Hivern de 1859-60. Quan Barcelona va canviar

Barcelona és una ciutat que ha anat fent canvis al llarg dels temps però podríem dir que al llarg dels segles XIX i XX hi han hagut una sèrie de esdeveniments que, a mode de salts cronològics, l'han fet avançar en pocs anys el que hagués trigat dècades amb discussions i canvis de criteris.

El primer de tots, el que va permetre la gran expansió de la ciutat per tot el Pla, va ser l'enderroc de la Muralla de la Terra, la que constrenyia Barcelona envers els camps del voltant, i que es va portar a terme l'any 1854 després de dècades de lluites i protestes.

Els motius d'aquest desig els va plasmar Cerdà en una carta l'any 1861 on també mostra un cert desencís amb les classes dirigents que feien bona la dita l'un per l'altre i la casa sense escombrar: "El interés general, interés de trascendencia inmensa que así alcanza al propietario como al inquilino, como al fabricante, como al jornalero, á todas las clases así mas elevadas como mas humildes, ese interés que va en continuo aumento, pues tiene por objeto satisfacer una necesidad cada dia creciente y mas apremiante, ese interés aconseja y exige que se levanten muchos edificios de toda clase donde encuentren holgado é higiénico albergue el gran número de familias que solo pueden hallarlo harto mezquino y caro en demasía en el antiguo recinto de la ciudad. Y sin embargo ese interés de todos tan vivamente sentido y que á todos con tanta fuerza impulsa, no ha podido verse hasta el presente satisfecho."

La desaparició del cinturó emmurallat va fer imaginar una ciutat diferent, que pogués respirar, que pogués veure la llum del Sol i el cel blau. Això va portar un munt de discussions fins que el Govern de Madrid va encarregar un projecte a Ildefons Cerdà. que, malgrat els projectes presentats al concurs de l'ajuntament de Barcelona a posteriori en resposta al que es veia com una intrusió de les seves competències municipals, va ser el que es va portar a terme.

Plànol dissenyat per Antoni Rovira i que va guanyar el concurs de l'Ajuntament. Aquesta seria la forma de Barcelona si el Ministerio de Fomento de Madrid no hagués imposat el projecte de Cerdà.

Un altre esdeveniment que va marcar aquella tardor i hivern de 1859 i 1860 va ser la Guerra d'Àfrica contra el sultanat del Marroc i on Espanya va conquerir l'enclavament de Tetuan i Tanger. Aquesta guerra va tenir impacte a la població catalana degut als reclutaments de molts joves i la marxa de molts soldats al front des del port de Barcelona.

Des del 22 d'Octubre, que es coneix la declaració de guerra, els preparatius de material i tropes són constants. I enmig d'aquesta febre bèl·lica arriba el dia de Tots Sants, que es celebra amb un ambient molt festiu a la ciutat però que una bona ponentada va deslluir: "El viento que reinaba en las primeras horas de la tarde de ayer impidió que el paseo de la Rambla no presentara toda la animación y brillantez propia de semejante día, no obstante de que los cafés, fondas y confiterías estaban atestados de gente. En muchas calles y en muchas plazas se hacían rifas de dulces, pollos, pichones, botellas de licor, etc., habiendo sido detenidos por la Autoridad varios especuladores que admitían pequeñas apuestas en dinero, estableciendo una especie de rolinas ó juego de blancas y negras." DB. 2.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11096

Tanta va ser la força del vent que a l'observació del dia 1 posa "vendaval por la noche" amb vent del Nord-oest i la temperatura a les 2 de la tarda és de 25,1ºC per l'efecte escalfador del ponent o el mestral a les nostres terres. Però els vents venien acompanyats d'un front atlàntic que va deixar 4,6 mm i fa caure la temperatura doncs a les 2 de la tarda estan a 16,2ºC, gairebé 10 graus menys que el dia anterior. Som a dia 2 de Novembre, dia dels Difunts: "Lo lluvioso de la tarde de ayer no fue suficiente para impedir el que gran número de personas, obedeciendo a la fuerza de una piadosa costumbre, acudiesen á visitar el Camposanto." DB. 3.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11132

Durant la primera quinzena l'ambient meteorològic és molt suau, les temperatures oscil·len entre els 11 i 22 graus centígrads, però l'ambient social respira guerra ja que durant aquests dies salpen del nostre port diversos vaixells amb destí Marroc. De la mateixa manera que en aquella època encara eren habituals les rogatives per demanar favors divins de caire meteorològic, com per exemple demanar pluja quan hi ha sequera, també es fan rogatives pels soldats: "...no se descuidaba el impetrar con religiosas preces la bendición del cielo en pro de los que iban á exponer su vida defendiendo el ultrajado honor español." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 131

El dia 10 es produeix una baixada general de temperatures sense precipitació a Barcelona però amb les primeres neus al Pirineu: "El frío que se deja sentir de dos días á esta parte, según los periódicos y las correspondencias, es bastante general en varios puntos de Cataluña; asegúrase que ha nevado en la montaña." DB. 12.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11495

Aquesta guerra va aixecar la moral dels patriotes espanyols després d'haver perdut la majoria de les colònies americanes en la primera meitat del segle XIX. Cliqueu aquí per veure la imatge molt més gran.

El moviment meteorològic d'aquest mes de Novembre va seguir provocant més d'un mal de cap, a causa de la mala mar, als comandaments que tenen que donar l'ordre de marxar a moltes naus plenes de soldats.

El dia 17, al vespre, cau una forta granissada amb una baixada temperatures a nivells de ple hivern. Tant és que aquella nit Barcelona arriba als 2,5ºC: "Anoche, cosa poco común en la presente estación, cayó sobre esta capital una corta pero fuerte lluvia de granizo. Esto motiva que el tiempo haya refrescado notablemente." DB. 18.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11707

Però el que realment atura les tasques militars al port és la llevantada que comença la matinada del 21 al 22 de Novembre i que provocarà pluges intenses i algunes inundacions però temperatures molt suaus amb 16,3ºC aquella nit. Les precipitacions torrencials duren fins el dia 25 de Novembre i faran pujar el nivell de les aigües dels rius fins el desbordament. Les cròniques de l'episodi de pluges del 22 al 25 de Novembre es fan un lloc a la premsa del moment:

"El temporal de agua y viento que se dejó sentir en esta capital durante todo el día de ayer y parte de la noche anterior, no es felizmente de los que ocasionan alarma en nuestro puerto. La lluvia que ha caído en abundancia, y que parece haber sido bastante general, no dejará de ser beneficiosa para los sembrados." DB. 23.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11842

"Habiendo seguido lloviendo copiosamente y sin interrupción hasta las seis de la madrugada de este día, y presentándose muy gruesa la mar, varios buques no han podido salir del puerto. Según noticias, las lluvias habrán sido generales, y lo prueban el aumento de aguas que han traído los ríos vecinos y también la riera den Malla que ayer casi llegó á cubrir el puente de tablas del paseo de Gracia. Los vecinos de las tiendas y almacenes inmediatos á la Acequia Condal no han dejado de tener alguna alarma y de adoptar alguna prudente precaución.
En el muelle no ha ocurrido novedad, que sepamos. Las tripulaciones de los buques estaban prevenidas para el caso de que cambiara el fuerte viento que reinaba. Hemos oído decir que se ha encontrado muerto, á consecuencia según se cree del temporal, á uno de los vigilantes de los depósitos existentes sobre el anden." DB. 23.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11865

"Durante la última noche han caído, con cortos intervalos, grandes y copiosos chubascos. El tiempo sigue lluvioso. Continúan las avenidas de ríos. El Tordera está invadeable, escepto por la parte en que existe el puente tubular del ferro-carril del Este, situado á bastante distancia de la carretera Real." DB. 24.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11895

Per sort aquestes pluges no fan malbé la línia de tren que el dia 3 de Desembre s'inaugura a la comarca del Maresme: "El 3 tuvo efecto la solemne bendición del trayecto de Arenys de Mar á Tordera del ferro-carril del Este: las autoridades y personas que concurrieron á este acto observaron la belleza é importancia de las obras de construcción y del magnífico puente de hierro del Tordera, que ocupa una extensión de doscientos metros y pesa once mil quintales." Almanac del Diari de Barcelona. 1861 Pàg. 133

Les precipitacions són molt importants. A Barcelona es recullen 87,4 mm, amb un màxim de 57,6 mm el dia 23, però de ben segur que en molts llocs van superar amb facilitat els 100 mm.

Enmig de la pluja una penitència crida la atenció de la gent, tant que fins i tot ho expliquen al Diari de Barcelona: "En la noche del miércoles, sobre las ocho de ella, llamó estraordinariamente la atención publica una mujer de buen porte que, abrigada con un gran pañolón y despreciando lo lluvioso del tiempo, recorrió de rodillas, todo el trecho que media desde la iglesia de Belen hasta la parroquial del Carmen, en las Gerónimas, ante cuya última iglesia hizo al parecer una breve deprecación á presencia del gran gentío que la venia siguiendo y que comentaba, de muy diversos modos por cierto, la peregrina empresa que acababa de llevar a cabo. Asegúrase que acababa de cumplir un voto religioso, que respetamos aunque nos parezca algo absurdo la clase del mismo, y sobre todo el modo de realizarlo con tal alarde de publicidad, que escitó, de seguro, más la critica y el escándalo, que la devoción y el respeto. Creemos que las penitencias públicas no son propias de este siglo, ni mucho menos para ser ejecutadas en las calles de una gran capital." DB. 25.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11937

Però si aquest tipus de demostració de devoció religiosa ja no és propi del segle XIX, el que si és el pa de cada dia plujós és el fangar en que queda convertida Barcelona els dies de pluja. Encara no són asfaltats la majoria de carrers i això provoca molts problemes de mobilitat als que van caminant. Imagineu com quedarien les sabates, els pantalons o les faldilles?

"En estos días de lluvia la calle Princesa se halla intransitable, así por el lodo que hay en todo el centro de la misma, como por hallarse convertidas en un charco las aceras, que se encuentran sin asfaltar. Semejante estado de la vía pública es deplorable en todas partes de la ciudad, pero lo es más en la principal de sus calles, pues que como una sola puede considerarse la que arranca de la Rambla y termina en el paseo de San Juan. Llamamos sobre este particular la atención del Iltre. Señor Corregidor.
El camino de ronda en la parte que sirve de punto de comunicación entre el paseo de Gracia, la estación del ferro-carril del Centro y la carretera de Sarriá, se halla convertido en una especie de pantano que, al acabar de llover, no puede atravesarse sin llenarse de lodo hasta la rodilla." DB. 26.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11947

En un altre ordre de coses, durant aquests dies de pluja a Barcelona, molt lluny d'aquí es produeix un fet científic de gran impacte com és la publicació el 24 de Novembre de 1859 a Londres de L'origen de les espècies de Charles Darwin, que marcaria una visió completament nova sobre la espècie humana i la evolució. Avui és totalment admesa però aleshores va causar un veritable impacte tant a nivell científic com social ja que l'ésser humà deixava de tenir un origen diví i el vinculava a la resta de espècies animals amb tot el debat ètic que això comportava.

Fa 150 anys molta gent no assimilava el fet que hem evolucionat dels primats i la burla a Darwin va ser cruel.

I si la teoria darwiniana va causar un abans i un després en la ciència, un altre fet, esdevingut uns mesos abans, causaria un impacte tan gran a la nostra societat que podríem dir que ha canviat l'aspecte del planeta. El 27 d'Agost de 1859, es va perforar el primer pou de petroli "modern" quan Edwin Drake, a Pensilvània, als Estats Units, va fer un sondeig a la vall d’Oil Creek per a l’empresa Seneca Oil i després de mesos d’esforç el petroli va brollar espontàniament d’un pou de 21 metres de profunditat. Podríem dir que aquest descobriment va ser el inici de la febre del petroli que encara dura fins avui i que tants mals mediambientals ha fet al nostre planeta.

Però deixant de banda els fets històrics, Novembre acaba amb les conseqüències de les pluges torrencials i Desembre comença amb els primers freds destacables de la temporada. El vent de mestral anuncia una primera advecció de latituds septentrionals: "Hace dos días que reina un viento noroeste sumamente fuerte, lo que hace que aunque la graduación del termómetro no haya descendido notablemente, se perciba por las calles una sensación de frío bastante incómoda." DB. 03.12.1859 Ed. Matí. Pàg. 12189

La cruesa ambiental acaba veient-se reflectida amb unes dades termomètriques prou baixes per estar encara a la tardor: "Hoy el frío se presenta menos riguroso: ayer fue el primer día de este invierno en que el termómetro marcó la temperatura de bajo cero." DB. 5.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12281

El fred no dura gaire però és substituït per un ambient temperat i humit: "En la mañana de hoy se veian las calles, paseos y los alrededores de Barcelona veladas por una espesa niebla, cosa poco común en esta capital." DB. 06.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12313

La boira és indicativa de vents marítims que portaran pluja. El dia 7 de Desembre a Barcelona cauen 12,5 mm però aquesta vegada els aiguats afectaran de forma important a les comarques de la meitat sud, de manera que a Vilanova les fortes pluges provoquen danys als camps de cultiu. Els correus que arriben destaquen els danys: "Según las noticias, las lluvias de estos últimos días han sido muy generales en la provincia de Lerida y en su consecuencia la mayor parte de los caminos están intransitables. También en Valls las aguas han ocasionado pequeños desprendimientos en la carretera que de Tarragona conduce a Lerida, en el sitio denominado Coll de Lilla." DB. 12.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12483

Una ciutat molt densa envoltada de camps. Aquesta era la imatge que oferia Barcelona des de Montjuïc a principis de la dècada de 1860. La necessitat va fer enderrocar les muralles i expandir-se per la plana.

Una nova entrada d'aire fred s'abat a meitat de mes, com a colofó d'una tardor ben moguda, portant freds molt rigorosos ja que el dia 15 la màxima a la ciutat en prou feines ultrapassa els 5ºC: "Ayer y hoy estamos suportando los rigores de unos días más fríos del presente invierno; indícalo así el termómetro y el encontrarse helados la mayor parte de los estanques de los paseos." DB. 16.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12625

Sembla que el fred vol remetre però només és un parèntesi de temperatures normals: "Hoy el cielo ha amanecido ligeramente cubierto de nubes, y el frio que se deja sentir no es de mucho tan intenso como el de los dos últimos días, ni la helada de la noche ha sido tan fuerte. Ayer, á las siete de la mañana, el termómetro de Reaumur marcaba un grado, dos líneas bajo cero, temperatura estraordinariamente baja y poco común para el clima templado de que se disfruta en Barcelona. Lo riguroso de la temperatura termométrica se hacia aun más sensible por el viento que reinó constantemente durante los referidos días." DB. 17.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12657

Aquest mateix dia destaca al Diari de Barcelona la noticia d’una dona que és al terrat de casa seva penjant la roba i escalfant-se amb un braser degut al fred. El vent canviant i el vestit voluminós, propi de la època, provoquen la desgràcia. Se li cremen les robes i amb l'angoixa de treure-se-les i no poder, cau pel forat de l’escala on un home l’agafa, la cobreix i apaga el foc però queda molt mutilada.

El fred intens porta, finalment, la neu ben a prop de Barcelona. El dia 19 de Desembre plou durant gran part del dia a Barcelona amb temperatures al voltant dels 5ºC indicant que la neu era molt propera: "Ayer tarde desde el paseo y del glacis de la ex - puerta de Isabel II se divisaban cubiertas de nieve algunas de las montañas vecinas no lejos del Tibidabo: he ahí la causa del frio sumamente intenso que se dejó sentir después de tantas horas de lluvia. Tenemos noticias de que hay copiosas nevadas en varios puntos de esta provincia." DB. 20.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12726

Com veiem en el paràgraf anterior, parlen de que la neu és la causa del fred, concepte totalment erroni ja que la neu és la conseqüència i no pas la que provoca l'ambient fred. Ara tenim millors coneixements de la dinàmica atmosfèrica però encara és molt present a nivell popular la idea que el fred el porta la neu i no a l'invers.

