Desembre de 1943. Temporal de pluges

Desembre de 1943, Barcelona viu una postguerra molt dura. La insurrecció feixista guanya la Guerra Civil amb el suport nazi que en aquests anys estava devastant Europa. Espanya n'havia quedat al marge a la Segona Guerra Mundial però el suport del règim de Franco al Reich de Hitler era inqüestionable atès a la premsa publicada aleshores i que hom pot trobar a qualsevol hemeroteca. D'aquest suport va néixer la División Azul, una unitat de voluntaris espanyols que el Juliol de 1941, coincidint amb la ofensiva nazi sobre territori rus, va sortir per lluitar a les ordres de la Wehrmacht al front de Rússia.

Salutació nazi durant la sortida dels trens de la estació del Nord de Madrid el 13 de Juliol de 1941. La sortida des de Barcelona va bastant més freda però amb tota la parafernàlia nazi.

La División Azul va lluitar en la batalla de Leningrad durant el cru hivern de 1941-42 i va patir moltes baixes tant per la cruesa del combat com pels efectes d'un fred brutal al que no estaven acostumats uns soldats, majoritàriament reclutes, els quals no anaven preparats en quan a roba i menjar.

Durant l'any 1943 l'exercit nazi comença a patir. Recula al front de Rússia i la Itàlia feixista de Mussolini capitula el 8 de Setembre. Aquest fet fa repensar al règim feixista de Franco la seva posició a la guerra i opta per una posició de neutralitat que permeti als aliats, que a finals de 1943 ja estan amb avantatge, un millor tracte al finalitzar el conflicte. Per aquest motiu, Franco va ordenar la dissolució d'aquest cos i durant el mes de Desembre de 1943 van anar arribant soldats a Espanya. El 18 de Desembre, en portada, La Vanguardia se'n feia ressò: "Esta tarde entró por Irún, en España, una nueva expedición de voluntarios de la «División Azul», mandada por el comandante señor Crespo y compuesta por 37 oficiales, 121 suboficiales y 643 individuos de tropa, que fueron recibidos por las autoridades civíles y militares, jerarquías locales del Movimiento, camaradas de la Sección Femenina y numeroso público. Una compañía del regimiento de Infantería, número 24, con bandera y banda rindió honores, interpretandose el himno nacional. El numeroso público acogió a los voluntarios con grandes aplausos y vivas a España, al Caudillo, al Ejercito y a la «División Azul»."

Malgrat això, el vincle falangista amb el Reich nazi va mantenir-se tota la guerra i aquell mateix mes es va crear la Legión Azul que va lluitar vinculada a les SS fins la caiguda de Berlín.

La guerra era el tema principal a la premsa el Desembre de 1943.

El racionament i la economia de subsistència dominen tots els estrats de la societat catalana. A Barcelona més concretament, una ciutat castigada especialment pel règim de Franco pel seu suport a la República fins el final de la Guerra Civil, el patiment és gran i la fam és més present que no pas al món rural.

Enmig d'aquest panorama descoratjador acaba la tardor de 1943. Però les desgràcies no només serien conseqüència de la estupidesa dels homes, la meteorologia voldria afegir una mica més de calamitat.

Desembre de 1943 havia començat prou plujós i entre el dia 4 i el 6 una depressió centrada sobre Portugal, però que en superfície comporta vents de llevant, deixa a Barcelona quantitats apreciables de precipitació com són els 79,5 mm a l'observatori Fabra o els 64,8 mm de l'aeroport. L'ambient no és molt fred si no és per unes màximes curtes, entre 9 i 14 graus al Tibidabo, a causa de la poca irradiació solar.

