Després de veure imatges, llegir testimonis i cròniques d'un dels esdeveniments meteorològics més catastròfics ocorreguts mai a Catalunya, cal posar llum científica sobre el tema.
Perquè va ploure tant? Perquè va causar tanta devastació? Quines van ser les causes meteorològiques? Podria tornar a passar?
Els estudis que s'han fet han intentat donar resposta a aquestes preguntes. Com és lògic, la quantitat de revisions d'un episodi meteorològic és directament proporcional al seu impacte social i aquest és un dels més estudiats durant el segle XX. Un dels treballs més exhaustius i ben fets des d'un punt de vista exclusivament meteorològic és el d'en Francisco Martín León, meteoròleg d'AEMET, que va publicar dividit en dues parts a la revista RAM amb el títol de Las inundaciones de Catalunya del 25 de Septiembre de 1962. Diagnosis retrospectiva:
L'autor es pregunta quina va ser la causa meteorològica: "...cabe preguntarse si lo ocurrido fue debido a un sistema convectivo de mesoescala de grandes proporciones, a una DANA (Depresión Aislada en Niveles Altos, o la popular “gota fría”), un conjunto de tormentas muy organizadas, etc.", per aquest motiu analitza la única imatge del satèl·lit TIROS que hi ha d'aquell dia, tot i que cal recordar que aquesta tecnologia encara es trobava als seus inicis.
"Lo qué se aprecia sobre la península Ibérica es una borrasca con sus sistemas frontales asociados. El frente que más y mejor se marca es el frío, al menos en altura, según se aprecia en la amplia capa de nubes altas-medias. Por las protuberancias más marcadas, se aprecia posible convección embebida en la banda nubosa del frente frío, posiblemente asociada a Cumulonimbus frontales, Cbs F en la figura superior. En la parte más occidental del frente, se observa una especie de “cabeza” asociada a la onda en altura y un aparente centro de rotación “V” ciclónico. Los elementos más llamativos de la imagen son las amplias zonas afectadas por estructuras convectivas, compactas y brillantes, que se encuentran entre la parte delantera del frente frío y el Golfo de León. Se han etiquetado como Cbs V..."
Tot i que per als no iniciats en el llenguatge tècnic hi han conceptes del tot desconeguts, Francisco Martín León explica de forma senzilla que és cada cosa i a la seva conclusió descarta la presència de una DANA però com passa en un sistema caòtic els factors van ser múltiples: "...a la luz de los campos básicos utilizados para la diagnosis de la situación y la imagen única del satélite TIROS, podemos concluir que las inundaciones del 25 de septiembre de 1962 se debieron en gran medida a una concatenación de factores sinópticos, mesoescalares y otros que actuaron a nivel de tormentas que condujeron a la formación y desarrollo de convección profunda, eficiente y explosiva en un entorno inestable y rico en humedad."
Mapa isobàric del vespre del 25 de Setembre de 1962 on podem observar que no hi ha cap DANA o gota freda a la Mediterrània occidental, l'arribada d'un front fred que travessava la Península i un flux d'aire càlid i humit del SE en superfície van ser els detonants de les tempestes.
Les precipitacions van ser torrencials entre el vespre i la nit del dia 25 amb intensitats superiors als 2 mm/min i que van durar hores. Cal recordar que alguns observatoris van registrar precipitacions entre 150 i 300 mm en gairebé 3 hores. Aquesta torrencialitat va fer créixer rius, rierols i rieres de forma sobtada.
L'estudi de la Dra. María del Carmen Llasat, El Episodio del 25 de Septiembre de 1962, dona algunes referències impressionants: "La respuesta de los sistemas fluviales fue muy rápida, así la avenida del río Ripoll se formo en una hora (Sanz 1983), y en algunos casos en menos. Sólo se dispone de datos directos de aforos del río Llobregat debido a la escasa monitorización de las cuencas en aquella época, sin embargo se dispone de datos estimados. Salvador Llobet estima la avenida de la riera las Arenes (Cuenca del Llobregat) en 1750 m³/s, para el río Ripoll (cuenca del Besós) la estimación llega a 2000 m³/s aumentando en aproximadamente 10 Km. a 3200 m³/s, la riera de Caldes (cuenca del Besós) sobrepasó el caudal de 1000 m³/s. Para contrastar los datos, citamos a Martín Vide (1997) que estima el caudal medio anual del río Besós en 3,9 m³/s. Estos datos, la mayoría estimados, llegan a multiplicar por diez mil los caudales medios de unos cauces secos durante la mayor parte del año."
El darrer treball que vull destacar es va publicar al número 13 de la revista Penell de l’ACOM a l'hivern 2002-2003, quan es complien 40 anys de la catàstrofe. Amb el títol Ara fa 40 anys (Episodi de Setembre del 62), els autors Miguel Àngel Prat i Germán Bermell fan un estudi meteorològic i d'impacte social on posen el dit a la llaga: "Però la pregunta es, perquè es van produir aquest nombre tant alt d’afectats? Bé, al llarg de l’article l’hem apuntat, malgrat les fortes pluges, el desencadenant final del desastre va ser el propi ésser humà."
Quan s'analitza fredament, qualsevol coneixedor del clima del litoral i prelitoral català podria dir que era una catàstrofe que estava cantada. Com ja he apuntat, la construcció ràpida, sense cap estudi previ, per allotjar als immigrants que venien a Catalunya va fer créixer barris d'habitatges de baixa qualitat i fàbriques en els llits d'inundació de rius com el Llobregat i el Besòs i els seus afluents i rieres. Amb la crescuda sobtada, en menys d'una hora en alguns casos, va deixar indefensos a uns ciutadans que ja de nit i sense llum veien com l'aigua brava seguia pujant de nivell sense parar. A les cases s'ofegaven i fora se'ls enduia el corrent.
Actualment, i a ran d'aquell esdeveniment luctuós, ja no està permès construir-hi en aquests llits d'inundació que estan ben delimitats. Malgrat això, no podem dir que un episodi de les mateixes característiques no provocaria danys però, de ben segur, les destrosses i el nombre de víctimes seria infinitament menor.
És important aprendre del passat i no relaxar-se amb la força de la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada