Si un mes mereix ésser destacat per l’aspecte meteorològic aquest és el Febrer de 1.956. Tres onades de fred siberià seguides van fer que aquest fos el mes més fred del segle XX a Barcelona.
Després de dos mesos d'hivern molt suaus va arribar Febrer amb la fama de ser un mes revoltat per motiu d'ésser un mes de transició a la primavera i temut per la seva inconstància i els seus efectes directes sobre la agricultura. El hivern de 1955-56 hi havia un cert temor a fredorades tardanes doncs no va fer fred als mesos típicament hivernals i encara recordaven el hivern anterior, 1954-55, quan el fred intens va ser al Març amb la vegetació avançada per la suavitat de la estació i va provocar danys als cultius.
Aquest any les temudes glaçades no va venir amb tant retard. A finals de Gener hi havia molt fred acumulat al Pol Nord i una massa d'aire càlid i estable es va situar sobre de Lapònia, trencant la massa d'aire del Pol i enviant-la sobre les planes de Rússia. El potent anticicló format sobre Escandinàvia va ser clau per bombejar aquest fred cap a Europa Occidental. La onada de fred estava servida. Després de recórrer el continent, el dia 2 de Febrer envaïa Catalunya la massa d'aire més fred que varem tenir durant el segle XX.
Després de dos mesos d'hivern molt suaus va arribar Febrer amb la fama de ser un mes revoltat per motiu d'ésser un mes de transició a la primavera i temut per la seva inconstància i els seus efectes directes sobre la agricultura. El hivern de 1955-56 hi havia un cert temor a fredorades tardanes doncs no va fer fred als mesos típicament hivernals i encara recordaven el hivern anterior, 1954-55, quan el fred intens va ser al Març amb la vegetació avançada per la suavitat de la estació i va provocar danys als cultius.
Aquest any les temudes glaçades no va venir amb tant retard. A finals de Gener hi havia molt fred acumulat al Pol Nord i una massa d'aire càlid i estable es va situar sobre de Lapònia, trencant la massa d'aire del Pol i enviant-la sobre les planes de Rússia. El potent anticicló format sobre Escandinàvia va ser clau per bombejar aquest fred cap a Europa Occidental. La onada de fred estava servida. Després de recórrer el continent, el dia 2 de Febrer envaïa Catalunya la massa d'aire més fred que varem tenir durant el segle XX.
En l'anàlisi de la situació del dia 2 de Febrer podem veure la forta ondulació dels corrents atmosfèrics i la arribada de la primera glopada freda a les nostres contrades.
Els titulars del dia 3 de Febrer a La Vanguardia són contundents:
IMPLACABLE RIGOR DEL INVIERNO
El aire ártico procedente de Rusía mantiene a Europa bajo el imperio del frío
La temperatura mínima de 45 grados bajo cero se registró en el norte de Suecia
En el lago Estangento, Pirineo catalán, el termómetro marcó ayer los 34 grados bajo el punto de congelación
Roma: nieva por primera vez en nueve años
El aire ártico procedente de Rusía mantiene a Europa bajo el imperio del frío
La temperatura mínima de 45 grados bajo cero se registró en el norte de Suecia
En el lago Estangento, Pirineo catalán, el termómetro marcó ayer los 34 grados bajo el punto de congelación
Roma: nieva por primera vez en nueve años
Hi havia motius per la noticia. Mentre la tarda del dia 1 de Febrer Barcelona gaudia de 14ºC (aeroport), 24 hores més tard, la tarda del dia 2 de Febrer, a tota la ciutat de Barcelona la temperatura era sota zero. El matí del 3 de Febrer, el més fred de la primera onada de fred, marcava temperatures rècord del segle: -4,6ºC a les Drassanes, -5,4ºC a l'aeroport del Prat i -7,7ºC a l'observatori Fabra al Tibidabo.
El dia 4 de Febrer llegim un article que ens fa una descripció de una ciutat gens preparada per aquest rigor: "El que el lago de Estángento se mantenga a treinta y dos grados bajo el punto de congelación, ya no sirve de alivio a una urbe aterida que está metida por los portales y en los quicios de las puertas, con cara de frío, esperando el autobús. Bajo este azul clarísimo que nos cobija, la fantasía de las fuentes heladas, de los ríos con hielo en las márgenes, de los árboles ateridos y de los ojos de susto, llorosos, ya no nos llama con la misma atención de las primeras horas. Incluso el amanecer nórdico de que ayer disfrutamos, con un sol rojizo y bajo, jugando su luz fría entre el plomo de las nubes con nieve, no constituyó ya un espectáculo para la sorprendida actualidad ciudadana, a la que empieza a helársele hasta el aliento. Detrás de los cristales con el aire condensado en hielo, el buen barcelonés sólo pensó ayer en la forma de comenzar su jornada con el menor daño posible.
Pero el frío no ha traído sólo ése espectáculo para nosotrós insólito de que hablábamos ayer. El frío ha traído también sus consecuencias de orden práctico, que van desde esa carencia de taxis en la parte baja de la ciudad —en la noche nos dijo un taxista que no había forma de bajar hasta la Plaza de Cataluña sin que los viajeros los atrapasen antes para regresar otra vez hacia arriba—, hasta la hecatombe de los pájaros que alegran los árboles de las Ramblas y que han caído a montones, cumpliendo heroicamente ese diario deber de vivir. Pero el dolor se va también carretera adelante, camino de zonas que están unidas a la ciudad por un lazo afectivo muy cercano. Cabe Barcelona, casi a su orilla en la Maresma los claveles se han desmayado y hasta las plantas se han agostado, quemadas por esas temperaturas durísimas que señorean la región toda. Por otra parte, en algunos centros de trabajo ha habido interrupciones en la marcha de la tarea por avería en los sistemas de calefacción, vencida esta vez por el frío intenso. Y, finalmente, en muchas fuentes, como ocurrió en la Plaza de Cataluña, los servicios municipales hubieron de dedicarse a la extracción del hielo acumulado para hurtar la piedra a daños profundos por el poder expansivo del agua gélida." La Vanguardia. 4.2.1956. Pàg 14.
Tot seguit la portada del diari d'aquell mateix dia.
El dia 4 de Febrer llegim un article que ens fa una descripció de una ciutat gens preparada per aquest rigor: "El que el lago de Estángento se mantenga a treinta y dos grados bajo el punto de congelación, ya no sirve de alivio a una urbe aterida que está metida por los portales y en los quicios de las puertas, con cara de frío, esperando el autobús. Bajo este azul clarísimo que nos cobija, la fantasía de las fuentes heladas, de los ríos con hielo en las márgenes, de los árboles ateridos y de los ojos de susto, llorosos, ya no nos llama con la misma atención de las primeras horas. Incluso el amanecer nórdico de que ayer disfrutamos, con un sol rojizo y bajo, jugando su luz fría entre el plomo de las nubes con nieve, no constituyó ya un espectáculo para la sorprendida actualidad ciudadana, a la que empieza a helársele hasta el aliento. Detrás de los cristales con el aire condensado en hielo, el buen barcelonés sólo pensó ayer en la forma de comenzar su jornada con el menor daño posible.
Pero el frío no ha traído sólo ése espectáculo para nosotrós insólito de que hablábamos ayer. El frío ha traído también sus consecuencias de orden práctico, que van desde esa carencia de taxis en la parte baja de la ciudad —en la noche nos dijo un taxista que no había forma de bajar hasta la Plaza de Cataluña sin que los viajeros los atrapasen antes para regresar otra vez hacia arriba—, hasta la hecatombe de los pájaros que alegran los árboles de las Ramblas y que han caído a montones, cumpliendo heroicamente ese diario deber de vivir. Pero el dolor se va también carretera adelante, camino de zonas que están unidas a la ciudad por un lazo afectivo muy cercano. Cabe Barcelona, casi a su orilla en la Maresma los claveles se han desmayado y hasta las plantas se han agostado, quemadas por esas temperaturas durísimas que señorean la región toda. Por otra parte, en algunos centros de trabajo ha habido interrupciones en la marcha de la tarea por avería en los sistemas de calefacción, vencida esta vez por el frío intenso. Y, finalmente, en muchas fuentes, como ocurrió en la Plaza de Cataluña, los servicios municipales hubieron de dedicarse a la extracción del hielo acumulado para hurtar la piedra a daños profundos por el poder expansivo del agua gélida." La Vanguardia. 4.2.1956. Pàg 14.
Tot seguit la portada del diari d'aquell mateix dia.
El fred era sec, identificant així l'origen continental de la massa d'aire, i només van caure unes volves de neu al Tibidabo la matinada del 1 al 2 de Febrer. La durada de la onada de fred va ser la habitual de 5 a 6 dies, similar a la de Febrer de 1954, per tant, si la temperatura hagués anat pujant aquest mes només seria recordat a les efemèrides meteorològiques però no va ser així.
El fred anava minvant, el dia 7 les temperatures eren positives de nit fins i tot al Tibidabo, i hom començava a preguntar-se el perquè de tant fred, de vegada en quan buscant explicacions transcendentals a fets meteorològics, si fa o no fa com passa avui amb el canvi climàtic que surt sempre que hi ha un fet meteorològic destacable: "Estas súbitas olas de frío nos sugieren enseguida la idea de que quizá pudiesen obedecer a causas cósmicas. Dependiendo, como dependemos, constantemente del Sol, el gran dispensador de luz y calor que hace posible la vida sobre la Tierra, cabe preguntar: ¿Ha ocurrido allí algo extraordinario que justifique tan brusco cambio de temperatura en la Tierra?" LV. 7.2.1956. Pàg. 3.
El fred anava minvant, el dia 7 les temperatures eren positives de nit fins i tot al Tibidabo, i hom començava a preguntar-se el perquè de tant fred, de vegada en quan buscant explicacions transcendentals a fets meteorològics, si fa o no fa com passa avui amb el canvi climàtic que surt sempre que hi ha un fet meteorològic destacable: "Estas súbitas olas de frío nos sugieren enseguida la idea de que quizá pudiesen obedecer a causas cósmicas. Dependiendo, como dependemos, constantemente del Sol, el gran dispensador de luz y calor que hace posible la vida sobre la Tierra, cabe preguntar: ¿Ha ocurrido allí algo extraordinario que justifique tan brusco cambio de temperatura en la Tierra?" LV. 7.2.1956. Pàg. 3.
Situació meteorològica el dia 11 de Febrer de 1956.
Quan tot semblava història, un anticicló amb pressions màximes per sobre de 1055 hPa estava sobre el nord de Sibèria i un altre de 1040 hPa bloquejava la circulació de l'oest, més temperada, a l'Atlàntic Nord. Entre mig una nova massa d'aire, més freda que la anterior, es va abatre sobre Catalunya. El dia 11 les mínimes tornen a ensorrar-se baixant fins a -6,6ºC a l'aeroport, -6,7ºC a les Drassanes i uns memorables -10,0ºC a l'observatori Fabra, rècord del segle XX i fins els nostres dies. A la resta de Catalunya trobem dades com els -22ºC de La Molina, -17ºC al cim del Montseny, -10ºC a Girona, -9ºC a Lleida o -6ºC a Tortosa. Aquell matí tota Catalunya estava molt per sota dels zero graus.
Veient el fred persistent ja hi ha consciència de la transcendència de la situació i tothom busca referències de quelcom semblant. La recerca de dades similars els portava al segle XIX: "En España, las más terribles bajas termométricas se han presentado en los Pirineos. Pero se han extendido las heladas por casi todo nuestro territorio peninsular, salvo la costa sur de Andalucía.
«Los más viejos de cada localidad» nos venían diciendo que ahora ya no había inviernos fríos. Y en gran parte tenían razón." LV. 12.2.1956. Pàg. 5.
"Muchos años hacía que el aire no nos traía este mensaje cortante. Como ya hemos indicado, desde que el siglo pasado se nos iba por sus finales. En la memoria de la ciudad se habían perdido aquellas jornadas, y, sin embargo, ahí están de nuevo, con nosotros, amoratando no sólo el rostro de los ciudadanos, sino hiriendo con herida honda esa tierra de nuestros campos, que se va quedando sin sangre bajo el cuchillo del hielo." LV. 12.2.1956. Pàg. 21.
Veient el fred persistent ja hi ha consciència de la transcendència de la situació i tothom busca referències de quelcom semblant. La recerca de dades similars els portava al segle XIX: "En España, las más terribles bajas termométricas se han presentado en los Pirineos. Pero se han extendido las heladas por casi todo nuestro territorio peninsular, salvo la costa sur de Andalucía.
«Los más viejos de cada localidad» nos venían diciendo que ahora ya no había inviernos fríos. Y en gran parte tenían razón." LV. 12.2.1956. Pàg. 5.
"Muchos años hacía que el aire no nos traía este mensaje cortante. Como ya hemos indicado, desde que el siglo pasado se nos iba por sus finales. En la memoria de la ciudad se habían perdido aquellas jornadas, y, sin embargo, ahí están de nuevo, con nosotros, amoratando no sólo el rostro de los ciudadanos, sino hiriendo con herida honda esa tierra de nuestros campos, que se va quedando sin sangre bajo el cuchillo del hielo." LV. 12.2.1956. Pàg. 21.
Portada de La Vanguardia del dia 14 de Febrer. La evidència de estar vivint un fred que pocs barcelonins han notat era noticia de capçalera.
Si la primera onada de fred ja era prou intensa, aquesta segona la va superar amb escreix, de fet, en el conjunt de Catalunya, el dia 11 de Febrer de 1956 ha quedat com el més fred del segle XX.
Hem parlat molt de fred però no gaire de neu, fet completament normal quan hi han adveccions d'origen continental com és el cas. Malgrat això, Barcelona no va lliurar-se de veure flocs. Pel que fa a la neu en concret, aquesta ja va arribar amb el fred. El dia 1 de Febrer, entre les 6 i les 6:30 de la tarda, va caure un ruixat d’aiguaneu que al Tibidabo va ser neu però que no va agafar. El dia 3 i el dia 10 de Febrer, ambdós dies per la tarda, també van caure flocs de neu però no va passar de precipitació inapreciable. La matinada del 15 de Febrer va nevar amb més consistència, de manera que la ciutat es va aixecar totalment blanca tot i que el gruix no va ser important, només un parell de centímetres. El dia 17, a primera hora de la tarda, torna a caure aiguaneu amb més flocs quan més alt s’estigués. Novament, el dia 20 de Febrer, a la una de la matinada, va començar una tempesta de neu que als punts més baixos de la ciutat era d’aiguaneu i granís. El matí va despertar amb una capa d’uns 5 centímetres a molts indrets de Barcelona i rodalies. El dia 21 durant el matí també van caure flocs durant una estona. Per tant, molts dies amb neu però en cap cas va caure de forma abundant.
Hem parlat molt de fred però no gaire de neu, fet completament normal quan hi han adveccions d'origen continental com és el cas. Malgrat això, Barcelona no va lliurar-se de veure flocs. Pel que fa a la neu en concret, aquesta ja va arribar amb el fred. El dia 1 de Febrer, entre les 6 i les 6:30 de la tarda, va caure un ruixat d’aiguaneu que al Tibidabo va ser neu però que no va agafar. El dia 3 i el dia 10 de Febrer, ambdós dies per la tarda, també van caure flocs de neu però no va passar de precipitació inapreciable. La matinada del 15 de Febrer va nevar amb més consistència, de manera que la ciutat es va aixecar totalment blanca tot i que el gruix no va ser important, només un parell de centímetres. El dia 17, a primera hora de la tarda, torna a caure aiguaneu amb més flocs quan més alt s’estigués. Novament, el dia 20 de Febrer, a la una de la matinada, va començar una tempesta de neu que als punts més baixos de la ciutat era d’aiguaneu i granís. El matí va despertar amb una capa d’uns 5 centímetres a molts indrets de Barcelona i rodalies. El dia 21 durant el matí també van caure flocs durant una estona. Per tant, molts dies amb neu però en cap cas va caure de forma abundant.
La neu del dia 15 de Febrer era portada a La Vanguardia.
A partir d'aquí podríem situar la tercera onada de fred, tot i que tècnicament no es pot qualificar com a tal ja que no era més que una variació de la situació meteorològica viscuda a mitjans de mes.
En aquest cas va aparèixer una depressió al Golf de Cadis que va escolar-se per l'estret de Gibraltar i que, degut a la impossibilitat d'avançar més cap a l'est a causa del potent anticicló rus de 1065 hPa, va estar orbitant la Mediterrània Occidental deixant neu a unes terres sobre-refredades però les mínimes no van baixar molt més, en gran part per la abundància de nuvolositat.
Tot seguit es pot veure la situació atmosfèrica del 19 de Febrer amb la depressió que porta menys aire fred en alçada.
En aquest cas va aparèixer una depressió al Golf de Cadis que va escolar-se per l'estret de Gibraltar i que, degut a la impossibilitat d'avançar més cap a l'est a causa del potent anticicló rus de 1065 hPa, va estar orbitant la Mediterrània Occidental deixant neu a unes terres sobre-refredades però les mínimes no van baixar molt més, en gran part per la abundància de nuvolositat.
Tot seguit es pot veure la situació atmosfèrica del 19 de Febrer amb la depressió que porta menys aire fred en alçada.
Una nova depressió al Golf de Cadis, que porta un ambient més temperat i pluja, dona per acabades tres setmanes d'un fred extraordinari a Catalunya. El fet de que totes les situacions de temperatures baixes quedessin emmarcades dins del més de Febrer és el motiu per el que Febrer de 1956 serà el que tingui la temperatura mitjana més baixa a qualsevol indret del nostre país.
Els danys a la vegetació va ser catastròfica en alguns casos: "La brusquedad del cambio de temperatura, tras un período anormalmente benigno y con abundantes lluvias, que daba a los sembrados un aspecto casi primaveral, unido a la intensidad y persistencia en el descenso de las temperaturas, especialmente registradas en algunas zonas de nuestra región, ha causado en ellas importantes daños." LV. 26.2.1956. Pàg. 13.
Al Maresme, el cultiu de flors i planta de decoració va tenir pèrdues quasi generals; la majoria de fruiters, cítrics, ametllers, avellaners, etcètera, van patir danys enormes.... "En los cereales y leguminosas, las labores han estado paralizadas a consecuencia del prolongado temporal de frío y nieve y detenido el desarrollo de los sembrados que en algunas zonas mostraba a fines de enero excesivo adelanto vegetativo. Las bajas temperaturas favorecieron a la parte aérea, haciendo desmerecer su aspecto y ocasionando daños en algunas comarcas, especialmente a los cereales más tempranos." LV. 24.3.1956. Pàg. 3.
A Barcelona, la ruptura de multitud de canonades d'aigua i els danys a la vegetació ornamental van comportar despeses importants a l'ajuntament i a particulars.
Per acabar, la taula de temperatures diàries, màximes, mínimes, amplitud tèrmica i mitjanes, i la precipitació a l'observatori Fabra. Després la gràfica mensual.
Els danys a la vegetació va ser catastròfica en alguns casos: "La brusquedad del cambio de temperatura, tras un período anormalmente benigno y con abundantes lluvias, que daba a los sembrados un aspecto casi primaveral, unido a la intensidad y persistencia en el descenso de las temperaturas, especialmente registradas en algunas zonas de nuestra región, ha causado en ellas importantes daños." LV. 26.2.1956. Pàg. 13.
Al Maresme, el cultiu de flors i planta de decoració va tenir pèrdues quasi generals; la majoria de fruiters, cítrics, ametllers, avellaners, etcètera, van patir danys enormes.... "En los cereales y leguminosas, las labores han estado paralizadas a consecuencia del prolongado temporal de frío y nieve y detenido el desarrollo de los sembrados que en algunas zonas mostraba a fines de enero excesivo adelanto vegetativo. Las bajas temperaturas favorecieron a la parte aérea, haciendo desmerecer su aspecto y ocasionando daños en algunas comarcas, especialmente a los cereales más tempranos." LV. 24.3.1956. Pàg. 3.
A Barcelona, la ruptura de multitud de canonades d'aigua i els danys a la vegetació ornamental van comportar despeses importants a l'ajuntament i a particulars.
Per acabar, la taula de temperatures diàries, màximes, mínimes, amplitud tèrmica i mitjanes, i la precipitació a l'observatori Fabra. Després la gràfica mensual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada