A l'ombra del vent

El vent és un dels paràmetres meteorològics que mesurem en un observatori però, malgrat fer-ho amb aparells de precisió, el seu valor pot no ser representatiu d'una àrea geogràfica àmplia, i menys si l'orografia és irregular o amb condicions meteorològiques variables. Les ciutats són un exemple de com pot ser més fort o més fluix en funció de l'orientació d'un carrer, de l'amplitud d'una plaça o de l'elevació d'un barri.

Remuntant a la història, és molt possible que el vent fos el primer fenomen meteorològic que va preocupar els homes. A la mitologia grega, i després a la romana, ja el trobem simbolitzat en els Anemoi, deus dels vents governats per Èol i que representaven els punts cardinals: Bòreas (N), Notos(S), Euros (E) i Zèfir (O). La importància que aquests significaven per l'agricultura i la navegació és causa directa del seu culte.

La Torre dels Vents d'Atenes, del segle I a.C., mostra els principals vents. A la part superior, disposava d'un penell que mostrava la procedència del vent que bufava.

Un vent de tempesta que porti una pedregada, vents abrasadors que sequen els conreus o vents que podien embravir el mar i posar en perill una expedició, ja fos comercial o bèlica, podien ser decissius en el tarannà d'un poble o una comunitat. Era necessari conèixer-los i pregar per la seva ajuda. Cultures com la vikinga o asteca també pregaven als deus meteorològics la seva complaença.

En aquest ordre de coses, és lògic pensar que les primeres noticies relacionades amb el temps, que trobem en les cròniques antigues, són les que fan referència a danys o destrosses originades pel vent, com és el cas dels temporals de mar que són la causa de naufragis amb perdua de vides humanes: “A 18 de Mars 1376, hague gran tempestat de mar en Barcelona, y doná á travès al cap de Lobregat un Pamfil de Genova carregat de mercaderías, y moriren fins en 60 personas entre líberos, y esclaus.” Rúbriques de Bruniquer. Volum 5. Capitol 73

La tempesta, d'Ivan Aivazovsky representa molt bé els riscos d'una tempesta marina.

No només en mar obert, on el risc és extrem, a port els danys materials també poden ser molt quantiosos, tot i que es minimitza la perdua de vides. En un port com el de la ciutat de Barcelona, amb poca protecció natural, no era estrany que un vent fort que agités el mar i, amb ell, les naus ancorades, provoqués greus desperfectes.

En el llibre El temps a Catalunya dia a dia, en Mariano Barriendos ens porta dos testimonis que relaten el mateix succés: “Martes a 20 de abril de 1632 al amanecer se vio el cielo tan amarillo como una cera y tan barroso causava espanto (...) No tardó mucho a evacuar el Cielo lo que amenasava pues a lo mas dos horas antes del medio día empesó a soplar un bochorno (...) el mar tan embravecido dieron las dos naos mayores sobre los paños de Monjui que ardiéndose y haciéndose pedaços couna, la nave más pequeña pudo ponerse a salvo (...) Duró la tormenta hasta dos horas passado medio día: enfureciéndose más y más el Mar (...) Hasta media tarde no se sosegó la tormenta.” Sembla que la devastació va ser gran: "En aquest die succehi tant gran naufragi en lo moll de la present ciutat de Barcelona ques perderen en ell dues naus grosses y moltes barques de tal manera succehi que noy ha memoria de homens que hajan vist tant gran fortuna."

Vista de Barcelona de 1563. Gravat d'Anthonis van den Wyngaerde. Podem veure com els vaixells queden molt desprotegits, especialment als vents d'origen marítim.

No sempre una ventada forta s'ha interpretat com un fet dolent, malgrat les destrosses. La nit de Nadal de 1821 el vent provoca danys al port però malgrat això, es pren com una benedicció. La causa no és altre que Barcelona havia patit des de l'estiu una epidèmia de febre groga des de l'Agost i hom creia que aquest vent netejaria la ciutat del virus: "El ventarrón furioso de la noche entre el 24 y 25 al paso que produjo muchas ventajas relativamente al espurgo natural de esta Ciudad, causó grandes daños en los buques anclados en este puerto. Se regulan a una cantidad considerable los perjuicios que han recibido los propietarios. Ocupados los hombres de mar en la reparación de esta desgracia no han podido acudir a la convocatoria del Escelentísimo Ayuntamiento para la elección de celadores de marina." Diario Constitucional, político y mercantil de Barcelona. 27.12.1821 Pàg. 3

Barcelona no és una ciutat habituada als vents forts però, de vegada en quan, la violència d'Èol es fa notar. El Baró de Maldà ens explica una ventada que provoca danys a la ciutat el 21 de Novembre de 1770: “La vigilia de la presentació de Nostra Senyora en lo any 1770, per espay de 12 horas continuas, feu un gran vent, cesant á las 10 del matí, fins á las ... de la nit, y á las 8 del vespre, pasá á un espantós uracàn, de manera que horroritzava á quants lo ohíren pués feu caurèr las mes de las chimeneas de las casas de Barcelona, sen portá teulas; rompé molts dels fanals dels carrers y vidrieras de las finestras de las casas, feia tocar las campanas, tirá a terra las dels rellotges y els panarets del hospital y de las Geronimas; derribá la cupula del cimbori de la Cathredal (...) arranca arbres, sense altres estargos considerables dins y fora de la Ciutat.” Calaix de Sastre. Baró de Maldà. Pàg. 7

La Rosa dels Vents ens indica la procedència del vent. En l'aspecte més tècnic indiquem els graus de la circumferència però molta gent coneix el nom de cada vent i la seva influència. A Catalunya, aquests són els més generalitzats.

Actualment hi han diversos mètodes de medició. El més exacte és mitjançant l'anemòmetre que ens marca la velocitat, màxima, mitjana o en interval de temps, i també la procedència en graus. Així podem saber quina és la ràfega màxima, el cop de vent més fort, i la velocitat mitjana en 10 minuts, que ens explicarà si el vent fort és sostingut o puntual.

Un mètode més empíric es fa observant les conseqüències del vent. Així va nèixer l'escala de Beaufort que mesura la força del vent en funció de com veiem el nostre entorn, ja estem a terra o en alta mar. Altres són més específiques com l'escala Fujita-Pearson, que mesura la força dels tornados, l'escala Saffir-Simpson, que classifica els huracans segons la seva intensitat o l'escala Douglas, específica del mar.

L'anemòmetre del cim de Sant Jeroni, fotografiat el Juliol de 1932, que pertany a la xarxa d'observatoris de la muntanya de Montserrat.

Les ventades poden ser provocades per diferents causes meteorològiques. Les tempestes d'estiu, amb els seus canvis sobtats de temperatura, humitat i pressió atmosfèrica, porten associats vents horitzontals i verticals que es presenten de forma ràpida i violenta, capaços de provocar danys considerables com és el cas de les torbonades: “Dia 7 de Setembre de 1776 á dos quarts de 12 de la nit, sobrevingué un fort uracán, mesclát ab pluja, trons y llamps, que horrorisava, el que (Gracias a Deu) durá molt poch, no obstant lo gran impetu del vent derribá la paret que tanca lo hort dins del recinto del Monastir de Sant Pere, en seguida del cuerpo de Guardia existeix en la muralla de terra.” Calaix de Sastre. Baró de Maldà. Pàg. 32

El tornado del 7 de Setembre de 2005 va espantar molta gent, sobre tot als que havien d'agafar un avió.

En aquesta categoria podríem incloure els tornados, poc habituals a Catalunya tot i que cada any registrem més d'un però de baix nivell a l'escala Fujita. L'any 2005, a final de l'estiu i amb uns valors d'energia potencial (CAPE) molt alts, van haver diversos tornados prop de Barcelona, els més forts a El Prat el 7 de Setembre i a Mollet, el dia següent, on ens expliquen les seves sensacions: "Los vecinos no salían de su asombro. “Todo ha sido muy rápido” –señaló Encarna, del barrio de Can Pantiquet–. Estaba desayunando cuando empecé a oír ruidos y golpes muy fuertes. Me asusté mucho porque no sabía qué ocurría, así que me quedé quieta en la cocina esperando a que pasase. Cuando me asomé a la ventana, no me lo podía creer”, detallaba aún temblorosa por la impresión.
Que si “sólo lo habíamos visto en películas de catástrofes”. Que si “vaya susto, si no me refugio por poco se me vuela el cochecito con el niño”, etcétera. Todos parecían haber sufrido el golpe de viento en carne propia. Leo, la propietaria de un bar situado también en el barrio de Can Pantiquet, explicó a la agencia Efe: “Han sido momentos dramáticos y hemos pasado mucho miedo e impotencia. No lo había visto nunca, lo levantaba todo, se lo llevaba todo, todo volaba, sobre todo ramas”. “Un cliente me ha ayudado a que no se abrieran las puertas del bar y pensábamos que como saliera alguien, se lo llevaba el viento”, añadió. La dueña del establecimiento continuó explicando: “Hemos leído lo de El Prat –en referencia a otro tornado que barrió el aeropuerto– y hoy nos ha tocado a nosotros. Ha sido un segundo y no me gustaría volverlo a pasar. ¡Qué miedo!”." La Vanguardia. Vivir. 09.09.2005 Pag. 1

Per sort, molts poques vegades cal lamentar danys personals provocats per tornados a Catalunya i que, en la majoria de casos, són mànegues marines que es desenvolupen a tocar de la línia costanera i en entrar terra endins són causa d'algun ensurt, com en el vídeo anterior. Les situacions de Gota freda o Depressió aïllada en nivells alts (DANA) són potencialment perilloses per generar aquest tipus de fenòmens.

Sempre hem tingut tornados i no són més nombrosos ara, senzillament ara l'informació, visual i escrita, vola a la velocitat de la fibra òptica i abans a la del pas del periodista amb ganes d'escriure: “Durante la noche de anteayer y ayer, la mayor parte del dia, descargó sobre esta capital una fuerte borrasca de agua y granizo, acompañada de vez en cuando de relámpagos y truenos, cual si estuviésemos en lo fuerte del verano, y de algunas ráfagas de viento. Desde las diez de la mañana hasta las dos de la tarde el aguacero fué muy considerable, de manera que los habitantes de las tiendas y almacenes de las calles inmediatas á la de la Bora del Rech, empezaron á desocupar-los mas que de prisa, temiendo los estragos de una inundacion. A las doce y minutos un golpe de viento, que en algunos presentó todo el carácter de un huracan, y que en concepto de algunos era procedente de una manga, arreció de una manera espantosa acompañada de un ruido que parecia al de un terremoto. La plaza de Palacio y la de la Constitucion fueron los dos sitios, que segon ha llegado á nuestra noticia, fueron teatro de alarmantes escenes. Los paraguas, sombreros y otros objetos de las tiendas y aparadores eran arrebatados por el aire á considerables distancias. Se rompieron infinidad de cristales y en el último punto las puertas del Palacio de la Diputacion se cerraron de golpe. El toldo de la mujer que vende agua y azucarillos, lo propio que los postes en que estaban fijados los carteles de una libreria, fueron arrojados al suelo. Un hombre y un niño fueron arrojados contra la pared, y sufrieron algunas contusiones.

Una de las tiendas que mas sufrieron fue la de géneros estableciada á la entrada de la calle de la Libreteria. Los aparadores cayeron hechos trizas, y la multitud de pañuelos y otros objetos fueron arrebatados por el aire. La mayor parte de dichas prendas recogidas por varias personas, fueron devueltas acto contínuo á su legítimo dueño. A un caballero le pasó un lance bastante original. Hallándose en el centro de la plaza el sombrero se le echó á volar hasta la altura de un segundo piso, y fué á parar á la mitad de la espresada calle. Un honrado artesano se lo entregó, y como havia encontrado un tapabocas y un pañuelo procedentes de la espresada tienda creyó que ambas cosas se habian caido de dentro el sombrero, y las metió dentro. El caballero al llegar á su casa se apercibió de que el sombrero contenia dos objetos, que no le pertenecian, y se apresuró á devolverlos. En la plaza de Palacio algunas personas tuvieron que arrojarse al suelo para poder librarse de ser derribadas por el torbellino.
Afortunadamente á la hora en que escribimos estas líneas no sabemos que aconteciese ninguna desgracia personal. En el puerto no hubo alteracion sensible. Se nos ha dicho que el Llobregat esperimentó una caudalosa avenida. Los árboles de los paseos no sufrieron daño notable. Se aseguraba que en dos ó tres casas de esta ciudad, habian ocurrido desplomes parciales de algunos trozos de pared. Momentos hubo en que era del todo punto imposible el poder transitar por las calles. En la Bolsa, tan solo se reunieron un cortísimo número de personas y por lo tanto solo se habló del temporal, sin que se hiciese operacion alguna.” Diario de Barcelona. 14.11.1851 Pàg. 6714-15

Són innombrables les situacions en que el vent ens ha afectat en major o menor mesura. I moltes que vindran. Però, malgrat la seva molèstia, cal agafar-lo com una forma de sentir la natura.

Octubre de 1987: Gota freda?

Si qualsevol dia sortíssim als carrers de Barcelona, o de la seva àrea metropolitana, i preguntéssim a la gent quin és el mes més plujós de l'any, de ben segur que molts citarien algun mes tardorenc, amb Octubre com a paradigma, i encertarien plenament.

El règim pluviomètric de la costa central catalana, segons el professor Javier Martín Vide, és del tipus TPHE per les inicials de la estació astronòmica (Tardor-Primavera-Hivern-Estiu) on la primera és la estació amb més quantitat de pluja i va decreixent fins a l'estiu que és la més seca. Com podem veure en el següent mapa, en tot el litoral i prelitoral el predomini de la tardor és ben clar i la causa no és altra que la habitual presència de tempestes i aiguats provocats, en la majoria de casos, per la convulsió que suposa l'arribada de aire fred en alçada en contrast amb l'aigua del mar calenta després de tot l'estiu.

Règim pluviomètric de Catalunya 1961-90. Atles Climàtic de Catalunya. Ed. 2008

Una situació típica d'aiguats a la tardor és la que es va popularitzar amb el nom de "Gota freda". Avui ja no s'utilitza tant però al final dels anys 80, només el fet d'anomenar-la causava temor, sobre tot en les terres que banya la Mediterrània. A la comunitat científica en el món de la Meteorologia, aquest terme no agrada per la frivolitat d'alguns informadors, tal com escriu en Francisco Martín León en un treball en el que aborda el tema: "Existen dos acepciones básicas y generales sobre el concepto de gota fría. La primera se fundamenta en la simplicidad y el fácil uso de este término meteorológico y popular como un “comodín”, sin base científica alguna, que sirve para explicar ciertas situaciones meteorológicas de fuerte impacto social. La segunda está basada en los conocimientos adquiridos por la ciencia meteorológica en el devenir de los años."

Procés de formació d'una gota freda a 500 hPa, uns 5500 metres d'alçada.

I és que la poca rigorositat en que els mitjans de comunicació usen el terme els deixa en evidència perquè "Es fácil de demostrar, puntualmente y climatológicamente, que muchas situaciones de gota fría no llevan asociadas lluvias intensas y catastróficas. De la mismas forma, episodios adversos de lluvias y vientos fuertes en el área mediterránea pueden estar ligados a otro tipo de fenomenología distinta a las gotas frías, donde las características del agua del mar, áreas costeras, orografía circundante, etc., condicionan el flujo en niveles bajos (su intensidad y contenido de humedad), que a fin de cuentas es uno de los protagonistas principales de estos acontecimientos al generar, mantener y modular las tormentas que se forman en la zona del Mediterráneo siempre y cuando en niveles medios-altos se den condiciones apropiadas."

Actualment aquest concepte ha quedat apartat pels meteoròlegs per un altre més tècnic com és DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) i fàcilment observable en els diferents mapes que reflecteixen les condicions de les diferents alçades de la troposfera però, com comenta el meteoròleg de l'AEMET: "Las nuevas teorías modernas en Meteorología dinámica señalan que las depresiones de altura siempre tienen un reflejo en niveles bajos y superficie, que se manifiesta en forma de algún tipo de anomalía (presión, temperatura, estabilidad, viento, etc)."

La gran referència, el moment en que la gota freda va entrar dins de l'imaginari popular va ser quan el Octubre de 1982 els aiguats al País Valencià van provocar el desastre de la pantanada de Tous. Des d'aquest episodi, sempre que hi havien pluges fortes a la tardor o inundacions de qualsevol tipus el sospitós habitual era la gota freda, però no cal dir que en la majoria dels casos no era, ni de lluny, la causa directa de la situació.

La tardor de 1987 començava amb calor. Agost havia deparat uns dies de calor tòrrida, el dia 15 d'Agost a l'observatori Fabra van mesurar 38,4ºC que encara segueix com a rècord en aquest mes, però a gran part de la costa central les màximes van superar els 32ºC amb una humitat que no convidava a gaudir de la meteorologia. Setembre va continuar amb un ambient plenament estiuenc, les tempestes que anuncien refrescades no arribaven i la calor, dia i nit, continuava insuportable: "Las altas presiones centradas sobre Cataluña están dificultando la dispersión de los agentes contaminantes en la atmósfera, por lo que se mantienen, al igual que las altas temperaturas, los elevados índices de contaminación en el área metropolitana barcelonesa. (....)
Fuentes del centro meteorológico del aeropuerto de Barcelona confirmaron a esta redacción que la situación se mantendrá en los próximos días, tanto en lo que se refiere a temperaturas como a contaminación. Las mismas fuentes señalaron que por el momento no hay motivos de alarmismo en cuanto a la posibilidad de que tras la ola de calor se produzcan “gotas frías” o inundaciones, dado que estos fenómenos son impredecibles a medio plazo." LVG. 19.09.1987 Pàg. 18

Barcelona a mitjans d'aquell Setembre de 1987.

L'ambient càlid arribà fins a finals de mes. Tant és així, que Setembre de 1987 a l'observatori Fabra és el més càlid de tota la sèrie centenària amb 23,47ºC de mitjana i amb una diferència de més de mig grau respecte al segon Setembre amb més calor. Pel que fa a les precipitacions, molt escasses durant tot el més; nul·les fins el dia 27 i, després, pluges testimonials fins que el vespre i nit del 30 de Setembre començà a caure el cel a trossos.

Mapa amb els diferents centres d'acció la tarda del 30 de Setembre de 1987.

Els darrers dies de Setembre el joc de peces meteorològic comença a donar mostres d'una activitat intensa. Així veiem el dia 30 un front estacionari sobre la façana atlàntica d'Europa que acabarà formant un tàlveg que, posteriorment, evolucionarà en una DANA (o gota freda, per entendre'ns) al NW de Galícia, malgrat podríem dir que és una depressió amb pressions atmosfèriques molt altes fruit del reflex de l'aire fred en alçada. Paral·lelament, a la Mediterrània occidental hi ha una àrea d'inestabilitat que gairebé no s'observa als mapes; només unes petites depressions relatives (amb pressions de 1015 hPa) que són suficients perquè les tempestes sovintegin a la Península i Balears.

La pluja intensa comença poc abans d'acabar Setembre. Després d'un matí assolellat, els núvols augmenten fins tapar el cel per la tarda i, quan ja és de nit, descarrega amb alegria a Barcelona i comarques veïnes. Entra el mes d'Octubre a mitjanit i segueix plovent, a estones fort, durant la matinada. La inestabilitat s'accentua a primera hora del matí del 1 d'Octubre, que és quan plou més fort amb intensitats de fins a 54,6 mm/h a les 07:10 a l'observatori Fabra, però és al voltant de la desembocadura del Llobregat on s'acumulen les quantitats més importants amb un màxim de 69,4 mm a l'aeroport.

La tarda del 30 de Setembre un front cobreix els cels de les costes atlàntiques, des d'Islàndia fins a Portugal.

El dia 1 d'Octubre plou sense aturador, pluges d'anar sumant litres, a estones més fort i altres, sobre tot per la tarda, dèbilment. I si el dia anterior les pluges quedaven circumscrites al voltant de la ciutat de Barcelona, ara l'aigua s'estenia per tot el litoral i prelitoral català i, també, al Pirineu. Les comarques de l'Ebre són les més afectades i amb quantitats més elevades, de fins a 146 mm a Vandellòs: "El desbordamiento de un torrente en la comarca del Baix Ebre cortó el tránsito de trenes que causó grandes retrasos durante la jornada de ayer. Los bomberos de la Generalitat realizaron varias salidas en Amposta y Ulldecona para evacuar plantas bajas y locales comerciales. Por la tarde, un fuerte aguacero provocó inundaciones en las calles de Tortosa, donde se anegaron tiendas. Numerosos vehículos quedaron atrapados en badenes y puntos bajos, por lo que se movilizaron efectivos de la Guardia Urbana y también de los bomberos para rescatar a algún conductor. Los daños de estas lluvias se hicieron extensivos a varios núcleos urbanos de la zona Baix Ebre - Montsià." LVG. 03.10.1987 Pàg. 24

Curiosament, aquestes pluges no van ser suficient per millorar les reserves del embassaments que nodreixen d'aigua a Reus i Tarragona, amb greus problemes de sequera després d'una primavera i un estiu molt secs. A Riudecanyes van caure 66 mm, però prop de la capçalera del Montsant, a Siurana, només 18,5 mm: "Las lluvias caídas en las últimas horas no han conseguido, de momento, aliviar la grave situación de emergencia que sufre Reus a causa de la falta de agua. Los embalses de Siurana y Riudecanyes, en la actualidad, tan sólo tienen reservas para ocho días más." LVG. 03.10.1987 Pàg. 21

No és Venècia, és Sils, a la comarca de la Selva, l'Octubre de 1987.

El divendres dia 2, tot i que segueix plovent i encara hi han xàfecs importants, a la costa central les quantitats no són excessives. La depressió de Galícia seguia estancada enfront a les seves costes mentre a la Mediterrània les temperatures de les diferents capes atmosfèriques eren molt suaus per l'efecte xuclador del moviment ciclònic atlàntic sobre la bombolla càlida del Magreb, però un nou actor feia la seva aparició en superfície, el xaloc, i dos conceptes tècnics com són la CAPE i el Lifted Index, habituals a la Meteorologia severa, anaven indicant que la inestabilitat cada hora era més acusada. En el següent mapa podem veure que a la costa catalana el LI era de -6 i la CAPE , superior a 2000 J/Kg.

Mapa que indica el Lifted Index, amb línies continues o discontinues quan és negatiu, i la CAPE en colors més vermells quan més alta.

A capes baixes es va mantenir entre els dies 2 i 5 d'Octubre un vent lleuger de xaloc (sud-est) que en arribar a la costa catalana i a la serralada litoral es disparava verticalment i generava pluges importants. L’advecció de nivells baixos s’entreveu de tipus càlid ja que el vent gira la seva component en el sentit de les agulles del rellotge amb l’altura (Sud-Est a 1000hPa, Sud a 700hPa i Sud-Oest a 500hPa), i aquest flux càlid, en tenir un ampli recorregut per sobre un mar calent com és el d’Octubre, anava recollint contingut de vapor d’aigua evaporat de la superfície marina (l’aigua evapora més vapor d’aigua proporcionalment amb la seva temperatura).

Mapa d'isòbares, en blanc, i geopotencial a 500 hPa, en negre.

Com acabem de veure, queda clar que tot estava disposat per oferir un bon tast meteorològic. Els ingredients, de primera qualitat; el moment, ideal; i el lloc, adient.

Dissabte dia 3 d'Octubre semblava que tot anava calmant quan a la tarda surt el sol. El cap de setmana, ja esbotzat, permetia a la gent sortir de compres o anar al futbol a veure al Barça que jugava a casa contra l'Atlético de Madrid. El FC Barcelona havia fet un començament de campionat nefast; s'estrenà al camp del Las Palmas amb una victòria per 1 a 2 però el següents quatre partits van ser quatre derrotes (Barcelona 1-2 Sevilla; Español 2-0 Barcelona; Barcelona 0-1 Valencia; Ath. Bilbao 1-0 Barcelona). L'aficionat culer ja veia la Lliga perduda, el Barça anava penúltim, i el cel no acompanyava per animar l'equip però un grup de patidors impenitents fan via al Camp Nou aprofitant que ja no plou, però la tranquil·litat meteorològica va ser un miratge: "Camp Nou, con apenas 15.000 espectadores en partido ofrecido en directo por TVE. A partir del minuto 17 empezó a llover con fuerza hasta que el árbitro decretó la suspensión del encuentro, en el minuto 70. Trece minutos después de que el Atlético de Madrid consiguiera colocar el empate en el marcador, el árbitro Ramos Marcos recordó el reglamento y decidió decretar la suspensión del partido “porque no se veían las líneas”. Es una pena que no se diera cuenta antes del detalle, porque el césped del Camp Nou, y pudo verlo toda España a través del televisor, hacía ya muchos minutos que no estaba para partidos de fútbol.
Es una verdadera lástima que Ramos Marco no asistiera al espectáculo del descanso, cuando unos empleados del Barcelona intentaron marcar de nuevo las ya invisibles líneas que delimitan el terreno. Tan pronto como la cal caía sobre lo que fueron líneas, estas se difuminaban de nuevo por efecto de la cortina de agua que caía sin cesar sobre el césped. Fue entonces y no después, al comprobar que ni siquiera marcando de nuevo el campo se conseguían mejorar las condiciones, cuando el árbitro, haciendo correcto uso de la autoridad que le confiere el reglamento, tenía que aplazar el resto del partido" LVG. 04.10.1987 Pàg. 70

El partit de dissabte 3 d'Octubre al Camp Nou, suspès per inundació.

Són poc més de les 8 del vespre quan les tempestes i la pluja torrencial cauen amb una violència inusitada sobre un terreny completament saturat d'aigua. Les inundacions a les comarques properes a la capital catalana estaven a l'ordre del dia. Els talls de llum eren freqüents i les afectacions al transit viari, ferroviari o aeri, es multiplicaven. La feina dels bombers del torn de nit va ser frenètica, especialment per baixos inundats.

La immediatesa que avui representen les xarxes socials no existia en una època en que l'ús dels ordinadors era a les beceroles i Internet encara era ciència-ficció. Només la televisió, amb els informatius a hores determinades, ens permetien estar informats amb una relativa rapidesa. Els diaris escrits, com avui, quedaven limitats però tant amb la crònica del partit com la meteorològica ens permet fer-nos a la idea de com era el dia: "Las tormentas fueron las protagonistas en el día de ayer. Empezaron a producirse de madrugada y por todo el territorio. Por la mañana volvieron a caer chubascos por todo el litoral, extendiéndose más tarde a comarcas del interior. Las lluvias fueron intensas en periodos cortos de tiempo y estuvieron acompañadas por truenos y rayos. Por la noche continuó el mal tiempo." LVG. 04.10.1987 Pàg. 86

Portada de La Vanguardia del dilluns 5 d'Octubre de 1987 amb imatges molt explícites dels aiguats caiguts sobre la ciutat de Barcelona durant el diumenge.

El que va passar diumenge 4 d'Octubre va fregar la tragèdia. Fins el matí les tempestes van ser fortes però el que va caure entre les 10 del matí i les 5 de la tarda va ser gairebé de rècord, pluja que queia sobre un sòl completament saturat. La crònica de portada de La Vanguardia ens fa un resum lamentable: "Las fuertes lluvias que han afectado a Cataluña se hicieron ayer especialmente intensas sobre Barcelona y su entorno. Trenes y aviones quedaron inmovilizados, las líneas de metro estuvieron paralizadas y las principales arterias urbanas se hicieron intransitables. El agua provocó cortes en los servicios y dificultades en las comunicaciones. De nuevo, el temporal rozó el desastre." LVG. 05.10.1987 Pàg. 1

No cal donar moltes explicacions quan podem veure la eloqüència de les imatges de la portada de La Vanguardia però la crònica ens dona una idea de la situació de caos viscuda a la nostra ciutat... i sort que era diumenge: "Barcelona sufrió ayer numerosas inundaciones y una incomunicación casi total de sus transportes a causa de la gran tromba de agua caída sobre la ciudad durante el fin de semana. Entre las 10 de la mañana y las 3 de la tarde de ayer se registró un máximo de 110 litros por metro cuadrado —en el paseo de la Bonanova— según informó el servicio meteorológico. Durante media hora la intensidad fue de 210 litros por segundo y por hectárea, cantidad excepcional que hizo que se dictara el estado de alerta-3, situación que suele declararse cuando se superan los cien litros por metro cuadrado durante doce horas.
Las zonas más afectadas de la ciudad fueron el paso inferior del Cinturón de Ronda, bajo la calle Badal; la Gran Vía, entre las calles Entenza y Villarroel; las vías deprimidas del Moll de la Fusta; la plaza Cerdá; el cinturón del Litoral en el paseo de la Zona Franca; la avenida Infanta Carlota; la autopista A-19 delante de la antigua fábrica Hispano Olivetti; Vallvidrera; la zona del final de la Rambla junto al paseo Colón, la casa de la Beneficencia en la calle Comercio y las viviendas Eduard Aunós en la Zona Franca.
Como ya es habitual desde que se construyó, la lluvia inundó los pasos inferiores del paseo Colón. Asimismo, la avenida Icária y la Gran Via en la plaza de las Glórias estuvieron cortadas al tráfico. La intensa lluvia ocasionó el desprendimiento de numerosas tapas de cloacas, especialmente en la calle Aragón y en Bellvitge. Las actuaciones del Cuerpo de bomberos ascendían a medio centenar poco antes de las cinco de la tarde y unas sesenta llamadas esperaban ser atendidas.
Las salidas de los bomberos estuvieron dirigidas básicamente al bombeo de agua en subterráneos, aparcamientos y zonas de la vía pública, especialmente en las áreas más bajas de la ciudad. A partir de las tres de la tarde de ayer, cuando se intensificó la lluvia, se produjeron desprendimientos de paredes de edificaciones viejas y caídas de árboles. Diez familias tuvieron que ser desalojadas del barrio de Grácia y en Vallvidrera al quedar afectadas sus viviendas por la lluvia.

Els diaris de Madrid també van dedicar molta informació gràfica dels desastres de la pluja a Catalunya.

Los transportes públicos de la ciudad estuvieron afectados durante todo el día. Mientras los autobuses mantuvieron en general su servicio, el metro tuvo que cerrar la totalidad de la línea 4; el tramo Hospitalet-Sagrera de la línea 1; la línea 3 desde Lesseps a Montbau y el tramo Sagrera-Horta de la línea 5. El servicio de Renfe sufrió problemas en las líneas de cercanías, se tuvo que cerrar la entrada de la estación de Clot, de Barcelona término y la de Sants por inundación. Los ferrocarriles de la Generalitat también tuvieron algunas dificultades ocasionadas por las fuertes lluvias.
Los accesos por carretera a Barcelona estuvieron abiertos a pesar de los numerosos colapsos. La autovía de Castelldefels fue uno de los puntos más conflictivos en la mañana de ayer, con retenciones de más de 30 vehículos parados por averías. Entre las localidades de Gavá y Viladecans únicamente era posible transitar por un carril, ya que el otro se encontraba inundado debido a las numerosas rieras que desembocan en este tramo." LVG. 05.10.1987 Pàg. 15

Com era habitual, i actualment no ha canviat gaire, els problemes en les empreses de subministrament de llum, aigua, gas o telèfon van acabar afectant a moltes llars: "Un diez por ciento del fluido de alta tensión estuvo afectado en las zonas de plaza Sanllehí, el Carmelo y Poblenou. Según informó FECSA, el problema existente en esta zona se debe a un corrimiento de tierras en las calles Penitentes y Santa Rosalía, debido a unas obras que han afectado las líneas de distribución eléctrica. Según FECSA, es probable que se produzcan varios cortes durante las próximas horas. Durante la tarde de ayer numerosas calles de Barcelona carecían de suministro eléctrico.

Las lluvias produjeron también inundaciones en cámaras de regístros de la compañía Catalana de Gas, aunque no fue necesario un corte del suministro más que en los casos en que lo solicitaron los mismos propietarios. La compañía ENHER informó que hubo problemas en Les Corts y la calle Guipúzcoa, en la Verneda.

En lo referente a centros hospitalarios, se produjo un inicio de inundación en las zonas más bajas del Hospital del Mar y en el área de urgencias del Hospital de Sant Pau, lo que produjo el traslado de algunos enfermos.

A causa de la lluvia, el servicio de averías de Telefónica estuvo bloqueado por completo, y se recibieron unas 800 llamadas por hora. Las zonas más afectadas fueron el barrio barcelonés de Sarriá-Sant Gervasi, la zona de la ciudad próxima al mar y algunas poblaciones del Baix Llobregat, como El Prat o Vallirana.

Las incidencias en la red semafórica afectaron aproximadamente a un veinte por ciento de los cruces regulados a causa de fallos en el suministro eléctrico, que se intensificaron a partir de las tres de la tarde." LVG. 05.10.1987 Pàg. 15

Diferents mapes amb les quantitats de precipitacions diàries i la seva distribució geogràfica. Pràcticament, cap indret del litoral o prelitoral sud, central o nord de Catalunya, se'n va lliurar dels aiguats.

La situació a l'aeroport va ser, si cal, de estat de setge: "A consecuencia de las tormentas de los dos últimos días, el aeropuerto de Barcelona quedó cerrado al tráfico a media mañana de ayer y no entró en funcionamiento hasta la medianoche, aunque la normalización del tráfico no se restablecerá hasta el mediodía de hoy. Según informaba ayer el personal de tierra a los usuarios, un rayo caído en la torre de control fue la causante de una avería que tardaría horas en ser subsanada. Otras fuentes aseguraron que se había cerrado el espacio aéreo por la inundación del centro de control.

La mayor parte de los vuelos internacionales y nacionales fueron suprimidos o desviados hacia el aeropuerto de Girona-Costa Brava. A partir del mediodía de ayer sólo salieron unos pocos aviones, cuando, por unos momentos, pareció que la situación se normalizaba. Los pasajeros llegaron entonces a facturar los equipajes e incluso pasaron el control de policía. Después, el tiempo pasó y el nivel de nerviosismo fue en aumento, cosa especialmente apreciable en los niños de corta edad, a quienes sus padres difícilmente podían controlar en una sala de espera completamente atestada. La espera se hizo penosa por la falta de información de que disponían los usuarios.

El aspecto del aeropuerto a media tarde era desolador y las situación caótica. Aquí y allá en el gran vestíbulo, el personal de limpieza había dispuesto el serrín a modo de embalse para contener la gran cantidad de agua caída a través de las numerosas goteras. Un cartel anunciaba que se llevan a cabo obras para mejorar la impermeabilización de la cubierta; una lástima: esta vez tampoco se llegó a tiempo.

Los mostradores de las diferentes compañías se veían envueltos por multitudes de clientes: cada cual buscando solución a los problemas personales que la situación les planteaba. Colas en los teléfonos, cafeterías repletas y una carta de precios elevadísima.

A pesar de la indudable buena voluntad del personal al que tocó capear el temporal de ayer en el aeropuerto, se ha puesto una vez más en evidencia algo que se viene diciendo hace meses desde diversas instituciones —Generalitat, Ayuntamiento, prensa—: el aeropuerto de Barcelona padece graves deficiencias y no está a la altura de la ciudad que lo alberga. Incluso el presidente de la Generalitat, Jordi Pujol, se vio obligado a renunciar a su viaje a París, donde debía entrevistarse con el ministro francés de economía, Edouard Ballardu." LVG. 05.10.1987 Pàg. 15

Dos dels observatoris principals de Barcelona mostren unes quantitats inusuals per un període tan curt de temps.

Les pluges i tempestes segueixen caient durant la matinada del 4 al 5 d'Octubre però quan Barcelona es lleva per anar a treballar dilluns, les pluges remeten i s'aturen completament a la tarda. Les feines per tornar a la normalitat comencen i, lògicament, també les lamentacions i les crítiques, com aquesta de Roger Jimenez, però, tot sia dit i amb la perspectiva històrica, aquest episodi va ser clarament excepcional. Calia millorar les coses, que s'han millorat, però hi han situacions que, de manera o altre, superaran la quasi-perfecció: "La lluvia catalana no guarda ninguna relación con esa lluvia fina y menuda que se deja caer con pausa sobre la campiña europea. Aquí pasamos velozmente de los gemidos de dolor por el prolongado bochorno y de la alerta roja por la sequía, a una manga brutal, desconsiderada, que hace enloquecer la aguja de un pluviómetro, acompañada de una gran variedad de agentes destructores naturales. Son las lluvias de otoño, un acontecimiento cumplidor centrado en el espacio y en el tiempo que altera nuestro funcionamiento vital hasta convertirlo a veces en cascarilla.
No hay manera de frenar un terremoto o una “gota fría” pero no es menos cierto que los desastres se diferencian por su grado de probabiidad y las posibilidades de previsión y control.
Y cuando se trata de desastres que no son sino la repetición de los de años anteriores (acabamos de recordar el cuarto de siglo de la catástrofe del Vallès) habrá que convenir que nos falfa una actitud de alerta o cautela, lo que en inglés se conoce como “deterrence”, esto es, anticiparse mentalmente a los acontecimientos. Entre nosotros está especialmente arraigada la tendencia humana a confiar excesivamente en la normalidad y dar por supuesto que todo marcha bien hasta que los hechos prueban claramente lo contrario. En consecuencia, la advertencia del peligro y los preparativos para paliar los efectos del desastre suelen diferirse hasta que lo tenemos encima.

Els rècords de precipitació van ser quasi generals. Les precipitacions van ser molt importants a la major part del litoral i prelitoral català. Barcelona s'emportà la palma.

El pasado fin de semana estuvo amenazado seriamente en algunos puntos el curso normal de las cosas e incluso la supervivencia, la subsistencia, la vivienda, la salud y el propio sistema de orden. Mientras Protección Civil emitía a los gerundenses la alarmante recomendación de que no salieran de sus viviendas, en Barcelona seguía la diversión en cines y discotecas de barrios cuyas calles eran avenidas y los bajos de las casas charcas. Con el aeropuerto y el ferrocarril paralizados, el centro de esta preolímpica ciudad recordaba el guión de “Blade Runner”: vehículos tanteando calles sin semáforos, cortes de suministro eléctrico, ausencia de información, desorientación total, ni un mando, ni una voz organizadora. Los guardias parecen reservarse exclusivamente para los días de fútbol, y ese domingo no lo hubo.
Si ya resulta difícil lograr y mantener un estado de preparación adecuado en circunstancias normales, la proeza no se va a realizar en estas circunstancias. Para conseguirlo, se requiere una tarea de desescombro intelectual para introducir unos programas destinados a prevenir y preparar a la población, a interesarla vitalmente en los problemas externos a la órbita de sus vidas y a motivarla ante los que afectan a la comunidad. Para eso es necesario que las autoridades piensen seriamente en las tareas de coordinación y control, que las actividades de ayuda no sean dispersas y asistemáticas, que no se vaya de la duplicación a la incompatibilidad de las medidas de distintos organismos, que los servicios públicos funcionen al máximo y que se prodiguen la información y las instrucciones de utilidad general.
Dicen que las calamidades crean un marco de referencia nuevo y distinto. Aquí desde luego, no es así. No parece que hayamos aprendido a sufrir menos unos y otros. Vivimos como los ingleses de hace un par de siglos, que consideraban todas las desgracias como “acts of God”, venidas de Dios, y no se movilizaban. Ahora los meteorólogos nos advierten de nuevo. Pueden caer más lluvias. Pero el mejor somnifero es dejar las cosas como están y esperar una próxima tromba." LVG. 07.10.1987 Pàg. 5

I la propera tromba va arribar, aquell mateix Octubre, però no pas a Catalunya sinó al suposadament preparat Regne Unit. Deu dies després del temporal a Catalunya, el 15 i 16 d'Octubre, una profundíssima depressió portava el caos a les Illes Britàniques i França. Vents i pluges van escombrar literalment arbres, cotxes i persones. A Anglaterra és recordat com The Great Storm of 1987. El vídeo és prou explicatiu de com els episodis meteorològics excepcionals sorprenen al més ben preparat.

Estiu de 1976. Pluja a dojo

Estiu de 1976. És el primer després de la dictadura, la democràcia encara no estava consolidada però era un fet, des de la mort del dictador Franco uns mesos abans, que el franquisme havia quedat enrere... o això semblava perquè molts fantasmes eren presents en la societat espanyola i, sobre tot, la catalana.

L'amnistia dels presos per motius d'ideologia política, quelcom impensable en una democràcia, la recuperació de les llibertats perdudes amb la dictadura i el restabliment dels Estatuts d'Autonomia anul·lats per Franco en arribar al poder eren tres dels objectius principals de la gran quantitat de manifestacions que es vivien en aquells dies. La repressió policial i la brutalitat d'alguns agents encara era pròpia d'un règim dictatorial.

Una demostració de la importància d'aquestes reivindicacions en la gent queda patent en les vegades que les paraules "amnistia", "llibertat" i "autonomia" surten a un diari com La Vanguardia. Entre 1976 i 1977 van ser les paraules de moda per excel·lència:

L'any 1976 les estructures de la dictadura seguien i els polítics continuaven als llocs que ocupaven a la mort del dictador, només el cap de govern, el rei anomenat per Franco, era diferent per causa de força major. No obstant, el principi del canvi cap a una democràcia, en contra del desig de molts dirigents, va queda clar amb la dimissió del president del govern, Carlos Arias Navarro, el dia 1 de Juliol i el nomenament de Adolfo Suarez dos dies més tard com el seu substitut: "...parece claro que el Rey ha escogido en la terna propuesta el nombre y el hombre que ha creído más adecuado a sus propósitos. Un editorial de «The Times» de Londres veía ayer en la marcha del señor Arias un signo de que el Rey había reforzado su posición hasta el punto de confiar en que el Consejo del Reino incluiría en la lista «al menos un nombre» en quien el Rey pudiera confiar para llevar adelante la política de reformas." LVG. 04.07.1976 Pàg. 5

Aquell mateix estiu marcaria la pauta de la transició política espanyola amb l'amnistia per delictes polítics concedida pel rei Joan Carles I el dia 30 de Juliol. La portada de La Vanguardia era prou eloqüent del nou tarannà en el poder:

Però la meteorologia no entén de transcendència política i social, de manera que seguia amb les seves fluctuacions, malgrat aquell estiu tot sembla que estava canviat. Mentre gran part d'Europa Occidental patia una greu sequera, a Barcelona i a moltes comarques de Catalunya començava el que hauria de ser l'estiu més plujós des que hi han registres pluviomètrics en 1787. El món del revés: "Gran Bretaña y Europa se ven afectadas por la mayor sequía que se conoce desde hace muchos años y que está destruyendo cosechas y obligando a los ganaderos a sacrificar sus ganados por falta de pastos.
En Gran Bretaña los últimos 14 meses han registrado las mayores sequías desde hace 249 años, ha dicho el servicio de meteorología. Las nevadas escasas y lluvias poco intensas en los Alpes han contribuido a que el río Po lleve un caudal tan bajo como no se conocía desde 1893, siendo un 25 por ciento inferior al normal. El servcío de meteorología de Alemania Federal ha informado que en junio ha caído solamente el 23 por ciento de lluvia y en Checoslovaquia se ha experimentado un descenso de precipitaciones entre el 5 y el 50 por ciento.
En Francia, donde la sequía ha sido calificada como una de las peores de este siglo, el presidente Valery Giscard D'Estaing ha dicho que es una calamidad nacional y ha ordenado que se facilite ayuda especial a los agricultores. En París, donde se han registrado temperaturas récord por tercer día consecutivo, con mínimas de 23,4 grados, los sacerdotes católicos en todos los servicios religiosos imploran la lluvia y el gran Mufti musulmán de Francia, Abdelhamid Ameur, ha pedido a Alá que llueva." LVG. 01.07.1976 Pàg. 18

Aspecte del riu Tàmesi a Brentford, un suburbi a l'oest de Londres, aquell estiu del 76.

A Catalunya, la dècada dels anys 70 del segle passat destaca climatològicament per les poques oscil·lacions tèrmiques, no trobem grans calorades ni fredorades importants, però en canvi si que en les precipitacions hi han molts contrastos amb períodes de sequera i d'altres amb quantitats de pluja rècord. Malgrat això, les sequeres que es pateixen en aquesta dècada a casa nostra no seran extremes i, en alguns casos, vindran provocades per un dèficit hídric estacional, especialment a les capçaleres dels rius, com al 1973, que va esperonar la construcció de nous embassaments al territori. La primavera de 1976 va ser prou seca a algunes comarques de l'interior: "Aunque desde otoño venimos sufriendo un año bastante escaso de lluvias, se ha acusado la sequía en las últimas tres semanas, al coincidir con una subida muy importante de la temperatura y la granazón de los cereales, que evidentemente se han visto afectados. La cosecha se presentaba muy buena y ha quedado mermada en algunas zonas de secano..." LVG. 23.06.1976 Pàg. 39

Assumint la irregularitat pròpia del clima mediterrani, l'any 1976 passarem a Barcelona d'una primavera eixuta, amb un dèficit de més del 50% de la precipitació mitjana, a un estiu excepcional. Només com exemple, els mesos de Juliol i Agost sumen la quantitat de 316,8 mm a l'observatori Fabra, convertint-se així en el estiu més plujós en aquest observatori i, per tant a la nostra ciutat, des que hi han dades.

A baix es pot veure la sèrie pluviomètrica dels estius a Barcelona on destaca clarament l'estiu de 1976. La resta de l'estudi, fet per en Marc Prohom i en Mariano Barriendos, es pot consultar en l'article Clima de Barcelona des de 1780 del web del Meteocat.

La causa d'aquesta anomalia l'hem de buscar, sens dubte, en una recurrència de les situacions que provoquen tempestes tant a la costa com a l'interior. Tot i això, cal diferenciar entre el mes de Juliol i Agost.

Juliol enregistra 4 dies de tempesta i cauen 121,2 mm al Tibidabo però són només dos tronades les que deixen la majoria de la precipitació. Després de les pluges provocades per un embossament d'aire fred en alçada del 6 i 7 de Juliol que deixen entre 8 i 15 mm a Barcelona i voltants, són més importants al Camp de Tarragona, entra una bombolla càlida que provocarà els dies més calorosos del mes i dona combustible a la inestabilitat que genera el pas d'un front fred el dia 17 de Juliol que crea una línia de torbonada que descarrega amb molta intensitat: "Una copiosa tormenta de agua, acompañada de gran aparato eléctrico, descargó anoche sobre Barcelona y su comarca. La lluvia se inició a las nueve y media de la tarde y fue particularmente intensa, con fuertes ráfagas de aire, durante más de tres cuartos de hora, produciéndose gran número de inundaciones, tanto en nuestra capital como en muchas de las poblaciones de la provincia." LVG. 18.07.1976 Pàg. 36

Un greu accident, més ben dit, dos accidents, deixen moltes víctimes al Maresme.

Les quantitats que deixa són molt irregulars però algunes, com els 72 mm del Fabra, denoten una torrencialitat impressionant. Al dia següent es repeteixen noves tempestes, més aïllades però també fortes: "En Cataluña, entre la noche del sábado y esta última noche se han ido sucediendo una serie de formaciones de tormentas, descargando algunas de ellas y en determinados sectores cantidades de precipitación muy importantes, incluso superiores a los 100 litros por metro cuadrado. Ayer fueron más irregulares y menos importantes: 33 litros por metro cuadrado en el aeropuerto de Barcelona (en Barcelona capital fueron casi inapreciables); 24 en Ribas de Freser; 6 en Alto Freser y La Molína, y 5 en Sau.
En las tormentas registradas durante la noche del sábado al domingo hay que destacar los 101 litros por metro cuadrado de Fíqols." LVG. 20.07.1976 Pàg. 9

Ja a meitat de mes, Alberto Linés Escardó destaca a La Vanguardia la excepcionalitat d'aquell Juliol, tradicionalment el mes més sec a la Península, en contrast amb la sequera, especialment forta a la façana atlàntica, viscuda en els períodes més humits de l'any: "Este julio pasará sin duda a la historia como uno de los más tormentosos de este siglo, y también como de los más anormales, ya que, por un lado, están en el ambiente los enormes daños causados por la sequía en tantas regiones del país, y por otro, la abundancia de aguaceros en ciertas zonas del interior está llegando al extremo de que vuelvan a brotar las hierbas, y no es raro el encontrar secanos que han vuelto a reverdecer, hecho verdaderamente insólito en el mes de julio. Contrastes de nuestro difícil clima." LVG. 18.07.1976 Pàg. 12

Noves tempestes segueixen afectant a diferents indrets de la geografia catalana, de forma molt irregular, fins a final de mes. El dia 22, per exemple, cauen 30 mm al Tibidabo, 8,5 mm a l'aeroport i 2 mm a Montjuïc, i el 26 de Juliol, tempesta que afecta de forma greu a la ciutat de Tarragona on es mesuren 70 mm, en canvi a Reus enregistren 7 mm, a l'aeroport de Barcelona tenen 19 mm i al Tibidabo només quatre gotes inapreciables.

Mapa d'isohietes de la nit del 26 al 27 de Juliol publicat a La Vanguardia.

I acaba Juliol amb quantitats que doblaven o triplicaven, fins i tot al Fabra van caure quatre vegades més de la precipitació normal. Arriba l'Agost, mes tradicionalment de vacances, i la gent vol saber que passarà, que hem de dir, avui passa el mateix, i, com llavors no hi havia la facilitat actual per consultar les previsions, llegeixen l'article "Las nubes mandan" que es publica els diumenges a la pàgina de meteorologia de La Vanguardia. Hom diria que va afinar bastant: "Reinan fríos glaciales en amplias zonas del hemisferio austral. Ha nevado en las áreas meridionales de Argentina y ha helado fuertemente en la ciudad de Mar de Plata. Por otra parte, ha habido lluvias de intensidad enorme en Venezuela y Colombia.
El anormal comportamiento de la atmósfera en Europa, traducido en abundancia de tormentas en nuestra península y elevadísimas temperaturas más allá de los Pirineos, son fenómenos concatenados con los fríos australes y las anormalidades pluviométricas tropicales.
Quizá el mayor avance que cabe esperar en la meteorología en los próximos años sea el estudio global de la atmósfera; no en parcelas más o menos amplias, como ahora sino a escala totalmente planetaria. Esta ídea está siendo ya puesta en práctica, pero hay grandes dificultades cuya remoción llevará bastantes años. Problema más difícil es el de relacionar estrechamente otras actividades terrestres del tipo de los terremotos, como el recientísimo de China, con los fenómenos atmosféricos.
Bajarán las temperaturas entrado agosto; por estas fechas culmina en años normales la curva termométrica, que comienza a declinar. Con evidente exageración, dice un refrán que 'primer día de agosto, primer dia de invterno' y 'en agosto, frío en rostro'. No hace falta ser muy optimista para esperar que en el agosto recién estrenado tengamos todavía días muy calurosos. Por otra parte, lo normal ha sido que, a meses de julio muy tormentosos, como ha sido el ya transcurrido, sigan meses de agosto no muy diferentes. Por tanto, pensando únicámente en lo que dicen los datos estadísticos, hay que que el mes de agosto que acaba de entrar, no se diferenciará demasiado del julio que se ha despedido." LVG. 01.08.1976 Pàg. 34

Mapa d'anomalia tèrmica de l'Agost de 1976 respecte al seu període climàtic de referència. Gran part d'Europa va tenir un mes força fresc.

Agost no va desmerèixer Juliol, ans al contrari, va ser més fred i plujós confirmant el que escrivia Alberto Linés en base al coneixement empíric. A l'observatori Fabra es van enregistrar 12 dies amb tempesta, rècord absolut de la sèrie encara vigent, 4 dies amb precipitació superior als 20 mm i un màxim diari de 56,8 mm el dia 2, la màxima del mes no va passar de 27,5ºC i la mitjana de 21,2ºC està entre les 10 més baixes per un mes d'Agost en 100 anys d'observació. En definitiva, el paradigma de mes canicular que els que no els agrada la calor desitgen.

Ben aviat va presentar les seves maneres i diumenge dia 1 d'Agost, poc després que Niki Lauda patís un greu accident a Nürburgring, un fort aiguat va donar molts maldecaps a alguns barris de Barcelona molestos amb la omissió dels serveis que demanaven a les autoritats municipals, que eren encara del règim anterior, per no solucionar uns problemes endèmics cada vegada que hi havia una forta tempesta estiuenca: "Las inundaciones afectaron, sobre todo, a la parte baja de la ciudad y a barrios alejados, sobre todo Horta, donde el agua llegó a alcanzar una altura de medio metro. El agua ocasíonó numerosos problemas en la Avenida de Borbón y en la calle Cartellá Folch, donde gran número de viviendas y tiendas se convirtieron en un inesperado lodazal: los vecinos se manifestaron con pancartas y gritos contra el Ayuntamiento, dado el poco interés que demuestra por la situación de la mencionada vía. En la Avenida de Borbón, los vecinos levantaron algunas barricadas para impedir el paso de vehículos que provocaban el 'riego' y posterior inundación de sus tiendas. Algunas de estas vallas fueron destruidas por los autobuses del servicio público, que no atendieron el ruego de los afectados por la lluvia de desviar su línea por las calles adyacentes.
En fin, la tormenta, que comenzó sobre las diez y media de la noche y finalizó sobre las cuatro de la madrugada, provocó un impresionante atasco de vehiculos en la plaza de las Glorías y otras entradas a la ciudad, con los consiguientes inconvenientes para todos los afectados." LVG. 03.08.1976 Pàg. 21

La tempesta, com veiem al mapa, va afectar directament a la Costa Central i comarques veïnes, totalitzant les quantitats més grans a la ciutat: "En Cataluña, se registraron precipitaciones muy irregulares en su reparto, pero algunas de fuerte intensidad, principalmente las que se registraron en el llano da Barcelona. Las cantidades recogidas fueron de: 55 litros por metro cuadrado, en Gavá y Barcelona (Atarazanas); 26 en Badalona; 10 en Sau; 7 en el Pasteral, y 4 en Gerona. En Barcelona capital, las precipitaciones recogidas fueron de: Barcelona Atarazanas, 55 litros por metro cuadrado; Barcelona Montjuich, 37; Barcelona Putxet, 25, y Fabra (Tibidabo), 57." LVG. 03.08.1976 Pàg. 39

I sense encara no haver oblidat el malson viscut menys de 3 dies abans, una nova tempesta i noves inundacions: "Una impresionante tormenta de agua y granizo, acompañada de fuertes ráfagas de viento descargó ayer a partir de las siete de la tarde y durante más de media hora, sobre Barcelona y algunas poblaciones de la comarca. La violencia del temporal, que sorprendió a los barceloneses por la rapidez con que se produjo, fue causa de inundaciones y daños de gravedad en diversos puntos de la ciudad.
La gran cantidad de agua caída en pocos minutos dificulto extraordinariamente la circulación por las calles, anegadas totalmente, por las que los vehículos circularon con el alumbrado encendido y con extrema precaución. Noticias procedentes de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dieron cuenta de haberse registrado abundantes tormentas en el Vallés mientras que en el Bajo Llobregat y Maresme la precipitación fue mucho menos intensa y en algunos casos inapreciable." LVG. 05.08.1976 Pàg. 18

La Ronda del Mig, anomenada en aquella època Cinturón de Ronda, inundada a l'alçada de la Plaça Cerdà. Tot un clàssic de les tempestes del anys 70 i 80.

Després d'aquestes tempestes una setmaneta d'estiu, la única amb sol i caloreta moderada que van poder gaudir els barcelonins durant aquest Agost, però abans d'acabar la primera quinzena noves tempestes, aquesta no tant forta però que va despertar a més d'un abans d'hora: "Nuevamente Barcelona y su comarca se han vista afectadas por una fuerte tormenta, que descargó a las cinco de la mañana de ayer, con una duración aproximada de media hora. La precipitación estuvo acompañada de gran aparato eléctrico y fuerte viento que, á ráfagas, llegó a alcanzar los cien kilómetros por hora. La intensidad de la precipitación fue muy variable y, según información del Servicio Meteorológico Nacional, la medicíón de agua fue, en el Centro de Atarazanas, de 12’4 litros por metro cuadrado, y en el del Putxet, de 15 litros. Noticias de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dan cuenta de que la lluvia fue asimismo abundante, en especial en el Vallés, Bajo Llobregat y Maresme." LVG. 13.08.1976 Pàg. 19. Afegir 39 mm a Badalona i 28 mm al Tibidabo. I seguim sumant litres...

A partir d'aquí, l'estiu pròpiament dit va acabar. Jo encara recordo, essent un noi de 14 anys, que passava les vacances a un apartament dels meus pares a Castelldefels i com l'aigua de la piscina era especialment freda, la majoria de dies no venia de gust banyar-se, malgrat era un petit plaer ficar-se a l'aigua plovent. Anar en bicicleta era tornar a casa ben brut doncs els camins eren de terra i els tolls i el fang no els podies evitar. Recordo aquell estiu d'adolescència amb molt d'afecte, per moltes coses però també perquè penso que aquell 1976 va néixer la meva afició a la meteorologia.

Com dic, la segona quinzena d'Agost va ser una successió de dies plujosos, ennuvolats i frescos, el mapa d'isohietes de La Vanguardia va començar a ser utilitzat cada dia, quan no queien 30 mm a les comarques del sud, queien 50 a les del centre o el dia següent 25 mm més uniformement repartit pel territori català. Si no eren ruixats amb ventades fortes, queia calamarsa o pedra, de manera que els llamps i els trons van ser la llum i la música que ens va acompanyar fins el Setembre. No faltava res.... o si?: "Fuertes tormentas descargaron en numerosos puntos de la región. Como curiosidad diremos que a unos 15 o 20 Km. al este de Barcelona, sobre el mar, se formó una tromba o manga marina, de unos 15 a 20 minutos de duración." LVG. 29.08.1976 Pàg. 10

El Gamper d'aquell any, que el Barça va guanyar a l'Eintracht de Frankfurt per 2 a 0, va obligar a la culerada a anar ben tapats al camp: "La lluvia caída sobre Barcelona una hora antes del encuentro final del trofeo Gamper estuvo a punto de suspender por primera vez en su historia, ésta la final del torneo barcelonista. Gracias al formidable drenaje del campo, la lluvia que no había formado charcos fue absorbida casi milagrosamente, y el partido pudo celebrarse, aunque el terreno del césped, por supuesto, no fue lo más adecuado para un partido de fútbol." El País. 26.08.1976. Però veure jugar en Cruyff, Neeskens i companyia, be s'ho valia.

Agost acaba amb rècords de pluges i tempestes a Barcelona i voltants: 195,6 mm a l'observatori Fabra, 162,0 mm a l'aeroport i 153,6 a les Drassanes són alguns dels exemples de la manta d'aigua que van haver de patir, o gaudir, els barcelonins i molts catalans.

Tanta pluja, tanta inestabilitat va xafar literalment les vacances de molts catalans que, be a segones residències, be a hotels o càmpings, volien gaudir de sol i platja i poder passejar. Aquest estiu insòlitament plujós va encendre els ànims de més d'un que, com no pot disparar contra els núvols, al tornar de vacances descarrega la seva ira contra els que porten les previsions a l'abast de la gent: "Por lo que puedo observar los meteorólogos españoles todavía usan «la cola del burro» o bien trampean la situación con pronósticos como: Tiempo variable con claros y tormentas, o bien: Chubascos tormentosos dispersos alternando con claros.
Con fecha de hoy, leo en su periódico que el pronóstico índica que se abrirán grandes claros en el cielo, pero surgiendo al atardecer nuevas tormentas. Son ahora las 10 de la mañana, los claros brillan por su ausencia y las lluvias han empezado con adelanto. Por favor, señor, un poco de formalidad si ni tan sólo se puede predecir el tiempo a 24 horas vista más vale seguir consultando «el calendari del pagès»." LVG. 31.08.1976 Pàg. 20

Tant s'hi val, ara com fa 40 anys, i també fa 140 i més anys, es segueix maleint al transmissor de la informació del temps quan la realitat meteorològica trenca les nostres expectatives i les nostres planificacions. Com a la pel·lícula "El home del temps" d'en Nicolas Cage, més d'un hagués desitjat llençar-li el gelat per sobre a l'home del temps de casa nostra.

1926. L'aiguat de Sant Ramon (i 2)

La història meteorològica està farcida d'episodis destacats i alguns d'ells, per la significació dels esdeveniments, podríem dir que són com una "marca registrada", és a dir, només esmentar el nom ja sabem quan, com i quines conseqüències es van viure. El Nadal del 62, l'Any sense estiu o els aiguats del Vallès són algunes d'aquestes situacions meteorològiques amb copyright. Més habitual, però, es trobar, sobre tot en el cas de grans aiguats, l'esment del sant del dia; aquest és el cas de l'any 1926.

Com hem vist en un altre tema d'aquest bloc, aquell estiu va venir marcat per molts dies de estabilitat, amb la calor i xafogor típics, interromputs per tres aiguats memorables, deixant el més devastador per les darreries de l'estiu i que acabarà passant a la història com l'Aiguat de Sant Ramon.

Malgrat el dolor causat per tantes víctimes, calia posar una nota d'humor que dibuixés un lleu somriure en el dol que vivia la societat catalana. La revista satírica setmanal de l'Esquella de la Torratxa hi posava el seu granet de sorra.

Després de l'aiguat del 14 d'Agost el temps torna a ser el que entenem com propí de l'estiu, màximes entre 28 i 31 graus i mínimes superiors als 21 o 22 graus amb humitats elevades, és a dir, calor, dies de suor i de mal dormir, en definitiva, el més normal a l'estiu barceloní. Malgrat la tranquil·litat atmosfèrica, aquestes condicions són potencialment perilloses quan l'aire fred treu el nas a les capes altes de la troposfera i permet el creixement de grans cumulonimbus que descarreguen patacs d'aigua en poca estona.

La crònica dels aiguats de la tarda del 31 d'Agost fins la matinada de l'1 de Setembre ens parla de grans nuclis tempestuosos i, potser, el pas d'alguna línia de torbonada però, malgrat ser un fenomen viscut un munt de vegades, es pot percebre en les paraules del periodista que els danys poden ser importants: "El formidable temporal de lluvias qué con diversas alternativas de furia huracanada y de relativa calma, descargó ayer, a intervalos, sobre esta ciudad, produjo grandes daños y dolorosas desgracias.

Aun no se han borrado de la memoria de los barceloneses la sensación trágica de la horrible tormenta del día 14 y nuevamente sentimos la sacudida trágica de nuevas desgracias y nuevos grandes daños determinados por la misma causa.

Desde las tres de la tarde en que cayó el primer aluvión torrencial, puede decirse la lluvia, aunque con diversas alternativas de borrasca y de pasajero despejo, no cesó de azotar la ciudad. En algunas ocasiones la lluvia cayó formando espesísimas cortinas y anegó las calles, que se vieron convertidas en verdaderos torrentes.

En varios sectores de la ciudad se careció de luz eléctrica por la noche y muchos barrios se inundaron.

En los distritos de Atarazanas, San Andrés, alrededores de la cárcel Modelo, Sans y otros

barrios obreros, las aguas produjeron grandes daños en las viviendas.

En las diversas barriadas de barracas que hay en diversos lugares de Barcelona, los habitantes de estas humildes viviendas corrieron grave riesgo de perecer, teniendo que ser muchos auxiliados por las fuerzas del cuerpo de bomberos que acudieron a prestarles socorro." La Vanguardia. 01.09.1917 Pàg. 17

En efecte, a les redaccions dels diaris comencen a arribar rumors de morts per causa directa de la tempesta, tot i que, la fatalitat i el factor humà hi van jugar un paper fonamental en tots els sinistres.

L'esfondrament de dues cases, a Sant Boi i a Sant Andreu, van ser els primers drames que es van conèixer.

La relació de danys, sobre tot per inundacions d'habitatges, desbordaments de rius i rieres i afectacions a la xarxa de carreteres i ferrocarrils, forma una llarga llista en moltes comarques de Barcelona, Tarragona i Girona. Les pluges, irregulars, són molt importants a gran part dels observatoris del litoral i prelitoral català a més de caure sovint amb intensitats torrencials. Aquesta irregularitat, a Barcelona ciutat caigueren 42 mm per 77 mm el 14 d'Agost, fa pensar a més d'un barceloní com és que hi han hagut tantes desgràcies però és que aquest 31 d'Agost sovintejaren els 100 mm i a les parts altes va ploure molt (Observatori Fabra 113,7 mm), fet que va carregar molt d'aigua les capçaleres de barrancs i rieres: "Aquest estiu ha estat ben funest per a Barcelona i en general per a tot Catalunya. Al cap de ben pocs dies de la mànega que va fer estralls a la nostra ciutat, un altre temporal ens ha dut un dia de dol. El temporal d'abans d'ahir no fou tan gros com el del dia 14 del mateix mes d'agost, però causà moltíssimes més víctimes.
Abans d'ahir plogué tot el dia, estones molt fortament, a tot Catalunya. A la nit es desencadenà un gros huracà. La mar va estar agitadíssima. Al vespre, tots els rius i rieres de Catalunya baixaren ben plens de l'aigua de tot el dia.
On plogué més fou al Pla del Llobregat, al Penedès, al camp de Tarragona i a la comarca de Tortosa. Al pla del Llobregat, especialment, hi hagueren grans inundacions; gairebé tots els pobles de la comarca demanaren auxili als Bombers de Barcelona.
A ciutat, durant la tarda i la nit, plogué amb gran intensitat; alguns moments, la pluja formava una veritable cortina. Sortosament la pluja fou intermitent. A l'interior de la ciutat el temporal no causa perjudicis. A les barriades, però, hi hagueren diverses inundacions, Sant Andreu fou la barriada més perjudicada, puix que les inundacions abundaren més i hi hagué la sensible desgracia que publicàvem en l'edició d'ahir i que ampliem en la d'avui. Sarrià i Sant Gervasi també en sortiren perjudicades.
A les nou del vespre, a causa del temporal, hi hagué avaries en les conduccions elèctriques, i molts llocs quedaren a les fosques.
Cal fer constar que el Cos de Bombers treballà durant la nit del temporal i tot el dia d'ahir amb una activitat i un desinterès que honora altament a tots els seus individus. La guàrdia urbana també mereix lloances.
Ahir, el temps s'anà aclarint per tot. A la tarda, estava ja ben normalitzat." La Publicitat. 02.09.1926 Pàg. 1

Informació del Servei Meteorològic de Catalunya publicada el 2 de Setembre al diari La Publicitat.

Els fets més luctuosos succeïts al voltant de Barcelona foren l'esfondrament de dues cases, a Sant Boi i Sant Andreu, i l'arrossegament d'un vehicle i els seus ocupants per la força del riu Ripoll.

La casa que s'ensorra a Sant Andreu es trobava en un estat molt precari, en el que seria un fet determinant davant les inclemències meteorològiques, tal com diu la crònica: "Estaven aquestes barraques, a una paret del carrer Nino, tocant al Manicomi de Sant Andreu. La pluja de tot el dia estovà els fonaments de la paret i quan el vent es convertí en huracà a quarts d'una de la nit, la paret no pogué resistir la seva força. Les barraques quedaren aixafades sota la runa." PUB. 02.09.1926 Pàg. 2. La tragèdia va trasbalsar la ciutat quan es va saber que sota la runa perdien la vida 6 persones i un noi de nou anys, Gregorio Gonzalez Ortega, va sobreviure però perd als seus pares i als dos germans petits de cinc i dos anys. A l'altre casa moren un home i el seu nebot.

A Sant Boi es produeix el més "estrany" dels accidents. Al principi de la nit, el riu Llobregat començava a créixer i a les cases de les parts baixes de la població ja entrava l'aigua i la foscor, produïda per una avaria elèctrica, augmentava la sensació d'angoixa. Aquesta angúnia es transformà en por quan els veïns del centre de la vila escolten una gran explosió: "A las diez y cuatro de la noche se escuchó una fuerte detonación que causó alarma en el vecindario, ya de por sí muy angustiado por las lluvias torrenciales que habían afectado al municipio durante todo el día, y que continuaban con la misma intensidad.
Fueron muchos los vecinos que, desafiando la violencia del incesante temporal, se aventuraron en salir a la calle para averiguar la procedencia de aquella estruendosa explosión, percatándose que las casas señaladas con los números 30, 32 y 34 de la calle Nueva de Madoz -- actualmente carrer Nou -- se encontraban medio derruídas y en estado ruinoso. Fuertes y desgarradores gritos de dolor orientaron a las primeras personas que acudieron al lugar hasta el punto de procedencia requiriendo ayuda, puesto que, como hemos explicado anteriormente, la oscuridad era total. Sin embargo, a pesar de estas serias dificultades, lograron sacar de entre los escombros, a Jaume Valls, que había salvado la vida por haberse arrojado desde la parte alta del inmueble al desmoronarse la pared maestra, con la fortuna de quedar bajo una viga que, al formar puente sobre él, le había evitado ser alcanzado por los cascotes, apreciándosele solamente ligeras quemaduras." Així ho explica Joan Vendrell i Campmany a seu bloc. Abans he dit que era un accident estrany pel fet que el que menys s'espera en un sinistre produït per la pluja torrencial sigui una explosió. La causa ens l'expliquen a La Publicitat: "La botiga era una tenda de queviures del senyor Jaume Valls, i en una dependència de la qual hi havia un dipòsit de carbur. El senyor Valls demanà auxili, i hi varen acudir alguns veïns. Un d'ells porta un llum encès i en acostar-se als bidons es produí una forta explosió, que causà un gran pànic als veïns del poble, que estava a les fosques per interrupció del corrent." PUB. 02.09.1926 Pàg. 2

Estat en que va quedar el vehicle de la família Mas Bagà.

L'altra tragèdia ocorregué per una combinació de imprudència i mala sort i va tenir un gran ressò perquè afecta a un industrial molt conegut a la Barcelona dels anys 20, que tenia diverses empreses en el món de la foneria.

La crònica explica l'accident: "Guiaba el coche el chofer, que también ha perecido ahogado, y del que sólo hemos podido averiguar que se llamaba Juan, y que había realizado ya otras veces el mismo viaje.

La primera etapa del viaje debió ya ser penosa a causa de la lluvia torrencial, que convertía los caminos en verdaderas lagunas. Con las precauciones necesarias llegó el coche, ya de noche, al sitio en que confluyen el río Ripoll y la riera de San Cugat, próximo a la barriada de Masrampinyo, del pueblo de Moncada.

Allí quedó atascado el coche, sin poder avanzar ni retroceder, en tanto que subía el nivel de las aguas y se hacía impetuosa la corriente, creando a los ocupantes del coche una situación angustiosísima.

Los vecinos de aquellos contornos dándose cuenta de ello, acudieron en auxilio de la familia Mas Bagá y desde los sitios más próximos lanzaron cuerdas consiguiendo que una de ellas llegara hasta el coche al que quedó atada. Pero la avenida era tan arrolladura, que arrastró al vehículo, rompiendo la cuerda que lo sujetaba, desapareciendo entonces entre las aguas los nueve ocupantes del automóvil y el individuo que, desde la orilla de la riera sujetaba la cuerda que estaba atada al automóvil." LVG. 02.09.1926 Pàg. 8

Hom pot pensar que la prudència dicta que és millor no creuar una riera que baixa plena mentre cau una pluja molt intensa però aquest tipus d'accidents continuen passant possiblement perquè es sobrevalora la protecció del vehicle i es menysprea la força de les aigües. Entre la gent es va córrer el rumor, que cal emmarcar en una època de lluita de classes molt activa, de que va ser l'industrial qui va obligar el conductor de travessar la riera però com diu Tomàs Grau, nascut aquell estiu del 26 a Sant Cugat, com ho podem saber si tots van morir. En definitiva, 10 morts més, els nou ocupants del cotxe i el veí que els ajudava, que incrementaven el nombre de víctimes del temporal.

A Gavà, un accident molt similar, i també amb un industrial com a protagonista, va acabar be i l'home i un empleat seu van poder sortir sans i estalvis de l'ensurt.

Però l'accident més greu, i on van haver més morts, va ser el descarrilament d'un tren que viatjava entre Barcelona i València, entre les estacions de L'Ampolla i L'Ametlla de Mar degut a corriment de terres a causa de la pluja que va malmetre les vies.

No hi ha millor testimoni que el del maquinista del tren que, tot i la gravetat de l'incident, no va patir seqüeles físiques: "Esta mañana ha llegado a esta ciudad, en el tren de las 9'4S, el maquinista Francisco Fenoyosa, que conducía la máquina del tren siniestrado. Viene profundamente afectado por la catástrofe. Aunque no padece lesión alguna, le aqueja una fuerte excitación nerviosa, que le impondrá, seguramente, unos días de cama.

Interrogado para que explicara como ocurrió la horrorosa desgracia, manifestó que a las doce y veinte minutos de la noche, con seis minutos de retraso tomó el gobierno de la máquina en Tarragona. La noche era oscura, horrible y la tormenta se desencadenaba horrorosa. Como llovía, a torrentes salió con muchas precauciones sin forzar la marcha aun a riesgo de tener más retraso del que ya llevaba.

Por la parte de la línea en que ocurrió la catástrofe —agregó— el itinerario me marca una velocidad media de 45 a 50 kilómetros por hora; pero por el mal tiempo que hacía, hice caso omiso de la necesidad de correr.

Poco a poco íbamos haciendo el viaje y al llegar a] kilómetro 219, entre las estaciones de Ametlla de Mar y Ampolla, oímos, el fogonero y yo, que se desprendía un montón de tierra y piedras por el lado derecho y nos dimos perfecta cuenta de que se obstríua la vía. Yo tiré a fondo el freno automático y la máquina dio un salto después del cual recorrió unos cincuenta metros fuera de la vía hasta que al descarrilar fue a empotrarse en el desmonte del lado izquierdo.

Dos coches de tercera quedaron empotrados uno dentro del otro en forma de petaca; el coche cama descarriló también y las demás unidades se sostuvieron en la vía.

El fogonero saltó por el lado del ténder, lanzado por la violencia del choque, y yo, sin saber de qué manera, me encontré en el suelo.

El momento fue de los que no se olvidan nunca más en la vida. Dos agentes de policía de escolta del tren salieron vía adelante con dirección a Ametlla, desde donde pudieron comunicar con Tortosa. Mientras tanto, el agua seguía cayendo torrencialmente.

Por los gritos de las víctimas nos dábamos cuenta de la magnitud de la catástrofe y calculamos que el número de victimas era muy grande.

Alumbrándonos por la débil luz de un farol recorrimos la línea y no es posible que dé idea del triste cuadro que se ofrecía a mis ojos." LVG. 03.09.1926 Pàg. 6. I continua describint imatges dantesques viscudes durant aquella nit fins que, a les 5 de la matinada, arriba el primer tren des de Tortosa amb auxilis, metges, empleats ferroviaris i autoritats. No cal afegir res més.

El balanç total de víctimes va ser molt elevat. 20 morts i 125 ferits de diversa consideració posaven punt i final a una de les nits més tràgiques del segle XX causades per la pluja torrencial.

"El nombre de morts que hi ha hagut en tot Catalunya, són 44. Veritablement, pocs temporals han causat tants estralls i han sembrat un dol tan gran al nostre país.

A més a més de les grans desgràcies de Ripollet, on el Besòs se n'endugué un automòbil amb nou persones i un salvador; del descarrilament del correu de València, que ha causat 20 morts, 35 ferits i 90 contusos; de l'explosió de Sant Boi de Llobregat, que causà la mort a tres persones; i de la caiguda d'una paret del manicomi de Sant Andreu, aixafant sota sis persones, hi han hagut cinc morts més. A Montcada, un llamp matà un home; entre els pobles de Llissà de Dalt i Llissà de Baix, aparegueren els cadàvers de dos captaires, un home i una dona, negats a la riera de Tenes; a Palafrugell, es negà també un veí; prop de València, l'aiguat va fer esllavissar un munt de sorra i colgà a sota a un treballador. El temporal fou general a tota la Península. A Catalunya, causà grans danys per tot, llevat de l'Alt Empordà i la Cerdanya; totes les collites estan perdudes, han caigut cases i parets, s'han destruït molts camins i carrers, han estat arrossegats ponts i passeres, etc. A distints llocs, hi han ferits.

En alguns punts de Catalunya, dijous tornà a ploure fortament; i en altres, divendres. Les pluges d'aquests dos dies no han estat molt fortes, però també han causat danys.

Les desgràcies foren degudes principalment, a la crescuda dels rius i rieres i a les filtracions de la terra.

Després del temporal del dia 14 d'agost, aquest altre. Estem de desgràcia. El sentiment de tot el poble ha estat immens." L'Esquella de la Torratxa. 10.09.1926 Pàg. 606

L'anàlisi estrictament meteorològic ens porta a parlar d'un fenomen relativament habitual en els mesos finals de l'estiu.

Al sud de la Península Ibèrica es forma una depressió relativa fruit de les altes temperatures de la superfície. Al mateix temps una depressió activa forma un tàlveg al golf de Biscaia que aportarà una injecció d'aire fred en capes mitges i altes. Aquest fred en alçada, en arribar a una Mediterrània sobre escalfada després de tot l'estiu, xoca amb la massa d'aire calent que es desplaça pel sud generant un moviment vertical a l'atmosfera que es posa de manifest amb en l'index CAPE (Energia potencial convectiva disponible) i que no és res més que l'aire fred en alçada cau perquè és més pesat i l'aire càlid de les capes baixes ascendeix troposfera amunt, aportant aquesta energia molt útil pel desenvolupament de grans nuclis de tempesta.

Pàgina del Butlletí del Servei Meteorològic d'Espanya (imatge superior) on analitza la situació atmosfèrica de l'1 de Setembre de 1926. Al mig, la reconstrucció isobàrica que delata la presència d'una depressió relativa al sud de la Península que aporta vents marítims sobre la costa catalana i una lleugera inestabilitat en alçada que va afavorir el creixement de grans núvols convectius. Aquesta inestabilitat queda palesa en el tercer mapa que mostra l'index CAPE (Energia potencial convectiva disponible).

Aquest xoc de masses d'aire, unit al flux de llevant i el poc gradient de pressió que es tradueix en vents horitzontals molt fluixets, tenia tots els ingredients per a pluges i tempestes amb intensitats molt grans i que acumulen quantitats importants. Algunes d'aquestes quantitats, enregistrades de les 7 del matí del 31 d'Agost fins les 7 de l'1 de Setembre, hi donen fe:

De vegades, quan analitzem un episodi meteorològic no ens posem a pensar en l'impacte social que va representar. Aquest estiu de 1926 va ser paradigma de com l'home hi pot fer front als embats del temps. Millorar la tecnologia ha ajudat a minimitzar riscos però el sentit comú encara no ha evolucionat tant com perquè segueixin passant desgràcies en situacions meteorològiques extremes. No es tracta de lamentar-se crèdulament adduint al canvi climàtic fets que han passat sempre i que hem oblidat, es tracta de aprendre dels errors i corregir-los per no ensopegar amb la mateixa pedra una vegada i una altra.