Amb motiu del 40 aniversari de les inundacions de Setembre de 1971, la hemeroteca de La Vanguardia ha creat un document amb enllaços a les pàgines del diari que van fer referència a l'esdeveniment catastròfic i que és força interessant per fer un viatge en el temps i reviure aquells dies. També hi ha una galeria de fotos:
La Zona Franca inundada amb Montjuïc al fons
Mercabarna amb l'aigua al coll
Cotxes arrastrats per la riuadaQuè va passar?
El dia 20 de setembre de 1971 es van produir importants pluges a la pràctica totalitat de Catalunya i Aragó. Les precipitacions més intenses corresponen a Figueres amb 223mm i Esparraguera amb 308mm. L’episodi meteorològic es va estendre fins el dia 23, totalitzant-ne uns màxims pluviomètrics de fins a 400,5 mm a Terrassa i 390,6 a l’Alt Empordà essent les precipitacions més quantioses a la zona costanera del segle XX, només superades per les del 1987.
Es va desbordar el riu Llobregat amb un cabal màxim estimat de 3080m3/s, és a dir, 10 o 12 metres per damunt de la seva llera normal, perdent-se les collites del delta del Llobregat. A les comarques gironines, el desbordament del riu Tordera i del riu Güell va provocar el tall de transports i comunicacions així com la interrupció del subministrament d’energia elèctrica i aigua. Al balanç devastador de la pluja es va sumar el vent que a Barcelona va arribar a 112km/h. La crescuda va ser superior a la que van assolir les riuades de 25 de setembre de 1962 i va ser la causa directa d'un total de 21 morts, 14 dels quals a la província de Barcelona. Les pèrdues van pujar fins els 7000 milions.
Les localitats més afectades van ser les del Delta del Llobregat, en especial Cornellà, El Prat i Hospitalet, i també Martorell i Terrassa. Les comarques del Gironès i l'Empordà també es van veure molt afectades.
Perquè va passar?
Les pluges torrencials i les inundacions es van anant succeint entre el dia 19 i el dia 22, amb un màxim evident el dia 20. La intensitat de l’episodi es va deixar sentir sobretot a la província de Barcelona. La responsable d’aquestes inundacions va ser una depressió aïllada en nivells alts de l'atmosfera, coneguda com DANA o Gota Freda, molt marcada en 500hPa que el dia 18 es va despenjar des d’Irlanda fins la latitud de Castella, desapareixent el dia 22 per Galícia. El dia de màxima eficiència de l’episodi, el mencionat dia 20, l’embussament d’aire fred es detectava a sobre la conca cantàbrica i des de els 850hpa fins molt amunt (100hPa), donant lloc en superfície a una baixa relativa entre Llevant i Algèria (veure mapes).
El dia 20 de setembre de 1971 es van produir importants pluges a la pràctica totalitat de Catalunya i Aragó. Les precipitacions més intenses corresponen a Figueres amb 223mm i Esparraguera amb 308mm. L’episodi meteorològic es va estendre fins el dia 23, totalitzant-ne uns màxims pluviomètrics de fins a 400,5 mm a Terrassa i 390,6 a l’Alt Empordà essent les precipitacions més quantioses a la zona costanera del segle XX, només superades per les del 1987.
Es va desbordar el riu Llobregat amb un cabal màxim estimat de 3080m3/s, és a dir, 10 o 12 metres per damunt de la seva llera normal, perdent-se les collites del delta del Llobregat. A les comarques gironines, el desbordament del riu Tordera i del riu Güell va provocar el tall de transports i comunicacions així com la interrupció del subministrament d’energia elèctrica i aigua. Al balanç devastador de la pluja es va sumar el vent que a Barcelona va arribar a 112km/h. La crescuda va ser superior a la que van assolir les riuades de 25 de setembre de 1962 i va ser la causa directa d'un total de 21 morts, 14 dels quals a la província de Barcelona. Les pèrdues van pujar fins els 7000 milions.
Les localitats més afectades van ser les del Delta del Llobregat, en especial Cornellà, El Prat i Hospitalet, i també Martorell i Terrassa. Les comarques del Gironès i l'Empordà també es van veure molt afectades.
Perquè va passar?
Les pluges torrencials i les inundacions es van anant succeint entre el dia 19 i el dia 22, amb un màxim evident el dia 20. La intensitat de l’episodi es va deixar sentir sobretot a la província de Barcelona. La responsable d’aquestes inundacions va ser una depressió aïllada en nivells alts de l'atmosfera, coneguda com DANA o Gota Freda, molt marcada en 500hPa que el dia 18 es va despenjar des d’Irlanda fins la latitud de Castella, desapareixent el dia 22 per Galícia. El dia de màxima eficiència de l’episodi, el mencionat dia 20, l’embussament d’aire fred es detectava a sobre la conca cantàbrica i des de els 850hpa fins molt amunt (100hPa), donant lloc en superfície a una baixa relativa entre Llevant i Algèria (veure mapes).
Com va passar?
Les pluges es van iniciar entre la mitjanit i les 7 del matí del dia 20, amb excepció de les zones muntanyoses en les que va ploure la tarda i la nit del dia 19. El cel va romandre cobert tot el dia del desastre, encara que la pluja fou deguda principalment a ruixats de curta durada, tempestes amb fort aparell elèctric i també fenòmens severs, com podria ser un esclafit a Barcelona, sobre tot a primera hora de la tarda. Per aquest motiu a Barcelona eren aliens al que succeïa molt a prop:
"Los aguaceros caídos en Barcelona ciudad, por la mañana y por la tarde, fueron de escasa duración y no hicieron sospechar que en diversas zonas de la región se registraran tormentas de extraordinaria magnitud. La lluvia caída en la ciudad no fue elevada: 9,1 litros por metro cuadrado en 24 horas. A última hora de la tarde, pese a la dificultad de las comunicaciones motivada por averías causadas por los temporales, nos llegaba la noticia del desbordamiento del Llobregat en Martorell...
En Barcelona ciudad, la lluvia no causó graves perjuicios. No hubo demanda de auxilio o de ayuda por inundaciones, ni siquiera de las azoteas que es lo que suele ocurrir en fuertes aguaceros a causa de obstruirse los sumideros. Sin embargo el fuerte viento que se desencadenó por la tarde, después de una fuerte lluvia, causó daños." La Vanguardia. 29-09-1971. pàg. 4.
Les quantitats van ser extraordinàriament variables. El dia 20, a les comarques del voltant de Barcelona trobem des dels anomenats 308 mm a Esparraguera, 166 a Sant Llorenç de Munt, 108 a Granollers, 42 a l'aeroport del Prat, 26 a l'observatori Fabra i 9,1 mm a les Drassanes. En tot l'episodi en conjunt les quantitats recollides a Barcelona són més grans perquè la pluja caiguda el 23 de Setembre va ser més important. Així en tots els dies a Terrassa mesuren 400 mm, a l'aeroport 149 i al Fabra 92 mm.
Les pluges es van iniciar entre la mitjanit i les 7 del matí del dia 20, amb excepció de les zones muntanyoses en les que va ploure la tarda i la nit del dia 19. El cel va romandre cobert tot el dia del desastre, encara que la pluja fou deguda principalment a ruixats de curta durada, tempestes amb fort aparell elèctric i també fenòmens severs, com podria ser un esclafit a Barcelona, sobre tot a primera hora de la tarda. Per aquest motiu a Barcelona eren aliens al que succeïa molt a prop:
"Los aguaceros caídos en Barcelona ciudad, por la mañana y por la tarde, fueron de escasa duración y no hicieron sospechar que en diversas zonas de la región se registraran tormentas de extraordinaria magnitud. La lluvia caída en la ciudad no fue elevada: 9,1 litros por metro cuadrado en 24 horas. A última hora de la tarde, pese a la dificultad de las comunicaciones motivada por averías causadas por los temporales, nos llegaba la noticia del desbordamiento del Llobregat en Martorell...
En Barcelona ciudad, la lluvia no causó graves perjuicios. No hubo demanda de auxilio o de ayuda por inundaciones, ni siquiera de las azoteas que es lo que suele ocurrir en fuertes aguaceros a causa de obstruirse los sumideros. Sin embargo el fuerte viento que se desencadenó por la tarde, después de una fuerte lluvia, causó daños." La Vanguardia. 29-09-1971. pàg. 4.
Les quantitats van ser extraordinàriament variables. El dia 20, a les comarques del voltant de Barcelona trobem des dels anomenats 308 mm a Esparraguera, 166 a Sant Llorenç de Munt, 108 a Granollers, 42 a l'aeroport del Prat, 26 a l'observatori Fabra i 9,1 mm a les Drassanes. En tot l'episodi en conjunt les quantitats recollides a Barcelona són més grans perquè la pluja caiguda el 23 de Setembre va ser més important. Així en tots els dies a Terrassa mesuren 400 mm, a l'aeroport 149 i al Fabra 92 mm.
L'hospital de Bellvitge, en plena construcció i completament anegatSi un fet positiu va portar aquesta desgracia serà la canalització dels darrers quilòmetres dels rius Besòs, Ter i altres de les comarques de Girona. El riu Llobregat, que les obres estaven aprovades per decret-llei des de l'octubre de 1962, pocs dies després de les altres fatídiques inundacions, no es va canalitzar, fet que va desfermar fortes protestes veïnals, com s'explica en aquest document dels Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo:
"...llegaron en septiembre del 71 las catastróficas inundaciones que afectaron de una manera especial y extraordinaria a la comarca del Baix Llobregat. Casi inmediatamente comenzaron a surgir las protestas de la población de Cornellá que resultó ser la más afectada con unos balances de pérdidas impresionantes. Esto supuso la aparición de un nuevo grupo de presión para la realización del proyecto..."
Les obres de canalització del primer tram del Llobregat des de Molins de Rei fins el mar, es van adjudicar finalment el 14 d'octubre de 1974.
"...llegaron en septiembre del 71 las catastróficas inundaciones que afectaron de una manera especial y extraordinaria a la comarca del Baix Llobregat. Casi inmediatamente comenzaron a surgir las protestas de la población de Cornellá que resultó ser la más afectada con unos balances de pérdidas impresionantes. Esto supuso la aparición de un nuevo grupo de presión para la realización del proyecto..."
Les obres de canalització del primer tram del Llobregat des de Molins de Rei fins el mar, es van adjudicar finalment el 14 d'octubre de 1974.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada