Inundacions a la Plaça Cerdà. Un clàssic

Molts indrets de Barcelona o rodalies han sigut coneguts per les inundacions. Els rius Llobregat i Besòs, que emmarquen la ciutat, han estat els grans protagonistes en aquest aspecte durant segles, però moltes de les rieres o sèquies que recorren el pla de Barcelona des de la serralada Litoral fins el mar, com la riera d'en Malla, el Bogatell o el Rec Comtal, també han incomodat als barcelonins amb les seves avingudes.

En l'actualitat, moltes d'aquestes rieres han estat canalitzades i soterrades en carrers que porten el seu nom i els rius han vist com quedava delimitada la seva llera d'inundació perquè quan es produeixi una crescuda, climatològicament normal a Barcelona, aquesta estigui controlada en un tant per cent molt alt. Dit d'una altra forma, hauria de ploure molt i amb una torrencialitat important per generar problemes com els que la història meteorològica de la ciutat està farcida.

La plaça Cerdà als anys seixanta. La Gran Via creua de forma longitudinal la plaça.

Les darreres dècades del segle XX un indret va ocupar portades de diaris i telenotícies en relació a les inundacions va ser la plaça Cerdà. Fronterera amb el municipi de L'Hospitalet va patir una remodelació l'any 1971, convertint-la en qualsevol estructura urbana que hom vulgui aplicar menys en el que entenem per una Plaça.

Aquesta remodelació va incloure un descens del nivell per on circulava la Gran Via, com es pot veure a la següent imatge de La Vanguardia. L'alçada de la plaça Cerdà sobre el nivell del mar és de només 10 metres, que amb el soterrament era inferior, és clar, i si a això li unim el fet que la riera Blanca passa pel bell mig i que el col·lector d'aigües va quedar petit des del primer moment, les imatges de cotxes amb l'aigua per sobre del capó eren qüestió de temps.

La plaça Cerdà durant la seva construcció, el mes d'Abril de 1971.

Com si d'una revenja divina es tractés, els darrers anys del segle XX van tenir una quantitat més alta de pluges torrencials del que climatològicament és habitual. Per aquest motiu trobem un munt de referències periodístiques sobre incidents en la Plaça Cerdà.

L'any 1983, una vulgar tempesta d'estiu va provocar escenes lamentables que es poden veure a la imatge de La Vanguardia:"En Barcelona se recogieron 16,5 litros por metro cuadrado, según datos facilitados por el Observatorio Meteorológico del Putxet y la lluvia provocó grandes atascos de tráfico. Concretamente en el paso elevado de la Plaza Cerdá, varios automóviles se vieron inmovilizados, obligando a sus conductores a salir del charco arrastrando con cuerdas el vehículo." LV. 23.08.1983 Pàg. 16

Aquell mateix any de 1983, al mes de Novembre, pluges molt importants van afectar les comarques catalanes amb especial virulència al litoral i prelitoral barceloní. Aquell mes va ser un dels més plujosos del segle XX a Barcelona i no podia quedar sense la afectació, que ja començava a ser habitual, de la Plaça Cerdà i zones properes, tant de la Zona Franca com de Badal: "La lluvias caídas sobre Barçelona durante la noche-madrugada del lunes se llevaron por delante todo lo qne pudieron. Menos de lo que cabía imaginar. Sin embargo, el agua produjo grandes inundaciones en puntos de la ciudad, sobre todo en la Zona Franca y en el último tramo del Cinturón de Ronda. Los aparcamientos privados situados en ese largo sector resultaron especialmente afectados." LV. 08.11.1983 Pàg. 36

Dos anys més tard, a l'Octubre de 1985, un autobús va quedar al mig i amb l'aigua que arribava a les finestres va tenir que ser evacuat amb llanxes. Aquest fet va provocar el malestar en la gent i va portar al periodista Eugenio Madueño de La Vanguardia a fer un article, irònic però molt crític, amb el títol El penúltimo "show", en la plaza sobre la Plaça Cerdà, ja celebre per les seves inundacions després de ploure una mica:

"Cincuenta litros de agua por metro cuadrado son suficientes, si éstos caen en una hora, para que Barcelona quede desprovista de los más elementales servicios públicos. Cincuenta litros bastan para remover la vida ciudadana, dejar los semáforos fuera de servicio, provocar caos circulatorios considerables, mantener a barrios enteros con apagones intermitentes de fluido eléctrico, o provocar que multitud de alarmas bancarias suenen al unísono. Pero, siendo esto tan penoso en su conjunto, queda en nada comparado con lo que viene ocurriendo en la plaza dedicada -paradojas de la vida- al ilustre urbanista Ildefons Cerdà.
Bastan cincuenta litros, o el anuncio de que éstos pueden caer, para que los periodistas gráficos dispongan sus máquinas, los bomberos sus cubas achicadoras, lanchas neumáticas y buzos y la compañía municipal de autobuses sus más potentes grúas capaces de sacar de las entrañas de voraces riadas a autobuses engullidos por la marea, para emprender de mmediato el camino hacia la fatídica plaza deprimida.
Es en este fatal punto urbano, exponente del último urbanismo desarrollista, donde se concentran y representan las deficiencias y el caos que cincuenta litros de agua por metro cuadrado son capaces de provocar en todo el complejo entramado social de una gran urbe.
Una ciudad como Barcelóna no puede permitirse estos periódicos y localizados desastres sin que se arbitre una solución técnica que ponga fin de forma definitiva a tan insólitos y tercermundistas "shows"." LV. 09.10.1985 Pàg. 28

La tardor següent, un article de La Vanguardia posa en evidència el problema de les inundacions i del que la Plaça cerdà només és la punta del iceberg: Barcelona carece de una red suficiente de alcantarillas que evite inundaciones.

Un taxista amb l'aigua gairebé al coll el 14 de Setembre de 1999.

Les pluges, i les inundacions, es van anar succeint. Octubre de 1987, Maig de 1990, Setembre de 1993... però no va ser fins el Setembre de 1999 quan dues trombes d'aigua amb 10 dies de diferència van fer vessar el got de la paciència.

Els titulars, a tota pàgina, carreguen amb força contra l'Ajuntament que havia fet unes obres uns mesos abans per substituir una vàlvula que evités noves inundacions de la plaça, aquesta vàlvula va fallar i les crítiques van esclatar. La oposición carga contra Joan Clos por el fiasco de la plaza Cerdà i Aguas turbulentas en Cerdà encapçalen uns articles molt eloqüents sobre el malestar ciutadà i polític.

Des d'un punt de vista més meteorològic, en Jordi Miralles s'afegeix a les crítiques amb un article que titula Una tormenta nada excepcional i que va en la línia de la de 1985: "El intenso aguacero que descargó la tarde del pasado viernes no deja de ser una tormenta de finales de verano. Un fenómeno meteorológico que siempre ha afectado al litoral mediterráneo y que no tiene nada de extraordinario. Por ser un tipo de precipitación convectiva, su distribución es muy irregular, pero en la ciudad de Barcelona osciló éntre los 30 y 40 hm2. Unas tres cuartas partés de esta lluvia cayeron en poco menos de media hora y fue acompañada de rayos y truenos, lo que le dio más espectacularidad. La red de 22 pluviómetros de la que dispone Clabsa, la empresa que gestiona el alcantarillado de la ciudad, permite medir la intensidad de esta precipitación y su periodo de retorno, es decir, el tiempo que ha de transcurrir para que se vuelva a repetir una lluvia con la misma intensidad. Este periodo es de seis meses para una intensidad como la del pasado viernes en la ciudad de Barcelona, y por lo tanto no se puede calificar de lluvia excepcional. Para lluvia extraordinaria en Barcelona, la que cayó el día 21 de septiembre de 1995, cuando cayeron 145 l/m2 en poco más de media hora. Fue la tormenta del siglo. LV. 05.09.1999 Pàg. 3

Els diposit de retenció d'aigües pluvials que gestiona Clabsa van contribuir de forma important en el control de les inundacions a la ciutat de Barcelona.

Cert que ja hi havia una planificació per evitar noves inundacions però van ser aquestes darreres tempestes les que van enllestir el projecte de construcció de grans dipòsits d'aigües pluvials, tal com llegim a El País: "Según el Ayuntamiento, la construcción de los depósitos de retención de aguas pluviales de Bori i Fontestà y del Campus Sur y el depósito de la Escuela Industrial contribuirán a evitar inundaciones como la que se produjo el pasado viernes en la Plaza Cerdà." El País. 05.09.1999

El que és cert és que no ha tornat a produir-se cap inundació com les ocorregudes a finals de segle XX. En un informe de Clabsa de 2005 es feliciten de la gestió d'aquests dipòsits i posen com a prova de foc satisfactòria la tromba d'aigua de la nit del 31 de Juliol al 1 d'Agost de 2002 que va deixar precipitacions properes als 200 mm i intensitats altíssimes.

La nova estructura funcionava i la Casa Gran es treia un pes de sobre. La Plaça Cerdà segueix fent de important nus d'entrada a Barcelona pel sud i segueix col·lapsant-se però no d'aigua sinó de vehicles degut al gran volum de transit que absorbeix.

La Plaça Cerdà en l'actualitat.