Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





divendres, 13 de febrer del 2015

Estiu de 1976. Pluja a dojo

Estiu de 1976. És el primer després de la dictadura, la democràcia encara no estava consolidada però era un fet, des de la mort del dictador Franco uns mesos abans, que el franquisme havia quedat enrere... o això semblava perquè molts fantasmes eren presents en la societat espanyola i, sobre tot, la catalana.

L'amnistia dels presos per motius d'ideologia política, quelcom impensable en una democràcia, la recuperació de les llibertats perdudes amb la dictadura i el restabliment dels Estatuts d'Autonomia anul·lats per Franco en arribar al poder eren tres dels objectius principals de la gran quantitat de manifestacions que es vivien en aquells dies. La repressió policial i la brutalitat d'alguns agents encara era pròpia d'un règim dictatorial.


Una demostració de la importància d'aquestes reivindicacions en la gent queda patent en les vegades que les paraules "amnistia", "llibertat" i "autonomia" surten a un diari com La Vanguardia. Entre 1976 i 1977 van ser les paraules de moda per excel·lència:


L'any 1976 les estructures de la dictadura seguien i els polítics continuaven als llocs que ocupaven a la mort del dictador, només el cap de govern, el rei anomenat per Franco, era diferent per causa de força major. No obstant, el principi del canvi cap a una democràcia, en contra del desig de molts dirigents, va queda clar amb la dimissió del president del govern, Carlos Arias Navarro, el dia 1 de Juliol i el nomenament de Adolfo Suarez dos dies més tard com el seu substitut: "...parece claro que el Rey ha escogido en la terna propuesta el nombre y el hombre que ha creído más adecuado a sus propósitos. Un editorial de «The Times» de Londres veía ayer en la marcha del señor Arias un signo de que el Rey había reforzado su posición hasta el punto de confiar en que el Consejo del Reino incluiría en la lista «al menos un nombre» en quien el Rey pudiera confiar para llevar adelante la política de reformas." LVG. 04.07.1976 Pàg. 5

Aquell mateix estiu marcaria la pauta de la transició política espanyola amb l'amnistia per delictes polítics concedida pel rei Joan Carles I el dia 30 de Juliol. La portada de La Vanguardia era prou eloqüent del nou tarannà en el poder:


Però la meteorologia no entén de transcendència política i social, de manera que seguia amb les seves fluctuacions, malgrat aquell estiu tot sembla que estava canviat. Mentre gran part d'Europa Occidental patia una greu sequera, a Barcelona i a moltes comarques de Catalunya començava el que hauria de ser l'estiu més plujós des que hi han registres pluviomètrics en 1787. El món del revés: "Gran Bretaña y Europa se ven afectadas por la mayor sequía que se conoce desde hace muchos años y que está destruyendo cosechas y obligando a los ganaderos a sacrificar sus ganados por falta de pastos.
En Gran Bretaña los últimos 14 meses han registrado las mayores sequías desde hace 249 años, ha dicho el servicio de meteorología. Las nevadas escasas y lluvias poco intensas en los Alpes han contribuido a que el río Po lleve un caudal tan bajo como no se conocía desde 1893, siendo un 25 por ciento inferior al normal. El servcío de meteorología de Alemania Federal ha informado que en junio ha caído solamente el 23 por ciento de lluvia y en Checoslovaquia se ha experimentado un descenso de precipitaciones entre el 5 y el 50 por ciento.
En Francia, donde la sequía ha sido calificada como una de las peores de este siglo, el presidente Valery Giscard D'Estaing ha dicho que es una calamidad nacional y ha ordenado que se facilite ayuda especial a los agricultores. En París, donde se han registrado temperaturas récord por tercer día consecutivo, con mínimas de 23,4 grados, los sacerdotes católicos en todos los servicios religiosos imploran la lluvia y el gran Mufti musulmán de Francia, Abdelhamid Ameur, ha pedido a Alá que llueva."
LVG. 01.07.1976 Pàg. 18

Aspecte del riu Tàmesi a Brentford, un suburbi a l'oest de Londres, aquell estiu del 76.

A Catalunya, la dècada dels anys 70 del segle passat destaca climatològicament per les poques oscil·lacions tèrmiques, no trobem grans calorades ni fredorades importants, però en canvi si que en les precipitacions hi han molts contrastos amb períodes de sequera i d'altres amb quantitats de pluja rècord. Malgrat això, les sequeres que es pateixen en aquesta dècada a casa nostra no seran extremes i, en alguns casos, vindran provocades per un dèficit hídric estacional, especialment a les capçaleres dels rius, com al 1973, que va esperonar la construcció de nous embassaments al territori. La primavera de 1976 va ser prou seca a algunes comarques de l'interior: "Aunque desde otoño venimos sufriendo un año bastante escaso de lluvias, se ha acusado la sequía en las últimas tres semanas, al coincidir con una subida muy importante de la temperatura y la granazón de los cereales, que evidentemente se han visto afectados. La cosecha se presentaba muy buena y ha quedado mermada en algunas zonas de secano..." LVG. 23.06.1976 Pàg. 39

Assumint la irregularitat pròpia del clima mediterrani, l'any 1976 passarem a Barcelona d'una primavera eixuta, amb un dèficit de més del 50% de la precipitació mitjana, a un estiu excepcional. Només com exemple, els mesos de Juliol i Agost sumen la quantitat de 316,8 mm a l'observatori Fabra, convertint-se així en el estiu més plujós en aquest observatori i, per tant a la nostra ciutat, des que hi han dades.

A baix es pot veure la sèrie pluviomètrica dels estius a Barcelona on destaca clarament l'estiu de 1976. La resta de l'estudi, fet per en Marc Prohom i en Mariano Barriendos, es pot consultar en l'article Clima de Barcelona des de 1780 del web del Meteocat.


La causa d'aquesta anomalia l'hem de buscar, sens dubte, en una recurrència de les situacions que provoquen tempestes tant a la costa com a l'interior. Tot i això, cal diferenciar entre el mes de Juliol i Agost.

Juliol enregistra 4 dies de tempesta i cauen 121,2 mm al Tibidabo però són només dos tronades les que deixen la majoria de la precipitació. Després de les pluges provocades per un embossament d'aire fred en alçada del 6 i 7 de Juliol que deixen entre 8 i 15 mm a Barcelona i voltants, són més importants al Camp de Tarragona, entra una bombolla càlida que provocarà els dies més calorosos del mes i dona combustible a la inestabilitat que genera el pas d'un front fred el dia 17 de Juliol que crea una línia de torbonada que descarrega amb molta intensitat: "Una copiosa tormenta de agua, acompañada de gran aparato eléctrico, descargó anoche sobre Barcelona y su comarca. La lluvia se inició a las nueve y media de la tarde y fue particularmente intensa, con fuertes ráfagas de aire, durante más de tres cuartos de hora, produciéndose gran número de inundaciones, tanto en nuestra capital como en muchas de las poblaciones de la provincia." LVG. 18.07.1976 Pàg. 36

Un greu accident, més ben dit, dos accidents, deixen moltes víctimes al Maresme.

Les quantitats que deixa són molt irregulars però algunes, com els 72 mm del Fabra, denoten una torrencialitat impressionant. Al dia següent es repeteixen noves tempestes, més aïllades però també fortes: "En Cataluña, entre la noche del sábado y esta última noche se han ido sucediendo una serie de formaciones de tormentas, descargando algunas de ellas y en determinados sectores cantidades de precipitación muy importantes, incluso superiores a los 100 litros por metro cuadrado. Ayer fueron más irregulares y menos importantes: 33 litros por metro cuadrado en el aeropuerto de Barcelona (en Barcelona capital fueron casi inapreciables); 24 en Ribas de Freser; 6 en Alto Freser y La Molína, y 5 en Sau.
En las tormentas registradas durante la noche del sábado al domingo hay que destacar los 101 litros por metro cuadrado de Fíqols."
LVG. 20.07.1976 Pàg. 9

Ja a meitat de mes, Alberto Linés Escardó destaca a La Vanguardia la excepcionalitat d'aquell Juliol, tradicionalment el mes més sec a la Península, en contrast amb la sequera, especialment forta a la façana atlàntica, viscuda en els períodes més humits de l'any: "Este julio pasará sin duda a la historia como uno de los más tormentosos de este siglo, y también como de los más anormales, ya que, por un lado, están en el ambiente los enormes daños causados por la sequía en tantas regiones del país, y por otro, la abundancia de aguaceros en ciertas zonas del interior está llegando al extremo de que vuelvan a brotar las hierbas, y no es raro el encontrar secanos que han vuelto a reverdecer, hecho verdaderamente insólito en el mes de julio. Contrastes de nuestro difícil clima." LVG. 18.07.1976 Pàg. 12

Noves tempestes segueixen afectant a diferents indrets de la geografia catalana, de forma molt irregular, fins a final de mes. El dia 22, per exemple, cauen 30 mm al Tibidabo, 8,5 mm a l'aeroport i 2 mm a Montjuïc, i el 26 de Juliol, tempesta que afecta de forma greu a la ciutat de Tarragona on es mesuren 70 mm, en canvi a Reus enregistren 7 mm, a l'aeroport de Barcelona tenen 19 mm i al Tibidabo només quatre gotes inapreciables.

Mapa d'isohietes de la nit del 26 al 27 de Juliol publicat a La Vanguardia.

I acaba Juliol amb quantitats que doblaven o triplicaven, fins i tot al Fabra van caure quatre vegades més de la precipitació normal. Arriba l'Agost, mes tradicionalment de vacances, i la gent vol saber que passarà, que hem de dir, avui passa el mateix, i, com llavors no hi havia la facilitat actual per consultar les previsions, llegeixen l'article "Las nubes mandan" que es publica els diumenges a la pàgina de meteorologia de La Vanguardia. Hom diria que va afinar bastant: "Reinan fríos glaciales en amplias zonas del hemisferio austral. Ha nevado en las áreas meridionales de Argentina y ha helado fuertemente en la ciudad de Mar de Plata. Por otra parte, ha habido lluvias de intensidad enorme en Venezuela y Colombia.
El anormal comportamiento de la atmósfera en Europa, traducido en abundancia de tormentas en nuestra península y elevadísimas temperaturas más allá de los Pirineos, son fenómenos concatenados con los fríos australes y las anormalidades pluviométricas tropicales.
Quizá el mayor avance que cabe esperar en la meteorología en los próximos años sea el estudio global de la atmósfera; no en parcelas más o menos amplias, como ahora sino a escala totalmente planetaria. Esta ídea está siendo ya puesta en práctica, pero hay grandes dificultades cuya remoción llevará bastantes años. Problema más difícil es el de relacionar estrechamente otras actividades terrestres del tipo de los terremotos, como el recientísimo de China, con los fenómenos atmosféricos.
Bajarán las temperaturas entrado agosto; por estas fechas culmina en años normales la curva termométrica, que comienza a declinar. Con evidente exageración, dice un refrán que 'primer día de agosto, primer dia de invterno' y 'en agosto, frío en rostro'. No hace falta ser muy optimista para esperar que en el agosto recién estrenado tengamos todavía días muy calurosos. Por otra parte, lo normal ha sido que, a meses de julio muy tormentosos, como ha sido el ya transcurrido, sigan meses de agosto no muy diferentes. Por tanto, pensando únicámente en lo que dicen los datos estadísticos, hay que que el mes de agosto que acaba de entrar, no se diferenciará demasiado del julio que se ha despedido."
LVG. 01.08.1976 Pàg. 34

Mapa d'anomalia tèrmica de l'Agost de 1976 respecte al seu període climàtic de referència. Gran part d'Europa va tenir un mes força fresc.

Agost no va desmerèixer Juliol, ans al contrari, va ser més fred i plujós confirmant el que escrivia Alberto Linés en base al coneixement empíric. A l'observatori Fabra es van enregistrar 12 dies amb tempesta, rècord absolut de la sèrie encara vigent, 4 dies amb precipitació superior als 20 mm i un màxim diari de 56,8 mm el dia 2, la màxima del mes no va passar de 27,5ºC i la mitjana de 21,2ºC està entre les 10 més baixes per un mes d'Agost en 100 anys d'observació. En definitiva, el paradigma de mes canicular que els que no els agrada la calor desitgen.

Ben aviat va presentar les seves maneres i diumenge dia 1 d'Agost, poc després que Niki Lauda patís un greu accident a Nürburgring, un fort aiguat va donar molts maldecaps a alguns barris de Barcelona molestos amb la omissió dels serveis que demanaven a les autoritats municipals, que eren encara del règim anterior, per no solucionar uns problemes endèmics cada vegada que hi havia una forta tempesta estiuenca: "Las inundaciones afectaron, sobre todo, a la parte baja de la ciudad y a barrios alejados, sobre todo Horta, donde el agua llegó a alcanzar una altura de medio metro. El agua ocasíonó numerosos problemas en la Avenida de Borbón y en la calle Cartellá Folch, donde gran número de viviendas y tiendas se convirtieron en un inesperado lodazal: los vecinos se manifestaron con pancartas y gritos contra el Ayuntamiento, dado el poco interés que demuestra por la situación de la mencionada vía. En la Avenida de Borbón, los vecinos levantaron algunas barricadas para impedir el paso de vehículos que provocaban el 'riego' y posterior inundación de sus tiendas. Algunas de estas vallas fueron destruidas por los autobuses del servicio público, que no atendieron el ruego de los afectados por la lluvia de desviar su línea por las calles adyacentes.
En fin, la tormenta, que comenzó sobre las diez y media de la noche y finalizó sobre las cuatro de la madrugada, provocó un impresionante atasco de vehiculos en la plaza de las Glorías y otras entradas a la ciudad, con los consiguientes inconvenientes para todos los afectados."
LVG. 03.08.1976 Pàg. 21


La tempesta, com veiem al mapa, va afectar directament a la Costa Central i comarques veïnes, totalitzant les quantitats més grans a la ciutat: "En Cataluña, se registraron precipitaciones muy irregulares en su reparto, pero algunas de fuerte intensidad, principalmente las que se registraron en el llano da Barcelona. Las cantidades recogidas fueron de: 55 litros por metro cuadrado, en Gavá y Barcelona (Atarazanas); 26 en Badalona; 10 en Sau; 7 en el Pasteral, y 4 en Gerona. En Barcelona capital, las precipitaciones recogidas fueron de: Barcelona Atarazanas, 55 litros por metro cuadrado; Barcelona Montjuich, 37; Barcelona Putxet, 25, y Fabra (Tibidabo), 57." LVG. 03.08.1976 Pàg. 39

I sense encara no haver oblidat el malson viscut menys de 3 dies abans, una nova tempesta i noves inundacions: "Una impresionante tormenta de agua y granizo, acompañada de fuertes ráfagas de viento descargó ayer a partir de las siete de la tarde y durante más de media hora, sobre Barcelona y algunas poblaciones de la comarca. La violencia del temporal, que sorprendió a los barceloneses por la rapidez con que se produjo, fue causa de inundaciones y daños de gravedad en diversos puntos de la ciudad.
La gran cantidad de agua caída en pocos minutos dificulto extraordinariamente la circulación por las calles, anegadas totalmente, por las que los vehículos circularon con el alumbrado encendido y con extrema precaución. Noticias procedentes de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dieron cuenta de haberse registrado abundantes tormentas en el Vallés mientras que en el Bajo Llobregat y Maresme la precipitación fue mucho menos intensa y en algunos casos inapreciable."
LVG. 05.08.1976 Pàg. 18

La Ronda del Mig, anomenada en aquella època Cinturón de Ronda, inundada a l'alçada de la Plaça Cerdà. Tot un clàssic de les tempestes del anys 70 i 80.

Després d'aquestes tempestes una setmaneta d'estiu, la única amb sol i caloreta moderada que van poder gaudir els barcelonins durant aquest Agost, però abans d'acabar la primera quinzena noves tempestes, aquesta no tant forta però que va despertar a més d'un abans d'hora: "Nuevamente Barcelona y su comarca se han vista afectadas por una fuerte tormenta, que descargó a las cinco de la mañana de ayer, con una duración aproximada de media hora. La precipitación estuvo acompañada de gran aparato eléctrico y fuerte viento que, á ráfagas, llegó a alcanzar los cien kilómetros por hora. La intensidad de la precipitación fue muy variable y, según información del Servicio Meteorológico Nacional, la medicíón de agua fue, en el Centro de Atarazanas, de 12’4 litros por metro cuadrado, y en el del Putxet, de 15 litros. Noticias de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dan cuenta de que la lluvia fue asimismo abundante, en especial en el Vallés, Bajo Llobregat y Maresme." LVG. 13.08.1976 Pàg. 19. Afegir 39 mm a Badalona i 28 mm al Tibidabo. I seguim sumant litres...

A partir d'aquí, l'estiu pròpiament dit va acabar. Jo encara recordo, essent un noi de 14 anys, que passava les vacances a un apartament dels meus pares a Castelldefels i com l'aigua de la piscina era especialment freda, la majoria de dies no venia de gust banyar-se, malgrat era un petit plaer ficar-se a l'aigua plovent. Anar en bicicleta era tornar a casa ben brut doncs els camins eren de terra i els tolls i el fang no els podies evitar. Recordo aquell estiu d'adolescència amb molt d'afecte, per moltes coses però també perquè penso que aquell 1976 va néixer la meva afició a la meteorologia.

Com dic, la segona quinzena d'Agost va ser una successió de dies plujosos, ennuvolats i frescos, el mapa d'isohietes de La Vanguardia va començar a ser utilitzat cada dia, quan no queien 30 mm a les comarques del sud, queien 50 a les del centre o el dia següent 25 mm més uniformement repartit pel territori català. Si no eren ruixats amb ventades fortes, queia calamarsa o pedra, de manera que els llamps i els trons van ser la llum i la música que ens va acompanyar fins el Setembre. No faltava res.... o si?: "Fuertes tormentas descargaron en numerosos puntos de la región. Como curiosidad diremos que a unos 15 o 20 Km. al este de Barcelona, sobre el mar, se formó una tromba o manga marina, de unos 15 a 20 minutos de duración." LVG. 29.08.1976 Pàg. 10

El Gamper d'aquell any, que el Barça va guanyar a l'Eintracht de Frankfurt per 2 a 0, va obligar a la culerada a anar ben tapats al camp: "La lluvia caída sobre Barcelona una hora antes del encuentro final del trofeo Gamper estuvo a punto de suspender por primera vez en su historia, ésta la final del torneo barcelonista. Gracias al formidable drenaje del campo, la lluvia que no había formado charcos fue absorbida casi milagrosamente, y el partido pudo celebrarse, aunque el terreno del césped, por supuesto, no fue lo más adecuado para un partido de fútbol." El País. 26.08.1976. Però veure jugar en Cruyff, Neeskens i companyia, be s'ho valia.

Agost acaba amb rècords de pluges i tempestes a Barcelona i voltants: 195,6 mm a l'observatori Fabra, 162,0 mm a l'aeroport i 153,6 a les Drassanes són alguns dels exemples de la manta d'aigua que van haver de patir, o gaudir, els barcelonins i molts catalans.

Tanta pluja, tanta inestabilitat va xafar literalment les vacances de molts catalans que, be a segones residències, be a hotels o càmpings, volien gaudir de sol i platja i poder passejar. Aquest estiu insòlitament plujós va encendre els ànims de més d'un que, com no pot disparar contra els núvols, al tornar de vacances descarrega la seva ira contra els que porten les previsions a l'abast de la gent: "Por lo que puedo observar los meteorólogos españoles todavía usan «la cola del burro» o bien trampean la situación con pronósticos como: Tiempo variable con claros y tormentas, o bien: Chubascos tormentosos dispersos alternando con claros.
Con fecha de hoy, leo en su periódico que el pronóstico índica que se abrirán grandes claros en el cielo, pero surgiendo al atardecer nuevas tormentas. Son ahora las 10 de la mañana, los claros brillan por su ausencia y las lluvias han empezado con adelanto. Por favor, señor, un poco de formalidad si ni tan sólo se puede predecir el tiempo a 24 horas vista más vale seguir consultando «el calendari del pagès»."
LVG. 31.08.1976 Pàg. 20

Tant s'hi val, ara com fa 40 anys, i també fa 140 i més anys, es segueix maleint al transmissor de la informació del temps quan la realitat meteorològica trenca les nostres expectatives i les nostres planificacions. Com a la pel·lícula "El home del temps" d'en Nicolas Cage, més d'un hagués desitjat llençar-li el gelat per sobre a l'home del temps de casa nostra.