Hivern de 1963. El gran hivern del segle XX. Primera part.

El hivern de 1962-1963 va estar marcat a les nostres contrades per la gran nevada barcelonina del dia de Nadal, amb gruixos a la mateixa ciutat de gairebé mig metre, però aquella nevada va ser un dels nombrosos episodis de fred de aquell històric hivern i, com correspon, mereix un article en exclusiva.

I si aquí va fer un fred digne de la famosa màxima periodística per emfatitzar el caràcter històric de la situació, "ni els més vells han vist res semblant...", si mirem el que va passar a Europa Occidental va ser molt més fort. Tant és així que a la Gran Bretanya, conegut com The Big Freeze of 1963, és el tercer hivern més fred des de 1659 que hi han dades i només superat en aquests 353 anys per l'hivern de 1683-84 i el de 1739-40.

Uns exemples del fred extrem que van viure podeu veure-ho als següents vídeos, el primer d'Anglaterra i el segon dels Països Baixos.

• Gran Bretanya

• Holanda

Històricament, aquell hivern venia de una "tardor calenta", com s'anomena en política, doncs el mes d'Octubre precedent es va produir la crisi dels míssils de Cuba que va representar els moments de major tensió entre els Estats Units i la Unió Soviètica durant tot el període de la Guerra freda degut a la instal·lació de plataformes de llançament de míssils soviètics en territori cubà i que els permetria atacar als nord-americans.

Veient aquest magnífic documental sobre l'esdeveniment, ens podrem fer una idea de perquè vam estar tan a la vora de l'abisme.

Barcelona, al Febrer de 1963, començava a gaudir del conegut desarrollismo, període de bonança econòmica afavorida per l'arribada d'ajudes econòmiques americanes i el desenvolupament del turisme que es concretaria en els "Planes de Desarrollo" del govern franquista. Això va permetre augmentar els salaris i l'accés de les famílies a bens de consum fins ara molt cars com podia ser tenir un cotxe, el Seat 600 simbolitzarà aquesta dècada dels 60, una nevera, una rentadora o una estufa millor. La millora d'aquestes condicions de vida es va notar abans a les ciutats grans que al món rural circumstància que provocarà una allau de immigrants, fent que l'any 1963 tingui un dels saldos migratoris més grans del segle XX.

Una imatge del Pla de Palau de l'any 1963. Al bell mig de la plaça veiem la Font del Geni Català, inaugurada el 1856 i, al fons, l'edifici de la Duana, construït entre 1790 i 1792 va fer aquestes funcions fins el 1902.

Tornant a la meteorologia d'aquell extraordinari hivern, després del recordat episodi de neu del Nadal comença l'any 1963 amb temperatures suaus, de fet, els primers 10 dies de Gener seran els més "càlids" entre Novembre i Març però el dia 13 una onada de fred continental obriria la caixa dels trons, doncs durant gairebé un mes no hi hauria treva meteorològica.

L'embat del fred va ser contundent i en dos dies passaven de mínimes al voltant de 8ºC a màximes de 4ºC malgrat el cel variable: "Los vientos del Norte y NE. continuaron soplando ayer sobre nuestra región, aunque más flojos, y, por consiguiente, los aires siberianos siguieron penetrando al través de nuestras costas y de los Pirineos. Las temperaturas disminuyeron un poco más y las heladas matinales se produjeron incluso en la fachada litoral. En Barcelona, la columna de mercurio descendió hasta los pronosticados 0 grados. En Bagur, se midió un grado bajo cero; en Igualada, dos; en Manresa y Flix, tres, y en Lérida y Gerona, cuatro." La Vanguardia. 15.01.1963. Pàg. 10.

Vídeo filmat des del tramvia l'any 1963.

La neu fa acte de presència a diverses comarques catalanes, sent més abundant a les de Ponent: "Después de la copiosa nevada caída en el llano de Lérida y de las de menor importancia, registradas en Igualada, Flix, Tortosa, Montserrat y algún otro lugar de nuestra región, el tiempo atmosférico fue ayer bastante bonancible, soleado, y sólo cabe cargar en su pasivo las heladas matinales en las comarcas del interior y en la zona litoral, con temperaturas de cero grados en Barcelona y Cabo Bagur, 5 en Lérida y 7 en Gerona, todos ellos bajo cero.
Lució también el sol, ayer, en el sur de Francia, contribuyendo a atenuar el influjo de la presencia del aire siberiano estancado al otro lado de los Pirineos." La Vanguardia. 16.01.1963. Pàg. 6.

En aquesta segona onada de fred del hivern les precipitacions sobre Barcelona van ser molt minses, per no dir nul·les, això sí, les volves al Tibidabo que no faltin: "No obstante, dejemos consignado que anoche, a las nueve, sobre el Tibidabo, descargaba una precipitación de aguanieve." La Vanguardia. 17.01.1963. Pàg. 10.

Patis interiors d'una illa d'habitatges de Barcelona l'any 1963. Fotografia d'Eugeni Forcano.

No serà fins l'arribada d'una massa més humida que s'escola per l'estret de Gibraltar que deixarà quantitats molt importants de precipitació. En tres dies cauen 105 mm a l'observatori Fabra però plou a molts llocs i amb ganes: "Al ser reemplazado el aire polar por el procedente del Atlántico, se han producido precipitaciones de importancia, que en el aeropuerto del Prat han llegado a los 56 litros por metro cuadrado en sólo 24 horas. Kn conjunto en los dos últimos días se han totalizado en Cataluña cantidades que oscilan entre los 30 y los 70 litros por metro cuadrado." La Vanguardia. 20.01.1963. Pàg. 6.

Fotografia de Eugeni Forcano on veiem uns obrers que venen del treball al port de Barcelona.

Després del parèntesi de pluges torna l'ambient fred i sec. Les previsions no afinaven gaire: "¿Qué va a hacer ahora el tiempo? Aunque le costará trabajo mudar de carácter la borrasca se encuentra muy afirmada en nuestra vecindad, y por ahora no hay que esperar grandes cambios." La Vanguardia. 20.01.1963. Pàg. 6.

Res, dos dies més tard girava la truita i les restes de la depressió encara fan de les seves quan una nova massa d'aire fred envaeix Catalunya i les nevades a les comarques gironines són importants. A Barcelona plou, cauen uns 15 mm, però amb una temperatura molt baixa que es situa entre 4 i 6ºC a la mateixa ciutat i entre 2 i 3ºC a l'observatori Fabra. Potser al mateix cim del Tibidabo van veure aiguaneu: "En resumen, por lo que respecta a nuestra región, más directamente afectada, se produjo una notable contracción de las temperaturas. Las precipitaciones, en el sector pirenaico y en las cotas altas, fueron de nieve. En Gerona, y en Rosas, y en otros lugares de aquella provincia —Figueras— comenzó a nevar a primeras horas de la tarde. La nevada ha sido muy copiosa en Rosas, y a la hora de redactar estas líneas, continuaba. La carretera desde aquella localidad a la de Port-Bou quedó cortada a últimas horas de la tarde. El frío era intenso. También nevó en el Montseny, con mucha intensidad, y en las zonas de su falda. En Barcelona, después de una madrugada lluviosa, cesaron las precipitaciones a media mañana, siendo seguida la pausa por un brusco descenso térmico, acompañado de vientos fríos racheados. Una imperceptible llovizna, francamente desagradable, se alió al desapacible ambiente." LV. 23.01.1963. Pàg. 8.

Una mirada nostàlgica de l'actualitat del cor a través de la revista Lecturas del mes de Gener de 1963.

Els dies següents s'estabilitza l'atmosfera a causa del potent anticicló de 1044 hPa que bascula sobre les Illes Britàniques però malgrat el sol les nits són fredes. De fet, és aquest mateix anticicló el que bloqueja durant gran part de l'hivern la circulació zonal, és a dir, la habitual a les nostres latituds que va d'oest a est, de l'Atlàntic cap a Europa, portant masses d'aire temperades sobre la Península Ibèrica, però sembla que aquest hivern no tocava.