Novembre de 1851.Llums al cel... i a la terra

Des dels ancestres de l'home hi ha hagut el desig de controlar l'entorn i per això era bàsic controlar la llum. La foscor sempre ha estat lloc d'incertesa, per no dir por en si mateixa, degut a la deficient adaptació dels nostres ulls a la falta de lluminositat. A la llunyana prehistòria l'ésser humà no era al cim de la cadena tròfica, per aquest motiu, saber-se observat durant la nit per grans depredadors que veien millor que nosaltres en aquestes condicions va fer que la conquesta de la llum fos un avenç primordial per al desenvolupament de la nostra especie.

Des de sempre hem observat amb admiració els espectacles lluminosos nocturns que el cel ens ha brindat. Fora de l'atmosfera hem vist els estels fugaços, per no parlar de la immensitat de l'esfera celeste amb una infinitat de cossos que generen llum o la reflecteixen, i dins de l'atmosfera les tempestes i les aurores. Amb el temps vàrem aconseguir domesticar el foc, símbol de llum i calor, per usar-lo en benefici nostre.

La conquesta del foc va ser potser l'avenç més important de la Humanitat.

Aquesta introducció ens porta a explicar el que van viure els barcelonins en pocs dies durant aquest mes de Novembre de 1851: tempestes amb granis i tornado inclòs, explosions provocades per meteorits i les primeres proves de llum del far del riu Llobregat. Un bon festival.

Després d'un Octubre amb poques pluges, el mes es va acomiadar amb uns dies ben molls motiu per el qual tothom pensava fer la visita als cementiris, típica de Tots Sants, sota el paraigües però no va ser així: "Despues de tres dias de continuas lluvias no era de esperar que el de ayer presentara un cielo tan despejado, que proporcionó á nuestra elegante sociedad el placer de inaugurar lucidamente los paseos de invierno." Diari de Barcelona. 02.11.1851 Pàg. 6455. A la Barcelona, encara emmurallada, els passeigs més freqüentats a l'hivern eren la muralla de Mar, passeig elevat on avui trobem el Moll de la Fusta, i el passeig de l'Esplanada que estava entre la Ciutadella i el barri de la Ribera on actualment discorren els passeigs de Lluis Companys i de Pau Picasso. Els primers dies de Novembre van ser suaus però refresca una mica al voltant del dia 6 amb màximes lleugerament superiors als 10ºC i mínimes de uns 7ºC.

A mitjans del segle XIX eren tot un enigma per la majoria de la població. Quadre de Frederic Church sobre els meteorits que es van veure als Estats Units l'any 1860.

El dia 5 de Novembre un fenomen crida l’atenció de la gent: "A las cinco menos cuarto de la tarde de ayer llamó la atención de muchas personas un gran meteoro que cruzó la atmósfera dirigiéndose de oriente á occidente, dejando á su paso una larga coluna de humo en forma de culebra." El Ancora. 06.11.1851 Pàg. 4. El meteor és el conegut com a meteorit de Nulles per la població tarragonina on va caure. Al Diari de Barcelona expliquen uns dies després que i on es va veure el fenomen: "Es indudable que casi á la misma hora de la tarde de anteayer, en que se observó un meteoro sobre Barcelona, se dejaron ver fenómenos de igual clase en diferentes puntos de esta provincia, entre ellos el Masnou, Vallirana, Villanueva, Igualada, etc., acompañados de un carácter mas ó menos estraordinario, y algunos de ellos, de detonaciones y pequeños sacudimientos. Parece que en todas partes se vió una ráfaga de fuego que cruzando la atmósfera, que estuvo de todo punto serena y despejada, dejaba despues impresa en la misma una linea azul, ensortijado y que tenia la figura de una culebra." DB. 08.11.1851 Pàg. 6582

És obvi que el coneixement científic ha avançat força però la prudència sempre ha necessitat temps i estudis davant la immediatesa de les fantasies. En aquest estudi sobre meteorits de 1921 de M. Faura i Sans podem veure que els meteorits a Catalunya no són estranys. Els periodistes, però, van tenir que fer articles didàctics per evitar els tremendismes: "A la misma hora en que se observó sobre esta ciudad el meteoro luminoso del cual hablamos en nuestro número de anteayer, se ha dicho que se dejaron ver otros en diferentes puntos de este principado, acompañados de detonaciones (véase en su lugar lo que nos escriben de Agramunt) lo cual ha dado lugar á mil funestos comentarios presagiando guerras desastrosas y otros aciagos indicios. En nuestro concepto no ha habido sino la aparición de un solo fenómeno atmosférico, que han tenido ocasión de observar en diferentes puntos. Algunas personas que se suponen peritas en la materia, dicen que el fenómeno observado no es otra cosa que un aerolito, piedra meteórica caída de la atmósfera, envuelta, como ha acontecido otras veces, en un globo luminoso, el cual desaparece después de haber producido una violenta esplosion.
Los físicos presentan varias teorías para esplicar la formacion de los aerolitos, tales como la de ser cuerpos lanzados por los volcanes; y que esas piedras existen formadas en la atmósfera, donde se mueven con gran velocidad en virtud de las acciones planetarias, cayendo á la tierra en el momento en que dichas acciones predominan sobre ellas. Pero, estas teorías no son mas que hipótesis, y es preciso confesar, segun opinion de los físicos mas acreditados, que el origen de los aerólilos es un misterio que hasta ahora la ciencia no ha podido desvelar." El Ancora. 09.11.1851 Pàg. 638

A Rússia van viure un fet similar el 15 de Febrer de 2013.

Uns 160 anys més tard podem afirmar que l'esdeveniment va ser causat per algun fragment sòlid, provinent d'algun asteroide o meteoroide, que al entrar en l'atmosfera de la Terra provoca un estel de llum més o menys visible per fregament. Si el fragment és prou gran pot impactar en la superfície o explotar abans de tocar terra. En tot cas, l'espectacularitat és innegable.

El temps, aliè a l'activitat espacial, segueix la seva dinàmica i la d'aquest Novembre va ser d'allò més activa. Un parell de dies després del meteorit cau una bona granissada a Barcelona que va fer pensar a més d'un en associacions d'idees sense gaire sentit com seria granissada + meteorit = hivern rigorós. Be, els homes de totes les èpoques han volgut trobar indicis a la natura per endevinar el futur, forma part de la curiositat humana: "En la noche del viernes al sábado (del 7 al 8), y de doce á dos de la misma, descargó sobre esta capital un furioso aguacero acompañado de un copioso granizo, del cual quedaron sembrados los campos y azoteas, no acabando de liquidarse hasta altas horas del dia. Aunque el pedrisco fué estraordinario, bien fuese porque las piedras no tenian grande peso ó porque el viento no lo impulsaba contra los cristales de las habitaciones, no tenemos noticia de que ocasionase averia en los mismos, pero sí causaron grave daño en las plantas y flores de los huertos y jardines. La furia de la tempestad solo se hizo sentir en Barcelona y en sus inmediaciones, como por ejemplo hasta Sans, y por la parte de Gracia hasta los jardines del Tívoli. Anteayer á primeras horas de la noche relampagueaba con notable frecuencia, y el cielo cubierto de una capa parduzca daba indicios de una pròxima variacion atmosférica. Este aguacero, y los metéoros que se observaron en la tarde del miercoles, indican en concepto de muchas personas, que vamos á pasar un invierno rigurosísimo." DB. 09.11.1851 Pàg. 6606

En totes les èpoques ha hagut gent que han utilitzat qualsevol motiu per anunciar extremismes meteorològics.

I, com passa actualment amb el canvi climàtic, ja que l'aposta ha estat per un hivern fred s'utilitza un fet del tot natural per apuntalar la posició per la que el diari en qüestió ha pres partit: "Como seguro presagio que se nos prepara un invierno riguroso, podemos citar la aparicion en nuestro continente de varias aves del norte, que organizadas en bandadas bastante numerosas vienen á procurarse en las montañas del mediodia de España la salvacion de su existencia que no pueden conservar sobre el helado suelo de su pais natal." DB. 11.11.1851 Pàg. 6646

Però problemes més quotidians derivats de la pluja preocupaven més als barcelonins que anaven al Liceu sense vehicle: "Cualquiera persona que en estas últimas noches de lluvia haya observado el desórden y confusion que reinaba en los coches colocados á las puertas de los teatros, habrá podido convencerse de que los dependientes de la autoridad no vigilaban el cumplimiento de los bandos del buen gobierno. Ocasion ha habido en que la gente de pié ha tenido que permanecer detenida debajo del pórtico del Liceo por no poder atravesar por ninguno de los tres arcos del mismo." DB. 13.11.1851 Pàg. 6695

Publicitat d'una fàbrica de paraigües inserida al diari El Ancora la tardor del 1851.

La inestabilitat en el temps semblava disposada a no marxar i noves tempestes visiten la capital catalana però la del 13 de Novembre va ser singular per la seva violència. Després d'una nit de pluja es forma durant el matí un nucli tempestuós, probablement associat a una super-cèl·lula, que genera ràfegues de vent molt fortes i, com veurem tot seguit, un tornado sobre la mateixa ciutat de Barcelona que va provocar més d'un ensurt als vianants, als comerços i a les cases per allà on va passar: "Durante la noche de anteayer y ayer, la mayor parte del dia, descargó sobre esta capital una fuerte borrasca de agua y granizo, acompañada de vez en cuando de relámpagos y truenos, cual si estuviésemos en lo fuerte del verano, y de algunas ráfagas de viento. Desde las diez de la mañana hasta las dos de la tarde el aguacero fué muy considerable, de manera que los habitantes de las tiendas y almacenes de las calles inmediatas á la de la Bora del Rech, empezaron á desocuparlos mas que de prisa, temiendo los estragos de una inundacion. A las doce y minutos un golpe de viento, que en algunos presentó todo el carácter de un huracan, y que en concepto de algunos era procedente de una manga, arreció de una manera espantosa acompañada de un ruido que parecia al de un terremoto. La plaza de Palacio y la de la Constitucion fueron los dos sitios, que segun ha llegado á nuestra noticia, fueron teatro de alarmantes escenas. Los paraguas, sombreros y otros objetos de las tiendas y aparadores eran arrebatados por el aire á considerables distancias. Se rompieron infinidad de cristales y en el último punto las puertas del Palacio de la Diputacion se cerraron de golpe. El toldo de la mujer que vende agua y azucarillos, lo propio que los postes en que estaban fijados los carteles de una libreria, fueron arrojados al suelo. Un hombre y un niño fueron arrojados contra la pared, y sufrieron algunas contusiones.
Una de las tiendas que mas sufrieron fue la de géneros estableciada á la entrada de la calle de la Libreteria. Los aparadores cayeron hechos trizas, y la multitud de pañuelos y otros objetos fueron arrebatados por el aire. La mayor parte de dichas prendas recogidas por varias personas, fueron devueltas acto contínuo á su legítimo dueño. A un caballero le pasó un lance bastante original. Hallándose en el centro de la plaza el sombrero se le echó á volar hasta la altura de un segundo piso, y fué á parar á la mitad de la espresada calle. Un honrado artesano se lo entregó, y como habia encontrado un tapabocas y un pañuelo procedentes de la espresada tienda creyó que ambas cosas se habian caido de dentro el sombrero, y las metió dentro. El caballero al llegar á su casa se apercibió de que el sombrero contenia dos objetos, que no le pertenecian, y se apresuró á devolverlos. En la plaza de Palacio algunas personas tuvieron que arrojarse al suelo para poder librarse de ser derribadas por el torbellino.
Afortunadamente á la hora en que escribimos estas líneas no sabemos que aconteciese ninguna desgracia personal. En el puerto no hubo alteracion sensible. Se nos ha dicho que el Llobregat esperimentó una caudalosa avenida. Los árboles de los paseos no sufrieron daño notable. Se aseguraba que en dos ó tres casas de esta ciudad, habian ocurrido desplomes parciales de algunos trozos de pared. Momentos hubo en que era del todo punto imposible el poder transitar por las calles. En la Bolsa, tan solo se reunieron un cortísimo número de personas y por lo tanto solo se habló del temporal, sin que se hiciese operacion alguna." DB. 14.11.1851 Pàg. 6714-15

Però enmig de la situació de convulsió atmosfèrica, i sempre en el convenciment de que no hi ha hagut victimes, és divertit recordar alguna mala estona viscuda per algú a qui, de ben segur, no li va gens ni mica de gràcia: "Ayer mañana, desde la primera hora descargó sobre esta capital y sus inmediaciones un temporal de agua, viento y piedra, cual de mucho tiempo no se habia dejado sentir. A la hora en que escribimos estas líneas, la atmósfera continua amenazadora. Es muy probable que este temporal haya causado algunos estragos, por el natural crecimiento y avenida de los rios. El mar se alborotó algún tanto, aunque hasta el presente no tenemos noticia de averia alguna. Entre las escenas chistosas que han tenido lugar, como lo tienen siempre en semejantes casos, se nos ha asegurado y aun hemos presenciado en parte , que á un buen prójimo, á lo mejor de la lluvia el viento le ha arrebatado el paraguas de entre las manos llevándosele hacia las regiones aéreas, y dejando á su dueño espuesto á todo el furor del elemento acuatil. El nuevo Mongolfier después de haberse paseado por los aires con un aplomo digno de ser estudiado por el mismo Montemayor, ha desaparecido de la vista de los mirones, partiendo en dirección de norte á sur." El Ancora. 14.11.1851 Pàg. 721

La primera imatge que tenim d'un tornado és una pintura del Renaixement i es representa molt a prop de Montserrat.

La investigació del fenomen acaba certificant la presència d'un tornado, ja fos d'una mànega marina que entra per on avui trobem el Port Olímpic, llavors una platja entre la Barceloneta i la Ciutadella, o format sobre el Pla de Palau, va fer una ruta capriciosa per la ciutat: "De todas las noticias que hemos podido recojer, resulta que el huracan ó manga de viento que anteayer al mediodia arreció á esta capital, solo se dejó sentir en el centro de la misma, en la línea de la plaza de Palacio, calles del Regomir é inmediatas, plaza de la Constitucion y plaza de Sta. Ana. Algunas personas nos han asegurado que tambien se dejó sentir una especie de viento subterráneo en el interior de los pozos. Las tiendas que salieron perjudicadas son en bastante número. El impulso del viento tenia una fuerza aterradora é irresistible. En la calle de Jaime primero un caballero fué lanzado contra el suelo en el centro de la misma: no hay que ponderar lo mal parado que quedaria nuestro hombre, medio sumergido en un lecho de barro. A decir verdad, creemos que lo que padeceria daño seria solo el traje; pues en cuanto al cuerpo del paciente, opinamos no sufriria lesion alguna, gracias á la profundidad del lodazal. Las mamparas de cristales de la tienda de un chocolatero fueron arrojadas á grande distancia. Parece imposible que se viesen revolotear objetos sobre la parte superior del edificio." DB. 15.11.1851 Pàg. 6740

Apart del tornado, les fortes pluges van provocar la crescuda dels rius i l'avinguda de les moltes rieres, encara sense canalitzar, que hi havia al pla de Barcelona. També algunes cases es van enfonsar provocant alguna víctima: "En la tarde de ayer, y consecuente á las lluvias, hundiéronse dos ó tres techos de la casa que se está construyendo frente el convento de las Magdalenas en el lugar que ocupó la antiquísima casa de los condes de Barcelona llamada Valldaura; al anochecer se estaban removiendo precipitadamente los escombros, pues se creia que habia el techo sepultado en su caida á algunos de los trabajadores." El Ancora. 14.11.1851 Pàg. 721

La plaça de Santa Maria del Mar vista des del carrer de l'Anisadeta, en un gravat de l'any 1851, on podem veure tot de comerços envoltant les parets del temple i que no van patir els efectes del tornado per ben poc.

Els efectes de les quantioses pluges van arribant en forma de noticia en alguns casos beneficiosa, com és el cas dels camps de l'Urgell que havien patit per una tardor i un estiu molt secs: "La lluvia de estos últimos dias ha sido á lo que parece general en toda la orilla izquierda del Llobregat; también ha llovido en Urgel, cuyos campos no podian sembrarse por la estremada sequía que reinaba en toda aquella comarca." EA. 16.11.1851 Pàg. 753

La noticia del mal estat de carrers i carreteres després de les pluges ja no és noticia en si mateixa perquè era quelcom recurrent però no estava de més recordar-ho: "Con las últimas lluvias han quedado sumamente deteriorados algunos trozos de nuestras carreteras y paseos. El de la muralla del Mar se halla en pésimo estado." DB. 17.11.1851 Pàg. 6784

Sembla ser que el mite de que les construccions d'abans eren més duradores no era cert per més d'un habitatge que després de fortes pluges o alguna nevada intensa acabava enfonsant-se: "Parece que en algunas de las vecinas poblaciones de la parte de Sans, se desplomaron dos ó tres casas, de resultas del fuerte aguacero del jueves." DB. 17.11.1851 Pàg. 6784

En el més estricte punt de vista meteorològic cal esmentar que després d'aquestes pluges i tempestes dels dies 13 i 14, les temperatures baixen a valors plenament hivernals amb màximes que no pasen dels 10ºC i mínimes al voltant de 5ºC. El dia més fred va ser el 19 amb una màxima de 7,5ºC i una mínima de 3,7ºC. Els dies, però, són assolellat o poc nebulosos durant el que queda de mes de Novembre però malgrat això quedarà en la història climàtica com un mes humit doncs es van recollir 161,7 mm a Barcelona ciutat, gairebé el triple del que acostuma a caure de mitjana.

Un nou esdeveniment, en aquest cas no per causes naturals, es va poder veure a prop de la ciutat i va ser la primera proba de llum del Far del Llobregat, molt important per embocar el port de Barcelona sense embarrancar en la gran quantitat d'al·luvions generats per les avingudes del riu: "Como decíamos en uno de nuestros últimos números, á las primeras horas de la noche del miércoles (19), días de S. M. la reina , se hizo el ensayo del nuevo faro giratorio construido en la embocadura del rio Llobregat , cuya prueba creemos que dio un satisfactorio resultado; la luz del faro brilló por intervalos y presentábase muy clara y resplandeciente." EA. 22.11.1851 Pàg. 846

El far de la desembocadura del Llobregat en una fotografia de l'any 1867.

Com sempre a la nostra terra, no es posaven d'acord en la ubicació que devia tenir el far tal com expliquen al llibre del MOPU, Faros Españoles del Mediterraneo: "A esta iniciativa se oponen varios comerciantes y navieros que no estaban de acuerdo con el emplazamiento elegido. El Capitán del Puerto habla con el ingeniero jefe del Distrito y deciden proponer un cambio de emplazamiento para situarlo en la margen derecha del río y no en la punta mas saliente de este, llamada Podrida. Ante la dificultad de realizar una solida cimentación por lo blando del terreno, indican la conveniencia de construir una torre de hierro como las del Delta.
Sin embargo, una vez constituida la Comisión de Faros, acuerda hacerla de piedra, utilizando como soporte una antigua torre, justificandose de la siguiente forma:… y aunque para la marcación del extenso bajo-fondo, hubieran deseado algunos que el faro se avanzase en la playa todo lo posible, se ha reconocido después que, sin la menor ventaja para el navegante, no se haría con tal empeño mas que retardar la erección del faro, y aumentar hasta punto enorme el coste de primer establecimiento, por la dificultad que presentaría la playa de arena para cimentar la obra. Concurre además la circunstancia de que dicha torre esta señalada en los derroteros, como punto de marcación para evitar el expresado bajo; y establecido en ella el faro según se ha dicho, de igual modo servirá de guia a las embarcaciones que crucen la costa, o que se dirijan al inmediato puerto de Barcelona."

Mentrestant, el mes de Novembre avançava i, tot i trobar-nos encara a la tardor, l'alè hivernal es deixa notar tal com llegim en l'article del suplement dominical per a les dones del Diari de Barcelona: "No mas lejos de anteayer, á hora algo adelantada de la noche, cuando los repetidos soplos de un cruelísimo cierzo barrian que era un gusto la Rambla, acerté á atravesarla encontrándome al paso con una bella amiga que tendiéndome su diminuta enguantada mano por bajo su pelerina de última moda...." DB. 23.11.1851 Pàg. 6924

Si be és normal que a finals de Novembre arribin els primers freds algun any ho fa amb certa desmesura, tal com expliquen des de Vic en una carta del dia 22: "Estamos ya sufriendo un frio no regular ni ordinario en el mes de noviembre, pues hoy ha llegado el termómetro á cerca de dos grados bajo cero; y tenemos un fuerte viento tramuntana, y los Pirineos tan proveidos de nieve, que es sobrado temible un esceso de frio." DB. 24.11.1851 Pàg. 6945

I el mes acaba, després de tempestes, meteors i d'altres suposats indicis de grans fredorades però la temperatura puja i es normalitza: "Parece que el frio disminuye un tanto, y si lloviese, como el tiempo y la atmósfera lo indican, es de esperar que el mes de diciembre no sea tal vez tan crudo y riguroso como el noviembre lo ha sido." DB. 30.11.1851 Pàg. 7074

Finalment, aquest hivern de 1851-52 no va ser tan fred com els auguris deien. Només podem parlar de fred rigorós entre el dia de Nadal i els primers dies de 1852, amb neu que va cobrir de blanc les muntanyes de Collserola i gran part del pla de Barcelona, sense ser una nevada extraordinària, però la resta de l'hivern no podem destacar més que estabilitat, massa estabilitat, que portava una sequera preocupant com diuen des de Lleida: "El país tranquilo: el tiempo bueno, però vendria muy bien que el Todopoderoso nos dispensase el beneficio de la lluvia, pues la sazon va desapareciendo de los campos." DB. 09.02.1852 Pàg. 788

Segell de sis quarts de 1851 amb la cara de la reina Isabel II.

Hivern de 1859-60. El temps està canviant?

Com ja hem vist en la primera part d'aquest hivern de 1859-60, Barcelona va estar prou entretinguda. Les deliberacions, picabaralles i algun altre renec eren el pa de cada dia a l'ajuntament que veia com se l'imposava des de Madrid un projecte de futur urbanístic de la ciutat que, malgrat les reticències inicials, tenim que admetre que ha vertebrat la ciutat de forma coherent i que segle i mig després demostra clarament la seva utilitat i validesa.

L'altre punt d'atenció ciutadana era la guerra a l'Àfrica. Molts joves catalans havien estat reclutats i tothom volia saber com anava l'enfrontament: "El interés para tener noticias del teatro de la guerra continuaba acreciendo de dia en dia y á proporcion de que aquellas adquirian mayor importancia ó anunciaban nuevas victorias. Los partes telegráficos eran buscados con solícito afan y se leian en las plazas, en los cafés, en las funciones públicas en medio de estrepitosos vivas." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 136

En els primers dies de l'any 1860 aquesta eufòria col·lectiva es vivia sota un temps trist i humit, amb l'aire romàtic que porta la boira: "Continua reinando una humedad tan notable que varias calles están cubiertas de barro y hasta en varias plazas aparecen algunos charcos de agua. En las primeras de la mañana la ciudad y sus alrededores estaban cubiertos de una espesa capa de niebla. Desde frente de las calles de Buensuceso y Santa Ana en la Rambla no se divisaban ni los Circos, ni la inmediata estación de ferro-carril del Centro. –Igual fenómeno se ha observado en Tarragona y otros puntos." DB 3.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 93

Muntatge panoràmic amb les fotografies que el daguerreotipista Charles Clifford va fer l'any 1860 durant el viatge de la reina Isabel II a Barcelona. Podem veure com les muralles en el indret per on després passarà el Paral·lel van desapareixent, llevat de la de les Drassanes, i com encara els voltants de Barcelona són camps i masies.

Aquesta tranquil·litat meteorològica i un avanç tecnològic molt recent que facilita la mobilitat pel territori fa aparèixer els primers aficionats que es traslladen a altres comarques per gaudir de fenòmens merament meteorològics: "Atendida la comodidad, dice la Antorcha manresana, que el ferro-carril proporciona á los habitantes de las poblaciones templadas, varias han sido las personas de Barcelona y otros puntos que aprovechándose de esta coyuntura han venido á visitarnos estos días de frio, solo para admirar la fantástica perspectiva de nuestros helados saltos de agua. En efecto, las vertientes de la Seo, de la cueva y de San Pablo, presentaban el golpe de vista más sorprendente mirado desde la estación del ferro-carril y sus alrededores. Sabemos que cuando vuelva a suceder, lo que no será extraño, pues es muy común en este país, son varios los aficionados á las bellezas naturales que vendrán desde Barcelona á contemplarlas." DB. 10.1.1860 Ed. Matí Pàg. 307-8

La bonança ambiental i l'absència de precipitació que regna a la ciutat anima als barcelonins a fer turisme meteorològic, tal com avui molts pugen al Pirineu a veure i gaudir de la neu, malgrat el fort temporal de garbí i ponent que per Reis provoca alguns desperfectes en vaixells ancorats al port i esperant tropes per salpar cap als escenaris de la guerra. Després de la ventada, el diumenge dia 8 de Gener marca una mínima, no gaire baixa, de 3,5ºC. No plou gens fins el dia 10 quan cauen 10,8 mm i comencen uns dies on l'aigua domina el panorama.

Gravat que pertany al Zumalakarregui Museoa on podem veure diverses naus en formació que es dirigien a la batalla.

Els següents dies, els barcelonins van sovint al port a veure com marxen els vaixells de guerra: "El 11 los barceloneses vieron partir para el Africa, saludándole con entusiasmo, al brillante regimiento de Valencia." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 136 També surten del port els 466 voluntaris catalans que deixarien ben alt el pavelló català lluitant amb el general Prim, que guanyaria molta fama per aquesta guerra.

Aquests espectacles i les festes pròpies de les dates, com és el cas dels Tres Tombs, es veuen afectats per la pluja: "Lo lluvioso del día ha impedido que hoy hubiese la animación de costumbre en los barrios del arrabal de San Antonio con motivo de la bendición de los animales." DB: 17.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 561.

Un problema recurrent quan plovia a Barcelona era el fangar en que esdevenien molts carrers. És molt habitual trobar a la premsa del segle XIX referències i crítiques a aquest fet, malgrat les obres de pavimentació. Sens dubte el mal drenatge de la part baixa de Barcelona i una mala canalització de l'aigua eren factors que calia resoldre: "Con lo lluvioso del tiempo las calles se hallan intransitables y llenas de lodo, efecto producido en parte la falta de descuido que se observa respecto á la limpieza de las mismas. Son varias las que podríamos citar que se encuentran intransitables, siendo una de tantas la del Vidrio, en el trecho que media desde la Plaza Real á la calle de Escudillers, no obstante de que se encuentra recientemente empedrada." DB. 19.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 637

El general Prim amb el voluntaris catalans, podem veure soldats amb barretina lluitant, a la batalla de Los Castillejos, prop de Ceuta.

Mentre els soldats espanyols lliuraven una de les batalles més decisives per la captura de Tetuan, a Catalunya es vivien dies amb pluges abundants que donaven algun o altre problema: "Ayer, sin duda, á causa de haber sido generales las lluvias, no se recibió correo de Francia. Ayer tarde se anunció que por causa del tiempo se suspenderían las funciones del Circo Real y en el Circo de Madrid." DB. 20.1.1860 Ed. Matí Pàg. 647 A Barcelona es recullen 18 mm el dia 20 de Gener amb un ambient no gaire fred però de ben segur que a les comarques que comuniquen amb França les precipitacions deurien ser més quantioses. A la ciutat no hi han entrebancs de consideració més enllà de la incomoditat que genera el fet de que marxi la llum, fet que encara passa però de forma molt diferent, malgrat els responsables actuïn amb celeritat per restablir el servei: "Hemos observado que en las últimas noches de lluvia se notaba mayor cuidado que otras veces en volver a encender los faroles de gas que eran apagados por el agua." DB. 21.1.1860 Ed. Matí Pàg. 683

En la darrera setmana de Gener la pluja deixa pas al vent: "En la madrugada de este día se han dejado sentir algunas ráfagas de viento huracanado, que no ha dejado de ocasionar algunos sustos y averias y el derribo de algunos árboles. Por la mañana continuaba el viento, pero con mucha menos violencia." DB. 23.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 773 Aviat arriben noticies de danys produïts pel fort vent als pobles veïns: "El fuerte viento, o mejor huracán, que se dejó sentir en la mañana de anteayer, derribó pajares y una casa que se estaba construyendo en el vecino pueblo de San Martín de Provensals." DB. 25.1.1860 Ed. Matí Pàg. 828

A la Barcelona de l'any 1860 podem veure la muralla recent enderrocada i els indrets on després trobarem el Poble Sec i l'Eixample ocupats majoritàriament per camps.

El temporal de vent, entre ponent i mestral, afecta també a les comarques de Tarragona. El que resta de mes les ventades són més habituals, dominant el vent del SW o garbí, i les temperatures són molt suaus per trobar-nos en els darrers dies de Gener i així les màximes estan entre 15º i 18ºC: "El fuerte viento que se dejó sentir durante la penúltima noche y una gran parte del dia de ayer nos hace abrigar serios temores de que no habrá venido á crear nuevos obstáculos para nuestro ejercito espedicionario. En varios pueblos del llano ha derribado árboles, tabiques y pajares. En la plaza Real observamos que había hecho rodar por el suelo una gran parte de las macetas que hay en el centro de la misma." DB. 1.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1067

Però el canvi de mes porta un canvi de situació meteorològica, fins i tot la neu visita Barcelona el dia 2 de Febrer: "Ayer, sobre las cinco de la tarde, el tiempo se presentó tan borrascoso, y aparecieron en el cielo, bien que aislados, unos nubarrones entre negros y parduzcos que parecieron ser indicio precursor de algún violento temporal. De repente una gran ráfaga de viento inundó de polvo el paseo de la Rambla, que en ese instante quedó desierto. La tempestad, sin embargo, solo descargó por la parte de Mataró. En el puerto se habían adoptado algunas precauciones. Esta mañana seguía el cielo encapotado, y á eso de las nueve hemos visto caer algunos copos de nieve, casi imperceptibles, cuando no se fijaban sobre la ropa." DB. 3.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1153

La temperatura del dia 3 queda molt baixa. La màxima en prou feines s'acosta als 8ºC però a les 10 de la nit ja havia baixat a 2,5ºC. El fred era patent i el contrast amb els dies passats de suavitat afegia una sensació més marcada. El temporal que genera el canvi de temps també porta alguna sorpresa de la qual se'n fa ressò la premsa escrita: "Ha nevado con bastante abundancia en varios puntos de esta provincia y en otras han caído fuertes pedriscos. Esta es la causa del frio tan intenso que se deja sentir de dos días á esta parte.
Varias personas amigas nos han referido que anteayer, jueves (2), á las cinco de la tarde, contemplaron desde la muralla de Mar el curioso fenómeno de una manga de agua que se estaba formando delante de las costas del Este." DB. 4.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1185

La noticia més important, i la més celebrada, serà la entrada de les tropes del general Prim i O'Donnell a la ciutat de Tetuan després d'una cruenta batalla.

Però el dia 7 de Febrer salta la noticia més esperada per tots: "«La bandera española tremola en Tetuan» era la fausta noticia que empezó á circular en la mañana del 7, y que antes de ser confirmada por conducto oficial, instantáneamente y con la rapidez de un chispazo eléctrico cundió en todos los ángulos de Barcelona, propagándose también velozmente en todas las poblaciones de las cuatro provincias del antiguo Principado. La multitud loca de gozo acudió en tropel á la plaza de la Constitución, improvisáronse adornos, iluminaciones y demostraciones de todas clases. Los cursantes de la Universidad e Institutos, haciendo alarde de un noble patriotismo, recorrieron las calles con músicas y banderas y dispusiéronse espontáneamente tres dias de alegres y animados festejos, cuya descripción deberia ocupar algunas páginas de esta lacónica revista. Muchas calles se adornaron con lujosa esplendidez, y distinguiéronse varios editicios públicos y particulares en decorar sus fachadas con brillantes perspectivas; se cantó un Te-Deum en la Merced por disposición de la Junta de señoras y otro en la Catedral en virtud de acuerdo del Ayuntamiento, y en todas las ciudades, villas y pueblos de Cataluña se celebraron fiestas mas ó menos suntuosas, pero ricas todas ellas de entusiasmo y animadas por los transportes del mas sincero espíritu de nacionalidad; fiestas para las cuales no hubo mas que un solo instinto, una sola voluntad, sin distinción de colores ni banderías de partido." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàgs. 137-138

És evident que l'alegria tenia un caire patriòtic però també humà. Durant tot el mes de Gener arriben noticies de cruentes batalles al Marroc i els actes per recaptar material sanitari i d'abric per als soldats són continus, però amb el final de les hostilitats disminuiran les necessitats i la majoria de combatents catalans tornaran a casa. Si a això li afegim l'augment de l'autoestima que generà la victòria després d'haver perdut quasi totes les colònies americanes s'entenen perfectament les mostres espontànies de joia: "Anoche, lo propio que en los días anteriores, hubo iluminaciones, músicas y otras demostraciones de público regocijo. Todas las principales calles y plazas se vieron invadidas por un inmenso gentío. Los festejos han terminado favorecidos por el tiempo y recomendados por el orden admirable que durante estos tres días de alegría y de patriótica espansión ha reinado en Barcelona." DB. 10.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1350 Les autoritats municipals, aprofitant aquesta eufòria, es posen ràpidament d'acord per anomenar una plaça amb el nom de Tetuan, que avui segueix amb el mateix nom.

I com qui no vol la cosa, els actes patriòtics tindran una continuïtat en el Carnaval de 1860, lluit i molt celebrat però meteorològicament va transcórrer molt accidentat.

El diumenge 12 de Febrer comença el festeig de Carnaval i els carrers de Barcelona són literalment envaïts per la ciutadania:

"Eran las dos de la tarde del domingo 12 de febrero de 1860.
Las calles de la ciudad condal se hallaban literalmente invadidas por sus moradores cual si todos hubieran abandonado sus viviendas para tomar parte en los ruidosos acontecimientos que iban á tener lugar.
Un inmenso número de coches discurriendo en todas direcciones atestados de estrepitosas comparsas estravagantes figuras y grotescos personajes se abría paso por entre las cerradas masas de ciudadanos entre ios que figuraba un considerable número de forasteros ávidos de cerciorarse de las estupendas consecuencias de ese estraño movimiento popular." El Carnaval de Barcelona de 1860. Pàg. 41

Tota aquesta gentada no imaginava que al vespre una massa d'aire freda i humida caurà sobre Catalunya deixant ben blancs els voltants de Barcelona, indrets que avui són barris de la ciutat: "A las ocho de la noche de ayer nevó, bien que poco en esta capital, pero hízolo en tanta abundancia en Gracia, Sarriá y pueblos vecinos del Llobregat que hoy la mayor parte de las montañas que rodean Barcelona han amanecido completamente blanqueadas por la nieve. Se deja sentir un frio bastante intenso. Los carros que entraban en la ciudad venían también cubiertos de nieve." DB. 13.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1485

La gran densitat urbana de Barcelona va fer que el clam popular per la desaparició de les muralles obrís definitivament la ciutat al pla on apareixerien nous barris.

Al dia següent, de nit i sobre tot durant la matinada, la nevada es generalitza sobre tot el pla de Barcelona: "A las once de la noche de ayer empezó á caer sobre esta capital una fuerte nevada que continuaba aun al entrar en prensa este número." DB. 14.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1502 A primera hora del matí la imatge era la de una immensa catifa blanca des del mar a la muntanya. : "Toda la ciudad, los alrededores de la misma y las montañas que la rodean han aparecido esta mañana cubiertas de nieve. A las nueve de la mañana los rayos del sol han empezado á hacerla desaparecer de los terrados y azoteas. Se ha aplazado la salida de la cabalgada carnavalesca." DB. 14.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1525

L'onada de fred és contundent malgrat siguin dies que la gent vol sortir al carrer. A l'interior de Catalunya el gel apareix allà on hi ha aigua: "Como prueba del frio sumamente intenso que se deja sentir estos días, ayer, á las tres de la tarde estaba helado el río frente á la estación del ferro-carril de Manresa, en tanto que varios muchachos se divertían corriendo sobre el agua de una á otra orilla." DB. 17.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1615

Però el Carnaval continuava malgrat els elements atmosfèrics: "A pesar de que el tiempo pareció haber protestado muchas veces con serios chaparrones, nieve y hasta pedrisco, no por eso se enervaron los ánimos de la gente de pelo en pecho ni faltaron en varias noches serenatas, monstruos de mas de cien tambores y otros apacibles instrumentos..." El Carnaval de Barcelona de 1860. Pàg. 70

Els que volien allargar la festa de matinada els calia anar ben abrigats i, potser millor, buscar un lloc a cobert veient el panorama meteorològic: "Esta noche, después de las doce de ella, ha nevado copiosamente en esta capital y en los alrededores de la misma. Las calles hubieran amanecido cubiertas de una espesa capa de nieve á no haberla disipado una copiosa lluvia. El viento ha aumentado el rigor del frio que se deja sentir desde esta mañana. Las montañas de sobre Vallvidrera y otras inmediatas á las mismas se encontraban completamente blancas." DB. 18.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1689

La muralla de les Drassanes amb la Porta de Santa Madrona és la única part que es conserva de la Muralla de Terra tot i que el Baluard del Rei, que aquí encara veiem, va ser enderrocat cap a 1890 poc després de la construcció del monument a Colom.

El temps no volia donar treva i en una festa que es desenvolupa majoritàriament al carrer calia ser valent per sortir-ne: "El día de ayer, que amaneció lluvioso y que no empezó á serenarse hasta después del medio día, influyó muchísimo para que el paseo de la Rambla no presentara en las primeras horas la animación de otros años." DB. 20.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1734 Potser a passejar no invitava però per la gresca el de menys era el fred: "En la noche de ayer eran innumerables las máscaras que desafiando el rigor del frío pululaban por nuestras calles." DB. 21.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1781

Acabava el Carnaval i les festes esbojarrades que precedeixen a la Quaresma, calia fer-ne balanç: "Poco propicio se ha mostrado el tiempo con el Carnaval: agasajóle á su arribo con una copiosa nevada y despidióle ayer con el soplo de fuertes ráfagas de viento que durante todo el dia no dejaron de ejercer su molesta influencia." DB. 22.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1790 El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma, l'antítesi del Carnaval, on l'abstinència i el dejuni són cabdals. Per això, i per ser un dia festiu, la gent surt a passar el dia fora de la ciutat, a fer pícnic com diríem actualment però el cel no volia cedir i una tempesta, que a Barcelona va deixar 2,0 mm, va fer córrer a més d'un: "El tiempo que desde el domingo hace ocho días puso cara fea á la llegada del Carnaval, no ha cesado hasta los últimos momentos de mostrarse rigoroso con los aficionados de los placeres que el mismo proporciona.
Bríndoles ayer con un dia hermosísimo para que se esparciesen en tropel por todos los pueblos de estos alrededores, formando alegres partidas de campo, cuando en las últimas horas de la tarde el cielo se presentó borrascoso y descargó algunos chubascos que según noticias fueron más considerables en unos puntos que en otros, aguando por completo la fiesta." DB. 23.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1822 Aquesta tempesta evidenciava la presència d'aire fred sobre Barcelona i que encara es traduïa en mínimes negatives o properes als 0ºC, com el dia 23 que van arribar a -1,0ºC al cor de Barcelona.

Temperatures i meteors durant aquests dies de Carnaval.

Un mes revoltat, com aquest Febrer, no podia acabar de forma tranquil·la. El dia 27 es desferma una ponentada molt violenta i molesta que, com sempre passa pel seu efecte escalfador a la costa mediterrània, va enfilar els termòmetres per sobre dels 21ºC: "Durante la mayor parte del dia de ayer se dejó sentir un fuerte viento que sobre las once de la mañana y durante largo rato sopló con toda la violencia de un impetuoso huracán." DB. 28.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1978

Però, com passa moltes vegades, el vents de ponent o garbí són predecessors de fronts freds associats a depressions atlàntiques que porten baixades sobtades de temperatura. Març volia fer honor a les dites que parlen de la seva cruesa i va portar la neu a cotes baixes: "Por efecto de la inconstancia propia de la estación, en la mañana de ayer nevó más ó menos copiosamente en diferentes puntos inmediatos á Barcelona. Algunas de las vecinas montañas quedaron cubiertas de blanco durante dos ó tres horas. En varios pueblos de la costa cayó una fuerte lluvia de granizo." DB. 9.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2314

El pas de la depressió va deixar la porta oberta als vents del Nord, molt freds, i que en dates properes a la primavera posa el neguit als pagesos pels danys als conreus: "Por personas llegadas ayer de varios puntos de la provincia hemos sabido que en la penúltima noche se observó en los campos una helada y escarcha que se considera ser igual á la mayor que se ha visto durante el último invierno. Necesariamente algunas plantaciones, y en particular los árboles que estaban próximos á retoñar, habrán sufrido muchísimo." DB. 10.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2359

Si al camp es patia, a la ciutat hi havien motius per passar fred i, especialment, per a protestar: "En días tan crudos como los de anteayer y ayer suben de punto las justas quejas del público acerca del estado desvencijado é incómodo de los coches-omnibus destinados al transporte de viajeros á los pueblos inmediatos, y que parten de la plaza de Santa Ana, glacis de la ex - Puerta de Isabel II y Rambla de los Estudios. Sucios, sin cristales y destrozados en parte algunos de ellos, ni son decentes ni bien acondicionados para el servicio á que se les destina." DB. 11.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2392 No era per menys. Les màximes del 9 i el 10 de Març estaven entre 8 i 9ºC però les mínimes voltaven els 0ºC o fins i tot, el dia 10, s'acostaven als -2ºC. És evident que no era gens agradable anar amb el transport públic, malgrat que fos amb tracció animal, doncs a la brutícia s'unia un fred que deuria calar fins els ossos.

La Muralla de Mar era el lloc de passeig predilecte pels barcelonins, sobre tot quan la primavera i el solet acompanyaven. En aquestes fotografies de mitjans del segle XIX, on el temps d'exposició era molt alt, només veiem els objetes estàtics però hi han moltes ombres que delaten la presència de gent passejant.

I el fred s'acaba i arriba la primavera de forma puntual. El desig es veu reflectit en un carta rebuda a la redacció del Diari de Barcelona des del Pallars: "Tremp, 22 de Marzo

Despues de un mes y medio de un frio intensísimo, acompañado de viento fuerte, hemos entrado de hecho y de derecho en la primavera con unos días hermosísimos, y solo es de desear que llueva un poco para refrescar los sembrados que sufrieron mucho en los frios pasados." DB. 24.3.1860 Ed. Tarda Pàg. 2861 I sí, va ploure, perquè la primavera era i és una estació de canvi i als dies clars segueixen sobtades tempestes com la que a principi d'Abril va deixar 52 mm en poques hores: "A las once de la noche empezó una fuerte tempestad de viento y agua." DB. 7.4.1860 Ed. Matí Pàg 3263

El hivern queda enrere però el fred ha estat excessiu després d'una dècada sense hiverns llargs. En una època que la inquietud pel naturalisme portava a buscar respostes als interrogants del que ens envolta, hi ha qui busca arguments per esbrinar que passa amb el temps atmosfèric i la seva repercussió al clima i en aquest sentit podem llegir una explicació, una mena de recerca sobre canvis climàtics, que amb la perspectiva del temps ens fa somriure per la seva simplicitat: "El rigor del actual invierno ha movido a un sabio, M. Ronoü a investigar el curso de las estaciones en el tiempo. El citado naturalista asegura que los grandes inviernos están distribuidos con mucha desigualdad; pero en vez de diseminarse de una manera arbitraria, forman grupos naturales de 4 á 6, repartidos alrededor de un invierno más rigoroso que llama invierno central aplicando a los que le acompañan la denominación de inviernos laterales. Cuando se han reunido así en grupos los inviernos rigorosos, la ley de su distribución es evidente: se reproducen después de un intervalo de 41 años, o poco más; únicamente de tiempo en tiempo el periodo se borra, ó mas bien se encubre,diseminándose el frío en un gran número de inviernos menos largos, menos rigorosos y con más intervalos; pero por término medio, los grandes inviernos ocupan un espacio de 20 ó 21 años, y dejan un intervalo igual sin inviernos notables.

Estudiando mes por mes los años en que han reinado inviernos rigorosos, se reconoce que estos inviernos no proceden de una causa de enfriamiento especial y si de irregularidades mayores que de costumbre; á la par de los grandes inviernos se presentan inviernos de una suavidad excepcional, veranos muy fríos y veranos muy calorosos." Diari de Barcelona. 05.03.1860

Cal situar la explicació en la seva època i en els mitjans dels que disposaven però a mi em ve al cap una pregunta.... Potser d'aquí 150 anys, quan llegeixin els nostres arguments sobre el Canvi climàtic, es posaran a riure també?

Hivern de 1859-60. Quan Barcelona va canviar

Barcelona és una ciutat que ha anat fent canvis al llarg dels temps però podríem dir que al llarg dels segles XIX i XX hi han hagut una sèrie de esdeveniments que, a mode de salts cronològics, l'han fet avançar en pocs anys el que hagués trigat dècades amb discussions i canvis de criteris.

El primer de tots, el que va permetre la gran expansió de la ciutat per tot el Pla, va ser l'enderroc de la Muralla de la Terra, la que constrenyia Barcelona envers els camps del voltant, i que es va portar a terme l'any 1854 després de dècades de lluites i protestes.

Els motius d'aquest desig els va plasmar Cerdà en una carta l'any 1861 on també mostra un cert desencís amb les classes dirigents que feien bona la dita l'un per l'altre i la casa sense escombrar: "El interés general, interés de trascendencia inmensa que así alcanza al propietario como al inquilino, como al fabricante, como al jornalero, á todas las clases así mas elevadas como mas humildes, ese interés que va en continuo aumento, pues tiene por objeto satisfacer una necesidad cada dia creciente y mas apremiante, ese interés aconseja y exige que se levanten muchos edificios de toda clase donde encuentren holgado é higiénico albergue el gran número de familias que solo pueden hallarlo harto mezquino y caro en demasía en el antiguo recinto de la ciudad. Y sin embargo ese interés de todos tan vivamente sentido y que á todos con tanta fuerza impulsa, no ha podido verse hasta el presente satisfecho."

La desaparició del cinturó emmurallat va fer imaginar una ciutat diferent, que pogués respirar, que pogués veure la llum del Sol i el cel blau. Això va portar un munt de discussions fins que el Govern de Madrid va encarregar un projecte a Ildefons Cerdà. que, malgrat els projectes presentats al concurs de l'ajuntament de Barcelona a posteriori en resposta al que es veia com una intrusió de les seves competències municipals, va ser el que es va portar a terme.

Plànol dissenyat per Antoni Rovira i que va guanyar el concurs de l'Ajuntament. Aquesta seria la forma de Barcelona si el Ministerio de Fomento de Madrid no hagués imposat el projecte de Cerdà.

Un altre esdeveniment que va marcar aquella tardor i hivern de 1859 i 1860 va ser la Guerra d'Àfrica contra el sultanat del Marroc i on Espanya va conquerir l'enclavament de Tetuan i Tanger. Aquesta guerra va tenir impacte a la població catalana degut als reclutaments de molts joves i la marxa de molts soldats al front des del port de Barcelona.

Des del 22 d'Octubre, que es coneix la declaració de guerra, els preparatius de material i tropes són constants. I enmig d'aquesta febre bèl·lica arriba el dia de Tots Sants, que es celebra amb un ambient molt festiu a la ciutat però que una bona ponentada va deslluir: "El viento que reinaba en las primeras horas de la tarde de ayer impidió que el paseo de la Rambla no presentara toda la animación y brillantez propia de semejante día, no obstante de que los cafés, fondas y confiterías estaban atestados de gente. En muchas calles y en muchas plazas se hacían rifas de dulces, pollos, pichones, botellas de licor, etc., habiendo sido detenidos por la Autoridad varios especuladores que admitían pequeñas apuestas en dinero, estableciendo una especie de rolinas ó juego de blancas y negras." DB. 2.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11096

Tanta va ser la força del vent que a l'observació del dia 1 posa "vendaval por la noche" amb vent del Nord-oest i la temperatura a les 2 de la tarda és de 25,1ºC per l'efecte escalfador del ponent o el mestral a les nostres terres. Però els vents venien acompanyats d'un front atlàntic que va deixar 4,6 mm i fa caure la temperatura doncs a les 2 de la tarda estan a 16,2ºC, gairebé 10 graus menys que el dia anterior. Som a dia 2 de Novembre, dia dels Difunts: "Lo lluvioso de la tarde de ayer no fue suficiente para impedir el que gran número de personas, obedeciendo a la fuerza de una piadosa costumbre, acudiesen á visitar el Camposanto." DB. 3.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11132

Durant la primera quinzena l'ambient meteorològic és molt suau, les temperatures oscil·len entre els 11 i 22 graus centígrads, però l'ambient social respira guerra ja que durant aquests dies salpen del nostre port diversos vaixells amb destí Marroc. De la mateixa manera que en aquella època encara eren habituals les rogatives per demanar favors divins de caire meteorològic, com per exemple demanar pluja quan hi ha sequera, també es fan rogatives pels soldats: "...no se descuidaba el impetrar con religiosas preces la bendición del cielo en pro de los que iban á exponer su vida defendiendo el ultrajado honor español." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 131

El dia 10 es produeix una baixada general de temperatures sense precipitació a Barcelona però amb les primeres neus al Pirineu: "El frío que se deja sentir de dos días á esta parte, según los periódicos y las correspondencias, es bastante general en varios puntos de Cataluña; asegúrase que ha nevado en la montaña." DB. 12.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11495

Aquesta guerra va aixecar la moral dels patriotes espanyols després d'haver perdut la majoria de les colònies americanes en la primera meitat del segle XIX. Cliqueu aquí per veure la imatge molt més gran.

El moviment meteorològic d'aquest mes de Novembre va seguir provocant més d'un mal de cap, a causa de la mala mar, als comandaments que tenen que donar l'ordre de marxar a moltes naus plenes de soldats.

El dia 17, al vespre, cau una forta granissada amb una baixada temperatures a nivells de ple hivern. Tant és que aquella nit Barcelona arriba als 2,5ºC: "Anoche, cosa poco común en la presente estación, cayó sobre esta capital una corta pero fuerte lluvia de granizo. Esto motiva que el tiempo haya refrescado notablemente." DB. 18.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11707

Però el que realment atura les tasques militars al port és la llevantada que comença la matinada del 21 al 22 de Novembre i que provocarà pluges intenses i algunes inundacions però temperatures molt suaus amb 16,3ºC aquella nit. Les precipitacions torrencials duren fins el dia 25 de Novembre i faran pujar el nivell de les aigües dels rius fins el desbordament. Les cròniques de l'episodi de pluges del 22 al 25 de Novembre es fan un lloc a la premsa del moment:

"El temporal de agua y viento que se dejó sentir en esta capital durante todo el día de ayer y parte de la noche anterior, no es felizmente de los que ocasionan alarma en nuestro puerto. La lluvia que ha caído en abundancia, y que parece haber sido bastante general, no dejará de ser beneficiosa para los sembrados." DB. 23.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11842

"Habiendo seguido lloviendo copiosamente y sin interrupción hasta las seis de la madrugada de este día, y presentándose muy gruesa la mar, varios buques no han podido salir del puerto. Según noticias, las lluvias habrán sido generales, y lo prueban el aumento de aguas que han traído los ríos vecinos y también la riera den Malla que ayer casi llegó á cubrir el puente de tablas del paseo de Gracia. Los vecinos de las tiendas y almacenes inmediatos á la Acequia Condal no han dejado de tener alguna alarma y de adoptar alguna prudente precaución.
En el muelle no ha ocurrido novedad, que sepamos. Las tripulaciones de los buques estaban prevenidas para el caso de que cambiara el fuerte viento que reinaba. Hemos oído decir que se ha encontrado muerto, á consecuencia según se cree del temporal, á uno de los vigilantes de los depósitos existentes sobre el anden." DB. 23.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11865

"Durante la última noche han caído, con cortos intervalos, grandes y copiosos chubascos. El tiempo sigue lluvioso. Continúan las avenidas de ríos. El Tordera está invadeable, escepto por la parte en que existe el puente tubular del ferro-carril del Este, situado á bastante distancia de la carretera Real." DB. 24.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11895

Per sort aquestes pluges no fan malbé la línia de tren que el dia 3 de Desembre s'inaugura a la comarca del Maresme: "El 3 tuvo efecto la solemne bendición del trayecto de Arenys de Mar á Tordera del ferro-carril del Este: las autoridades y personas que concurrieron á este acto observaron la belleza é importancia de las obras de construcción y del magnífico puente de hierro del Tordera, que ocupa una extensión de doscientos metros y pesa once mil quintales." Almanac del Diari de Barcelona. 1861 Pàg. 133

Les precipitacions són molt importants. A Barcelona es recullen 87,4 mm, amb un màxim de 57,6 mm el dia 23, però de ben segur que en molts llocs van superar amb facilitat els 100 mm.

Enmig de la pluja una penitència crida la atenció de la gent, tant que fins i tot ho expliquen al Diari de Barcelona: "En la noche del miércoles, sobre las ocho de ella, llamó estraordinariamente la atención publica una mujer de buen porte que, abrigada con un gran pañolón y despreciando lo lluvioso del tiempo, recorrió de rodillas, todo el trecho que media desde la iglesia de Belen hasta la parroquial del Carmen, en las Gerónimas, ante cuya última iglesia hizo al parecer una breve deprecación á presencia del gran gentío que la venia siguiendo y que comentaba, de muy diversos modos por cierto, la peregrina empresa que acababa de llevar a cabo. Asegúrase que acababa de cumplir un voto religioso, que respetamos aunque nos parezca algo absurdo la clase del mismo, y sobre todo el modo de realizarlo con tal alarde de publicidad, que escitó, de seguro, más la critica y el escándalo, que la devoción y el respeto. Creemos que las penitencias públicas no son propias de este siglo, ni mucho menos para ser ejecutadas en las calles de una gran capital." DB. 25.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11937

Però si aquest tipus de demostració de devoció religiosa ja no és propi del segle XIX, el que si és el pa de cada dia plujós és el fangar en que queda convertida Barcelona els dies de pluja. Encara no són asfaltats la majoria de carrers i això provoca molts problemes de mobilitat als que van caminant. Imagineu com quedarien les sabates, els pantalons o les faldilles?

"En estos días de lluvia la calle Princesa se halla intransitable, así por el lodo que hay en todo el centro de la misma, como por hallarse convertidas en un charco las aceras, que se encuentran sin asfaltar. Semejante estado de la vía pública es deplorable en todas partes de la ciudad, pero lo es más en la principal de sus calles, pues que como una sola puede considerarse la que arranca de la Rambla y termina en el paseo de San Juan. Llamamos sobre este particular la atención del Iltre. Señor Corregidor.
El camino de ronda en la parte que sirve de punto de comunicación entre el paseo de Gracia, la estación del ferro-carril del Centro y la carretera de Sarriá, se halla convertido en una especie de pantano que, al acabar de llover, no puede atravesarse sin llenarse de lodo hasta la rodilla." DB. 26.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11947

En un altre ordre de coses, durant aquests dies de pluja a Barcelona, molt lluny d'aquí es produeix un fet científic de gran impacte com és la publicació el 24 de Novembre de 1859 a Londres de L'origen de les espècies de Charles Darwin, que marcaria una visió completament nova sobre la espècie humana i la evolució. Avui és totalment admesa però aleshores va causar un veritable impacte tant a nivell científic com social ja que l'ésser humà deixava de tenir un origen diví i el vinculava a la resta de espècies animals amb tot el debat ètic que això comportava.

Fa 150 anys molta gent no assimilava el fet que hem evolucionat dels primats i la burla a Darwin va ser cruel.

I si la teoria darwiniana va causar un abans i un després en la ciència, un altre fet, esdevingut uns mesos abans, causaria un impacte tan gran a la nostra societat que podríem dir que ha canviat l'aspecte del planeta. El 27 d'Agost de 1859, es va perforar el primer pou de petroli "modern" quan Edwin Drake, a Pensilvània, als Estats Units, va fer un sondeig a la vall d’Oil Creek per a l’empresa Seneca Oil i després de mesos d’esforç el petroli va brollar espontàniament d’un pou de 21 metres de profunditat. Podríem dir que aquest descobriment va ser el inici de la febre del petroli que encara dura fins avui i que tants mals mediambientals ha fet al nostre planeta.

Però deixant de banda els fets històrics, Novembre acaba amb les conseqüències de les pluges torrencials i Desembre comença amb els primers freds destacables de la temporada. El vent de mestral anuncia una primera advecció de latituds septentrionals: "Hace dos días que reina un viento noroeste sumamente fuerte, lo que hace que aunque la graduación del termómetro no haya descendido notablemente, se perciba por las calles una sensación de frío bastante incómoda." DB. 03.12.1859 Ed. Matí. Pàg. 12189

La cruesa ambiental acaba veient-se reflectida amb unes dades termomètriques prou baixes per estar encara a la tardor: "Hoy el frío se presenta menos riguroso: ayer fue el primer día de este invierno en que el termómetro marcó la temperatura de bajo cero." DB. 5.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12281

El fred no dura gaire però és substituït per un ambient temperat i humit: "En la mañana de hoy se veian las calles, paseos y los alrededores de Barcelona veladas por una espesa niebla, cosa poco común en esta capital." DB. 06.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12313

La boira és indicativa de vents marítims que portaran pluja. El dia 7 de Desembre a Barcelona cauen 12,5 mm però aquesta vegada els aiguats afectaran de forma important a les comarques de la meitat sud, de manera que a Vilanova les fortes pluges provoquen danys als camps de cultiu. Els correus que arriben destaquen els danys: "Según las noticias, las lluvias de estos últimos días han sido muy generales en la provincia de Lerida y en su consecuencia la mayor parte de los caminos están intransitables. También en Valls las aguas han ocasionado pequeños desprendimientos en la carretera que de Tarragona conduce a Lerida, en el sitio denominado Coll de Lilla." DB. 12.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12483

Una ciutat molt densa envoltada de camps. Aquesta era la imatge que oferia Barcelona des de Montjuïc a principis de la dècada de 1860. La necessitat va fer enderrocar les muralles i expandir-se per la plana.

Una nova entrada d'aire fred s'abat a meitat de mes, com a colofó d'una tardor ben moguda, portant freds molt rigorosos ja que el dia 15 la màxima a la ciutat en prou feines ultrapassa els 5ºC: "Ayer y hoy estamos suportando los rigores de unos días más fríos del presente invierno; indícalo así el termómetro y el encontrarse helados la mayor parte de los estanques de los paseos." DB. 16.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12625

Sembla que el fred vol remetre però només és un parèntesi de temperatures normals: "Hoy el cielo ha amanecido ligeramente cubierto de nubes, y el frio que se deja sentir no es de mucho tan intenso como el de los dos últimos días, ni la helada de la noche ha sido tan fuerte. Ayer, á las siete de la mañana, el termómetro de Reaumur marcaba un grado, dos líneas bajo cero, temperatura estraordinariamente baja y poco común para el clima templado de que se disfruta en Barcelona. Lo riguroso de la temperatura termométrica se hacia aun más sensible por el viento que reinó constantemente durante los referidos días." DB. 17.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12657

Aquest mateix dia destaca al Diari de Barcelona la noticia d’una dona que és al terrat de casa seva penjant la roba i escalfant-se amb un braser degut al fred. El vent canviant i el vestit voluminós, propi de la època, provoquen la desgràcia. Se li cremen les robes i amb l'angoixa de treure-se-les i no poder, cau pel forat de l’escala on un home l’agafa, la cobreix i apaga el foc però queda molt mutilada.

El fred intens porta, finalment, la neu ben a prop de Barcelona. El dia 19 de Desembre plou durant gran part del dia a Barcelona amb temperatures al voltant dels 5ºC indicant que la neu era molt propera: "Ayer tarde desde el paseo y del glacis de la ex - puerta de Isabel II se divisaban cubiertas de nieve algunas de las montañas vecinas no lejos del Tibidabo: he ahí la causa del frio sumamente intenso que se dejó sentir después de tantas horas de lluvia. Tenemos noticias de que hay copiosas nevadas en varios puntos de esta provincia." DB. 20.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12726

Com veiem en el paràgraf anterior, parlen de que la neu és la causa del fred, concepte totalment erroni ja que la neu és la conseqüència i no pas la que provoca l'ambient fred. Ara tenim millors coneixements de la dinàmica atmosfèrica però encara és molt present a nivell popular la idea que el fred el porta la neu i no a l'invers.

Després de la nevada la matinada queda serena i permet una forta irradiació nocturna que deixa el termòmetre amb 0,0ºC de mínima: "La nevada de ayer parece haber sido muy general, tanto en la montaña como en las poblaciones de la costa de levante. Esta noche ha habido una fuerte helada y escarcha. La temperatura termométrica ha bajado, pero no tanto como se esperaba, atendido el riguroso frio que se dejaba sentir en la tarde de ayer." DB. 20.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12749

La neu i el fred afecten, com és de suposar, a gairebé tot el territori català. Per aquest motiu molts dels correus que arriben en fan referència: "Según carta que nos dirigen de Cardona, reina allí un frio tan fuerte cual no se había dejado sentir de muchos años á esta parte…" DB. 18.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12663

"Nos escriben de Vich que anteayer dia 19 nevó casi todo el dia y que ayer amaneció el dia sereno, haciendo un frio horroroso. El termómetro marcaba 8 grados bajo cero." DB. 21.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12781

"Según escriben desde Monistrol, había nevado mucho los días 15, 16, 17 y 18 en dicho punto y los alrededores, habiéndose desprendido de la roca que está encima de la fuente llamada “dels Monjus”, que es la más celebrada de aquella montaña, una masa de hielo que tenía diez y seis palmos de grueso." DB. 25.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12914

Sant Feliu de Guíxols a finals del segle XIX o, potser, a principis del segle XX.

Però voldria destacar una carta molt elaborada i molt agradable de llegir, enviada al Diari de Barcelona:

Carta de Sant Feliu de Guixols. 22 de Desembre de 1859:

"Tenemos el frio en casa, en la calle y por estos alrededores, de modo que es nuestro compañero inseparable por do quiera que vamos.
Por más que le cerremos las puertas, por más que intentemos obstruirle el paso y aún cuando al sentirle nos cubramos el rostro, hace de todo el mayor desprecio entrometiéndose y molestándonos sin atención ni respeto. Adversario ligero, sutil e invisible, no hallamos quites con que parar sus golpes: solo una reunión numerosa parece que le impone y ahuyenta, así como le mantiene á una respetuosa distancia un fuego continuo y bien nutrido.
No pudiendo penetrar por dentro, la tierra se reúne y amontona en su superficie; por este motivo se hallan cubiertos de escarcha y de hielo los montes que nos rodean y los campos y los caminos que tenemos á la vista.
Lo que tuvo de ardoroso el calor del pasado estío tiene de helado el frio del presente invierno: diríase que el aire necesita esta impregnación glacial para desquitarse de la que sufrió el último verano; si así es, creemos que no tardará en darse por satisfecho, porque la compensación se efectúa con la mayor rapidez.
El mercurio de los termómetros se acurruca y encoge como nosotros, mostrándose bajo cero de algunos días acá.
Solo la mar se muestra impasible cual si fuese agena á esta contienda que ha de sufrir la temperatura: mansa cual en los bellos días de la primavera deja que naveguen sin zozobra los marinos que la cruzan y los pobres pescadores á quienes ella da sustento.
¡Ojalá continúe en tan bonancible estado y disminuya el escesivo frio que tanto nos aqueja!
Afortunadamente tienen trabajo las clases jornaleras y no se presentan á nuestros ojos los tristísimos cuadros que la miseria crea: además, hay caridad y filantropía entre estos habitantes, y con tales circunstancias son un tanto llevaderas las épocas más calamitosas para los indigentes." DB. 23.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12871-72

Poc a poc, el fred baixa la seva intensitat però la pluja desllueix el dia de Nadal, evitant el passeig però omplint els llocs sota sostre: "La lluvia que cayó continuadamente en el día de ayer mantuvo completamente desiertos los paseos. No lo estuvieron empero los templos, los espectáculos y los establecimientos públicos." DB. 26.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12947

El dia de Sant Esteve, per contra, va ser el vent el que va molestar als barcelonins: "El fuerte viento que reinaba, aún más que la fiesta del día, motivó que se buscase un refugio en las diversiones públicas." DB. 27.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12993

L'any 1859 s'exhauria sense precipitacions i temperatures entre 10 i 20ºC, però el que més preocupava als catalans, i com no a tots els espanyols, eren les noticies de la guerra a l'Àfrica que començaven a arribar amb bons auguris que s'acabarien confirmant durant el hivern de 1860.

Hivern 1852-53. Un canvi radical

Des del llibre El temps a Catalunya dia a dia, concretament en el 13 de Gener, en Mariano Barriendos ens porta un testimoni que demostra que la recerca de fonts textuals en el clima històric és de molta importància ja que ofereixen matisos que les dades meteorològiques no poden mostrar. Queda ben palès que la passió per la meteorologia i l'interès per anar escrivint el que passa és de molta utilitat. No calen grans observatoris, ni coneixements exhaustius, només cal observar, estimar la natura i tenir cura de anar-ho apuntant.... que la memòria és molt traïdora.

El nostre observador és Francesc Gorina i Riera, propietari del Mas Gorina i alcalde de Matadepera interessat pel temps per les necessitats agrícoles seus camps.

La masia de Can Gorina de Matadepera en l'actualitat. Aquí vivia a mitjans del segle XIX el nostre informador meteorològic.

El hivern de 1852-53 comença molt suau però que giraria com un mitjó a meitat de la estació.

El mes de Novembre va tenir temperatures molt suaus fins que la nit i matinada del 22 al 23 hi ha una forta ventada que provoca danys, especialment, fora de la muralla i en arbres: "El paso de la carretera de Francia quedó interceptado por seis ú ocho árboles arrancados de cuajo, no obstante de ser casi todos ellos antiguos y muy corpulentos." Diario de Barcelona 24.11.1852 Pàg. 7167

Els últims dies són més freds i fins i tot plujosos, com el dia 30 en que la màxima no passa de 11ºC amb pluja tot el dia: "Continúa el tiempo lluvioso de unos tres días á esta parte, reinando fuertes vientos de levante. El Monseny ha aparecido cubierto de blanco...." DB 2.12.1852 Pàg. 7351

El temporal de mar és considerable provocant danys en algunes cases de la Barceloneta que l’aigua descalça. Apart de la llevantada de primers de mes de Desembre no hi ha noticies meteorològiques destacables i l’ambient és molt suau tot el mes.

Gener segueix igual de suau. Tal era la suavitat del hivern que Francesc Gorina explicava al seu diari el 13 de Gener de 1853: "Buy dia 13 de janer, se encontra el tems mol umil y suau, per cuant en tota la tardorada pasada, ni en tot lo any present, no ha fet fred ni sols no ha glasat, encara solamén mol poca cosa en part de poca aygua, però no per glasar en paratge en què se encòntria, solament una casada de aygua no se és glasada en tot aquest any ni últims del pasat; tan sols feran un poch de vents en desembre proppassat, però no frets;; en la muntanya de Sant Llorens del Munt se posà neu en lo mes de desembre enterior, però no feu fret ni glasà. Abuy al dia ja se encontran los esplets mol adelantats; los blats primerenchs ja se han de cabar a tot tall per ser ja grosos en demacia. Los llegums, lo meteix. Los arbres ja borronan y floreixan. (...) los treballadors al camp raz treballan a tota feyna en mànagas de camisa...."

Tal era la bonança que durant les festes de Nadal i Cap d'Any, la gent evita passejar per la muralla de mar, desproveïda d'arbres i ben assolellada, i prefereix l'ombra agradable de la Rambla: "Este invierno se va pasando con una temperatura casi primaveral, siendo notable que ni en uno solo de los varios dias festivos que acaban de transcurrir la concurrencia en los paseos ha podido fijarse en la muralla de Mar y sí en la Rambla del Centro, por razón de hallarse á la sombra que se disfrutaba en ella. La vegetación está ya muy adelantada tanto en los árboles como en los viñedos, y si ahora sobrevenía un frio inesperado sufririan muchos los intereses de los agricultores." DB 12.1.1853 Pàg. 243

Tot aquest ambient primaveral anima als barcelonins a admirar el que seria el primer parc d'atraccions de la ciutat i que estava situat fora de les muralles en uns camps molt propers al Passeig de Gràcia, que només era un camí molt ample gairebé sense urbanitzar encara, que comunicava la capital i la vila veïna. Acabant els darrers detalls calia provar l'enginy: "En la tarde de ayer vimos funcionar los coches de las montañas rusas construidas en los Campos Elíseos; en el vehículo, de forma sencilla y elegante como una berlina, iban cómodamente dos caballeros. Lo que notamos costoso es, que á peso de brazos tenga que volverse el coche al punto de partida; pero creemos, que se empleará para ello un mecanismo mas sencillo. El descenso y ascenso se verifica con una seguridad tal que solo puede creerlo el que lo vé." DB 23.01.1853 Pàg. 531

"El domingo (dia 23) al mediodia gran número de señoras pasaron un rato muy entretenido, arrojandose con admirable serenidad por los rápidos planos inclinados de las montañas rusas en los Campos Elíseos. La novedad de este espectáculo, que se veía desde el Paseo de Gracia, tenía estacionados frente los indicados jardines gran número de espectadores." DB 25.1.1853 Pàg. 566

La suavitat que permetia gaudir de l'aire lliure ja durava moltes setmanes de suposat hivern. El 26 de Gener, no obstant, canvia el temps: "Durante el dia de ayer reinó un aire muy frío y cayó una abundante lluvia que no habrá dejado de ser beneficiosa á la siembra. El barómetro estaba bajo y el mar un poco agitado...." DB 27.1.1853 Pàg. 619

Hi ha por d'una nova llevantada, com la de Desembre, i tothom vigila el vent per si cal prendre mesures: "Ayer continuó lloviendo durante todo el dia y el tiempo ha refrescado mucho. El viento cambió y cesaron por lo tanto los temores que el dia anterior se habian abrigado de temporal en el mar." DB 28.1.1853 Pàg. 646

Però la pluja, tant beneficiosa pel camp, porta incomoditats a una ciutat de carrers estrets i, encara en la majoria dels casos, sense empedrar i amb voreres molt estretes: "En los dias lluviosos es cuando es mas sensible en Barcelona la falta de una costumbre que autorize á los que pasan por una calle á conservar la acera derecha, á no ser que voluntariamente quieran cederla en obsequio de alguna señora ó de alguna persona anciana. En el dia con las aceras resaltadas, en su mayor parte sumamente estrechas, los transeuntes se vén espuestos de continuo á tener que abandonarlas sufriendo la incomodidad del agua y del barro." DB 30.1.1853 Pàg. 704

Gener acaba amb un ambient més fresc però en la mateixa línia de suavitat termomètrica de tot el hivern. Febrer, per anar canviant la tònica, comença amb temperatures més fresques tot i que més pel contrast amb la suavitat del hivern que per fred real: "El Monseny se halla cubierto de nieve, y el tiempo ha refrescado muchísimo." DB 5.2.1853 Pàg. 836

El Carnaval arriba i el hivern es treu la màscara alegre i primaveral ensenyant la seva imatge més crua: "Ayer siguió lloviendo durante gran parte de la mañana, y por lo tanto ni hubo paseo ni salieron las mascaradas. Por la tarde, el cielo aunque se mantuvo despejado, reinaba un frio ambiente. La Rambla estuvo escasamente concurrida y seguían la rua un corto número de carruajes." DB 7.2.1853 Pàg. 890

Les temperatures durant el mes de Febrer no van passar dels 12ºC cap dia amb una notable onada de fred a mitjans de mes on més d’un dia les màximes no passen de 5ºC. Una idea recurrent durant el segle XIX és que el fred es provocat per la neu caiguda a prop enlloc de pensar, com sabem ara, que una massa d'aire fred fa baixar la temperatura i provoca les precipitacions de neu: "El frio que se siente de unos dias á esta parte es motivado de la nieve que ha caido en varios puntos de la montaña de Cataluña y tambien por la parte de Granollers." DB 9.2.1853 Pàg. 927

Els dies més freds, com he dit, coincideixen amb un final de Carnaval amb poques celebracions a l'exterior, com era habitual, degut al fred cada dia més intens. El 12 de Febrer neva a la part alta del que avui seria la ciutat de Barcelona, a les muntanyes veïnes de Gracia i Sarrià per sobre d'uns 150 o 200 metres. Al Vallès la nevada és més important: "Despues de haber tenido una hora de lluvia, bastante ligera aunque fria, vimos ayer aparecer blanqueadas por la nieve algunas de las montañas de Gracia y Sarriá. Se nos ha dicho que también ha nevado muchísimo por la parte del Valles." DB 13.2.1853 Pàg. 1040

El fred és general tot i que a Barcelona, com sempre, degut a la seva situació costanera i a la illa de calor que en aquella època ja era notable no es manifestava amb evidència com serien les fonts i els tolls glaçats gran part del dia: "Como consecuencia de la nieve y granizo que ha caido en diferentes puntos, hace tres dias que se deja sentir un frio bastante intenso, cual no se habia esperimentado durante el transcurso de un invierno que casi ha tenido caràcter de una verdadera primavera. Si bien el termómetro ha bajado bastante, lo que es en Barcelona á penas ha helado. El domingo hubiera sido seguramente el único dia festivo del presente invierno en que el público hubiese escogido para paseo de mediodia el de la muralla de Mar sin temor de que le molestara el ardor del sol, pero el viento que soplaba obligó á las personas que se presentaban en dicho sitio á tener que atravesarlo mas que de prisa." DB 15.2.1853 Pàg. 1075

El 16 de Febrer, des de les 3 de la matinada i fins gairebé migdia, plou o cau aiguaneu a la capital però en llocs molts propers i que actualment formen part de ciutat com Sant Gervasi o Horta la neu va agafar i hom pot veure el Tibidabo emblanquinat. Els dies següents la neu baixa fins la mateixa línia de costa, tant a Barcelona com a les comarques veïnes: "Desde las tres de la madrugada de ayer hasta muy cerca del medio dia, llovió continuamente en esta capital, pero en varios puntos cercanos á la misma, cayó una nevada copiosa. Las cumbres de las montañas inmediatas á San Gervasio y á Horta aparecieron por la tarde ligeramente emblanqueciadas, pero se tiene noticia de que nevó en grande abundancia por la parte de Granollers y de Moncada." DB 17.2.1853 Pàg. 1131

"Anteayer por la noche y ayer por la tarde nevó en esta capital, bien que ligeramente. En los pueblos de la montaña y en toda la costa de levante la nieve ha caido en abundancia. Se deja sentir un frio muy intenso, y hemos visto helada el agua de varios estanques. Varios de los carros que á primera hora de la mañana entraban ayer en Barcelona venian cubiertos de una espesa capa de nieve." DB 19.2.1853 Pàg. 1188

"Continuó soplando un viento sumamente frio durante todo el dia de ayer, efecto de la nieve que ha caido con mas ó menos abundancia en la mayor parte de los pueblos de la provincia. Durante la noche hubo una fuerte helada." DB 20.2.1853 Pàg. 1216

La Barcelona de mitjans del segle XIX és una ciutat molt densament poblada, encotillada per les muralles de mar i de terra sense pràcticament espais verds i amb carrers molt estrets on el sol gairebé no arriba. Aquest atapeïment va ser la causa de l'enderrocament de les muralles de terra el 1854.

El mes de Febrer acaba amb una lenta pujada de temperatures però en cap cas l'ambient es torna més temperat. Febrer de 1853 resulta el més fred des de que comença la sèrie de temperatures de Barcelona l'any 1780, amb una mitjana de 6,2ºC, i actualment només és superat per Febrer de 1956 (4,9ºC) i pel de 1888 (6,1ºC). A final de mes es parla que el fred ha cremat les plantacions de llegums i que és possible que pugui malmetre els tarongers a llocs com Alella i pobles veïns

Març comença mogut i amb una tempesta de neu: "A eso de las cuatro de la tarde de ayer, y por espacio de media hora, cayó sobre el casco de esta capital, y sobre la inmediata villa de Gracia estendiéndose hasta las montañas mas inmediatas á San Gervasio, una copiosa nevada, que afortunadamente dejó poco rastro por no haber helado. Al caer la tarde parecia que nevaba mucho por la parte del Vallés y de la costa de levante, y se dejaba sentir un frio bastante intenso. No deja de ser un fenómeno bastante notable que á la espresada hora relapagueaba, como en un dia tempestuoso de verano, por la parte de Monjuí." DB 2.3.1853 Pàg. 1455

Les temperatures són baixes però es normalitzen ràpidament. En tot cas, la pluja no es fa esperar amenaçant les processons prèvies a la Setmana Santa: "Atendido lo mucho que llovió ayer, aunque hoy amanezca el dia sereno, dudamos que pueda hacerse la procesion si no se limpia el piso de varias calles que aquella debe recorrer." DB 13.3.1853 Pàg. 1763. Som a Diumenge de Passió, anterior al diumenge de Rams que dona inici a la Setmana Santa, tot i que, malgrat els fangs dels carrers, finalment la processó es va poder celebrar amb tota normalitat.

Les pluges continuen caient i provoquen alguns problemes en uns rius i rieres amb les lleres encara no arranjades: "A consecuencia de las lluvias que han caido en varios puntos de la provincia el Besós y otras rieras esperimentaron anteayer una caudalosa avenida, que, segun voz pública, no dejó de ocasionar algunas desgracias." DB 16.3.1853 Pàg. 1847

S'acosta la primavera i el fred no remet, no obstant cal fer balanç de la estació que va començar extremadament suau. Recordem a Francesc Gorina? Dos mesos abans escrivia sobre el hivern primaveral que gaudien però, com rectificar és de savis i més amb els imponderables del temps atmosfèric, el 17 de Març torna a anotar al seu diari: "Aunque lo dia 13 janer enterior no hagués fet fret, (...), dich abuy, dia 17 mars, an fet frets forts en tan menera que mols llegums an de tornar a brotar, altres gèneros morts, an fet terribles glasadas, neus y vents."

La primavera arriba... però no ho sembla: "Ayer entramos en la primavera pero seguramente que el tiempo no correspondió al anuncio del Calendario. Un viento fuerte y sumamente frio dió al dia un caràcter de crudo invierno, aun cuando el cielo se presentaba completamente sereno. El Monseny está cubierto de nieve." DB 21.3.1853 Pàg. 2002

La Setmana Santa va venir molt aviat amb dies de pluja i fred plenament hivernal. Encara no era una època en la que aquesta setmana tothom marxava de vacances però tampoc era un continu de processons com al segle XVIII, que si que hi havien, però el esbarjo començava a fer-se notar sobre tot entre la classe burgesa. Per aquest motiu es va construir el primer parc d'atraccions de la ciutat, els Camps Elisis, als terrenys d'un Eixample encara sense projectar i fora d'una Barcelona encara emmurallada i on no hi cabia res més.

La intenció era inaugurar el recinte el dia 3 d'Abril, diumenge de Resurrecció, però la por al fred fa ajornar l'esdeveniment: "Atendido al frio ambiente que continua soplando, parece probable que el domingo no se inaugurarán los Campos Elíseos, no obstante de que siguen muy adelantados los ensayos de orquesta, componiendose esta de unos setenta profesores. Atendido lo riguroso de la estación, serían pocas las personas que se decidirían á atravesar los jardines al aire libre para ver los fuegos ó para entrar en el salon de baile." DB 24.3.1853 Pàg. 2091

Finalment, el diumenge 10 d’Abril amb un temps molt més agradable els Camps Elisis es van inaugurar. En una columna informativa de caire femení ens ho expliquen així: "Sonrie ya la primavera, y á su primera encantadora sonrisa, como una nueva flor de nuestros campos, ha brotado, seductor de promesas y henchido de esperanzas, el jardín de los Campos Elíseos." DB 12.4.1853 Pàg 2602