Desembre de 1943. Temporal de pluges

Desembre de 1943, Barcelona viu una postguerra molt dura. La insurrecció feixista guanya la Guerra Civil amb el suport nazi que en aquests anys estava devastant Europa. Espanya n'havia quedat al marge a la Segona Guerra Mundial però el suport del règim de Franco al Reich de Hitler era inqüestionable atès a la premsa publicada aleshores i que hom pot trobar a qualsevol hemeroteca. D'aquest suport va néixer la División Azul, una unitat de voluntaris espanyols que el Juliol de 1941, coincidint amb la ofensiva nazi sobre territori rus, va sortir per lluitar a les ordres de la Wehrmacht al front de Rússia.

Salutació nazi durant la sortida dels trens de la estació del Nord de Madrid el 13 de Juliol de 1941. La sortida des de Barcelona va bastant més freda però amb tota la parafernàlia nazi.

La División Azul va lluitar en la batalla de Leningrad durant el cru hivern de 1941-42 i va patir moltes baixes tant per la cruesa del combat com pels efectes d'un fred brutal al que no estaven acostumats uns soldats, majoritàriament reclutes, els quals no anaven preparats en quan a roba i menjar.

Durant l'any 1943 l'exercit nazi comença a patir. Recula al front de Rússia i la Itàlia feixista de Mussolini capitula el 8 de Setembre. Aquest fet fa repensar al règim feixista de Franco la seva posició a la guerra i opta per una posició de neutralitat que permeti als aliats, que a finals de 1943 ja estan amb avantatge, un millor tracte al finalitzar el conflicte. Per aquest motiu, Franco va ordenar la dissolució d'aquest cos i durant el mes de Desembre de 1943 van anar arribant soldats a Espanya. El 18 de Desembre, en portada, La Vanguardia se'n feia ressò: "Esta tarde entró por Irún, en España, una nueva expedición de voluntarios de la «División Azul», mandada por el comandante señor Crespo y compuesta por 37 oficiales, 121 suboficiales y 643 individuos de tropa, que fueron recibidos por las autoridades civíles y militares, jerarquías locales del Movimiento, camaradas de la Sección Femenina y numeroso público. Una compañía del regimiento de Infantería, número 24, con bandera y banda rindió honores, interpretandose el himno nacional. El numeroso público acogió a los voluntarios con grandes aplausos y vivas a España, al Caudillo, al Ejercito y a la «División Azul»."

Malgrat això, el vincle falangista amb el Reich nazi va mantenir-se tota la guerra i aquell mateix mes es va crear la Legión Azul que va lluitar vinculada a les SS fins la caiguda de Berlín.

La guerra era el tema principal a la premsa el Desembre de 1943.

El racionament i la economia de subsistència dominen tots els estrats de la societat catalana. A Barcelona més concretament, una ciutat castigada especialment pel règim de Franco pel seu suport a la República fins el final de la Guerra Civil, el patiment és gran i la fam és més present que no pas al món rural.

Enmig d'aquest panorama descoratjador acaba la tardor de 1943. Però les desgràcies no només serien conseqüència de la estupidesa dels homes, la meteorologia voldria afegir una mica més de calamitat.

Desembre de 1943 havia començat prou plujós i entre el dia 4 i el 6 una depressió centrada sobre Portugal, però que en superfície comporta vents de llevant, deixa a Barcelona quantitats apreciables de precipitació com són els 79,5 mm a l'observatori Fabra o els 64,8 mm de l'aeroport. L'ambient no és molt fred si no és per unes màximes curtes, entre 9 i 14 graus al Tibidabo, a causa de la poca irradiació solar.

La calma meteorològica torna però és un miratge ja que des del nord d'Europa es despenja un embossament d'aire fred que portarà un descens de temperatures i neu a cotes baixes a moltes comarques catalanes, a Barcelona comença a ploure el dia 12 amb temperatures inferiors als 5ºC, i del nord de la Península. El Barça juga a Oviedo y empata "entre el granizo de una fragorosa tempestad" y es suspèn el partit de Osasuna a la segona divisió. A moltes comarques de l'Aragó la neu provoca problemes de mobilitat: "Se reciben noticias de diferentes comarcas de la provincia dando cuenta de que persisten los temporales de nieve, que han originado perturbaciones en las comunicaciones ferroviarias y por carretera, habiendo quedado interrumpidos los servicios de la línea ferroviaria Zaragoza-Valencia, por Cariñena y Caminreal. Entre Muñeza y Utrillas, el tren correo ha quedado detenido y se trabaja, durante todo el día para dejar expedita la vía. Sigue nevando copiosamente en esta zona y en Zaragoza ha llovido y hace bastante frío." La Vanguardia. 15.12.1943. Pàg. 7

Les modistes de Barcelona celebren el dia de Santa Llúcia malgrat el dia plujós i desagradable.

Però el fred no ve per quedar-se i la bossa freda se'n va cap a l'estret de Gibraltar temperant l'ambient però quedant vents de llevant a la costa catalana. Un nou temporal estava servit però Deu n'hi do com va ser de potent. A La Vanguardia de la època, a les pàgines titulades Vida de Barcelona, una crònica del que passava a la ciutat, amb un pes important dels espectacles teatrals o musicals, i que portava per títol Ayer... ens feia una descripció del dia 14 de Desembre: "Hacía años que no se conocía en Barcelona un temporal tan persistente, tan sin tregua como el que ayer azotó la ciudad. Desde las cuatro de la madrugada, en que se inició con gran violencia, hasta las horas en que escribimos estas líneas, el agua cae sin descanso, con terquedad de fuerza elemental desatada, y el viento, con furia casi de vendaval, impele en remolinos las cortinas de lluvia, haciendo inútil la protección de los paraguas y aun la más sólida de los impermeables.
Con tal tiempo queda dicho que la ciudad tuvo durante toda la jornada un aire triste, casi desolado, y que por la noche fue todavía más sombrio el panorama urbano.
Salvo el Teatro del Liceo, que por celebrar su función inaugural estuvo muy concurrido, si bien el acontecimiento no tuvo el brillante relieve de otros años, los demás espectáculos se vieron convertidos en verdaderos desiertos, pues el furor del tiempo ahuyentó incluso a los que suelen frecuentarlos con vales y pases." La Vanguardia. 15.12.1943 Pàg. 8

La quantitat recollida en 24 hores és molt important i supera els 100 mm als observatoris oficials, Fabra 123,2 mm i aeroport 130,5 mm, però de ben segur que hi han llocs on els registres van ser superiors.

Al dia següent, els efectes del temporal de llevant es deixen notar afectant a la elaboració de productes de primera necessitat: "A primeras horas de la madrugada, parte de Barcelona y su provincia quedó sin corriente eléctrica, motivo por el que en algunos barrios no se pudo fabricar el pan, ya que quedaron inmovilizadas las máquinas amasadoras." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

Diverses inundacions en algunes barriades i despreniments de roques a Montjuïc o caigudes de murs a alguns carrers són alguns dels incidents que publica la premsa oficial però el fet més luctuós és l'electrocució d'un home per la caiguda d'un cable d'alta tensió: "A las cinco de la mañana, en la calle Bach de Roda, esquina a la de Curtidores, se desprendió un cable de alta tensión que alcanzó al obrero Pedro García Gómez, de 50 años, matándolo en el acto. Se trataba de un obrero vidriero que se dirigía al trabajo para emprender sus tareas a las seis de la mañana." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

Però el més espectacular va ser l'enfonsament del pont de Santa Coloma: "A primera hora de la tarde de ayer, a consecuencia de la fuerte crecida del Besós, quedó destruido el puente que une Santa Coloma de Gramanet con la barriada de San Andrés, a través del cual se efectúa todo el tráfico entre aquella primera población y Barcelona. El pilar central del puente comenzó a ceder a la una menos cuarto, dando tiempo a que cesara el tráfico rodado. Poco después se derrumbaba el arco central y a la media hora, las partes laterales, sin registrarse desgracias personales." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

La portada de La Vanguardia del 17 de Desembre de 1943. Els efectes del temporal a Barcelona compartien protagonisme amb les imatges pròpies de la guerra al món.

El efectes en el transport van més enllà de la caiguda d'aquest pont i es va veure afectat el transit aeri, molt discret en aquelles dates doncs només hi havia el vol a Madrid i un avió que venia de Stuttgart, perquè "Durante todo el día, las pistas del Aeródromo del Prat, permanecieron completamente inundadas, por lo que continuó interrumpido el servicio." Molts dels vaixells que tenien previst sortir del port de Barcelona van tenir que seguir ancorats i el transport ferroviari va quedar interromput ja fos per inundacions o per moviments de terres a causa de la gran quantitat d'aigua acumulada. No cal dir que moltes carreteres es van veure afectades també, especialment les de les comarques més baixes i les properes a rius i rieres.

La crescuda dels rius va ser extraordinaria en el cas del Llobregat, Besòs i Tordera. Ja he fet esment del Besòs amb la destrucció del pont de Santa Coloma però la Tordera no va ser menys: "La Jefatura de Obras Públicas, cuyo personal adoptó desde los primeros momentos las medidas conducentes a contrarrestar en lo posible los efectos del temporal, ha facilitado un informe según el cual ha quedado destruido en parte el paso del Tordera, establecido durante la construcción del puente de dicho pueblo." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

El Llobregat, com tantes altres vegades, va generar greus problemes a la comarca del Baix Llobregat: "El puente sobre el Llobregat, en Molins de Rey, quedó inundado, alcanzando las aguas una altura de medio metro sobre el nivel del puente, por lo que el tráfico en la carretera general de Madrid a Francia se interrumpió." LV. 16.12.1943 Pàg. 11. Però en les zones més baixes properes al Delta el drama de moltes famílies vorejava el pànic: "Debido a la gran crecida del rio Llobregat, los campos lindantes quedaron completamente inundados. Para proceder al salvamento de los habitantes de las casas de campo, tuvo qué enviarse desde esta capital un equipo de pontoneros con barcazas, quienes libraron de una muerte cierta a una mujer y dos niños que pedían socorro desde la azotea, ya que las aguas habían invadido todos los pisos. El dueño de la casa no ha aparecido, ignorándose por el momento si se ha salvado o si pereció ahogado." Com és de suposar, qualsevol carretera que travessava el riu va quedar malmesa: "La carretera de Sitges, entre Cornellá y San Baudilio, quedó cortada por las aguas, ya que la crecida del Llobregat reviste caracteres graves." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

No és massa habitual que aquestes pluges torrencials es produeixin al mes de Desembre, més pròpies en canvi dels mesos precedents com Setembre i Octubre, fins i tot Novembre, però el nostre clima te aquests cops i no era la primera vegada que passava pels volts de Nadal.

Un aspecte rellevant és la poca difusió de imatges, només hi han del pont de Santa Coloma, tant a la premsa diària com als setmanaris, comprensible per la falta de mitjans, però potser també cal remarcar que ens trobem en una època en que no hi havia llibertat de premsa i és molt possible que per part del règim, amb un país destrossat i amb uns aliats de guerra que ja no eren tan victoriosos, calia evitar ensenyar més desgràcies que les que dia a dia vivien la major part dels catalans i espanyols.

És obvi que si en altres moments de la història les crítiques per les actuacions de les autoritats són ferotges, l'any 1943 tot són alabances evidentment per la censura oficial i la que el mateix periodista s'imposava per la seva pròpia seguretat. Així llegim a La Vanguardia el que van fer els governants al respecte, que ens ho creiem o no ja forma part del criteri personal: "Las autoridades, inmediatamente de tener noticias de los accidentes ocurridos se personaron, en los lugares damnificados, ordenando los trabajos necesarios para atender a los que lo precisaban y para evitar mayores daños. Tanto el gobernador civil interino, señor Sánchez Cañete; como el jefe superior de Policía, coronel Asensi Cepero, permanecieron toda la madrugada de ayer en sus respectivos despachos manteniendo comunicación con todos los alcaldes de la provincia, al objeto de informarse de los daños sufridos y proceder al envío de socorros donde fuesen necesarios." LV. 16.12.1943 Pàg. 11