La majoria de la gent acostuma a recordar les situacions meteorològiques més destacades. Nevades importants, calorades infernals, aiguats que provoquen inundacions i danys queden en la memòria col·lectiva. Si, a més, aquests fenòmens tenen una durada considerable, més enllà dels 4 o 5 dies habituals, el record passa de generació en generació. Això va passar amb les onades de fred de Febrer de 1956 que serà recordada com la més important que hem tingut a Catalunya durant el segle XX. Però apart del fred hagut al Febrer, com va ser la resta d'aquell hivern tan mitificat?
Buscant a les hemeroteques, com la de La Vanguardia, sabrem com van ser aquell Desembre i aquell Gener. La noticia històrica d'aquell hivern no és altra que el ingrés d'Espanya a la ONU aïllada del mon després de la Segona Guerra Mundial pel seu suport al règim nazi de Hitler però que, degut a l'interès estratègic que tenien els Estats Units en una Guerra Freda cada cop més tensa i la por de que la caiguda del règim de Franco provoqués una inestabilitat que pogués acostar Espanya a les tesis comunistes, va fer que els ambaixadors retirats per tots els països el 1946 retornessin i les sancions imposades s'anul·lessin, circumstàncies que poc a poc van permetre el reconeixement del Govern espanyol per l'organisme internacional creat després de la guerra mundial i que va ser efectiu el dia 14 de Desembre de 1955. La Vanguardia ho va celebrar amb una portada lamentable, en consonància amb la inexistent llibertat de premsa, i on es feia referència a les paraules de Franco quan la ONU va decretar les sancions contra Espanya 9 anys abans. La consigna del règim dictatorial era mantenir-se ferms i reconeguts.
Buscant a les hemeroteques, com la de La Vanguardia, sabrem com van ser aquell Desembre i aquell Gener. La noticia històrica d'aquell hivern no és altra que el ingrés d'Espanya a la ONU aïllada del mon després de la Segona Guerra Mundial pel seu suport al règim nazi de Hitler però que, degut a l'interès estratègic que tenien els Estats Units en una Guerra Freda cada cop més tensa i la por de que la caiguda del règim de Franco provoqués una inestabilitat que pogués acostar Espanya a les tesis comunistes, va fer que els ambaixadors retirats per tots els països el 1946 retornessin i les sancions imposades s'anul·lessin, circumstàncies que poc a poc van permetre el reconeixement del Govern espanyol per l'organisme internacional creat després de la guerra mundial i que va ser efectiu el dia 14 de Desembre de 1955. La Vanguardia ho va celebrar amb una portada lamentable, en consonància amb la inexistent llibertat de premsa, i on es feia referència a les paraules de Franco quan la ONU va decretar les sancions contra Espanya 9 anys abans. La consigna del règim dictatorial era mantenir-se ferms i reconeguts.
Impactant imatge de la revista Destino del 25 de Febrer de 1956 amb gel a les roques de la platja de L'Escala.
Tot i que el hivern astronòmic comença al voltant del 20 al 22 de Desembre, a la meteorologia, per qüestions estadístiques, considerem a Desembre, Gener i Febrer els mesos estrictament hivernals. Dit això anem a valorar quin temps van gaudir els espanyols aquell hivern de 1955-1956.
Desembre va començar amb poc fred, algunes nevades a les cotes més altes del Pirineu i ambient molt suau amb mínimes superiors als 10º a gran part de la Península: "...dejando pasar esto no diremos veranillo sino paréntesis de los fríos. Esperemos que pronto vendrán éstos con toda la intensidad y cortejo que de ellos se esperaba." Així s'expressava qui, amb el sobrenom de Meteor, signava el article dominical dedicat a la setmana meteorològica, Las nubes mandan, i seguia: "De temperaturas andamos regular. Salvo las heladas de las zonas montañosas, no ha habido mucho que tiritar en España durante la semana última. Las máximas temperaturas han estado entre los quince y los veinte grados en nuestras provincias privilegiadas y si nos salíamos a las islas Canarias pasábamos de los veinte." La Vanguardia. 4.12.1955. Pàg. 13.
La boira i l'absència de fred eren les noticies a mitjans de Desembre: "La niebla ha sido el acontecimiento atmosférico de la semana última". "Las temperaturas han sido muy benignas en lo que va de diciembre." LV. 11.12.1955. Pàg. 11.
Més endavant, havent passat ja la primera quinzena de Desembre, el fred a Catalunya i a la major part d'Espanya s'entestava en no arribar. La Vanguardia ens explica perquè: "Hemos ido pasando en las dos semanas últimas de la sequía, del cieio despejado y de las noches frías a las nieblas crecientes y pertinaces, a las lluvias torrenciales y achubascadas y, finalmente, a los vientos devastadores en algunos puntos.
Ahora, después de esa sucesión de fenómenos atmosféricos, puede presentarse el de las nieves navideñas.
Explicado en dos palabras, el mecanismo meteorológico de la quincena última ha sido, en España, el siguiente: primero nos dominaban las altes presiones; después fue bajando el barómetro y se plantó en el Atlántico una borrasca gigante cuyo centro se encontraba al occidente de Irlanda, pero bastante lejos de esa nación. El área de influjo de esa perturbación atmosférica abarcaba todo el Atlántico Oriental y toda Europa Occidental. A nosotros nos lanzaba sin parar una corriente de aire tibio y húmedo, que era el causante de todos los fenómenos que hemos ido experimentando; las nieblas de gran espesor dificultadoras del tránsito aéreo, las lluvias que han ocasionado desbordamientos e inundaciones en varias cuencas de ríos y finalmente vientos que en algunos puntos han ocasionado desgracias personales." LV. 18.12.1955. Pàg. 12.
Desembre va començar amb poc fred, algunes nevades a les cotes més altes del Pirineu i ambient molt suau amb mínimes superiors als 10º a gran part de la Península: "...dejando pasar esto no diremos veranillo sino paréntesis de los fríos. Esperemos que pronto vendrán éstos con toda la intensidad y cortejo que de ellos se esperaba." Així s'expressava qui, amb el sobrenom de Meteor, signava el article dominical dedicat a la setmana meteorològica, Las nubes mandan, i seguia: "De temperaturas andamos regular. Salvo las heladas de las zonas montañosas, no ha habido mucho que tiritar en España durante la semana última. Las máximas temperaturas han estado entre los quince y los veinte grados en nuestras provincias privilegiadas y si nos salíamos a las islas Canarias pasábamos de los veinte." La Vanguardia. 4.12.1955. Pàg. 13.
La boira i l'absència de fred eren les noticies a mitjans de Desembre: "La niebla ha sido el acontecimiento atmosférico de la semana última". "Las temperaturas han sido muy benignas en lo que va de diciembre." LV. 11.12.1955. Pàg. 11.
Més endavant, havent passat ja la primera quinzena de Desembre, el fred a Catalunya i a la major part d'Espanya s'entestava en no arribar. La Vanguardia ens explica perquè: "Hemos ido pasando en las dos semanas últimas de la sequía, del cieio despejado y de las noches frías a las nieblas crecientes y pertinaces, a las lluvias torrenciales y achubascadas y, finalmente, a los vientos devastadores en algunos puntos.
Ahora, después de esa sucesión de fenómenos atmosféricos, puede presentarse el de las nieves navideñas.
Explicado en dos palabras, el mecanismo meteorológico de la quincena última ha sido, en España, el siguiente: primero nos dominaban las altes presiones; después fue bajando el barómetro y se plantó en el Atlántico una borrasca gigante cuyo centro se encontraba al occidente de Irlanda, pero bastante lejos de esa nación. El área de influjo de esa perturbación atmosférica abarcaba todo el Atlántico Oriental y toda Europa Occidental. A nosotros nos lanzaba sin parar una corriente de aire tibio y húmedo, que era el causante de todos los fenómenos que hemos ido experimentando; las nieblas de gran espesor dificultadoras del tránsito aéreo, las lluvias que han ocasionado desbordamientos e inundaciones en varias cuencas de ríos y finalmente vientos que en algunos puntos han ocasionado desgracias personales." LV. 18.12.1955. Pàg. 12.
Veient el mapa isobàric del dia 16 de Desembre, la explicació que donava l'analista era correcta i definia un mes dominat per grans depressions d'origen atlàntic.
Ja en dates prenadalenques les temperatures eren les de qualsevol tardor, a l'observatori Fabra de Barcelona la mitjana dels primers 20 dies era de 10,6º i només un dia, amb 3,7º, havia baixat dels 5º. A la ciutat, es clar, tant les mitjanes com les dades diàries eren més altes. A les muntanyes la neu era molt escassa, doncs els 20 o 30 centímetres que havien caigut a finals de Novembre es van desfer fruit de les altes temperatures.
La preocupació per l'estat de les estacions d'esquí no era noticia, doncs la pràctica d'aquest esport encara era reservada a una minoria, i la noticia del desgel era considerada bona: "Un conjunto de factores: lluvias pertinaces, nieves y ambiente tibio han sido los factores causantes de esta magna subida del nivel de los embalses, subida que habrá que señalar como una de las más notables que pueden registrarse." LV. 25.12.1955. Pàg.8.
