Hivern 1835-36. La nevada més tardana

Després de la mort de Ferran VII l'any 1833 a molts llocs d'Espanya van haver revoltes emmarcades en el que coneixem com a Primera Guerra Carlista desenvolupada entre 1833 i 1840 i que era una lluita de successió entre els seguidors de Carles, el germà de Ferran VII, i Isabel, la filla de Ferran VII, que encara era una nena, però en el fons era una lluita entre els conceptes absolutistes (carlins) i lliberals (isabelins) dins del reguitzell de revolucions europees hagudes en la dècada de 1830.

El hivern de 1835-36, Juan Álvarez Mendizábal era el President del Consell de Ministres i ministre d'Hisenda però és més conegut per la Desamortització de Mendizabal que intentava un accés a la propietat per part de molta gent, cosa que permetria el naixement d'una burgesia, com diu la Wikipèdia: "La divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals que es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions i configurar grans lots inassequibles als petits propietaris, però sufragables en canvi per les oligarquies molt adinerades, que podien comprar tant grans lots com petits. Els llauradors no van poder entrar en les licitacions i les terres van ser comprades per nobles i burgesos adinerats, de manera que no va poder crear-se una veritable burgesia o classe mitjana a Espanya que tragués el país del seu marasme."

Els terrenys desamortitzats eren de l'Església en una època on l'anticlericalisme havia esclatat de forma violenta l'any 1835 amb la crema de convents iniciada a Barcelona utilitzant com a pretexte una corrida de toros a la plaça del Torín. Uns versos populars relaten els fets:

El dia de Sant Jaume
de l’any trenta-cinc
hi va haver gran broma
dintre del Torín;
van sortir set toros
tots van ser dolents:
això va ser la causa
de cremar els convents.

La broma del Torín va ser la gota que va desencadenar la bullanga de Barcelona. Aquesta plaça estava on avui hi ha la seu de Gas natural a la Barceloneta.

En aquesta Barcelona convulsa el que menys desitjaria la gent fora un hivern fred, especialment si aquest s'allarga durant la primavera, ja que això podria ser causa directa de una mala collita i, de retruc, d'un encariment dels preus dels productes bàsics. Doncs, com diu el refrany, si no vols caldo, dues tasses.

Ja al mes de Novembre, encara a plena tardor i després d’un episodi de pluges entre el 10 i el 12, es produeix una sobtada i prematura onada de fred com a preludi del hivern llarg que venia. A les observacions publicades al Diari de Barcelona no consta que nevés al pla de Barcelona o a les muntanyes del voltant però el dia 16 de Novembre plou amb una temperatura inferior als 5ºC al centre de la ciutat. Els últims dies de Novembre les temperatures es normalitzen però el conjunt del mes queda bastant fred.

Desembre serà un mes fred. Les glopades fredes iniciades el mes anterior segueixen i després d’uns dies que podríem qualificar de "normals", l'ambient es torna fred entre el 11 i el 13 tot i que el cel és clar probablement per una massa d'aire continental. La evolució, malgrat tot, va cap a més inestabilitat i el dia 19 es presenta un episodi de pluja i fred. Tant és així que la nit del 20 al 21 de Desembre plou a Barcelona amb temperatures inferiors als 3ºC, dada que fa suposar que a les muntanyes properes com Collserola o la Serra de Marina va caure neu o aiguaneu. No he trobat informació sobre aquest extrem però cal pensar que veure nevar en quantitats testimonials aquells hiverns era bastant més habitual que ara, per aquest motiu i atenent a que hi havien altres preocupacions no en van fer gaire cas. Pels volts de Nadal l’ambient fred s'aguditza, el dia 25 de Desembre la màxima no passa de 5,6ºC i la temperatura a les 7 del matí va ser de 0,1ºC, però el cel seré i sense precipitació continua fins final de l’any.

Els primers dies de l’any són molt freds amb temperatures entre els 7,5º i 1ºC fins el dia 5 però amb el cel seré o poc núvol a causa, sens dubte, d'una situació típica de vents de gregal amb origen a l'interior d'Europa que en els inicis de la era instrumental meteorològica es presentava amb més freqüència que avui en dia. Per Reis, no obstant, van arribar pluges i temperatures un pèl més altes, entre 5º i 11ºC, però ben fresques. Durant la resta del mes l’ambient és fred amb màximes que no arriben gairebé cap dia als 12ºC amb diversos episodis de pluja que deixen 2,5 polsades de pluja.

Un gravat de finals de la dècada de 1830 que mostra Barcelona ciutat, segons el peu de la fotografia, des del Pont de les Vigues, camí d'Horta. Costa creure avui en dia un paisatge com aquest al pla de Barcelona.

Al Febrer l’ambient és fred en conjunt, sense grans variacions de temperatura, i amb un episodi que dona pluja amb temperatures entre els 5º i 10ºC i pluja que podria ser neu o aiguaneu ben a prop de Barcelona. Cauen 2,5 polsades de precipitació. Març, per contra, contrasta amb Febrer amb temperatures considerablement més altes, pujada que no correspon a cap onada de calor fora de temporada si no que només van ser les que toquen per les dates.

El hivern va ser molt fred en conjunt, -1,8ºC inferior a la mitjana de 1780 a 1835 que són els primers 55 anys d'observació meteorològica a Barcelona. El Dr. Agustín Yañez, primer climatòleg català i botànic, analitza a les seves memòries les dades obtingudes a l'observatori meteorològic situat a la seu del Diari de Barcelona i les compara amb les dels anys anteriors. Quan parla del hivern de 1835-36 és prou clar respecte al fred: "Las tablas solo nos presentan dos inviernos mas frios, á saber los de 1830 y 1808, é igual el de 1810. Con esto se vé que nos hemos quejado con razon del rigor del último invierno."

Abril, mes plenament primaveral, es torna més fresc i inestable amb nombrosos dies amb pluges, tempestes i calamarsa. La temperatura no remunta, com caldria esperar i fins i tot l'ambient és cada cop més fresc. Acaba el mes amb dies que no passen de 12ºC com és el cas del 25, el 28 i també del 1 de Maig, el dia més fred. Aquest 1 de maig de 1836 resultarà històric perquè consta en els registres com el dia amb la nevada més tardana des de l’inici de les observacions. El Diari de Barcelona publica aquestes dades, originalment en graus Reaumur i traduïdes a Centigrads:

És molt possible que la nevada fos de neu granulada i amb caiguda sobtada de la temperatura al pas d’un línia de tempestes perquè les temperatures no són prou baixes com per imaginar un dia de neu típicament hivernal. El fred segueix fins ben entrat el mes de Maig, de manera que no passen dels 15ºR (18,7ºC) fins la segona quinzena de Maig amb constants episodis de pluges i tempestes.

El Dr. Yañez descriu aquesta atípica primavera, recalcant el fet que les sensacions es corresponien amb la realitat de les dades i esmentant la fita històrica de la neu al mes de Maig: "Primavera, que comprende los tres últimos meses, temperatura 13º,7, estraordinariamente baja, y la mas fria de todas desde 1780; diferencia á la promedia -2º,2; diferencia á las tres mas frias del espresado período, que fueron las de 1807, 1809 y 1827, -0º,6. Luego han sido muy fundadas nuestras quejas sobre la frialdad de la última primavera en abril y mayo.

El frio estraordinario de dichos dos meses no ha sido un acontecimiento local ó limitado á un pequeño espacio, pues que los periódicos nos han referido iguales fenómenos de varios puntos de España y de otras rejiones de Europa. Por lo que toca á nuestra Ciudad, hemos visto nevar el dia primero de mayo despues de mediodia, y nos consta que lo mismo sucedió en una grande estension de terreno de esta provincia; hemos visto descender el termómetro en dicho dia á 7º,4, y en el siguiente á 6º,2, temperatura á que no habia bajado despues del 25 de febrero y que aun entonces se reputó justamente por fria; hemos visto amanecer el dia 18, presentándose enteramente blancas las cimas del Monseny que se divisan desde esta ciudad, tan cargadas de nieve como en diciembre ó enero, y continuar de esta manera por espacio de bastantes dias, cuyos fenómenos no se encuentran notados en las tablas metereolójicas principiadas en 1780, ni los mas ancianos recuerdan haber visto jamas en Barcelona en el mes de mayo." (Dr. Yañez. Memòria del 15 de Juny de 1836).

Certament, ni els més vells d'aleshores ho havien vist ni actualment tampoc per no ha tornat a nevar a Barcelona en un mes de Maig, gairebé ho va fer el dia 9 de Maig de 1991.... però aquest episodi donaria per un altre tema.