Estiu de 1976. Pluja a dojo

Estiu de 1976. És el primer després de la dictadura, la democràcia encara no estava consolidada però era un fet, des de la mort del dictador Franco uns mesos abans, que el franquisme havia quedat enrere... o això semblava perquè molts fantasmes eren presents en la societat espanyola i, sobre tot, la catalana.

L'amnistia dels presos per motius d'ideologia política, quelcom impensable en una democràcia, la recuperació de les llibertats perdudes amb la dictadura i el restabliment dels Estatuts d'Autonomia anul·lats per Franco en arribar al poder eren tres dels objectius principals de la gran quantitat de manifestacions que es vivien en aquells dies. La repressió policial i la brutalitat d'alguns agents encara era pròpia d'un règim dictatorial.

Una demostració de la importància d'aquestes reivindicacions en la gent queda patent en les vegades que les paraules "amnistia", "llibertat" i "autonomia" surten a un diari com La Vanguardia. Entre 1976 i 1977 van ser les paraules de moda per excel·lència:

L'any 1976 les estructures de la dictadura seguien i els polítics continuaven als llocs que ocupaven a la mort del dictador, només el cap de govern, el rei anomenat per Franco, era diferent per causa de força major. No obstant, el principi del canvi cap a una democràcia, en contra del desig de molts dirigents, va queda clar amb la dimissió del president del govern, Carlos Arias Navarro, el dia 1 de Juliol i el nomenament de Adolfo Suarez dos dies més tard com el seu substitut: "...parece claro que el Rey ha escogido en la terna propuesta el nombre y el hombre que ha creído más adecuado a sus propósitos. Un editorial de «The Times» de Londres veía ayer en la marcha del señor Arias un signo de que el Rey había reforzado su posición hasta el punto de confiar en que el Consejo del Reino incluiría en la lista «al menos un nombre» en quien el Rey pudiera confiar para llevar adelante la política de reformas." LVG. 04.07.1976 Pàg. 5

Aquell mateix estiu marcaria la pauta de la transició política espanyola amb l'amnistia per delictes polítics concedida pel rei Joan Carles I el dia 30 de Juliol. La portada de La Vanguardia era prou eloqüent del nou tarannà en el poder:

Però la meteorologia no entén de transcendència política i social, de manera que seguia amb les seves fluctuacions, malgrat aquell estiu tot sembla que estava canviat. Mentre gran part d'Europa Occidental patia una greu sequera, a Barcelona i a moltes comarques de Catalunya començava el que hauria de ser l'estiu més plujós des que hi han registres pluviomètrics en 1787. El món del revés: "Gran Bretaña y Europa se ven afectadas por la mayor sequía que se conoce desde hace muchos años y que está destruyendo cosechas y obligando a los ganaderos a sacrificar sus ganados por falta de pastos.
En Gran Bretaña los últimos 14 meses han registrado las mayores sequías desde hace 249 años, ha dicho el servicio de meteorología. Las nevadas escasas y lluvias poco intensas en los Alpes han contribuido a que el río Po lleve un caudal tan bajo como no se conocía desde 1893, siendo un 25 por ciento inferior al normal. El servcío de meteorología de Alemania Federal ha informado que en junio ha caído solamente el 23 por ciento de lluvia y en Checoslovaquia se ha experimentado un descenso de precipitaciones entre el 5 y el 50 por ciento.
En Francia, donde la sequía ha sido calificada como una de las peores de este siglo, el presidente Valery Giscard D'Estaing ha dicho que es una calamidad nacional y ha ordenado que se facilite ayuda especial a los agricultores. En París, donde se han registrado temperaturas récord por tercer día consecutivo, con mínimas de 23,4 grados, los sacerdotes católicos en todos los servicios religiosos imploran la lluvia y el gran Mufti musulmán de Francia, Abdelhamid Ameur, ha pedido a Alá que llueva." LVG. 01.07.1976 Pàg. 18

Aspecte del riu Tàmesi a Brentford, un suburbi a l'oest de Londres, aquell estiu del 76.

A Catalunya, la dècada dels anys 70 del segle passat destaca climatològicament per les poques oscil·lacions tèrmiques, no trobem grans calorades ni fredorades importants, però en canvi si que en les precipitacions hi han molts contrastos amb períodes de sequera i d'altres amb quantitats de pluja rècord. Malgrat això, les sequeres que es pateixen en aquesta dècada a casa nostra no seran extremes i, en alguns casos, vindran provocades per un dèficit hídric estacional, especialment a les capçaleres dels rius, com al 1973, que va esperonar la construcció de nous embassaments al territori. La primavera de 1976 va ser prou seca a algunes comarques de l'interior: "Aunque desde otoño venimos sufriendo un año bastante escaso de lluvias, se ha acusado la sequía en las últimas tres semanas, al coincidir con una subida muy importante de la temperatura y la granazón de los cereales, que evidentemente se han visto afectados. La cosecha se presentaba muy buena y ha quedado mermada en algunas zonas de secano..." LVG. 23.06.1976 Pàg. 39

Assumint la irregularitat pròpia del clima mediterrani, l'any 1976 passarem a Barcelona d'una primavera eixuta, amb un dèficit de més del 50% de la precipitació mitjana, a un estiu excepcional. Només com exemple, els mesos de Juliol i Agost sumen la quantitat de 316,8 mm a l'observatori Fabra, convertint-se així en el estiu més plujós en aquest observatori i, per tant a la nostra ciutat, des que hi han dades.

A baix es pot veure la sèrie pluviomètrica dels estius a Barcelona on destaca clarament l'estiu de 1976. La resta de l'estudi, fet per en Marc Prohom i en Mariano Barriendos, es pot consultar en l'article Clima de Barcelona des de 1780 del web del Meteocat.

La causa d'aquesta anomalia l'hem de buscar, sens dubte, en una recurrència de les situacions que provoquen tempestes tant a la costa com a l'interior. Tot i això, cal diferenciar entre el mes de Juliol i Agost.

Juliol enregistra 4 dies de tempesta i cauen 121,2 mm al Tibidabo però són només dos tronades les que deixen la majoria de la precipitació. Després de les pluges provocades per un embossament d'aire fred en alçada del 6 i 7 de Juliol que deixen entre 8 i 15 mm a Barcelona i voltants, són més importants al Camp de Tarragona, entra una bombolla càlida que provocarà els dies més calorosos del mes i dona combustible a la inestabilitat que genera el pas d'un front fred el dia 17 de Juliol que crea una línia de torbonada que descarrega amb molta intensitat: "Una copiosa tormenta de agua, acompañada de gran aparato eléctrico, descargó anoche sobre Barcelona y su comarca. La lluvia se inició a las nueve y media de la tarde y fue particularmente intensa, con fuertes ráfagas de aire, durante más de tres cuartos de hora, produciéndose gran número de inundaciones, tanto en nuestra capital como en muchas de las poblaciones de la provincia." LVG. 18.07.1976 Pàg. 36

Un greu accident, més ben dit, dos accidents, deixen moltes víctimes al Maresme.

Les quantitats que deixa són molt irregulars però algunes, com els 72 mm del Fabra, denoten una torrencialitat impressionant. Al dia següent es repeteixen noves tempestes, més aïllades però també fortes: "En Cataluña, entre la noche del sábado y esta última noche se han ido sucediendo una serie de formaciones de tormentas, descargando algunas de ellas y en determinados sectores cantidades de precipitación muy importantes, incluso superiores a los 100 litros por metro cuadrado. Ayer fueron más irregulares y menos importantes: 33 litros por metro cuadrado en el aeropuerto de Barcelona (en Barcelona capital fueron casi inapreciables); 24 en Ribas de Freser; 6 en Alto Freser y La Molína, y 5 en Sau.
En las tormentas registradas durante la noche del sábado al domingo hay que destacar los 101 litros por metro cuadrado de Fíqols." LVG. 20.07.1976 Pàg. 9

Ja a meitat de mes, Alberto Linés Escardó destaca a La Vanguardia la excepcionalitat d'aquell Juliol, tradicionalment el mes més sec a la Península, en contrast amb la sequera, especialment forta a la façana atlàntica, viscuda en els períodes més humits de l'any: "Este julio pasará sin duda a la historia como uno de los más tormentosos de este siglo, y también como de los más anormales, ya que, por un lado, están en el ambiente los enormes daños causados por la sequía en tantas regiones del país, y por otro, la abundancia de aguaceros en ciertas zonas del interior está llegando al extremo de que vuelvan a brotar las hierbas, y no es raro el encontrar secanos que han vuelto a reverdecer, hecho verdaderamente insólito en el mes de julio. Contrastes de nuestro difícil clima." LVG. 18.07.1976 Pàg. 12

Noves tempestes segueixen afectant a diferents indrets de la geografia catalana, de forma molt irregular, fins a final de mes. El dia 22, per exemple, cauen 30 mm al Tibidabo, 8,5 mm a l'aeroport i 2 mm a Montjuïc, i el 26 de Juliol, tempesta que afecta de forma greu a la ciutat de Tarragona on es mesuren 70 mm, en canvi a Reus enregistren 7 mm, a l'aeroport de Barcelona tenen 19 mm i al Tibidabo només quatre gotes inapreciables.

Mapa d'isohietes de la nit del 26 al 27 de Juliol publicat a La Vanguardia.

I acaba Juliol amb quantitats que doblaven o triplicaven, fins i tot al Fabra van caure quatre vegades més de la precipitació normal. Arriba l'Agost, mes tradicionalment de vacances, i la gent vol saber que passarà, que hem de dir, avui passa el mateix, i, com llavors no hi havia la facilitat actual per consultar les previsions, llegeixen l'article "Las nubes mandan" que es publica els diumenges a la pàgina de meteorologia de La Vanguardia. Hom diria que va afinar bastant: "Reinan fríos glaciales en amplias zonas del hemisferio austral. Ha nevado en las áreas meridionales de Argentina y ha helado fuertemente en la ciudad de Mar de Plata. Por otra parte, ha habido lluvias de intensidad enorme en Venezuela y Colombia.
El anormal comportamiento de la atmósfera en Europa, traducido en abundancia de tormentas en nuestra península y elevadísimas temperaturas más allá de los Pirineos, son fenómenos concatenados con los fríos australes y las anormalidades pluviométricas tropicales.
Quizá el mayor avance que cabe esperar en la meteorología en los próximos años sea el estudio global de la atmósfera; no en parcelas más o menos amplias, como ahora sino a escala totalmente planetaria. Esta ídea está siendo ya puesta en práctica, pero hay grandes dificultades cuya remoción llevará bastantes años. Problema más difícil es el de relacionar estrechamente otras actividades terrestres del tipo de los terremotos, como el recientísimo de China, con los fenómenos atmosféricos.
Bajarán las temperaturas entrado agosto; por estas fechas culmina en años normales la curva termométrica, que comienza a declinar. Con evidente exageración, dice un refrán que 'primer día de agosto, primer dia de invterno' y 'en agosto, frío en rostro'. No hace falta ser muy optimista para esperar que en el agosto recién estrenado tengamos todavía días muy calurosos. Por otra parte, lo normal ha sido que, a meses de julio muy tormentosos, como ha sido el ya transcurrido, sigan meses de agosto no muy diferentes. Por tanto, pensando únicámente en lo que dicen los datos estadísticos, hay que que el mes de agosto que acaba de entrar, no se diferenciará demasiado del julio que se ha despedido." LVG. 01.08.1976 Pàg. 34

Mapa d'anomalia tèrmica de l'Agost de 1976 respecte al seu període climàtic de referència. Gran part d'Europa va tenir un mes força fresc.

Agost no va desmerèixer Juliol, ans al contrari, va ser més fred i plujós confirmant el que escrivia Alberto Linés en base al coneixement empíric. A l'observatori Fabra es van enregistrar 12 dies amb tempesta, rècord absolut de la sèrie encara vigent, 4 dies amb precipitació superior als 20 mm i un màxim diari de 56,8 mm el dia 2, la màxima del mes no va passar de 27,5ºC i la mitjana de 21,2ºC està entre les 10 més baixes per un mes d'Agost en 100 anys d'observació. En definitiva, el paradigma de mes canicular que els que no els agrada la calor desitgen.

Ben aviat va presentar les seves maneres i diumenge dia 1 d'Agost, poc després que Niki Lauda patís un greu accident a Nürburgring, un fort aiguat va donar molts maldecaps a alguns barris de Barcelona molestos amb la omissió dels serveis que demanaven a les autoritats municipals, que eren encara del règim anterior, per no solucionar uns problemes endèmics cada vegada que hi havia una forta tempesta estiuenca: "Las inundaciones afectaron, sobre todo, a la parte baja de la ciudad y a barrios alejados, sobre todo Horta, donde el agua llegó a alcanzar una altura de medio metro. El agua ocasíonó numerosos problemas en la Avenida de Borbón y en la calle Cartellá Folch, donde gran número de viviendas y tiendas se convirtieron en un inesperado lodazal: los vecinos se manifestaron con pancartas y gritos contra el Ayuntamiento, dado el poco interés que demuestra por la situación de la mencionada vía. En la Avenida de Borbón, los vecinos levantaron algunas barricadas para impedir el paso de vehículos que provocaban el 'riego' y posterior inundación de sus tiendas. Algunas de estas vallas fueron destruidas por los autobuses del servicio público, que no atendieron el ruego de los afectados por la lluvia de desviar su línea por las calles adyacentes.
En fin, la tormenta, que comenzó sobre las diez y media de la noche y finalizó sobre las cuatro de la madrugada, provocó un impresionante atasco de vehiculos en la plaza de las Glorías y otras entradas a la ciudad, con los consiguientes inconvenientes para todos los afectados." LVG. 03.08.1976 Pàg. 21

La tempesta, com veiem al mapa, va afectar directament a la Costa Central i comarques veïnes, totalitzant les quantitats més grans a la ciutat: "En Cataluña, se registraron precipitaciones muy irregulares en su reparto, pero algunas de fuerte intensidad, principalmente las que se registraron en el llano da Barcelona. Las cantidades recogidas fueron de: 55 litros por metro cuadrado, en Gavá y Barcelona (Atarazanas); 26 en Badalona; 10 en Sau; 7 en el Pasteral, y 4 en Gerona. En Barcelona capital, las precipitaciones recogidas fueron de: Barcelona Atarazanas, 55 litros por metro cuadrado; Barcelona Montjuich, 37; Barcelona Putxet, 25, y Fabra (Tibidabo), 57." LVG. 03.08.1976 Pàg. 39

I sense encara no haver oblidat el malson viscut menys de 3 dies abans, una nova tempesta i noves inundacions: "Una impresionante tormenta de agua y granizo, acompañada de fuertes ráfagas de viento descargó ayer a partir de las siete de la tarde y durante más de media hora, sobre Barcelona y algunas poblaciones de la comarca. La violencia del temporal, que sorprendió a los barceloneses por la rapidez con que se produjo, fue causa de inundaciones y daños de gravedad en diversos puntos de la ciudad.
La gran cantidad de agua caída en pocos minutos dificulto extraordinariamente la circulación por las calles, anegadas totalmente, por las que los vehículos circularon con el alumbrado encendido y con extrema precaución. Noticias procedentes de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dieron cuenta de haberse registrado abundantes tormentas en el Vallés mientras que en el Bajo Llobregat y Maresme la precipitación fue mucho menos intensa y en algunos casos inapreciable." LVG. 05.08.1976 Pàg. 18

La Ronda del Mig, anomenada en aquella època Cinturón de Ronda, inundada a l'alçada de la Plaça Cerdà. Tot un clàssic de les tempestes del anys 70 i 80.

Després d'aquestes tempestes una setmaneta d'estiu, la única amb sol i caloreta moderada que van poder gaudir els barcelonins durant aquest Agost, però abans d'acabar la primera quinzena noves tempestes, aquesta no tant forta però que va despertar a més d'un abans d'hora: "Nuevamente Barcelona y su comarca se han vista afectadas por una fuerte tormenta, que descargó a las cinco de la mañana de ayer, con una duración aproximada de media hora. La precipitación estuvo acompañada de gran aparato eléctrico y fuerte viento que, á ráfagas, llegó a alcanzar los cien kilómetros por hora. La intensidad de la precipitación fue muy variable y, según información del Servicio Meteorológico Nacional, la medicíón de agua fue, en el Centro de Atarazanas, de 12’4 litros por metro cuadrado, y en el del Putxet, de 15 litros. Noticias de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dan cuenta de que la lluvia fue asimismo abundante, en especial en el Vallés, Bajo Llobregat y Maresme." LVG. 13.08.1976 Pàg. 19. Afegir 39 mm a Badalona i 28 mm al Tibidabo. I seguim sumant litres...

A partir d'aquí, l'estiu pròpiament dit va acabar. Jo encara recordo, essent un noi de 14 anys, que passava les vacances a un apartament dels meus pares a Castelldefels i com l'aigua de la piscina era especialment freda, la majoria de dies no venia de gust banyar-se, malgrat era un petit plaer ficar-se a l'aigua plovent. Anar en bicicleta era tornar a casa ben brut doncs els camins eren de terra i els tolls i el fang no els podies evitar. Recordo aquell estiu d'adolescència amb molt d'afecte, per moltes coses però també perquè penso que aquell 1976 va néixer la meva afició a la meteorologia.

Com dic, la segona quinzena d'Agost va ser una successió de dies plujosos, ennuvolats i frescos, el mapa d'isohietes de La Vanguardia va començar a ser utilitzat cada dia, quan no queien 30 mm a les comarques del sud, queien 50 a les del centre o el dia següent 25 mm més uniformement repartit pel territori català. Si no eren ruixats amb ventades fortes, queia calamarsa o pedra, de manera que els llamps i els trons van ser la llum i la música que ens va acompanyar fins el Setembre. No faltava res.... o si?: "Fuertes tormentas descargaron en numerosos puntos de la región. Como curiosidad diremos que a unos 15 o 20 Km. al este de Barcelona, sobre el mar, se formó una tromba o manga marina, de unos 15 a 20 minutos de duración." LVG. 29.08.1976 Pàg. 10

El Gamper d'aquell any, que el Barça va guanyar a l'Eintracht de Frankfurt per 2 a 0, va obligar a la culerada a anar ben tapats al camp: "La lluvia caída sobre Barcelona una hora antes del encuentro final del trofeo Gamper estuvo a punto de suspender por primera vez en su historia, ésta la final del torneo barcelonista. Gracias al formidable drenaje del campo, la lluvia que no había formado charcos fue absorbida casi milagrosamente, y el partido pudo celebrarse, aunque el terreno del césped, por supuesto, no fue lo más adecuado para un partido de fútbol." El País. 26.08.1976. Però veure jugar en Cruyff, Neeskens i companyia, be s'ho valia.

Agost acaba amb rècords de pluges i tempestes a Barcelona i voltants: 195,6 mm a l'observatori Fabra, 162,0 mm a l'aeroport i 153,6 a les Drassanes són alguns dels exemples de la manta d'aigua que van haver de patir, o gaudir, els barcelonins i molts catalans.

Tanta pluja, tanta inestabilitat va xafar literalment les vacances de molts catalans que, be a segones residències, be a hotels o càmpings, volien gaudir de sol i platja i poder passejar. Aquest estiu insòlitament plujós va encendre els ànims de més d'un que, com no pot disparar contra els núvols, al tornar de vacances descarrega la seva ira contra els que porten les previsions a l'abast de la gent: "Por lo que puedo observar los meteorólogos españoles todavía usan «la cola del burro» o bien trampean la situación con pronósticos como: Tiempo variable con claros y tormentas, o bien: Chubascos tormentosos dispersos alternando con claros.
Con fecha de hoy, leo en su periódico que el pronóstico índica que se abrirán grandes claros en el cielo, pero surgiendo al atardecer nuevas tormentas. Son ahora las 10 de la mañana, los claros brillan por su ausencia y las lluvias han empezado con adelanto. Por favor, señor, un poco de formalidad si ni tan sólo se puede predecir el tiempo a 24 horas vista más vale seguir consultando «el calendari del pagès»." LVG. 31.08.1976 Pàg. 20

Tant s'hi val, ara com fa 40 anys, i també fa 140 i més anys, es segueix maleint al transmissor de la informació del temps quan la realitat meteorològica trenca les nostres expectatives i les nostres planificacions. Com a la pel·lícula "El home del temps" d'en Nicolas Cage, més d'un hagués desitjat llençar-li el gelat per sobre a l'home del temps de casa nostra.

Estiu de 1977. L'any sense estiu del segle XX

De vegades és difícil trobar un qualificatiu a un estiu en que les temperatures han estat molt inferiors a les habituals. És evident que no podem dir que ha fet fred, per molt que la màniga llarga hagi estat la peça de roba més usada, perquè a les nostres latituds i en terres no gaire elevades tampoc cal tapar-se massa per molt "fred" que faci. Temperat, fresc, suau.... són els adjectius més utilitzats en informes de les agències meteorològiques però quan arribem a extrems estadístics cal ser més contundent. És el cas del estiu de 1977, el més fresc de tot el segle XX.

Si busqueu referències a estius frescos, fàcilment trobarem estudis o articles que parlen del famós 1816, el any sense estiu per tot el seu component mític tant d'origen literari com científic però l'estiu de fa 35 anys va ser molt fresc a tota Europa, en aquest cas amb una anomalia més gran a la Península Ibèrica tal com podem veure en el següent mapa que ens mostra les variacions respecte a la mitjana de 1951-80 que va presentar aquell estiu de 1977.

Històricament, Espanya està en plena transició de la dictadura a la democràcia. Són molt normals les manifestacions per reclamar drets per poder establir les bases de l'estat que encari el repte del final de segle amb llibertat i prosperitat.

A Catalunya la reclamació de la restauració de l'autogovern, amb la Generalitat al capdavant, i l'estatut d'autonomia és un fet i la multitudinària manifestació que recorre els carrers de Barcelona el 11 de Setembre de 1977 és tota una declaració d'intencions del poble català. Més d'un milió de persones, tot i que sabem com ballen sempre les xifres de manifestants, però el riu de gent al Passeig de Gràcia va ser constant tal i com sintetitza la imatge de portada de La Vanguardia del dimarts 13 de Setembre ja que llavors no hi havia premsa generalista els dilluns, només la Hoja del lunes.

En l'aspecte meteorològic, aquell estiu va ser dels que uns dies de calor són noticia perquè els dies inestables o frescos no conviden a gaudir d'un dels bens més preuats de les terres mediterrànies, el Sol i el mar. Pot semblar un tòpic però tots sabem la importància psicològica que això representa de cara a carregar les piles per afrontar un hivern amb optimisme.

Una descripció general de dos climatòlegs del que va passar a Espanya ens ajudarà a situar degudament aquest atípic estiu.

Primerament, Vicente Aupí ens ho explica al seu web Estrellas y borrascas:

"En los tiempos recientes no ha habido en España verano térmicamente más anómalo, por lo frío, que el de 1977. Julio y agosto marcaron temperaturas que, en promedio, fueron de 3 a 4°C más bajas de lo normal, lo cual es mucho. En contra de lo habitual, aquel extraño estío tuvimos sobre la Península una persistente entrada de aire fresco del norte, que además de favorecer semanas con tiempo muy desapacible en las playas mediterráneas, trajo el frío a muchas zonas del interior. Heló por las noches en poblaciones situadas en las parameras de Molina de Aragón (Guadalajara), el entorno de los Picos de Urbión, la vertiente norte de Gredos y, por supuesto, en numerosas comarcas pirenaicas. Julio fue el más frío del siglo XX para el conjunto de España, y así lo atestiguan los datos de la red meteorológica, de la que extraemos el del Observatorio del Ebro, en Tortosa, cuya temperatura media de aquel mes cayó hasta los 22,9°C."

I Inocencio Font Tullot al seu llibre Historia del Clima de España:

"Pero, de todos los veranos de esta década fue el de 1977 el más sensacional del siglo; a un junio frío y lluvioso, excepto en el Sudeste, le siguió un julio que en la mayor parte de la Península, incluida Andalucia, se distinguió por su excepcional pluviosidad y frialdad quedando, en general, las temperaturas medias mensuales del interior de la Península, unos seis grados por debajo de su valor medio (1931-60); estas condiciones, apenas mitigadas, se mantuvieron en agosto." Inocencio Font Tullot. Historia del clima de España. Pàg. 153.

Gràfica d'anomalies de temperatura on podem veure la punxada dels tres mesos de l'estiu de 1977.

A Catalunya mai va acabar per arribar l'estiu de ple. Va començar amb pluges torrencials i algunes inundacions a les comarques veïnes: "La torrencial lluvia caída ayer por la tarde en el área del Valles y zona del Maresme causó varias inundaciones en casas y almacenes." La Vanguardia. 26.06.1977. Pàg. 6

Durant el mes de Juliol sembla que la primavera s'allarga i els ítems propis de l'estiu, sequera i calor, brillen per la seva absència. Els comentaris referits al temps intenten trobar coses positives: "Tiene sus ventajas este tiempo fresco y a intervalos, húmedo. Los ríos del Pirineo llevan más agua que nunca por estas fechas, al menos no se recuerda tanto caudal en muchos veranos anteriores. Para encontrar la nieve, no hay que subir demasiado; los embalses están con un aspecto excelente y por supuesto, mucho mejor que en los dos años anteriores, que tan desmedrados andaban. Y la hierba abunda, y se ha hecho buena recolección para el ganado estabulado en el invierno." LV. 17.07.1977. Pàg. 30

En plena canícula, després d'uns dies agradables que no calorosos, arriba una potent massa d'aire polar com si de plena tardor ens trobéssim. A Barcelona, el dia 29 de Juliol, la temperatura cau a valor propis d'Octubre amb màximes de 19,5ºC a les Drassanes, 18,8ºC al Putxet o 16,9ºC al Tibidabo. Les mínimes entre 12 i 15 graus.

La pluja i el fred provoquen una fugida massiva de estiuejants de les localitats marítimes.

Si a la costa l'ambient convida a utilitzar alguna roba de abric, al Pirineu directament cal portar roba de ple hivern. No neva a les valls però si a muntanyes i alçades impròpies del període més càlid de l'any: "El hecho insólito de que las montañas aparezcan nevadas en pleno verano, en el tránsito de julio a agosto, no se recuerda desde hace muchos años en la comarca, pero la realidad es ésta, de nuevo las prendas de abrigo se han visto en nuestras calles en un 30 de julio." LV. 31.07.1977. Pàg. 3

Arriba el mes d'Agost i les perspectives no són de més calor, més aviat al contrari, segons veiem en aquesta previsió mensual: "Las temperaturas en agosto se espera que sean por debajo de sus valores normales en toda la geografía española, según ha comunicado a «Cifra» el Servicio Meteorológico Nacional." LV. 29.07.1977. Pàg.5

La informació, publicada a la pàgina de titulars de La Vanguardia, venia a satisfer l'interes de la gent que marxava al tradicional mes de vacances i veia que l'estiu, com l'entenem aquí, no s'ensumava per enlloc. I la van encertar tot i la poca fiabilitat de les previsions a més de una setmana.

Un pensaria que en ple estiu no és cap noticia parlar de gaudir de la calor però si, aquell estiu més d'una portada era dedicada a aquest tema, no se si com noticia real o per convidar a la gent a sortir i contribuir a una millora de l'economia de la hoteleria, que ja començava a patir l'atípic estiu: "La tardía llegada del calor en este verano, ha cambiado el paisaje de nuestro entorno durante un largo trecho de esta estación y, con ello, se ha hecho esperar la típica estampa del niño o el adulto con el helado en la mano paseando por las calles, las terrazas de los bares atestadas o la cola ante tas fuentes callejeras. La aparición de agosto ha sido como un anuncio de la llegada de este calor, muchas veces agobiante, pero natural en esta época. Pérez de Rozas nos muestra en estas fotos lo que tantas veces hemos visto en cada canícula: la ciudad viviendo su verano y remontando y defendiéndose del calor y la sed con cuantos medios encuentra a su alcance" LV. 04.08.1977. Pàg. 1

Portada de LV del dia 4 d'Agost. El text és el que podeu llegir en el paràgraf anterior.

El desig de calor, de no tenir-se que tapar, de platja, de gelats, de poder seure a una terrassa a prendre una cervesa ben freda, en definitiva, de fer tot allò que ens agrada de l'estiu es va poder fer realitat la primera quinzena d'Agost en que va ploure molt poc i les temperatures, sense ser molt altes, van remuntar a valors gairebé normals. Però no va anar més enllà, la segona quinzena torna la fresca i els dies tapats o plujosos.

Tot i que la primera quinzena de Setembre fes una temperatura normal i, fins i tot, el 13 de Setembre enregistrés la màxima de l'estiu a Barcelona amb 30,8ºC al Tibidabo i 31,6ºC al Putxet, en el que va ser un dia aïllat de molta calor, l'estiu havia "punxat" de forma clara, tant que una vegada fetes les estadístiques amb el segle XX al complet podem assegurar que va ser el més de la darrera centúria.

Va sobtar tant l'anomalia estiuenca que fins i tot llavors, que la hipòtesi de l'escalfament global no s'havia enunciat, tothom es preguntava el perquè d'un estiu així, de fet, sempre, en totes les èpoques, l'home s'ha preguntat el perquè de les anomalies meteorològiques, circumstància que forma part de la curiositat humana que ens fa avançar. Ara sembla que tenim la resposta per aquestes variacions, el problema vindrà si, potser, hem trobat la resposta equivocada. El temps ho dirà.

En un article del 1 de Setembre de 1977 ens explicaven el que havia passat i es preguntaven el perquè:

"«Este verano tenemos un suave invierno.» Esta es una frase habitual de conversación cotidiana al referirse a las temperaturas de los meses estivales. El pasado mes de julio ha sido el más frío y lluvioso en lo que va de siglo en la España peninsular. La temperatura en la Costa Brava en los últimos días ha descendido a los nueve grados, habiéndose agotado las mantas en los establecimientos públicos. Las imágenes de inundaciones y tormentas han sido constantes. Los metereólogos someten a revisión las teorías científicas que pueden explicar los cambios y anomalías climáticas. Benito R. Mallol y Lorenzo G. Pedraza informan sobre las distintas hipótesis de los cambios de clima.

Se especula mucho en estas fechas sobre posibles cambios a nivel mundial. Verano como el sufrido algunas semanas de estos meses apoyan hipótesis sensacionalistas y que verdaderamente rozan la ciencia-ficción.Anomalías climáticas como las acaecidas en EEUU, Australia o Europa en el verano-pasado, ayudan también a mantener las suposiciones de que algo extraño acontece en la atmósfera de nuestro planeta. Pero, ¿existe un verdadero fundamento científico para pensar que estamos en una época crítica, meteorológicamente hablando? La respuesta en este sentido es rotunda: no poseemos series cronológicas de datos suficientemente amplias que lleguen a aportar explicaciones concretas sobre el tema."

L'article sencer el podeu llegir en aquest enllaç a la hemeroteca del diari El País.

Abril de 1973. El Tibidabo blanc

Existeix la creença popular, potser per influència anglosaxona o potser degut a la nevada del Nadal de 1962, que la neu és més habitual al Desembre i Gener però fent una revisió de les nevades al nostre àmbit mediterrani trobem que algunes de les nevades més importants han caigut al final del hivern, des de finals de Febrer, Març i, fins i tot, a l'Abril. Aquest és el cas que va succeir l'any 1973 quan en dates plenament primaverals va caure una nevada que va deixar gruixos destacables a moltes comarques catalanes.

Des del punt de vista històric l'any 1973 la dictadura franquista començava a estar caduca amb Franco que ja passava dels 80 anys. La lluita antifranquista era cada cop més important però la repressió no es quedava curta. Molts espanyols eren a l'exili ja que a Espanya serien empresonats i torturats per les seves idees. Gent com Lluis Llach, que l'any 1973 va actuar a l'Olympia de Paris, on era exiliat, i va presentar la cançó L'estaca com a símbol de la lluita contra la dictadura.

Aquell any de 1973 van morir 3 personatges cabdals en la cultura que varen estar molt implicats contra els règims totalitaris, dos d'ells espanyols morts a l'exili, i es va córrer una frase que utilitzava el seu nom en català per simbolitzar la lluita contra un règim que va accedir al govern mitjançant una guerra: "L'any 1973 han mort tres paus". Pau Casals, Pablo Neruda i Pablo Picasso. Aquest últim moria just el dia abans de la nevada primaveral del 9 d'Abril de 1973.

L'any 1973, Barcelona tenia un parc de vehicles que creixia de forma exponencial. La crisi del petroli va tenir un impacte en la economia molt important.

L'any 1973 sempre serà recordat com el de la crisi del petroli que va començar el 17 d'octubre de 1973, arran de la decisió de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli (que agrupava als països àrabs membres de l'OPEP més Egipte , Síria i Tunísia) amb membres del golf pèrsic de l'OPEP de no exportar més petroli als països que havien donat suport a Israel durant la guerra del Yom Kippur, que enfrontava a Israel amb Síria i Egipte. Aquesta mesura incloïa a Estats Units i als seus aliats d'Europa Occidental. L'augment del preu unit a la gran dependència que tenia el món industrialitzat del petroli, va provocar un fort efecte inflacionista i una reducció de l'activitat econòmica dels països afectats.

En l'aspecte climàtic, l'any 1973 quedava de ple en el que els científics han anomenat "global cooling" doncs la temperatura portava unes dècades baixant. En aquest sentit trobem un article a la prestigiosa revista Time, amb el títol Another Ice Age? (llàstima que és de pagament!!), on el catastrofisme lligat al refredament és molt similar al que la premsa i alguns científics utilitzen avui quan parlen de l'escalfament. Uns paràgrafs molt eloqüents:

"A l'Àfrica la sequera segueix per sisè any consecutiu incrementant terriblement el nombre de víctimes de la fam. Durant 1972 rècords de pluja als Estats Units, Pakistan i Japó van causar les pitjors inundacions en segles. A la regió bladera de Canadà, una primavera particularment freda i plujosa ha retardat la sembra i pot acabar donant una frustrant mala collita. La plujosa Anglaterra, per contra, ha patit anormals períodes de sequera en les últimes primaveres..."

"Els signes (del possible començament de la glaciació) són a tot arreu, des de la inesperada persistència i el gruix del gel que envolta Islàndia fins a la migració des del Midwest cap al sud del armadillo, amant de la calor. Des de 1940 la temperatura ha baixat 2,7ºF. Tot i que aquesta xifra és una estimació, està confirmada per altres convincents dades."

"Sigui quina sigui la causa del refredament, els seus efectes podrien ser extremadament seriosos, fins i tot catastròfics. Els científics estimen que una reducció de només un 1% de la llum solar que arriba al sòl podria desequilibrar el clima i portar costa avall cap a una nova glaciació que s'assoliria en uns pocs centenars d'anys."

I l'article acaba amb un avís: "No crec que la població humana actual sigui sostenible si hi ha seguits més de tres anys com aquest de 1972."

Portada de la revista Time de Abril de 1977 amb un títol molt catastrofista: Com sobreviure a la propera edat de gel. Sens dubte representava el que pensaven els científics als anys 70.

En tot aquest ambient apocalíptic no hi va ajudar gaire l'onada de fred que va patir Europa Occidental el mes d'Abril de 1973.

Després d'un hivern amb temperatures una mica més baixes del normal però sense onades de fred destacables i amb unes precipitacions força més escasses del que acostuma, arriba Abril amb un ambient suau. Res fa pensar que la primavera quedaria interrompuda sobtadament.

Que va passar, doncs?

El fet que no hi haguessin onades de fred aquell hivern va permetre que aquest quedés acumulat en àrees polars. A primers de Abril la corrent en jet es va ondular i una massa d'aire molt estable es va situar en forma de anticicló de bloqueig a l'Atlàntic nord i simultàniament un àrea de baixes pressions es formava sobre Escandinàvia. Entre ambdós centres d'acció un passadís d'aire provinent del Pol Nord s'abat sobre l'oest d'Europa. En el moviment de peces meteorològic una depressió formada sobre la Península Ibèrica entra en escena. Les baixes temperatures a totes les alçades de la troposfera unit amb la inestabilitat va ser el desencadenant de les nevades intenses a llocs poc habituals en dates tan avançades.

Mapa isobàric i situació en alçada quan va començar a nevar al Tibidabo.

A Barcelona la baixada de temperatures va ser contundent. Com a exemple, a l'Observatori Fabra el dia 7 d'Abril van tenir 18,3ºC de màxima i 13,3ºC de mínima amb un dia assolellat. Dos dies més tard la màxima no passava de 3,8ºC i la mínima era de 0,8ºC amb el cel cobert tot el dia i amb neu que va arribar a acumular 12 centímetres.

Que nevi a l'Abril a l'alçada del Fabra no és insòlit, de fet, si mirem la estadística d'aquests gairebé 100 anys d'observació veurem que el mes d'Abril neva un dia cada 10 anys però no ens portem a engany. Des de 1914 només ha nevat 9 vegades però amb una distribució molt dispar. Va nevar en 1918 i 1919, ja ho havia fet en 1910, i en els següents 40 anys només va nevar l'any 1933. Posteriorment, en 20 anys va caure neu 6 vegades en un mes d'Abril, el 1958, 1962, 1970, 1972, 1973 i 1977 però des d'aleshores fins avui, han passat 35 anys, no ha caigut ni una sola volva de neu a l'observatori més antic de la ciutat en funcionament.

Per aquest motiu la neu sobta en dates tan avançades de primavera, fins i tot als anys 70 tal com ho posa en evidència el paràgraf que explica la fotografia publicada a La Vanguardia:

"Aunque no sea un hecho muy frecuente, no por eso es sorprendente que alguna vez, a lo largo del invierno, el Tibidabo aparezca cubierto con una capa de nieve, que normalmente no pasa de ser la nota anecdótica de la época del frío. Pero que caiga una nevada ya entrado el mes de abril, después de un invierno sin fríos ni humedades, y que además cuaje, confiriendo la estampa que aparece la fotografía, a pesar de la fina lluvia que ha estado cayendo después de la nevada, es un hecho insólito que se produce muy contadas veces. Porque, por otra parte, no es la primera vez que a primeros de abril nuestro Tibidabo ha amanecido cubierto de nieve." La Vanguardia. 10.04.1973. Pàg. 5

Com ja he dit, no va ser un hivern nivós. Els negoci al voltant de la neu encara no estava molt desenvolupat però tot i això la falta de neu, com ha passat aquest hivern, ja preocupava sobretot per les reserves d'aigua:

"Después de un invierno en que la nieve ha sido muy escasa, hasta el extremo que en algunas estaciones de deportes de nieve del Pirineo, hubo que renunciar a la celebración de pruebas deportivas consideradas como clásicas, por ausencia prácticamente total de nieve, desde el domingo, el Pirineo catalán vuelve a vestirse de blanco, que aunque puede que no será en suficiente cantidad para gusto de esquiadores, significa un alivio en cuanto a las expectativas de reservas de agua, dada la extremada sequía del invierno último.

Y la nieve ha bajado también de las altas cúspides para visitar también parte del litoral catalán. Si los leridanos cuando despertaron ayer se encontraron la ciudad cubierta por la nieve, también los barceloneses la pudimos ver en el Tibidabo, y hasta tocarla los que se desplazaron hasta la cima de la montaña, que fue en donde cuajó con cierta consistencia. A más bajas cotas sólo quedó en los árboles y en algunos lugares resguardados, ya que la lluvia que no dejó de caer durante todo el día, la fundió." La Vanguardia. 10.04.1973. Pàg. 34

La neu i les precipitacions primaverals no van pal·liar massa el problema de la sequera ni de la contaminació dels rius, tal com es pot veure en la portada que La Vanguardia va fer el diumenge 8 d'Abril, casualment el dia anterior a la nevada, i que podeu veure tot seguit. Les quantitats recollides aquella primavera ens diuen que estadísticament va ser normal però moltes de les precipitacions van caure en forma de tempesta que, com sabem, no és la millor forma per mitigar els efectes de la sequera.

En quant a temperatures, el mes d'Abril de 1973 va ser una mica més fred respecte als estàndards de la seva dècada però avui dia l'hauríem percebut com un Abril extraordinàriament fred. La mitjana va ser de 11,0ºC, 6 dècimes per sota de la mitjana dels anys 70 però 2,9ºC per sota de la mitjana de la primera dècada del segle XXI. Malgrat això, el tret més destacable va ser la mínima del mes amb 0,0ºC i que junt el mes d'Abril de 1972 representa la temperatura més baixa d'aquest mes al Fabra. Tres dies amb mínimes per sota de 1ºC i la màxima més baixa en un mes d'Abril, el dia de la nevada, amb 3,8ºC acaben conformant la radiografia d'aquest mes primaveral amb tocs clarament hivernals.

Setembre de 1971. Riuades catastròfiques

Amb motiu del 40 aniversari de les inundacions de Setembre de 1971, la hemeroteca de La Vanguardia ha creat un document amb enllaços a les pàgines del diari que van fer referència a l'esdeveniment catastròfic i que és força interessant per fer un viatge en el temps i reviure aquells dies. També hi ha una galeria de fotos:

La Zona Franca inundada amb Montjuïc al fons

Mercabarna amb l'aigua al coll

Cotxes arrastrats per la riuada

Què va passar?
El dia 20 de setembre de 1971 es van produir importants pluges a la pràctica totalitat de Catalunya i Aragó. Les precipitacions més intenses corresponen a Figueres amb 223mm i Esparraguera amb 308mm. L’episodi meteorològic es va estendre fins el dia 23, totalitzant-ne uns màxims pluviomètrics de fins a 400,5 mm a Terrassa i 390,6 a l’Alt Empordà essent les precipitacions més quantioses a la zona costanera del segle XX, només superades per les del 1987.

Es va desbordar el riu Llobregat amb un cabal màxim estimat de 3080m3/s, és a dir, 10 o 12 metres per damunt de la seva llera normal, perdent-se les collites del delta del Llobregat. A les comarques gironines, el desbordament del riu Tordera i del riu Güell va provocar el tall de transports i comunicacions així com la interrupció del subministrament d’energia elèctrica i aigua. Al balanç devastador de la pluja es va sumar el vent que a Barcelona va arribar a 112km/h. La crescuda va ser superior a la que van assolir les riuades de 25 de setembre de 1962 i va ser la causa directa d'un total de 21 morts, 14 dels quals a la província de Barcelona. Les pèrdues van pujar fins els 7000 milions.

Les localitats més afectades van ser les del Delta del Llobregat, en especial Cornellà, El Prat i Hospitalet, i també Martorell i Terrassa. Les comarques del Gironès i l'Empordà també es van veure molt afectades.

Perquè va passar?
Les pluges torrencials i les inundacions es van anant succeint entre el dia 19 i el dia 22, amb un màxim evident el dia 20. La intensitat de l’episodi es va deixar sentir sobretot a la província de Barcelona. La responsable d’aquestes inundacions va ser una depressió aïllada en nivells alts de l'atmosfera, coneguda com DANA o Gota Freda, molt marcada en 500hPa que el dia 18 es va despenjar des d’Irlanda fins la latitud de Castella, desapareixent el dia 22 per Galícia. El dia de màxima eficiència de l’episodi, el mencionat dia 20, l’embussament d’aire fred es detectava a sobre la conca cantàbrica i des de els 850hpa fins molt amunt (100hPa), donant lloc en superfície a una baixa relativa entre Llevant i Algèria (veure mapes).

Com va passar?
Les pluges es van iniciar entre la mitjanit i les 7 del matí del dia 20, amb excepció de les zones muntanyoses en les que va ploure la tarda i la nit del dia 19. El cel va romandre cobert tot el dia del desastre, encara que la pluja fou deguda principalment a ruixats de curta durada, tempestes amb fort aparell elèctric i també fenòmens severs, com podria ser un esclafit a Barcelona, sobre tot a primera hora de la tarda. Per aquest motiu a Barcelona eren aliens al que succeïa molt a prop:
"Los aguaceros caídos en Barcelona ciudad, por la mañana y por la tarde, fueron de escasa duración y no hicieron sospechar que en diversas zonas de la región se registraran tormentas de extraordinaria magnitud. La lluvia caída en la ciudad no fue elevada: 9,1 litros por metro cuadrado en 24 horas. A última hora de la tarde, pese a la dificultad de las comunicaciones motivada por averías causadas por los temporales, nos llegaba la noticia del desbordamiento del Llobregat en Martorell...
En Barcelona ciudad, la lluvia no causó graves perjuicios. No hubo demanda de auxilio o de ayuda por inundaciones, ni siquiera de las azoteas que es lo que suele ocurrir en fuertes aguaceros a causa de obstruirse los sumideros. Sin embargo el fuerte viento que se desencadenó por la tarde, después de una fuerte lluvia, causó daños." La Vanguardia. 29-09-1971. pàg. 4.

Les quantitats van ser extraordinàriament variables. El dia 20, a les comarques del voltant de Barcelona trobem des dels anomenats 308 mm a Esparraguera, 166 a Sant Llorenç de Munt, 108 a Granollers, 42 a l'aeroport del Prat, 26 a l'observatori Fabra i 9,1 mm a les Drassanes. En tot l'episodi en conjunt les quantitats recollides a Barcelona són més grans perquè la pluja caiguda el 23 de Setembre va ser més important. Així en tots els dies a Terrassa mesuren 400 mm, a l'aeroport 149 i al Fabra 92 mm.

L'hospital de Bellvitge, en plena construcció i completament anegat

Si un fet positiu va portar aquesta desgracia serà la canalització dels darrers quilòmetres dels rius Besòs, Ter i altres de les comarques de Girona. El riu Llobregat, que les obres estaven aprovades per decret-llei des de l'octubre de 1962, pocs dies després de les altres fatídiques inundacions, no es va canalitzar, fet que va desfermar fortes protestes veïnals, com s'explica en aquest document dels Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo:
"...llegaron en septiembre del 71 las catastróficas inundaciones que afectaron de una manera especial y extraordinaria a la comarca del Baix Llobregat. Casi inmediatamente comenzaron a surgir las protestas de la población de Cornellá que resultó ser la más afectada con unos balances de pérdidas impresionantes. Esto supuso la aparición de un nuevo grupo de presión para la realización del proyecto..."

Les obres de canalització del primer tram del Llobregat des de Molins de Rei fins el mar, es van adjudicar finalment el 14 d'octubre de 1974.