La darrera part del segle XVII vindrà marcada per la capitulació de Barcelona i les demés viles catalanes amb la posterior mutilació del territori català. Aquest període històric quedaria emmarcat entre les dues grans guerres que han definit la història moderna de Catalunya, la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió.
Dècada 1661-1670.
En aquesta dècada els hiverns són freds però destaquen per ser molt eixuts, amb moltes glaçades per irradiació que afecten més del Prelitoral cap a l'interior que no pas a Barcelona. Alguns hiverns són molt freds com els de 1663 i 1668. Els estius són temperats, sense noticies de grans calorades, sí, en canvi, sabem que les sequeres van ser presents, alguna com la de 1661 va ser catastròfica. Aquestes sequeres, malgrat tot, quedaven aturades en més d'un cas per pluges torrencials que provocaven riades.
1661:
A la tardor, concretament al Novembre, van tenir lloc diverses avingudes del Llobregat que van danyar els terraplens de protecció causant inundacions locals al delta.
1663:
El 13 de Novembre va haver una avinguda del Llobregat que va destruir parcialment els terraplens de protecció del delta.
1665:
Gran nevada el 18 de Gener que provoca la suspensió de la processó de la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de Gener. El Manual de Novells Ardits, vol. XVII, p. 349. ens ho narra així: "Dimars a .xx. de dit, dia del glorios sant Sebastia, patro y advocat de la present ciutat. En aquest dia se acostuma quiscun any de fer una solemne professo, la qual va a la capella de dit glorios sant, a las voltas del Encant, que es de la ciutat y lo present dia nos pogue fer, perso que los dies atras Nostre Senyor era estat servit donarnos una gran copia de neu la qual havia fet moltissims fanchs, y per dit effecte se dilata dita professo per altre dia".
1666:
La tardor d'aquest any hi ha una crescuda del Llobregat.
Dècada 1661-1670.
En aquesta dècada els hiverns són freds però destaquen per ser molt eixuts, amb moltes glaçades per irradiació que afecten més del Prelitoral cap a l'interior que no pas a Barcelona. Alguns hiverns són molt freds com els de 1663 i 1668. Els estius són temperats, sense noticies de grans calorades, sí, en canvi, sabem que les sequeres van ser presents, alguna com la de 1661 va ser catastròfica. Aquestes sequeres, malgrat tot, quedaven aturades en més d'un cas per pluges torrencials que provocaven riades.
1661:
A la tardor, concretament al Novembre, van tenir lloc diverses avingudes del Llobregat que van danyar els terraplens de protecció causant inundacions locals al delta.
1663:
El 13 de Novembre va haver una avinguda del Llobregat que va destruir parcialment els terraplens de protecció del delta.
1665:
Gran nevada el 18 de Gener que provoca la suspensió de la processó de la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de Gener. El Manual de Novells Ardits, vol. XVII, p. 349. ens ho narra així: "Dimars a .xx. de dit, dia del glorios sant Sebastia, patro y advocat de la present ciutat. En aquest dia se acostuma quiscun any de fer una solemne professo, la qual va a la capella de dit glorios sant, a las voltas del Encant, que es de la ciutat y lo present dia nos pogue fer, perso que los dies atras Nostre Senyor era estat servit donarnos una gran copia de neu la qual havia fet moltissims fanchs, y per dit effecte se dilata dita professo per altre dia".
1666:
La tardor d'aquest any hi ha una crescuda del Llobregat.
Paisatge d'hivern de Jacob Van Ruysdael pintat el 1670.
Dècada 1671-1680:
Els hiverns van ser similars a la dècada anterior, potser amb menys fred d'origen continental. Dels estius no tenim referències d'anomalies importants ni tampoc és un període amb moltes rogatives "pro pluvia" i fins i tot, les sequeres són de caràcter local. Les inundacions tampoc augmenten tot i que algunes pluges persistents, com a la tardor de 1677, obliguen a fer cerimònies "pro serenitate" pel be del camp.
1672:
Després d'un hivern molt plujós i amb la por de que la pluja malmetés els conreus i afavorís la aparició de plagues, el 16 de Febrer hi han rogatives "pro serenitate" a Barcelona. El 23 d'Abril es fa una cerimònia per donar gracies "a Nostre Senyor de la serenitat nos havia donat ab lo temps de pochs dias en ensà, per quant havia serca de sinch mesos que casi sempre plovia o estava núvol, cosa imemorable per los homens de present vivents".
1673:
Al Novembre el riu Llobregat pateix inundacions.
1676:
Noves inundacions a la conca del Llobregat durant el mes de Setembre d'aquest any.
1678:
El 23 de Setembre comença un episodi de pluges torrencials continuades que produeixen inundacions i riades en un principi a Girona on el 24 de Setembre el gruix de l'aigua al riu Onyar arriba a nivells mai més mesurats però que, desplaçant-se cap al sud, el temporal abasta les comarques de Barcelona. Segons el Manual de Novells Ardits les conseqüències són greus: "Dimars a 27 de dit. Dit dia. En aquest dia se fa notà com per la continuació de las grandíssimas pluias tant grans i tant continuas se són suscitades en estos dias passats, per ésser stades tant grans, lo riu de Llobregat, cerca de esta ciutat, ha romput lo pont de fusta que Francesch Argemir tenia fet devant lo lloch de Papiol, pont que era molt fort y de estimació, sens haver-hi deixat fusta alguna en dit pont, assegurant algunas personas que algunas fustas que eran de dit pont las havian vistas devant la ciutat de Tarragona y riu de Tortosa, que la impetut del mar las havia tirades y lo dit riu per venir tant caudalós se escampà de tal manera que arribà al Ospitalet y Castell de Nostra Senyora del Port, cosa que may se era vista, y axí mateix ha fet lo riu de Besòs del altre part de esta Ciutat que se és ascampat fins al molí de la Verneda ahont espallà lo dit molí, y axí mateix se comptan moltas cosas succehidas en aquest Principat y altres parts que serian molt llargas de haver-las descriurer..." Llibre El temps a Catalunya dia a dia. Pàg. 306.
1679:
El 15 de Març trobem al Manual de Novells Ardits, vol. XIX, p. 407. aquesta referència: "a la matinada se comensà a plourer grandissima neu ab gran eccés y durà tot lo dia". El dia 16 de Març tot segueix igual, p. 407. "En aquest dia se continuà dita neu ab gran número".
Els hiverns van ser similars a la dècada anterior, potser amb menys fred d'origen continental. Dels estius no tenim referències d'anomalies importants ni tampoc és un període amb moltes rogatives "pro pluvia" i fins i tot, les sequeres són de caràcter local. Les inundacions tampoc augmenten tot i que algunes pluges persistents, com a la tardor de 1677, obliguen a fer cerimònies "pro serenitate" pel be del camp.
1672:
Després d'un hivern molt plujós i amb la por de que la pluja malmetés els conreus i afavorís la aparició de plagues, el 16 de Febrer hi han rogatives "pro serenitate" a Barcelona. El 23 d'Abril es fa una cerimònia per donar gracies "a Nostre Senyor de la serenitat nos havia donat ab lo temps de pochs dias en ensà, per quant havia serca de sinch mesos que casi sempre plovia o estava núvol, cosa imemorable per los homens de present vivents".
1673:
Al Novembre el riu Llobregat pateix inundacions.
1676:
Noves inundacions a la conca del Llobregat durant el mes de Setembre d'aquest any.
1678:
El 23 de Setembre comença un episodi de pluges torrencials continuades que produeixen inundacions i riades en un principi a Girona on el 24 de Setembre el gruix de l'aigua al riu Onyar arriba a nivells mai més mesurats però que, desplaçant-se cap al sud, el temporal abasta les comarques de Barcelona. Segons el Manual de Novells Ardits les conseqüències són greus: "Dimars a 27 de dit. Dit dia. En aquest dia se fa notà com per la continuació de las grandíssimas pluias tant grans i tant continuas se són suscitades en estos dias passats, per ésser stades tant grans, lo riu de Llobregat, cerca de esta ciutat, ha romput lo pont de fusta que Francesch Argemir tenia fet devant lo lloch de Papiol, pont que era molt fort y de estimació, sens haver-hi deixat fusta alguna en dit pont, assegurant algunas personas que algunas fustas que eran de dit pont las havian vistas devant la ciutat de Tarragona y riu de Tortosa, que la impetut del mar las havia tirades y lo dit riu per venir tant caudalós se escampà de tal manera que arribà al Ospitalet y Castell de Nostra Senyora del Port, cosa que may se era vista, y axí mateix ha fet lo riu de Besòs del altre part de esta Ciutat que se és ascampat fins al molí de la Verneda ahont espallà lo dit molí, y axí mateix se comptan moltas cosas succehidas en aquest Principat y altres parts que serian molt llargas de haver-las descriurer..." Llibre El temps a Catalunya dia a dia. Pàg. 306.
1679:
El 15 de Març trobem al Manual de Novells Ardits, vol. XIX, p. 407. aquesta referència: "a la matinada se comensà a plourer grandissima neu ab gran eccés y durà tot lo dia". El dia 16 de Març tot segueix igual, p. 407. "En aquest dia se continuà dita neu ab gran número".
Dècada 1681-1690:
Aquesta dècada van augmentar els hiverns freds o molt freds, com el de 1680-81 amb grans nevades a Catalunya o els de 1682-83 i 1683-84. Tot i que no tenim noticies de grans calorades si que sabem de diverses plagues de llagosta els anys 1685, 1687 i 1688 i també de nombroses sequeres que alternaven amb grans aiguats.
1681:
Durant el mes de Octubre hi han pluges importants a tot Catalunya i hi ha constància de riades a diferents conques de rius arreu del país.
1682:
El dia de Sant Joan, 24 de Juny, una riuada al Llobregat s'emporta la barca de passatge que hi havia al Prat.
1684:
El 9 de Novembre un temporal de vent a la marina de Barcelona: "... se moguè una gran borrasca de vent de mitiorn en lo mar y entre nou y deu oras de la nit se enfonsà una galera y se negaren tots los que estaven dins."
1685:
El 6 de Desembre un nou temporal de mar provoca danys a la façana litoral de la ciutat i destrueix una barca valenciana que és llençada contra la muralla de mar, on avui és el Moll de la Fusta, i els seus 10 tripulants són salvats llençant-lis escales de ma des de la muralla.
1686:
Cau una nevada a Barcelona el 30 d’Octubre, tot i que segons algunes fonts va ser una intensa calamarsada, seguida d’intenses pluges que van produir inundacions a la capital catalana. Aquesta seria la nevada més avançada que mai s’ha enregistrat.
Aquesta dècada van augmentar els hiverns freds o molt freds, com el de 1680-81 amb grans nevades a Catalunya o els de 1682-83 i 1683-84. Tot i que no tenim noticies de grans calorades si que sabem de diverses plagues de llagosta els anys 1685, 1687 i 1688 i també de nombroses sequeres que alternaven amb grans aiguats.
1681:
Durant el mes de Octubre hi han pluges importants a tot Catalunya i hi ha constància de riades a diferents conques de rius arreu del país.
1682:
El dia de Sant Joan, 24 de Juny, una riuada al Llobregat s'emporta la barca de passatge que hi havia al Prat.
1684:
El 9 de Novembre un temporal de vent a la marina de Barcelona: "... se moguè una gran borrasca de vent de mitiorn en lo mar y entre nou y deu oras de la nit se enfonsà una galera y se negaren tots los que estaven dins."
1685:
El 6 de Desembre un nou temporal de mar provoca danys a la façana litoral de la ciutat i destrueix una barca valenciana que és llençada contra la muralla de mar, on avui és el Moll de la Fusta, i els seus 10 tripulants són salvats llençant-lis escales de ma des de la muralla.
1686:
Cau una nevada a Barcelona el 30 d’Octubre, tot i que segons algunes fonts va ser una intensa calamarsada, seguida d’intenses pluges que van produir inundacions a la capital catalana. Aquesta seria la nevada més avançada que mai s’ha enregistrat.
El pla de Barcelona a mitjans del segle XVII, durant el setge de la ciutat, on apart de l'àrea amurallada de Barcelona només era poblat pels petits pobles de Gràcia, Sant Martí de Provençals, etc.
Dècada 1691-1700:
Segons diversos autors estaríem parlant de que la darrera dècada del segle XVII va ser la més freda de tota la Petita Edat de Gel i, per tant, la més freda d'aleshores ençà amb hiverns extremadament freds, majoritàriament d'origen siberià, tant que tenim informacions de que a Mallorca: "... del 3 al 7 de Enero de 1697 hubo una gran nevada general que obligó a descargar la nieve de los tejados. Se vieron flotar en el mar enormes témpanos de hielo." (Font Tullot). No tenim noticies de grans calorades ni sequeres però de ben segur hi van haver, igual que les típiques riades mediterrànies.
Segons diversos autors estaríem parlant de que la darrera dècada del segle XVII va ser la més freda de tota la Petita Edat de Gel i, per tant, la més freda d'aleshores ençà amb hiverns extremadament freds, majoritàriament d'origen siberià, tant que tenim informacions de que a Mallorca: "... del 3 al 7 de Enero de 1697 hubo una gran nevada general que obligó a descargar la nieve de los tejados. Se vieron flotar en el mar enormes témpanos de hielo." (Font Tullot). No tenim noticies de grans calorades ni sequeres però de ben segur hi van haver, igual que les típiques riades mediterrànies.
1691:
El 27 de Desembre es celebren a Barcelona cerimònies "pro serenitate" a causa de les precipitacions continuades.
1692:
Noves rogatives "pro serenitate" el dia 13 de Gener, suposadament perquè malgrat les que van tenir lloc dues setmanes abans, les precipitacions, no sabem si pluges o nevades, no van deixar de caure.
1693:
Riada al delta del riu Llobregat.
1694:
El hivern de 1693-94 podria haver estat un dels més freds de tot el mil·lenni que hem acabat fa poc però no ho podem quantificar, malgrat això trobem indicis que ens fan pensar en un hivern extremat.
L'ambient molt fred ja vindria del Desembre de 1693 i es va aguditzar al canviar l'any. El matí del 11 de Gener va aparèixer completament glaçat l'Ebre a Tortosa en la que, de moment, és la major glaçada documentada. Segons explica José Manuel Puente: "Parece que se trató de la mayor de todas las heladas documentadas hasta entonces, el espesor del hielo en Tortosa alcanzó los tres metros (Bayerri Bertomeu, 1933) y según otros cronistas el espesor habría sido de 17 palmos de hielo en el puente de barcos, encrespado y blanco como si hubiese nevado (O’Callaghan, 1867) y esta situación se mantuvo al menos durante tres días seguidos y durante los quince días siguientes estuvieron bajando témpanos de hielo por el cauce del río." Cal suposar que a Barcelona també es va viure un hivern extraordinàriament fred però sec, ja que no hi han grans noticies de nevades llevat de la que va caure al final de la estació.
Gran nevada el 15 de Març a Barcelona que va provocar molts problemes i que el Manual de Novells Ardits, vol. XXI, p. 134. ens dona referència el dia 26 de Març per un aplaçament d’un acte religiós: "Divendres, a xxvi de dit. En aquest dia entre les vuyt y les nou del matí partiren de la present casa de la Ciutat los excelentíssims senyors concellers, tots sis, consularment vestits, a los verguers y massas altas, y anaren a la Catredal (sic) de la present Ciutat per la professó que lo molt il.ustre Capítol de dita Catedral havia resolt fer lo die present per anar al sanctuari de Sancta Madrona, en lloch de la que als 15 del corrent se havia de fer, que per rahó de la neu y pluja que y hagué no's pogué fer".
Uns dies després de la nevada, el 19 de Març, es van produir les pluges a les que fa referència el text anterior provocant una avinguda en el Llobregat va inundar el Delta oriental, que no comptava amb terraplens de protecció. Es van inundar les marines de Cornellà i Hospitalet i algunes cases van quedar afectades.
A la tardor, pluges torrencials faran desbordar el Llobregat.
1695:
El 4 de Gener una forta crescuda del Besòs provocada per un episodi d'aiguats torrencials causa el desbordament del Rec Comtal, canal hidràulic que porta aigua als molins i factories de la ciutat i el pla, que en trobar a la muralla de mar un túnel de desaigüe massa estret fa estralls al moll. Segons les Cròniques de la ciutat de Barcelona: "A 4 de Janer 1695, en Concell se tracta de reparar lo moll â causa del Estrago feu lo Rech que passa sota la muralla sota lo pont del Portal de mar..."
1696:
Al hivern hi han inundacions al Llobregat.
El 27 de Desembre es celebren a Barcelona cerimònies "pro serenitate" a causa de les precipitacions continuades.
1692:
Noves rogatives "pro serenitate" el dia 13 de Gener, suposadament perquè malgrat les que van tenir lloc dues setmanes abans, les precipitacions, no sabem si pluges o nevades, no van deixar de caure.
1693:
Riada al delta del riu Llobregat.
1694:
El hivern de 1693-94 podria haver estat un dels més freds de tot el mil·lenni que hem acabat fa poc però no ho podem quantificar, malgrat això trobem indicis que ens fan pensar en un hivern extremat.
L'ambient molt fred ja vindria del Desembre de 1693 i es va aguditzar al canviar l'any. El matí del 11 de Gener va aparèixer completament glaçat l'Ebre a Tortosa en la que, de moment, és la major glaçada documentada. Segons explica José Manuel Puente: "Parece que se trató de la mayor de todas las heladas documentadas hasta entonces, el espesor del hielo en Tortosa alcanzó los tres metros (Bayerri Bertomeu, 1933) y según otros cronistas el espesor habría sido de 17 palmos de hielo en el puente de barcos, encrespado y blanco como si hubiese nevado (O’Callaghan, 1867) y esta situación se mantuvo al menos durante tres días seguidos y durante los quince días siguientes estuvieron bajando témpanos de hielo por el cauce del río." Cal suposar que a Barcelona també es va viure un hivern extraordinàriament fred però sec, ja que no hi han grans noticies de nevades llevat de la que va caure al final de la estació.
Gran nevada el 15 de Març a Barcelona que va provocar molts problemes i que el Manual de Novells Ardits, vol. XXI, p. 134. ens dona referència el dia 26 de Març per un aplaçament d’un acte religiós: "Divendres, a xxvi de dit. En aquest dia entre les vuyt y les nou del matí partiren de la present casa de la Ciutat los excelentíssims senyors concellers, tots sis, consularment vestits, a los verguers y massas altas, y anaren a la Catredal (sic) de la present Ciutat per la professó que lo molt il.ustre Capítol de dita Catedral havia resolt fer lo die present per anar al sanctuari de Sancta Madrona, en lloch de la que als 15 del corrent se havia de fer, que per rahó de la neu y pluja que y hagué no's pogué fer".
Uns dies després de la nevada, el 19 de Març, es van produir les pluges a les que fa referència el text anterior provocant una avinguda en el Llobregat va inundar el Delta oriental, que no comptava amb terraplens de protecció. Es van inundar les marines de Cornellà i Hospitalet i algunes cases van quedar afectades.
A la tardor, pluges torrencials faran desbordar el Llobregat.
1695:
El 4 de Gener una forta crescuda del Besòs provocada per un episodi d'aiguats torrencials causa el desbordament del Rec Comtal, canal hidràulic que porta aigua als molins i factories de la ciutat i el pla, que en trobar a la muralla de mar un túnel de desaigüe massa estret fa estralls al moll. Segons les Cròniques de la ciutat de Barcelona: "A 4 de Janer 1695, en Concell se tracta de reparar lo moll â causa del Estrago feu lo Rech que passa sota la muralla sota lo pont del Portal de mar..."
1696:
Al hivern hi han inundacions al Llobregat.
El setge de Barcelona de 1697 va representar el final del segle XVII enmig de convulsions polítiques que no tindrien final fins uns anys més tard, el Setembre de 1714
Una font molt útil per a la consulta de grans esdeveniments meteorològics podeu consultar la pàgina de Efemérides del web de la AEMET.
Per desenvolupar aquest tema, igual que la majoria dels d'aquest bloc, les fonts són diverses però voldria fer esment de forma especial als llibres i treballs tant de Mariano Barriendos com de Inocencio Font Tullot. De ben segur que els anomenaré de forma repetida perquè en la investigació del temps i el clima del passat són dues referències imprescindibles.
Per desenvolupar aquest tema, igual que la majoria dels d'aquest bloc, les fonts són diverses però voldria fer esment de forma especial als llibres i treballs tant de Mariano Barriendos com de Inocencio Font Tullot. De ben segur que els anomenaré de forma repetida perquè en la investigació del temps i el clima del passat són dues referències imprescindibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada