Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya. Anys 1661-1700.

La darrera part del segle XVII vindrà marcada per la capitulació de Barcelona i les demés viles catalanes amb la posterior mutilació del territori català. Aquest període històric quedaria emmarcat entre les dues grans guerres que han definit la història moderna de Catalunya, la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió.

Dècada 1661-1670.

En aquesta dècada els hiverns són freds però destaquen per ser molt eixuts, amb moltes glaçades per irradiació que afecten més del Prelitoral cap a l'interior que no pas a Barcelona. Alguns hiverns són molt freds com els de 1663 i 1668. Els estius són temperats, sense noticies de grans calorades, sí, en canvi, sabem que les sequeres van ser presents, alguna com la de 1661 va ser catastròfica. Aquestes sequeres, malgrat tot, quedaven aturades en més d'un cas per pluges torrencials que provocaven riades.

1661:
A la tardor, concretament al Novembre, van tenir lloc diverses avingudes del Llobregat que van danyar els terraplens de protecció causant inundacions locals al delta.

1663:
El 13 de Novembre va haver una avinguda del Llobregat que va destruir parcialment els terraplens de protecció del delta.

1665:
Gran nevada el 18 de Gener que provoca la suspensió de la processó de la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de Gener. El Manual de Novells Ardits, vol. XVII, p. 349. ens ho narra així: "Dimars a .xx. de dit, dia del glorios sant Sebastia, patro y advocat de la present ciutat. En aquest dia se acostuma quiscun any de fer una solemne professo, la qual va a la capella de dit glorios sant, a las voltas del Encant, que es de la ciutat y lo present dia nos pogue fer, perso que los dies atras Nostre Senyor era estat servit donarnos una gran copia de neu la qual havia fet moltissims fanchs, y per dit effecte se dilata dita professo per altre dia".

1666:
La tardor d'aquest any hi ha una crescuda del Llobregat.

Paisatge d'hivern de Jacob Van Ruysdael pintat el 1670.

Dècada 1671-1680:

Els hiverns van ser similars a la dècada anterior, potser amb menys fred d'origen continental. Dels estius no tenim referències d'anomalies importants ni tampoc és un període amb moltes rogatives "pro pluvia" i fins i tot, les sequeres són de caràcter local. Les inundacions tampoc augmenten tot i que algunes pluges persistents, com a la tardor de 1677, obliguen a fer cerimònies "pro serenitate" pel be del camp.

1672:
Després d'un hivern molt plujós i amb la por de que la pluja malmetés els conreus i afavorís la aparició de plagues, el 16 de Febrer hi han rogatives "pro serenitate" a Barcelona. El 23 d'Abril es fa una cerimònia per donar gracies "a Nostre Senyor de la serenitat nos havia donat ab lo temps de pochs dias en ensà, per quant havia serca de sinch mesos que casi sempre plovia o estava núvol, cosa imemorable per los homens de present vivents".

1673:
Al Novembre el riu Llobregat pateix inundacions.

1676:
Noves inundacions a la conca del Llobregat durant el mes de Setembre d'aquest any.

1678:
El 23 de Setembre comença un episodi de pluges torrencials continuades que produeixen inundacions i riades en un principi a Girona on el 24 de Setembre el gruix de l'aigua al riu Onyar arriba a nivells mai més mesurats però que, desplaçant-se cap al sud, el temporal abasta les comarques de Barcelona. Segons el Manual de Novells Ardits les conseqüències són greus: "Dimars a 27 de dit. Dit dia. En aquest dia se fa notà com per la continuació de las grandíssimas pluias tant grans i tant continuas se són suscitades en estos dias passats, per ésser stades tant grans, lo riu de Llobregat, cerca de esta ciutat, ha romput lo pont de fusta que Francesch Argemir tenia fet devant lo lloch de Papiol, pont que era molt fort y de estimació, sens haver-hi deixat fusta alguna en dit pont, assegurant algunas personas que algunas fustas que eran de dit pont las havian vistas devant la ciutat de Tarragona y riu de Tortosa, que la impetut del mar las havia tirades y lo dit riu per venir tant caudalós se escampà de tal manera que arribà al Ospitalet y Castell de Nostra Senyora del Port, cosa que may se era vista, y axí mateix ha fet lo riu de Besòs del altre part de esta Ciutat que se és ascampat fins al molí de la Verneda ahont espallà lo dit molí, y axí mateix se comptan moltas cosas succehidas en aquest Principat y altres parts que serian molt llargas de haver-las descriurer..." Llibre El temps a Catalunya dia a dia. Pàg. 306.

1679:
El 15 de Març trobem al Manual de Novells Ardits, vol. XIX, p. 407. aquesta referència: "a la matinada se comensà a plourer grandissima neu ab gran eccés y durà tot lo dia". El dia 16 de Març tot segueix igual, p. 407. "En aquest dia se continuà dita neu ab gran número".

Dècada 1681-1690:

Aquesta dècada van augmentar els hiverns freds o molt freds, com el de 1680-81 amb grans nevades a Catalunya o els de 1682-83 i 1683-84. Tot i que no tenim noticies de grans calorades si que sabem de diverses plagues de llagosta els anys 1685, 1687 i 1688 i també de nombroses sequeres que alternaven amb grans aiguats.

1681:
Durant el mes de Octubre hi han pluges importants a tot Catalunya i hi ha constància de riades a diferents conques de rius arreu del país.

1682:
El dia de Sant Joan, 24 de Juny, una riuada al Llobregat s'emporta la barca de passatge que hi havia al Prat.

1684:
El 9 de Novembre un temporal de vent a la marina de Barcelona: "... se moguè una gran borrasca de vent de mitiorn en lo mar y entre nou y deu oras de la nit se enfonsà una galera y se negaren tots los que estaven dins."

1685:
El 6 de Desembre un nou temporal de mar provoca danys a la façana litoral de la ciutat i destrueix una barca valenciana que és llençada contra la muralla de mar, on avui és el Moll de la Fusta, i els seus 10 tripulants són salvats llençant-lis escales de ma des de la muralla.

1686:
Cau una nevada a Barcelona el 30 d’Octubre, tot i que segons algunes fonts va ser una intensa calamarsada, seguida d’intenses pluges que van produir inundacions a la capital catalana. Aquesta seria la nevada més avançada que mai s’ha enregistrat.

El pla de Barcelona a mitjans del segle XVII, durant el setge de la ciutat, on apart de l'àrea amurallada de Barcelona només era poblat pels petits pobles de Gràcia, Sant Martí de Provençals, etc.

Dècada 1691-1700:

Segons diversos autors estaríem parlant de que la darrera dècada del segle XVII va ser la més freda de tota la Petita Edat de Gel i, per tant, la més freda d'aleshores ençà amb hiverns extremadament freds, majoritàriament d'origen siberià, tant que tenim informacions de que a Mallorca: "... del 3 al 7 de Enero de 1697 hubo una gran nevada general que obligó a descargar la nieve de los tejados. Se vieron flotar en el mar enormes témpanos de hielo." (Font Tullot). No tenim noticies de grans calorades ni sequeres però de ben segur hi van haver, igual que les típiques riades mediterrànies.

1691:
El 27 de Desembre es celebren a Barcelona cerimònies "pro serenitate" a causa de les precipitacions continuades.

1692:
Noves rogatives "pro serenitate" el dia 13 de Gener, suposadament perquè malgrat les que van tenir lloc dues setmanes abans, les precipitacions, no sabem si pluges o nevades, no van deixar de caure.

1693:
Riada al delta del riu Llobregat.

1694:
El hivern de 1693-94 podria haver estat un dels més freds de tot el mil·lenni que hem acabat fa poc però no ho podem quantificar, malgrat això trobem indicis que ens fan pensar en un hivern extremat.

L'ambient molt fred ja vindria del Desembre de 1693 i es va aguditzar al canviar l'any. El matí del 11 de Gener va aparèixer completament glaçat l'Ebre a Tortosa en la que, de moment, és la major glaçada documentada. Segons explica José Manuel Puente: "Parece que se trató de la mayor de todas las heladas documentadas hasta entonces, el espesor del hielo en Tortosa alcanzó los tres metros (Bayerri Bertomeu, 1933) y según otros cronistas el espesor habría sido de 17 palmos de hielo en el puente de barcos, encrespado y blanco como si hubiese nevado (O’Callaghan, 1867) y esta situación se mantuvo al menos durante tres días seguidos y durante los quince días siguientes estuvieron bajando témpanos de hielo por el cauce del río." Cal suposar que a Barcelona també es va viure un hivern extraordinàriament fred però sec, ja que no hi han grans noticies de nevades llevat de la que va caure al final de la estació.

Gran nevada el 15 de Març a Barcelona que va provocar molts problemes i que el Manual de Novells Ardits, vol. XXI, p. 134. ens dona referència el dia 26 de Març per un aplaçament d’un acte religiós: "Divendres, a xxvi de dit. En aquest dia entre les vuyt y les nou del matí partiren de la present casa de la Ciutat los excelentíssims senyors concellers, tots sis, consularment vestits, a los verguers y massas altas, y anaren a la Catredal (sic) de la present Ciutat per la professó que lo molt il.ustre Capítol de dita Catedral havia resolt fer lo die present per anar al sanctuari de Sancta Madrona, en lloch de la que als 15 del corrent se havia de fer, que per rahó de la neu y pluja que y hagué no's pogué fer".

Uns dies després de la nevada, el 19 de Març, es van produir les pluges a les que fa referència el text anterior provocant una avinguda en el Llobregat va inundar el Delta oriental, que no comptava amb terraplens de protecció. Es van inundar les marines de Cornellà i Hospitalet i algunes cases van quedar afectades.

A la tardor, pluges torrencials faran desbordar el Llobregat.

