Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





divendres, 4 de juliol de 2014

Juliol 1994. Infern

Acabava Juny i les preocupacions de la gent l'any 1994 no eren gaire diferents de les d'aquest any 2014. El Mundial de Futbol dels Estats Units finalitzava la fase prèvia i la selecció espanyola, enquadrada al grup C amb Alemanya, Corea del Sud i Bolívia, havia assolit la classificació però, com gairebé sempre, no convencia a molts malgrat venir de guanyar una medalla d'or olímpica l'any 1992. Santi Nolla explicava el darrer partit amb Bolívia, vital després dels 2 empats que Espanya havia fet en els dos primers partits: "Los hombres de Clemente pasaron con ráfagas de buen fútbol, aisladas acciones de buen gusto y excesivos problemas en el control del partido. (...) España dio la impresión de no saber a qué carta quedarse. Con jugadores como Guardiola, Caminero, Julen Guerrero o Felipe no aprovechó su teórica superioridad técnica y jugó descentrada." Mundo Deportivo. 28.06.1994 Pàg. 2

La imatge més recordada d'aquell Mundial de futbol és la del cop de colze de Tassotti a Luis Enrique.

A nivell polític, s'acostava una votació al Congrés dels Diputats per reformar la llei de l'avortament, una llei que actualment ha quedat retallada: "El Gobierno confía en obtener un amplio apoyo parlamentario para la ley, mientras que el PP y Unió Democrática han avanzado su voto en contra. Los nacionalistas vascos no han decidido qué harán y CiU dejará que cada diputado vote en conciencia." La Vanguardia Ed. General. 29.06.1994 Pàg. 29. Lluny de la política, el que més seduïa a la gent era la proximitat de les vacances d'estiu i les autoritats també estaven a l'aguait: "Tráfico estrena mañana nuevos coches radar camuflados para controlar la velocidad." LVG. 30.06.1994 Pàg. 25. Les rebaixes d'estiu arribaven puntuals el matí del primer de Juliol amb el reclam d'uns preus més atractius dels articles. En definitiva, han passat 20 anys i, malgrat la crisi, sembla que res no ha canviat.

Tot això es vivia en un ambient meteorològic de ple estiu. La segona quinzena de Juny ja destil·lava una calor típica per les dates i, com passa molts anys, la revetlla de Sant Joan es va desenvolupar amb temperatures que convidaven a gaudir de la nit, de la platja i de la festa. Una calor que portava a fer previsions un pel agosarades: "El calor de las dos últimas jornadas es un avance de las temperaturas que tendremos este verano." La Vanguardia Revista. 24.06.1994 Pàg. 16. Si les previsions estacionals actualment són molt poc fiables més encara ho eren fa vint anys però en aquest cas va encertar, malgrat que tampoc és un gran merit dir que a l'estiu faran temperatures estiuenques amb totes les matisacions que es vulguin, però el que no es va preveure va ser la contundència amb que va començar l'estiu.

Reproducció de les bandes del termohigrògraf de la estació meteorològica de Murcia on podem observar que els dies 4, 5 i 6 de Juliol les màximes van superar els 40ºC.

Tot i que en aquesta onada de calor es van batre alguns rècords a Catalunya com els 40,6ºC de Sabadell i alguns registres de la Plana de Lleida van ser superiors a 40ºC, va ser en les regions sud-orientals del llevant espanyol on la calor va ser completament desmesurada, amb registres de rècord absoluts com els 47,2ºC de Múrcia, que a la vegada és també rècord absolut com a capital de província de tota Espanya, o també els 43,3ºC d’Alacant.

Mirant els mapes isobàrics, l'anticicló de les Açores va estar molt present durant el mes de Juny mantenint el termòmetre a ratlla però a final de mes tot indicava que es prenia unes vacances. Una depressió atlàntica pren protagonisme situant-se front a les costes occidentals d'Irlanda. El gir antihorari de la baixa pressió unit al pantà baromètric establert sobre la Península Ibèrica permet que la massa d'aire sahariana creués amb força l'estret de Gibraltar. La calorada va durar des del dia 1 de Juliol fins el dia 7 aproximadament, essent globalment una setmana de caire desèrtic a tota la meitat Est de la Península.

La isoterma de +25 a 850 hPa (uns 1500 metres aprox.), habitualment circumscrita a l'àrea geogràfica del Sàhara, va eixamplar-se de forma important per la Mediterrània occidental engolint tot Catalunya el dia 4 de Juliol, dia de màxima calor.

L'onada de calor no te res d'extraordinari en si mateix. De fet, les causes sinòptiques d’aquesta situació estacionària d’advecció càlida les tenim que buscar en l’establiment d’una situació de bloqueig d’estiu sobre la Mediterrània per la col·locació d’una cresta estable a 500hPa (uns 5000 m. aprox.) que frenà l’avanç del solc fred de les Açores. En trobar-nos geogràficament entre ambdues entitats sinòptiques el flux marcat de Sud i Sud-oest en alçada juntament amb una dèbil component del Sud-est en superfície, conformaven de forma conjunta els patrons del que ha de ser una advecció càlida estacionària a partir de moviments de les línies d’espessor segons la literatura climatològica. En definitiva, ens trobàvem amb una onada de calor sahariana de llibre.

