Abril de 1787. Processons passades per aigua

Actualment relacionem la Setmana Santa amb el període vacacional primaveral després d'un llarg trimestre hivernal en el que intentem gaudir de la natura, sortint de forma massiva ja sigui al mar, a la muntanya o be a la recerca de les tradicions culturals o religioses. En definitiva, és un període de lleure curt que cal aprofitar intensament.... però estem a la primavera, estació canviant en la que la pluja és bastant habitual. I és que realment mai plou a gust de tothom.

Fa més de 200 anys no era temps de vacances, de fet les vacances no existien, en prou feines algun dia de celebració permetia a la gent gaudir d'una sortida al camp o en peregrinació a alguna ermita dedicada a algun/a sant/a.

La Setmana Santa era temps de processons i gairebé cada dia en sortia alguna. Per saber com es vivia aquesta setmana a finals del segle XVIII el Baró de Maldà és una font molt fiable gracies al seu fervor religiós i si afegim el seguiment habitual de la situació meteorològica unit a la seva fina ironia, tenim el quadre complet d'aquella setmana de recolliment i oració.

El passeig de l'Esplanada de Barcelona a finals del segle XVIII, època en la que el Baró de Maldà ens fa aquestes narracions. Foto extreta de Barcelona : Imatges amb història.

Tot seguit una selecció de textos del Calaix de sastre, manuscrit on el Baró de Maldà escrivia noticies, reflexions i el tarannà diari de Barcelona. En aquest cas som a l'any 1787 i s'acosta Setmana Santa que cau a primers d'Abril. Llegint al Baró i mirant les observacions del Dr. Salvà sabem que el Febrer i Març de 1787 van ser poc plujosos, tant que el Baró anota:

"Dia 22 de Mars (...) Lo temps, no havent plogut de dias, ó prou distancia de temps encaraqué seré es incomodo per la polsaguera que alza lo vent de estos dias, sent yá en la lluna de Mars, que sol ser variable anys mes, anys menos."

Sembla ser que el Gener havia estat molt plujós i la poca evaporació hivernal havia permès als cultius aguantar dos mesos secs però acabant Març ja comença a fer falta l'aigua:

"Dia 31 de Mars havent amanescut nubol, ó emboyrat, disposantse lo temps per pluja, que bastant se necessita á comensat á plourer á dos quarts de onse abans de mitgdia, y á estonas prou fort, continuant medianament en plourer tot lo dia y entrada de nit, indicant ser duradera, per la molta humitát de las pedras y tirár los llevants, ó lo vent de llevant."

I arriba el primer dia de celebració religiosa, el Diumenge de Rams i la processó dels armats que encara es fa a molts llocs de Catalunya. El dia anterior, com hem llegit, va ser passat per aigua. Es mullarà el Capità Manaia i els seus armats??

"Lo Diumenge de Rams 1 de Abril amanesqué seré, per conseguent plausible ab lo Sol, y limpia la admosfera en son blau celeste, però azia la tarde desde la una en avall se aná ennubolant, y tant que á las 5 horas amenazaban los nubols alguna pluja, com en efecte comensaren á caurer tals quals gotas en ocasió que lo Capitá manaya ab los armats ab lo demés seguit de la Professó exint del Bonsuccés cerca de 6 horas anaban venint á 6 horas y mitja per la plaza de Santa Anna, entrantsen á suplugár lo Capitá manaya ab los armats á la entrada de Casa Castellbell indecisos vist lo temps si proseguirían en devánt, ó si sen tornarían, pará lo gotejar y continuaren avánt, no plovent gota mentres que los misteris y demés de la Professó continuaba son curs dret á Palacio, mes al tornár no pogué ab lo degut ordre, per havér tornat a plovisquejar, tornantsen á entrar lo Capitá manaya y Armats á la entrada de Casa Castellbell; tirant los misteris per son cap, excepto la Congregació Los Religiosos y los de las atxas ab casacas negres que acompañaren á la mare de Deu ab la Santa Espina, y no ab la del cor y set espasas sense el talam á la Iglesia del Bonsuccés de Pares Servitas y despues acompañaren altres ab atxas á Maria Santissima dels Dolors sota talám.
Lo numero de Congregants era de alguns 240 més, ó menos, anant calsats los que duyan improperi per causa del temps. Molta gent de per tot more solito."

More solito ve a significar com és habitual, com també ho seria la utilització de expressions llatines en els seus escrits.

Passa el primera processó amb una certa normalitat i ara venen uns dies més tranquils. Malgrat la pluja, una societat eminentment agrícola i religiosa agraeix l'aigua com un be de Deu.

"En lo seguent dia 2 de Abril, dilluns de la Semana Santa feu lo temps nubol y plogué molta part del dia, havent fet gran bé en la terra per sá bastanta sequedat y los sembrats que yá patian dias había.

Dimars Sant feu un hermós dia, havent estat en lo antecedent lo Plenilunio de Mars."

Gravat del segle XIX amb el Capità Manaia i els armats.

Arriba Dijous Sant, dia important, tradicionalment la mort de Jesucrist, i una nova processó en un dia passat per aigua amb l'afegit, important per un noble, de que els cotxes de cavalls no poden circular, tal com diu el Baró, i això fa que, en una Barcelona amb carrers gairebé sense empedrar, un acabi amb fang fins les orelles.

"Dijous Sant 5 de Abril há amanescut lo dia ab pluja yá de bon matí y há continuat á plourer á estonas fort, á estonas menos, y en altres plovisquejár fins á mitgdia, no plovent en la tarde si que nubulosa com al dematí, ab tot, lo tems perillós de pluja que estorva á la gent á seguir comodament los monoments ab los sots de aygua y fanch pels carrers no podent anár las Señoras y Señors en coche ab la incomoditat del fanch, per ser vedát en Dijous y Divendres Sant. Lo Professó del Pi ab tot de ser lo temps nubol se es feta, y isqué lo Capitá manaya ab los armats á 6 horas y mitja comensant á pasár per lo carrér del Pi á 3 quarts de 7 tocats y mantenintse fins á casi acabár de pasár los Misteris, ó pasos, lo temps sens plourer gota aná bé, después comensant á caurer tals quals gotas casi rés proseguí ab molt pocas pausas y al venir la Congregació comensánt á plovisquejár há anat depresa, caminánt los Congregants ab pás algo acelerát y per ultim no dexantse. Los Srs Capellans del Pi, fora de pochs ab atxa devant del Sant Sepulcre los de detrás amunt y avall ab la pluja á la esquena, y há acabat de pasár per lo carrér del Pi la Professó á dos quarts de 9 y penso que sen haurá entrat la Congregació Capellans del Pi y Sant Sepulcre á la Seu, per havér comensat á rajár las canals á cerca de las 9 horas, y es dable, que luego de donár lloch lo temps Congregació Srs Capellans y St Sepulcre sen tornaran al Pi y de alló ben enfangats."

I veient el panorama atmosfèric, arriben les primeres suspensions.

"Dia 6 de Abril Divendres Sant amanesqué ab pluja, havent plogut bé en la nit. Per lo tant, ab tot de no plourer desde las 8 horas en avall, no se há feta la Professó de Jesus nazareno dels Trinitaris Descalzos. Desde las 10 se ha serenát lo temps y exit lo Sol, mostrantse lo cel blau azia ponent, continuant seré y nubol, tapantse y destapantse lo Sol á principis de la tarde, y continuánt aixi en la hora present 3 quarts de 5. Se feu la Professó de la Mercé ab lo mateix lluhiment dels antecedents anys, y havent comensat á eixir envés 6 horas se retirá tota cerca de las 10 havent fet bona nit y quieta.

Disabte sant amanesqué lo dia nubol y en la tarde á 3 horas plogué fort ab mescla de calamarsa, que durá cosa de mitja hora ó tres quarts venint la turbonada de la vanda de Ponent."

Les processons i manifestacions religioses per motius tant diversos com demanar que plogui o que ho deixi de fer, estan completament arrelades a la nostra història. Imatge de finals del segle XIX de la Processó de Corpus a Terrassa.

La Setmana Santa ja s'acaba i la inestabilitat segueix. Cap dia se'n lliuraria de l'aigua del cel.

"Dia 8 de Abril Diumenge solemnisim de la resurrecció de Jesu Christ Señor nostre. Dia de Pasqua. Fou nubol y en la tarde envés 5 horas ó 6 se manifestá molt negra ó obscura la admosfera en tota la part de Llevant azia al Vallés, y la costa, denotant pluja forta ó calamarsada la que no arribá á Barcelona fora de plovisquejár un poch á entrada de nit, però después desde la mitja nit en amunt há fet algun xafach de aygua, no corresponent lo temps á tan alegre festivitát fora de las Iglesias, per no poderse pasejár.

En tal dia 9 de Abril (...) ...y fora entoldát lo pati ab telas blancas y dobles telas per causa de la pluja havent yá plogút casi en tot lo dematí fins á 10 horas, y en la nit á 7 horas y mitja alló de un remansat de aygua, que durá poch y nons mullá; bé que á durár no se com hauria anát alló."

Els ruixats acompanyaran als barcelonins fins després de Setmana Santa, ja immersos en la Pasqua. El Baró de Maldà ens narra una divertida escena de corre-cuites. Per situar-vos, la riera d'en Malla transcorre per el que avui seria la Rambla de Catalunya i Jesús era un petit nucli pertanyent a Gràcia situat aproximadament a l'inici del carrer Gran de Gràcia.

"Dimars de Pasqua, 10 de Abril feu lo dia com de Lluna de Mars; moltas nuboladas y poca, ó ninguna serenitát havent plogut fort en la tarde envés Gracia y Collsarola, á 5 horas, y despues á las 6 comensá á plovisquejar sobre la riera den malla, Jesús y Barna, que la del poble que habia anát afora á paseig bon goig de correr y las donas ab las faldillas al cap entrantsen á la ciutát.

Dia 11, Dimecres feu un dia clár enterament, fora de tal qual nubolet de no rés, azia tramontana, per conseguent plausible per anár hom á paseig á muralla y afora."

I aquí acaba la pluja, que deslluí les celebracions just en la setmana més intensa de tot l'any.

Per conèixer la evolució de la Setmana Santa al passar dels segles, mireu aquest enllaç.