los más elementales servicios públicos. Cincuenta litros bastan para remover la vida ciudadana, dejar los semáforos fuera de servicio, provocar caos circulatorios considerables, mantener a barrios enteros con apagones intermitentes de fluido eléctrico, o provocar que multitud de alarmas bancarias suenen al unísono. Pero, siendo esto tan penoso en su conjunto, queda en nada comparado con lo que viene ocurriendo en la plaza dedicada -paradojas de la vida- al ilustre urbanista Ildefons Cerdà.<br />
Bastan cincuenta litros, o el anuncio de que éstos pueden caer, para que los periodistas gráficos dispongan sus máquinas, los bomberos sus cubas achicadoras, lanchas neumáticas y buzos y la compañía municipal de autobuses sus más potentes grúas capaces de sacar de las entrañas de voraces riadas a autobuses engullidos por la marea, para emprender de mmediato el camino hacia la fatídica plaza deprimida.<br />
Es en este fatal punto urbano, exponente del último urbanismo desarrollista, donde se concentran y representan las deficiencias y el caos que cincuenta litros de agua por metro cuadrado son capaces de provocar en todo el complejo entramado social de una gran urbe.<br />
Una ciudad como Barcelóna no puede permitirse estos periódicos y localizados desastres sin que se arbitre una solución técnica que ponga fin de forma definitiva a tan insólitos y tercermundistas "shows"."</i> LV. 09.10.1985 Pàg. 28</div><br />
<div style="text-align: justify;">La tardor següent, un article de La Vanguardia posa en evidència el problema de les inundacions i del que la Plaça cerdà només és la punta del iceberg: <a href="http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1986/09/26/LVG19860926-027.pdf"><b><i>Barcelona carece de una red suficiente de alcantarillas que evite inundaciones.</i></b></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsghmSdxQ-if4aTWvcUr4CgypeVMwErMGVp11_zG2XMcVQuwoLD4npEOQsxv3kr9zrzMoqyy9f6X40hxXQTmMaB5Y3R_1IFXN9tjVkoinJuhgKsjEy2efsfvOQ7lAcLGmpNnifri5tJwg/s1600/cerda99.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsghmSdxQ-if4aTWvcUr4CgypeVMwErMGVp11_zG2XMcVQuwoLD4npEOQsxv3kr9zrzMoqyy9f6X40hxXQTmMaB5Y3R_1IFXN9tjVkoinJuhgKsjEy2efsfvOQ7lAcLGmpNnifri5tJwg/s400/cerda99.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Un taxista amb l'aigua gairebé al coll el 14 de Setembre de 1999.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les pluges, i les inundacions, es van anar succeint. Octubre de 1987, Maig de 1990, Setembre de 1993... però no va ser fins el Setembre de 1999 quan dues trombes d'aigua amb 10 dies de diferència van fer vessar el got de la paciència.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Els titulars, a tota pàgina, carreguen amb força contra l'Ajuntament que havia fet unes obres uns mesos abans per substituir una vàlvula que evités noves inundacions de la plaça, aquesta vàlvula va fallar i les crítiques van esclatar. <b><i>La oposición carga contra Joan Clos por el fiasco de la plaza Cerdà</i></b> i <b><i>Aguas turbulentas en Cerdà</i></b> encapçalen uns articles molt eloqüents sobre el malestar ciutadà i polític.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Des d'un punt de vista més meteorològic, en Jordi Miralles s'afegeix a les crítiques amb un article que titula <b><i>Una tormenta nada excepcional</i></b> i que va en la línia de la de 1985: <i>"El intenso aguacero que descargó la tarde del pasado viernes no deja de ser una tormenta de finales de verano. Un fenómeno meteorológico que siempre ha afectado al litoral mediterráneo y que no tiene nada de extraordinario. Por ser un tipo de precipitación convectiva, su distribución es muy irregular, pero en la ciudad de Barcelona osciló éntre los 30 y 40 hm2. Unas tres cuartas partés de esta lluvia cayeron en poco menos de media hora y fue acompañada de rayos y truenos, lo que le dio más espectacularidad. La red de 22 pluviómetros de la que dispone Clabsa, la empresa que gestiona el alcantarillado de la ciudad, permite medir la intensidad de esta precipitación y su periodo de retorno, es decir, el tiempo que ha de transcurrir para que se vuelva a repetir una lluvia con la misma intensidad. Este periodo es de seis meses para una intensidad como la del pasado viernes en la ciudad de Barcelona, y por lo tanto no se puede calificar de lluvia excepcional. Para lluvia extraordinaria en Barcelona, la que cayó el día 21 de septiembre de 1995, cuando cayeron 145 l/m2 en poco más de media hora. Fue la tormenta del siglo.</i> LV. 05.09.1999 Pàg. 3</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwJO3c0jNtdoHuYUKn0yXtravrb82fNjej3znxw9M8pH_9i6B5hZCa47DLev1IUxUHxU8Qf_8RIlE6jNUbOIN1Wfr1aannPEqlQljQ_9YMY2MqaE6dhnp8ZaAdOkm1ke81py18iL64k20/s1600/cerdadip.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwJO3c0jNtdoHuYUKn0yXtravrb82fNjej3znxw9M8pH_9i6B5hZCa47DLev1IUxUHxU8Qf_8RIlE6jNUbOIN1Wfr1aannPEqlQljQ_9YMY2MqaE6dhnp8ZaAdOkm1ke81py18iL64k20/s400/cerdadip.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Els diposit de retenció d'aigües pluvials que gestiona <a href="http://www.clabsa.es/cat/DipositsBCN_Mapa.asp">Clabsa</a> van contribuir de forma important en el control de les inundacions a la ciutat de Barcelona.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Cert que ja hi havia una planificació per evitar noves inundacions però van ser aquestes darreres tempestes les que van enllestir el projecte de construcció de grans dipòsits d'aigües pluvials, tal com llegim a El País: <i>"Según el Ayuntamiento, la construcción de los depósitos de retención de aguas pluviales de Bori i Fontestà y del Campus Sur y el depósito de la Escuela Industrial contribuirán a evitar inundaciones como la que se produjo el pasado viernes en la Plaza Cerdà."</i> El País. 05.09.1999</div><br />
<div style="text-align: justify;">El que és cert és que no ha tornat a produir-se cap inundació com les ocorregudes a finals de segle XX. En un <a href="http://www.clabsa.es/PDF/SALA_PREMSA/InfoAgbar_Desembre_2005.pdf">informe de Clabsa</a> de 2005 es feliciten de la gestió d'aquests dipòsits i posen com a prova de foc satisfactòria la <a href="http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE01/PUB/2002/08/02/LVG200208020011LB.pdf">tromba d'aigua de la nit del 31 de Juliol al 1 d'Agost de 2002</a> que va deixar precipitacions properes als 200 mm i intensitats altíssimes.</div><br />
<div style="text-align: justify;">La nova estructura funcionava i la Casa Gran es treia un pes de sobre. La Plaça Cerdà segueix fent de important nus d'entrada a Barcelona pel sud i segueix col·lapsant-se però no d'aigua sinó de vehicles degut al gran volum de transit que absorbeix. </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl90AcTKrDsXsX-Wwmi4CVAXo6Hxm5pC9-zlWUynmx5HxcfG3RYWr6nDCVuyFW-CA4aFGB6U5b9oQgGQqFomglN8Z_7IJd2M_B1R3x_OBhSszHcqELO69vvcVJ45IYTMH1HZdLXeXxnuQ/s1600/cerda2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl90AcTKrDsXsX-Wwmi4CVAXo6Hxm5pC9-zlWUynmx5HxcfG3RYWr6nDCVuyFW-CA4aFGB6U5b9oQgGQqFomglN8Z_7IJd2M_B1R3x_OBhSszHcqELO69vvcVJ45IYTMH1HZdLXeXxnuQ/s400/cerda2012.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La Plaça Cerdà en l'actualitat.</span></i></div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-29015185266018571232012-09-10T10:46:00.000+02:002012-09-20T10:51:01.780+02:00Setembre de 1962. Aiguats al Vallès. Els estudis<div style="text-align: justify;">Després de <a href="http://historiadeltemps.blogspot.com.es/2012/08/setembre-de-1962-aiguats-al-valles.html">veure imatges</a>, <a href="http://historiadeltemps.blogspot.com.es/2012/08/setembre-de-1962-aiguats-al-valles-la.html">llegir testimonis i cròniques</a> d'un dels esdeveniments meteorològics més catastròfics ocorreguts mai a Catalunya, cal posar llum científica sobre el tema.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Perquè va ploure tant? Perquè va causar tanta devastació? Quines van ser les causes meteorològiques? Podria tornar a passar?</div><br />
<div style="text-align: justify;">Els estudis que s'han fet han intentat donar resposta a aquestes preguntes. Com és lògic, la quantitat de revisions d'un episodi meteorològic és directament proporcional al seu impacte social i aquest és un dels més estudiats durant el segle XX. Un dels treballs més exhaustius i ben fets des d'un punt de vista exclusivament meteorològic és el d'en Francisco Martín León, meteoròleg d'AEMET, que va publicar dividit en dues parts a la <a href="http://www.tiempo.com/ram/">revista RAM</a> amb el títol de <i><b>Las inundaciones de Catalunya del 25 de Septiembre de 1962. Diagnosis retrospectiva</b></i>:</div><ul><li><a href="http://www.tiempo.com/ram/1598/las-inundaciones-de-catalua-del-25-de-septiembre-de-1962/">Primera part.</a></li>
<li><a href="http://www.tiempo.com/ram/1635/las-inundaciones-de-catalua-del-25-de-septiembre-de-1962-2/">Segona part.</a></li>
</ul><div style="text-align: justify;">L'autor es pregunta quina va ser la causa meteorològica: <i>"...cabe preguntarse si lo ocurrido fue debido a un sistema convectivo de mesoescala de grandes proporciones, a una DANA (Depresión Aislada en Niveles Altos, o la popular “gota fría”), un conjunto de tormentas muy organizadas, etc."</i>, per aquest motiu analitza la única imatge del satèl·lit TIROS que hi ha d'aquell dia, tot i que cal recordar que aquesta tecnologia encara es trobava als seus inicis.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmMFq0shnIX1ehM8f_omw-fmHmMdL_0PaljxnhAKsmGrsXxc5s_I-8Yzi7rPLXbF-NydUy_6k29GzOfOIkvhhmfDvfDGcwVniRXjaWxHHLVqITVbRwlUYBJyJgCkBsSzNQqI00bRxgQuI/s1600/infig1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmMFq0shnIX1ehM8f_omw-fmHmMdL_0PaljxnhAKsmGrsXxc5s_I-8Yzi7rPLXbF-NydUy_6k29GzOfOIkvhhmfDvfDGcwVniRXjaWxHHLVqITVbRwlUYBJyJgCkBsSzNQqI00bRxgQuI/s400/infig1.gif" width="383" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Lo qué se aprecia sobre la península Ibérica es una borrasca con sus sistemas frontales asociados. El frente que más y mejor se marca es el frío, al menos en altura, según se aprecia en la amplia capa de nubes altas-medias. Por las protuberancias más marcadas, se aprecia posible convección embebida en la banda nubosa del frente frío, posiblemente asociada a Cumulonimbus frontales, Cbs F en la figura superior. En la parte más occidental del frente, se observa una especie de “cabeza” asociada a la onda en altura y un aparente centro de rotación “V” ciclónico. Los elementos más llamativos de la imagen son las amplias zonas afectadas por estructuras convectivas, compactas y brillantes, que se encuentran entre la parte delantera del frente frío y el Golfo de León. Se han etiquetado como Cbs V..."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Tot i que per als no iniciats en el llenguatge tècnic hi han conceptes del tot desconeguts, Francisco Martín León explica de forma senzilla que és cada cosa i a la seva conclusió descarta la presència de una DANA però com passa en un sistema caòtic els factors van ser múltiples: <i>"...a la luz de los campos básicos utilizados para la diagnosis de la situación y la imagen única del satélite TIROS, podemos concluir que las inundaciones del 25 de septiembre de 1962 se debieron en gran medida a una concatenación de factores sinópticos, mesoescalares y otros que actuaron a nivel de tormentas que condujeron a la formación y desarrollo de convección profunda, eficiente y explosiva en un entorno inestable y rico en humedad."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8SbHLDJlvs41bMhhmhKK63307W0puTuMhzgcf8OlNAZ6aG6pW10kwgFhzbvgwTa9w3y4CL4JlwQG9uarXmQI75U00NrID-N8oi6_t7IjcOPBGbmikr7uTzw9gTxQUsHfKALTYs5kol6U/s1600/1962092518_1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8SbHLDJlvs41bMhhmhKK63307W0puTuMhzgcf8OlNAZ6aG6pW10kwgFhzbvgwTa9w3y4CL4JlwQG9uarXmQI75U00NrID-N8oi6_t7IjcOPBGbmikr7uTzw9gTxQUsHfKALTYs5kol6U/s400/1962092518_1.gif" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Mapa isobàric del vespre del 25 de Setembre de 1962 on podem observar que no hi ha cap DANA o gota freda a la Mediterrània occidental, l'arribada d'un front fred que travessava la Península i un flux d'aire càlid i humit del SE en superfície van ser els detonants de les tempestes.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Les precipitacions van ser torrencials entre el vespre i la nit del dia 25 amb intensitats superiors als 2 mm/min i que van durar hores. Cal recordar que alguns observatoris van registrar precipitacions entre 150 i 300 mm en gairebé 3 hores. Aquesta torrencialitat va fer créixer rius, rierols i rieres de forma sobtada.</div><br />
<div style="text-align: justify;">L'estudi de la Dra. María del Carmen Llasat, <a href="http://divulgameteo.es/uploads/Episodio-SEP-1962.pdf">El Episodio del 25 de Septiembre de 1962</a>, dona algunes referències impressionants: <i>"La respuesta de los sistemas fluviales fue muy rápida, así la avenida del río Ripoll se formo en una hora (Sanz 1983), y en algunos casos en menos. Sólo se dispone de datos directos de aforos del río Llobregat debido a la escasa monitorización de las cuencas en aquella época, sin embargo se dispone de datos estimados. Salvador Llobet estima la avenida de la riera las Arenes (Cuenca del Llobregat) en 1750 m³/s, para el río Ripoll (cuenca del Besós) la estimación llega a 2000 m³/s aumentando en aproximadamente 10 Km. a 3200 m³/s, la riera de Caldes (cuenca del Besós) sobrepasó el caudal de 1000 m³/s. Para contrastar los datos, citamos a Martín Vide (1997) que estima el caudal medio anual del río Besós en 3,9 m³/s. Estos datos, la mayoría estimados, llegan a multiplicar por diez mil los caudales medios de unos cauces secos durante la mayor parte del año."</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwisX1V30u52u5IXYdJD_PSvafHC20lPF1RwKcBvnJKZzj9tqqwNgX4d4Q35WOlljBcilaAwghyphenhyphennpTETWQgYkXgqQGhuLEcZGRjGCrACdr5Z5XTaJMXUR0N-texDcX9mWYlIZ7cR3XqxU/s1600/pluviosab.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwisX1V30u52u5IXYdJD_PSvafHC20lPF1RwKcBvnJKZzj9tqqwNgX4d4Q35WOlljBcilaAwghyphenhyphennpTETWQgYkXgqQGhuLEcZGRjGCrACdr5Z5XTaJMXUR0N-texDcX9mWYlIZ7cR3XqxU/s400/pluviosab.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;">El darrer treball que vull destacar es va publicar al número 13 de la revista Penell de l’ACOM a l'hivern 2002-2003, quan es complien 40 anys de la catàstrofe. Amb el títol <a href="http://www.xtec.cat/~gbermell/meteoeduca/article%20penell.pdf">Ara fa 40 anys (Episodi de Setembre del 62)</a>, els autors Miguel Àngel Prat i Germán Bermell fan un estudi meteorològic i d'impacte social on posen el dit a la llaga: <i>"Però la pregunta es, perquè es van produir aquest nombre tant alt d’afectats? Bé, al llarg de l’article l’hem apuntat, malgrat les fortes pluges, el desencadenant final del desastre va ser el propi ésser humà."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Quan s'analitza fredament, qualsevol coneixedor del clima del litoral i prelitoral català podria dir que era una catàstrofe que estava cantada. Com ja he apuntat, la construcció ràpida, sense cap estudi previ, per allotjar als immigrants que venien a Catalunya va fer créixer barris d'habitatges de baixa qualitat i fàbriques en els llits d'inundació de rius com el Llobregat i el Besòs i els seus afluents i rieres. Amb la crescuda sobtada, en menys d'una hora en alguns casos, va deixar indefensos a uns ciutadans que ja de nit i sense llum veien com l'aigua brava seguia pujant de nivell sense parar. A les cases s'ofegaven i fora se'ls enduia el corrent.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Actualment, i a ran d'aquell esdeveniment luctuós, ja no està permès construir-hi en aquests llits d'inundació que estan ben delimitats. Malgrat això, no podem dir que un episodi de les mateixes característiques no provocaria danys però, de ben segur, les destrosses i el nombre de víctimes seria infinitament menor.</div><br />
<div style="text-align: justify;">És important aprendre del passat i no relaxar-se amb la força de la natura.</div><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-69941407280537253422012-08-30T19:08:00.000+02:002012-09-20T14:42:36.933+02:00Setembre de 1962. Aiguats al Vallès. La crònica<div style="text-align: justify;">Si en un <a href="http://historiadeltemps.blogspot.com.es/2012/08/setembre-de-1962-aiguats-al-valles.html">altre tema d'aquest mateix bloc</a>, referit als aiguats del Vallès de 1962, hem vist algunes imatges colpidores ara podem llegir les cròniques escrites a peu de carrer, amb el fang fins els genolls i vivint en directe les tasques de desenrunament i la recuperació de cossos de desapareguts.</div><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: large;">GRAVEDAD EN EL DOLOR Y FORTALEZA FRENTE A LA ADVERSIDAD</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"El negro cielo de la tempestad que descargó anteanoche sobre casi toda Cataluña, y especialmente sobre Barcelona y su provincia ha cubierto nuestros paisajes con un velo de luto. Las trombas de agua —porgue fueron varías— dejaron tras sí un desastre, una tragedia, una catástrofe. Centenares de familias sufren profunda amargura, dolor sin límites. Se han concitado la muerte, las destrucciones, la ruina y la desolación sobre Tarrasa, Sabadell, Montcada, Rubí, Cornellá, El Prat, Gavá, Martorell, San Vicente, San Baudilio y otras poblaciones situadas en los valles del Besós y del Llobregat. En la propia capital, la ansiedad fue muy viva durante las horas que duró la tormenta, aungue los daños y desventuras no alcanzaran el índice aterrador gue abruma a las ciudades y pueblos de que antes hemos hecho mención.<br />
<br />
El espectáculo de la furia de la Naturaleza desatada durante horas y horas, en la noche del martes al miércoles, será inolvidable para cuantos hubieron de sufrirlo, más que contemplarlo. La condición humana, el desvalimiento del hombre, la poquedad de sus fuerzas, se revelan cuando se desencadena sobre nuestras vidas y haciendas una de estas violencias incontrastables: terremotos, ciclones, trombas arrasadoras, cóleras volcánicas... Entre las seis de la tarde y la una de la madrugada del martes al miércoles, se hubiera dicho que todo —campos, colinas, casas, árboles, fábricas, rocas cimeras— iba a quedar sumergido y destruido para siempre en la provincia de Barcelona; tal era el ímpetu del agua que caía como una inmensa masa metálica.<br />
<br />
Los primeros datos de la catástrofe son agobiadores. La tempestad nos lega cerca de tres centenares de muertos y cuatro centenares de desaparecidos; más el desplome de viviendas y fábricas, el arrasamiento de talleres y factorías, un panorama de vías férreas desbaratadas, de carreteras hendidas, de caminos cegados... En suma, un enorme duelo."</i> La Vanguardia. 27.09.1962. Pàg. 5</div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquest article, que descriu amb un lèxic i un títol molt adients amb l'estil de la època, ocupava lloc de privilegi a la primera pàgina de La Vanguardia del dia 27 de Setembre de 1962, el dia després de la devastació. L'impacte que va generar en la societat, tant catalana com espanyola, va ser molt gran i la onada de solidaritat per una catàstrofe natural no tenia precedents a Catalunya.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj2Sl43KAAShmc3yvR8KCfhQNY5ryjkkznZBbvXgTERtDvJIctcCIl1DR35TpFiV6TX6_x7t2FLp9u4UY6AeZNC0VFxhjkzQSj7bR4svAgChYh9LmVj1lDD0x3cIqU84lnwHLrW8MFah4/s1600/dest29962.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj2Sl43KAAShmc3yvR8KCfhQNY5ryjkkznZBbvXgTERtDvJIctcCIl1DR35TpFiV6TX6_x7t2FLp9u4UY6AeZNC0VFxhjkzQSj7bR4svAgChYh9LmVj1lDD0x3cIqU84lnwHLrW8MFah4/s400/dest29962.jpg" width="274" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La revista <a href="http://www.bnc.cat/digital/destino/index.html">Destino</a>, de periodicitat setmanal, va tenir que canviar a corre-cuita la seva portada i part de la publicació del 29 de Setembre a causa de la importància de l'esdeveniment.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">La evolució de la tempesta va ser com qualsevol altre que podem tenir a finals d'estiu. Alberto Llines Escardo, cronista de la Secció Meteorològica de La Vanguardia, explica les causes i en feia el seguiment:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Días atrás, toda la Península, en particular el Levante, se encontraba sometida a las cálidas corrientes del Sur. Y repentinamente ha llegado el aire frío, procedente de altas latitudes, que ha entrado en violenta colisión con el aire meridional. Este choque ha sido particularmente intenso en las capas altas atmosféricas, donde en realidad se ha generado el extraordinario temporal que tanto daño y dolor va causando. En la tarde del martes, a lo largo del frente de ataque de las dos masas de aire contrapuestas, se formaron grandes centros tormentosos, que se localizaron principalmente en las laderas orientales de la cordillera Ibérica y que, poco después, fueron discurriendo a lo largo del Ebro hacia Cataluña. Entrada la noche, la actividad tormentosa, como es habitual, decreció en el interior, pero se reactivó hacia las costas."</i> La Vanguardia. 27.09.1962. Pàg. 7</div><br />
<div style="text-align: justify;">La negror que avançava amb les tempestes era considerable, tal com descriu el periodista en un article que porta per títol <b>Se anticiparon las sombras de la noche</b>:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Viajeros que se dirigían a Barcelona y que fueron sorprendidos por la tempestad declaran que, uno de los signos precursores de la inmensidad del fenómeno que iba a desencadenarse fue el hecho de haberse anticipado, por así decirlo, la llegada de la noche del martes. Ya en las angostas gargantas que descienden desde La Panadella hasta Igualada, o en los panoramas del Vallés y de La Maresma, advirtieron los automovilistas que, a las cinco y cuarto o cinco y media de la tarde, empezaba a hacerse necesario el empleo de los faros, no como luces de advertencia y señalización, sino como iluminación indispensable para poder continuar el viaje. A las seis de la tarde, toda la montaña de Montserrat estaba cubierta de espesas sombras. En toda Cataluña arreciaron las lluvias aproximadamente a esa hora, y alcanzaron su máxima violencia entre nueve y once de la noche. Cientos de automóviles iban alineados en fila india, por así decirlo, y tratando de avanzar muy lentamente, en lucha contra un viento huracanado y contra cortinas de agua tan espesas que llegaban, en ocasiones, a, cortar prácticamente toda visibilidad. Las carreteras ya no parecían tales, sino ríos de caudal copioso. Hacia la medianoche empezaron a movilizarse en las distintas carreteras que confluyen sobre Barcelona miles y miles de autos que habían estado detenidos bajo la tormenta. Y en las cunetas quedaban, averiados vehículos de motor, cuya cifra alcanzaba más de un centenar solamente entre Esparraguera y Molins de Rey."</i> La Vanguardia. 27.09.1962. Pàg. 7</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeacZNFAUIPk2GD0Lhj3LQTZCf8Tf40VaKiAjHOt_WEywIlBDbEOogcRpVexttgi4bKIZ5AkRbIfh6jt0RqWiR6m7pGLr-xXkUdt65nuV11fm0hCnkuvBtd1k13qZ1dlIxeUEwc5fxV7E/s1600/28962aiguat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeacZNFAUIPk2GD0Lhj3LQTZCf8Tf40VaKiAjHOt_WEywIlBDbEOogcRpVexttgi4bKIZ5AkRbIfh6jt0RqWiR6m7pGLr-xXkUdt65nuV11fm0hCnkuvBtd1k13qZ1dlIxeUEwc5fxV7E/s400/28962aiguat.jpg" width="313" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">La construcció incontrolada, en una època de corrupció molt accentuada, i els immigrants de pocs recursos que vivien en assentaments de barraques situades en els llits d'inundació de rius i rieres van ser causa directa de la elevada quantitat de desgràcies personals i materials.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Malgrat les cròniques periodístiques, no hi ha millor testimoni que el de qui ho ha viscut. Han passat 50 anys però queda molt viva en la memòria una nit passada per aigua que va canviar la vida a moltes persones i que és història viva al Vallès especialment.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Són moltes les històries particulars de moments d'angoixa i horror provocats per l'aigua totalment descontrolada que venia a confirmar la vulnerabilitat humana enfront de les forces de la natura. La Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va descriure la evolució de la tempesta quan va fer la memòria del Projecte de condicionament de la Riera de Les Arenes al seu pas per la ciutat de Terrassa:</div><br />
<ul style="text-align: justify;"><li><i><span lang="CA">19:30 h. Plou fort.</span></i></li>
<li><i><span lang="CA">21:00 h. Marxa la llum.</span></i></li>
<li><i><span lang="CA">21:30 h. Pànic a les cases al veure com l’aigua va ascendint. Impressionant soroll de la pluja al colpejar el sòl. És arrossegat el pont del ferrocarril sobre la Riera de Les Arenes.</span></i></li>
<li><i><span lang="CA">22:30 h. S’escolten impressionants crits ensordidors pel soroll de l’aigua. L’aigua penetra per les escletxes de les portes. Els cops d’aigua arrosseguen alguns fugitius de les cases i moltes persones moren a dintre d’elles.</span></i></li>
<li><i><span lang="CA">23.45 h. Ha deixat de ploure. Algunes cases que han resistit són abandonades pels seus habitants en amenaçar ruïna. Alguns veïns que demanen auxili des de les teulades són arrossegats al ensorrar-se les cases.</span></i></li>
</ul><br />
<div style="text-align: justify;">Aquesta cita i el següent testimoni de Luis Ruiz, maquinista del tren que es va aturar davant la violència de les aigües després de creuar el pont entre les Fonts i Terrassa, que es va enfonsar uns minuts després, les podeu trobar <a href="http://les_riuades.galeon.com/granriada.htm">aquí</a>:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Fueron dos horas y media espantosas (...) Se oía gritar y rezar, llorar y maldecir. Por suerte todos los objetos que se detuvieron contra la máquina desviaron el agua en dos vertientes. Éramos como la proa de un barco, que resistía oleadas terribles de agua, algunas veces con tres o cuatro menos de altura"</i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXOnC1wJRAHqFUrGGlUnmPwxA0ExOeawaSEOImHbsuI4_pW3S2h0vIccNeECi1zpbnhrMz9z7aCsSA6CX6Wyt55XbvDMioRdn9eywZsLHNuYL81_HNlvN-4i065N0w8A8VTx3PhpFz10g/s1600/Terrassa.+Tren+aturat+a+Les+Fonts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXOnC1wJRAHqFUrGGlUnmPwxA0ExOeawaSEOImHbsuI4_pW3S2h0vIccNeECi1zpbnhrMz9z7aCsSA6CX6Wyt55XbvDMioRdn9eywZsLHNuYL81_HNlvN-4i065N0w8A8VTx3PhpFz10g/s400/Terrassa.+Tren+aturat+a+Les+Fonts.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Tren dels Ferrocarrils Catalans aturat enmig de la tempesta amb 105 passatgers que van salvar la vida de miracle perquè Luis Ruiz va bloquejar les portes i ningú va poder baixar del tren i ésser arrastrat per l'aigua.</span></i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Més colpidors són els testimonis de qui va perdre algun familiar directe com Maria Romero Benavente que va perdre una filla de 4 anys:</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>"Aquella noche nos fuimos a dormir. Me desperté por los gritos de una vecina. Todo estaba oscuro. Se había ido la luz y el agua empezó a entrar por debajo de la puerta. Cuando nos dimos cuenta nos habíamos quedado encerrados porque la puerta de entrada era muy pesada y el agua no nos dejaba abrirla. El agua subió rápidamente hasta que alcanzó la altura de la ventana. Me encerré con mis hijos en una de las habitaciones y nos cogimos con todas nuestras fuerzas a la reja de la ventana por donde seguía entrando y saliendo agua. Yo le decía a mi hija que no abriera la boca para no tragar agua. La verdad es que no recuerdo bien si se resbaló o se cayó. Nos rescataron unos vecinos de la Font Pudenta. Movieron la puerta como pudieron y entraron con una linterna. Entonces nos vieron. De aquel momento no recuerdo más porque me desmayé y perdí el conocimiento."</i></div><br />
<div style="text-align: justify;">Aquest i altres testimonis de gent que va patir la riuada a Montcada, els podeu llegir <a href="http://www.riuadamontcada1962.com/">en aquest web commemoratiu.</a></div><br />
<div style="text-align: justify;">El drama que es va viure aquella fatídica nit al Vallès va ser enorme. Podeu trobar més informació a molts webs però jo destacaré <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Riuada_del_Vall%C3%A8s_Occidental_del_1962">el tema de la Wikipedia dedicat a la riuada</a> i el bloc <a href="http://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/riuada/">Records de Terrassa</a> que dedica uns quants temes a la riuada.</div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6269258848905564190.post-60853407216649379052012-08-20T12:15:00.000+02:002012-09-01T12:18:08.478+02:00Setembre de 1962. Aiguats al Vallès. Imatges i vídeos<div style="text-align: justify;">La riuada que va patir la comarca del Vallès el 25 de Setembre de 1962 és una d'aquelles catàstrofes meteorològiques que transcendeixen l'esdeveniment estrictament natural per entrar en la memòria col·lectiva, fins i tot passant de generació en generació.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Per la seva importància dividiré el tema en diferents parts per fer-ho més amè. En primer lloc, un recull de vídeos i imatges del dia que l'aigua va portar la mort al Vallès.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Clicant en el títol del documental, <a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3401130">Aiguats 62: la catàstrofe més gran</a>, podeu veure un especial que el programa 30 minuts de Televisió de Catalunya va emetre el 27 de Setembre de 1987, amb motiu del 25è aniversari de la tragèdia.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Seguidament, un vídeo de la riuada a feta per l'ajuntament de Terrassa.</div><br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="375" src="http://www.youtube.com/embed/0JJSQ4uVI8g" width="500"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">Les imatges parlen per si mateixes, no cal afegir gaire més, només apuntar la localització perquè les destrosses van ser tan importants que molts llocs van quedar irrecognoscibles.</div><br />
<span style="color: yellow;"><span style="font-size: large;"><u><b>Cerdanyola.</b></u></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlrtkKXrVGqOtArra1EsdcCujvcxnFWX5_No1gBcFpFdBf6t7jNU-11SghvFmQFQ2HJRI0AqTawlPHOwtqFU6OU8Bn7HRESTWdcPJ7StONLvS1hPi1sD6iO3q1hlHikkAyjdcdZL6Z6S0/s1600/Pont+trencat+sobre+el+riu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlrtkKXrVGqOtArra1EsdcCujvcxnFWX5_No1gBcFpFdBf6t7jNU-11SghvFmQFQ2HJRI0AqTawlPHOwtqFU6OU8Bn7HRESTWdcPJ7StONLvS1hPi1sD6iO3q1hlHikkAyjdcdZL6Z6S0/s400/Pont+trencat+sobre+el+riu.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El pont trencat sobre el riu Ripoll des d'on avui tenim la C-58. Al fons, el turó de Montcada.</span></i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9yvhZ_XH2l5o3ZJNtT7VloborgC2PCWVvRe74vF7i4rdTo-8_2PaxymXGJihN0ePMCp0Op9M2izqHSy10OkXazMy1YYWkt5pec65yiSWXq4NzDDpPVtVKn8lzH68XiH-wJd24URB4Nw0/s1600/Prop+del+centre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9yvhZ_XH2l5o3ZJNtT7VloborgC2PCWVvRe74vF7i4rdTo-8_2PaxymXGJihN0ePMCp0Op9M2izqHSy10OkXazMy1YYWkt5pec65yiSWXq4NzDDpPVtVKn8lzH68XiH-wJd24URB4Nw0/s400/Prop+del+centre.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">El riu Sec al seu pas pel centre, prop de l'actual camp de futbol, amb el campanar de l'església a la esquerra.</span></i> </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq2R4mYglkbwX8qb8SH1vmgU8_NpKriItgk9xqtSKHWJEI2rtdRwJ7evudN5K-ZqRr5qHcm2CDmm11RdtHkGHzdwQitLLlVbtSQinDU7m0n6Mv4MTe_0KW01OXkDGrMEwbhKP8QNffP_M/s1600/Cami%25C3%25B3+arrosegat+pel+riu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq2R4mYglkbwX8qb8SH1vmgU8_NpKriItgk9xqtSKHWJEI2rtdRwJ7evudN5K-ZqRr5qHcm2CDmm11RdtHkGHzdwQitLLlVbtSQinDU7m0n6Mv4MTe_0KW01OXkDGrMEwbhKP8QNffP_M/s400/Cami%25C3%25B3+arrosegat+pel+riu.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Un camió arrossegat per la força de la riuada.</span></i></div><br />
<span style="color: yellow;"><u><b><span style="font-size: large;">Montcada i Reixac.</span></b></u></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeHMbtM3SgdzXeEL578iFLPuxRU24jBrVru6XVWon09Tm35MMRhkryx-YwzyQIgngovESVA9vTslg0StXApZnjWos9bKI6vWiQnSjgvcSQXySwC7YXCpcuI7ZoYg57WrHk-K6REDMSL5k/s1600/Montcada.+El+riu+Ripoll.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeHMbtM3SgdzXeEL578iFLPuxRU24jBrVru6XVWon09Tm35MMRhkryx-YwzyQIgngovESVA9vTslg0StXApZnjWos9bKI6vWiQnSjgvcSQXySwC7YXCpcuI7ZoYg57WrHk-K6REDMSL5k/s400/Montcada.+El+riu+Ripoll.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnZF8LOqn08AGjVHYJHn3zPIkk3KySkXncB-yLz2DJVf0AlDD07ysyXnALLQTKesUvzL93jjM7l9xdgE0RyESGTUR1v1AfGdlJkvgaVg-LIdp6cxyHMzJC69zMGSJOa1q_NVr0YHdbexE/s1600/Montcada.+Carrer+Major.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnZF8LOqn08AGjVHYJHn3zPIkk3KySkXncB-yLz2DJVf0AlDD07ysyXnALLQTKesUvzL93jjM7l9xdgE0RyESGTUR1v1AfGdlJkvgaVg-LIdp6cxyHMzJC69zMGSJOa1q_NVr0YHdbexE/s400/Montcada.+Carrer+Major.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIBgBsQ62KRTds36OGsWE3ZWXnHMdDfq3-NhlEs99NWn6NCz1eW7VuFww8-k9XUekUSc6a7rwEKtdnlwthm4aZAwVSbcGUINkNTqzK_IEmPFqW5EGn9t8ZX5br8ZiNNaViBietlRPimVo/s1600/Montcada.+El+riu+al+pas+pel+centre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIBgBsQ62KRTds36OGsWE3ZWXnHMdDfq3-NhlEs99NWn6NCz1eW7VuFww8-k9XUekUSc6a7rwEKtdnlwthm4aZAwVSbcGUINkNTqzK_IEmPFqW5EGn9t8ZX5br8ZiNNaViBietlRPimVo/s400/Montcada.+El+riu+al+pas+pel+centre.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBMOenPG3oR45pvYb26lp9SOzw5IKroFe12wXnjqWjpXZNPbwMPKJuwsbrR17LJzCcxl04R6nlkNsiWxqaJjWJI2emnndRcjq9RO94j4vuWdNVCAJxHXylVp317Oka-3QSM2URWZdIRw8/s1600/Montcada.+El+pont+destrossat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBMOenPG3oR45pvYb26lp9SOzw5IKroFe12wXnjqWjpXZNPbwMPKJuwsbrR17LJzCcxl04R6nlkNsiWxqaJjWJI2emnndRcjq9RO94j4vuWdNVCAJxHXylVp317Oka-3QSM2URWZdIRw8/s400/Montcada.+El+pont+destrossat.jpg" width="400" /></a></div><br />
