La història meteorològica està farcida d'episodis destacats i alguns d'ells, per la significació dels esdeveniments, podríem dir que són com una "marca registrada", és a dir, només esmentar el nom ja sabem quan, com i quines conseqüències es van viure. El Nadal del 62, l'Any sense estiu o els aiguats del Vallès són algunes d'aquestes situacions meteorològiques amb copyright. Més habitual, però, es trobar, sobre tot en el cas de grans aiguats, l'esment del sant del dia; aquest és el cas de l'any 1926.
Com hem vist en un altre tema d'aquest bloc, aquell estiu va venir marcat per molts dies de estabilitat, amb la calor i xafogor típics, interromputs per tres aiguats memorables, deixant el més devastador per les darreries de l'estiu i que acabarà passant a la història com l'Aiguat de Sant Ramon.
Malgrat el dolor causat per tantes víctimes, calia posar una nota d'humor que dibuixés un lleu somriure en el dol que vivia la societat catalana. La revista satírica setmanal de l'Esquella de la Torratxa hi posava el seu granet de sorra.
Després de l'aiguat del 14 d'Agost el temps torna a ser el que entenem com propí de l'estiu, màximes entre 28 i 31 graus i mínimes superiors als 21 o 22 graus amb humitats elevades, és a dir, calor, dies de suor i de mal dormir, en definitiva, el més normal a l'estiu barceloní. Malgrat la tranquil·litat atmosfèrica, aquestes condicions són potencialment perilloses quan l'aire fred treu el nas a les capes altes de la troposfera i permet el creixement de grans cumulonimbus que descarreguen patacs d'aigua en poca estona.
La crònica dels aiguats de la tarda del 31 d'Agost fins la matinada de l'1 de Setembre ens parla de grans nuclis tempestuosos i, potser, el pas d'alguna línia de torbonada però, malgrat ser un fenomen viscut un munt de vegades, es pot percebre en les paraules del periodista que els danys poden ser importants: "El formidable temporal de lluvias qué con diversas alternativas de furia huracanada y de relativa calma, descargó ayer, a intervalos, sobre esta ciudad, produjo grandes daños y dolorosas desgracias.
Aun no se han borrado de la memoria de los barceloneses la sensación trágica de la horrible tormenta del día 14 y nuevamente sentimos la sacudida trágica de nuevas desgracias y nuevos grandes daños determinados por la misma causa.
Desde las tres de la tarde en que cayó el primer aluvión torrencial, puede decirse la lluvia, aunque con diversas alternativas de borrasca y de pasajero despejo, no cesó de azotar la ciudad. En algunas ocasiones la lluvia cayó formando espesísimas cortinas y anegó las calles, que se vieron convertidas en verdaderos torrentes.
En varios sectores de la ciudad se careció de luz eléctrica por la noche y muchos barrios se inundaron.
En los distritos de Atarazanas, San Andrés, alrededores de la cárcel Modelo, Sans y otros
barrios obreros, las aguas produjeron grandes daños en las viviendas.
En las diversas barriadas de barracas que hay en diversos lugares de Barcelona, los habitantes de estas humildes viviendas corrieron grave riesgo de perecer, teniendo que ser muchos auxiliados por las fuerzas del cuerpo de bomberos que acudieron a prestarles socorro." La Vanguardia. 01.09.1917 Pàg. 17
En efecte, a les redaccions dels diaris comencen a arribar rumors de morts per causa directa de la tempesta, tot i que, la fatalitat i el factor humà hi van jugar un paper fonamental en tots els sinistres.
L'esfondrament de dues cases, a Sant Boi i a Sant Andreu, van ser els primers drames que es van conèixer.
La relació de danys, sobre tot per inundacions d'habitatges, desbordaments de rius i rieres i afectacions a la xarxa de carreteres i ferrocarrils, forma una llarga llista en moltes comarques de Barcelona, Tarragona i Girona. Les pluges, irregulars, són molt importants a gran part dels observatoris del litoral i prelitoral català a més de caure sovint amb intensitats torrencials. Aquesta irregularitat, a Barcelona ciutat caigueren 42 mm per 77 mm el 14 d'Agost, fa pensar a més d'un barceloní com és que hi han hagut tantes desgràcies però és que aquest 31 d'Agost sovintejaren els 100 mm i a les parts altes va ploure molt (Observatori Fabra 113,7 mm), fet que va carregar molt d'aigua les capçaleres de barrancs i rieres: "Aquest estiu ha estat ben funest per a Barcelona i en general per a tot Catalunya. Al cap de ben pocs dies de la mànega que va fer estralls a la nostra ciutat, un altre temporal ens ha dut un dia de dol. El temporal d'abans d'ahir no fou tan gros com el del dia 14 del mateix mes d'agost, però causà moltíssimes més víctimes.