1695:
El 4 de Gener una forta crescuda del Besòs provocada per un episodi d'aiguats torrencials causa el desbordament del Rec Comtal, canal hidràulic que porta aigua als molins i factories de la ciutat i el pla, que en trobar a la muralla de mar un túnel de desaigüe massa estret fa estralls al moll. Segons les Cròniques de la ciutat de Barcelona: "A 4 de Janer 1695, en Concell se tracta de reparar lo moll â causa del Estrago feu lo Rech que passa sota la muralla sota lo pont del Portal de mar..."

1696:
Al hivern hi han inundacions al Llobregat.

El setge de Barcelona de 1697 va representar el final del segle XVII enmig de convulsions polítiques que no tindrien final fins uns anys més tard, el Setembre de 1714

Una font molt útil per a la consulta de grans esdeveniments meteorològics podeu consultar la pàgina de Efemérides del web de la AEMET.

Per desenvolupar aquest tema, igual que la majoria dels d'aquest bloc, les fonts són diverses però voldria fer esment de forma especial als llibres i treballs tant de Mariano Barriendos com de Inocencio Font Tullot. De ben segur que els anomenaré de forma repetida perquè en la investigació del temps i el clima del passat són dues referències imprescindibles.

Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya. Anys 1631-1660.

Dècada 1631-1640.

En aquesta dècada els hiverns són molt més suaus i gairebé no ens arriben noticies de fredorades. Si, en canvi, trobem més d'un estiu calorós, amb especial incidència els anys 1632 i 1635, quan els canonges tornen a clamar pels ventalls. Aquestes calors fan que els estiatges fossin més marcats i diversos anys són força secs amb collites molt minces. No trobem moltes noticies de pluges importants.

1631:
Temporal de mar el 31 de Gener que enfonsa algunes barques i provoca danys a vaixells més grans. Ocasiona dues víctimes mortals.

1632:
El 20 d'Abril una violenta tempesta provoca danys al port. Un testimoni relata el succés: "Martes a 20 de abril de 1632 al amanecer se vio el cielo tan amarillo como una cera y tan barroso causava espanto (...) No tardó mucho a evacuar el Cielo lo que amenasava pues a lo mas dos horas antes del medio día empesó a soplar un bochorno (...) el mar tan embravecido dieron las dos naos mayores sobre los paños de Monjuique ardiéndose y haciéndose pedaços couna, la nave más pequeña pudo ponerse a salvo (...) Duró la tormenta hasta dos horas passado medio día: enfureciéndose más y más el Mar (...) Hasta media tarde no se sosegó la tormenta".

1633:
El 26 de Febrer es produeix un nou temporal de mar a Barcelona: "Haventse mogut los dies atras en la matinada molt gran tempestat y turmenta en la mar que per veurer les galeres y demes vexells staven en lo moll..." I segueix explicant les actuacions de les autoritats civils i militars per salvar diverses embarcacions.

1634:
Durant el mes de Maig es produeixen pluges torrencials que causen el desbordament del Llobregat i danys a la zona del delta.

El 5 de Desembre una tempesta provoca danys a les embarcacions del port de Barcelona.

1636:
Una tempesta molt forta, en intensitat i quantitat d'aigua caiguda, provoca danys al port de Barcelona el dia 17 de Gener.

Durant gran part de la primavera les pluges persistents aneguen camps i dificulten l'evolució dels conreus. Tant és així que els pagesos demanen celebrar cerimònies de rogatives "...a petitio del promens dels ortolans fos servit ates hi havia passats mes de dos mesos los demes dias plovia, fer pregaries per serenitat de temps..." a la Ciutat Comtal que finalment es porten a terme el 12 de Juny.

1637:
El dia 7 de Gener cau una nevada a Barcelona amb un gruix tant gran que es cancel·len els actes programats per a la festivitat de sant Raimon de Penyafort a causa de la neu caiguda.

El quadre Corpus de Sang d'Antoni Estruch i Bros recorda la rebelió dels segadors.

1640:
El dia 17 de Gener hi ha una tempesta amb temporal de mar a Barcelona "peligrando las galeras y barcas que están en el puerto".

La primavera d'aquest any te lloc el Corpus de Sang que va ser l'inici de la guerra dels Segadors. Aquell any la sequera plantejava una mala collita després de un parell d'anys de males collites de cereal. Això, i la obligació de abastir als soldats de l'exercit de Felip IV sense compensació a canvi, va fer que els segadors, dels quals fa esment el himne català, s'aixequessin contra el poder establert.

La temporada de fred va començar ben d'hora ja que cau una intensa nevada el dia 22 de Novembre. Els cronistes de la època ens la descriuen amb sorpresa: "Feu una gran nevada que a la matinada se veu la Ciutat de Barcelona y las montañas del rededor totes blancas de neu; cosa que havia molts anys no se era vista en Barcelona tant al principi del Ivern".

Dècada 1641-1650.

Entrem en una dècada molt dura, i no només per la guerra, amb hiverns molt freds que provoquen glaçades a Catalunya fora de temporada, com al Maig de 1643, amb els conseqüents danys als conreus. Tots els hiverns entre 1640 i 1645 hi han informacions de grans fredorades i nevades, el que fa pensar en un domini de les situacions meteorològiques de nord i de caire continental. El hivern de 1648-49 torna ser prou fred per glaçar l'Ebre a Tortosa. Malgrat aquesta recrudescència del fred, també tenim noticia de hiverns molt suaus com els de 1647 i 1650. Dels estius no ens arriben noticies en cap sentit com tampoc de sequeres. En canvi, si que hi han informacions de pluges i inundacions.

1642:
El 28 de Febrer cau una forta tempesta sobre Barcelona. Un llamp esquerda la torre de Montgat.

El mes de Setembre les pluges torrencials provoquen el desbordament del Llobregat i al Novembre va quedar anegada una zona extensa del delta. També hi ha una gran crescuda a la conca del Besòs.

1643:
El 23 d'Abril un temporal de mar malmet algunes embarcacions al port de Barcelona.

Quadre de Martinez del Mazo, deixeble de Velazquez, que mostra el pont de pedra de Saragossa trencat per una riada el Febrer de 1643

1644:
El mes de Novembre, noves pluges de tardor fan sortir el Llobregat de mare.

1645:
El 9 de Gener una gran tempesta amb grans nuvolades i forts vents enfonsa algunes cases i produeix danys en les galeres del port de Barcelona.

1646:
A finals del mes d'Agost arriben les primeres tempestes de la tardor. El 27 d'Agost una gran tempesta elèctrica a Barcelona causa danys en l'òrgan i en una capella de la catedral. Al dia següent, cau una nova tempesta forta a Barcelona. Un llamp cau a l'església de les monges Jerònimes.

1649:
El 16 de Maig, després d'un episodi de precipitacions continuades que començaven a fer mal als camps, es celebren a Barcelona rogatives "pro serenitate" per demanar a Deu que les pluges deixin de caure per no perdre la collita. Possiblement va ser durant aquest episodi de pluges abundants que el Llobregat es va desbordar pels terraplens de protecció antics situats al delta. Grans extensions de terra van ser arrasades pel riu.

Dècada 1651-1660.

En aquesta dècada les noticies de referència meteorològica a Catalunya són molt escasses, potser degut a la guerra i la posterior crisi que va desembocar en la partició de Catalunya al Tractat dels Pirineus on va perdre les comarques del Rosselló i part de la Cerdanya.

L'assetjament de Barcelona i la posterior capitulació de Barcelona en 1652 pot ser la causa directa de les poques noticies meteorològiques que tenim d'aquelles dates

Els primers hiverns van ser relativament suaus però en la segona meitat el fred va tornar a fer-se notar, malgrat això va ser un període de suavitat tant a l'hivern com a l'estiu. Tampoc són destacables les sequeres o inundacions.

1656:
A la tardor es van presentar successives avingudes al Llobregat que van trencar els terraplens de protecció en diversos llocs i van culminar amb una inundació general a tot el delta.

1660:
Una nova avinguda del Llobregat que trenca els terraplens de protecció inundant tota l'àrea del delta.

Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya. Anys 1601-1630.

Com hem vist a la primera part, el segle XVII va tenir un temps molt mogut, per tant les referències històriques de episodis meteorològics destacables són força abundants. Tot seguit poso una relació de diversos episodis catastròfics, especialment de nevades, inundacions i temporals de mar que van succeir durant el segle XVII a la ciutat de Barcelona i voltants.

Una font visual important són les pintures o gravats, especialment les referents a paisatges ja que permeten poder veure com era la vegetació llavors. A Catalunya són molt escasses les pintures del segle XVII i més encara els paisatges, per tant les pintures de paisatges que utilitzo per il·lustrar aquest tema són bàsicament de pintura flamenca ja que va ser la que va desenvolupar millor l'estil paisatgístic en el segle XVII i ens permeten veure una recurrència habitual, el fred.

Dècada 1601-1610.

En aquesta primera dècada del segle XVII, tots els hiverns van ser molt freds amb fortes glaçades a l'interior de Catalunya i nombroses nevades al litoral. Els estius, tot i que el 1601 i el 1605 va fer molta calor a Castella, no tenim noticies de grans calorades a casa nostra. Es registren de forma habitual precipitacions intenses i no trobem noticies de sequeres.

1601:
El dia 5 de Febrer va nevar "molt be" a Barcelona.

A Barcelona, els dies 28 i 29 de Març es registren vents molt forts de matinada i una tempesta de llevant al mar. Produeix danys i pèrdues a les naus que es troben ancorades al port.

1602:
El 24 de Juliol, a Barcelona i al Maresme, es desferma un gran temporal de vents, pluges i "grandíssima" pedra que causa grans danys.

Gran nevada a Terrassa el dia 7 de Desembre que cau des de les 9 del matí fins les 4 de la tarda. El dia 9 cau sobre Barcelona "molta calamarça" segons les fonts.

1603:
Nevada extraordinària sobre Barcelona els dies 2, 3 i 4 de Febrer. Provoca danys molt greus a tot Catalunya tant per la quantitat de neu com per la durada de la situació de neu i fred. Unes quantes cases s’enfonsen pel pes de la neu a Barcelona, Tortosa i Lleida i les morts de bestiar son importants.

Jeroni Pujades en fa una crònica de l’episodi al seu Dietari, vol. I:

2 de Febrer. "Lo mateix dia plovisnà a la matinada, y a mitg dia començà a fer un ras y escapaneu que durà tota la tarda. En la nit se condensà de tal manera que nevà molt bé."

3 de Febrer. "Se anà continuant la neu que lo sol no hisque y axi la posada no's fongué y no sols assò però encara anà continuant, de tal manera que casi tot lo dia nevà si bé era cosa molt menuda, però en la nit carregà molt bellamen."

4 de Febrer. "Dit dia anà perseverant la neu dels dos dies passats y casi tot lo dia sens cessar caigué neu, si bé molt menuda. Y en la nit se posà pluja, y continuà lo endemà per tot lo dia. Es estat per a Barcelona cosa molt senyalada que may se és vist navar hi més de un dia o una nit."

5 de febrer. "Es se sabut aprés que dites neus són estades comunes per tot Espanya, y a Catalunya ha causat grandissims danys, que en les muntanyes y en los plans han morts molts bestiars grossos y menuts, senyaladament en Urgell, en Empurdà, a Requesens y tota la muntanya de Albera. A 12 de febrer no's podia passar lo coll del Portús, ni entre Manresa y Tarrasa, lo coll de Deviu, que encara hi havia nou pams de neu. A 15 de dit, a la muntanya de Collserola sobre Collserola no s'i passava per haver hi tres pams de neu. En Barcelona, Tortosa y Leyda se han enderrocades algunes cases pel pes de la neu. En Vich per tallar pa lo havian de torrar. Cosas inauditas. Deu vulla sian bon presagi."

El dia 6 d'Abril un temporal de mar, probablement una llevantada, causa danys al baluard de la Drassana, també anomenat baluard del Rei.

El 2 de Juliol, grans pluges provoquen inundacions a Barcelona i el desbordament del riu al delta del Llobregat causant una inundació general. Va quedar destruïda la primera obra de defensa que es va construir al delta del Llobregat.

1604:
Neva i plou sobre la ciutat el 16 de Febrer, segons les referències històriques, "extremadamente".

Grandíssima tempesta elèctrica a Barcelona el dia 20 de Juny, amb "trons mai oïts" i llamps que causen danys a Santa Maria del Mar, on es crema el penell dels vents.

El 26 de Setembre d'aquest any en Jeroni Pujades anota al seu Dietari: "... se mogué gran temporal en la mar y en la terra de uns violentíssims llevants ab grans aygues..."

1605:
El 5 i el 6 de Desembre, una tempesta de mar és la causa directa de l'enfonsament de cinc vaixells al port de Barcelona i dels quantiosos danys a molts altres vaixells amarrats.

1607:
El 15 d'Agost es produeixen a Barcelona fortes pluges i tempestes que són causa de danys i inundacions. Un mes més tard, el 15 de Setembre, nous aiguats provoquen més inundacions.

Durant el mes de Desembre el fred va ser molt intens i general, glaçant-se els rius menors de Catalunya.

1608:
El dia 28 de Març hi ha una tempesta que afecta de forma general a tot Catalunya, especialment a la costa, de pluja, vent, elèctrica i pedra, que "baixava del Montseny" i es podia caminar com si fos neu congelada amb gruix d'un pam.

El 28 d'Octubre, inundacions a Barcelona i a tot Catalunya descrites per Jeroni Pujades però no degudes a pluges torrencials sobtades si no a pluges intenses continuades que saturen el terreny. L'episodi de pluges s'allarga fins el 12 de Novembre.

1609:
Una tempesta de vent, trons i pedra a Barcelona i comarca causa danys a l'agricultura el 29 de Maig d'aquest any.

1610:
El dia 6 de Febrer cau una gran nevada sobre Barcelona.

Dietari de Jeroni Pujades, vol. II:

"Item la nit presedent y ha matinada havia tan nevat y's congelà la neu de tal manera que los nats no han vist tal en Barcelona, que si bé alguns hiverns hi neva, en exir lo sol se fon; però ara lo sol que hisqué encontinent clar y bellíssim no la ha poguda fondrer de (...) dies."

Desembre va ser molt fred a tot Catalunya degut a una onada de fred del nord-est i tenim referències de que pel Segre baixaven trossos de gel.

Dècada 1611-1620.

En aquesta dècada els freds minven una mica i els estius són una mica més càlids. Van haver algunes sequeres, com l'estiu de 1617 que va acabar amb forts aiguats a la tardor, però no eren habituals com tampoc van ser normals els grans episodis de pluges o inundacions.

1611:
Estiu extremadament calorós a Catalunya, tant que els canonges són autoritzats a utilitzar ventalls al cor de la catedral de Tarragona per apaivagar la forta sensació de calor.

1615:
Nevada intensa tant a Barcelona com a zones properes el 16 de Febrer.

Hendrick Avercamp, plasma moltes escenes hivernals de principis del segle XVII als Països Baixos. En aquest video podem veure quadres pintats en diferents hiverns i en tots ells apareix el gel com a element habitual. No vol dir això que els canals holandesos es glacessin tots els hiverns en aquelles dècades però queda clar que era molt més normal del que ho és actualment.

1617:
Entre el 30 d'Octubre i el 2 de Novembre una depressió mediterrània desencadena el que Mariano Barriendos denomina al seu llibre El temps a Catalunya dia a dia com l'any del diluvi a Catalunya, i ens diu així:

"Totes les condicions climàtiques i meteorològiques foren favorables perquè durant la primera setmana de Novembre de 1617 les pluges provoquessin el desbordament amb efectes catastròfics a gairebé tots els cursos fluvials principals de Catalunya. És una tragèdia de què es guarda una escassa memòria però que en un context de canvi climàtic podem pensar que es pot tornar a donar." Pàg. 352.

Els danys provocats pels rius són generals i greus. Les referències que trobem als arxius són explícites, Puigcerdà, La Seu, Sort, Ripoll, Camprodon, Balaguer, Lleida, Tortosa on l'aigua va pujar gairebé 9 metres, Martorell, Manresa, l'Hospitalet de Llobregat, Montblanc, Ulldemolins, Girona...., és tan llarga la llista de localitats afectades que no acabaríem.

Un cronista de la època ens descriu la situació viscuda a l'àmbit del riu Llobregat: "Los daños q a echo el rio Lobregat, no se pueden contar por menudo. ... El Prat estava como un mar y era tanta el agua, q ni los arboles se descubrian, llevose 21 casas, y mucho ganado menudo, muchas mulas, vacas, bueyes, etc. Derribo mucha parte de la torre q esta en la boca de dicho rio. Los conselleres enbiaron con carros, algunos barcos por tierra hasta donde pudieron navegar, y con ellos libraron a los soldados de dicha Torre, y a mucha gente q stavan con grandissimo peligro en las casas del Prat, despues de aver padecido tantos trabajos, q de solo oyrlo se quebranta el coraçon de dolor. Los de Espitalet se vieron dos vezes en evidentísimo peligro de perderse todos, con el lugar de San Juan de Espi se llevo el rio 24 casas... de la villa de San Boy 14 casas..."

De ben segur que és l'episodi de pluges més important del segle XVII i un dels més destructius del darrer mil·lenni.

Dècada 1621-1630.

En aquesta dècada tornen a ser recurrents els hiverns molt freds amb nombroses adveccions de fred siberià i nevades. Per contra, els estius també van ser força càlids amb algunes onades de calor intenses, fet que unit a diverses sequeres van fer habituals les rogatives "pro pluvia" (per aconseguir la mediació divina per la pluja), algunes amb tant d'èxit que acabaven amb pluges torrencials.

1621:
El 6 de Gener es produeixen inundacions a la ciutat de Barcelona.

El Desembre pateix una intensa glaçada dels rius provocada per una onada de fred de tipus siberià amb forta tramuntana i això després d'un estiu extraordinari per les temperatures baixes i les pluges abundants.

1622:
Onada de calor fora de temporada la que es registra a Catalunya a finals de Març.

1623:
Una forta llevantada provoca un temporal de mar el dia 2 de Febrer.

1624:
A destacar abans els extremadament freds hiverns de 1622 i 1623, dels quals no es tenen noticies de nevades a la Ciutat Comtal però si a l'Empordà al Desembre de 1623, on es gela el riu Muga amb tan gran espessor que ningú podia trencar el gel per agafar aigua, i de la glaçada del Turia el 30 de Gener de 1624. El dia 1 de Febrer cau una nevada general a tota Catalunya, inclosa Barcelona, on falten provisions per tancar-se tots els accessos.

Segons les informacions de la època, el dia 18 de Febrer cau "nieve menuda helada" i dos dies més tard, el 20 de Febrer, la precipitació és de "nieve y hielo conjuntamente."

El fred aquest hivern és molt durador i fins el mes d'Abril no hi ha una suavització de les temperatures però va acompanyada de dues llevantades el dia 1 i 16 d'Abril. La neu és molt abundant a l'Empordà i l'Ebre es glaça a Tortosa.

Paisatges romans, terra amb un clima similar al nostre, a principis del segle XVII.

1625:
El mes de Gener d'aquest any destaca per tenir unes temperatures extraordinàriament suaus, qualificant-lo les cròniques com a primavera avançada.

El 10 d'Abril hi ha una tramuntanada i cau calamarsa de la mida d'avellanes que "es recull a palades" a Barcelona.

