Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (i 2)

El nou any 1788 comença amb la tònica suau de Desembre: "Dia 1 de Janér. Festa de la Circuncisió del Senyor vulgarment Dia de Capdany há amanescút seré y gens fret, com si fosem encara en la Primavera, com cosa extraordinaria en aquestos temps, comensánt lo any de bisest que es est en dimars de la semana; fent tant bon dia hi hagut gent de per tot matí y tarde en las murallas de már y terra, Rambla y per fora." Però el dia 3 arriba un front que recordarà que encara es troben en mig del hivern. Les temperatures no seran rigoroses, només es normalitzaran, però hi haurà contrast amb l’ambient temperat viscut al Desembre: "Dia 3 há amanescut lo dia ab un poch de vent y pluja, que no há pasat de mullár un poch los carrers, continuant lo dia emboyrát y humít y lo mar algo borrascós ab lo vent de ponent en la tarde."

El dia següent sobta que hi hagi neu al Montseny i no faci un fred d’allò més cru. Fins a primers del segle XX hi ha la creença que és la neu caiguda la causa del fred i no, com és correcte, que la neu és la conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire més freda: "Dia 4 de Janér há amanescut dia clár y mes fresch, encaraqué no fret ab la neu de dalt de Monseny, que queda blanch; entre dia han corregut algunas bromas, que tapaban lo Sol, però era mes la serenitát de la admosfera, que la opacitát, há fet Sol en la tarde, quieta, y plausible per paseig." Però el fred de veritat no trigarà. El dia de Reis porta el regal d’una tempesta amb pluja intensa, especialment important si pensem en la sequera que arrosseguen de tot el hivern, i fa baixar les temperatures a nivells normals o potser una mica més freds del que era habitual: "Dia 6 de Janér, festa de Solemnitat del misteri de la Epifania del Señor y Festa dels Sants Reys há amanescut clár y se há mantingut així fins envés onse horas, que se es algo ennubolada la admosfera y á un quart de una quedánt molt ab una gran rufa com fum de Genér á la part de Ponent y tramontana, há fet un ó dos trons lluny y moventse vent impetuós, que há durát escasament mitg quart de hora há comensát á plourer rajánt las canals y casi há durát mitja hora la pluja fins á una hora, no haventse ohit cap altre tró, perquè ab lo impetu del vent se es esvargit lo temps, continuánt nubol en la tarde, menos en la vanda del nort, que estaba seré y no tant ab tot que há fet Sol antes de pondrerse, á la part de Ponent."

El Montseny nevat des de Barcelona, aquí el 20 de Febrer del 2010, era un indicador de freds propers quan no hi havien mapes de previsió del temps i que, evidentment, no sempre es complia.

Les sensacions respecte al temps és una de les coses més subjectives que podem trobar. Un dels moments més controvertits és quan la temperatura baixa després d'un període de bonança o, per exemple, quan arriben els primers freds després de l'estiu. A tots ens ha passat de notar un fred intens quan irromp el fred després d'un temps suau i el Baró de Maldà no era diferent. El dia 8 de Gener comenta: "...há amanescut bon dia y molt fret, continuánt casi tot lo dia; la admosfera no há estat de alló mes despejada pues corrian, las que no hán impedit la vista del Sol." Gràcies al Dr. Salvà i les seves observacions, sabem que la mínima d'aquell dia a Barcelona ciutat va ser de 6,3ºC, que per un mes de Gener no és res de l'altre món, ni tant sols en l'actualitat, però era la temperatura més baixa des dels dies freds de finals de Novembre. És així com podem relativitzar una afirmació sobre una sensació en un text històric. El problema és que abans de 1780 no tenim dades per objectivar-ho.

Com he exposat abans, aquest hivern els barcelonins van viure una greu epidèmia que va causar moltes morts i que el Dr. Salvà va tractar abastament en els textos que ens han arribat gràcies a la Facultat de Medicina de Barcelona, que és on va dipositar els seus manuscrits. Al Baró de Maldà el va afectar directament aquest Gener. El 19 de Gener mor la seva esposa de una malaltia sens dubte infecciosa que el Baró de Maldà anomena "epidèmia de la rosa" i que també afecta als seus fills. La dona s’infecta el 10 de Gener i es va agreujant fins morir el dia 19 a ¼ de 4 de la tarda, després de rebre els sagraments. Ho exposa com si de qualsevol noticia es tractés, sense passió, amb el mateix tipus de lletra, hom diria que no pateix però, això si, fins al 27 de Gener no hi ha un ritme de anotacions normal en un home que quasi diàriament escrivia. Com molta gent de l'època busca la raó de les malalties en el temps atmosfèric: "Los frets son excessius ab molta sequedát en tot aquest més de Janér, ocasionánt algunas malaltias de sufocació, continuánt encara la mateixa epidemia, trocantse ab malaltia grave."

No seria fins 1796 que Edward Jenner provaria la seva vacuna contra la verola, inici històric de la prevenció de malalties víriques, algunes ja eradicades com la mateixa verola, però que a finals del segle XVIII causaven veritables trastorns socials davant de qualsevol epidèmia.

A final d'aquest mes tant nefast per la família de Rafael Amat i de Cortada, ens comunica una bona noticia: "Mos fills (á Deu gracias) se troban yá libres de la rosa, proseguint ab perfecta salut."

Potser conscient que no ha escrit masses referències al temps, per motius obvis, quan acaba Gener ens fa una mena de resum climàtic: "En tot aquest més de Janér no há plogut gens, fora de un poch al principi de la tarde del dia 6 y en est 31 al comensament de la nit un poch, havent estát nubol y fret tot lo dia, tirant lo vent de llevánt que señala pluja, la que es no res per ara, sent molt la sequedát en la terra y prou fret que desde 18 ó 19 de Janér fins al present 31, que se experimenta, sent la sequedát casi general, ab tot que no pateixen del tot los sembrats."

I la Candelera arriba aquest any molt somrient: "Dia 2 de Febrér y de la Mare de Deu Candelera feu bon dia y se mantingué. (....) Concurs de gent de per tot mati y tarde y mes en la Rambla per havér fet hermós dia." Tot i que es pot gaudir de l'ambient primaveral en ple hivern, la preocupació per una pluja generosa comença a ser patent: "Dia 3 de Febrér (...) Lo temps es molt humít, que designa voler plourer aviát." Però en la primera quinzena de Febrer només cauen unes gotes la nit del dia 7, la qual cosa no mitiga gens ni mica el patiment dels pagesos, i de la gent en general, que veuen amb preocupació com la sequera pot arruïnar la collita i portar una greu carestia de la vida: "Continua lo temps sech y ab prou necessitát de aygua per no havér plogut en los mesos de Desembre del any passat 1787, Janér y Febrér, trobantnos en 14 de est."

Des de sempre la sequera és recurrent al nostre clima. Les mesures per combatre-la han variat notablement i, de la mateixa forma que actualment es demana a les autoritats la seva implicació en la prevenció i solució del problema, en una societat on la religiositat era el centre de tot, les súpliques anaven dirigides al Cel en forma de pregàries o rogatives pro pluviam per una intercessió divina en la meteorologia. Així el Baró de Maldà ens informa de l'inici d'aquestes manifestacions i perquè: "Dia 16 de Febrér se há comensát á dir en la missa la colecta, ó oració per implorár de Deu Nostre Senyór lo benefici de la pluja per lo molt que se necessita ab la sequedát com hi há en la terra, y á no haverhi tal necessitát fá un temps admirable per lo seré sens fret ni calór, si que molta pols de per tot, casi com en lo fort del estiu."

Les rogatives eren fins fa poc més d'un segle un mitjà per lluitar contra l'adversitat. La pluja excessiva o la sequera feien que autoritats civils i eclesiàstiques, amb el suport social, preguessin a Deu o als Sants per la ràpida solució de les calamitats.

Potser les pregàries o potser la mateixa dinàmica atmosfèrica, desconeguda en aquella època, però els dies següents a l'inici de les rogatives plou amb certa intensitat: "Dia 19 de Febrér há comensát á plourer á 2 quarts de 7 del dematí, continuánt la desitjada pluja á 2 quarts de 8 rajánt las canals; però no impetuosa, si que suau, fins á 2 quarts de 9 del mateix mati, que no há plogút més per ara." Fins i tot, el dia 21 és el més mogut amb una bona tempesta. Llamps, trons, calamarsa amb un bon ruixat és el que observa el Dr. Salvà. El Baró de Maldà ens ho descriu: "En la tarde del 21 á 3 quarts de 3 plogué un poch fort ab vent y durá caso de un quart, y plogué també á 5 horas y quart, serenantse despues la admosfera al entrár la nit." Però en aquest ambient de sequera la humitat no pot durar gaire: "En los dias 22; 23; 24 y 25 de Febrér se han girát vents forts molestos y sechs."

Febrer acaba sense cap baixada de la temperatura i anunciant la primavera, les màximes s'acosten sovint als 20ºC, però la sequera segueix sent tossuda malgrat les pluges en indrets propers: "Dia 28 de Febrér (....) Lo temps es molt suau y per ara no vol plourer per aquest terreno de Barcelona, havent yá plogut molt per amunt envés Moncada y en Sant Cugat del Vallès; continuase á dir la colecta en la misa."

Març comença impetuosament amb una tempesta que porta un canvi de temps: "Dia 1 de Mars á 3 quarts de 7 del dematí comensá á plourer rajánt las canals y á 3 quarts de 9 molt fort ab calamarsa y vent continuant á plourer tot lo dematí no ab tant impetu, la qual pluja haventse la terra asecada ab los vents passats, no dexará de ser profitosa á la terra, també há tronát un poch, si bé lluny dos ó tres trons. En la tarde no há plogút y se es serenada un poch." La refrescada dura poc però es fa notar: "Dia 2 de Mars (...) se hán girát frets haventhi neu ó calamarsa sobre del Monseny, y feu lo dia seré, fora de ser incomodo per la fredór." Però en aquest mateix episodi meteorològic la pluja mansa, d'anar fent, la més beneficiosa pels sembrats, cau la nit del 4 i la matinada del 5 de Març, fet que en el context de rogatives per demanar pluja implicava una acció de gràcies perquè el que es demanava amb devoció sembla acomplert: "Dia 4 de Mars al comensár la nit á 7 horas, sent yá la tarde ab boyra ó nubols plogué mansament y durá la pluja quieta gran part de la nit fins á la matinada ab lo que sent yá remediada la terra ab la desitjada aygua se digué la oració ó colecta en las missas pro Gratiarum actione rezantse en tal dia 5 en las missas, 3 oracions proprias del Beato Nicolás Factór Religiós Franciscano de la Observancia....."

La processó del poble, de l'any 1787, és un quadre de Goya de 1787 que ens il·lustra aquesta pràctica religiosa tant habitual al segle XVIII.

S'acosta la Setmana Santa, llavors una setmana de processons i actes religiosos, i que ve precedida de un ambient molt agradable: "Fá temps molt suau sens fret ni calór desde 7 de Mars, com si fosem yá en la Primavera." Però a la primera manifestació del dissabte de Rams, la pluja, tant escassa aquest hivern, provoca el seu ajornament: "Disabte de rams 15 de Mars, no se feu al dematí en la Seu la Professó de Santa Madrona á la Iglesia dels Caputxins, per caurer tal qual goteta de aygua, al voler eixir dita Professó, sent nubulosa algo la admosfera aguardantse á fer en lo dia 12 de Abril, después de la Semana de Pasquetas. (...) En la tarde á quarts de 5 plogué bé mitja hora llarga, dexantsen luego despues serenantse lo temps." No passa el mateix diumenge de Rams, on tot va transcórrer amb tota normalitat i temps bonancenc: "Diumenge de rams 16 de Mars amanesqué bon dia y se mantingué seré y un poch fresquet de resulta de la pluja de ahí tarde y no se si barrejada una poca de calamarsa azia el Vallès, mantenintse lo temps clár se feu sens cap rezel de pluja com lo any passat de 1787 la Professó de la tarde del Bonsuccés...."

I acaba el hivern astronòmic, ja que el meteorològic feia setmanes que ningú el sentia, i és que les temperatures fan pensar en una data més avançada i no pas en el equinocci de Març, però és benvingut l'ambient agradable, per allò de les processons: "Dijous Sant 20 de Mars, amanesqué bon dia y se mantingué seré y apacible tot lo dia, de alló ben suau lo temps com yá entrada la Primavera, ab lo que la gent pogué anár comodament á seguir los munuments y veurer las molt sagradas y augustas funcions en las Iglesias."

Un hivern suau que no es pot dir que portés bons auguris. La sequera va ser molt important, tant que podríem esmentar-la com una causa més de la revolució francesa i, en una escala més local, dels rebomboris del pa ocorreguts a Catalunya la primavera de 1789. Però ens trobem en un període, aquest final del segle XVIII, en el que el temps és molt variable, fins i tot podríem dir que extremat, per la successió de pluges torrencials, inundacions i avingudes amb sequeres i plagues de llagosta que malmeten les collites encarint els preus dels productes bàsics i empobrint a la població. El climatòleg i historiador Dr. Mariano Barriendos anomena aquest perìode anomalia Maldà, en honor al nostre comentarista Rafael Amat i de Cortada, Baró de Maldà.

Penso que no hi ha millor definició d'aquest hivern que la que va fer el Dr. Salvà, metge i primer observador meteorològic del país: "De las tablas antes vistas resulta que el invierno de 1788 fue poco frío y en extremo seco, de suerte que faltó el agua necesaria para la vegetación de los granos que pudo adelantar poco con la grande sequedad que había. Los vientos dominantes fueron los del N. bien que con ellos alternaron bastante los del mediodía.

La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."

Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (1)

La Petita Era Glacial és un període històric, que abastaria des del segle XIV fins al segle XIX, i és conegut en climatologia per tenir unes temperatures més baixes que les que tenim actualment, la qual cosa no vol dir que sempre feia fred, ans al contrari, quan llegim documents històrics també trobem estius calorosos i hiverns molt suaus. El que si es pot detectar és una major presència d'onades de fred a Europa Occidental i, sovint, els hiverns són més llargs. Tanmateix, les collites del cereal o la verema eren més tardanes que avui en dia. Si sabeu anglès, tot i que podeu posar subtítols en català o castellà, és molt interessant aquest documental del Canal d'Història que porta per títol Little Ice Age. Big chill.

Els testimonis sempre són una font molt útil per conèixer la història, també la meteorològica, i aquí ens és de gran valor el Calaix de Sastre del Baró de Maldà que, tal com ja he dit en altres temes d'aquest bloc, descriu molt be els diferents fenòmens que la natura ens ofereix, ja sigui una nevada o una calorada fora de temps. Gràcies a ell sabem que la temporada de fred de 1787-88 va ser molt suau, sense grans onades de fred, només alguns dies més frescos a mitjans de Gener, i amb un ambient de sequera que va anar malament pels camps, malgrat les bones temperatures. En el seu resum, el Dr. Salvà, il·lustrat i pioner de la observació meteorològica, ens fa cinc cèntims de la situació: "La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."

Més endavant veurem que les afeccions meteorològiques d’aquests anys afecten de forma directa en les revoltes socials que estan per venir.

Un dels moments més importants en una societat eminentment agrícola com la que de finals del segle XVIII era la collita. Una mala collita significava passar penúries, fins i tot fam, i una fredorada fora de temps o una sequera, com el hivern de 1787-88, portaven a la ruïna a comunitats senceres.

El mes de Novembre comença humit i molt suau: "Feu bon dia, però bastant fanch, y mes en la Rambla." Explica el Baró de Maldà el 4 de Novembre. Les temperatures oscil·len entre els 12ºC i els 20ºC durant la primera quinzena però una sèrie de dies amb tempestes són la evidència del canvi de massa d’aire per una més fresca. La segona quinzena és totalment oposada a la primera doncs les màximes en prou feines passen de 10ºC i les mínimes entre 5 i 7ºC. El Baró de Maldà plasma molt be el contrast: "Desde la pluja del 17 de novembre se han girát uns frets tant forts com si fosem en lo més de Janér." I uns dies més tard segueix igual: "Dia 23 de novembre (....) los frets continuan ab la mateixa activitát y los dias son clars." Aquest serà el dia més fred malgrat tampoc presenta una temperatura excessivament baixa però de ben segur el Baró ens descriu la sensació que tothom té quan arriben els primers freds i no estem acostumats.

Arriba Desembre i si el que cal esperar és que l’ambient es torni més fred la realitat és molt diferent. Des dels primers dies del mes la suavitat és la norma: "Lo dia 8 de Desembre y festa de la Inmaculada Concepció de Maria Santissima, fou clár, sense fret, ni vent, cosa particular en aquest temps y en altres anys passats que hi havia plujas, frets o boyras en est rés de això, ab lo que molt de poble há puját á Montjuich y el demés há pogut pasejár per la murallas de már, de terra y per la Rambla." I si pensem que la bona temperatura és d’allò més bo, el Baró de Maldà pensa que potser és causa de malalties: "Dia 11 de desembre (...) Ab tal bonansa de temps se hán giradas algunas malaltias, haventhi tals quals morts repentinas. Liberanos Domine." Sembla, no obstant, que podria tractar-se de una epidèmia de grip més virulenta del normal i que el Dr. Salvà qualifica de "calentura epidémica" al resum de les malalties de l’any 1787, on parla també dels remeis que aplicava en una època que la farmacopea era extraordinàriament primitiva.

Una escena hivernal, pintura de Abraham Van Strij de finals del segle XVIII, transmet sensació de fred amb la presència de la neu.

Sembla ser que el Baró de Maldà no es va veure afectat per la malaltia i aprofita la bonança per marxar d’excursió: "Dia 13 de Desembre (....) Lo dia fou seré y templát. En tal matí de 13 de desembre ani ab alguns Srs companys al Poble de Sant Gervasi y desde alli pujarem á la hermita de Betlém, que es dels Srs Administradors del Hospital, á dinár y antes á la major altura del Tibi dabo una de las montañas de Collsarola tras de Betlém, portantnos ulleras de llarga vista per descubrír á tanta amplitút de terreno, com desde alli se descobra, se pot dir casi á tota Cataluña; havent estát lo dia seré, fora de una poca de calitja á la part de Barna y montanya de Monjuich." La bona visibilitat a la que al·ludeix el Baró és deguda als vents secs de ponent i llebeig i, sens dubte, a l’absència de la contaminació atmosfèrica que avui en dia provoquen les ciutats i les industries de Barcelona i el Vallès majoritàriament.

Les malalties i el temps es relacionaven força a finals del segle XVIII, raó per la qual són els metges els primers observadors meteorològics, i el Baró de Maldà no n’és aliè a aquesta idea però aquí potser va pecar de exagerat, ell o els seus informadors: "Lo Sr jutge Don Juan Herrera se troba extremunciát y molt mal, sent algo frequents lo de morts repentinas, en la nit del 18 desde las onse fins á las 10 horas y mitja del dia vinent matí 19 de desembre há fet vent molt fort y he ohit á dir si de sa resulta hán mort set personas de repente."

La Fira de Santa Llúcia és una tradició nadalenca ben arrelada a Barcelona. La primera edició es va celebrar l'any 1786, per tant, aquest temps agradable va convidar a gaudir de la segona edició.

I arriba Nadal, els dies més curts de l’any i molts hiverns amb els dies més freds però no serà el cas del any 1787. El Baró de Maldà tira de memòria meteorològica: "Lo temps es tan suau, com que yá havent entrát al hivern no fá gens de fret, que molts anys que no se havia experimentada tal bonansa de temps y ennubolantse envés las 9 horas y mitja del dematí 24 vigilia de Nadal, havent á las onse cerca fins á dos quarts de 12 plovisquejár casi no rés, se há serenát luego cap al mitgdia la admosfera á la part de Ponent y luego tots los nubols hán desaparegút fent bona tarde, fora de un poch de vent fresch y molest per anár hom sense la capa ó altre abrich, y com fa lluna en la nit, y es quieta, no dexará molta gent de anár á mitja nit á las matinas de Nadal." Si la vigília és molt agradable, el dia de Nadal és òptim per gaudir d’una de les festes més importants de l’any: "Lo dia festiu y molt alegre de Nadal ó de la Nativitát de Nostre Señor Jesu Christ amanesqué seré y se mantingué aixis tot lo dia fora de qual nubolet y calitja en la tarde á la part de ponent, ab lo que fou plausible per pasejár la gent á la tarde per la muralla de terra y Rambla, que ab los molts coches era una confusió, veyentse pochs anys tal bonansa de temps sens fret ni calor."

Taula amb les dades meteorològiques dels dies abans de Nadal de 1787. La resta del mes no va ser gaire diferent i l'ambient primaveral, com diu el Baró de Maldà, va ser la tònica d'aquest Desembre.

El mes de Desembre acaba sense donar indicis de la estació a la que pertany. Si consultem les taules del Dr. Salvà veiem que llevat dels tres primers dies, on encara hi ha les fuetades de la refrescada de Novembre, la resta de dies les mínimes no baixen dels 10ºC i les màximes sovint estan entre els 15 i 16ºC. Fins i tot, poc abans de Nadal, el dia 19, la màxima passa dels 18ºC i no es baixa dels 15ºC en cap moment. Un altre aspecte que serà extensible a tot el hivern és la sequera doncs en tot el mes només cauen algunes roïnes inapreciables.

Abril de 1787. Processons passades per aigua

Actualment relacionem la Setmana Santa amb el període vacacional primaveral després d'un llarg trimestre hivernal en el que intentem gaudir de la natura, sortint de forma massiva ja sigui al mar, a la muntanya o be a la recerca de les tradicions culturals o religioses. En definitiva, és un període de lleure curt que cal aprofitar intensament.... però estem a la primavera, estació canviant en la que la pluja és bastant habitual. I és que realment mai plou a gust de tothom.

Fa més de 200 anys no era temps de vacances, de fet les vacances no existien, en prou feines algun dia de celebració permetia a la gent gaudir d'una sortida al camp o en peregrinació a alguna ermita dedicada a algun/a sant/a.

La Setmana Santa era temps de processons i gairebé cada dia en sortia alguna. Per saber com es vivia aquesta setmana a finals del segle XVIII el Baró de Maldà és una font molt fiable gracies al seu fervor religiós i si afegim el seguiment habitual de la situació meteorològica unit a la seva fina ironia, tenim el quadre complet d'aquella setmana de recolliment i oració.

El passeig de l'Esplanada de Barcelona a finals del segle XVIII, època en la que el Baró de Maldà ens fa aquestes narracions. Foto extreta de Barcelona : Imatges amb història.

Tot seguit una selecció de textos del Calaix de sastre, manuscrit on el Baró de Maldà escrivia noticies, reflexions i el tarannà diari de Barcelona. En aquest cas som a l'any 1787 i s'acosta Setmana Santa que cau a primers d'Abril. Llegint al Baró i mirant les observacions del Dr. Salvà sabem que el Febrer i Març de 1787 van ser poc plujosos, tant que el Baró anota:

"Dia 22 de Mars (...) Lo temps, no havent plogut de dias, ó prou distancia de temps encaraqué seré es incomodo per la polsaguera que alza lo vent de estos dias, sent yá en la lluna de Mars, que sol ser variable anys mes, anys menos."

Sembla ser que el Gener havia estat molt plujós i la poca evaporació hivernal havia permès als cultius aguantar dos mesos secs però acabant Març ja comença a fer falta l'aigua:

"Dia 31 de Mars havent amanescut nubol, ó emboyrat, disposantse lo temps per pluja, que bastant se necessita á comensat á plourer á dos quarts de onse abans de mitgdia, y á estonas prou fort, continuant medianament en plourer tot lo dia y entrada de nit, indicant ser duradera, per la molta humitát de las pedras y tirár los llevants, ó lo vent de llevant."

I arriba el primer dia de celebració religiosa, el Diumenge de Rams i la processó dels armats que encara es fa a molts llocs de Catalunya. El dia anterior, com hem llegit, va ser passat per aigua. Es mullarà el Capità Manaia i els seus armats??

"Lo Diumenge de Rams 1 de Abril amanesqué seré, per conseguent plausible ab lo Sol, y limpia la admosfera en son blau celeste, però azia la tarde desde la una en avall se aná ennubolant, y tant que á las 5 horas amenazaban los nubols alguna pluja, com en efecte comensaren á caurer tals quals gotas en ocasió que lo Capitá manaya ab los armats ab lo demés seguit de la Professó exint del Bonsuccés cerca de 6 horas anaban venint á 6 horas y mitja per la plaza de Santa Anna, entrantsen á suplugár lo Capitá manaya ab los armats á la entrada de Casa Castellbell indecisos vist lo temps si proseguirían en devánt, ó si sen tornarían, pará lo gotejar y continuaren avánt, no plovent gota mentres que los misteris y demés de la Professó continuaba son curs dret á Palacio, mes al tornár no pogué ab lo degut ordre, per havér tornat a plovisquejar, tornantsen á entrar lo Capitá manaya y Armats á la entrada de Casa Castellbell; tirant los misteris per son cap, excepto la Congregació Los Religiosos y los de las atxas ab casacas negres que acompañaren á la mare de Deu ab la Santa Espina, y no ab la del cor y set espasas sense el talam á la Iglesia del Bonsuccés de Pares Servitas y despues acompañaren altres ab atxas á Maria Santissima dels Dolors sota talám.
Lo numero de Congregants era de alguns 240 més, ó menos, anant calsats los que duyan improperi per causa del temps. Molta gent de per tot more solito."

More solito ve a significar com és habitual, com també ho seria la utilització de expressions llatines en els seus escrits.

Passa el primera processó amb una certa normalitat i ara venen uns dies més tranquils. Malgrat la pluja, una societat eminentment agrícola i religiosa agraeix l'aigua com un be de Deu.

"En lo seguent dia 2 de Abril, dilluns de la Semana Santa feu lo temps nubol y plogué molta part del dia, havent fet gran bé en la terra per sá bastanta sequedat y los sembrats que yá patian dias había.

Dimars Sant feu un hermós dia, havent estat en lo antecedent lo Plenilunio de Mars."

Gravat del segle XIX amb el Capità Manaia i els armats.

Arriba Dijous Sant, dia important, tradicionalment la mort de Jesucrist, i una nova processó en un dia passat per aigua amb l'afegit, important per un noble, de que els cotxes de cavalls no poden circular, tal com diu el Baró, i això fa que, en una Barcelona amb carrers gairebé sense empedrar, un acabi amb fang fins les orelles.

"Dijous Sant 5 de Abril há amanescut lo dia ab pluja yá de bon matí y há continuat á plourer á estonas fort, á estonas menos, y en altres plovisquejár fins á mitgdia, no plovent en la tarde si que nubulosa com al dematí, ab tot, lo tems perillós de pluja que estorva á la gent á seguir comodament los monoments ab los sots de aygua y fanch pels carrers no podent anár las Señoras y Señors en coche ab la incomoditat del fanch, per ser vedát en Dijous y Divendres Sant. Lo Professó del Pi ab tot de ser lo temps nubol se es feta, y isqué lo Capitá manaya ab los armats á 6 horas y mitja comensant á pasár per lo carrér del Pi á 3 quarts de 7 tocats y mantenintse fins á casi acabár de pasár los Misteris, ó pasos, lo temps sens plourer gota aná bé, después comensant á caurer tals quals gotas casi rés proseguí ab molt pocas pausas y al venir la Congregació comensánt á plovisquejár há anat depresa, caminánt los Congregants ab pás algo acelerát y per ultim no dexantse. Los Srs Capellans del Pi, fora de pochs ab atxa devant del Sant Sepulcre los de detrás amunt y avall ab la pluja á la esquena, y há acabat de pasár per lo carrér del Pi la Professó á dos quarts de 9 y penso que sen haurá entrat la Congregació Capellans del Pi y Sant Sepulcre á la Seu, per havér comensat á rajár las canals á cerca de las 9 horas, y es dable, que luego de donár lloch lo temps Congregació Srs Capellans y St Sepulcre sen tornaran al Pi y de alló ben enfangats."

I veient el panorama atmosfèric, arriben les primeres suspensions.

"Dia 6 de Abril Divendres Sant amanesqué ab pluja, havent plogut bé en la nit. Per lo tant, ab tot de no plourer desde las 8 horas en avall, no se há feta la Professó de Jesus nazareno dels Trinitaris Descalzos. Desde las 10 se ha serenát lo temps y exit lo Sol, mostrantse lo cel blau azia ponent, continuant seré y nubol, tapantse y destapantse lo Sol á principis de la tarde, y continuánt aixi en la hora present 3 quarts de 5. Se feu la Professó de la Mercé ab lo mateix lluhiment dels antecedents anys, y havent comensat á eixir envés 6 horas se retirá tota cerca de las 10 havent fet bona nit y quieta.

Disabte sant amanesqué lo dia nubol y en la tarde á 3 horas plogué fort ab mescla de calamarsa, que durá cosa de mitja hora ó tres quarts venint la turbonada de la vanda de Ponent."

Les processons i manifestacions religioses per motius tant diversos com demanar que plogui o que ho deixi de fer, estan completament arrelades a la nostra història. Imatge de finals del segle XIX de la Processó de Corpus a Terrassa.

La Setmana Santa ja s'acaba i la inestabilitat segueix. Cap dia se'n lliuraria de l'aigua del cel.

"Dia 8 de Abril Diumenge solemnisim de la resurrecció de Jesu Christ Señor nostre. Dia de Pasqua. Fou nubol y en la tarde envés 5 horas ó 6 se manifestá molt negra ó obscura la admosfera en tota la part de Llevant azia al Vallés, y la costa, denotant pluja forta ó calamarsada la que no arribá á Barcelona fora de plovisquejár un poch á entrada de nit, però después desde la mitja nit en amunt há fet algun xafach de aygua, no corresponent lo temps á tan alegre festivitát fora de las Iglesias, per no poderse pasejár.

En tal dia 9 de Abril (...) ...y fora entoldát lo pati ab telas blancas y dobles telas per causa de la pluja havent yá plogút casi en tot lo dematí fins á 10 horas, y en la nit á 7 horas y mitja alló de un remansat de aygua, que durá poch y nons mullá; bé que á durár no se com hauria anát alló."

Els ruixats acompanyaran als barcelonins fins després de Setmana Santa, ja immersos en la Pasqua. El Baró de Maldà ens narra una divertida escena de corre-cuites. Per situar-vos, la riera d'en Malla transcorre per el que avui seria la Rambla de Catalunya i Jesús era un petit nucli pertanyent a Gràcia situat aproximadament a l'inici del carrer Gran de Gràcia.

"Dimars de Pasqua, 10 de Abril feu lo dia com de Lluna de Mars; moltas nuboladas y poca, ó ninguna serenitát havent plogut fort en la tarde envés Gracia y Collsarola, á 5 horas, y despues á las 6 comensá á plovisquejar sobre la riera den malla, Jesús y Barna, que la del poble que habia anát afora á paseig bon goig de correr y las donas ab las faldillas al cap entrantsen á la ciutát.

Dia 11, Dimecres feu un dia clár enterament, fora de tal qual nubolet de no rés, azia tramontana, per conseguent plausible per anár hom á paseig á muralla y afora."

I aquí acaba la pluja, que deslluí les celebracions just en la setmana més intensa de tot l'any.

Per conèixer la evolució de la Setmana Santa al passar dels segles, mireu aquest enllaç.

Gener de 1786. El noble i l'il·lustrat

Les primeres referències que es conserven respecte al temps meteorològic a Barcelona amb una certa periodicitat ens les porten, curiosament, dues personalitats completament diferents.

Per una banda, el Dr. Francesc Salvà i Campillo, metge, inventor i físic és també qui pren la responsabilitat iniciada a la Société Royale de Médicine de Paris i exposada per Louis Cotte al seu Traité de Météorologie d'endegar una sèrie d'observacions meteorològiques a Barcelona per tractar de veure la relació entre el temps atmosfèric, la salut i la agricultura.

El Dr. Salvà i Campillo, pioner de la Climatologia a Catalunya.

El Dr. Salvà inicia la seva tasca el dia 1 de Gener de 1780 amb 3 observacions diàries, a les 7 del matí, a les 2 de la tarda i a les 11 de la nit, anotant la temperatura expressada en graus Reaumur (1ºC = 0,8ºR), la pressió atmosfèrica, els vents i l'estat del cel. Aquest sistema de tres observacions, encara s'empra en molts observatoris.

La metodologia és molt senzilla i esquemàtica, podríem dir que estava pensada per ser utilitzada per un programa de càlcul com Excel, però notablement pràctica. Útil per poder fer un estudi climatològic però amb algunes mancances que haguessin completat alguns comentaris més extensos. Aquí comença la aportació del Baró de Maldà a la meteorologia.

Rafael d'Amat i de Cortada, més conegut com a Baró de Maldà, era un noble barceloní contemporani del Dr. Salvà. Ha passat a la història gracies al seu dietari, anomenat Calaix de sastre, on narra els fets més o menys destacables que li van succeint i les noticies del que passa a la seva ciutat. La seva formació va ser la que rebia qualsevol noble de la època i el seu estil ortogràfic denota que el nivell era molt bàsic, malgrat això, força entenedor. Cal destacar que comença a escriure l'any 1769 quan encara a Barcelona no hi havia cap diari imprès.

En aquest dietari destaquen les celebracions religioses, a les que era molt aficionat, les seves relacions personals i també comentaris sobre com estava el temps. Al principi aquests comentaris eren només de situacions destacades, com aquest de l'estiu de 1770: "La vigilia de la presentació de Nostra Senyora en lo any 1770, per espay de 12 horas continuas, feu un gran vent, cesant á las 10 del matí, fins á las ... de la nit, y á las 8 del vespre, pasá á un espantós uracàn, de manera que horroritzava á quants lo ohíren pués feu caurèr las mes de las chimeneas de las casas de Barcelona, sen portá teulas; rompé molts dels fanals dels carrers y vidrieras de las finestras de las casas, feia tocar las campanas, tirá a terra las dels rellotges y els panarets del hospital y de las Geronimas; derribá la cupula del cimbori de la Cathredal (...) arranca arbres, sense altres estargos considerables dins y fora de la Ciutat." Calaix de sastre. 1º Volum. Pàg. 7. Més endavant, no obstant, va inserint comentaris diaris com aquest de 1786: "Dia 6 de Febrer (...) Lo dia fou molt seré, y medianament fret per anár hom á paseig." Calaix de sastre. 2º Volum. Pàg. 34.

Fotografia de la taula de dades meteorològiques recollides pel Dr. Salvà al carrer Petritxol de Barcelona el mes de Gener de 1786.

La idea d'aquest tema del bloc és destacar la importància dels comentaris aficionats o periodístics que donen un valor afegit a les dades que per si soles no poden abastar sensacions i fets no mesurables. Per veure la simbiosi de les dues activitats utilitzaré un mes, Gener de 1786, del qual teniu les dades del Dr. Salvà a sobre, i les complementaré amb els escrits del Baró de Maldà que es poden trobar al seu Calaix de sastre, al segon volum entre les pàgines 27 i 33.

El dia 1 de Gener el Dr. Salvà anota vents del oest i nord-oest amb un petit popurri meteorològic aparentment antagònic: "lluvia, despejado, nubes" Com podem treure l'entrellat? Mirem que explica el Baró de Maldà: "Dia 1 de Janer de 1786 (....) Ha amanescut lo dia ab vent y inmediatament há plogut un poch; luego se es serenat lo cel envés 3 quarts de vuit del mateix matí y lo vent há parát (....) Envés las dos horas de la tarde se cubrí de nubols la admosfera, exint escasament lo Sol, y no obstant de fer vent fresc prou molest, havia prou gent en la muralla de terra y Rambla y demés paratges de Barcelona, principalment en la Cathedral en lo acte de la reserva." També ens diu que: "Los fanchs notablement se son axugats dintre de barcelona ab lo vent de avuy."

Una explicació breu i ens ubica tant la pluja, el cel seré, els núvols i els vents de ponent i mestral secs que eixuguen el fang dels carrers de la pluja de dies passats.

Al dia següent el Dr. Salvà anota a les 7 del matí "cubierto", a les 2 de la tarda "lloviznando" i a les 11 de la nit "nieve". El Baró de Maldà diu: "Dia 2 de Janer há estát enterament nubol y molt fret que há fet." Però de ben segur que ho va escriure abans de la nit perquè l'endemà apunta: "Dia 3 de Janer (....) Lo dia há amanescut ab molt fret y pluja, com que yá ahí nit queyan copos de neu, y avuy tota la pluja es neu, y en tot lo dia, que no se há vist lo Sol, ni serenát gens ni mica lo Cel pues que há plogut casi sens parár poch ô molt." El dia 3, curiosament, el Dr. Salvà només anota a les 7 del matí "lluvia" i en les altres observacions del dia l'abreviació "idem". No vivien gaire lluny l'un de l'altre, el Dr. Salvà al carrer Petritxol i el Baró de Maldà al carrer del Pi però les temperatures registrades de 3,5ºR a les 7, 4,3ºR a les 2 i 3,3ºR a les 11 indiquen la poca amplitud tèrmica i el fred regnant.

Carrer Petritxol, 11. Aquí vivia i tenia el seu observatori el Dr. Francesc Salvà i Campillo.

El dia 4 si que és important la descripció del Baró de Maldà ja que el Dr. Salvà escriu un escarit "sereno": "Dia 4 de Janer, havent fet vent molt fort en la nit y matinada, ha amanescut ben seré lo Cel, pero ab una gran nevada en totas las montañas del rededor de Barcelona, totas blancas, y forta glasada, que hó há denotát bé la grandissima fredór que há fet en tot lo dia, junt ab vent de tramontana, unas vegadas fort y altras no tant, que tothom tiritaba de frét impossibilitant á la gent poder anár â pendrer lo Sol. Los fanchs dels carrers se han notablement axugats ab tal gran fredór, y vent, anant tothom de presa emborrosát ab la capa, quin tenia, y sino cabriolé ó cot." La glaçada era segura doncs la temperatura de 1ºR al terrat del carrer Petritxol a les 7 del matí indica de ben segur una temperatura sota zero a un hipotètic observatori amb les condicions actuals. Aquell dia no es va passar de 3,5ºR (4,3ºC). El dia 5 la temperatura puja una miqueta: "Dia 5 de Janer, há amanescut lo dia seré, y fret, fora de temporal de vent com ahí, casi tant."

Els dies següents la temperatura es torna molt més suau com veiem a les taules i tal com narra el Baró de Maldà:

"Dia 6 de Janer, dia de la Epifania (...) ab molt concurs de Poble en las Iglesias, y fora á la Rambla; muralla de mar al matí de deu á una: Lo dia há estát yá nubol; yá seré; alguna gent en la muralla de terra en la tarde á paseig, y molta en la Rambla; Coches, y demés farandula á tot arreu."
"Dia 7 de Janer ha estát vario, pues á estonas estaba nubol, yá seré, ab vent calent, y fresch, molta humitat de per tot."
"Dia 8 de Janer, Diumenge há fet bon dia per anár la gent á paseig..."
"Dia 9 de Janer (...) Lo dia há estat yá nubol, yá un poch seré, y temperát, com si fosem encara en la Primavera."

La resta de mes no va oferir grans canvis, algun dia de pluja o vent i temperatures suaus, que el Baró de Maldà reflexa amb el seu habitual fervor, estant a l'aguait de la celebració religiosa del dia, i mostrant també el gust per el dolce far niente de la noblesa amb el passeig diari.

Un gravat de finals del segle XVIII fet des del castell de Montjuïc on podem veure la Barcelona emmurallada i els camps on avui trobem la Vila Olímpica i el Poble Nou.

Aquestes són les cites del Baró de Maldà d'aquell mes de Gener de 1786. Compareu-les amb les dades i anotacions que va fer el Dr. Salvà.

"Dia 10 de Janer (...) Lo dia há estat emboyrát, pero gens fret, fora de un poch de vent fresquet."
"Lo dia que contam onse de Janer dimecres de la semana há estat emboyrát, havent plogut en la nit passada, conexentse por los molts fanchs de per tót."
"Dia 12 de Janer há estát seré, y bó per anár hom á paseig"
"Dia 13 de Janer (...) Lo dia ha estat bó per pasejar, y lo temps es bastant templát."
"Dia 16 de Janér (...) Lo dia encaraqué seré há estat tempestuós per lo rezio vent há fet, proseguint en la nit, y en la antecedent."
"Dia 17 de Janer festa del Gloriós Sant Antoni Abat (...) Lo dia há estát nubolós, y tal qual serenitat en la Admosfera (....) Molta gent á paseig, y mes en lo carrér de Sant Antoni, en tot aquell trós de muralla desde envés Valldonsella, fins prop de Sant Pau..... En la nit plogué, y molt fort á 10 horas fins á quarts de 12."
"Dia 18 Há amanescut lo dia nubol, se es serenát á mitja matinada, y ha proseguit yá nubol; yá seré, algun poch de vent há fet; per fi há estat algo variable."
"Dia 20 de Janer Sant Fabiá y Sant Sebastià martirs anaren en profesó desde la Cathedral á la Iglesia de Sant Sebastià (....) á cantár un ofici, votát de la ciutat per la pesta, com se acostuma en tots los anys. Dia de gran Gala en Palacio, per ser Cumple años de Nostre Catolich monarca Don Carlos III, que Deu guarde;(...) rua de Coches en tal tarde, bé que en la muralla de már per causa del fanch, y roderas devant de Sant Sebastià."
"Dia 21 de Janer, se son comensadas las quaranta horas en la Iglesia de Pares Caputxins, y lo dia fou seré, y plausible per pasejar, fent un temps com casi Primavera."
"Dia 22 de Janer tornaboda de Sant Antoni; turrát en lo carrér; repich de campanas á festa, y estracció dels tossinos. Molta gent per tot, per havér fet bon día."
"Dia 25 de Janer la Conversió de Sant Pau; ab lo motiu de la Pluja de la antecedent nit, eran bastants los fanchs per los Carrers; Plazas; Rambla, etc, ab tot hi há hagut prou gent en los barris de Sant Pau; tros de muralla de terra desde las Canaletas, fins passat Sant Pau."
"Dia 28 de Janer (...) Feu un dia molt placido per paseig, y fora de la humitat en la terra, no fa gens de fret, per conseguent un temps molt templát."
"Dia 29 de Janer; festa en la Iglesia de Sant Felip Neri per celebrar la de Sant Francisco de Sales (.....) sent diumenge (...) molta gent; mati, y mes en la tarde en tota la muralla de terra; Rambla; y demés paratges de Barcelona, per haver fet un hermosisim dia per anár á pasejár, y pendrer lo Sol...."
"Dia 30 de Janer (...) Feu bon dia per paseig, y lo temps es molt templat, venint molt bé per los camps, en totas sás produccions de blats, ordis, etc."

La objectivitat de les dades i la subjectivitat de les sensacions, aquesta ambivalència necessària fa que la recerca en meteorologia històrica sigui apassionant.

Palau Maldà. En aquest edifici del carrer del Pi de Barcelona va viure el Baró de Maldà.

El Baró de Maldà va seguir amb el seu Calaix de sastre fins poc abans de la seva mort l'any 1819 però arran de la invasió francesa de 1808 marxa de Barcelona. Vic, Moià i, sobre tot, Berga són els seus destins a l'exili on segueix amb el seu diari. Tots els seus avatars els podeu llegir en aquest magnífic article del diari El Mundo: El barón prófugo de la guerra.

El Dr. Salvà va viure a Barcelona fins la seva mort l'any 1828 i no va marxar de la ciutat durant la dominació estrangera, només va estar absent en algun període de viatge a Madrid on va col·laborar amb el Memorial Literario de la capital espanyola entre 1786 i 1790, però no interromp les seves observacions seguides pels seus deixebles en la seva absència tal com van seguir fent després de la seva mort.

Estiu de 1783. El sol amb color de sang.

A finals del segle XVIII Barcelona vivia un període molt mogut. Urbanísticament avançava a uns trets identitaris que dignificaven la ciutat com la creació de la Rambla com un passeig central després de l'enderroc de la muralla medieval que ocupava tot el seu recorregut, la construcció de la basílica de la Mercè sobre una altra església de la època medieval i l'edifici de la Llotja al Pla de Palau en l'espai que hi havia entre la Barceloneta, construïda el 1753, la Ciutadella i el barri de La Ribera. Poc abans de l'any 1783 Barcelona va instal·lar l'enllumenat públic, donant així un aspecte més modern i avançat a la ciutat. Una mica més tard es començaven a planificar dos dels passejos més emblemàtics de la ciutat, el de Sant Joan i, ja en el segle XIX, el de Gràcia nascut a partir del camí que duia fins la església dels Josepets a l'actual plaça de Lesseps.

Durant el regnat de Carles III, tal com es descriu en l'article La transformació de Barcelona en el segle XVIII, va millorar molt Barcelona i la va fer pròspera amb l'ampliació de drets per comerciar amb Amèrica des de 1778 i amb l'Extrem Orient des de 1785. Això no va ser prou perquè els avalots i rebomboris, provocats per una sèrie de males collites i per un malestar creixent a tota Europa, colpissin la vida diària dels barcelonins.

Un dia qualsevol del segle XVIII al barri de La Ribera de Barcelona.

Les males collites de les darrers dècades del segle XVIII van ser causa directa d'un temps molt canviant. Tan aviat hi havien fredorades com calorades, sequeres importants com pluges persistents. D'aquestes últimes el Baró de Maldà, amb la seva marcada religiositat, ens diu al Calaix de sastre: "Ab lo motiu dels estragos han causát, y causan de present los aiguats en los sembrats de tot lo Plá de Barcelona, havent ab tanta copia de pluja continua, sobrexit los dos rius Llobregát y Vesós, haventsen entrat la aigua de est ultim á la Iglesia de Sant Martí de Provensals, quedant intransitables las carreteras per lo trafich de carbó, llenya y altres generos necessaris á la vida humana generalment per tota España, durant yá 3 mesos tals aiguats sens parar, se há comensát á dir la collecta en la missa pro serenitate, y demà dia 23 de Desembre de 1783, vist que no cessan las plujas, se exposa lo SSm en la Catredal (Alabat sia sempre) per implorár lo auxili especial de Deu en tal necessitat fent un dia de rogativas, assistinthi lo molt Illre Ajuntament, las que seguirán en las Parroquias y Iglesias de regulars fins alcansár del Altissim Deu lo remey en tal calamitat publica."

Dins dels múltiples factors que modelen el clima, les erupcions volcàniques tenen una importància gran i bastant més coneguda que la majoria de factors. Així, sabem que a finals del segle XVIII un volcà va tenir molta influència en el clima europeu, va ser la erupció devastadora del volcà Laki que va començar el 8 de Juny de 1783 i va durar fins el 7 de Febrer de 1784. Tot i que Laki no és un volcà pròpiament dit si no una fissura volcànica provocada per les explosions a la capa freàtica, les seves conseqüències van ser catastròfiques per la població islandesa ja que els gasos tòxics alliberats per l'erupció va contaminar l'aigua i les praderies, causant la mort d'un munt de caps de bestiar i ovelles en el que seria la causa directa de la mort de una cinquena part degut a la fam però també va afectar de forma important altres indrets del continent.

Alguns dels volcans de la fissura del Laki. La fissura es va fer durant l'erupció de 1783 amb una longitud de 25 km, sortint la quantitat més gran de lava dels darrers segles. (Imatge extreta del web http://foto.snaefell.de)

En aquella època no hi havien avions però les conseqüències a nivell europeu van ser greus. Com exemple, aquell estiu va ser conegut al Regne Unit com el sand-summer ("estiu de sorra") degut a la caiguda de cendres volcàniques i, queda clar, tal com s'explica a la Wikipedia que a Europa tothom se'n va assabentar:

"S'estima que 122 milions de tones de diòxid sulfúric van ser emeses a l'atmosfera, l'equivalent de tres vegades les emissions industrials actuals a Europa i l'equivalent d'una erupció com a la del Pinatubo el 1991 cada 3 dies. La coincidència de l'emissió de diòxid de sulfur i condicions climàtiques inhabituals va provocar una espessa boira sulfurada que es va estendre a través de l'Europa occidental, provocant milers de morts durant 1783 i l'hivern de 1784. L'estiu de 1783 va ser el més calent enregistrat i, a sobre, una zona inhabitual d'alta pressió sobre Islàndia van fer que els vents bufessin cap al sud-est. El núvol enverinat va derivar cap a Bergen a Noruega, després va baixar sobre Praga el 17 de juny, Berlín el 18 de juny, París el 20 de juny, La Haia el 22 de juny i el Regne Unit el 23 de juny. La boira era tan espessa que els vaixells es van quedar al port i el sol va ser descrit com de "color sang". La inhalació d'aquests gasos sulfurats va provocar un augment de la mortalitat. A la Gran Bretanya, l'arxiu indica que probablement l'índex de mortalitat es va duplicar o va triplicar a Bedfordshire, Lincolnshire i sobre la costa oriental. S'ha estat estimat que 23.000 britànics van morir a causa del núvol durant l'agost i setembre de 1783. La boira, escalfada pel sol d'estiu, va causar violentes tempestes amb importants precipitacions de pedra, matant bestiar i tot això fins a la tardor. L'hivern que va seguir va ser particularment dur, Gilbert White de Selborne a l’Hampshire va informar de 28 dies de gelada contínua. Es considera que l’hivern extrem va causar 8.000 defuncions suplementàries al Regne Unit. A la primavera, Alemanya i l’Europa central van conèixer importants inundacions. L'impacte meteorològic de les erupcions de Laki es va fer sentir els anys següents amb diversos hiverns molt rigorosos a Europa. França conegué una continuació de situacions meteorològiques extremes amb una collita excepcional el 1785 provocant una caiguda dels preus dels productes agrícoles i una pobresa a les zones rurals, seguida d'episodis de sequeres, de mals hiverns o estius, als quals es van produir tempestes de calamarsa molt violentes el 1788, que va destruir les collites. Això va contribuir de manera significativa a la pobresa i a la fam, un dels factors importants que va provocar la Revolució Francesa el 1789."

Imatge de la erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull el mes d'Abril de 2010 i que tants maldecaps va donar als europeus que necessitaven fer un viatge en avió.

I a casa nostra, hi han referències sobre el que passava? Doncs sí.

El Baró de Maldà ja escrivia el seu diari de noticies però en ell no trobem referències directes sobre l'aspecte del cel si, en canvi, el Dr. Francesc Salvà, que va ser el primer observador meteorològic de Barcelona descriu al resum anual de 1783 un curiós fenomen observat a la ciutat:

"A últimos de junio se empezó a observar en esta Capital una niebla blanca y espesa que no dejaba ver los montes más vecinos, y a través de ella el sol parecía del color de sangre, con especialidad al tiempo de ponerse. Por la noche parecía quitarse, pues las estrellas se veían brillantes, pero a la madrugada volvía á verse y continuaba todo el día, sin que los vientos llegasen a quitarla. Las gazetas nos dan cuenta de que al propio tiempo se vio dicha niebla en Constantinopla, Suecia, Dinamarca y en otras varias partes de Europa."

Sens dubte el color de sang era provocat per les cendres volcàniques i els vents de superfície no s'emportaven la "boira" que no era res més que aquestes cendres caient des de l'estratosfera. Però amb aquesta situació extraordinària, com va ser aquell estiu a Barcelona? El Dr. Salvà també ho explica:

"El estío no fue muy caluroso pero le tuvimos seco en los meses de julio y agosto, y llovioso en setiembre de suerte que la abundancia de lluvias echó a perder las uvas. Hubo escasez de frutas, y solo abundaron un tanto los melones, y los higos. Los vientos dominantes fueron los del Sud con especialidad el SO., pero en el setiembre sopló el Este varios días. La niebla que empezó a verse a últimos de junio perseveró en observarse hasta mediados de julio."

Mirant les dades fredament, Juliol de 1783 va ser un dels més calorosos de les primeres dècades d'observació meteorològica a Barcelona, en canvi, Agost va resultar fresc respecte a la mitjana de la època però tots dos van ser secs i les poques precipitacions van caure en forma de tempesta. Setembre, com diu el Dr. Salvà, va ser bastant fresc sobre tot per la poca radiació solar provocada pels núvols i les abundants pluges i, possiblement també per un lleuger enfosquiment de l'atmosfera degut a l'erupció del Laki.

Les variacions climàtiques que van succeir en el final de segle XVIII no les podem atribuir totalment a aquesta erupció volcànica però, de ben segur, la influència en el clima del planeta va ser gran de la mateixa forma que més tard ho serien les erupcions del Tambora en 1815, Krakatoa en 1883 o, més recentment, el Pinatubo en 1991.

1779. Un any de llamps i centelles.

Corria l'any 1779. Barcelona era una ciutat en franca expansió, després de la recessió que va representar el Decret de Nova Planta de 1714 i gracies a la possibilitat de comerç amb Amèrica, que va permetre Carles III, circumstància que va fer aparèixer una nova classe de comerciants anomenats indians que es van fer rics important i exportant productes. Vi, licors i fruits secs viatjaven a Amèrica i cafè, cacau, tabac, sucre o cotó arribaven als ports catalans.

Fins el segle XV la ciutat amurallada de Barcelona anava del Rec Comtal fins a la Rambla. El segle següent es va construir la muralla del Raval que protegia el terreny que anava de la Rambla fins Montjuïc, ocupat per hortes i llacunes insalubres, de les inundacions provocades per les diferents rieres que baixaven del Pla de Barcelona cap al mar. En aquell indret, que avui coneixem com el Raval, s'hi van edificar una sèrie de edificis de caire religiós però a la primera meitat del segle XVIII no hi vivia ningú. La historiadora Montserrat Rumbau al seu llibre La Barcelona de fa 200 anys ens descriu el Raval: "Una zona deshabitada, excepte per la presència de convents, esglésies i hospitals. Predominaven els camps i els horts. (…) El Raval és un indret amb molts canals i molta aigua, i resulta molt fangós." En aquest article de La Vanguardia podem veure com era la Rambla i el Raval fins el segle XVIII.

Plànol de 1706 on és visible la vella muralla de la Rambla que va anar desapareixent durant el segle XVIII per donar pas al Passeig que coneixem actualment.

Finalment, el 1776 la màxima autoritat militar catalana, el Capità General Marqués de la Mina, va projectar convertir la Rambla en un passeig ample per l'ús i gaudi dels barcelonins. El Baró de Maldà (1746-1819) ho va viure en primera persona i mitjançant el seu manuscrit "Calaix de sastre" podem consultar la evolució de la urbanització de la Rambla.

Com no hi havien diaris encara a Barcelona, el Diari de Barcelona començaria a publicar-se el 1792, les noticies que donava el Baró de Maldà són com una mena de crònica. Així, durant 1779 ens va explicant diferents coses que succeeixen tant a la ciutat com al mon: "Dia primer de Quaresma Dimecres de Cendra y dia 17 de Febrer de 1779, se ha comensát á plantár en la Rambla los arbres olms en los sots quedaban yá fets dos mesos havia y avuy dia 26 quedan yá posats los mes, á un costat y altre de la rambla á dos filas, fentsi anâr la aigua per son riego mediant un conducto en el torreón contigo al pés de la palla." Dies més tard continuen els treballs: "... se van plantant los arbres faltan desde las Comedias fins á las Atarasanas."

En la relació de noticies i cròniques que ens porta Rafael Amat i de Cortada, les referències meteorològiques són abundants i les descripcions, acurades. Per tant, sabem que les processons de divendres sant de aquell 1779, tant la del matí com la de la tarda, es suspenen degut a que és un dia de pluja continuada. Però en una època en la que les processons religioses eren d'allò més habituals, la probabilitat de que la pluja afectés directament a les cerimònies era molt alta. I no només per quedar xops si no pel fang dels carrers que dificulta el caminar. Al mes de Juny dues celebracions importants també van patir ajornaments: "Lo dia de Corpus (4 de Juny) se suspengué en est any de 1779 ferse la profesó de la Cathredál per la pluja de la tarde, ni tampoch lo endemá divendres per tal destorb y fanch dels carrers, la que se feu disabte, respecte donar un poch de lloch lo temps, be que se ennubolá al voler eixir la Custodia de la Seu; no obstant isquè la profesó y se conclogué."

Gravat del Convent del Carme a principis del segle XIX.

"Dia 13 de Juny de 1779; Sant Antoni de Padua, amanesqué molt lobrego per lo molt tempestuós ab trons , llamps, pedra y pluja; durá lo temporal desde dos quarts de 6 del dematí fins a deu horas del mateix matí, haventse després una centella á 2 quarts de 7 sobre los dos convents de Monjas mínimas y del Carme. En lo primer no feu mes que pasar per lo cor de las monjas y nols feu dany, pero si en la iglesia del Carme, que baxá el llamp per lo forat de la corda de la campaneta, en la peza tenen los religiosos, inmediata al cor, nomenada De Profundis; desquiciá los bancs, no tocant a la imatge hi ha en ella del Ecce Homo, rompé las vidrieras de dalt (segons se digué), y baixá lo llamp a la iglesia, á la capella de la Divina Pastora, esquerdà a un confesionari de la vora de la dita capella, y assombrá a molts, havent ferit de tres donas asombradas á una cunyada del Doctor Coll, vicari del Pi. Finalment cessà (gracias a Deu) la tempestat y donà lloch, haventse serenat un poch lo temps, per poderse fer en la tarde la profesó de Sant Antoni..."

El convent i l'església del Carme, a que es refereix el Baró de Maldà i on la tempesta va provocar danys, ja no existeix. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) va ser saquejat per part dels invasors. El 1835, després de la Desamortització de Mendizabal, el convent fou assaltat i molts religiosos van morir, l’església va quedar totalment cremada tot i que el convent va patir pocs danys però la comunitat es va dispersar. El 1838 l’Ajuntament se'n va fer càrrec dels edificis que els va utilitzar per instal·lar-hi la Universitat, fins que aquesta es va traslladar el 1872 al nou edifici de Elies Rogent a l'actual Plaça Universitat. Els edificis foren venuts i el 1874 es van enderrocar les construccions. El solar es va urbanitzar però queda el nom del carrer del Carme.

Aquesta seria la situació del convent superposat a un plànol actual.

Un fet històric europeu que va començar aquest any va ser el setge de Gibraltar i la Conquesta de Menorca després de la signatura del Tractat d'Aranjuez pel qual Espanya entrava en la Guerra de la Independència dels Estats Units contra Anglaterra. El Baró de Maldà explica la mobilització que això va suposar per les tropes destacades a Barcelona: "Per fi haventse declarada la Guerra entre los Inglesos, la Franza, y ultimament forzada també la España, ha vingut per lo correu del extraordinari dia 26 de Juny de 1779, ordre per marchár luego, quatre batallons de Guardias, dos de españolas y altres dos de valonas, per anár al Camp de Gibraltár, afí de sitiar á aquella ciutat y fortalesa inexpugnable, per lo molt fortificada queda, intentant los nostres pendrerla dels Inglesos, que la tenen desde lo any 1708, y haventho probát los españols lo any 1705, yá no pogueren lográr lo fi de apoderarse de aquella plaza, y ara van alli, á formar un cordó la Infanteria, y los vaxells dels departament de Cadiz y del Ferrol circuhintla per már."

Les obres de la Rambla van continuant a bon ritme: "Dia 12 de Juliol.... Se ván posant padrisos á un y altre costát de la Rambla en los camins dels Arbres desde mitg Juliol fins vuy en dia." I una bona noticia per a la seguretat de la gent que te que moure's per la ciutat durant la nit i és que hi haurà il·luminació als carrers durant tot l'any: "Ha exit ordre, que tot lo any cremían los Fanals en los carrers, Plazas y travesías de esta ciutat, lo que abans sols se practicaba dins los 6 mesos de Yvern, no haventhi Lluna, que se estalvía tant hivern com estiu el ferlos cremár." Malgrat la millora, tot te un cost que assumirà com sempre el ciutadà: "Desde primér de Agost de 1779 quedan encesos los Fanals de la ciutát per ordre de la Cort, conforme allí se practica tot lo any per la mayor comoditat de la gent, haventse aumentát per est fi algo lo preu de la carn, quedant tothom content de semblant providencia."

Vista de Barcelona a finals del segle XVIII.

Si un fenomen meteorològic impressiona al Baró de Maldà són les tempestes. Els adjectius que utilitza són els de una persona atemorida, especialment pels llamps. El dia 25 d’Agost de 1779 cau sobre Barcelona una nova tempesta d'estiu: ".... y en la tarde sobre de la ciutat de Barcelona y camps vehins, ha comensát á 2 horas un espantós temporal de llamps y trons, be que escasa la pluja, y pedra, la que no feu dany, emperó si algunas centellas, que caygueren en varios paratges de la ciutat que tenían á tothom consternat durant la furiosa tempestat. No feren mal (Gracias a Deu) á persona alguna..." i fa una relació del diferents danys que han provocat els llamps a gairebé tots els barris de Barcelona, acabant amb una reflexió d'un home de profundes conviccions religioses i que, com quasi tothom de l'època, pensava que el temps estava regit per un ésser superior: ".... sens altres estragos considerables, per dintre y fora que han succehit de resultas de temporal tant furiós com se ha vist. Deu se digne apiadarse de nosaltres, apartant la sua justa ira, que merexem per nostras culpas."

Sembla ser que aquell estiu van sovintejar les tempestes a Barcelona, fet que com sabem que passa de vegada en quan, però en una societat en la qual la religió ocupa gran part de la realitat diària cal demanar ajuda divina. El mateix dia de la tempesta escriu: "Respecte las moltas centellas que cauhen de alguns anys á aquesta part, há manat lo Senyor Il•lustrissim Don Gavino Valladares Bisbe de Barcelona que se pasá á dir en la missa la collecta ad repellendas tempestates...."

No hi han més anotacions de tempestes al Calaix de sastre del Baró de Maldà aquell any de 1779, de ben segur que la missa per allunyar les tempestes va tenir efecte i altres preocupacions més mundanes ocupen les noticies. Durant l’estiu de 1779 són habituals les referències a noves ubicacions de canons a les muralles, especialment al voltant de les Drassanes i a la muralla. Els avistaments de pirates "moros", com diu el Baró de Maldà, i els atacs que aquests provoquen sobre barques de pescadors catalans i, també, a causa de la guerra contra els anglesos, degut a que aquests poseeixen la illa de Menorca, fa que els barcelonins estiguin alerta en tot moment.

Durant el mes de Desembre escriu: "En lo més passát ab motiu de lo inquietadas quedan nostras costas de mar, dels Mahonesos y Moros, se ha providenciát que en tota la costa de már se armasen algunas embarcacions per anár en cors."

El mercat del Born de Barcelona a finals del segle XVIII on s'abastien totes les classes socials, des de nobles i religiosos fins a pagesos i artesans.

La guerra comença a fer-se notar pel ciutadà no militar. Escassetat i preus en augment motivats per les guerres seran motiu principal de avalots i revoltes en les dècades següents. El dia 13 de Desembre el Baró de Maldà, un noble que no pateix les limitacions econòmiques de la majoria, escriu: "Lo comers de varios generos ab motiu de la guerra en que nos trobam, queda suspés; Hi ha gran escasez de pesca y tots los viures se han aumentát de preu considerablement, motivantho la present estació, com també del Catastro una tercera part. La sal y el tabaco se ha aumentát no menos."

El hivern de 1788 a 1789. Precursor de revolucions.

Aquest hivern ve marcat sens dubte per la intensa i duradora onada de fred que comença poc abans de Nadal i arriba al 10 de Gener.

El fred aquesta temporada va començar a plena tardor, estació especialment plujosa: “La estación fue más fría de lo que acostumbra, y en extremo húmeda”, segons el Dr. Salvà, que parla de perjudicis a la verema i als camps sembrats. Malgrat el fred no va haver glaçades ni al Novembre ni al Desembre fins que uns dies abans de Nadal arriba una onada de fred amb majúscules.

En paraules del Dr. Salvà podem imaginar la magnitud de la situació meteorològica: “En el 23 heló en los parages expuestos al ayre pero deselaba al medio día, no así desde el 28 hasta el 31, no obstante que los días fueron claros y serenos, pues en parages que no tocaba el sol helaba a todas horas y en los días 30 y 31 llegaron a helarse las olas del mar al retirarse de la arena, cosa que los más ancianos de la ciudad no se acuerdan haber visto ni oido decir que hubiese sucedido entre nosotros; igualmente el que se helase el agua en piezas de dormir”. Per poder avaluar amb dades concretes ens diu que “mi termómetro regular llegó á bajar 2 grados del punto del hielo, pero otro más expuesto al ayre, y que coloqué en parage más elevado bajó un grado más en aquellos días al salir el sol, punto á que no había visto en el año 1765 que fue muy frío, según consta de las observaciones que entonces hacía nuestro difunto socio Dr. Pablo Balmes”.

Tot seguit, en una imatge d'un estudi del Dr. Mariano Barriendos sobre aquesta onada de fred, es poden veure els efectes devastadors a molts llocs d'Europa.

És important matisar que llavors no hi havien encara termòmetres de mínima i aquestes dades corresponen al moment de la observació, 7 del matí amb hora solar actual, i també cal afegir que l’observatori es trobava al terrat de casa seva al carrer Petritxol. Extrapolant aquestes dades podríem pensar que les mínimes a Barcelona van voltar els -5º i l’episodi de fred pot ser comparable al viscut el Febrer de 1956 amb gairebé -7º a la mateixa línia de la costa de Barcelona.

Els efectes del fred son propis d’una advecció àrtica continental, popularment coneguda com onada de fred siberiana: “Lo grueso del hielo dentro de la ciudad no pasó de una pulgada y media, pero fue mucho mayor en varias partes del Principado en que se helaron los ríos, sobre cuyos hielos pasaban los carruajes sin romperlos.” “Los efectos de este frío sobre la vegetación fueron abrasarnos o quemarnos todas las verduras, echarnos á perder todas las naranjas dulces y limones”. La veritat és que els danys als vegetals van ser molt considerables, especialment perquè no es van prendre mesures per protegir-los degut a que “como acá no acostumbra a sucedernos esto, la gente no tomó esta precaución”.

Aquesta va ser la primera part de la onada de fred que va continuar, fins i tot accentuant-se pels volts de Reis, en aquest cas també amb neu.

El dia 5 de Gener neva pel matí tot i que no sembla una gran nevada. El dia de Reis, al vespre, el cel es va tapant amb un ambient molt fred, a les 2 de la tarda hi ha 3,8ºC, i de nit ja neva. Segueixen caient flocs gran part de la matinada i el matí del 7 de Gener, en un dia molt fred doncs en prou feines arriben als 2ºC a les 2 de la tarda amb cel tapat. El gruix era considerable i el fred ajudava a mantenir la neu.

Segons una crònica de l’Arxiu Històric: “Este año de 1789 fue un año muy frío que se hielaron las aguas del claustro dela catedral y el día 6 de enero del presente llobió niebe que el día 7 quando se despersó la giente bieron dos palmos de niebe por las calles parages de más y parages de menos y en las fiestas de navidad del próximo passado 88. También se hielaron las aguas del claustro de la catedral.” Arxiu Històric Municipal de Barcelona, Ms. 165, fol. 22.

Aquesta neu va ser l’epíleg de la fredorada, com explica el Dr. Francesc Salvà: “Las tablas evidencian que desde el primero de enero hasta el cinco, el frío fue menguando y aunque del 5 al 7 amenazaba volver al grado del diciembre á causa de la nieve que cayó aquellos días, no obstante con los vientos meridionales y lluvias que sobrevinieron á ella se nos templó la estación y siguió así en lo sucesivo.”

A partir d’aquí el mes de Gener va quedar molt suau i no va tornar a refrescar fins a mitjans de Febrer en que “la lluvia del día 12, que fue nieve en los montes vecinos”, cal suposar que aquest “montes vecinos” es refereix al Montseny. També cap al 11 de Març va ploure a Barcelona i neva a les muntanyes veïnes. Aquí acaba aquest memorable hivern on cal ressenyar que entre Nadal i la nit de Cap d’Any va caure la nevada més important del segle XVIII a Mallorca i una de les més grans de las que se’n te noticia a ses Illes.

Moltes vegades els historiadors han debatut sobre la influència de la meteorologia en els esdeveniments socials, doncs aquest any de 1789 tenim un clar i destacat exemple, la Revolució Francesa, que Delacroix ens reflexava amb la pintura La Liberté guidant le peuple. A Barcelona no van arribar els aires de canvi del pais veí però degut igualment a les males collites es van viure uns avalots marcats per l'augment del preu del pa.

Els rebomboris del pa de 1789.

Revolta ocorreguda a Barcelona els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març de 1789 (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa. Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i febrer del 1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat.

En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1 de març, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans: una multitud descontenta assaltà el pastim i l'incendià en bona part, alhora que s'apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners; al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la fabricació de pa. El capità general, Francisco González y de Bassecourt, comte d'El Asalto, envià tropes per a reduir els amotinats, però aquests les apedregaren i ell hagué de refugiar-se a la Ciutadella davant l'actitud amenaçadora de la gent, que només fou dissuadida de cremar la casa de la ciutat per la presència de la tropa. L'ordre dels caputxins intentà d'apaivagar l'avalot, però només hi reeixí en part i amb el lliurament de diners als amotinats.

L'endemà, 1 de març, diumenge, es reproduïren els incidents: una multitud es presentà al pla de Palau i reclamà la rebaixa del preu del pa, cosa que obtingué per escrit, així com la llibertat dels detinguts de la nit anterior. Els avalots es reproduïren, però, a la tarda, amb l'exigència que fossin rebaixats els preus de la carn, del vi i de l'oli. Davant la negativa, un grup nombrós penetrà a la catedral per la força, insultà el bisbe i tocà a sometent. Les autoritats prometeren la reducció dels preus i el bisbe renuncià a una part del dret de cóps, que encaria l'entrada de blat a la ciutat. Mentrestant els regidors, la noblesa i els representants gremials organitzaren patrulles que dissolgueren els grups de la ciutat i detingueren alguns amotinats, mentre des de la Ciutadella els canons eren encarats a la ciutat.

El 2 de març hi hagué encara aldarulls aïllats, però les patrulles evitaren nous incidents i obligaren els botiguers a obrir llurs establiments. Les campanes de les esglésies foren privades de llurs batalls durant una setmana, per evitar nous tocs de sometent. La noblesa i els gremis es feren càrrec del cost de mantenir el preu del pa i de millorar-ne la qualitat.

La repressió del govern de Carles IV fou molt dura: el capità general fou destituït i substituït pel comte de Lacy, que imposà set penes capitals a Barcelona i d'altres a Vic i a Mataró; d'altres amotinats foren deportats. La duresa de la repressió suscità la repulsa de la ciutat, que demanà l'indult dels condemnats a mort, sense obtenir-lo. Molts barcelonins abandonaren la ciutat el dia de l'execució en senyal de desaprovació, fet que desmentiria el caràcter exclusivament plebeu de l'avalot. La ciutat romangué militarment ocupada durant diversos mesos. Hom ha remarcat l'origen comú dels Rebomboris del Pa amb la Revolució Francesa del mateix any, afavorida per la crisi agrària dels anys 1787 i 1788, comuna a tot l'occident europeu.

La nevada de Març de 1796 vista pel Baró de Maldà

La Barcelona de finals del segle XVIII estava passant una forta crisi. La Revolució Francesa que sembrava el terror més enllà dels Pirineus i la por de Carles IV de que aquests aldarulls arribessin a Espanya va fer esclatar la Guerra Gran entre 1793 i 1795 on Catalunya va ser un dels camps de batalla.

Apart de totes aquestes convulsions internacionals, les revoltes populars eren a l'ordre del dia. Un seguit de males collites fan augmentar els preus dels productes bàsics i la fam i les malalties relacionades amb la malnutrició eren un dels problemes principals de la gent a Barcelona. A la següent imatge veiem com era la Barcelona de la època des de Montjuïc. Una ciutat encara encotillada per les muralles, que havia crescut força i on la densitat de població era molt alta, però que extramurs estava envoltada per camps i masies disperses.

La meteorologia era un factor més de desgracies i és constatable per les fonts d'informació que les darreres dècades del segle XVIII van ser anys amb molts episodis extrems tant pel fa a freds o calorades, pluges i nevades intenses o sequeres, que en més d'una ocasió es presentaven fora de la temporada habitual amb el trasbals que això suposa per la natura en una societat encara eminentment agrícola.

Un d'aquests episodis el trobem en acabar el hivern de 1795 a 1796, que en conjunt destaca per la seva suavitat. Tant Desembre com Gener i Febrer tenen temperatures per sobre de la mitjana i no trobem cap entrada d’aire fred fins a finals de Febrer. La monotonia és la nota general, segons les anotacions del Dr. Salvà, amb molts dies de rosada i poques pluges, la majoria en forma de plugims i les temperatures sempre oscil·lant entre els 6ºC i 16ºC... fins que s'acaba Febrer.

És molt possible que els dies 28 i 29 de Febrer, que va ploure a Barcelona ciutat, ja hagués nevat a Collserola doncs el cel és cobert amb pluges o plugims i temperatures entre 6 i 7 graus al carrer Petritxol. Malgrat això, la neu als pobles de la plana no es faria esperar i neva de forma important diversos dies entre el 1 i el 7 de Març.

El Baró de Maldà ens ho explica, en el català de la època, al seu dietari Calaix de sastre:

“1 de Març: Ha amanescut cobert, ab gran nevada pertot, cobert, es a dir, de neu, tot lo que se veu continuant a nevar un poch i ploure a quarts de 8 qual neu algu tardana no ve en aquella millor saó que deuría, així com molt més profitosa hauria estat un o dos mesos atràs. Continuava a nevar menut calamarsa a 8 hores i així sens parar; i a espessa a tresquarts de nou. Luego después s’ha posat a nevar seguit, caient floquets de neu prou grossos. De manera que esta nevada sobrepuja ja a 10 hores tocades a les mencionades nevades de 6 de Gener de 1789 i a les dos de 28 de Desembre de 1794 i 19 de Febrer de 1795.”

La temperatura és molt freda tot el dia i la nit següent, amb l’ambient serè, cauen en picat de manera que la neu es glaça provocant els accidents habituals. A les 7 del matí hi ha només 1ºC al terrat de casa del Dr. Salvà: “2 de Març: ...lo cas fou que havent cesat la nevada volgueren alguns treure la neu dels terrats i taulades, lo que ho practicaren ab precipitació que revestiren a molts que passaven pèls carrers, havent causat alguns danys... a on s’ha dit que ab un pedaç de neu tirat per una ma inconsiderada s’havia trencat un braç d’una dona...”

La evocadora pintura de Francisco de Goya titolada La nevada o El hivern del 1786, reflexa de forma molt realista el patir pel fred i el vent sota una nevada. L'ase amb el porc recent sacrificat és una clara referència a la estació més freda de l'any.

La nit del 4 de Març torna a nevar però tot i que no va ser una gran nevada, el fred intens mantenia la neu als camps i als carrers.

Gairebé una setmana després de la primera nevada, el Baró de Maldà segueix explicant el que veu entre la espectació per viure quelcom extraordinari i la preocupació: “6 de Març: Ha amanescut seré, ab sol clar i molt fred, per haver-hi glaçada bastanta, allò d’exessiva, major que la de 1789, en Gener, que fins ara los nats no n’havien viste igual havent arribat a fer petar branques grosses dels arbres ... i en la tarda per quedar lo cel seré ab Sol, ha donat lloc a la gent ... a eixir a passejar, no havent-ho permés estos dies passats des d’1 de Març qual motiu queda ja notat.”

El fred s’aguditza malgrat el sol, a les 7 del matí la temperatura és de 0,5ºC, però durant el dia avancen els núvols sense arribar als 5ºC i de nit ja està completament cobert anunciant una nova nevada.

Novament la estupefacció queda palesa a la crònica de Calaix de Sastre: “7 de Març: Ha amanescut ab tal nevada espessa per tot. Major que en lo dia 1 de Març, que es cosa que atordeix no havent-ne vista a ben segur d’igual, i tan duradera, en Barcelona i sos alrededors.”

Les paraules del Baró de Maldà ens donen constància d’una onada de fred i neu molt important, de fet, la més intensa des de la del hivern de 1788-89 en quan a fred però major que aquesta en quan a neu. La situació meteorològica causant d'aquest episodi històric va ser, de ben segur, la clàssica combinació de masses d'aire mediterrània lleugerament al sud, que aporta molta humitat a capes baixes i una forta inestabilitat, i una altre massa d'aire d'origen continental lleugerament al nord, molt freda i seca que porta vents de gregal. El fred continental determina la onada de fred mantinguda almenys una setmana i el pas de depressions provoca les precipitacions.

És del tot segur que els danys a l’agricultura van ser quantiosos, més si pensem que després d’un hivern suau la vegetació aniria avançada i potser els fruiters ja estaven a punt de la floració i les verdures començaven a brotar.

La temperatura poc a poc es va anar recuperant però aquest mes de Març quedarà com un dels més freds en els registres termomètrics de Barcelona.