<span style="color: yellow;"><u><b><span style="font-size: large;">Rubí.</span></b></u></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBjYNaf301bd8M2mbn_HrjW1e73j6vw9DPkkNTPezKHjARsdLE6YVDhpFt4GCc_wOANQ9_482bb6Nt7f5VzDotyUF8k_UvO1C2PPWdwNOoqHUjDfeomez28gqoT6Wfz3ryG9QmmwMI5KE/s1600/Rub%25C3%25AD.+Zona+Escardivol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBjYNaf301bd8M2mbn_HrjW1e73j6vw9DPkkNTPezKHjARsdLE6YVDhpFt4GCc_wOANQ9_482bb6Nt7f5VzDotyUF8k_UvO1C2PPWdwNOoqHUjDfeomez28gqoT6Wfz3ryG9QmmwMI5KE/s400/Rub%25C3%25AD.+Zona+Escardivol.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Danys a la zona Escardivol.</span></i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO4cnsRtcAudecx6TafogCJPscN1NB2HqeANbGuGxnQu6er2EGJB6SxuZDOuy8divJrF3W0xC8KXKUbYytn25JmhSjuQf-P-08ccjdE5SlYbmWNoMieEpuD8Pxbe03Iaqaekp5TGEcQdY/s1600/Rub%25C3%25AD.+Casa+destrossada+per+la+riera.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO4cnsRtcAudecx6TafogCJPscN1NB2HqeANbGuGxnQu6er2EGJB6SxuZDOuy8divJrF3W0xC8KXKUbYytn25JmhSjuQf-P-08ccjdE5SlYbmWNoMieEpuD8Pxbe03Iaqaekp5TGEcQdY/s400/Rub%25C3%25AD.+Casa+destrossada+per+la+riera.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Casa destrossada per la riera en plena nit.</span></i></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZom17Gpblpy7cZBQxKdzpwx6n5OHScbWS_WWrB2N0U9M8G9fhyOyzbrdcJCNcl54EqD6Z7CG5dAot3-xm313vncVq9LZXiNo3Z16Emg7PZ0JK1VL_PMXwjWnIphDyA7Z3ACIn5PdCtdE/s1600/Rub%25C3%25AD.+Vista+a%25C3%25A8ria.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZom17Gpblpy7cZBQxKdzpwx6n5OHScbWS_WWrB2N0U9M8G9fhyOyzbrdcJCNcl54EqD6Z7CG5dAot3-xm313vncVq9LZXiNo3Z16Emg7PZ0JK1VL_PMXwjWnIphDyA7Z3ACIn5PdCtdE/s400/Rub%25C3%25AD.+Vista+a%25C3%25A8ria.gif" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Fàbriques, conreus i ponts destrossats per l'avinguda.</span></i></div><br />
<span style="color: yellow;"><u><b><span style="font-size: large;">Terrassa.</span></b></u></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrb_WYJirH6e0gYH4hrdh8qG8VWzsA-fOA5SQ02Ipvj-aZomMsFsPZRz6I1xRPcMmpvXkG1p_dZ9Hy8JK3lK-2NXcbvlLrHauX0-ioMJnIJlrMBZQzuh15fo90Kachwxz238IxvaltcE/s1600/Terrassa.+Vies+del+tren.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrb_WYJirH6e0gYH4hrdh8qG8VWzsA-fOA5SQ02Ipvj-aZomMsFsPZRz6I1xRPcMmpvXkG1p_dZ9Hy8JK3lK-2NXcbvlLrHauX0-ioMJnIJlrMBZQzuh15fo90Kachwxz238IxvaltcE/s400/Terrassa.+Vies+del+tren.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Les vies del tren queden penjant sobre la riera després que l'aigua s'endú el pont.</span></i></div><br />
<span style="color: yellow;"><u><b><span style="font-size: large;">Sabadell.</span></b></u></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKHkHbqYyXAuHGo46N_X8peDP62xJ8td5rmka2EvaugoU9cPFLVC9JcYSnCsOS2ENLiM69-7M0l_Ac1rjGyfCSroe8CB_7BosullB-yz0pT0p6fNsLQcc8O9NFHGRcuawj21dYcXvdyAk/s1600/Sabadell.+Nau+industrial.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKHkHbqYyXAuHGo46N_X8peDP62xJ8td5rmka2EvaugoU9cPFLVC9JcYSnCsOS2ENLiM69-7M0l_Ac1rjGyfCSroe8CB_7BosullB-yz0pT0p6fNsLQcc8O9NFHGRcuawj21dYcXvdyAk/s400/Sabadell.+Nau+industrial.gif" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">Una nau industrial completament destrossada. El danys al sector industrial de la comarca van ser molt grans.</span></i></div><br />
<span style="color: yellow;"><u><b><span style="font-size: large;">Cornellà.</span></b></u></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPDhX7BXv_6R8gUUZcLfRPPhFWBFT0aRNNRMLijO6cZJl2jf37tDDQrVzkgJTEEIA_bPawWulXDFDX5CROXmYy1OvVyMEJF5rRv9f0uxOUqxV1-k6qIZ-GNQ7k9A8ZzkciblmYKEQ9TV4/s1600/Cornell%25C3%25A0.+Barri+de+Almeda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPDhX7BXv_6R8gUUZcLfRPPhFWBFT0aRNNRMLijO6cZJl2jf37tDDQrVzkgJTEEIA_bPawWulXDFDX5CROXmYy1OvVyMEJF5rRv9f0uxOUqxV1-k6qIZ-GNQ7k9A8ZzkciblmYKEQ9TV4/s400/Cornell%25C3%25A0.+Barri+de+Almeda.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">També a l'àrea del Llobregat van arribar les inundacions. Podem veure l'alçada de l'aigua als carrers del barri d'Almeda de Cornellà.</span></i></div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/16133307318757249634noreply@blogger.com0