Ara neva menys que abans?

La neu i el fred han reflectit sempre la idea popular pel que fa a una suposada tendència climàtica. Tots hem escoltat més d'un cop allò de "ara neva menys que abans", afirmació que dita per algú que ja pentina canes sembla entrar dins de la categoria de veritat pontifical.

A Barcelona, més d'un cop, aquesta frase va seguida d'una explicació amb més o menys detalls, a quin més sorprenent, d'una nevada, millor dit de "la nevada". Òbviament es tracta de la gran nevada de Nadal de 1962 que ha eclipsat la resta de nevades que, com no, van ser molt més discretes i que no han quedat en l'imaginari popular.

Per deixar de banda la imprecisió creada per la mala memòria meteorològica que tots tenim, vull fer una aproximació merament estadística i sense cap interès de confirmar o desmentir la pregunta que dona per títol aquest tema.

Per mostrar una mica de seriositat i evitar un empirisme mal interpretat, no hi ha res millor que agafar les dades d'un observatori meteorològic amb personal entrenat per identificar de manera adequada qualsevol fenomen. A la nostra ciutat tenim l'Observatori Fabra que, des de fa més de 100 anys, està complint aquesta tasca diària sense cap interrupció de la sèrie de dades, ni tant sols un "forat", que pugui incrementar el marge d'error en el tractament estadístic posterior.

Les observacions al Fabra comencen el Gener de 1905 mesurant-se a la gàbia meteorològica que van instal·lar al terrat de l'edifici. Aquesta gàbia es baixa al jardí l'Octubre de 1913 al mateix lloc on segueixen fent-se actualment les observacions. Malgrat això, l'anotació dels dies amb diferents fenòmens no comencen fins l'any 1918, com es pot observar.

En aquest gràfic estan representats el nombre de dies que en un any natural s'ha observat neu a l'alçada de 400 metres sobre el nivell del mar, uns 100 metres per sota del cim del Tibidabo. En vermell estan els dies que ha nevat en un any concret i en negre he posat una línia de tendència que correspon a la mitjana mòbil de 10 anys. Però voldria remarcar que són els dies on ha nevat, des d'uns pocs flocs que ni tant sols han agafat al terra a la gran nevada que acumula més de 20 centímetres i congestes superiors al mig metre. És a dir, els dies amb condicions suficients per veure nevar.

La mitjana aritmètica dels darrers 95 anys és de 2,95 dies/any, és a dir, que nevi 3 dies l'any al nostre Tibidabo és la cosa més normal del món. La ciutat és un altre tema. L'any amb més dies de neu va ser 1956, amb 10 dies gracies a un Febrer memorable, seguit dels anys 1963 i 2010 amb 8 dies i una distribució més regular al llarg dels mesos hivernals.

La distribució de les nevades per mesos ens dona el mes de Febrer com a més nivós en la mitjana de 1918 fins 2012 amb 1,04 dies/any. Gener és el segon mes amb millor mitjana de dies, però no arriba a 1 dia a l'any, 0,86 dies/any, i Desembre supera per molt poc a Març amb 0,45 i 0,41 dies/any, respectivament. Als mesos de Novembre i Abril trobem les nevades més primerenques o més tardanes i els dies de neu són 0,08 i 0,09 dies/any, per tant, si al Febrer i al Gener neva gairebé cada any, en aquests mesos de tardor i primavera, no neva ni 1 vegada cada 10 anys.

Nevada del 28 de Febrer de 2005 amb un gruix destacable.

Fent una petita anàlisi hom pot veure, en primer lloc, una irregularitat anual marcada. Anys sense que nevi cap dia contrasten amb altres on la neu, ni que sigui testimonial, és habitual. Per altra banda, i ja que és una sèrie temporal, podem aplicar una línia de tendència de com està evolucionant el fenomen al llarg del temps.

La mitjana de 10 anys ens mostra que després d'un mínim a la dècada de 1920 augmenta la mitjana durant les dècades de 1930 i 1940 fins arribar a un increment màxim entre la dècada de 1950 i principi de la de 1960, posteriorment la neu apareix menys dies als anys 70 i després d'un petit repunt a la primera meitat dels 80, veiem una considerable davallada durant els anys de 1990 fins els primers anys del segle XXI. Des de 2003 els valors tornen a estar molt propers a la mitjana dels darrers 100 anys.

Per altra banda, el fred és un aspecte més subjectiu que per concretar-ho cal posar uns llindars estadístics. El que jo he utilitzat és un dels més habituals, els dies amb glaçada o dies en que la temperatura mínima és de 0,0ºC o inferior al termòmetre de la gàbia meteorològica.

Aquí també veiem una menor incidència de temperatures sota zero durant els anys de 1920 i un fort augment en la dècada de 1930 i 1940 on uns quants anys van tenir més de 15 dies amb mínimes inferiors als 0ºC. Els anys 50 i 60 van ser més irregulars amb els dos màxims de la sèrie, el 1956 i el 1963 amb 25 dies, que contrasten amb els 0 dies de 1961. Posteriorment, la tendència és similar a la de la neu, lleuger augment als 80 i baixada molt considerable als anys 90, entre 1988 i 1998 no hi ha cap any que passi dels 5 dies amb glaçada. Novament, entrat el segle XXI augmenten els dies amb mínimes negatives amb un màxim de 15 dies al 2010.

La estadística ens diu que la mitjana de dies amb mínimes sota el punt de congelació és de 7,61 dies/any en el període de 99 anys, entre 1914 i 2012, i que en la distribució mensual hi ha un petit canvi respecte a la neu. En aquest cas és Gener amb 2,93 dies/any el més fred, seguit de Febrer amb 2,34 dies. Desembre és clarament més fred que Març amb 1,52 dies/any per 0,60 del més on comença la primavera. Novembre, amb 0,21, també mostra una major incidència de dies freds que l'Abril que durant el període observat només va arribar dues vegades a 0,0º, casualment en dos anys seguits, 1972 i 1973.

El més de Febrer de 1956 va ser extraordinari tant per la intensitat del fred com per la seva durada.

Fins aquí la presentació i anàlisi dels paràmetres que utilitzem per valorar el fred durant els darrers 100 anys. Com a qualsevol estudi basat en la estadística podem treure conclusions variades, fins i tot contradictòries, si la nostra intenció és extrapolar-ho de cara al futur però abans de fer-ho m'agradaria que quedi clara la variabilitat al llarg del temps amb períodes amb poques nevades i poques glaçades i d'altres molt nivosos i freds, pels estàndards mediterranis, és clar. Si poguéssim allargar aquesta estadística en el passat veuríem com hi haurien més fluctuacions i canvis de tendència.

Per aquest motiu, utilitzar tendències lineals amb les dades passades i projectar-les al futur, com si d'una evolució lògica es tractés, pot portar a errors com el de l'aturada de l'escalfament que estem vivint aquest inici de segle XXI i que no s'havia previst, ans al contrari, totes les projeccions fetes a finals de segle XX, després de l'escalfament del darrer quart de segle, mostraven gràfics amb augments de temperatura "massa" eloqüents que no s'han complert ni de lluny.