Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 23 de novembre de 2011

Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya. Anys 1661-1700.

La darrera part del segle XVII vindrà marcada per la capitulació de Barcelona i les demés viles catalanes amb la posterior mutilació del territori català. Aquest període històric quedaria emmarcat entre les dues grans guerres que han definit la història moderna de Catalunya, la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió.

Dècada 1661-1670.

En aquesta dècada els hiverns són freds però destaquen per ser molt eixuts, amb moltes glaçades per irradiació que afecten més del Prelitoral cap a l'interior que no pas a Barcelona. Alguns hiverns són molt freds com els de 1663 i 1668. Els estius són temperats, sense noticies de grans calorades, sí, en canvi, sabem que les sequeres van ser presents, alguna com la de 1661 va ser catastròfica. Aquestes sequeres, malgrat tot, quedaven aturades en més d'un cas per pluges torrencials que provocaven riades.

1661:
A la tardor, concretament al Novembre, van tenir lloc diverses avingudes del Llobregat que van danyar els terraplens de protecció causant inundacions locals al delta.

1663:
El 13 de Novembre va haver una avinguda del Llobregat que va destruir parcialment els terraplens de protecció del delta.

1665:
Gran nevada el 18 de Gener que provoca la suspensió de la processó de la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de Gener. El Manual de Novells Ardits, vol. XVII, p. 349. ens ho narra així: "Dimars a .xx. de dit, dia del glorios sant Sebastia, patro y advocat de la present ciutat. En aquest dia se acostuma quiscun any de fer una solemne professo, la qual va a la capella de dit glorios sant, a las voltas del Encant, que es de la ciutat y lo present dia nos pogue fer, perso que los dies atras Nostre Senyor era estat servit donarnos una gran copia de neu la qual havia fet moltissims fanchs, y per dit effecte se dilata dita professo per altre dia".

1666:
La tardor d'aquest any hi ha una crescuda del Llobregat.

Paisatge d'hivern de Jacob Van Ruysdael pintat el 1670.

Dècada 1671-1680:

Els hiverns van ser similars a la dècada anterior, potser amb menys fred d'origen continental. Dels estius no tenim referències d'anomalies importants ni tampoc és un període amb moltes rogatives "pro pluvia" i fins i tot, les sequeres són de caràcter local. Les inundacions tampoc augmenten tot i que algunes pluges persistents, com a la tardor de 1677, obliguen a fer cerimònies "pro serenitate" pel be del camp.

1672:
Després d'un hivern molt plujós i amb la por de que la pluja malmetés els conreus i afavorís la aparició de plagues, el 16 de Febrer hi han rogatives "pro serenitate" a Barcelona. El 23 d'Abril es fa una cerimònia per donar gracies "a Nostre Senyor de la serenitat nos havia donat ab lo temps de pochs dias en ensà, per quant havia serca de sinch mesos que casi sempre plovia o estava núvol, cosa imemorable per los homens de present vivents".

1673:
Al Novembre el riu Llobregat pateix inundacions.

1676:
Noves inundacions a la conca del Llobregat durant el mes de Setembre d'aquest any.

1678:
El 23 de Setembre comença un episodi de pluges torrencials continuades que produeixen inundacions i riades en un principi a Girona on el 24 de Setembre el gruix de l'aigua al riu Onyar arriba a nivells mai més mesurats però que, desplaçant-se cap al sud, el temporal abasta les comarques de Barcelona. Segons el Manual de Novells Ardits les conseqüències són greus: "Dimars a 27 de dit. Dit dia. En aquest dia se fa notà com per la continuació de las grandíssimas pluias tant grans i tant continuas se són suscitades en estos dias passats, per ésser stades tant grans, lo riu de Llobregat, cerca de esta ciutat, ha romput lo pont de fusta que Francesch Argemir tenia fet devant lo lloch de Papiol, pont que era molt fort y de estimació, sens haver-hi deixat fusta alguna en dit pont, assegurant algunas personas que algunas fustas que eran de dit pont las havian vistas devant la ciutat de Tarragona y riu de Tortosa, que la impetut del mar las havia tirades y lo dit riu per venir tant caudalós se escampà de tal manera que arribà al Ospitalet y Castell de Nostra Senyora del Port, cosa que may se era vista, y axí mateix ha fet lo riu de Besòs del altre part de esta Ciutat que se és ascampat fins al molí de la Verneda ahont espallà lo dit molí, y axí mateix se comptan moltas cosas succehidas en aquest Principat y altres parts que serian molt llargas de haver-las descriurer..." Llibre El temps a Catalunya dia a dia. Pàg. 306.

1679:
El 15 de Març trobem al Manual de Novells Ardits, vol. XIX, p. 407. aquesta referència: "a la matinada se comensà a plourer grandissima neu ab gran eccés y durà tot lo dia". El dia 16 de Març tot segueix igual, p. 407. "En aquest dia se continuà dita neu ab gran número".

Dècada 1681-1690:

Aquesta dècada van augmentar els hiverns freds o molt freds, com el de 1680-81 amb grans nevades a Catalunya o els de 1682-83 i 1683-84. Tot i que no tenim noticies de grans calorades si que sabem de diverses plagues de llagosta els anys 1685, 1687 i 1688 i també de nombroses sequeres que alternaven amb grans aiguats.

1681:
Durant el mes de Octubre hi han pluges importants a tot Catalunya i hi ha constància de riades a diferents conques de rius arreu del país.

1682:
El dia de Sant Joan, 24 de Juny, una riuada al Llobregat s'emporta la barca de passatge que hi havia al Prat.

1684:
El 9 de Novembre un temporal de vent a la marina de Barcelona: "... se moguè una gran borrasca de vent de mitiorn en lo mar y entre nou y deu oras de la nit se enfonsà una galera y se negaren tots los que estaven dins."

1685:
El 6 de Desembre un nou temporal de mar provoca danys a la façana litoral de la ciutat i destrueix una barca valenciana que és llençada contra la muralla de mar, on avui és el Moll de la Fusta, i els seus 10 tripulants són salvats llençant-lis escales de ma des de la muralla.

1686:
Cau una nevada a Barcelona el 30 d’Octubre, tot i que segons algunes fonts va ser una intensa calamarsada, seguida d’intenses pluges que van produir inundacions a la capital catalana. Aquesta seria la nevada més avançada que mai s’ha enregistrat.

El pla de Barcelona a mitjans del segle XVII, durant el setge de la ciutat, on apart de l'àrea amurallada de Barcelona només era poblat pels petits pobles de Gràcia, Sant Martí de Provençals, etc.

Dècada 1691-1700:

Segons diversos autors estaríem parlant de que la darrera dècada del segle XVII va ser la més freda de tota la Petita Edat de Gel i, per tant, la més freda d'aleshores ençà amb hiverns extremadament freds, majoritàriament d'origen siberià, tant que tenim informacions de que a Mallorca: "... del 3 al 7 de Enero de 1697 hubo una gran nevada general que obligó a descargar la nieve de los tejados. Se vieron flotar en el mar enormes témpanos de hielo." (Font Tullot). No tenim noticies de grans calorades ni sequeres però de ben segur hi van haver, igual que les típiques riades mediterrànies.

1691:
El 27 de Desembre es celebren a Barcelona cerimònies "pro serenitate" a causa de les precipitacions continuades.

1692:
Noves rogatives "pro serenitate" el dia 13 de Gener, suposadament perquè malgrat les que van tenir lloc dues setmanes abans, les precipitacions, no sabem si pluges o nevades, no van deixar de caure.

1693:
Riada al delta del riu Llobregat.

1694:
El hivern de 1693-94 podria haver estat un dels més freds de tot el mil·lenni que hem acabat fa poc però no ho podem quantificar, malgrat això trobem indicis que ens fan pensar en un hivern extremat.

L'ambient molt fred ja vindria del Desembre de 1693 i es va aguditzar al canviar l'any. El matí del 11 de Gener va aparèixer completament glaçat l'Ebre a Tortosa en la que, de moment, és la major glaçada documentada. Segons explica José Manuel Puente: "Parece que se trató de la mayor de todas las heladas documentadas hasta entonces, el espesor del hielo en Tortosa alcanzó los tres metros (Bayerri Bertomeu, 1933) y según otros cronistas el espesor habría sido de 17 palmos de hielo en el puente de barcos, encrespado y blanco como si hubiese nevado (O’Callaghan, 1867) y esta situación se mantuvo al menos durante tres días seguidos y durante los quince días siguientes estuvieron bajando témpanos de hielo por el cauce del río." Cal suposar que a Barcelona també es va viure un hivern extraordinàriament fred però sec, ja que no hi han grans noticies de nevades llevat de la que va caure al final de la estació.