Durant els primers dies de Juliol les temperatures van anar pujant de forma progressiva amb valors màxims propis de onada de calor arribant a l'èxtasi tèrmic el dia 4 de Juliol, on diversos factors es van ajuntar per fer d'aquest dia un dels més càlids de qualsevol estiu, no tant a Barcelona com al seu voltant, especialment a les comarques del Vallès i Baix Llobregat: "Hemos pasado el fin de semana más caluroso de lo que llevamos de verano. Calor agobiante y sofocante o canícula veraniega sirven muy bien para definir el día que nos espera hoy. El termómetro rozará de nuevo los 40°C en el interior y en la costa sobrepasará los 30°C, con calimas." LVR. 4.7.1994 Pàg. 12. Aquell dia la temperatura a 850 hPa era la més alta de tot l'episodi, al voltant de +25, afegit a aquest factor meteorològic els vents en superfície es van aponentar transitòriament, disparant els termòmetres a ran de terra sobre tot al Prelitoral. Les temperatures extremes unides als vents de Ponent molt ressecs van ser determinants perquè el foc estigués present a moltes comarques catalanes i de tot el Llevant de la Península Ibèrica.

Taules amb les màximes i mínimes registrades a l'observatori del carrer Pelai de Barcelona (taula superior) i al barri de Serraparera de Cerdanyola del Vallès (taula inferior).

Després d'un cap de setmana que omplia platges i piscines, dilluns va desfermar les portes de l'infern a Catalunya: "Como una macabra tarta de cumpleaños, con muchas velitas pero sin nada que celebrar, Cataluña empezó a arder. Una cadena de fuegos forestales debidos a la alianza de la naturaleza -las altísimas temperaturas de estos días- con la adversidad -una gravísima explosión pirotécnica en Canyelles- desbordaron a los servicios de extinción. Los Bombers de la Generalitat redoblaron inútilmente sus esfuerzos para controlar un mapa que llegó a tener en algunos momentos hasta 30 puntos rojos, que dejarán tras de sí más de 8.000 hectáreas calcinadas y poblaciones desalojadas." LVG. 5.7.1994 Pàg. 21. Barcelona quedava envoltada de focs i la olor a cremat era patent a moltes comarques catalanes. El dia va sortir assolellat a gran part de Catalunya i el comentari general era Quina calor!! però durant el matí es van anar succeint els focs que van començar a tapar el sol. Si be el matí era sufocant, amb temperatures entre els 38 i 43ºC a l'interior de les comarques barcelonines, només passar la Serralada Litoral era l'entrada a un forn com no es recordava. Els focs incipients i el vent de ponent atiaven les flames en la seva virulència i, de ben segur, que molts observatoris van marcar valors molt alts per el fet d'estar a sotavent dels focs. Per la tarda, però, el cel va quedar tapat pels núvols generats per tots els focs i les temperatures van baixar fins a valors de 28-30 graus que semblaven, en comparació al matí, temperatures fresques.

Des del satèl·lit Meteosat es podia veure durant la tarda del 4 de Juliol els núvols de fum generats pels focs de Catalunya que marquen la presència de vents forts de ponent. A les 18:00 el fum arribava a Sardenya.

És ben conegut que la calor per si mateixa no encén cap foc i que la gran majoria són provocats, intencionadament o per negligència, però quan la irresponsabilitat s'ajunta amb les causes naturals el drama està servit. En un estudi del Meteocat sobre aquella situació expliquen les causes naturals que van portar a preparar la situació ideal pels incendis: "L’hivern i la primavera de 1994 havien estat molt secs a gran part del país. Les precipitacions acumulades es trobaven clarament per sota de la mitjana climàtica, sobretot les corresponents a la primavera (al Berguedà i Bages havia plogut la meitat del que és habitual). Per tant, a principis de l’estiu de 1994 els boscos de Catalunya estaven en una situació d’important estrès hídric. La temperatura tant elevada que es va registrar a l’interior del país a conseqüència de la gran onada de calor, juntament amb la baixa humitat a causa del vent ressec del sud d’intensitat moderada que va bufar aquells dies, van facilitar que es produïssin els devastadors incendis forestals." Font: Meteocat

Gràfic de La Vanguardia amb la situació dels focs afectant a gairebé totes les comarques barcelonines el 4 de Juliol.

El dia 5 de Juliol va començar a afluixar la calor per l'acostament de la depressió atlàntica que avançà cap a l'interior d'Europa i, al seu pas, empenyia la bombolla càlida més al sud, al seu "habitat natural". La suavització tèrmica va arribar uns dies després: "Se puede dar ya por concluida la ola de calor que nos ha afectado durante seis días seguidos. Hoy seguirá haciendo calor, pero será el normal para la época del año." LVR. 7.7.1994 Pàg. 12. Però quasi tot el mes de Juliol la temperatura va estar per damunt del normal, fins al punt de que es va fer bastant freqüent durant aquell juliol superar els registres mitjans mensuals més alts de molts observatoris. A l'observatori Fabra, amb 100 anys d'observacions, aquell mes està en 8é lloc de la llista de juliols càlids però si ens quedem amb la primera quinzena, només es veuria superada per la del Juliol de 1982.

Finalment, el record del mes de Juliol de 1994 perdurarà no tan per la calor com per la enorme quantitat de superfície cremada al conjunt de Catalunya, xifra que en el total de l'any i des de 1986 és la més elevada registrada amb prop de 76.000 ha. cremades i un total de 1216 incendis, gran part dels quals van cremar a causa de les adverses condicions meteorològiques dels primers dies de Juliol.

Imatge de El Periódico on es pot veure la lluita contra el foc i el vent al Garraf.