En el mateix article el periodista fa una reflexió que ens sona com molt actual: "El año meteorológico, el que comienza con septiembre u octubre, va resultando lluvioso en diciembre. En esto creemos haber acertado. No lo hemos estado hasta ahora en nuestra creencia de que resultaría frío. Y hemos de decir, para alguna disculpa nuestra, que otros meteorólogos extranjeros pensaron también que ya era llegado el momento en que las temperaturas medias invernales empezasen a bajar, después de una serle de años de subida térmica casi universal.
¿Será, pues, que vamos caminando hacia un recalentamlento de la atmósfera terrestre sin vislumbre de retroceso? En verdad, nosotros no creemos tal cosa. Aunque tenemos que reconocer que no se puede predecir de momento cuándo llegará el año en que esta tendencia al aumento de las temperaturas medias empiece a aflojar o quizá a cambiar de signo.
Dice la experiencia que «caliente diciembre y caliente enero, frío seguro para febrero». Y, efectivamente, así suele ser. Es más, puede ocurrir, como en el invierno último, que los fríos más intensos no lleguen hasta marzo." LV. 25.12.1955. Pàg. 8.
L'alarmisme climàtic no existia, per sort, i la saviesa popular la va encertar. Pel que fa a les temperatures mitjanes que pujaven des dels anys 20, van començar a baixar durant els anys 50 fins que van tornar a pujar un altre cop als anys 80.
Aquest Desembre serà un dels més càlids del segle XX a l'observatori Fabra amb 10,0ºC de mitjana i només dos dies amb mínimes inferiors a 5ºC, a la ciutat de Barcelona no baixa de 5,6ºC.
La preocupació per l'estat de les estacions d'esquí no era noticia, doncs la pràctica d'aquest esport encara era reservada a una minoria, i la noticia del desgel era considerada bona: "Un conjunto de factores: lluvias pertinaces, nieves y ambiente tibio han sido los factores causantes de esta magna subida del nivel de los embalses, subida que habrá que señalar como una de las más notables que pueden registrarse." LV. 25.12.1955. Pàg.8.
En el mateix article el periodista fa una reflexió que ens sona com molt actual: "El año meteorológico, el que comienza con septiembre u octubre, va resultando lluvioso en diciembre. En esto creemos haber acertado. No lo hemos estado hasta ahora en nuestra creencia de que resultaría frío. Y hemos de decir, para alguna disculpa nuestra, que otros meteorólogos extranjeros pensaron también que ya era llegado el momento en que las temperaturas medias invernales empezasen a bajar, después de una serle de años de subida térmica casi universal.
¿Será, pues, que vamos caminando hacia un recalentamlento de la atmósfera terrestre sin vislumbre de retroceso? En verdad, nosotros no creemos tal cosa. Aunque tenemos que reconocer que no se puede predecir de momento cuándo llegará el año en que esta tendencia al aumento de las temperaturas medias empiece a aflojar o quizá a cambiar de signo.
Dice la experiencia que «caliente diciembre y caliente enero, frío seguro para febrero». Y, efectivamente, así suele ser. Es más, puede ocurrir, como en el invierno último, que los fríos más intensos no lleguen hasta marzo." LV. 25.12.1955. Pàg. 8.
L'alarmisme climàtic no existia, per sort, i la saviesa popular la va encertar. Pel que fa a les temperatures mitjanes que pujaven des dels anys 20, van començar a baixar durant els anys 50 fins que van tornar a pujar un altre cop als anys 80.
Aquest Desembre serà un dels més càlids del segle XX a l'observatori Fabra amb 10,0ºC de mitjana i només dos dies amb mínimes inferiors a 5ºC, a la ciutat de Barcelona no baixa de 5,6ºC.
El Biscuter va ser el primer mini-cotxe que va rodar pels carrers de Barcelona.
Gener va començar una mica més fresc, amb una petita entrada de fred de Reis, com acostuma a passar. L'analista semblava tenir-ho tot controlat: "Claro está el cielo. Enero, claro y heladero. Eso es lo normal y como esto está sucediendo ahora, el tiempo atmosférico, puede calificarse de ajustado a lo que debe ser en la primera decena de enero. Ahora es el momento de que caigan las temperaturas a su punto más bajo del año. Si eso no ocurre —y ese fué el caso del año anterior, en el cual hubo que esperar a la primera decena de marzo para sentir de verdad el frío— el curso meteorológico del año va desarreglado. Alegrémonos, pues, de que éste año va siendo la atmósfera metódica porque ello es anuncio de bienes." LV. 8.1.1956. Pàg. 10.
El dia 7 de Gener, un front fred associat a una profunda depressió situada a l'oest de Irlanda provoca la primera davallada amb cara i ulls de tot el hivern i unes volves de neu cauen al Tibidabo el dia 10. La mínima és baixa però gens excepcional per les dates amb -0,3ºC al Fabra, 1,6ºC a l'aeroport i 3,5ºC a les Drassanes. Però... tres dies de fred i torna la suavitat, això si, a Teruel, suposadament, van assolir els -16ºC, dada publicada a La Vanguardia el dia 11 de Gener però que no he pogut confirmar i sembla molt estranya car en altres observatoris fiables propers, com Daroca, van tenir -8,8ºC i al mateix Teruel van tenir el dia 9, -3ºC, i el dia 11, -5ºC. Molta variació per una ciutat en una plana amb clima continental, per tant, atenció a algunes publicades a la premsa.
Tres dies de fred i la gent ja preguntava si el fred havia vingut per quedar-se. En aquest sentit trobem el diumenge 15 de Gener, un article a la secció del temps de La Vanguardia amb el títol Pero ¿vendrá un invierno catastrófico y comenzará una era glacial?. L'autor de l'article és molt prudent però com ens diu, la gent li pregunta molt sobre el tema. Com sempre, no ens quedem en la escala de grisos que representa el temps i el clima, la gent vol el blanc o el negre. O ens desfarem de calor o ens congelarem, no hem canviat.
El que és cert és que aquell mes de Gener ja no va tornar el fred, una depressió atlàntica es movia entre les costes de Portugal i el Golf de Cadis portant pluges abundants a la meitat occidental de la Península i temperatures poc fredes arreu, inclosa Catalunya. I ja començava la inquietud per si el fred venia amb retard, com va ocórrer l'any anterior de 1955 quan no va fer fred fins el mes de Març produint moltes pèrdues en fruiters a la costa mediterrània: "Este es el enigma que intranquiliza a los valencianos. Que hubo años que en febrero se les quemaron todos los frutos y en una noche vieron venirse abajo todas sus ilusiones.
De momento no vemos un peligro inmediato. No podemos negar una posibilidad para más adelante. En fin, cuanto antes esté la fruta guardadita, menos albur se corre de perderla.
Las nieblas van quedando ya convertidas en históricas. Y las nieves en gran parte han bajado a los ríos." LV. 22.1.1956. Pàg. 10.
Deien que no veien perill immediat de fredorades però recomanaven recollir la fruita per no perdre-la. Bon consell però és que el fred que va venir 10 dies més tard va matar, no tant sols la fruita si no molts arbres.
El dia 7 de Gener, un front fred associat a una profunda depressió situada a l'oest de Irlanda provoca la primera davallada amb cara i ulls de tot el hivern i unes volves de neu cauen al Tibidabo el dia 10. La mínima és baixa però gens excepcional per les dates amb -0,3ºC al Fabra, 1,6ºC a l'aeroport i 3,5ºC a les Drassanes. Però... tres dies de fred i torna la suavitat, això si, a Teruel, suposadament, van assolir els -16ºC, dada publicada a La Vanguardia el dia 11 de Gener però que no he pogut confirmar i sembla molt estranya car en altres observatoris fiables propers, com Daroca, van tenir -8,8ºC i al mateix Teruel van tenir el dia 9, -3ºC, i el dia 11, -5ºC. Molta variació per una ciutat en una plana amb clima continental, per tant, atenció a algunes publicades a la premsa.
Tres dies de fred i la gent ja preguntava si el fred havia vingut per quedar-se. En aquest sentit trobem el diumenge 15 de Gener, un article a la secció del temps de La Vanguardia amb el títol Pero ¿vendrá un invierno catastrófico y comenzará una era glacial?. L'autor de l'article és molt prudent però com ens diu, la gent li pregunta molt sobre el tema. Com sempre, no ens quedem en la escala de grisos que representa el temps i el clima, la gent vol el blanc o el negre. O ens desfarem de calor o ens congelarem, no hem canviat.
El que és cert és que aquell mes de Gener ja no va tornar el fred, una depressió atlàntica es movia entre les costes de Portugal i el Golf de Cadis portant pluges abundants a la meitat occidental de la Península i temperatures poc fredes arreu, inclosa Catalunya. I ja començava la inquietud per si el fred venia amb retard, com va ocórrer l'any anterior de 1955 quan no va fer fred fins el mes de Març produint moltes pèrdues en fruiters a la costa mediterrània: "Este es el enigma que intranquiliza a los valencianos. Que hubo años que en febrero se les quemaron todos los frutos y en una noche vieron venirse abajo todas sus ilusiones.
De momento no vemos un peligro inmediato. No podemos negar una posibilidad para más adelante. En fin, cuanto antes esté la fruta guardadita, menos albur se corre de perderla.
Las nieblas van quedando ya convertidas en históricas. Y las nieves en gran parte han bajado a los ríos." LV. 22.1.1956. Pàg. 10.
Deien que no veien perill immediat de fredorades però recomanaven recollir la fruita per no perdre-la. Bon consell però és que el fred que va venir 10 dies més tard va matar, no tant sols la fruita si no molts arbres.
Molt pocs dies abans de la primera advecció de fred ningú imaginava el que havia de venir. Com veiem al mapa de temperatures a 850 hPa (uns 1500 metres d'alçada) del dia 30 de Gener, dos dies abans de que el fred entrés a Catalunya, una falca molt càlida tallava el fred que estava acumulat al Pol Nord portant temperatures insòlitament altes a zones polars com Spitzbergen i dividint la massa d'aire fred en dues parts, una sobre Canadà i l'altre sobre Rússia.
Els experts en meteorologia de La Vanguardia ens pinten un ambient primaveral a gran part d'Espanya però adverteixen d'una possible fredorada, més pensant en la idea popular de que el fred vindrà tard o d'hora, però és que el que va venir ho va ser tot menys passatger: "En fin, puede venir un temporal sin tardar demasiado. Eso si, de venir, es de esperar que dure poco, que sea ya pasajero.
La semana última ha sido —como hemos dicho— la del anticiclón, así como la anterior había sido la de la borrasca pertinaz. La próxima pudiera ser la del ataque súbito del viento norteño.
Todos estos son avisos para que no nos fiemos de este tiempo tan delicióso que ahora disfrutamos. Las temperaturas extremas de España son, en algunos lugares, verdaderamente encantadoras. Los quince grados centígrados a la sombra se han extendido a mediodía por muchos lugares. Frías ciudades castellanas como Avila y Palencia, han alcanzado en los últimos días esas alturas. Más, todavía, la misma Teruel, la que siempre da ahora las temperaturas mínimas del amanecer, esos cortantes cuatro grados bajo cero que nos obligan a mirar la ciudad turolense como el empinado castillo del frío, ella misma ha registrado el viernes último los dichos quince grados. Y no hay que decir las poblaciones de las zonas templadas." LV. 29.1.1956. Pàg. 6.
El que no imaginava ningú, com he dit, és que dos dies més tard la temperatura caigués entre 15º i 20º a Barcelona en menys de 24 hores i que la massa freda de l'interior de Rússia arribés tant nítidament tan al Sud i tan a l'Oest.
Els experts en meteorologia de La Vanguardia ens pinten un ambient primaveral a gran part d'Espanya però adverteixen d'una possible fredorada, més pensant en la idea popular de que el fred vindrà tard o d'hora, però és que el que va venir ho va ser tot menys passatger: "En fin, puede venir un temporal sin tardar demasiado. Eso si, de venir, es de esperar que dure poco, que sea ya pasajero.
La semana última ha sido —como hemos dicho— la del anticiclón, así como la anterior había sido la de la borrasca pertinaz. La próxima pudiera ser la del ataque súbito del viento norteño.
Todos estos son avisos para que no nos fiemos de este tiempo tan delicióso que ahora disfrutamos. Las temperaturas extremas de España son, en algunos lugares, verdaderamente encantadoras. Los quince grados centígrados a la sombra se han extendido a mediodía por muchos lugares. Frías ciudades castellanas como Avila y Palencia, han alcanzado en los últimos días esas alturas. Más, todavía, la misma Teruel, la que siempre da ahora las temperaturas mínimas del amanecer, esos cortantes cuatro grados bajo cero que nos obligan a mirar la ciudad turolense como el empinado castillo del frío, ella misma ha registrado el viernes último los dichos quince grados. Y no hay que decir las poblaciones de las zonas templadas." LV. 29.1.1956. Pàg. 6.
El que no imaginava ningú, com he dit, és que dos dies més tard la temperatura caigués entre 15º i 20º a Barcelona en menys de 24 hores i que la massa freda de l'interior de Rússia arribés tant nítidament tan al Sud i tan a l'Oest.
Meteor era el gran Meteoròleg Alberto Lines Escardó.
ResponEliminaFigura destacable a la meteo.Espanyola
Records