Abans d'ahir plogué tot el dia, estones molt fortament, a tot Catalunya. A la nit es desencadenà un gros huracà. La mar va estar agitadíssima. Al vespre, tots els rius i rieres de Catalunya baixaren ben plens de l'aigua de tot el dia.
On plogué més fou al Pla del Llobregat, al Penedès, al camp de Tarragona i a la comarca de Tortosa. Al pla del Llobregat, especialment, hi hagueren grans inundacions; gairebé tots els pobles de la comarca demanaren auxili als Bombers de Barcelona.
A ciutat, durant la tarda i la nit, plogué amb gran intensitat; alguns moments, la pluja formava una veritable cortina. Sortosament la pluja fou intermitent. A l'interior de la ciutat el temporal no causa perjudicis. A les barriades, però, hi hagueren diverses inundacions, Sant Andreu fou la barriada més perjudicada, puix que les inundacions abundaren més i hi hagué la sensible desgracia que publicàvem en l'edició d'ahir i que ampliem en la d'avui. Sarrià i Sant Gervasi també en sortiren perjudicades.
A les nou del vespre, a causa del temporal, hi hagué avaries en les conduccions elèctriques, i molts llocs quedaren a les fosques.
Cal fer constar que el Cos de Bombers treballà durant la nit del temporal i tot el dia d'ahir amb una activitat i un desinterès que honora altament a tots els seus individus. La guàrdia urbana també mereix lloances.
Ahir, el temps s'anà aclarint per tot. A la tarda, estava ja ben normalitzat." La Publicitat. 02.09.1926 Pàg. 1
Abans d'ahir plogué tot el dia, estones molt fortament, a tot Catalunya. A la nit es desencadenà un gros huracà. La mar va estar agitadíssima. Al vespre, tots els rius i rieres de Catalunya baixaren ben plens de l'aigua de tot el dia.
On plogué més fou al Pla del Llobregat, al Penedès, al camp de Tarragona i a la comarca de Tortosa. Al pla del Llobregat, especialment, hi hagueren grans inundacions; gairebé tots els pobles de la comarca demanaren auxili als Bombers de Barcelona.
A ciutat, durant la tarda i la nit, plogué amb gran intensitat; alguns moments, la pluja formava una veritable cortina. Sortosament la pluja fou intermitent. A l'interior de la ciutat el temporal no causa perjudicis. A les barriades, però, hi hagueren diverses inundacions, Sant Andreu fou la barriada més perjudicada, puix que les inundacions abundaren més i hi hagué la sensible desgracia que publicàvem en l'edició d'ahir i que ampliem en la d'avui. Sarrià i Sant Gervasi també en sortiren perjudicades.
A les nou del vespre, a causa del temporal, hi hagué avaries en les conduccions elèctriques, i molts llocs quedaren a les fosques.
Cal fer constar que el Cos de Bombers treballà durant la nit del temporal i tot el dia d'ahir amb una activitat i un desinterès que honora altament a tots els seus individus. La guàrdia urbana també mereix lloances.
Ahir, el temps s'anà aclarint per tot. A la tarda, estava ja ben normalitzat." La Publicitat. 02.09.1926 Pàg. 1
Informació del Servei Meteorològic de Catalunya publicada el 2 de Setembre al diari La Publicitat.
Els fets més luctuosos succeïts al voltant de Barcelona foren l'esfondrament de dues cases, a Sant Boi i Sant Andreu, i l'arrossegament d'un vehicle i els seus ocupants per la força del riu Ripoll.
La casa que s'ensorra a Sant Andreu es trobava en un estat molt precari, en el que seria un fet determinant davant les inclemències meteorològiques, tal com diu la crònica: "Estaven aquestes barraques, a una paret del carrer Nino, tocant al Manicomi de Sant Andreu. La pluja de tot el dia estovà els fonaments de la paret i quan el vent es convertí en huracà a quarts d'una de la nit, la paret no pogué resistir la seva força. Les barraques quedaren aixafades sota la runa." PUB. 02.09.1926 Pàg. 2. La tragèdia va trasbalsar la ciutat quan es va saber que sota la runa perdien la vida 6 persones i un noi de nou anys, Gregorio Gonzalez Ortega, va sobreviure però perd als seus pares i als dos germans petits de cinc i dos anys. A l'altre casa moren un home i el seu nebot.
A Sant Boi es produeix el més "estrany" dels accidents. Al principi de la nit, el riu Llobregat començava a créixer i a les cases de les parts baixes de la població ja entrava l'aigua i la foscor, produïda per una avaria elèctrica, augmentava la sensació d'angoixa. Aquesta angúnia es transformà en por quan els veïns del centre de la vila escolten una gran explosió: "A las diez y cuatro de la noche se escuchó una fuerte detonación que causó alarma en el vecindario, ya de por sí muy angustiado por las lluvias torrenciales que habían afectado al municipio durante todo el día, y que continuaban con la misma intensidad.
Fueron muchos los vecinos que, desafiando la violencia del incesante temporal, se aventuraron en salir a la calle para averiguar la procedencia de aquella estruendosa explosión, percatándose que las casas señaladas con los números 30, 32 y 34 de la calle Nueva de Madoz -- actualmente carrer Nou -- se encontraban medio derruídas y en estado ruinoso. Fuertes y desgarradores gritos de dolor orientaron a las primeras personas que acudieron al lugar hasta el punto de procedencia requiriendo ayuda, puesto que, como hemos explicado anteriormente, la oscuridad era total. Sin embargo, a pesar de estas serias dificultades, lograron sacar de entre los escombros, a Jaume Valls, que había salvado la vida por haberse arrojado desde la parte alta del inmueble al desmoronarse la pared maestra, con la fortuna de quedar bajo una viga que, al formar puente sobre él, le había evitado ser alcanzado por los cascotes, apreciándosele solamente ligeras quemaduras." Així ho explica Joan Vendrell i Campmany a seu bloc. Abans he dit que era un accident estrany pel fet que el que menys s'espera en un sinistre produït per la pluja torrencial sigui una explosió. La causa ens l'expliquen a La Publicitat: "La botiga era una tenda de queviures del senyor Jaume Valls, i en una dependència de la qual hi havia un dipòsit de carbur. El senyor Valls demanà auxili, i hi varen acudir alguns veïns. Un d'ells porta un llum encès i en acostar-se als bidons es produí una forta explosió, que causà un gran pànic als veïns del poble, que estava a les fosques per interrupció del corrent." PUB. 02.09.1926 Pàg. 2
Fueron muchos los vecinos que, desafiando la violencia del incesante temporal, se aventuraron en salir a la calle para averiguar la procedencia de aquella estruendosa explosión, percatándose que las casas señaladas con los números 30, 32 y 34 de la calle Nueva de Madoz -- actualmente carrer Nou -- se encontraban medio derruídas y en estado ruinoso. Fuertes y desgarradores gritos de dolor orientaron a las primeras personas que acudieron al lugar hasta el punto de procedencia requiriendo ayuda, puesto que, como hemos explicado anteriormente, la oscuridad era total. Sin embargo, a pesar de estas serias dificultades, lograron sacar de entre los escombros, a Jaume Valls, que había salvado la vida por haberse arrojado desde la parte alta del inmueble al desmoronarse la pared maestra, con la fortuna de quedar bajo una viga que, al formar puente sobre él, le había evitado ser alcanzado por los cascotes, apreciándosele solamente ligeras quemaduras." Així ho explica Joan Vendrell i Campmany a seu bloc. Abans he dit que era un accident estrany pel fet que el que menys s'espera en un sinistre produït per la pluja torrencial sigui una explosió. La causa ens l'expliquen a La Publicitat: "La botiga era una tenda de queviures del senyor Jaume Valls, i en una dependència de la qual hi havia un dipòsit de carbur. El senyor Valls demanà auxili, i hi varen acudir alguns veïns. Un d'ells porta un llum encès i en acostar-se als bidons es produí una forta explosió, que causà un gran pànic als veïns del poble, que estava a les fosques per interrupció del corrent." PUB. 02.09.1926 Pàg. 2
Estat en que va quedar el vehicle de la família Mas Bagà.
L'altra tragèdia ocorregué per una combinació de imprudència i mala sort i va tenir un gran ressò perquè afecta a un industrial molt conegut a la Barcelona dels anys 20, que tenia diverses empreses en el món de la foneria.
La crònica explica l'accident: "Guiaba el coche el chofer, que también ha perecido ahogado, y del que sólo hemos podido averiguar que se llamaba Juan, y que había realizado ya otras veces el mismo viaje.
La primera etapa del viaje debió ya ser penosa a causa de la lluvia torrencial, que convertía los caminos en verdaderas lagunas. Con las precauciones necesarias llegó el coche, ya de noche, al sitio en que confluyen el río Ripoll y la riera de San Cugat, próximo a la barriada de Masrampinyo, del pueblo de Moncada.
Allí quedó atascado el coche, sin poder avanzar ni retroceder, en tanto que subía el nivel de las aguas y se hacía impetuosa la corriente, creando a los ocupantes del coche una situación angustiosísima.
Los vecinos de aquellos contornos dándose cuenta de ello, acudieron en auxilio de la familia Mas Bagá y desde los sitios más próximos lanzaron cuerdas consiguiendo que una de ellas llegara hasta el coche al que quedó atada. Pero la avenida era tan arrolladura, que arrastró al vehículo, rompiendo la cuerda que lo sujetaba, desapareciendo entonces entre las aguas los nueve ocupantes del automóvil y el individuo que, desde la orilla de la riera sujetaba la cuerda que estaba atada al automóvil." LVG. 02.09.1926 Pàg. 8
Hom pot pensar que la prudència dicta que és millor no creuar una riera que baixa plena mentre cau una pluja molt intensa però aquest tipus d'accidents continuen passant possiblement perquè es sobrevalora la protecció del vehicle i es menysprea la força de les aigües. Entre la gent es va córrer el rumor, que cal emmarcar en una època de lluita de classes molt activa, de que va ser l'industrial qui va obligar el conductor de travessar la riera però com diu Tomàs Grau, nascut aquell estiu del 26 a Sant Cugat, com ho podem saber si tots van morir. En definitiva, 10 morts més, els nou ocupants del cotxe i el veí que els ajudava, que incrementaven el nombre de víctimes del temporal.
A Gavà, un accident molt similar, i també amb un industrial com a protagonista, va acabar be i l'home i un empleat seu van poder sortir sans i estalvis de l'ensurt.
Però l'accident més greu, i on van haver més morts, va ser el descarrilament d'un tren que viatjava entre Barcelona i València, entre les estacions de L'Ampolla i L'Ametlla de Mar degut a corriment de terres a causa de la pluja que va malmetre les vies.
No hi ha millor testimoni que el del maquinista del tren que, tot i la gravetat de l'incident, no va patir seqüeles físiques: "Esta mañana ha llegado a esta ciudad, en el tren de las 9'4S, el maquinista Francisco Fenoyosa, que conducía la máquina del tren siniestrado. Viene profundamente afectado por la catástrofe. Aunque no padece lesión alguna, le aqueja una fuerte excitación nerviosa, que le impondrá, seguramente, unos días de cama.
Interrogado para que explicara como ocurrió la horrorosa desgracia, manifestó que a las doce y veinte minutos de la noche, con seis minutos de retraso tomó el gobierno de la máquina en Tarragona. La noche era oscura, horrible y la tormenta se desencadenaba horrorosa. Como llovía, a torrentes salió con muchas precauciones sin forzar la marcha aun a riesgo de tener más retraso del que ya llevaba.
Por la parte de la línea en que ocurrió la catástrofe —agregó— el itinerario me marca una velocidad media de 45 a 50 kilómetros por hora; pero por el mal tiempo que hacía, hice caso omiso de la necesidad de correr.
Poco a poco íbamos haciendo el viaje y al llegar a] kilómetro 219, entre las estaciones de Ametlla de Mar y Ampolla, oímos, el fogonero y yo, que se desprendía un montón de tierra y piedras por el lado derecho y nos dimos perfecta cuenta de que se obstríua la vía. Yo tiré a fondo el freno automático y la máquina dio un salto después del cual recorrió unos cincuenta metros fuera de la vía hasta que al descarrilar fue a empotrarse en el desmonte del lado izquierdo.
Dos coches de tercera quedaron empotrados uno dentro del otro en forma de petaca; el coche cama descarriló también y las demás unidades se sostuvieron en la vía.
El fogonero saltó por el lado del ténder, lanzado por la violencia del choque, y yo, sin saber de qué manera, me encontré en el suelo.
El momento fue de los que no se olvidan nunca más en la vida. Dos agentes de policía de escolta del tren salieron vía adelante con dirección a Ametlla, desde donde pudieron comunicar con Tortosa. Mientras tanto, el agua seguía cayendo torrencialmente.
Por los gritos de las víctimas nos dábamos cuenta de la magnitud de la catástrofe y calculamos que el número de victimas era muy grande.
Alumbrándonos por la débil luz de un farol recorrimos la línea y no es posible que dé idea del triste cuadro que se ofrecía a mis ojos." LVG. 03.09.1926 Pàg. 6. I continua describint imatges dantesques viscudes durant aquella nit fins que, a les 5 de la matinada, arriba el primer tren des de Tortosa amb auxilis, metges, empleats ferroviaris i autoritats. No cal afegir res més.
El balanç total de víctimes va ser molt elevat. 20 morts i 125 ferits de diversa consideració posaven punt i final a una de les nits més tràgiques del segle XX causades per la pluja torrencial.
"El nombre de morts que hi ha hagut en tot Catalunya, són 44. Veritablement, pocs temporals han causat tants estralls i han sembrat un dol tan gran al nostre país.
A més a més de les grans desgràcies de Ripollet, on el Besòs se n'endugué un automòbil amb nou persones i un salvador; del descarrilament del correu de València, que ha causat 20 morts, 35 ferits i 90 contusos; de l'explosió de Sant Boi de Llobregat, que causà la mort a tres persones; i de la caiguda d'una paret del manicomi de Sant Andreu, aixafant sota sis persones, hi han hagut cinc morts més. A Montcada, un llamp matà un home; entre els pobles de Llissà de Dalt i Llissà de Baix, aparegueren els cadàvers de dos captaires, un home i una dona, negats a la riera de Tenes; a Palafrugell, es negà també un veí; prop de València, l'aiguat va fer esllavissar un munt de sorra i colgà a sota a un treballador. El temporal fou general a tota la Península. A Catalunya, causà grans danys per tot, llevat de l'Alt Empordà i la Cerdanya; totes les collites estan perdudes, han caigut cases i parets, s'han destruït molts camins i carrers, han estat arrossegats ponts i passeres, etc. A distints llocs, hi han ferits.
En alguns punts de Catalunya, dijous tornà a ploure fortament; i en altres, divendres. Les pluges d'aquests dos dies no han estat molt fortes, però també han causat danys.
Les desgràcies foren degudes principalment, a la crescuda dels rius i rieres i a les filtracions de la terra.
Després del temporal del dia 14 d'agost, aquest altre. Estem de desgràcia. El sentiment de tot el poble ha estat immens." L'Esquella de la Torratxa. 10.09.1926 Pàg. 606
L'anàlisi estrictament meteorològic ens porta a parlar d'un fenomen relativament habitual en els mesos finals de l'estiu.
Al sud de la Península Ibèrica es forma una depressió relativa fruit de les altes temperatures de la superfície. Al mateix temps una depressió activa forma un tàlveg al golf de Biscaia que aportarà una injecció d'aire fred en capes mitges i altes. Aquest fred en alçada, en arribar a una Mediterrània sobre escalfada després de tot l'estiu, xoca amb la massa d'aire calent que es desplaça pel sud generant un moviment vertical a l'atmosfera que es posa de manifest amb en l'index CAPE (Energia potencial convectiva disponible) i que no és res més que l'aire fred en alçada cau perquè és més pesat i l'aire càlid de les capes baixes ascendeix troposfera amunt, aportant aquesta energia molt útil pel desenvolupament de grans nuclis de tempesta.
Pàgina del Butlletí del Servei Meteorològic d'Espanya (imatge superior) on analitza la situació atmosfèrica de l'1 de Setembre de 1926. Al mig, la reconstrucció isobàrica que delata la presència d'una depressió relativa al sud de la Península que aporta vents marítims sobre la costa catalana i una lleugera inestabilitat en alçada que va afavorir el creixement de grans núvols convectius. Aquesta inestabilitat queda palesa en el tercer mapa que mostra l'index CAPE (Energia potencial convectiva disponible).
Aquest xoc de masses d'aire, unit al flux de llevant i el poc gradient de pressió que es tradueix en vents horitzontals molt fluixets, tenia tots els ingredients per a pluges i tempestes amb intensitats molt grans i que acumulen quantitats importants. Algunes d'aquestes quantitats, enregistrades de les 7 del matí del 31 d'Agost fins les 7 de l'1 de Setembre, hi donen fe:
De vegades, quan analitzem un episodi meteorològic no ens posem a pensar en l'impacte social que va representar. Aquest estiu de 1926 va ser paradigma de com l'home hi pot fer front als embats del temps. Millorar la tecnologia ha ajudat a minimitzar riscos però el sentit comú encara no ha evolucionat tant com perquè segueixin passant desgràcies en situacions meteorològiques extremes. No es tracta de lamentar-se crèdulament adduint al canvi climàtic fets que han passat sempre i que hem oblidat, es tracta de aprendre dels errors i corregir-los per no ensopegar amb la mateixa pedra una vegada i una altra.