Després de la nevada la matinada queda serena i permet una forta irradiació nocturna que deixa el termòmetre amb 0,0ºC de mínima: "La nevada de ayer parece haber sido muy general, tanto en la montaña como en las poblaciones de la costa de levante. Esta noche ha habido una fuerte helada y escarcha. La temperatura termométrica ha bajado, pero no tanto como se esperaba, atendido el riguroso frio que se dejaba sentir en la tarde de ayer." DB. 20.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12749

La neu i el fred afecten, com és de suposar, a gairebé tot el territori català. Per aquest motiu molts dels correus que arriben en fan referència: "Según carta que nos dirigen de Cardona, reina allí un frio tan fuerte cual no se había dejado sentir de muchos años á esta parte…" DB. 18.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12663

"Nos escriben de Vich que anteayer dia 19 nevó casi todo el dia y que ayer amaneció el dia sereno, haciendo un frio horroroso. El termómetro marcaba 8 grados bajo cero." DB. 21.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12781

"Según escriben desde Monistrol, había nevado mucho los días 15, 16, 17 y 18 en dicho punto y los alrededores, habiéndose desprendido de la roca que está encima de la fuente llamada “dels Monjus”, que es la más celebrada de aquella montaña, una masa de hielo que tenía diez y seis palmos de grueso." DB. 25.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12914

Sant Feliu de Guíxols a finals del segle XIX o, potser, a principis del segle XX.

Però voldria destacar una carta molt elaborada i molt agradable de llegir, enviada al Diari de Barcelona:

Carta de Sant Feliu de Guixols. 22 de Desembre de 1859:

"Tenemos el frio en casa, en la calle y por estos alrededores, de modo que es nuestro compañero inseparable por do quiera que vamos.
Por más que le cerremos las puertas, por más que intentemos obstruirle el paso y aún cuando al sentirle nos cubramos el rostro, hace de todo el mayor desprecio entrometiéndose y molestándonos sin atención ni respeto. Adversario ligero, sutil e invisible, no hallamos quites con que parar sus golpes: solo una reunión numerosa parece que le impone y ahuyenta, así como le mantiene á una respetuosa distancia un fuego continuo y bien nutrido.
No pudiendo penetrar por dentro, la tierra se reúne y amontona en su superficie; por este motivo se hallan cubiertos de escarcha y de hielo los montes que nos rodean y los campos y los caminos que tenemos á la vista.
Lo que tuvo de ardoroso el calor del pasado estío tiene de helado el frio del presente invierno: diríase que el aire necesita esta impregnación glacial para desquitarse de la que sufrió el último verano; si así es, creemos que no tardará en darse por satisfecho, porque la compensación se efectúa con la mayor rapidez.
El mercurio de los termómetros se acurruca y encoge como nosotros, mostrándose bajo cero de algunos días acá.
Solo la mar se muestra impasible cual si fuese agena á esta contienda que ha de sufrir la temperatura: mansa cual en los bellos días de la primavera deja que naveguen sin zozobra los marinos que la cruzan y los pobres pescadores á quienes ella da sustento.
¡Ojalá continúe en tan bonancible estado y disminuya el escesivo frio que tanto nos aqueja!
Afortunadamente tienen trabajo las clases jornaleras y no se presentan á nuestros ojos los tristísimos cuadros que la miseria crea: además, hay caridad y filantropía entre estos habitantes, y con tales circunstancias son un tanto llevaderas las épocas más calamitosas para los indigentes." DB. 23.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12871-72

Poc a poc, el fred baixa la seva intensitat però la pluja desllueix el dia de Nadal, evitant el passeig però omplint els llocs sota sostre: "La lluvia que cayó continuadamente en el día de ayer mantuvo completamente desiertos los paseos. No lo estuvieron empero los templos, los espectáculos y los establecimientos públicos." DB. 26.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12947

El dia de Sant Esteve, per contra, va ser el vent el que va molestar als barcelonins: "El fuerte viento que reinaba, aún más que la fiesta del día, motivó que se buscase un refugio en las diversiones públicas." DB. 27.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12993

L'any 1859 s'exhauria sense precipitacions i temperatures entre 10 i 20ºC, però el que més preocupava als catalans, i com no a tots els espanyols, eren les noticies de la guerra a l'Àfrica que començaven a arribar amb bons auguris que s'acabarien confirmant durant el hivern de 1860.