Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dilluns, 30 de juliol de 2012

Estiu de 1977. L'any sense estiu del segle XX

De vegades és difícil trobar un qualificatiu a un estiu en que les temperatures han estat molt inferiors a les habituals. És evident que no podem dir que ha fet fred, per molt que la màniga llarga hagi estat la peça de roba més usada, perquè a les nostres latituds i en terres no gaire elevades tampoc cal tapar-se massa per molt "fred" que faci. Temperat, fresc, suau.... són els adjectius més utilitzats en informes de les agències meteorològiques però quan arribem a extrems estadístics cal ser més contundent. És el cas del estiu de 1977, el més fresc de tot el segle XX.

Si busqueu referències a estius frescos, fàcilment trobarem estudis o articles que parlen del famós 1816, el any sense estiu per tot el seu component mític tant d'origen literari com científic però l'estiu de fa 35 anys va ser molt fresc a tota Europa, en aquest cas amb una anomalia més gran a la Península Ibèrica tal com podem veure en el següent mapa que ens mostra les variacions respecte a la mitjana de 1951-80 que va presentar aquell estiu de 1977.


Històricament, Espanya està en plena transició de la dictadura a la democràcia. Són molt normals les manifestacions per reclamar drets per poder establir les bases de l'estat que encari el repte del final de segle amb llibertat i prosperitat.

A Catalunya la reclamació de la restauració de l'autogovern, amb la Generalitat al capdavant, i l'estatut d'autonomia és un fet i la multitudinària manifestació que recorre els carrers de Barcelona el 11 de Setembre de 1977 és tota una declaració d'intencions del poble català. Més d'un milió de persones, tot i que sabem com ballen sempre les xifres de manifestants, però el riu de gent al Passeig de Gràcia va ser constant tal i com sintetitza la imatge de portada de La Vanguardia del dimarts 13 de Setembre ja que llavors no hi havia premsa generalista els dilluns, només la Hoja del lunes.


En l'aspecte meteorològic, aquell estiu va ser dels que uns dies de calor són noticia perquè els dies inestables o frescos no conviden a gaudir d'un dels bens més preuats de les terres mediterrànies, el Sol i el mar. Pot semblar un tòpic però tots sabem la importància psicològica que això representa de cara a carregar les piles per afrontar un hivern amb optimisme.

Una descripció general de dos climatòlegs del que va passar a Espanya ens ajudarà a situar degudament aquest atípic estiu.

Primerament, Vicente Aupí ens ho explica al seu web Estrellas y borrascas:

"En los tiempos recientes no ha habido en España verano térmicamente más anómalo, por lo frío, que el de 1977. Julio y agosto marcaron temperaturas que, en promedio, fueron de 3 a 4°C más bajas de lo normal, lo cual es mucho. En contra de lo habitual, aquel extraño estío tuvimos sobre la Península una persistente entrada de aire fresco del norte, que además de favorecer semanas con tiempo muy desapacible en las playas mediterráneas, trajo el frío a muchas zonas del interior. Heló por las noches en poblaciones situadas en las parameras de Molina de Aragón (Guadalajara), el entorno de los Picos de Urbión, la vertiente norte de Gredos y, por supuesto, en numerosas comarcas pirenaicas. Julio fue el más frío del siglo XX para el conjunto de España, y así lo atestiguan los datos de la red meteorológica, de la que extraemos el del Observatorio del Ebro, en Tortosa, cuya temperatura media de aquel mes cayó hasta los 22,9°C."

I Inocencio Font Tullot al seu llibre Historia del Clima de España:

"Pero, de todos los veranos de esta década fue el de 1977 el más sensacional del siglo; a un junio frío y lluvioso, excepto en el Sudeste, le siguió un julio que en la mayor parte de la Península, incluida Andalucia, se distinguió por su excepcional pluviosidad y frialdad quedando, en general, las temperaturas medias mensuales del interior de la Península, unos seis grados por debajo de su valor medio (1931-60); estas condiciones, apenas mitigadas, se mantuvieron en agosto." Inocencio Font Tullot. Historia del clima de España. Pàg. 153.

Gràfica d'anomalies de temperatura on podem veure la punxada dels tres mesos de l'estiu de 1977.

A Catalunya mai va acabar per arribar l'estiu de ple. Va començar amb pluges torrencials i algunes inundacions a les comarques veïnes: "La torrencial lluvia caída ayer por la tarde en el área del Valles y zona del Maresme causó varias inundaciones en casas y almacenes." La Vanguardia. 26.06.1977. Pàg. 6

Durant el mes de Juliol sembla que la primavera s'allarga i els ítems propis de l'estiu, sequera i calor, brillen per la seva absència. Els comentaris referits al temps intenten trobar coses positives: "Tiene sus ventajas este tiempo fresco y a intervalos, húmedo. Los ríos del Pirineo llevan más agua que nunca por estas fechas, al menos no se recuerda tanto caudal en muchos veranos anteriores. Para encontrar la nieve, no hay que subir demasiado; los embalses están con un aspecto excelente y por supuesto, mucho mejor que en los dos años anteriores, que tan desmedrados andaban. Y la hierba abunda, y se ha hecho buena recolección para el ganado estabulado en el invierno." LV. 17.07.1977. Pàg. 30

En plena canícula, després d'uns dies agradables que no calorosos, arriba una potent massa d'aire polar com si de plena tardor ens trobéssim. A Barcelona, el dia 29 de Juliol, la temperatura cau a valor propis d'Octubre amb màximes de 19,5ºC a les Drassanes, 18,8ºC al Putxet o 16,9ºC al Tibidabo. Les mínimes entre 12 i 15 graus.

La pluja i el fred provoquen una fugida massiva de estiuejants de les localitats marítimes.

Si a la costa l'ambient convida a utilitzar alguna roba de abric, al Pirineu directament cal portar roba de ple hivern. No neva a les valls però si a muntanyes i alçades impròpies del període més càlid de l'any: "El hecho insólito de que las montañas aparezcan nevadas en pleno verano, en el tránsito de julio a agosto, no se recuerda desde hace muchos años en la comarca, pero la realidad es ésta, de nuevo las prendas de abrigo se han visto en nuestras calles en un 30 de julio." LV. 31.07.1977. Pàg. 3

Arriba el mes d'Agost i les perspectives no són de més calor, més aviat al contrari, segons veiem en aquesta previsió mensual: "Las temperaturas en agosto se espera que sean por debajo de sus valores normales en toda la geografía española, según ha comunicado a «Cifra» el Servicio Meteorológico Nacional." LV. 29.07.1977. Pàg.5

La informació, publicada a la pàgina de titulars de La Vanguardia, venia a satisfer l'interes de la gent que marxava al tradicional mes de vacances i veia que l'estiu, com l'entenem aquí, no s'ensumava per enlloc. I la van encertar tot i la poca fiabilitat de les previsions a més de una setmana.

Un pensaria que en ple estiu no és cap noticia parlar de gaudir de la calor però si, aquell estiu més d'una portada era dedicada a aquest tema, no se si com noticia real o per convidar a la gent a sortir i contribuir a una millora de l'economia de la hoteleria, que ja començava a patir l'atípic estiu: "La tardía llegada del calor en este verano, ha cambiado el paisaje de nuestro entorno durante un largo trecho de esta estación y, con ello, se ha hecho esperar la típica estampa del niño o el adulto con el helado en la mano paseando por las calles, las terrazas de los bares atestadas o la cola ante tas fuentes callejeras. La aparición de agosto ha sido como un anuncio de la llegada de este calor, muchas veces agobiante, pero natural en esta época. Pérez de Rozas nos muestra en estas fotos lo que tantas veces hemos visto en cada canícula: la ciudad viviendo su verano y remontando y defendiéndose del calor y la sed con cuantos medios encuentra a su alcance" LV. 04.08.1977. Pàg. 1

Portada de LV del dia 4 d'Agost. El text és el que podeu llegir en el paràgraf anterior.

El desig de calor, de no tenir-se que tapar, de platja, de gelats, de poder seure a una terrassa a prendre una cervesa ben freda, en definitiva, de fer tot allò que ens agrada de l'estiu es va poder fer realitat la primera quinzena d'Agost en que va ploure molt poc i les temperatures, sense ser molt altes, van remuntar a valors gairebé normals. Però no va anar més enllà, la segona quinzena torna la fresca i els dies tapats o plujosos.

Tot i que la primera quinzena de Setembre fes una temperatura normal i, fins i tot, el 13 de Setembre enregistrés la màxima de l'estiu a Barcelona amb 30,8ºC al Tibidabo i 31,6ºC al Putxet, en el que va ser un dia aïllat de molta calor, l'estiu havia "punxat" de forma clara, tant que una vegada fetes les estadístiques amb el segle XX al complet podem assegurar que va ser el més de la darrera centúria.

Va sobtar tant l'anomalia estiuenca que fins i tot llavors, que la hipòtesi de l'escalfament global no s'havia enunciat, tothom es preguntava el perquè d'un estiu així, de fet, sempre, en totes les èpoques, l'home s'ha preguntat el perquè de les anomalies meteorològiques, circumstància que forma part de la curiositat humana que ens fa avançar. Ara sembla que tenim la resposta per aquestes variacions, el problema vindrà si, potser, hem trobat la resposta equivocada. El temps ho dirà.

En un article del 1 de Setembre de 1977 ens explicaven el que havia passat i es preguntaven el perquè:

"«Este verano tenemos un suave invierno.» Esta es una frase habitual de conversación cotidiana al referirse a las temperaturas de los meses estivales. El pasado mes de julio ha sido el más frío y lluvioso en lo que va de siglo en la España peninsular. La temperatura en la Costa Brava en los últimos días ha descendido a los nueve grados, habiéndose agotado las mantas en los establecimientos públicos. Las imágenes de inundaciones y tormentas han sido constantes. Los metereólogos someten a revisión las teorías científicas que pueden explicar los cambios y anomalías climáticas. Benito R. Mallol y Lorenzo G. Pedraza informan sobre las distintas hipótesis de los cambios de clima.

Se especula mucho en estas fechas sobre posibles cambios a nivel mundial. Verano como el sufrido algunas semanas de estos meses apoyan hipótesis sensacionalistas y que verdaderamente rozan la ciencia-ficción.Anomalías climáticas como las acaecidas en EEUU, Australia o Europa en el verano-pasado, ayudan también a mantener las suposiciones de que algo extraño acontece en la atmósfera de nuestro planeta. Pero, ¿existe un verdadero fundamento científico para pensar que estamos en una época crítica, meteorológicamente hablando? La respuesta en este sentido es rotunda: no poseemos series cronológicas de datos suficientemente amplias que lleguen a aportar explicaciones concretas sobre el tema."

L'article sencer el podeu llegir en aquest enllaç a la hemeroteca del diari El País.

divendres, 20 de juliol de 2012

Abril de 1787. Processons passades per aigua

Actualment relacionem la Setmana Santa amb el període vacacional primaveral després d'un llarg trimestre hivernal en el que intentem gaudir de la natura, sortint de forma massiva ja sigui al mar, a la muntanya o be a la recerca de les tradicions culturals o religioses. En definitiva, és un període de lleure curt que cal aprofitar intensament.... però estem a la primavera, estació canviant en la que la pluja és bastant habitual. I és que realment mai plou a gust de tothom.

Fa més de 200 anys no era temps de vacances, de fet les vacances no existien, en prou feines algun dia de celebració permetia a la gent gaudir d'una sortida al camp o en peregrinació a alguna ermita dedicada a algun/a sant/a.

La Setmana Santa era temps de processons i gairebé cada dia en sortia alguna. Per saber com es vivia aquesta setmana a finals del segle XVIII el Baró de Maldà és una font molt fiable gracies al seu fervor religiós i si afegim el seguiment habitual de la situació meteorològica unit a la seva fina ironia, tenim el quadre complet d'aquella setmana de recolliment i oració.

El passeig de l'Esplanada de Barcelona a finals del segle XVIII, època en la que el Baró de Maldà ens fa aquestes narracions. Foto extreta de Barcelona : Imatges amb història.

Tot seguit una selecció de textos del Calaix de sastre, manuscrit on el Baró de Maldà escrivia noticies, reflexions i el tarannà diari de Barcelona. En aquest cas som a l'any 1787 i s'acosta Setmana Santa que cau a primers d'Abril. Llegint al Baró i mirant les observacions del Dr. Salvà sabem que el Febrer i Març de 1787 van ser poc plujosos, tant que el Baró anota:

"Dia 22 de Mars (...) Lo temps, no havent plogut de dias, ó prou distancia de temps encaraqué seré es incomodo per la polsaguera que alza lo vent de estos dias, sent yá en la lluna de Mars, que sol ser variable anys mes, anys menos."

Sembla ser que el Gener havia estat molt plujós i la poca evaporació hivernal havia permès als cultius aguantar dos mesos secs però acabant Març ja comença a fer falta l'aigua:

"Dia 31 de Mars havent amanescut nubol, ó emboyrat, disposantse lo temps per pluja, que bastant se necessita á comensat á plourer á dos quarts de onse abans de mitgdia, y á estonas prou fort, continuant medianament en plourer tot lo dia y entrada de nit, indicant ser duradera, per la molta humitát de las pedras y tirár los llevants, ó lo vent de llevant."

I arriba el primer dia de celebració religiosa, el Diumenge de Rams i la processó dels armats que encara es fa a molts llocs de Catalunya. El dia anterior, com hem llegit, va ser passat per aigua. Es mullarà el Capità Manaia i els seus armats??

"Lo Diumenge de Rams 1 de Abril amanesqué seré, per conseguent plausible ab lo Sol, y limpia la admosfera en son blau celeste, però azia la tarde desde la una en avall se aná ennubolant, y tant que á las 5 horas amenazaban los nubols alguna pluja, com en efecte comensaren á caurer tals quals gotas en ocasió que lo Capitá manaya ab los armats ab lo demés seguit de la Professó exint del Bonsuccés cerca de 6 horas anaban venint á 6 horas y mitja per la plaza de Santa Anna, entrantsen á suplugár lo Capitá manaya ab los armats á la entrada de Casa Castellbell indecisos vist lo temps si proseguirían en devánt, ó si sen tornarían, pará lo gotejar y continuaren avánt, no plovent gota mentres que los misteris y demés de la Professó continuaba son curs dret á Palacio, mes al tornár no pogué ab lo degut ordre, per havér tornat a plovisquejar, tornantsen á entrar lo Capitá manaya y Armats á la entrada de Casa Castellbell; tirant los misteris per son cap, excepto la Congregació Los Religiosos y los de las atxas ab casacas negres que acompañaren á la mare de Deu ab la Santa Espina, y no ab la del cor y set espasas sense el talam á la Iglesia del Bonsuccés de Pares Servitas y despues acompañaren altres ab atxas á Maria Santissima dels Dolors sota talám.
Lo numero de Congregants era de alguns 240 més, ó menos, anant calsats los que duyan improperi per causa del temps. Molta gent de per tot more solito."

More solito ve a significar com és habitual, com també ho seria la utilització de expressions llatines en els seus escrits.

Passa el primera processó amb una certa normalitat i ara venen uns dies més tranquils. Malgrat la pluja, una societat eminentment agrícola i religiosa agraeix l'aigua com un be de Deu.

"En lo seguent dia 2 de Abril, dilluns de la Semana Santa feu lo temps nubol y plogué molta part del dia, havent fet gran bé en la terra per sá bastanta sequedat y los sembrats que yá patian dias había.

Dimars Sant feu un hermós dia, havent estat en lo antecedent lo Plenilunio de Mars."

Gravat del segle XIX amb el Capità Manaia i els armats.

Arriba Dijous Sant, dia important, tradicionalment la mort de Jesucrist, i una nova processó en un dia passat per aigua amb l'afegit, important per un noble, de que els cotxes de cavalls no poden circular, tal com diu el Baró, i això fa que, en una Barcelona amb carrers gairebé sense empedrar, un acabi amb fang fins les orelles.

"Dijous Sant 5 de Abril há amanescut lo dia ab pluja yá de bon matí y há continuat á plourer á estonas fort, á estonas menos, y en altres plovisquejár fins á mitgdia, no plovent en la tarde si que nubulosa com al dematí, ab tot, lo tems perillós de pluja que estorva á la gent á seguir comodament los monoments ab los sots de aygua y fanch pels carrers no podent anár las Señoras y Señors en coche ab la incomoditat del fanch, per ser vedát en Dijous y Divendres Sant. Lo Professó del Pi ab tot de ser lo temps nubol se es feta, y isqué lo Capitá manaya ab los armats á 6 horas y mitja comensant á pasár per lo carrér del Pi á 3 quarts de 7 tocats y mantenintse fins á casi acabár de pasár los Misteris, ó pasos, lo temps sens plourer gota aná bé, después comensant á caurer tals quals gotas casi rés proseguí ab molt pocas pausas y al venir la Congregació comensánt á plovisquejár há anat depresa, caminánt los Congregants ab pás algo acelerát y per ultim no dexantse. Los Srs Capellans del Pi, fora de pochs ab atxa devant del Sant Sepulcre los de detrás amunt y avall ab la pluja á la esquena, y há acabat de pasár per lo carrér del Pi la Professó á dos quarts de 9 y penso que sen haurá entrat la Congregació Capellans del Pi y Sant Sepulcre á la Seu, per havér comensat á rajár las canals á cerca de las 9 horas, y es dable, que luego de donár lloch lo temps Congregació Srs Capellans y St Sepulcre sen tornaran al Pi y de alló ben enfangats."

I veient el panorama atmosfèric, arriben les primeres suspensions.

"Dia 6 de Abril Divendres Sant amanesqué ab pluja, havent plogut bé en la nit. Per lo tant, ab tot de no plourer desde las 8 horas en avall, no se há feta la Professó de Jesus nazareno dels Trinitaris Descalzos. Desde las 10 se ha serenát lo temps y exit lo Sol, mostrantse lo cel blau azia ponent, continuant seré y nubol, tapantse y destapantse lo Sol á principis de la tarde, y continuánt aixi en la hora present 3 quarts de 5. Se feu la Professó de la Mercé ab lo mateix lluhiment dels antecedents anys, y havent comensat á eixir envés 6 horas se retirá tota cerca de las 10 havent fet bona nit y quieta.

Disabte sant amanesqué lo dia nubol y en la tarde á 3 horas plogué fort ab mescla de calamarsa, que durá cosa de mitja hora ó tres quarts venint la turbonada de la vanda de Ponent."

Les processons i manifestacions religioses per motius tant diversos com demanar que plogui o que ho deixi de fer, estan completament arrelades a la nostra història. Imatge de finals del segle XIX de la Processó de Corpus a Terrassa.

La Setmana Santa ja s'acaba i la inestabilitat segueix. Cap dia se'n lliuraria de l'aigua del cel.

"Dia 8 de Abril Diumenge solemnisim de la resurrecció de Jesu Christ Señor nostre. Dia de Pasqua. Fou nubol y en la tarde envés 5 horas ó 6 se manifestá molt negra ó obscura la admosfera en tota la part de Llevant azia al Vallés, y la costa, denotant pluja forta ó calamarsada la que no arribá á Barcelona fora de plovisquejár un poch á entrada de nit, però después desde la mitja nit en amunt há fet algun xafach de aygua, no corresponent lo temps á tan alegre festivitát fora de las Iglesias, per no poderse pasejár.

En tal dia 9 de Abril (...) ...y fora entoldát lo pati ab telas blancas y dobles telas per causa de la pluja havent yá plogút casi en tot lo dematí fins á 10 horas, y en la nit á 7 horas y mitja alló de un remansat de aygua, que durá poch y nons mullá; bé que á durár no se com hauria anát alló."

Els ruixats acompanyaran als barcelonins fins després de Setmana Santa, ja immersos en la Pasqua. El Baró de Maldà ens narra una divertida escena de corre-cuites. Per situar-vos, la riera d'en Malla transcorre per el que avui seria la Rambla de Catalunya i Jesús era un petit nucli pertanyent a Gràcia situat aproximadament a l'inici del carrer Gran de Gràcia.

"Dimars de Pasqua, 10 de Abril feu lo dia com de Lluna de Mars; moltas nuboladas y poca, ó ninguna serenitát havent plogut fort en la tarde envés Gracia y Collsarola, á 5 horas, y despues á las 6 comensá á plovisquejar sobre la riera den malla, Jesús y Barna, que la del poble que habia anát afora á paseig bon goig de correr y las donas ab las faldillas al cap entrantsen á la ciutát.

Dia 11, Dimecres feu un dia clár enterament, fora de tal qual nubolet de no rés, azia tramontana, per conseguent plausible per anár hom á paseig á muralla y afora."

I aquí acaba la pluja, que deslluí les celebracions just en la setmana més intensa de tot l'any.


Per conèixer la evolució de la Setmana Santa al passar dels segles, mireu aquest enllaç.

dimarts, 10 de juliol de 2012

Març de 1883. La gran nevada

Encara és viva en la memòria la nevada del mes de Març del 2010. Recordo que molts comentaris feien referència a l'anomalia que representava una nevada en dates tan avançades, gairebé primaverals. Curiosament, algunes grans nevades a Barcelona han caigut al Març com les de 1796 i 1883.

Barcelona és una ciutat que creix a bon ritme i en pocs anys farà un salt de qualitat amb l'Exposició Universal de 1888, però serà en aquest any de 1883 en que el monument més emblemàtic i conegut de la ciutat, la Sagrada Família, començarà a créixer amb l'aspecte actual.

Al mig d'un Eixample amb molts solars buits el 19 de Març de 1882 es posa la primera pedra del temple la Sagrada Família, projectada per l'arquitecte madrileny Francisco de Paula del Villar y Lozano amb un estil neogòtic. Un any més tard, Antoni Gaudí, jove arquitecte, només tenia 30 anys, i que treballava de delineant a la obra, n'assumeix la direcció del projecte donant-li un estil completament diferent.

Estat de les obres de la cripta l'any 1883 quan Gaudí es fa càrrec de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Un altre esdeveniment cultural es celebra a la ciutat el mes de Març de 1883, concretament el dia 6, un parell de dies abans de la nevada, i és la presentació per primer cop al Teatre del Liceu d'una òpera de Richard Wagner. Lohengrin, si cliqueu podeu escoltar la obra, va representar un notable èxit, refermant la passió melòmana pel compositor alemany que sempre ha tingut a Catalunya malgrat algunes crítiques que va rebre la representació del Liceu, com la de La Esquella de la Torratxa:

GRAN TEATRO DEL LICEO.
LOHENGRIN.
Vamos, que desprès de la nevada del altre dia y ab lo fret que s'ha girat, m'ho poden ben agrahir. Sápigan que per vostès vaig tenir de anar al Liceo á fi de darlos compte de la representaciò de aquesta ópera del inmortal Wagner.
Pero com la senmana passada 'ls ho vaig prometre, no vull que'm pugan dir poca paraula, y aixís comensaré per agafar la ploma que ab lo griso que s'ha girat es cosa mes difícil del que sembla; y ab la ajuda de Dèu parlarem una miqueta de la última ópera que s'ha posat en escena á la casa gran.
Un ditxo castellá diu que En viernes ni en martes, no te cases ni te embarques. En lo Liceo casi bè's podria dir, no te cases ni estrenis óperas.
O sinó recórdinse de II duca d'Alba. Se va estrenar en dimars, y puput.
Lo Lohengrin tambè s'ha estrenat en aquest dia de mal astre y ya ho déuhen haber vist.
Pero en honor á Wagner dech aclarar la qüestiò. Lo Duca d'Alba va anar bè y no vá agradar. Lo Lohengrin agrada y no ha anat bè.
¿De qui es la culpa?
Jo no ho sè.

Però llegint l'article, hom pot deduir que la improvisació en la posta en escena va ser la causa d'aquest primer mal sabor de boca.

Després d'aquests apunts històrics parlaré d'un esdeveniment, no menys històric des del punt de vista meteorològic, com és una de les grans nevades caigudes a Barcelona durant el segle XIX.

El hivern 1882-83 no va ser especialment fred i només podem destacar a primers de Desembre un temporal de fred i neu que no arriba per poc a Barcelona: "Las últimas nevadas han sido copiosísimas y generales. Abarcan desde Manresa hasta los límites de la provincia de Toledo y desde Cuenca hasta Vitoria. En un solo día nevó en 17 provincias y llovió en 6. En todas las comarcas catalanas elevadas hay gran cantidad de nieve, la cual llegó á caer hasta en Tarrasa y todo el Valles." La Vanguardia. 12.12.1882 Ed. Tarda. Pàg. 1

Però aquest fred primerenc va ser un miratge i les temperatures van començar a pujar deixant una segona meitat de Desembre que va ser extraordinàriament suau amb molts dies que tenien mínimes que no baixaven dels 10ºC provocats pels vents del SW i un anticicló que faria que les boires a l’interior acabessin per ser noticia. La suavitat es manté durant la primera quinzena de Gener i, tot i que la segona és més freda, no hi han onades de fred pròpiament dites. Febrer continua amb la suavitat del hivern amb petites oscil•lacions però el Març seria del tot sorprenent.

Març comença amb caloreta seguint l’ambient més que primaveral de Febrer. El dia 3 a la tarda llegim a La Vanguardia: "Después de la elevada é impropia temperatura de estos días, ha amanecido hoy el día completamente nublado, cayendo luego pausada y abundante lluvia. Anoche el aire, era ya más fresco que estos días…" en el que serà l’inici de la crònica d’un episodi memorable de neu i fred.

El 4 de Març el canvi de situació ja és un fet tal com descriu el periodista al dia següent: "Si ilusorio es pedir peras al olmo, no menos lo fuera querer que el mes de marzo fuera bonancible y constante. Estamos solo á 5 de este variable mes y ha dado de si calor, frio, viento, lluvia, nieve y toda clase de fenómenos meteorológicos.
Anteanoche se despejó la atmósfera, soplando un fuerte y glacial Norte. Ayer mañana el tiempo continuaba sereno y con la temperatura baja; al mediodía de nuevo y de improviso se cubrió el firmamento, cayendo luego alguna lluvia mezclada con nieve, por manera que esta ciudad, que en todo el invierno no había visto caer un solo copo de nieve, debía presenciar este fenómeno precisamente después de haber tenido algunos días más que primaverales. Cosas de marzo.
Afortunadamente la lluvia y nieve duraron poco; serenóse de nuevo y luego volvió á llover, procediendo las nubes del N., lo cual indica que en la alta montaña catalana habrá nevado copiosamente y se dejará sentir en ella un frio riguroso."
LVT. 05.03.1883 Pàg. 2

Vista del Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona, on es pot veure el gruix considerable que es va acumular i els camins oberts per facilitar el moviment de persones i vehicles.

Els dies següents són menys moguts però és una il•lusió. El dia 7 el fred, el vent i la falta de sol porten a afirmar que "Indudablemente el día de hoy es el más desapacible del actual invierno." LVT. 07.03.1883 Pàg. 1. Les dades ho confirmen, la matinada del dia 7 al 8 de Març el termòmetre baixa fins a -3,7ºC.

El dia 8 continua el fred i els núvols preparant-se per el que arribaría la següent matinada del dia 9 de Març quan cau una important nevada sobre Barcelona. Comença a nevar a les 03:30 de la matinada i no para fins les dues de la tarda. Als barris alts de la ciutat es mesuren 10 cms de gruix. Cauen 9 cms al centre de Barcelona i la temperatura mínima és de -6,3ºC al carrer Petritxol i de -4,0ºC a la Universitat. El mateix dia, a la seva edició de la tarda, La Vanguardia ens fa una descripció molt gràfica de la imatge que van veure aquells barcelonins:

"Esta madrugada se ha desencadenado en esta ciudad una verdadera borrasca. Primero ha soplado fuerte y helado viento, cubriéndose la atmósfera por densas y blanquecinas nubes.
Ha relampagueado luego al noroeste de nuestro horizonte, dejándose oír el rumor lejano de algunos truenos.
A las cuatro menos cuarto se ha oído un trueno más fuerte.
Luego ha caído granizo y alguna lluvia, siguiendo un copioso nevazco que continúa abundantemente al escribir estas líneas (doce del día).
En este momento recibimos la «Nota extraordinaria» de las afecciones meteorológicas que nos facilita don Alberto Burckhart. Según pueden ver nuestros lectores, esta última noche ha llegado el termómetro centígrado á 3'4 grados bajo cero y esta mañana, á las ocho y media, á 3'7 bajo cero. Este descenso de temperatura es inusitado en esta capital, máxime en pleno marzo, ó sea cuando solo faltan 12 días para estar en la primavera.
Volviendo al nevazco, hemos de manifestar que es copiosísimo, tal, como apenas hay recuerdo de otro igual en Barcelona.
El Paseo de Gracia está blanco en los puntos donde no hay tránsito: los terrenos ganados al mar también están cubiertos por la nieve. Produce fantástico efecto, mayormente en Barcelona por falta de costumbre en presenciarlo, el espectáculo que ofrece la caída de los copos de nieve y los paraguas que en un momento quedan blancos.

Els sostres blancs i el cel gris ben representats en aquest quadre de Ramon Martí i Alsina que el pintor va fer el 9 de Març de 1883 i que porta per títol Neu a les terrasses.

Los árboles, especialmente los del Ensanche y Rambla, tienen en sus ramas gran cantidad de nieve.
En los alrededores de esta capital el nevazco es aún más copioso, quedando envuelta Barcelona por la parte de tierra por una inmensa sábana blanca.
A veces es tan abundante la nieve que cae que no permite distinguir los objetos á pocos pasos de distancia. En los terrados y tejados se ha formado una gruesa capa de nieve.
Los tranvías y coches, especialmente los que prestan su servicio desde esta capital á Gracia, tienen una espesa capa blanca. Lo propio ofrecen los kioskos, faroles, sumideros de la plaza del Teatro y los toldillos y arboladura de los buques surtos en este puerto. En suma, repetimos que no hay precedente de que en esta capital haya tenido lugar en marzo un nevazco tan copioso y la temperatura haya estado tan baja."
LVT. 09.03.1883 Pàg. 1

La nevada va ser general a tot Catalunya, especialment al litoral i comarques gironines, acumulant gruixos importants en molts llocs com els 30 cms de Sabadell.

El dia 10 de Març el paisatge era ben blanc i el fred glacial: "Desde el momento que anoche se despejó por completo la atmósfera era ya de creer que sobrevendría fuerte helada, pero no era de creer que fuese tan extraordinaria.El aire es sumamente glacial.
Esta mañana, al ser puesta la ropa á secar en las azoteas y terrados, inmediatamente quedaba helada. En el Ensanche, en la plaza de San Sebastián, en ios terrenos ganados al mar, etc., etc, se ha helado el barro, quedando tan fuerte que á duras penas podía romperse."
LVT. 10.03.1883 Pàg. 1

A primera hora de la tarda el cel es tapa i cauen flocs de neu sense anar a més. El dia 11 de Març segueix el fred intens i tornen a caure petits ruixats de neu: "Apenas quedan señales del nevasco que cayó el viernes último, puesto que el fuerte sol que ayer hizo derritió la nieve. No obstante, la temperatura sigue siendo fría en extremo y el tiempo borrascoso. Anoche se encapotó la atmósfera, sopló fuerte viento y otra vez cayeron algunos copos de nieve. Luego se serenó el firmamento y esta madrugada ha vuelto á helar de lo lindo. Verdaderamente no hay recuerdo de un frío tan persistente y en esta época del año." LVT. 12.04.1883 Pàg. 4

Tot seguit, les observacions que va fer durant l'episodi l'òptic alemany Sr. Albert Burckhart que tenia la seva estació al carrer de Petritxol de Barcelona:


A partir del dia 12 les temperatures poc a poc van pujant però el record quedarà perquè la afirmació que fa el periodista de La Vanguardia segueix sent certa actualment per un mes Març: "Puede asegurarse que en Barcelona no se había visto jamás, por lo menos no hay recuerdo de ello, tan baja la temperatura en el mes de marzo y quien sabe si ni en mes alguno." LVT. 10.03.1883 Pàg. 1


Per acabar, un còmic aparegut al setmanari satíric l'Esquella de la Torratxa el 17 de Març que reprodueix en vinyetes anècdotes d'aquella onada de fred i neu. Per si no llegiu be els peus dels dibuixos i començant per a dalt a l'esquerra, posa:

1. Barcelona vá anar á la Siberia sense moure's de casa.
2. Al Parque se servian guardias-sorbetes.
3. Anant pèl carrer.
4. Se feya brometa, aixís.
5. Y d'aquest modo.
6. Y d'aquest altre.
7. Los aficionats á l'escultura feyan obras notables.
8. ¡Pobre!