El Maig de 1625 va ser gairebé estiuenc.

Inundacions a Barcelona i voltants el dia 4 de Novembre i un temporal de mar el dia 30 de Desembre d'aquest any.

1627:
Gran nevada el dia 28 de Gener que provoca problemes de subministrament, tal com explica Jeroni Pujades al Dietari. vol. IV:

28 de Gener. "Cau una nevada tant forta que en dos dies els traginers no van poder accedir a la ciutat".

El mes de Maig es fan rogatives per demanar pluja a Deu a moltes localitats catalanes. La sequera era tan forta que en alguns llocs es plantejaven crear nous nivells de mediació divina perquè plogués d'una vegada en plena crescuda dels cereals.

El 6 d'Octubre, després d'un estiu possiblement molt sec, s'activen rogatives a l'església de la Mercè per aconseguir que plogui i així poder sembrar.

El 3 de Novembre hi ha a Barcelona un fort temporal de vents molt freds, probablement una mestralada perquè no hi han referències a danys marítims com seria el cas d'una llevantada o gregalada.

1628:
El mes de Gener registra 7 dies de neu.

El 22 de Gener comença a ploure i nevar "bastantíssimament", segons Jeroni Pujades, a Barcelona, Girona i suposadament a gran part de la meitat est de Catalunya. El dia 23 de Gener continua la nevada i de la mateixa manera ho fa el 24 de Gener, estenent-se amb intensitat a les planes i muntanyes prelitorals. El temporal de fred i neu s’intensifica el 25 de Gener i segueix fins el 28 de Gener amb neu i glaçades que arriben al mateix litoral.

Es produeixen greus problemes d'aprovisionament de farina, perquè els molins tenen l'aigua de les seves sèquies totalment gelada, no disposant de l'energia hidràulica per a moldre el cereal ni tampoc de la possibilitat de transportar-lo a altres llocs. El risc de passar fam uns dies es ben real, sempre no s'hagi previst tenir el rebost ben ple en el que recordaria la faula de la cigala i la formiga.

Podem pensar que l'onada de fred és molt important ja que fins i tot a l’Empordà obliga a convocar a la gent a resar per demanar pluja que desfaci el gel i la neu per evitar la fam.

El 27 d'Abril la sequera era tan preocupant a Barcelona que es van fer rogatives "...per necessitat tant gran de pluja per los splets de la terra...".

1629:
El 26 de Maig veient que "...la terra nesessitava de aygua per eser en lo tems que los blats avien de granar y alas hores avien de menester aygua y la terra estava exuta y en lo mes de mars y abril avia plugut rahonablement y en lo tems de que havia de granar no plovia y la anyada sen anave esgarrant..." van fer rogatives per la desitjada pluja i, almenys aquest cop, va funcionar: "...la professo sen torna y aviey anada moltissima gent per acompanyar dita professo y pera reclamar adita santa que pregas a deu nostro senyor que fos servit de donarnos aygua nostro senyor per intersesio de la beneyta santa madrona que plogue serca de dos dies y dues nits que los splets se repararen molt be y granaren ricament que la anyada fou rahonablement bona..."

Un temporal de mar a Barcelona el 1 de Desembre fa perillar una formació de galeres que estaven carregades de monedes d'or. Hi han rogatives "pro serenitate".

1630:
Dos temporals de mar que provoquen danys a les embarcacions del port tenen lloc la tardor d'aquest any, el 18 de Setembre i el 25 d'Octubre.

Hivern de 1884-85. A l'ombra del Krakatoa.

Quan analitzem les dades meteorològiques de Barcelona dels darrers segles hi ha un aspecte que destaca bastant i és el refrescament important que hi va haver els darrers 20 anys del segle XIX. La freqüència de hiverns freds, onades de fred i nevades és molt més gran que dècades anteriors i posteriors. Perquè va passar això?

Les causes, com sempre en referència al temps i al clima, poden ser moltes però sembla que hi poden haver dos més destacables: una menor activitat solar respecte a la meitat del segle XIX i, especialment, la erupció del volcà Krakatoa que va enviar tones i tones de material a l'estratosfera, circumstància que va provocar un refredament els anys següents a tot el mon degut a l'enfosquiment atmosfèric i la major dificultat del raigs solars per travessar-la. La noticia arriba a Barcelona uns dies més tard i per les conseqüències immediates ja s'intuïa que l'explosió era una de les més importants de la història.

Litografia de la erupció del Krakatoa que va fer desapareixer més de la meitat de la illa on era el volcà.

El primer hivern després de la erupció no va ser gaire fred, però des de l'estiu de 1884 les temperatures mitjanes de cada mes van estar per sota de la mitjana climàtica del trentenni 1871-1900 durant uns quants mesos seguits. Així, després d'un estiu i una tardor fresques, el hivern no pintava gaire diferent.

La primera fredorada arriba el 20 de Novembre fruit d’una advecció de nord que provoca nevades al Montseny, pluges a Barcelona i que porta un descens de les temperatures fins a valors hivernals (el dia 21 a les 7 del matí hi ha 2,5ºC a Barcelona). L’ambient fred no marxa i un nou descens termomètric marca el canvi de mes però ja al Desembre la recuperació tèrmica és ràpida. Gran part de Desembre transcorre tranquil i suau fins uns dies abans de Nadal degut a un flux de gregal. El fred a Barcelona va ser intens arribant als -2,0ºC el dia 23. El dia de Nadal arriba un front fred que porta fred i neu a l’interior de Catalunya:

"Según noticias recibidas de distintos puntos, se ha confirmado nuestro suelto de ayer, pues ha nevado copiosamente en distintos puntos de Cataluña, lloviendo en los restantes.
Hé ahí, pues, que una vez más la agencia telegráfica del New-York-Herald nos ha trasmitido la noticia de que se dirigía un ciclón hacia Europa, y que el día 23 ó 24 llegaría á las costas de la Gran Bretaña. Por cierto que se ha realizado el telegrama, pues que el temporal lo hemos tenido el 25 en España. Probablemente aquí solo habrá llegado un extremo del mismo, por cuyo motivo las nieves y lluvias habrán sido más copiosas en Inglaterra y Francia.
La temperatura continuaba ayer baja, repitiéndose la lluvia al anochecer. Si el viento no cambia de Norte á Levante ó Sud, tendremos tiempo rigurosísimo, puesto que la mitad de Europa está cubierta por inmensa sábana de nieve." La Vanguardia. 27-12-1884.

En aquest article podem veure també el primers indicis de previsió del temps en relació al dinamisme de l’atmosfera. De fet, no es tractava de un cicló atlàntic com proposa l’article, hi havia un potent anticicló a l’Atlàntic, sinó de una depressió mediterrània seguida de una baixa que provinent del golf de Cadis passa per sobre de la Península amb temperatures suaus i molta aigua, però com ja tenien al "culpable" del mal temps, seguien explotant el filó de l’encert:

"El ciclón que nos anunció la agencia del New-York-Herald descargó ayer con impetuosidad en esta capital. Durante la mañana siguió el tiempo con tendencia á lluvia. A mediodía cayó un chaparrón que duró unas dos horas, lloviendo luego á intervalos.
A las siete de la noche formóse una verdadera tormenta acompañada de exhalaciones eléctricas y truenos, como si nos halláramos en pleno verano, cuyo fenómeno meteorológico no recordamos haberlo presenciado nunca tan intensa en esta época del año.
La lluvia fue torrencial, en tal grado, que á pocos pasos de distancia no se percibían los objetos, cayendo asimismo algunas piedras; esto es, un temporal como el que descargó hace pocos días en Alemania.
Por fortuna la lluvia cesó al poco rato, pues de lo contrario hubiera causado desperfectos de consideración.
La temperatura mejoró notablemente en el día de ayer, pues el viento saltó del Norte á Levante, lo cual esperábamos; y algo presagiamos de ello en uno de nuestros sueltos anteriores." LV. 28-12-1884.

El més important, posar-se la medalla d’una "bona" predicció meteorològica.... Van caure 28 mm. El pas de la depressió a la Mediterrània va fer entrar aires més freds de l’interior d’Europa:

"A mediodía de ayer descargó en esta capital otra tormenta acompañada de viento, agua y granizo. Al propio tiempo se oyeron algunos truenos, uno de ellos muy fuerte.
Parecía que nos hallábamos en setiembre.
Por la tarde se serenó por completo la atmósfera, soplando luego aire glacial.
Ha nevado nuevamente en muchos puntos." LV. 30-12-1884.

Vista de Barcelona i el port de l'any 1885.

El fred es manté a Catalunya fins ben entrat el mes de Gener amb tímides glaçades a primers d’any. Després de Reis l’ambient es torna més cru i aviat comencen les glaçades: "Esta mañana ha recrudecido el frío. Al regarse la plaza de Cataluña, inmediatamente quedaba helada el agua, lo cual sucede raras veces en esta capital." LV. Ed. Tarda. 13-1-1885.

Una depressió escandinava lliscava cap a nosaltres enviant vent del nord que es deixa sentir: "La última noche ha sido desapacible en extremo, puesto que ha soplado el Norte con tal fuerza que ha arrancado algunas persianas y derribado varias chimeneas. Apenas podía transitarse por la Rambla.
La temperatura estaba asimismo muy baja, como pocas veces se haya visto en Barcelona. El actual invierno es de los más rigurosos, no solo por la intensidad del frío, sino por la duración del mismo, toda vez que hace más de un mes que no hemos tenido un buen día.
Esta mañana ha cesado el viento, habiéndose enseñoreado de la atmósfera una densa nube que ofrece el aspecto precursor de una nevada. Continúa el frío.
Estos últimos días ha nevado en muchas comarcas de Cataluña, especialmente en Vich y en la alta montaña. El Monseny está completamente blanco, pareciendo que hay allí gran espesor de nieve. Como ahora es muy probable que nevará de nuevo, se acumulará allí extraordinaria cantidad de nieve que luego enfriará el aire. Por lo tanto, estaremos aviados si continúa el Norte." LV. Ed. Tarda. 14-1-1885.

La tarda del 14 de Gener neva intensament agafant a tota la ciutat fins el vespre, després glaça: "Pocas horas después de haber escrito ayer un suelto en el cual decíamos que la atmósfera ofrecía el aspecto precursor de una nevada, las nubes empezaron á regalarnos una lluvia de gotas pequeñas y muy frías, cayendo luego copos de nieve en abundancia.
Esta nevada es muy general, habiendo producido una notable baja en la temperatura. Anoche el aire era completamente helado. Muy mal tiempo estamos atravesando." LV. 15-1-1885.

Aquell hivern el temple de la Sagrada Família presentava aquest aspecte. Tan sols feia un any i mig del començament de la obra (25 d'Agost de 1883) i els primers fonaments de la cripta s'aixecaven al mig del pla de Barcelona, encara molt despoblat.

A la edició de la tarda ens descriuen la situació: "La lluvia y nieve cesó ayer al anochecer; más tarde se despejó la atmósfera volviendo luego á cubrirse. Esta madrugada ha caido una gran helada, que alcanza á todo el Ensanche y á los alrededores de esta capital.
Las montañas vecinas están completamente blancas, por manera que por la parte de tierra estamos envueltos por una inmensa sábana de nieve.
Anoche soplaba el levante fresco, y gracias á esta circunstancia debemos que el tiempo no sea aún más frío, como lo hubiese sido si hubiera continuado el norte.
El temporal era duro en el mar, dificultando la navegación, por cuyo motivo no llegaron algunos vapores que se esperaban. Entraron de arribada forzosa algunos buques que salieron anteayer y otros que cruzaban las aguas de nuestro meridiano.
El tiempo continúa hoy presentando idéntico aspecto que ayer; esto es, frío y con tendencia á lluvia, si continúa el levante, y á nieve si sopla el norte.
Ha nevado abundantemente en varias comarcas catalanas, especialmente en la de Puigcerdá."

El 15 de Gener va nevar dèbilment: "Durante todo el día de ayer estuvo nublado, cayendo á intérvalos pequeños copos de nieve. La temperatura fué extraordinariamente fría, habiéndose helado la nieve de los próximos montes y de los terrados." LV. Ed. General. 16-1-1885.

La glaçada a la ciutat era obvia doncs la mínima va quedar molt baixa amb -3,0ºC. El dia 16 ja no neva i el cel és completament seré, la temperatura cau en picat, la mínima és de -4,0ºC a la Universitat i -4,6ºC al carrer Petritxol, que serà la més baixa de tot el hivern: "Esta mañana ha quedado completamente despejada la atmósfera; pero el frío es muy intenso, puesto que la helada ha sido mayor que la de ayer. El aire es glacial.
En los montes vecinos y en el llano de esta capital continúa la nieve." LV: Ed. Tarda. 16-1-1885.

Les nevades van ser generals als voltants de Barcelona. Malgrat aquest fred intens, una nova massa d’aire suavitza ràpidament les temperatures i el dia 17 plou pel matí i desfá la neu de Montjuïc i Collserola. El mal temps fa suspendre la rua dels Tres Tombs que es trasllada al dia següent, diumenge 18 de Gener. En aquesta taula hi ha les temperatures extremes i els meteors d’aquells dies a la Universitat:

Els darrers 10 dies de Gener la temperatura va anar pujant fins a valors normals o lleugerament superiors als climàtics.
Febrer, al contrari que Gener, va ser un mes molt suau amb temperatures primaverals, la mínima va ser de 4,6ºC el dia 13, i molt sec doncs només van caure 6 mm en tot el mes.

El mes de Març va ser fins i tot més fresc que Febrer i amb un episodi de pluges molt beneficiós per el camp però que a la ciutat donava més d’un problema: "Ayer continuó la lluvia hasta mediodía. El firmamento siguió luego cubierto por densas nubes, soplando fuerte y fresco levante que produjo mucho oleaje. Las calles de esta capital quedaron hechas un asco, demostrando una vez más que estamos condenados á sufrir eternamente el polvo ó el barro. Esto es intolerable." LV. Ed. General. 12-3-1885.

"Las lluvias han sido muy copiosas en distintas comarcas catalanas. Escriben de la provincia de Lérida manifestando que hace dos ó tres días que llueve, favoreciendo mucho la vegetación." LV. Ed. General. 13-3-1885.

Al voltant del dia 25 de Març entra una massa d’aire molt freda que porta l’ambient hivernal novament: "Estas últimas noches ha hecho verdadero frío en esta capital, de manera que todo el mundo ha tenído que echar nuevamente mano de los abrigos de invierno. Este descenso de temperatura es general en casi toda Europa, á consecuencia del persistente Norte que sopla. Como es natural, habrá perjudicado á la vegetación." LV. Ed Tarda. 26-3-1885.

Abril continua fresc però ja amb temperatures més altes, tot i així el dia 11 d’Abril la mínima va ser de 3,3ºC.

Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya. (I)

Dir que el clima sempre ha canviat és dir una obvietat. Històricament hi ha hagut períodes més freds i altres més càlids, els més coneguts serien el Òptim Climàtic Medieval (segle IX fins al segle XIV) i la Petita Edat de Gel (segle XIV fins al segle XIX). Dins d'aquest darrer període trobem el mínim de Maunder, el que es considera el més fred de tota la PEG, que abasta des de 1640 fins els primers anys del segle XVIII i que la característica principal és l'absència de taques al Sol. Per tant, la major part del segle XVII entraria dins del període més fred del darrer mil·leni.

Gràfica amb els cicles solars de 11 anys i el nombre de taques solars dels darrers quatre segles. Es considera que a major nombre de taques el Sol allibera més energia i fa més calor a la Terra i a l'invers, quan menys taques, més fred.

Aquests períodes climàtics els estudia la Paleoclimatologia, que és la branca de la Climatologia que estudia el clima passat, utilitzant mètodes aproximatius com els que anomenem proxys, paraula que engloba l'estudi dels anells dels arbres, del gel continental o dels sediments però també gràcies a documents i dietaris que han pogut arribar a les nostres mans. Les referències instrumentals, temperatura, pluja o pressió atmosfèrica, són relativament recents tenint com a dades més antigues de temperatura les del Hadley Centre de l'Anglaterra Central. A Barcelona les dades instrumentals més antigues conservades comencen el 1780 gràcies al Dr. F. Salvà.

Al nostre país l'estudi de la Paleoclimatologia no ha estat molt desenvolupat i és en temps recents, de la ma de Mariano Barriendos, de qui recomano la lectura de seva tesi: El clima historico de Catalunya (siglos XIV-XIX). Fuentes, metodos y primeros resultados., que comencem a conèixer que passava els darrers segles amb el temps que feia i les seves implicacions en la vida diària de les persones. Fonts anteriors les trobem en José María Fontana Tarrats que durant la dictadura, i gracies a la seva bona sintonia amb el règim, va poder extreure de molts arxius històrics noticies meteorològiques de tota Espanya. Molt abans, durant el segle XIX, Manuel Rico Sinovas va fer quelcom semblant.

No són molts investigadors i és molta la informació que cal investigar, per aquest motiu és molt possible que no tinguem mai la certesa de conèixer la majoria dels episodis meteorològics ocorreguts abans de l'aparició dels primers observadors de meteorologia a finals del segle XVIII, amb el Dr. Francesc Salvà com un dels precursors.

Per tenir una idea general de com es va comportar el temps en el segle XVII esmento un fragment del llibre de I. Font Tullot, Historia del clima en España:

"...en Catalunya, y quizás también en Aragón, las condiciones climáticas fueron mucho más favorables que las del siglo anterior, beneficiándose de un régimen de lluvias claramente más propicio.... Además, en Catalunya y Levante, el número de años con inviernos muy fríos fue en la primera mitad del siglo XVII muy superior al de la segunda, con un claro predominio de los debidos a la frecuencia de las invasiones de aire continental del NE." Pàg. 81.

"Una característica sobresaliente del siglo XVII, que pone en evidencia su exagerado extremismo climático, es que a tan espectacular imagen de insólitos fríos invernales se le contrapone la de veranos muy calurosos. Quizás sea en Catalunya donde este contraste se manifiesta más acusado, no quedando limitado al existente entre inviernos y veranos, ya que se contabilizan nada menos que quince años que se distinguieron por su templanza, siendo aún mayor el número de años con las montañas libres de las habituales nieves, aunque en estos casos contribuyó más la escasez de precipitaciones que las mayores temperaturas." Pàgs. 83-84.

Barcelona, en un gravat a finals del segle XVI, ja tenia la segona muralla que delimitava el Raval però encara no hi havien molts edificis.

Per la seva banda, Mariano Barriendos, en el llibre Avances en Climatología histórica en España ens parla dels riscos meteorològics a Barcelona (inundacions, temporals de mar, pluges prolongades i nevades catastròfiques) senyalant el segle XVII com un dels més convulsos del darrer mil·lenni:

"La primera manifestació evident de l'episodi de la Miniglaciació a Barcelona podria datar-se entre les darreres dècades del segle XVI i la primera del segle XVII, amb l'aparició d'una important oscil·lació climàtica de uns cinquanta anys de durada en la que tots els riscos climàticses manifesten amb unes freqüències anòmalament elevades. La dècada de 1591-1600 concretament és la que presenta els valors més alts, tant de inundacions com de temporals de mar, mentre que les nevades catastròfiques mostren els valors més alts en els primers anys del segle XVII.

Després de una ràpida recuperació dels valors existents a mitjans del segle XVI, les darreres dècades del segle XVII presenten una oscil·lació positiva no gaire intensa. Aquesta nova oscil·lació correspon cronològicament a la que es va manifestar a la part septentrional d'Europa entre 1675 i 1715 especialment amb un acusat descens dels valors tèrmics (Frenzel, 1994). Es tracta del darrer mínim de Maunder ("Late Maunder Minimum"). A Barcelona aquesta pulsació te una manifestació no gaire intensa però evident, quedant palès en quasi totes les sèries de riscos. Aquest element, a més del registre de freqüents i intenses "onades de fred" en el final del segle XVII (Barriendos, 1994) fa pensar que, en efecte, la pulsació va tenir una presència acusada a la ciutat, però que es va manifestar especialment en el règim tèrmic i no en el hídric, com acostuma a passar a les latituds mediterrànies." Pàgs. 39-40.

Ja posats en situació en la segona part d'aquest tema veurem una relació dels fets meteorològics més destacables del segle XVII.

Setembre de 1862. La inundació devastadora. (II)

Ja hem vist a la primera part que un seguit de tempestes, algunes violentes, van saturar el terra de manera que aquest gairebé no absorbia l'aigua que queia. Quan encara es portaven a terme els treballs de neteja de les rieres i dels fossars a causa de les tempestes de les primeres setmanes de Setembre va arribar el diluvi: "Desde las nueve de la noche anterior hasta las once de esta mañana ha estado diluviando a intervalos, y gracias que á altas horas de la noche los intervalos han sido de regular duración. Las calles Condal, plaza de Santa Ana, Riera del Pino, etc, han sido las primeras en inundarse, por el desbordamiento de la Riera den Malla; más tarde ha salido de su cauce el Bogatell y ha inundado las calles Tantarantana, Bora del Rech, Princesa y demás inmediatas a Sta. Maria del Mar.

Al entrar nuestro número en máquina se ha serenado el cielo y los vecinos sobresaltados aún por el aguacero, salen a contemplar las desgracias ocasionadas por el agua, que han sido mucho mayores que las de los dos últimos aguaceros.

La riera den Malla ha roto su dique junto a la estación de Martorell, y penetrando por su tinglado ha entrado por la Rambla, unidas sus aguas con parte de las de la riera inmediata que, cambiando su cauce, se había abierto paso por los antiguos fosos y formaba una espantosa que ha arrastrado la mesa de bebidas de junto á Canaletas, las de frutas del mercado de san José y destrozando por completo un gran trozo de la Rambla de Estudios." Diario de Barcelona. Dilluns, 15.09.1862. Pàg. 8265. Ed. Tarda.

La riera d'en Malla, que rebia el nom d'una gran finca situada a la part més alta de l'actual Rambla de Catalunya, baixava des del nord de Gràcia fins la Rambla de Catalunya i Rambles.

La estació de Martorell que anomena el periodista, en una imatge de 1858, es trobava en el que avui seria la plaça de Catalunya, carrer de Bergara i la Ronda de la Universitat, Tot i que aquí encara no existia el magne edifici de la Universitat.

L'article, escrit pocs moments després del diluvi i quan encara no es coneix veritablement l'abast dels danys, segueix describint una ciutat devastada: "Las aguas han inundado las tiendas de esta última Rambla, por manera que las familias que ocupan los bajos del seminario Conciliar han tenido que refugiarse á las habitaciones altas del mismo. A la una y media de la tarde continuaban aun inundándose las calles de Tallers, Buensuceso, Cármen é inmediatas, pues á pesar de haber cesado la lluvia, la corriente era aun estraordinaria. Toda la parte de la Rambla inmediata á dichas calles está llena de piedras, maderos, vigas, pitas, carretones, etc, que el agua ha traido de afuera.

Antes de abrir dicho boquete rompió su dique la mencionada riera junto al paseo de Gracia, ocasionando según parece por haber obstruido el paso del puente muchas colosales pitas, un carro que allí quedó hecho añicos dp de salvado el conductor y la caballería, y el empuje de la corriente desbarató ambos puentes, dejando incomunicada esta capital con la inmediata villa de Gracia. El agua se estendió por el citado paseo, que está del todo intransitable por las muchas piedras y corpulentas ramas que habían destrozado el firme, entrando por la ex puerta del Angel y calle de Condal, pz. De Sta. Ana, etc.

Para precaverse los barrios de Junqueras de la mucha agua que entraba por la puerta del mismo nombre, hicieron una especie de parapeto, y aquella buscó salida por los antiguos fosos, inundando por completo las construcciones que se estaban haciendo en ellos.

Algo más abajo del punto donde la mencionada riera den Malla uniendo sus aguas con las procedentes del camino de Horta toma el nombre de Bogatell, rompió este su dique y dirigiéndose las aguas por el campo de Marte y paseo de San Juan, han inundado las calles de la Princesa y demás que hemos dicho hasta tres y cuatro palmos del nivel de la calle, y mayor hubiera sido el trastorno, si no se hubiese dado salida al mencionado Bogatell, abriendo su dique junto á la estación de Zaragoza, cuyas aguas han inundado todos aquellos maizales, interceptando la via de Granollers, hasta volver a encontrar su natural desague al mar.

Hasta al presente solo tenemos noticia de una persona ahogada en una tienda de la Rambla de San José y una criatura, según dicen, en las inmediaciones del Borne. En medio de los gravísimos apuros en que se encontraba la gente, debemos hacer mencion de los servicios prestados por la Guardia Civil, que inmediatamente se presentó en los puntos donde había más apuros, logrando un guardia y varios paisanos salvar, en el llano de Boquería, á un hombre y una mujer que el agua les arrastraba. A medida que adquiramos más noticiaslas comunicaremos a nuestros lectores.

Al entrar en prensa nuestro número no ha llegado aun el correo de Madrid, pues todas las vias férreas se hallan interceptadas." DB. Dilluns, 15.09.1862. Pàg. 8265. Ed. Tarda.

Gravat publicat en una revista.

Al dia següent, amb una major perspectiva de tot el que ha succeït, les cròniques intenten explicar amb cura que és el que ha passat i on ha passat. El que ja queda clar és que l'esdeveniment és històric: "La catástrofe que el agua ocasionó ayer en Barcelona no tiene ejemplo en los anales de la Ciudad Condal. Las pérdidas materiales, según nos ha manifestado una persona competente, se calculan en unos siete millones de reales y los sustos, trastornos y malos ratos no pueden calcularse. Ampliaremos un poco las noticias que con la precipitación consiguiente dimos ayer tarde.

La única parte de la población que se salvó de la inundación fue el recinto de la ciudad romana y parte de los barrios de San Pedro, San Sebastián y Platería; las demás calles estaban convertidas en caudalosos ríos, cuyas aguas tenían, á lo menos, una vara de elevación. La calle de Fernando VII estaba inundada hasta la iglesia de la Trinidad y pasaba tanta agua por la Riera del Pino, que penetró en el templo del mismo nombre hasta subir el segundo escalón del presbiterio. Los reverendos sacerdotes que la veían crecer extraordinariamente, terminada la misa conventual, comenzaron la rogativa que la Iglesia tiene para estos casos.

Mientras la riera den Malla inundaba esta parte de la ciudad y parte del arrabal por la ex puerta de San Antonio, entraba de fuera una gran mole de agua, por manera que en el Padró hay aun gruesas pitas. Pero donde parecía que el agua había de llevárselo todo, fue en la plaza de la Igualdad, frente a la iglesia de San Agustín, en cuyo paraje se reunía toda la que por las calles de Jerusalen y Corralet venía de las del Carmen, Buensuceso y Tallers, á la cual se unía la gran parte de la de la Rambla. En la parte opuesta sucedía lo propio frente á la fuente de la Boquería. Si bien todos los vecinos del gran número de calles inundadas se vieron en gravísimos apuros, los de los mencionados puntos tuvieron un susto de consideración.

El subterraneo del Liceo está lleno todavía hasta el nivel de la calle, y el restaurant del café Cuyás tenía al anochecer cuatro ó cinco palmos de agua.

La fuerza de esta era tal que en la Rambla arrancó gran parte del asfalto de las aceras, y doblandolo cual si fuera de cartón, se lo fue llevando dejando fragmentos acá y acullá. Lo mismo ha sucedido en otras calles. En los antiguos Estudios la corriente que pasaba por la Rambla ha dejado descubiertos los cimientos del antiguo cuartel de Artillería, que antes fue Universidad, y los conductos de plomo de las cañerías de las casa particulares.

Por la tarde el aspecto que presentaba la ciudad daba verdaderamente lástima. Las calles inundadas estaban cubiertas de una espesa capa de lodo, las losas de los empedrados estaban en gran parte levantadas para dejar abiertas las cloacas, las tiendas desmanteladas, ingeniándose de mil maneras los vecinos para sacar la mucho agua que tenían en los sótanos, por manera que nunca habíamos visto trabajar á la vez tantas bombas de tan diversos tamaños y construcciones. Hasta una hora bastante adelantada de la tarde no pudieron regularizar su servicio los coches de Central barcelonesa, pues muchas calles estaban obstruidas. No se hablaba sino de la catástrofe, y no podía menos que ser así, cuando al estraordinario movimiento comercial é industrial de esta ciudad había sustituido el mutuo ausilio y la común lamentación de los estragos ocasionados por el agua, y nadie se cuidaba de comprar ni de vender." Diari de Barcelona. Dimarts, 16.09.1862. Pàg. 8274. Ed. Matí.

Aquí podem veure, en una monografia de 1945, com devia ser la Rambla durant la època medieval, una riera que calia travessar amb ponts. És evident que aquest 1862 no era la primera vegada que veia córrer aigua per la Rambla.