La calma meteorològica torna però és un miratge ja que des del nord d'Europa es despenja un embossament d'aire fred que portarà un descens de temperatures i neu a cotes baixes a moltes comarques catalanes, a Barcelona comença a ploure el dia 12 amb temperatures inferiors als 5ºC, i del nord de la Península. El Barça juga a Oviedo y empata "entre el granizo de una fragorosa tempestad" y es suspèn el partit de Osasuna a la segona divisió. A moltes comarques de l'Aragó la neu provoca problemes de mobilitat: "Se reciben noticias de diferentes comarcas de la provincia dando cuenta de que persisten los temporales de nieve, que han originado perturbaciones en las comunicaciones ferroviarias y por carretera, habiendo quedado interrumpidos los servicios de la línea ferroviaria Zaragoza-Valencia, por Cariñena y Caminreal. Entre Muñeza y Utrillas, el tren correo ha quedado detenido y se trabaja, durante todo el día para dejar expedita la vía. Sigue nevando copiosamente en esta zona y en Zaragoza ha llovido y hace bastante frío." La Vanguardia. 15.12.1943. Pàg. 7

Les modistes de Barcelona celebren el dia de Santa Llúcia malgrat el dia plujós i desagradable.

Però el fred no ve per quedar-se i la bossa freda se'n va cap a l'estret de Gibraltar temperant l'ambient però quedant vents de llevant a la costa catalana. Un nou temporal estava servit però Deu n'hi do com va ser de potent. A La Vanguardia de la època, a les pàgines titulades Vida de Barcelona, una crònica del que passava a la ciutat, amb un pes important dels espectacles teatrals o musicals, i que portava per títol Ayer... ens feia una descripció del dia 14 de Desembre: "Hacía años que no se conocía en Barcelona un temporal tan persistente, tan sin tregua como el que ayer azotó la ciudad. Desde las cuatro de la madrugada, en que se inició con gran violencia, hasta las horas en que escribimos estas líneas, el agua cae sin descanso, con terquedad de fuerza elemental desatada, y el viento, con furia casi de vendaval, impele en remolinos las cortinas de lluvia, haciendo inútil la protección de los paraguas y aun la más sólida de los impermeables.
Con tal tiempo queda dicho que la ciudad tuvo durante toda la jornada un aire triste, casi desolado, y que por la noche fue todavía más sombrio el panorama urbano.
Salvo el Teatro del Liceo, que por celebrar su función inaugural estuvo muy concurrido, si bien el acontecimiento no tuvo el brillante relieve de otros años, los demás espectáculos se vieron convertidos en verdaderos desiertos, pues el furor del tiempo ahuyentó incluso a los que suelen frecuentarlos con vales y pases." La Vanguardia. 15.12.1943 Pàg. 8

La quantitat recollida en 24 hores és molt important i supera els 100 mm als observatoris oficials, Fabra 123,2 mm i aeroport 130,5 mm, però de ben segur que hi han llocs on els registres van ser superiors.

Al dia següent, els efectes del temporal de llevant es deixen notar afectant a la elaboració de productes de primera necessitat: "A primeras horas de la madrugada, parte de Barcelona y su provincia quedó sin corriente eléctrica, motivo por el que en algunos barrios no se pudo fabricar el pan, ya que quedaron inmovilizadas las máquinas amasadoras." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

Diverses inundacions en algunes barriades i despreniments de roques a Montjuïc o caigudes de murs a alguns carrers són alguns dels incidents que publica la premsa oficial però el fet més luctuós és l'electrocució d'un home per la caiguda d'un cable d'alta tensió: "A las cinco de la mañana, en la calle Bach de Roda, esquina a la de Curtidores, se desprendió un cable de alta tensión que alcanzó al obrero Pedro García Gómez, de 50 años, matándolo en el acto. Se trataba de un obrero vidriero que se dirigía al trabajo para emprender sus tareas a las seis de la mañana." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

Però el més espectacular va ser l'enfonsament del pont de Santa Coloma: "A primera hora de la tarde de ayer, a consecuencia de la fuerte crecida del Besós, quedó destruido el puente que une Santa Coloma de Gramanet con la barriada de San Andrés, a través del cual se efectúa todo el tráfico entre aquella primera población y Barcelona. El pilar central del puente comenzó a ceder a la una menos cuarto, dando tiempo a que cesara el tráfico rodado. Poco después se derrumbaba el arco central y a la media hora, las partes laterales, sin registrarse desgracias personales." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

La portada de La Vanguardia del 17 de Desembre de 1943. Els efectes del temporal a Barcelona compartien protagonisme amb les imatges pròpies de la guerra al món.

El efectes en el transport van més enllà de la caiguda d'aquest pont i es va veure afectat el transit aeri, molt discret en aquelles dates doncs només hi havia el vol a Madrid i un avió que venia de Stuttgart, perquè "Durante todo el día, las pistas del Aeródromo del Prat, permanecieron completamente inundadas, por lo que continuó interrumpido el servicio." Molts dels vaixells que tenien previst sortir del port de Barcelona van tenir que seguir ancorats i el transport ferroviari va quedar interromput ja fos per inundacions o per moviments de terres a causa de la gran quantitat d'aigua acumulada. No cal dir que moltes carreteres es van veure afectades també, especialment les de les comarques més baixes i les properes a rius i rieres.

La crescuda dels rius va ser extraordinaria en el cas del Llobregat, Besòs i Tordera. Ja he fet esment del Besòs amb la destrucció del pont de Santa Coloma però la Tordera no va ser menys: "La Jefatura de Obras Públicas, cuyo personal adoptó desde los primeros momentos las medidas conducentes a contrarrestar en lo posible los efectos del temporal, ha facilitado un informe según el cual ha quedado destruido en parte el paso del Tordera, establecido durante la construcción del puente de dicho pueblo." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

El Llobregat, com tantes altres vegades, va generar greus problemes a la comarca del Baix Llobregat: "El puente sobre el Llobregat, en Molins de Rey, quedó inundado, alcanzando las aguas una altura de medio metro sobre el nivel del puente, por lo que el tráfico en la carretera general de Madrid a Francia se interrumpió." LV. 16.12.1943 Pàg. 11. Però en les zones més baixes properes al Delta el drama de moltes famílies vorejava el pànic: "Debido a la gran crecida del rio Llobregat, los campos lindantes quedaron completamente inundados. Para proceder al salvamento de los habitantes de las casas de campo, tuvo qué enviarse desde esta capital un equipo de pontoneros con barcazas, quienes libraron de una muerte cierta a una mujer y dos niños que pedían socorro desde la azotea, ya que las aguas habían invadido todos los pisos. El dueño de la casa no ha aparecido, ignorándose por el momento si se ha salvado o si pereció ahogado." Com és de suposar, qualsevol carretera que travessava el riu va quedar malmesa: "La carretera de Sitges, entre Cornellá y San Baudilio, quedó cortada por las aguas, ya que la crecida del Llobregat reviste caracteres graves." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

No és massa habitual que aquestes pluges torrencials es produeixin al mes de Desembre, més pròpies en canvi dels mesos precedents com Setembre i Octubre, fins i tot Novembre, però el nostre clima te aquests cops i no era la primera vegada que passava pels volts de Nadal.

Un aspecte rellevant és la poca difusió de imatges, només hi han del pont de Santa Coloma, tant a la premsa diària com als setmanaris, comprensible per la falta de mitjans, però potser també cal remarcar que ens trobem en una època en que no hi havia llibertat de premsa i és molt possible que per part del règim, amb un país destrossat i amb uns aliats de guerra que ja no eren tan victoriosos, calia evitar ensenyar més desgràcies que les que dia a dia vivien la major part dels catalans i espanyols.

És obvi que si en altres moments de la història les crítiques per les actuacions de les autoritats són ferotges, l'any 1943 tot són alabances evidentment per la censura oficial i la que el mateix periodista s'imposava per la seva pròpia seguretat. Així llegim a La Vanguardia el que van fer els governants al respecte, que ens ho creiem o no ja forma part del criteri personal: "Las autoridades, inmediatamente de tener noticias de los accidentes ocurridos se personaron, en los lugares damnificados, ordenando los trabajos necesarios para atender a los que lo precisaban y para evitar mayores daños. Tanto el gobernador civil interino, señor Sánchez Cañete; como el jefe superior de Policía, coronel Asensi Cepero, permanecieron toda la madrugada de ayer en sus respectivos despachos manteniendo comunicación con todos los alcaldes de la provincia, al objeto de informarse de los daños sufridos y proceder al envío de socorros donde fuesen necesarios." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

Febrer de 1948. Quan el hivern s'enfada

Fa 3 anys ha acabat la guerra més sagnant que mai ha patit la humanitat i Europa està en ruïnes, motiu per el qual hi han converses per la reconstrucció entre els països aliats durant 1947 preparades pel Secretari d'Estat dels Estats Units George C. Marshall i que popularment es coneix com Pla Marshall, ratificat el 3 d'Abril de 1948. L'ajut econòmic, tot i semblar de bona voluntat per part dels americans, responia clarament a la naixent rivalitat entre les dues grans potències aliades a la guerra, Estats Units i la Unió Soviètica, en el que es coneixerà com a Guerra freda i que marcarà políticament la segona meitat del segle XX. Espanya, pel seu tarannà feixista, va ser exclosa tot i que als anys 50 va rebre algunes ajudes econòmiques que van reactivar la molt malmesa economia espanyola. Sens dubte el seu rebuig a les polítiques comunistes van influir per que els Estats Units donessin suport al règim franquista.

Bufi el vent d'on bufi, hem d'anar plegats. Pòster creat per a promoure el Pla Marshall a Europa.

Un altre fet històric destacable en aquell any de 1948 va ser la partició de Palestina en dos estats, un jueu i un àrab, a la qual es van oposar frontalment els estats àrabs d'Orient Mitjà. Des de La Vanguardia, la postura oficial espanyola, no cal oblidar que llavors tota la premsa passava per la censura, era la de donar suport a la posició àrab i els articles parlaven amb menyspreu. Vull pensar que l'antisemitisme espanyol no tenia que veure amb el suport tàcit de Franco als que van cometre l'Holocaust. Un exemple de donar lliçons sabent que la opinió que sortia d'Espanya no tenia cap valor doncs el nostre país estava aïllat del món: "Al historiador futuro todo este asunto de Palestina le parecerá un juego de locos. A no ser que alguno, o algunos de los locos, sean muy cuerdos y lleven un juego secreto. En lo que está a la vista, sólo resulta un cúmulo tan fantástico de errores e incongruencias, que resulta extraño que gentes que han llegado a los más altos puestos de la gobernación del mundo hayan podido cometerlos." La Vanguardia. 25.02.1948. Pàg. 5.

A Barcelona, en aquesta Espanya aïllada, es feia el que es podia i els moments d'alegria eren escassos. El racionament del menjar era plenament vigent de manera que els negocis fraudulents, el mercat negre i l'estraperlo eren els més lucratius en una economia de subsistència. Per endinsar-nos en aquella Catalunya dels foscos anys 40 us recomano dues joies, llegir L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón i veure la pel·lícula Pa Negre d'Agustí Villaronga.

Guerra de boles de neu als carrers de Barcelona. La neu va portar moments alegres.

En el plànol climàtic, els anys 40 van ser més càlids que les dècades anteriors. Ningú parlava d'escalfament però la pujada de temperatures entre 1910 i 1940 va ser similar a la del darrer trentenni, malgrat això la neu i el fred no van faltar.

El hivern de 1947-48 va començar de sobte. El Novembre va ser, i segueix sent, un dels més càlids de la sèrie de l'observatori Fabra però els últims dies una advecció del nord amb el pas d'una depressió per sobre de la Península van fer caure els termòmetres i van provocar nevades importants a llocs en alçades mitjanes com Madrid, Toledo i moltes ciutats de la Meseta. A Catalunya la neu també va caure en cotes de 600 metres a la Catalunya central o al Montseny però no al Tibidabo: "A la inestabilidad del tiempo de estos días pasados, sucedió el domingo una abundante lluvia, que se inició por la mañana, convirtiéndose en verdadero temporal a última hora de la tarde, no cesando hasta ayer al mediodía." La Vanguardia. 02.12.1947. Pàg. 3

Desembre va quedar fresc però sec. Un anticicló situat entre Europa central i les illes Britàniques permetia l'entrada de vents de gregal frescos però eixuts, motiu per el que entre el dia 4 i el 29 no va caure ni una gota. Gener, en canvi, va començar molt suau i només va tenir un dies frescs, no freds, al voltant del dia 20 però a final de mes les temperatures altes van tornar i, fins i tot, fins ben entrat Febrer l'ambient era extraordinàriament suau, malgrat les boires i les inversions tèrmiques a l'interior, tan és així que el dia 16 de Febrer les màximes a Barcelona oscil·len entre els 18 i 21 graus.

Ningú esperava el canvi de temps tan important que hi hauria en poques hores. Ho podem comprovar amb una carta apareguda a la revista Destino amb el títol CUANDO EL INVIERNO SE ENFADA on dona entitat personal al hivern:

"Los optimistas mortales que hemos loado prematura y jubilosamente la avanzada aparición de la primavera, nos sentimos ahora consternados y arrepentidos por haber provocado con nuestros inofensivos comentarios las iras del inhóspito y malhumorado invierno, que de un irritado manotazo ha dejado a los árboles frutales sin las incipientes flores con que empezaban a cubrirse, y ha vestido sus lustrosas ramas con el gélido festón de la nieve. Y no satisfecho aún de su venganza, de sus bajas temperaturas, de sus montes y sus ciudades blancos, nos amenaza con agudizar la ola de frío, indignado de que le hayamos supuesto muerto o ausente. En su actitud de enojo palpita viva y severa una lección: la de abstenerse de pronosticar sobre el tiempo, que según el propio jefe del Servicio Metereológico Nacional en Barcelona, es muy difícil predecirlo en España, y aunque parezca una perogrullada, reñida con la poesia, lo cierto es que no hay invierno sin invierno." Destino. N. 551. 28.02.1948. Pàg. 9

La irrupció d'una massa d'aire molt fred del nord de Rússia va fer caure el mercuri fins ben a prop dels zero graus i una depressió atlàntica força activa va lliscar per sota de l'anticicló centreeuropeu portant, primer pluja i després neu, a la mateixa línia de la costa.

El dia 19 de Febrer la nova massa d'aire ja fa de les seves, plou a la ciutat amb aiguaneu al Tibidabo però el dia 20 la neu baixa clarament de cota i emblanquina tota Collserola i el Vallès. De matinada continua el descens de temperatura i agafa també a la ciutat que es desperta completament blanca. A primera hora del matí del 21 de Febrer torna a nevar fins migdia, deixant al mateix centre de Barcelona una capa de 3 a 5 centímetres, tot i que a les muntanyes del voltant el gruix va ser molt més gran. A primera hora de la tarda surt tímidament el sol desfent gran part de la neu de la ciutat que s’acaba marxant amb la pluja que cau al vespre i que s’intensifica de nit.

Els jardins de la plaça Universitat coberts per una capa de neu.

Les noticies sobre la neu sempre portaven comentaris d'allò més... poètics, per altra banda, en un estil periodístic típic de la època:

"Si tuviéramos que contar el tiempo por el sol y por las níeves que cubren el campo, hace tiempo que hubiéramos prescindido de los calendarios.
En nuestra edición de ayer vaticinábamos que, de persistir la presencia de los algodonosos heraldos del invierno, volcando su lluvia de agua-nieve sobre la ciudad, aparecería ésta totalmente blanqueada. Efectivamente así ha sido. Barcelona amaneció ayer blanca como una paloma muerta en mitad de un pinar. Los copos caídos de madrugada llegaron a cuajar al despuntar el día a causa de la baja temperatura reinante. El espectáculo de las desnudas estatuas cubiertas da nieve ofrecía a la luz del amanecer un contraste desusado e irónico.
Hacía las siete de la mañana se reanudó activamente la nevada, cristalizando en las plazas, calles, árboles, ventanas, azoteas, "parterres", bancos públicos, monumentos, etc., así como sobre cuantos vehículos quedaron estacionados en la vía pública.
A la hora de la entrada en las escuelas y durante toda la mañana, en los jardines y paseos, los niños hicieron armas de los blancos copos de nieve y con alborozo comenzaron sus regates y batallas dando a las frías calles de la ciudad esa nota de color y de vibración íntima que los juegos infantiles tienen, en su inefable candor, y que dan a la vida ciudadana un ambiente ruidoso de algarabía parvularia." La Vanguardia. 22.02.1948. Pàg. 4

Un tramvia travessa la plaça Urquinaona sobre una catifa blanca.

En quant a l'impacte de la neu i els entrebancs que va provocar, segons les noticies del diaris, van ser molt lleus i els serveis públics van tenir una actuació exemplar. Cal acceptar que la densitat de vehicles no era, ni de lluny, la de les dècades posteriors ni tampoc la nevada va ser considerable però sobta que tot funcionés a la perfecció quan sabem que a Barcelona i a Catalunya quan cauen quatre volves tot són problemes. Almenys el port va quedar aturat. Be, acceptem que en aquesta època la crítica periodística era totalment inexistent i suposem que on posa "leves retrasos" podrien ser retards de hores de durada però això és el que ens ha arribat:

"La ciudad cubierta de nieve ofrecía un espectáculo pintoresco y desusado debido a la poca frecuencia de las nevadas en Barcelona, gracias a su benigno clima mediterráneo. La montaña del Tibidabo, así como las de Vallvidrera, Carmelo, San Pedro Mártir y Montjuich vistieron la capa blanca reservada para las grandes solemnidades frigoríficas, ya que la densidad de la nieve a pesar de los remolinos producidos por el viento que la hacían muy desigual, ha llegado en algunos puntos a alcanzar un espesor considerable. No obstante y debido a la perfecta organización de los servicios públicos en los cuales están previstas tales contingencias, no se interrumpió el funcionamiento normal de ninguno de ellos.
Según noticias facilitadas en la R.É.N.F.E., la circulación de los trenes siguió su horario, acostumbrado aunque con leves retrasos. Igualmente en el aeropuerto del Prat de Llobregat el tráfico aéreo se realizó en la forma prevista. El avión francés de la linea Argel-Perpiñán, reanudó su viaje con dirección a Toulouse en vez del aeródromo hacia donde se dirigía por hallarse éste cerrado al tráfico por causa de la nieve.
También loa funiculares del Tibidabo y Vallvidrera actuaron cor plena normalidad, siendo utilizados sus servicios por muchos barceloneses que quisieron contemplar desde la cima de dichos montes el soberbio espectáculo que ofrecía la ciudad.
A consecuencia de la nevada, la actividad en nuestro puerto fué casi totalmente nula. El mal estado de la mar restó la acostumbrada actividad al incesante tráfico que nuestros muelles, por su estratégica posición geográfica, tienen." La Vanguardia. 22.02.1948. Pàg. 4

Mercaderies emblanquinades al port de Barcelona.

I la neu va deixar pas a la pluja i a unes temperatures dia a dia més primaverals. I les crítiques a les autoritats seguien sense aparèixer però, com veiem tot seguit, les crítiques als homes del temps, inclús en els anys més durs de la dictadura, es feien lliurement:

"No se celebra conferencia telefónica en España, y creemos que en el mundo entero, sin que los interlocutores hablen del tiempo. Entre los más enrevesados negocios o los más idílicos madrigales de una conversación a través del micrófono, siempre parece, obsesionar a los conversadores este tema: "¿Qué tiempo hace ahí?". Suponemos que a nadie extrañará que en esta croniquilla de tres al cuarto, en que procuramos hacer el balance de la jornada, no falte la alusión al tiempo. Pero ayer el tiempo fue una pesadilla. Ya lo anunciaban los partes meteorológicos oficiales. Naturalmente que pronosticaron hace días buen tiempo... y sigue diluviando. Esta actualidad, que no dejó de serlo ayer como tema de conversaciones, de incomodidades y hasta de reniegos, por el barro acumulado con la lluvia, eclipsó, en un sentido estricto, todos los demás acontecimientos del día." La Vanguardia. 27.02.1948. Pàg. 8

Nota: Les fotografies de la nevada pertanyen a La Vanguardia i a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.