Units amb aquest esdeveniment meteorològic trobem dos aspectes recurrents: la part lúdica i la crítica als governants.
Tots sabem, perquè tenim molt present encara les conseqüències de la nevada de Març de 2010, com les incomoditats posteriors a una nevada important són grans i en alguns casos per la negligència dels òrgans de govern i de les empreses a ells vinculades.
L'any 1914 Barcelona començava a ser una ciutat molt activa i gran, només faltava l'agregació de Sarrià l'any 1921 per a tenir les dimensions actuals, però ja tenia uns 600.000 habitants, població que s'havia doblat en poc més de 20 anys. El problema era que els serveis de l'ajuntament no van augmentar en eficàcia en la mateixa progressió.
El problema de la neteja dels carrers va quedar en evidència després d'aquesta gran nevada, poc habitual però no excepcional, a la nostra ciutat. El setmanari Cu-Cut fa una crítica irònica del desgavell d'aquells dies: "La neu i les glaçades consegüents d'aquesta setmana han demostrat que, en quant a elements i personal de llimpiesa, el magnífic ajuntament està la meteixa altura que Vila-verruga. ¿On són les célebres brigades municipals, que tant soroll fan per què no's desmunicipalitzin més serveis? ¿On, els elements del Foment d'obres dels germans Torres i d'en Miró i Trepat, que's vanten d'ésser imprescindibles per a tota solució del problema de la neteja? Sort dels bombers, que s'han portat com uns homes de veres fent un treball pesadíssim amb una temperatura que... ríguin-se, cavallers, de la fret negra de Girona, del frio industrial, i d'altres falornies! Decididament -amb perdó de l'Atracció de Forasters- Barcelona és ciutat d'hivern! I d'hivern de órdago!" Cu-Cut. 22-01-1914.
Tots sabem, perquè tenim molt present encara les conseqüències de la nevada de Març de 2010, com les incomoditats posteriors a una nevada important són grans i en alguns casos per la negligència dels òrgans de govern i de les empreses a ells vinculades.
L'any 1914 Barcelona començava a ser una ciutat molt activa i gran, només faltava l'agregació de Sarrià l'any 1921 per a tenir les dimensions actuals, però ja tenia uns 600.000 habitants, població que s'havia doblat en poc més de 20 anys. El problema era que els serveis de l'ajuntament no van augmentar en eficàcia en la mateixa progressió.
El problema de la neteja dels carrers va quedar en evidència després d'aquesta gran nevada, poc habitual però no excepcional, a la nostra ciutat. El setmanari Cu-Cut fa una crítica irònica del desgavell d'aquells dies: "La neu i les glaçades consegüents d'aquesta setmana han demostrat que, en quant a elements i personal de llimpiesa, el magnífic ajuntament està la meteixa altura que Vila-verruga. ¿On són les célebres brigades municipals, que tant soroll fan per què no's desmunicipalitzin més serveis? ¿On, els elements del Foment d'obres dels germans Torres i d'en Miró i Trepat, que's vanten d'ésser imprescindibles per a tota solució del problema de la neteja? Sort dels bombers, que s'han portat com uns homes de veres fent un treball pesadíssim amb una temperatura que... ríguin-se, cavallers, de la fret negra de Girona, del frio industrial, i d'altres falornies! Decididament -amb perdó de l'Atracció de Forasters- Barcelona és ciutat d'hivern! I d'hivern de órdago!" Cu-Cut. 22-01-1914.
Les incomoditats de passejar per la Rambla nevada.
En la mateixa línia irònica però més punyent, recordant que les reivindicacions i les lluites laborals són cada vegada més presents, La Vanguardia publica un article molt crític: "Como son, raras aquí las nevadas -gracias á los desvelos de los que preconizan de Barcelona como ciudad de invierno- causó la de anteayer una especie de alborozo, casi la sensación de lo desconocido, ya que para muchos jóvenes -incluyendo á los talluditos- era un espectáculo completamente nuevo el contemplar totalmente vestida de blanco la ciudad. En realidad parecía otra, y envueltos en el sudario de nieve, hasta el rincón de calle, el paseo, el jardín, el monumento, que nos es más familiar y conocido, cobraban aspecto totalmente distinto. El campanario vecino, los árboles y faróles, los bancos del jardín público, el tejado de enfrente, todo, ofrecía el efecto de una ciudad rusa, de una decoración de «Boheme» ó de «Los dos pílletes» ó de un nacimiento.
Alegra la vista un monte nevado; está muy bien la nieve espolvoreando como de azúcar los jardines y tejados y colocando caprichosos casquetes á las fiquras de los monumentos, poniendo marciales hombreras á las esculturas de mujer y un niveo boá á las estatuas de Prim ó de Clavé.
Pero que la nieve perdure y se congele en las calles, hasta en vías tan concurridas é importantes como las del Ensanche, el paseo de Colón, etc., donde los vecinos tienen que abrir senderos para poder salir de casa; y que cuando hace falta que se vean lucir los servicios de las numerosas brigadas de limpieza que Barcelona sostiene, solamente se limpien con escaso personal y aun utilizando á los bomberos, las cuatro ó cinco vías principales, eso ya no es tan bonito, aunque sí igualmente caprichoso.
Viene á cuento recordar al flamante Consistorio, por si puede ó quiere poner remedio, un párrafo íntegro de la reseña que publicamos hace veinte días del mitin de los obreros municipales, de los obreros que trabajan, se entiende, en el que valientemente se expuso la corruptela que mina la administración municipal. Helo aquí:
«Algunos de los oradores se lamentaron de que en determinados servicios sólo trabajen unos cuantos infelices, menos en número que los jefes, por un sueldo que no basta á cubrir las necesidades de la familia más modesta, y que en cambio figuren en la nómina muchos señores que no trabajan y cobran, siendo una sangría para el erario municipal, el cual, á causa de los que toman el Ayuntamiento como un asilo, no está bien servido teniendo que hacer el trabajo de los que no van más que á cobrar, unos pocos empleados de poco sueldo y sin padrinos.»
Asi se explica que quede la nieve en las calles dos días después de la nevada y que muchos de los que debieran quitarla, digan para su capote, viendo caer tranquilamente los blancos copos: — ¡pa mí que nieva!" LV. 17-01-1914.
No tot van ser incomoditats i crítiques. Destacable va ser el fet que per primer cop, i potser únic, la neu caiguda el dijous 15 de Gener i el fred que la va mantenir fins el cap de setmana van permetre que tingués lloc una competició d'esports d'hivern a Vallvidrera organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya. Els diaris s'en van fer ressò, en especial els esportius com El Mundo Deportivo, llavors setmanari i que ho publica el 22-01-1914.
Alegra la vista un monte nevado; está muy bien la nieve espolvoreando como de azúcar los jardines y tejados y colocando caprichosos casquetes á las fiquras de los monumentos, poniendo marciales hombreras á las esculturas de mujer y un niveo boá á las estatuas de Prim ó de Clavé.
Pero que la nieve perdure y se congele en las calles, hasta en vías tan concurridas é importantes como las del Ensanche, el paseo de Colón, etc., donde los vecinos tienen que abrir senderos para poder salir de casa; y que cuando hace falta que se vean lucir los servicios de las numerosas brigadas de limpieza que Barcelona sostiene, solamente se limpien con escaso personal y aun utilizando á los bomberos, las cuatro ó cinco vías principales, eso ya no es tan bonito, aunque sí igualmente caprichoso.
Viene á cuento recordar al flamante Consistorio, por si puede ó quiere poner remedio, un párrafo íntegro de la reseña que publicamos hace veinte días del mitin de los obreros municipales, de los obreros que trabajan, se entiende, en el que valientemente se expuso la corruptela que mina la administración municipal. Helo aquí:
«Algunos de los oradores se lamentaron de que en determinados servicios sólo trabajen unos cuantos infelices, menos en número que los jefes, por un sueldo que no basta á cubrir las necesidades de la familia más modesta, y que en cambio figuren en la nómina muchos señores que no trabajan y cobran, siendo una sangría para el erario municipal, el cual, á causa de los que toman el Ayuntamiento como un asilo, no está bien servido teniendo que hacer el trabajo de los que no van más que á cobrar, unos pocos empleados de poco sueldo y sin padrinos.»
Asi se explica que quede la nieve en las calles dos días después de la nevada y que muchos de los que debieran quitarla, digan para su capote, viendo caer tranquilamente los blancos copos: — ¡pa mí que nieva!" LV. 17-01-1914.
No tot van ser incomoditats i crítiques. Destacable va ser el fet que per primer cop, i potser únic, la neu caiguda el dijous 15 de Gener i el fred que la va mantenir fins el cap de setmana van permetre que tingués lloc una competició d'esports d'hivern a Vallvidrera organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya. Els diaris s'en van fer ressò, en especial els esportius com El Mundo Deportivo, llavors setmanari i que ho publica el 22-01-1914.
Retall de El Mundo Deportivo.
Tots els detalls de l'esdeveniment els podem llegir al butlletí de Febrer de 1914 del Centre Excursionista de Catalunya amb imatges evocadores com, per exemple, aquestes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada