Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





diumenge, 4 de desembre del 2011

Desembre 2001. La primera onada de fred del segle XXI.

Aquest mes fa 10 anys d'aquesta onada de fred, la primera del segle actual, que va portar molta neu i fred molt intens, especialment a les comarques interiors de Catalunya. El record encara és molt viu, sobre tot en els amants de la meteorologia, i podríem dir que va ser la primera fredorada amb un seguiment massiu mitjançant una tecnologia recent: Internet. La possibilitat de intercanviar experiències on line i saber el que passa a qualsevol lloc de forma instantània és la cosa més normal avui en dia però era tota una novetat per als aficionats a la meteo de fa 10 anys. Als fòrums de meteorologia va ser un dels primers temes que es van tractar.

Al món encara ressonava l'atemptat a les torres bessones de Nova York i ens trobàvem immersos en la primera gran guerra del segle XXI, la guerra d'Afganistan i la cerca de Osama Bin Laden, cervell d'Al Qaeda, organització que reivindica els atemptats del 11 de Setembre. Deu anys després encara ressonen aquests conflictes, malgrat la mort de Bin Laden.

Barcelona afrontava el nou segle amb el repte de dinamitzar la ciutat una dècada després de la celebració dels Jocs Olímpics. Hi havien molts projectes i moltes il·lusions, però el més important va ser la mobilització ciutadana en favor de la pau i contra una escalada bel·licista al món sencer.

Imatge visible captada pel satèl·lit el dia 16 de Desembre. El més impactant és que malgrat els núvols que hi han sobre la Mediterrània, sobre Catalunya no n'hi ha cap. Tota la blancor que podem veure sobre terra (Catalunya, Pirineu, Sistema Ibèric...) és neu, que va caure entre el 14 i 15 de Desembre de 2001.

A l'àmbit meteorològic, acabava una tardor que va començar càlida però que al Novembre ja va mostrar certs matisos hivernals.

El mes de Desembre debuta amb un pantá baromètric amb un lleuger domini en alçada dels vents de l'oest, però a finals de Novembre l'anticicló va permetre emmagatzemar aire fred, circumstància que produeix inversió tèrmica, fins i tot a la mateixa ciutat de Barcelona, ja que a l'Eixample hi han dies que tenen gairebé la mateixa mínima que al Fabra, però si baixem cap el Vallès el matalàs d'aire fred és més intens quan més al fons de Collserola.

A poc a poc va apropant-se l'Anticiclò de les Açores que acabarà centrant-se sobre la Península. Amb una pressió atmosfèrica de 1030 hPa a sobre els moviments verticals d'aire són mínims i l'aire fred, que pesa més, tendeix a xafar-se literalment contra el sòl provocant fortes inversions tèrmiques. Així el dia 6 la temperatura del Fabra és més alta que al centre de la ciutat (que ja és curiós), però en comparació amb la banda vallesana la diferència és molt gran, +5,6º respecte al Centre d'Informació i +8,8º enfront del Parc Tecnològic. Queda tot dit!!

Taula amb les temperatures mínimes de diferents observatoris: al Passeig de Sant Joan a l'Eixample de Barcelona, a l'observatori Fabra, al Centre d'Informació de Collserola a les Planes i al Parc Tecnològic a Cerdanyola. Podem comprovar el diferent comportament de les mínimes en situacions anticiclòniques o adveccions fredes i la influència de la illa de calor urbana.

Però el temps no s'atura, sempre està en constant canvi, i el gran anticicló rus llença una dorsal anticiclònica sobre el continent europeu a la vegada que es va conformant una situació de bloqueig en omega sobre les Illes Britàniques que afavoreix l'arribada d'aire fred de latituds molt altes. Aquesta evolució es veu reflectida al gràfic de temperatures amb una clara davallada a tots els observatoris.

Com si fos un puzle que comença a encaixar, una bossa d'aire molt fred viatja des de les planes de Rússia directament cap a nosaltres per situar-se damunt de Catalunya el dia 14. Penso que als aficionats a la meteorologia no cal que ens diguin el que va passar, es prou recordat, però farem cinc cèntims.

La tarda del 14 de Desembre, la neu va començar a caure amb alegria fins i tot al mateix Eixample, on va agafar ràpidament, però la temperatura va pujar una mica, suficient perquè a la ciutat de Barcelona la neu deixés pas a la pluja i la neu que va agafar s'anés fonent. Malgrat tot, als barris alts de la ciutat la precipitació en forma de aiguaneu va seguir caient durant la nit i matinada, a estones amb neu solament, a estones més liquada..

Un carrer de l'Eixample durant la tarda del 14 de Desembre.

A Collserola, en canvi, feia prou fred com perquè seguís nevant, igual que al Vallès doncs a gairebé totes les cotes es van acumular uns 15 centímetres al voltant de mitjanit. De matinada la precipitació va anar-se debilitant a prop de la costa però va seguir intensa a l'interior, Catalunya Central i Pla de Lleida especialment, on s'hi van acumular gruixos molt importants de 40 a 70 cm a llocs com Collbatò, Igualada, Manresa, Cervera, etc... A gran part de les comarques a alçades superiors als 300-400 metres es van viure situacions difícils d’oblidar.

Si mirem la gràfica de les temperatures mínimes, veiem que el dia 15 desapareixen gairebé els signes de continentalitat que son habituals en nits de glaçades per irradiació i l'alçada és un factor determinant, com passa en les situacions advectives.

Aquesta era la situació atmosfèrica a les diferents alçades la matinada de 15 de Desembre.

Als mapes es pot veure com la massa més freda evita la costa i el vent en superfície era de gregal, que explicaria la disminució de la precipitació durant la matinada. Com va dir un bon amic, ens va anar de 1 grau no repetir un altre nadal del 62.

La Vanguardia ens explica al dia següent el caos que es va viure: "Cataluña vivió ayer al borde del colapso. La ola de frío y nieve procedente de Siberia barrió como un ciclón el territorio y puso en evidencia la supuesta solidez de las infraestructuras de energía y transportes del país cuando un apagón, que ya puede considerarse histórico, afectó parcialmente a media Cataluña. También fallaron los teléfonos durante horas."

Llum, telefon i també el tren: "El apagón provocó los cierres de varias líneas férreas de Renfe y la Generalitat y el mal tiempo dejó literalmente atrapados a cientos de conductores, tanto a la entrada y salida de Barcelona, como en las comarcas centrales, donde muchos conductores corrían el peligro de pasar la noche en el vehículo."

I les carreteres, com no, lamentables protagonistes. "A este fenomenal caos, se sumó la muerte de seis personas en accidentes de tráfico por culpa del temporal, en un día en que se registraron nevadas en buena parte de las comarcas de Cataluña, especialmente en Osona, Ripollès, Bages, el norte de los dos Vallès, Anoia y Segarra. El mal tiempo forzó el cierre de varios tramos en 22 carreteras catalanas y obligó a circular con cadenas en otras 29." La Vanguardia. 15.12.2001

Aspecte que oferia Igualada el matí del dia 15 de Desembre de 2001.

El cap de setmana, el dia 15 de Desembre era dissabte, va ser molt diferent a Barcelona ciutat, lliure de neu tot i que al Tibidabo va acumular-se un gruix de uns 15-25 centímetres, que a les poblacions de l'interior on la neu impedia el moviment i la falta de llum evitava l'ús de moltes calefaccions en plena onada de fred. Tal com es pot llegir a la premsa, la situació a gran part de territori català va ser dantesca.

Tot i que la neu va deixar de caure, el malson no va acabar aquí.

En els dies següents, va afeblint-se l'advecció de NE i l'anticicló de les Illes Britàniques, amb pressions de 1030 hPa sobre Catalunya, provoca una clara situació de glaçades ja que l'aire molt fred queda a sobre de les terres de l'interior sense poder escapar degut a la altíssima pressió atmosfèrica i el sobre-refredament de la superfície per efecte de la neu fa la resta. La neu es manté força dies i la boira al pla de Lleida dona unes temperatures inferiors als 0ºC durant dies i dies, tant és així que moltes oliveres van morir.

Els dies abans de Nadal va configurant-se un altre onada de fred, però en aquest cas del Nord i seca que va donar unes mínimes especialment fredes a gran part de Catalunya.

A la ciutat de Barcelona la mínima no és tant baixa com el dia 14 però, en canvi, als altres observatoris les mínimes del mes es donen aquests dies i tornen les diferències enormes entre el Vallès glaçat i el suau pla de Barcelona amb Collserola de barrera.

Al mapa següent podem veure que les mínimes del dia de Nadal van ser extraordinàriament baixes a tota la Catalunya interior. Només passar la serralada Litoral les mínimes s'en van uns quants graus per sota de zero.


La Vanguardia del dia de Nadal ens parla d'un panorama extremadament fred a tot el país i exposa la excepcionalitat de la onada de fred quan indica que des de feia 17 anys, el mes de Gener de 1985, no teniem una situació de fred tan intensa i perllongada.

"Gélida misa del gallo en toda Cataluña, como hacía años que no sucedía, con temperaturas bajo cero prácticamente en todo el territorio catalán. Sólo algunas ciudades y pueblos de la costa catalana experimentaron el lunes temperaturas ligeramente positivas. Atrás quedaban los valores registrados en 1995, por ejemplo, cuando los vientos templados de poniente elevaron el termómetro hasta 18 o 20 grados positivos en la costa y 10 grados en el interior. Lo cierto es que lo anormal fue lo sucedido en la década de los 90 donde no hubo Navidades extremas. Las previsiones apuntan que las temperaturas mejorarán a partir del sábado y la ola de frío –la más intensa y prolongada en 17 años– podrá darse por finalizada el domingo.

La noche de Navidad, la del 24, empezó ya con valores de entre 2 y 5 grados en la costa, pero entre -2 y -8 grados en el interior. En puntos del Pirineo y del Prepirineo ya había hasta -10 grados, algo poco habitual por tratarse de las ocho o las diez de la noche. Tenían -8 grados en Tàrrega. Ni decir tiene que la madrugada de Navidad fue la más fría de este año, con mínimas de hasta -20 y -23 grados en el Pirineo y cerca de los -10 o inferiores en todo el interior. En la costa se volvieron a registrar heladas considerables por tercer día consecutivo. El efecto calentador de las grandes ciudades suele repercutir en una temperatura más elevada que en sus barrios periféricos, entre 3 y 6 grados por encima en los barrios céntricos. Este es el caso de Barcelona, por no citar otras ciudades del área metropolitana.

Lleida disfrutó de sol casi todo el lunes, pero el pronóstico era de regreso a la niebla para el martes. Aun así casi no superaron los cero grados de máxima y estos días las mínimas descenderán a 8 o 10 bajo cero. Continúa el paisaje blanco por las tierras del llano de Lleida, casi dos semanas después de la gran nevada, la más abundante desde 1946." La Vanguardia. 25-26.12.2001

Ja els darrers dies del mes arriba una nova massa d'aire molt més suau procedent de latituds inferiors, enfront del que havia passat durant la resta del mes.

Tot seguit un petit anàlisi de les temperatures d'aquest mes entre Barcelona, Collserola i el Vallès. Al fer la mitjana de les mínimes la característica que destaca és que la continentalitat és definitiva i, per tant, la part interior de Collserola és notablement més freda quan més al fons de la vall totalment al contrari del que passa a la vessant de mar, apart també de la influència de la illa de calor barcelonina.

Així a l'Eixample la mitjana de les mínimes és de 6,8º sense glaçades, al Fabra tenim 4,1º i 8 dies de glaçada, al Centre d'Informació ja cau a 1,5º amb 12 dies sota zero i al Parc Tecnològic la mínima mitjana és gairebé negativa, 0,1º i 20 dies de glaçades.

Gràfic amb la evolució de les mínimes als diferents observatoris estudiats tant a Barcelona com al Vallès i la situació atmosfèrica al llarg del mes.


Per fer un repas dels esdeveniments meteorològics des de les pàgines de La Vanguardia, es pot consultar la seva Hemeroteca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada