Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 21 de març del 2012

Hivern 1852-53. Un canvi radical

Des del llibre El temps a Catalunya dia a dia, concretament en el 13 de Gener, en Mariano Barriendos ens porta un testimoni que demostra que la recerca de fonts textuals en el clima històric és de molta importància ja que ofereixen matisos que les dades meteorològiques no poden mostrar. Queda ben palès que la passió per la meteorologia i l'interès per anar escrivint el que passa és de molta utilitat. No calen grans observatoris, ni coneixements exhaustius, només cal observar, estimar la natura i tenir cura de anar-ho apuntant.... que la memòria és molt traïdora.

El nostre observador és Francesc Gorina i Riera, propietari del Mas Gorina i alcalde de Matadepera interessat pel temps per les necessitats agrícoles seus camps.

La masia de Can Gorina de Matadepera en l'actualitat. Aquí vivia a mitjans del segle XIX el nostre informador meteorològic.

El hivern de 1852-53 comença molt suau però que giraria com un mitjó a meitat de la estació.

El mes de Novembre va tenir temperatures molt suaus fins que la nit i matinada del 22 al 23 hi ha una forta ventada que provoca danys, especialment, fora de la muralla i en arbres: "El paso de la carretera de Francia quedó interceptado por seis ú ocho árboles arrancados de cuajo, no obstante de ser casi todos ellos antiguos y muy corpulentos." Diario de Barcelona 24.11.1852 Pàg. 7167

Els últims dies són més freds i fins i tot plujosos, com el dia 30 en que la màxima no passa de 11ºC amb pluja tot el dia: "Continúa el tiempo lluvioso de unos tres días á esta parte, reinando fuertes vientos de levante. El Monseny ha aparecido cubierto de blanco...." DB 2.12.1852 Pàg. 7351

El temporal de mar és considerable provocant danys en algunes cases de la Barceloneta que l’aigua descalça. Apart de la llevantada de primers de mes de Desembre no hi ha noticies meteorològiques destacables i l’ambient és molt suau tot el mes.

Gener segueix igual de suau. Tal era la suavitat del hivern que Francesc Gorina explicava al seu diari el 13 de Gener de 1853: "Buy dia 13 de janer, se encontra el tems mol umil y suau, per cuant en tota la tardorada pasada, ni en tot lo any present, no ha fet fred ni sols no ha glasat, encara solamén mol poca cosa en part de poca aygua, però no per glasar en paratge en què se encòntria, solament una casada de aygua no se és glasada en tot aquest any ni últims del pasat; tan sols feran un poch de vents en desembre proppassat, però no frets;; en la muntanya de Sant Llorens del Munt se posà neu en lo mes de desembre enterior, però no feu fret ni glasà. Abuy al dia ja se encontran los esplets mol adelantats; los blats primerenchs ja se han de cabar a tot tall per ser ja grosos en demacia. Los llegums, lo meteix. Los arbres ja borronan y floreixan. (...) los treballadors al camp raz treballan a tota feyna en mànagas de camisa...."

Tal era la bonança que durant les festes de Nadal i Cap d'Any, la gent evita passejar per la muralla de mar, desproveïda d'arbres i ben assolellada, i prefereix l'ombra agradable de la Rambla: "Este invierno se va pasando con una temperatura casi primaveral, siendo notable que ni en uno solo de los varios dias festivos que acaban de transcurrir la concurrencia en los paseos ha podido fijarse en la muralla de Mar y sí en la Rambla del Centro, por razón de hallarse á la sombra que se disfrutaba en ella. La vegetación está ya muy adelantada tanto en los árboles como en los viñedos, y si ahora sobrevenía un frio inesperado sufririan muchos los intereses de los agricultores." DB 12.1.1853 Pàg. 243


Tot aquest ambient primaveral anima als barcelonins a admirar el que seria el primer parc d'atraccions de la ciutat i que estava situat fora de les muralles en uns camps molt propers al Passeig de Gràcia, que només era un camí molt ample gairebé sense urbanitzar encara, que comunicava la capital i la vila veïna. Acabant els darrers detalls calia provar l'enginy: "En la tarde de ayer vimos funcionar los coches de las montañas rusas construidas en los Campos Elíseos; en el vehículo, de forma sencilla y elegante como una berlina, iban cómodamente dos caballeros. Lo que notamos costoso es, que á peso de brazos tenga que volverse el coche al punto de partida; pero creemos, que se empleará para ello un mecanismo mas sencillo. El descenso y ascenso se verifica con una seguridad tal que solo puede creerlo el que lo vé." DB 23.01.1853 Pàg. 531

"El domingo (dia 23) al mediodia gran número de señoras pasaron un rato muy entretenido, arrojandose con admirable serenidad por los rápidos planos inclinados de las montañas rusas en los Campos Elíseos. La novedad de este espectáculo, que se veía desde el Paseo de Gracia, tenía estacionados frente los indicados jardines gran número de espectadores." DB 25.1.1853 Pàg. 566

La suavitat que permetia gaudir de l'aire lliure ja durava moltes setmanes de suposat hivern. El 26 de Gener, no obstant, canvia el temps: "Durante el dia de ayer reinó un aire muy frío y cayó una abundante lluvia que no habrá dejado de ser beneficiosa á la siembra. El barómetro estaba bajo y el mar un poco agitado...." DB 27.1.1853 Pàg. 619

Hi ha por d'una nova llevantada, com la de Desembre, i tothom vigila el vent per si cal prendre mesures: "Ayer continuó lloviendo durante todo el dia y el tiempo ha refrescado mucho. El viento cambió y cesaron por lo tanto los temores que el dia anterior se habian abrigado de temporal en el mar." DB 28.1.1853 Pàg. 646

Però la pluja, tant beneficiosa pel camp, porta incomoditats a una ciutat de carrers estrets i, encara en la majoria dels casos, sense empedrar i amb voreres molt estretes: "En los dias lluviosos es cuando es mas sensible en Barcelona la falta de una costumbre que autorize á los que pasan por una calle á conservar la acera derecha, á no ser que voluntariamente quieran cederla en obsequio de alguna señora ó de alguna persona anciana. En el dia con las aceras resaltadas, en su mayor parte sumamente estrechas, los transeuntes se vén espuestos de continuo á tener que abandonarlas sufriendo la incomodidad del agua y del barro." DB 30.1.1853 Pàg. 704

Gener acaba amb un ambient més fresc però en la mateixa línia de suavitat termomètrica de tot el hivern. Febrer, per anar canviant la tònica, comença amb temperatures més fresques tot i que més pel contrast amb la suavitat del hivern que per fred real: "El Monseny se halla cubierto de nieve, y el tiempo ha refrescado muchísimo." DB 5.2.1853 Pàg. 836


El Carnaval arriba i el hivern es treu la màscara alegre i primaveral ensenyant la seva imatge més crua: "Ayer siguió lloviendo durante gran parte de la mañana, y por lo tanto ni hubo paseo ni salieron las mascaradas. Por la tarde, el cielo aunque se mantuvo despejado, reinaba un frio ambiente. La Rambla estuvo escasamente concurrida y seguían la rua un corto número de carruajes." DB 7.2.1853 Pàg. 890

Les temperatures durant el mes de Febrer no van passar dels 12ºC cap dia amb una notable onada de fred a mitjans de mes on més d’un dia les màximes no passen de 5ºC. Una idea recurrent durant el segle XIX és que el fred es provocat per la neu caiguda a prop enlloc de pensar, com sabem ara, que una massa d'aire fred fa baixar la temperatura i provoca les precipitacions de neu: "El frio que se siente de unos dias á esta parte es motivado de la nieve que ha caido en varios puntos de la montaña de Cataluña y tambien por la parte de Granollers." DB 9.2.1853 Pàg. 927

Els dies més freds, com he dit, coincideixen amb un final de Carnaval amb poques celebracions a l'exterior, com era habitual, degut al fred cada dia més intens. El 12 de Febrer neva a la part alta del que avui seria la ciutat de Barcelona, a les muntanyes veïnes de Gracia i Sarrià per sobre d'uns 150 o 200 metres. Al Vallès la nevada és més important: "Despues de haber tenido una hora de lluvia, bastante ligera aunque fria, vimos ayer aparecer blanqueadas por la nieve algunas de las montañas de Gracia y Sarriá. Se nos ha dicho que también ha nevado muchísimo por la parte del Valles." DB 13.2.1853 Pàg. 1040

El fred és general tot i que a Barcelona, com sempre, degut a la seva situació costanera i a la illa de calor que en aquella època ja era notable no es manifestava amb evidència com serien les fonts i els tolls glaçats gran part del dia: "Como consecuencia de la nieve y granizo que ha caido en diferentes puntos, hace tres dias que se deja sentir un frio bastante intenso, cual no se habia esperimentado durante el transcurso de un invierno que casi ha tenido caràcter de una verdadera primavera. Si bien el termómetro ha bajado bastante, lo que es en Barcelona á penas ha helado. El domingo hubiera sido seguramente el único dia festivo del presente invierno en que el público hubiese escogido para paseo de mediodia el de la muralla de Mar sin temor de que le molestara el ardor del sol, pero el viento que soplaba obligó á las personas que se presentaban en dicho sitio á tener que atravesarlo mas que de prisa." DB 15.2.1853 Pàg. 1075

El 16 de Febrer, des de les 3 de la matinada i fins gairebé migdia, plou o cau aiguaneu a la capital però en llocs molts propers i que actualment formen part de ciutat com Sant Gervasi o Horta la neu va agafar i hom pot veure el Tibidabo emblanquinat. Els dies següents la neu baixa fins la mateixa línia de costa, tant a Barcelona com a les comarques veïnes: "Desde las tres de la madrugada de ayer hasta muy cerca del medio dia, llovió continuamente en esta capital, pero en varios puntos cercanos á la misma, cayó una nevada copiosa. Las cumbres de las montañas inmediatas á San Gervasio y á Horta aparecieron por la tarde ligeramente emblanqueciadas, pero se tiene noticia de que nevó en grande abundancia por la parte de Granollers y de Moncada." DB 17.2.1853 Pàg. 1131

"Anteayer por la noche y ayer por la tarde nevó en esta capital, bien que ligeramente. En los pueblos de la montaña y en toda la costa de levante la nieve ha caido en abundancia. Se deja sentir un frio muy intenso, y hemos visto helada el agua de varios estanques. Varios de los carros que á primera hora de la mañana entraban ayer en Barcelona venian cubiertos de una espesa capa de nieve." DB 19.2.1853 Pàg. 1188

"Continuó soplando un viento sumamente frio durante todo el dia de ayer, efecto de la nieve que ha caido con mas ó menos abundancia en la mayor parte de los pueblos de la provincia. Durante la noche hubo una fuerte helada." DB 20.2.1853 Pàg. 1216

La Barcelona de mitjans del segle XIX és una ciutat molt densament poblada, encotillada per les muralles de mar i de terra sense pràcticament espais verds i amb carrers molt estrets on el sol gairebé no arriba. Aquest atapeïment va ser la causa de l'enderrocament de les muralles de terra el 1854.

El mes de Febrer acaba amb una lenta pujada de temperatures però en cap cas l'ambient es torna més temperat. Febrer de 1853 resulta el més fred des de que comença la sèrie de temperatures de Barcelona l'any 1780, amb una mitjana de 6,2ºC, i actualment només és superat per Febrer de 1956 (4,9ºC) i pel de 1888 (6,1ºC). A final de mes es parla que el fred ha cremat les plantacions de llegums i que és possible que pugui malmetre els tarongers a llocs com Alella i pobles veïns

Març comença mogut i amb una tempesta de neu: "A eso de las cuatro de la tarde de ayer, y por espacio de media hora, cayó sobre el casco de esta capital, y sobre la inmediata villa de Gracia estendiéndose hasta las montañas mas inmediatas á San Gervasio, una copiosa nevada, que afortunadamente dejó poco rastro por no haber helado. Al caer la tarde parecia que nevaba mucho por la parte del Vallés y de la costa de levante, y se dejaba sentir un frio bastante intenso. No deja de ser un fenómeno bastante notable que á la espresada hora relapagueaba, como en un dia tempestuoso de verano, por la parte de Monjuí." DB 2.3.1853 Pàg. 1455

Les temperatures són baixes però es normalitzen ràpidament. En tot cas, la pluja no es fa esperar amenaçant les processons prèvies a la Setmana Santa: "Atendido lo mucho que llovió ayer, aunque hoy amanezca el dia sereno, dudamos que pueda hacerse la procesion si no se limpia el piso de varias calles que aquella debe recorrer." DB 13.3.1853 Pàg. 1763. Som a Diumenge de Passió, anterior al diumenge de Rams que dona inici a la Setmana Santa, tot i que, malgrat els fangs dels carrers, finalment la processó es va poder celebrar amb tota normalitat.

Les pluges continuen caient i provoquen alguns problemes en uns rius i rieres amb les lleres encara no arranjades: "A consecuencia de las lluvias que han caido en varios puntos de la provincia el Besós y otras rieras esperimentaron anteayer una caudalosa avenida, que, segun voz pública, no dejó de ocasionar algunas desgracias." DB 16.3.1853 Pàg. 1847

S'acosta la primavera i el fred no remet, no obstant cal fer balanç de la estació que va començar extremadament suau. Recordem a Francesc Gorina? Dos mesos abans escrivia sobre el hivern primaveral que gaudien però, com rectificar és de savis i més amb els imponderables del temps atmosfèric, el 17 de Març torna a anotar al seu diari: "Aunque lo dia 13 janer enterior no hagués fet fret, (...), dich abuy, dia 17 mars, an fet frets forts en tan menera que mols llegums an de tornar a brotar, altres gèneros morts, an fet terribles glasadas, neus y vents."


La primavera arriba... però no ho sembla: "Ayer entramos en la primavera pero seguramente que el tiempo no correspondió al anuncio del Calendario. Un viento fuerte y sumamente frio dió al dia un caràcter de crudo invierno, aun cuando el cielo se presentaba completamente sereno. El Monseny está cubierto de nieve." DB 21.3.1853 Pàg. 2002

La Setmana Santa va venir molt aviat amb dies de pluja i fred plenament hivernal. Encara no era una època en la que aquesta setmana tothom marxava de vacances però tampoc era un continu de processons com al segle XVIII, que si que hi havien, però el esbarjo començava a fer-se notar sobre tot entre la classe burgesa. Per aquest motiu es va construir el primer parc d'atraccions de la ciutat, els Camps Elisis, als terrenys d'un Eixample encara sense projectar i fora d'una Barcelona encara emmurallada i on no hi cabia res més.

La intenció era inaugurar el recinte el dia 3 d'Abril, diumenge de Resurrecció, però la por al fred fa ajornar l'esdeveniment: "Atendido al frio ambiente que continua soplando, parece probable que el domingo no se inaugurarán los Campos Elíseos, no obstante de que siguen muy adelantados los ensayos de orquesta, componiendose esta de unos setenta profesores. Atendido lo riguroso de la estación, serían pocas las personas que se decidirían á atravesar los jardines al aire libre para ver los fuegos ó para entrar en el salon de baile." DB 24.3.1853 Pàg. 2091

Finalment, el diumenge 10 d’Abril amb un temps molt més agradable els Camps Elisis es van inaugurar. En una columna informativa de caire femení ens ho expliquen així: "Sonrie ya la primavera, y á su primera encantadora sonrisa, como una nueva flor de nuestros campos, ha brotado, seductor de promesas y henchido de esperanzas, el jardín de los Campos Elíseos." DB 12.4.1853 Pàg 2602

1 comentari:

  1. Hola, el Dietari de Francesc Gorina i Riera és una edició de 2003 a càrrec de Pere Roca Fabregat i de mi mateix, Joan Comasòlivas Font. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Francesc Gorina i Riera va escriure durant 65 anys de la seva vida, i no només sobrre el temps, sinó dobre gran multiplicitat de temes que visqué i afectaren la seva vida i el decurs del país. És una publicació de Publucacions de l'Abadia de Montserrat

    ResponElimina