Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dissabte, 30 d’abril de 2011

La nevada de Març de 1796 vista pel Baró de Maldà

La Barcelona de finals del segle XVIII estava passant una forta crisi. La Revolució Francesa que sembrava el terror més enllà dels Pirineus i la por de Carles IV de que aquests aldarulls arribessin a Espanya va fer esclatar la Guerra Gran entre 1793 i 1795 on Catalunya va ser un dels camps de batalla.

Apart de totes aquestes convulsions internacionals, les revoltes populars eren a l'ordre del dia. Un seguit de males collites fan augmentar els preus dels productes bàsics i la fam i les malalties relacionades amb la malnutrició eren un dels problemes principals de la gent a Barcelona. A la següent imatge veiem com era la Barcelona de la època des de Montjuïc. Una ciutat encara encotillada per les muralles, que havia crescut força i on la densitat de població era molt alta, però que extramurs estava envoltada per camps i masies disperses.

La meteorologia era un factor més de desgracies i és constatable per les fonts d'informació que les darreres dècades del segle XVIII van ser anys amb molts episodis extrems tant pel fa a freds o calorades, pluges i nevades intenses o sequeres, que en més d'una ocasió es presentaven fora de la temporada habitual amb el trasbals que això suposa per la natura en una societat encara eminentment agrícola.

Un d'aquests episodis el trobem en acabar el hivern de 1795 a 1796, que en conjunt destaca per la seva suavitat. Tant Desembre com Gener i Febrer tenen temperatures per sobre de la mitjana i no trobem cap entrada d’aire fred fins a finals de Febrer. La monotonia és la nota general, segons les anotacions del Dr. Salvà, amb molts dies de rosada i poques pluges, la majoria en forma de plugims i les temperatures sempre oscil·lant entre els 6ºC i 16ºC... fins que s'acaba Febrer.

És molt possible que els dies 28 i 29 de Febrer, que va ploure a Barcelona ciutat, ja hagués nevat a Collserola doncs el cel és cobert amb pluges o plugims i temperatures entre 6 i 7 graus al carrer Petritxol. Malgrat això, la neu als pobles de la plana no es faria esperar i neva de forma important diversos dies entre el 1 i el 7 de Març.

El Baró de Maldà ens ho explica, en el català de la època, al seu dietari Calaix de sastre:

“1 de Març: Ha amanescut cobert, ab gran nevada pertot, cobert, es a dir, de neu, tot lo que se veu continuant a nevar un poch i ploure a quarts de 8 qual neu algu tardana no ve en aquella millor saó que deuría, així com molt més profitosa hauria estat un o dos mesos atràs. Continuava a nevar menut calamarsa a 8 hores i així sens parar; i a espessa a tresquarts de nou. Luego después s’ha posat a nevar seguit, caient floquets de neu prou grossos. De manera que esta nevada sobrepuja ja a 10 hores tocades a les mencionades nevades de 6 de Gener de 1789 i a les dos de 28 de Desembre de 1794 i 19 de Febrer de 1795.”

La temperatura és molt freda tot el dia i la nit següent, amb l’ambient serè, cauen en picat de manera que la neu es glaça provocant els accidents habituals. A les 7 del matí hi ha només 1ºC al terrat de casa del Dr. Salvà: “2 de Març: ...lo cas fou que havent cesat la nevada volgueren alguns treure la neu dels terrats i taulades, lo que ho practicaren ab precipitació que revestiren a molts que passaven pèls carrers, havent causat alguns danys... a on s’ha dit que ab un pedaç de neu tirat per una ma inconsiderada s’havia trencat un braç d’una dona...”

La evocadora pintura de Francisco de Goya titolada La nevada o El hivern del 1786, reflexa de forma molt realista el patir pel fred i el vent sota una nevada. L'ase amb el porc recent sacrificat és una clara referència a la estació més freda de l'any.

La nit del 4 de Març torna a nevar però tot i que no va ser una gran nevada, el fred intens mantenia la neu als camps i als carrers.

Gairebé una setmana després de la primera nevada, el Baró de Maldà segueix explicant el que veu entre la espectació per viure quelcom extraordinari i la preocupació: “6 de Març: Ha amanescut seré, ab sol clar i molt fred, per haver-hi glaçada bastanta, allò d’exessiva, major que la de 1789, en Gener, que fins ara los nats no n’havien viste igual havent arribat a fer petar branques grosses dels arbres ... i en la tarda per quedar lo cel seré ab Sol, ha donat lloc a la gent ... a eixir a passejar, no havent-ho permés estos dies passats des d’1 de Març qual motiu queda ja notat.”

El fred s’aguditza malgrat el sol, a les 7 del matí la temperatura és de 0,5ºC, però durant el dia avancen els núvols sense arribar als 5ºC i de nit ja està completament cobert anunciant una nova nevada.

Novament la estupefacció queda palesa a la crònica de Calaix de Sastre: “7 de Març: Ha amanescut ab tal nevada espessa per tot. Major que en lo dia 1 de Març, que es cosa que atordeix no havent-ne vista a ben segur d’igual, i tan duradera, en Barcelona i sos alrededors.”

Les paraules del Baró de Maldà ens donen constància d’una onada de fred i neu molt important, de fet, la més intensa des de la del hivern de 1788-89 en quan a fred però major que aquesta en quan a neu. La situació meteorològica causant d'aquest episodi històric va ser, de ben segur, la clàssica combinació de masses d'aire mediterrània lleugerament al sud, que aporta molta humitat a capes baixes i una forta inestabilitat, i una altre massa d'aire d'origen continental lleugerament al nord, molt freda i seca que porta vents de gregal. El fred continental determina la onada de fred mantinguda almenys una setmana i el pas de depressions provoca les precipitacions.

És del tot segur que els danys a l’agricultura van ser quantiosos, més si pensem que després d’un hivern suau la vegetació aniria avançada i potser els fruiters ja estaven a punt de la floració i les verdures començaven a brotar.

La temperatura poc a poc es va anar recuperant però aquest mes de Març quedarà com un dels més freds en els registres termomètrics de Barcelona.