L'article, molt llarg, segueix parlant de diferents auxilis de persones, fets que denomina de heroics per part de veïns i autoritats, i també de l'ajut que els militars van donar a la ciutat distribuint-se per ajudar als treballs de reparació dels carrers.

Els danys als altres municipis del pla també pateixen desperfectes. Gràcia, la Bonanova, el Putxet, Sarrià...: "Como las aguas se han llevado una parte de la carretera de Sarrià, en las inmediaciones del puente del ferro-carril, los ómnibus hasta ese punto han tenido que suspender sus viajes. El ferro-carril que se está construyendo para aquel pueblo también ha sufrido de manera notable."

El Vallès, i especialment Cerdanyola i Montcada, tenen desperfectes provocats pels rius Sec i Ripoll, afluents del Besòs: "Los desperfectos que ha habido en la vía de Zaragoza son solo en los kilómetros 9, 11 y 14, comprendidos en la sección de esta capital á Serdañola; desde este punto hasta Zaragoza no ocurrió novedad."

Per acabar el dia i amb tothom treballant per arreglar els danys, torna a ploure: "Al anochecer, mientras todo el mundo se preparaba poniendo obstáculos en las puertas de sus casas para un nuevo chubasco, según amenazaba la encapotada admósfera, descargó sobre esta capital y sus alrededores una fuerte tempestad de agua con rayos y truenos , que por fortuna duró poco rato; sin embargo contribuyó á quitar parte del fino lodo que cubría el empedrado de muchas calles. En algunas tiendas levantaban paredes de tres y cuatro palmos, á fin de lograr que dado caso de una nueva inundación quedasen á salvo los intereses de sus dueños.

La última lluvia no sabemos haya causado ninguna desgracia. Respecto a las víctimas del aguacero de la mañana, nada podemos decir, porque nada de cierto se sabe, escepto el sugeto que pereció ahogado en la Rambla de San José: únicamente encargarnos que se acojan con cierta prevención las abultadas noticias que corren. En las aguas del puerto se han recogido melones y otras frutas, pollos, panes, etc, que la corriente ha arrastrado á dicho punto.

No fue solo en esta capital donde el agua hizo estragos. El Llobregat salióse ayer mañana de madre y se estendió por el llano llamado de la marina, por manera que la farola que hay á la desembocadura del rio parecía una isla en medio del mar." DB. Dimarts, 16.09.1862. Pàg. 8274. Ed. Matí.

Les aigües residuals de la inundació van romandre sies i dies als fossars de les muralles, el qual va ser focus de malalties infeccioses.

Les dades meteorològiques que el mateix diari publica en primera pàgina són les següents:

Dia 14 a les 10 de la nit......17º.Cobert. Plou
Dia 15 a les 7 del matí.......15,4º. Cobert. Ha plogut
Dia 15 a les 2 de la tarda.....18,5º. Nuvolós. Xàfec de 9 a 10 ½ del matí.
Pluja en 24 hores............. 108 mm

La feina d'extracció d'aigua, arranjament de carrers, camins i línies de ferrocarril seguirà uns quants dies de forma inevitable: "Esta mañana se estaba aun trabajando asiduamente en sacar agua de las casas inundadas, y será regular que dure algunos días más, por cuanto no todos los vecinos que desean bombas han podido lograrlas, y son muchos los que esperan turno para cuando hayan terminado los primeros. La parte de Rambla comprendida entre la avenida Isabel II y la plaza de San José está aún intransitable en varios puntos. En las iglesias de Belen, Jerusalen y del Hospital no han podido aun celebrarse los oficios divinos, por cuanto después de estraida el agua se hallan sus pavimentos cubiertos de una capa de barro, que esta mañana se estaba quitando.

(...)En la riera den Malla hay otra brigada que está profundizando el cauce. Para atravesar el paseo de Gracia se ha establecido una especie de palanca provisional, mientras algunos trabajadores se ocupan en arreglar la parte de dicho paseo convertido en álveo de rio." Diari de Barcelona. Dimarts, 16.09.1862. Pàg. 8293. Ed. Tarda.

Taula amb els dies que va caure precipitació a Barcelona, la majoria dels dies amb tempesta i fins i tot calamarsa. L'observatori es trobava a la Universitat de Barcelona, encara al carrer del Carme.

Si la dita diu que al nostre país ens recordem de Santa Bàrbara quan trona, queda ben palès en aquest article escrit tres dies més tard de la inundació i on ens parla també de una ciutat on encara no hi ha aigua corrent a les cases i a la que un seguit de tempestes d'estiu poden fer aparèixer malalties eradicades actualment llevat dels països del Tercer Mon: "Las fuentes continuaban ayer manando el agua bastante turbia, cosa rara en esta capital donde siempre, aun cuando llueva mucho, solemos beberla muy cristalina.

Se nos ha dicho que el acuerdo tomado por las autoridades ha sido el siguiente: dar mayor cauce a la riera de Malla y al Bogatell, operación que tiempo hace podría estar hecha, limpiar todas las cloacas de Barcelona, y construir grandes acequias que recogiendo las aguas de las vertientes de las afueras imposibiliten la inundación de la ciudad. Si bien todo esto es urgentísimo, no lo es menos el procurar el pronto desague de las aguas estancadas en los fosos de la antigua fortificación, para que no tengamos que lamentar después las enfermedades propias de los terrenos pantanosos.

La tempestad que anoche descargó sobre esta capital fue acompañada de un fuerte pedrisco en la villa del Vendrell, cuyas piedras, del tamaño de pequeñas nueces, rompieron muchos cristales de la población. Felizmente había ya terminado la vendimia, y por esto no hay que lamentar la pérdida de la cosecha del vino." DB. Dimecres, 17.09.1862. Pàg. 8302. Ed. Matí.

La pressió exercida sobre l'ajuntament fa que es prenguin mesures de forma ràpida per adequar un Eixample encara buit per noves situacions de aiguats intensos que, abans i ara, acostumen a visitar-nos a finals d'estiu. Tornaré a recordar el refrany de Setembre, o seca les fonts o s'emporta els ponts. Quatre dies després de la tempesta s'exposen al Diari de Barcelona aquestes mesures:

1.Apertura de un gran cauce de desagüe a lo largo del boulevard proyectado por el ayuntamiento, y que pende de la aprobación del gobierno.
2.Apertura del canal de desagüe proyectado por el señor Cerdà, dando sin embargo 30 metros más de amplitud á la via.
3.Apertura de un cauce descubierto en lugar de alcantarilla en la misma via trazada por el señor Cerdà, prescindiendo, si se quiere, de la mayor anchura á que se refiere la anterior proposición. DB. Divendres, 19.09.1862. Pàg. 8387. Ed. Tarda.

Diversos projectes de col·lectors i desviaments de la riera d'en Malla. Un gravat i un record escrit, demanant pietat a Santa Bàrbara, relacionen aquests projectes directament amb la inundació que va devastar Barcelona el 14 de setembre de 1862.

Tot i la pressa de l'ajuntament a prendre decisions, molta gent creu que ja es va tard i que gran part de les desgràcies es podien haver evitat. Al Diari de Barcelona es pot llegir un article molt crític anomenat Lamentos estériles, en el que diu que el que havia passat a Barcelona ja es veia venir.

Diverses inundacions han convertit la ciutat en un fangar: "...Barcelona sucio, intransitable, privado hasta de los oficios divinos en algunas parroquias, Barcelona convertido en lodazal como el villorrio más miserable de la nación más atrasada en cultura..."

Segueix dient: "...en Barcelona se vivía en lamentable imprevisión, en inesplicable descuido..." i que Barcelona ha perdut el seu rang de primera ciutat d’Espanya i que perilla no sigui la darrera.

El que ha passat: "...lo predijeron todas las personas de sentido común desde el derribo de las murallas y obstrucción de los fosos..."

I explica les posibles causes: "Varias causas venían preparando, y hacían inevitables en un periodo más o menos largo, las inundaciones que hemos sufrido: la falta de bosqueen las colinas que cierran á Barcelona, en un semicírculo de pendientes rápidas; la desaparición de notables espacios de terreno, que antes absorbían las aguas pluviales, con motivo del aumento de edificios en los alrededores de la ciudad; la casi desaparición de los cauces de los arroyos, abandonados á la acción del tiempo y del egoismo individual; las modificaciones que impusieron á las antiguas corrientes de las aguas los nuevos caminos y las vías férreas, etc.
A medida que aumentaban esas contingencias del desborde de las aguas contra la ciudad, disminuían sus defensas con el ya mencionado derribo de las murallas y la obstrucción de sus fosos, defensas que no podían ser suplidas por nuestras irracionales, por no decir inútiles, cloacas." DB. Dijous, 18.09.1862. Pàg. 8336. Ed. Matí.

I propasa un sèrie de solucions per evitar que torni a passar una desgràcia d’aquesta categoria. La carta la signa el peridista Joan Mañe i Flaquer.

En un to més irònic, però força punyent, el setmanari El pájaro azul fa honor a la seva forma de fer periodisme: Almacén de verdades picantes como guindillas.

Setembre de 1862. La inundació devastadora. (I)

Corria l'any 1862. Barcelona estava en plena metamorfosi urbana. En pocs anys passaria d'esser una ciutat tancada, podríem dir gairebé ofegada, per unes muralles que no la deixaven créixer, a una ciutat que conqueriria el pla emmarcat entre els rius Llobregat i Besòs, el mar i Collserola. Les muralles havien començat a enderrocar-se el 1854 i el juny de 1859 el govern de Madrid aprova el projecte d'Eixample d'Ildefons Cerdà en contra del projecte escollit per l'ajuntament, el de Rovira i Trias, circumstància que va provocar moltes crítiques, especialment entre la burgesia barcelonina.

Vista aèria de Barcelona l'any 1857 on es pot comprovar la important densitat urbana abans de la desaparició de les muralles.

Tota aquesta gran controvèrsia va esclatar degut a un episodi meteorològic que va deixar la ciutat de Barcelona en una situació catastròfica. Estem parlant d'un d'aquells episodis que són recordats per tota la gent que els viu i traspassen la barrera de la història: les inundacions del 15 de Setembre de 1862.

L'impacte en els que van viure la inundació va ser gran, com podem comprobar en les paraules de l'escriptor Hans Christian Andersen que es trobava passant l'estiu amb un amic, Jonas Collin, estudiant de zoologia, a la nostra ciutat i era allotjat a la fonda de Oriente a la Rambla: "Quan vaig arribar a l'hotel, Jonas em va dir que hi havia inundacions al carrer i va arrencar a córrer escales avall. Jo vaig treure el cap al balcó mirant a la Rambla i vaig veure com per cada costat baixava un corrent d'aigua de color cafè groguenc que semblava formar com una cascada. Vaig tenir por pel meu jove company i també vaig baixar. Llavors vaig veure que a banda i banda del passeig, una mica en alt, les calçades eren com un riu que es portava tot el que trobava al seu pas. Un carro que portava terracota havia estat arrossegat un bon tros carrer avall i l'aigua saltava sobre ell. Les taules de les botigues que havien estat fora suraven sobre l'aigua. L'aigua entrava a les cases. Fustes i carabasses semblaven navegar per aquell riu. La gent anava amb l'aigua fins els malucs i una dona va ser arrossegada pel corrent i hi va haver naturalment crits, però tres homes van aconseguir agafar i gairebé en un estat d'inconsciència la van portar a lloc segur. Mai havia vist jo abans d'aquesta manera la força l'aigua, que també es ficava per dos carrerons estrets de l'altra banda del carrer els quals semblaven els estrepitosos canals que fan moure els molins. En tots els balcons i fins i tot als terrats es veia gent mirant." La Vanguardia. 3.08.1975.

Cal afegir que, malgrat la experiència viscuda, a Andersen li va agradar molt Barcelona i li va dedicar nombrosos elogis com "Els seus magnífics cafès són millors que els parisencs. Barcelona és el Paris d'Espanya."

La imatge del pla de Barcelona al voltant de l'any 1862, abans del desenvolupament de l'Eixample.

Com en moltes situacions catastròfiques per motius meteorològics trobem un factor decisiu, en aquest cas la pluja torrencial, però hi han altres que coadjuven a que l'impacte en l'entorn sigui més o menys important. En aquest cas, Barcelona es trobava desprotegida de les muralles i els fossars que havien actuat durant segles com dic de contenció i com a canal d'evacuació de l'aigua extramurs, especialment de la riera d'en Malla que recollia l'aigua de diferents rieretes que baixaven des de Sant Gervasi i Gràcia i feia el recorregut que actualment fa la Rambla de Catalunya i posteriorment Rambles. També, i molt important, després d'un estiu càlid i sec, que va escalfar molt l'aigua del mar, va tenir un final amb més tempestes del que és habitual degut a l'arribada de depressions que aporten aire fred en alçada, motor principal pel desenvolupament de grans cumulonimbus (els núvols de tempesta) i l'aliment que suposa un mar calent van ser el còctel explosiu per tenir aiguats garantits.

Podeu veure l'estat de l'enderrocament de les muralles, aquí el Baluard de Tallers al 1856, on runa, deixalles i una molt deficient xarxa de clavegueram hi van posar el seu granet de sorra en la desgràcia.

Havent enumerat una sèrie de factors físics i de l'entorn, valoraré els factors estrictament meteorològics.

Les tempestes van començar a finals d'Agost i ràpidament la gent es posa en guardia: "Durante la última noche ha llovido copiosamente, y á veces, bien que con poca duración, con el carácter de un verdadero aguacero, é infundiendo ya alguna alarma en los barrios perjudicados por las últimas inundaciones." Diari de Barcelona. Dilluns, 1.09.1862 Pàg. 7825 Ed. Tarda.

La tempesta a les 4 de la matinada, amb fort aparell elèctric, va deixar 22 mm de pluja en poca estona però sembla que en algunes comarques, en aquest cas el Bagès, van patir danys: "El Cardoner tuvo también una avenida tan estraordinaria que sus aguas cogían toda la anchura de su álveo al pasar por frente de la estación de Manresa. Su fuerte empuje desbarató algunas presas de las fábricas de aquella ciudad, cuyos daños parece no serán de consideración." DB. Dimarts, 2.09.1862 Pàg. 7834 Ed. Matí.

Les tempestes no paren, semblen diàries: "Anoche, hacia las 8 y cuarto, volvió á regalarnos el cielo otro chaparrón, pero tan de repente que las personas que se hallaban en el paseo de Gracia se mojaron de lo lindo. Si bien fue acompañado por algunos truenos y relámpagos, no sabemos ocasionase daño alguno de consideración en esta capital. Todos los periódicos que recibimos de este Principado refieren los estragos del agua." DB. Dimecres, 3.09.1862 Pàg. 7891 Ed. Tarda. Van caure 18,5 mm.

Aquests dies arriben moltes cartes de comarques (Reus, Vilafranca, Tarragona, Balaguer, Montblanc, València, Saragossa, etc) que parlen de tempestes importants acompanyades de forts vents i llamps que en alguns casos provoquen danys. Hi han molts retards dels trens que arriben a Saragossa per culpa de la pluja. Però no tot són desgràcies; en una carta de Balaguer diuen: "...Los frutos empezaban á esperimentar los funestos efectos de tan prolongada sequía, y con esta benéfica lluvia se han remediado lo bastante..." DB. Dijous, 4.09.1862 Pàg. 7904 Ed. Matí.

Els dies 4 i 5 de Setembre, de matinada, tornen a caure xàfecs de matinada acumulant 13 i 11,7 mm respectivament. Seguim sumant litres i, evidentment, el terra es va saturant d'aigua.

El dia 6 sembla que canvia l'aspecte del cel: "Después de tantos días de lluvia, hoy tenemos una atmósfera tan despejada que no se ve una nube en todo nuestro horizonte." DB. Dissabte, 6.09.1862 Pàg. 7985 Ed. Tarda. Però, tot i això, aquell vespre tornen a caure plugims.

Després de la tempesta ve la calma i la depressió sembla desactivar-se. Una setmaneta de dies serens o amb pocs núvols acaba sobtadament el dia 11 de Setembre quan a les 4 i mitja de la tarda cau un fort xàfec amb tempesta que deixa 36,5 mm i que ja provoca inundacions i danys. Al dia següent, la edició de tarda del Diari de Barcelona ens narra les conseqüències: "Esta mañana se estaba trabajando en poner transitable la calle de los Arcos de Junqueras, cuyo paso estaba obstruido por un cenagoso fango y gran número de desechos que procedentes del campo habian nivelado el arroyo con las aceras. En algunas de las casas inundadas se sacaba aun agua, y sobre todo mucho lodo. En todas las calles donde se encontraron con más apuros los vecinos se veían aun con numerosos montones de arena. A la entrada del paseo de Gracia hay una brigada que se ocupa de poner transitable aquel sitio, cegado como dijimos, por el fango, sobre el cual se ven pitas de grandes dimensiones, algunas de las cuales, lo propio que muchas piedras, el empuje de las aguas arrastró hasta la Rambla y plaza Santa Ana.
Otra brigada se ocupa en desmontar los puentes de madera que hay sobre la riera den Malla, a fin de dejar espedito el curso cegado de más de cuatro palmos de altura por la arena, piedras y ramas detenidas entre los puntales del puente, y á lo que principalmente se atribuye la inundación de los barrios inmediatos. Los almacenes subterráneos que hay en el paraje donde se ha de levantar la estación de Sarrià, se hallan llenos de agua." DB. Divendres, 12.09.1862. Pàg. 8169. Ed. Tarda. Sembla que on va afectar de valent va ser al veí barri de Hostafrancs on les avingudes es van endur carruatges i caballeries.

Feina feixuga les reparacions provocades per les avingudes, però no hi ha més remei i més al Setembre que com diu la dita popular, o asseca les fonts o s'endú els ponts: "Todo el día de ayer se estuvo trabajando en levantar unos cuatro palmos los puentes de la Riera den Malla. El maderamen subirá cosa de dos palmos y el cauce se profundiza unos dos y medio. Por la noche aún no se había podido quitar toda la capa de lodo y arena que las aguas depositaron en el trozo de paseo de Gracia comprendido entre los antiguos glacis y la referida riera. Al anochecer volvió el cielo á regalarnos otra copiosa lluvia, la cual, como es natural, puso en alarma á los habitantes perjudicados el día anterior.
Con las pasadas lluvias han vuelto á retoñar algunos árboles de la Rambla del Centro que habían agostado los pasados calores. Esto quiere decir que tal vez tendrá algun defecto el riego subterraneo." DB. Dissabte, 13.09.1862. Pàg. 8179. Ed. Matí.

Aquesta darrera pluja va deixar 15,5 mm més a sumar als de les darreres setmanes i sembla que va ser més intens al Maresme: "El aguacero de anteanoche (dia 12 per la nit), que en nuestra costa de levante fue mucho más fuerte que en esta capital, echó á perder parte de un terraplén del ferro-carril del Este, en el punto llamado La Ocata, junto al Masnou, lo que interrumpió el tránsito de trenes. (…..) Una locomotora trajo una brigada de Mataró, y á las once de la noche quedó espedita la vía." DB. Diumenge, 14.09.1862. Pàg. 8211.

Plovia sobre mullat, i a més ho feia intensament, malgrat això semblava que Barcelona anava sortejant la situació amb danys poc importants. Res més lluny del que se'ls venia a sobre amb la catàstrofe del 15 de Setembre de 1862 que explicaré a la segona part del tema.