Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimarts, 26 de novembre del 2019

A l'ombra del vent

El vent és un dels paràmetres meteorològics que mesurem en un observatori però, malgrat fer-ho amb aparells de precisió, el seu valor pot no ser representatiu d'una àrea geogràfica àmplia, i menys si l'orografia és irregular o amb condicions meteorològiques variables. Les ciutats són un exemple de com pot ser més fort o més fluix en funció de l'orientació d'un carrer, de l'amplitud d'una plaça o de l'elevació d'un barri.

Remuntant a la història, és molt possible que el vent fos el primer fenomen meteorològic que va preocupar els homes. A la mitologia grega, i després a la romana, ja el trobem simbolitzat en els Anemoi, deus dels vents governats per Èol i que representaven els punts cardinals: Bòreas (N), Notos(S), Euros (E) i Zèfir (O). La importància que aquests significaven per l'agricultura i la navegació és causa directa del seu culte.

La Torre dels Vents d'Atenes, del segle I a.C., mostra els principals vents. A la part superior, disposava d'un penell que mostrava la procedència del vent que bufava.

Un vent de tempesta que porti una pedregada, vents abrasadors que sequen els conreus o vents que podien embravir el mar i posar en perill una expedició, ja fos comercial o bèlica, podien ser decissius en el tarannà d'un poble o una comunitat. Era necessari conèixer-los i pregar per la seva ajuda. Cultures com la vikinga o asteca també pregaven als deus meteorològics la seva complaença.

En aquest ordre de coses, és lògic pensar que les primeres noticies relacionades amb el temps, que trobem en les cròniques antigues, són les que fan referència a danys o destrosses originades pel vent, com és el cas dels temporals de mar que són la causa de naufragis amb perdua de vides humanes: “A 18 de Mars 1376, hague gran tempestat de mar en Barcelona, y doná á travès al cap de Lobregat un Pamfil de Genova carregat de mercaderías, y moriren fins en 60 personas entre líberos, y esclaus.” Rúbriques de Bruniquer. Volum 5. Capitol 73

La tempesta, d'Ivan Aivazovsky representa molt bé els riscos d'una tempesta marina.

No només en mar obert, on el risc és extrem, a port els danys materials també poden ser molt quantiosos, tot i que es minimitza la perdua de vides. En un port com el de la ciutat de Barcelona, amb poca protecció natural, no era estrany que un vent fort que agités el mar i, amb ell, les naus ancorades, provoqués greus desperfectes.

En el llibre El temps a Catalunya dia a dia, en Mariano Barriendos ens porta dos testimonis que relaten el mateix succés: “Martes a 20 de abril de 1632 al amanecer se vio el cielo tan amarillo como una cera y tan barroso causava espanto (...) No tardó mucho a evacuar el Cielo lo que amenasava pues a lo mas dos horas antes del medio día empesó a soplar un bochorno (...) el mar tan embravecido dieron las dos naos mayores sobre los paños de Monjui que ardiéndose y haciéndose pedaços couna, la nave más pequeña pudo ponerse a salvo (...) Duró la tormenta hasta dos horas passado medio día: enfureciéndose más y más el Mar (...) Hasta media tarde no se sosegó la tormenta.” Sembla que la devastació va ser gran: "En aquest die succehi tant gran naufragi en lo moll de la present ciutat de Barcelona ques perderen en ell dues naus grosses y moltes barques de tal manera succehi que noy ha memoria de homens que hajan vist tant gran fortuna."

Vista de Barcelona de 1563. Gravat d'Anthonis van den Wyngaerde. Podem veure com els vaixells queden molt desprotegits, especialment als vents d'origen marítim.

No sempre una ventada forta s'ha interpretat com un fet dolent, malgrat les destrosses. La nit de Nadal de 1821 el vent provoca danys al port però malgrat això, es pren com una benedicció. La causa no és altre que Barcelona havia patit des de l'estiu una epidèmia de febre groga des de l'Agost i hom creia que aquest vent netejaria la ciutat del virus: "El ventarrón furioso de la noche entre el 24 y 25 al paso que produjo muchas ventajas relativamente al espurgo natural de esta Ciudad, causó grandes daños en los buques anclados en este puerto. Se regulan a una cantidad considerable los perjuicios que han recibido los propietarios. Ocupados los hombres de mar en la reparación de esta desgracia no han podido acudir a la convocatoria del Escelentísimo Ayuntamiento para la elección de celadores de marina." Diario Constitucional, político y mercantil de Barcelona. 27.12.1821 Pàg. 3

Barcelona no és una ciutat habituada als vents forts però, de vegada en quan, la violència d'Èol es fa notar. El Baró de Maldà ens explica una ventada que provoca danys a la ciutat el 21 de Novembre de 1770: “La vigilia de la presentació de Nostra Senyora en lo any 1770, per espay de 12 horas continuas, feu un gran vent, cesant á las 10 del matí, fins á las ... de la nit, y á las 8 del vespre, pasá á un espantós uracàn, de manera que horroritzava á quants lo ohíren pués feu caurèr las mes de las chimeneas de las casas de Barcelona, sen portá teulas; rompé molts dels fanals dels carrers y vidrieras de las finestras de las casas, feia tocar las campanas, tirá a terra las dels rellotges y els panarets del hospital y de las Geronimas; derribá la cupula del cimbori de la Cathredal (...) arranca arbres, sense altres estargos considerables dins y fora de la Ciutat.” Calaix de Sastre. Baró de Maldà. Pàg. 7

La Rosa dels Vents ens indica la procedència del vent. En l'aspecte més tècnic indiquem els graus de la circumferència però molta gent coneix el nom de cada vent i la seva influència. A Catalunya, aquests són els més generalitzats.

Actualment hi han diversos mètodes de medició. El més exacte és mitjançant l'anemòmetre que ens marca la velocitat, màxima, mitjana o en interval de temps, i també la procedència en graus. Així podem saber quina és la ràfega màxima, el cop de vent més fort, i la velocitat mitjana en 10 minuts, que ens explicarà si el vent fort és sostingut o puntual.

Un mètode més empíric es fa observant les conseqüències del vent. Així va nèixer l'escala de Beaufort que mesura la força del vent en funció de com veiem el nostre entorn, ja estem a terra o en alta mar. Altres són més específiques com l'escala Fujita-Pearson, que mesura la força dels tornados, l'escala Saffir-Simpson, que classifica els huracans segons la seva intensitat o l'escala Douglas, específica del mar.

L'anemòmetre del cim de Sant Jeroni, fotografiat el Juliol de 1932, que pertany a la xarxa d'observatoris de la muntanya de Montserrat.

Les ventades poden ser provocades per diferents causes meteorològiques. Les tempestes d'estiu, amb els seus canvis sobtats de temperatura, humitat i pressió atmosfèrica, porten associats vents horitzontals i verticals que es presenten de forma ràpida i violenta, capaços de provocar danys considerables com és el cas de les torbonades: “Dia 7 de Setembre de 1776 á dos quarts de 12 de la nit, sobrevingué un fort uracán, mesclát ab pluja, trons y llamps, que horrorisava, el que (Gracias a Deu) durá molt poch, no obstant lo gran impetu del vent derribá la paret que tanca lo hort dins del recinto del Monastir de Sant Pere, en seguida del cuerpo de Guardia existeix en la muralla de terra.” Calaix de Sastre. Baró de Maldà. Pàg. 32

El tornado del 7 de Setembre de 2005 va espantar molta gent, sobre tot als que havien d'agafar un avió.

En aquesta categoria podríem incloure els tornados, poc habituals a Catalunya tot i que cada any registrem més d'un però de baix nivell a l'escala Fujita. L'any 2005, a final de l'estiu i amb uns valors d'energia potencial (CAPE) molt alts, van haver diversos tornados prop de Barcelona, els més forts a El Prat el 7 de Setembre i a Mollet, el dia següent, on ens expliquen les seves sensacions: "Los vecinos no salían de su asombro. “Todo ha sido muy rápido” –señaló Encarna, del barrio de Can Pantiquet–. Estaba desayunando cuando empecé a oír ruidos y golpes muy fuertes. Me asusté mucho porque no sabía qué ocurría, así que me quedé quieta en la cocina esperando a que pasase. Cuando me asomé a la ventana, no me lo podía creer”, detallaba aún temblorosa por la impresión.
Que si “sólo lo habíamos visto en películas de catástrofes”. Que si “vaya susto, si no me refugio por poco se me vuela el cochecito con el niño”, etcétera. Todos parecían haber sufrido el golpe de viento en carne propia. Leo, la propietaria de un bar situado también en el barrio de Can Pantiquet, explicó a la agencia Efe: “Han sido momentos dramáticos y hemos pasado mucho miedo e impotencia. No lo había visto nunca, lo levantaba todo, se lo llevaba todo, todo volaba, sobre todo ramas”. “Un cliente me ha ayudado a que no se abrieran las puertas del bar y pensábamos que como saliera alguien, se lo llevaba el viento”, añadió. La dueña del establecimiento continuó explicando: “Hemos leído lo de El Prat –en referencia a otro tornado que barrió el aeropuerto– y hoy nos ha tocado a nosotros. Ha sido un segundo y no me gustaría volverlo a pasar. ¡Qué miedo!”."
La Vanguardia. Vivir. 09.09.2005 Pag. 1


Per sort, molts poques vegades cal lamentar danys personals provocats per tornados a Catalunya i que, en la majoria de casos, són mànegues marines que es desenvolupen a tocar de la línia costanera i en entrar terra endins són causa d'algun ensurt, com en el vídeo anterior. Les situacions de Gota freda o Depressió aïllada en nivells alts (DANA) són potencialment perilloses per generar aquest tipus de fenòmens.

Sempre hem tingut tornados i no són més nombrosos ara, senzillament ara l'informació, visual i escrita, vola a la velocitat de la fibra òptica i abans a la del pas del periodista amb ganes d'escriure: “Durante la noche de anteayer y ayer, la mayor parte del dia, descargó sobre esta capital una fuerte borrasca de agua y granizo, acompañada de vez en cuando de relámpagos y truenos, cual si estuviésemos en lo fuerte del verano, y de algunas ráfagas de viento. Desde las diez de la mañana hasta las dos de la tarde el aguacero fué muy considerable, de manera que los habitantes de las tiendas y almacenes de las calles inmediatas á la de la Bora del Rech, empezaron á desocupar-los mas que de prisa, temiendo los estragos de una inundacion. A las doce y minutos un golpe de viento, que en algunos presentó todo el carácter de un huracan, y que en concepto de algunos era procedente de una manga, arreció de una manera espantosa acompañada de un ruido que parecia al de un terremoto. La plaza de Palacio y la de la Constitucion fueron los dos sitios, que segon ha llegado á nuestra noticia, fueron teatro de alarmantes escenes. Los paraguas, sombreros y otros objetos de las tiendas y aparadores eran arrebatados por el aire á considerables distancias. Se rompieron infinidad de cristales y en el último punto las puertas del Palacio de la Diputacion se cerraron de golpe. El toldo de la mujer que vende agua y azucarillos, lo propio que los postes en que estaban fijados los carteles de una libreria, fueron arrojados al suelo. Un hombre y un niño fueron arrojados contra la pared, y sufrieron algunas contusiones.


Una de las tiendas que mas sufrieron fue la de géneros estableciada á la entrada de la calle de la Libreteria. Los aparadores cayeron hechos trizas, y la multitud de pañuelos y otros objetos fueron arrebatados por el aire. La mayor parte de dichas prendas recogidas por varias personas, fueron devueltas acto contínuo á su legítimo dueño. A un caballero le pasó un lance bastante original. Hallándose en el centro de la plaza el sombrero se le echó á volar hasta la altura de un segundo piso, y fué á parar á la mitad de la espresada calle. Un honrado artesano se lo entregó, y como havia encontrado un tapabocas y un pañuelo procedentes de la espresada tienda creyó que ambas cosas se habian caido de dentro el sombrero, y las metió dentro. El caballero al llegar á su casa se apercibió de que el sombrero contenia dos objetos, que no le pertenecian, y se apresuró á devolverlos. En la plaza de Palacio algunas personas tuvieron que arrojarse al suelo para poder librarse de ser derribadas por el torbellino.
Afortunadamente á la hora en que escribimos estas líneas no sabemos que aconteciese ninguna desgracia personal. En el puerto no hubo alteracion sensible. Se nos ha dicho que el Llobregat esperimentó una caudalosa avenida. Los árboles de los paseos no sufrieron daño notable. Se aseguraba que en dos ó tres casas de esta ciudad, habian ocurrido desplomes parciales de algunos trozos de pared. Momentos hubo en que era del todo punto imposible el poder transitar por las calles. En la Bolsa, tan solo se reunieron un cortísimo número de personas y por lo tanto solo se habló del temporal, sin que se hiciese operacion alguna.”
Diario de Barcelona. 14.11.1851 Pàg. 6714-15


Són innombrables les situacions en que el vent ens ha afectat en major o menor mesura. I moltes que vindran. Però, malgrat la seva molèstia, cal agafar-lo com una forma de sentir la natura.