Gran nevada el 15 de Març a Barcelona que va provocar molts problemes i que el Manual de Novells Ardits, vol. XXI, p. 134. ens dona referència el dia 26 de Març per un aplaçament d’un acte religiós: "Divendres, a xxvi de dit. En aquest dia entre les vuyt y les nou del matí partiren de la present casa de la Ciutat los excelentíssims senyors concellers, tots sis, consularment vestits, a los verguers y massas altas, y anaren a la Catredal (sic) de la present Ciutat per la professó que lo molt il.ustre Capítol de dita Catedral havia resolt fer lo die present per anar al sanctuari de Sancta Madrona, en lloch de la que als 15 del corrent se havia de fer, que per rahó de la neu y pluja que y hagué no's pogué fer".

Uns dies després de la nevada, el 19 de Març, es van produir les pluges a les que fa referència el text anterior provocant una avinguda en el Llobregat va inundar el Delta oriental, que no comptava amb terraplens de protecció. Es van inundar les marines de Cornellà i Hospitalet i algunes cases van quedar afectades.

A la tardor, pluges torrencials faran desbordar el Llobregat.

1695:
El 4 de Gener una forta crescuda del Besòs provocada per un episodi d'aiguats torrencials causa el desbordament del Rec Comtal, canal hidràulic que porta aigua als molins i factories de la ciutat i el pla, que en trobar a la muralla de mar un túnel de desaigüe massa estret fa estralls al moll. Segons les Cròniques de la ciutat de Barcelona: "A 4 de Janer 1695, en Concell se tracta de reparar lo moll â causa del Estrago feu lo Rech que passa sota la muralla sota lo pont del Portal de mar..."

1696:
Al hivern hi han inundacions al Llobregat.

El setge de Barcelona de 1697 va representar el final del segle XVII enmig de convulsions polítiques que no tindrien final fins uns anys més tard, el Setembre de 1714


Una font molt útil per a la consulta de grans esdeveniments meteorològics podeu consultar la pàgina de Efemérides del web de la AEMET.

Per desenvolupar aquest tema, igual que la majoria dels d'aquest bloc, les fonts són diverses però voldria fer esment de forma especial als llibres i treballs tant de Mariano Barriendos com de Inocencio Font Tullot. De ben segur que els anomenaré de forma repetida perquè en la investigació del temps i el clima del passat són dues referències imprescindibles.

divendres, 18 de novembre de 2011

Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya. Anys 1631-1660.

Dècada 1631-1640.

En aquesta dècada els hiverns són molt més suaus i gairebé no ens arriben noticies de fredorades. Si, en canvi, trobem més d'un estiu calorós, amb especial incidència els anys 1632 i 1635, quan els canonges tornen a clamar pels ventalls. Aquestes calors fan que els estiatges fossin més marcats i diversos anys són força secs amb collites molt minces. No trobem moltes noticies de pluges importants.

1631:
Temporal de mar el 31 de Gener que enfonsa algunes barques i provoca danys a vaixells més grans. Ocasiona dues víctimes mortals.

1632:
El 20 d'Abril una violenta tempesta provoca danys al port. Un testimoni relata el succés: "Martes a 20 de abril de 1632 al amanecer se vio el cielo tan amarillo como una cera y tan barroso causava espanto (...) No tardó mucho a evacuar el Cielo lo que amenasava pues a lo mas dos horas antes del medio día empesó a soplar un bochorno (...) el mar tan embravecido dieron las dos naos mayores sobre los paños de Monjuique ardiéndose y haciéndose pedaços couna, la nave más pequeña pudo ponerse a salvo (...) Duró la tormenta hasta dos horas passado medio día: enfureciéndose más y más el Mar (...) Hasta media tarde no se sosegó la tormenta".

1633:
El 26 de Febrer es produeix un nou temporal de mar a Barcelona: "Haventse mogut los dies atras en la matinada molt gran tempestat y turmenta en la mar que per veurer les galeres y demes vexells staven en lo moll..." I segueix explicant les actuacions de les autoritats civils i militars per salvar diverses embarcacions.

1634:
Durant el mes de Maig es produeixen pluges torrencials que causen el desbordament del Llobregat i danys a la zona del delta.

El 5 de Desembre una tempesta provoca danys a les embarcacions del port de Barcelona.

1636:
Una tempesta molt forta, en intensitat i quantitat d'aigua caiguda, provoca danys al port de Barcelona el dia 17 de Gener.

Durant gran part de la primavera les pluges persistents aneguen camps i dificulten l'evolució dels conreus. Tant és així que els pagesos demanen celebrar cerimònies de rogatives "...a petitio del promens dels ortolans fos servit ates hi havia passats mes de dos mesos los demes dias plovia, fer pregaries per serenitat de temps..." a la Ciutat Comtal que finalment es porten a terme el 12 de Juny.

1637:
El dia 7 de Gener cau una nevada a Barcelona amb un gruix tant gran que es cancel·len els actes programats per a la festivitat de sant Raimon de Penyafort a causa de la neu caiguda.

El quadre Corpus de Sang d'Antoni Estruch i Bros recorda la rebelió dels segadors.

1640:
El dia 17 de Gener hi ha una tempesta amb temporal de mar a Barcelona "peligrando las galeras y barcas que están en el puerto".

La primavera d'aquest any te lloc el Corpus de Sang que va ser l'inici de la guerra dels Segadors. Aquell any la sequera plantejava una mala collita després de un parell d'anys de males collites de cereal. Això, i la obligació de abastir als soldats de l'exercit de Felip IV sense compensació a canvi, va fer que els segadors, dels quals fa esment el himne català, s'aixequessin contra el poder establert.

La temporada de fred va començar ben d'hora ja que cau una intensa nevada el dia 22 de Novembre. Els cronistes de la època ens la descriuen amb sorpresa: "Feu una gran nevada que a la matinada se veu la Ciutat de Barcelona y las montañas del rededor totes blancas de neu; cosa que havia molts anys no se era vista en Barcelona tant al principi del Ivern".

Dècada 1641-1650.

Entrem en una dècada molt dura, i no només per la guerra, amb hiverns molt freds que provoquen glaçades a Catalunya fora de temporada, com al Maig de 1643, amb els conseqüents danys als conreus. Tots els hiverns entre 1640 i 1645 hi han informacions de grans fredorades i nevades, el que fa pensar en un domini de les situacions meteorològiques de nord i de caire continental. El hivern de 1648-49 torna ser prou fred per glaçar l'Ebre a Tortosa. Malgrat aquesta recrudescència del fred, també tenim noticia de hiverns molt suaus com els de 1647 i 1650. Dels estius no ens arriben noticies en cap sentit com tampoc de sequeres. En canvi, si que hi han informacions de pluges i inundacions.

1642:
El 28 de Febrer cau una forta tempesta sobre Barcelona. Un llamp esquerda la torre de Montgat.

El mes de Setembre les pluges torrencials provoquen el desbordament del Llobregat i al Novembre va quedar anegada una zona extensa del delta. També hi ha una gran crescuda a la conca del Besòs.

1643:
El 23 d'Abril un temporal de mar malmet algunes embarcacions al port de Barcelona.

Quadre de Martinez del Mazo, deixeble de Velazquez, que mostra el pont de pedra de Saragossa trencat per una riada el Febrer de 1643

1644:
El mes de Novembre, noves pluges de tardor fan sortir el Llobregat de mare.

1645:
El 9 de Gener una gran tempesta amb grans nuvolades i forts vents enfonsa algunes cases i produeix danys en les galeres del port de Barcelona.

1646:
A finals del mes d'Agost arriben les primeres tempestes de la tardor. El 27 d'Agost una gran tempesta elèctrica a Barcelona causa danys en l'òrgan i en una capella de la catedral. Al dia següent, cau una nova tempesta forta a Barcelona. Un llamp cau a l'església de les monges Jerònimes.

1649:
El 16 de Maig, després d'un episodi de precipitacions continuades que començaven a fer mal als camps, es celebren a Barcelona rogatives "pro serenitate" per demanar a Deu que les pluges deixin de caure per no perdre la collita. Possiblement va ser durant aquest episodi de pluges abundants que el Llobregat es va desbordar pels terraplens de protecció antics situats al delta. Grans extensions de terra van ser arrasades pel riu.

Dècada 1651-1660.

En aquesta dècada les noticies de referència meteorològica a Catalunya són molt escasses, potser degut a la guerra i la posterior crisi que va desembocar en la partició de Catalunya al Tractat dels Pirineus on va perdre les comarques del Rosselló i part de la Cerdanya.

L'assetjament de Barcelona i la posterior capitulació de Barcelona en 1652 pot ser la causa directa de les poques noticies meteorològiques que tenim d'aquelles dates

Els primers hiverns van ser relativament suaus però en la segona meitat el fred va tornar a fer-se notar, malgrat això va ser un període de suavitat tant a l'hivern com a l'estiu. Tampoc són destacables les sequeres o inundacions.

1656:
A la tardor es van presentar successives avingudes al Llobregat que van trencar els terraplens de protecció en diversos llocs i van culminar amb una inundació general a tot el delta.

1660:
Una nova avinguda del Llobregat que trenca els terraplens de protecció inundant tota l'àrea del delta.

divendres, 11 de novembre de 2011

Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya. Anys 1601-1630.

Com hem vist a la primera part, el segle XVII va tenir un temps molt mogut, per tant les referències històriques de episodis meteorològics destacables són força abundants. Tot seguit poso una relació de diversos episodis catastròfics, especialment de nevades, inundacions i temporals de mar que van succeir durant el segle XVII a la ciutat de Barcelona i voltants.

Una font visual important són les pintures o gravats, especialment les referents a paisatges ja que permeten poder veure com era la vegetació llavors. A Catalunya són molt escasses les pintures del segle XVII i més encara els paisatges, per tant les pintures de paisatges que utilitzo per il·lustrar aquest tema són bàsicament de pintura flamenca ja que va ser la que va desenvolupar millor l'estil paisatgístic en el segle XVII i ens permeten veure una recurrència habitual, el fred.

Dècada 1601-1610.

En aquesta primera dècada del segle XVII, tots els hiverns van ser molt freds amb fortes glaçades a l'interior de Catalunya i nombroses nevades al litoral. Els estius, tot i que el 1601 i el 1605 va fer molta calor a Castella, no tenim noticies de grans calorades a casa nostra. Es registren de forma habitual precipitacions intenses i no trobem noticies de sequeres.

1601:
El dia 5 de Febrer va nevar "molt be" a Barcelona.

A Barcelona, els dies 28 i 29 de Març es registren vents molt forts de matinada i una tempesta de llevant al mar. Produeix danys i pèrdues a les naus que es troben ancorades al port.

1602:
El 24 de Juliol, a Barcelona i al Maresme, es desferma un gran temporal de vents, pluges i "grandíssima" pedra que causa grans danys.

Gran nevada a Terrassa el dia 7 de Desembre que cau des de les 9 del matí fins les 4 de la tarda. El dia 9 cau sobre Barcelona "molta calamarça" segons les fonts.

1603:
Nevada extraordinària sobre Barcelona els dies 2, 3 i 4 de Febrer. Provoca danys molt greus a tot Catalunya tant per la quantitat de neu com per la durada de la situació de neu i fred. Unes quantes cases s’enfonsen pel pes de la neu a Barcelona, Tortosa i Lleida i les morts de bestiar son importants.

Jeroni Pujades en fa una crònica de l’episodi al seu Dietari, vol. I:

2 de Febrer. "Lo mateix dia plovisnà a la matinada, y a mitg dia començà a fer un ras y escapaneu que durà tota la tarda. En la nit se condensà de tal manera que nevà molt bé."

3 de Febrer. "Se anà continuant la neu que lo sol no hisque y axi la posada no's fongué y no sols assò però encara anà continuant, de tal manera que casi tot lo dia nevà si bé era cosa molt menuda, però en la nit carregà molt bellamen."

4 de Febrer. "Dit dia anà perseverant la neu dels dos dies passats y casi tot lo dia sens cessar caigué neu, si bé molt menuda. Y en la nit se posà pluja, y continuà lo endemà per tot lo dia. Es estat per a Barcelona cosa molt senyalada que may se és vist navar hi més de un dia o una nit."

5 de febrer. "Es se sabut aprés que dites neus són estades comunes per tot Espanya, y a Catalunya ha causat grandissims danys, que en les muntanyes y en los plans han morts molts bestiars grossos y menuts, senyaladament en Urgell, en Empurdà, a Requesens y tota la muntanya de Albera. A 12 de febrer no's podia passar lo coll del Portús, ni entre Manresa y Tarrasa, lo coll de Deviu, que encara hi havia nou pams de neu. A 15 de dit, a la muntanya de Collserola sobre Collserola no s'i passava per haver hi tres pams de neu. En Barcelona, Tortosa y Leyda se han enderrocades algunes cases pel pes de la neu. En Vich per tallar pa lo havian de torrar. Cosas inauditas. Deu vulla sian bon presagi."

El dia 6 d'Abril un temporal de mar, probablement una llevantada, causa danys al baluard de la Drassana, també anomenat baluard del Rei.

El 2 de Juliol, grans pluges provoquen inundacions a Barcelona i el desbordament del riu al delta del Llobregat causant una inundació general. Va quedar destruïda la primera obra de defensa que es va construir al delta del Llobregat.

1604:
Neva i plou sobre la ciutat el 16 de Febrer, segons les referències històriques, "extremadamente".

Grandíssima tempesta elèctrica a Barcelona el dia 20 de Juny, amb "trons mai oïts" i llamps que causen danys a Santa Maria del Mar, on es crema el penell dels vents.

El 26 de Setembre d'aquest any en Jeroni Pujades anota al seu Dietari: "... se mogué gran temporal en la mar y en la terra de uns violentíssims llevants ab grans aygues..."

1605:
El 5 i el 6 de Desembre, una tempesta de mar és la causa directa de l'enfonsament de cinc vaixells al port de Barcelona i dels quantiosos danys a molts altres vaixells amarrats.

1607:
El 15 d'Agost es produeixen a Barcelona fortes pluges i tempestes que són causa de danys i inundacions. Un mes més tard, el 15 de Setembre, nous aiguats provoquen més inundacions.

Durant el mes de Desembre el fred va ser molt intens i general, glaçant-se els rius menors de Catalunya.

1608:
El dia 28 de Març hi ha una tempesta que afecta de forma general a tot Catalunya, especialment a la costa, de pluja, vent, elèctrica i pedra, que "baixava del Montseny" i es podia caminar com si fos neu congelada amb gruix d'un pam.

El 28 d'Octubre, inundacions a Barcelona i a tot Catalunya descrites per Jeroni Pujades però no degudes a pluges torrencials sobtades si no a pluges intenses continuades que saturen el terreny. L'episodi de pluges s'allarga fins el 12 de Novembre.

1609:
Una tempesta de vent, trons i pedra a Barcelona i comarca causa danys a l'agricultura el 29 de Maig d'aquest any.

1610:
El dia 6 de Febrer cau una gran nevada sobre Barcelona.

Dietari de Jeroni Pujades, vol. II:

"Item la nit presedent y ha matinada havia tan nevat y's congelà la neu de tal manera que los nats no han vist tal en Barcelona, que si bé alguns hiverns hi neva, en exir lo sol se fon; però ara lo sol que hisqué encontinent clar y bellíssim no la ha poguda fondrer de (...) dies."

Desembre va ser molt fred a tot Catalunya degut a una onada de fred del nord-est i tenim referències de que pel Segre baixaven trossos de gel.

Dècada 1611-1620.

En aquesta dècada els freds minven una mica i els estius són una mica més càlids. Van haver algunes sequeres, com l'estiu de 1617 que va acabar amb forts aiguats a la tardor, però no eren habituals com tampoc van ser normals els grans episodis de pluges o inundacions.

1611:
Estiu extremadament calorós a Catalunya, tant que els canonges són autoritzats a utilitzar ventalls al cor de la catedral de Tarragona per apaivagar la forta sensació de calor.

1615:
Nevada intensa tant a Barcelona com a zones properes el 16 de Febrer.


Hendrick Avercamp, plasma moltes escenes hivernals de principis del segle XVII als Països Baixos. En aquest video podem veure quadres pintats en diferents hiverns i en tots ells apareix el gel com a element habitual. No vol dir això que els canals holandesos es glacessin tots els hiverns en aquelles dècades però queda clar que era molt més normal del que ho és actualment.

1617:
Entre el 30 d'Octubre i el 2 de Novembre una depressió mediterrània desencadena el que Mariano Barriendos denomina al seu llibre El temps a Catalunya dia a dia com l'any del diluvi a Catalunya, i ens diu així:

"Totes les condicions climàtiques i meteorològiques foren favorables perquè durant la primera setmana de Novembre de 1617 les pluges provoquessin el desbordament amb efectes catastròfics a gairebé tots els cursos fluvials principals de Catalunya. És una tragèdia de què es guarda una escassa memòria però que en un context de canvi climàtic podem pensar que es pot tornar a donar." Pàg. 352.

Els danys provocats pels rius són generals i greus. Les referències que trobem als arxius són explícites, Puigcerdà, La Seu, Sort, Ripoll, Camprodon, Balaguer, Lleida, Tortosa on l'aigua va pujar gairebé 9 metres, Martorell, Manresa, l'Hospitalet de Llobregat, Montblanc, Ulldemolins, Girona...., és tan llarga la llista de localitats afectades que no acabaríem.

Un cronista de la època ens descriu la situació viscuda a l'àmbit del riu Llobregat: "Los daños q a echo el rio Lobregat, no se pueden contar por menudo. ... El Prat estava como un mar y era tanta el agua, q ni los arboles se descubrian, llevose 21 casas, y mucho ganado menudo, muchas mulas, vacas, bueyes, etc. Derribo mucha parte de la torre q esta en la boca de dicho rio. Los conselleres enbiaron con carros, algunos barcos por tierra hasta donde pudieron navegar, y con ellos libraron a los soldados de dicha Torre, y a mucha gente q stavan con grandissimo peligro en las casas del Prat, despues de aver padecido tantos trabajos, q de solo oyrlo se quebranta el coraçon de dolor. Los de Espitalet se vieron dos vezes en evidentísimo peligro de perderse todos, con el lugar de San Juan de Espi se llevo el rio 24 casas... de la villa de San Boy 14 casas..."

De ben segur que és l'episodi de pluges més important del segle XVII i un dels més destructius del darrer mil·lenni.

Dècada 1621-1630.

En aquesta dècada tornen a ser recurrents els hiverns molt freds amb nombroses adveccions de fred siberià i nevades. Per contra, els estius també van ser força càlids amb algunes onades de calor intenses, fet que unit a diverses sequeres van fer habituals les rogatives "pro pluvia" (per aconseguir la mediació divina per la pluja), algunes amb tant d'èxit que acabaven amb pluges torrencials.

1621:
El 6 de Gener es produeixen inundacions a la ciutat de Barcelona.

El Desembre pateix una intensa glaçada dels rius provocada per una onada de fred de tipus siberià amb forta tramuntana i això després d'un estiu extraordinari per les temperatures baixes i les pluges abundants.

1622:
Onada de calor fora de temporada la que es registra a Catalunya a finals de Març.

1623:
Una forta llevantada provoca un temporal de mar el dia 2 de Febrer.

1624:
A destacar abans els extremadament freds hiverns de 1622 i 1623, dels quals no es tenen noticies de nevades a la Ciutat Comtal però si a l'Empordà al Desembre de 1623, on es gela el riu Muga amb tan gran espessor que ningú podia trencar el gel per agafar aigua, i de la glaçada del Turia el 30 de Gener de 1624. El dia 1 de Febrer cau una nevada general a tota Catalunya, inclosa Barcelona, on falten provisions per tancar-se tots els accessos.

Segons les informacions de la època, el dia 18 de Febrer cau "nieve menuda helada" i dos dies més tard, el 20 de Febrer, la precipitació és de "nieve y hielo conjuntamente."

El fred aquest hivern és molt durador i fins el mes d'Abril no hi ha una suavització de les temperatures però va acompanyada de dues llevantades el dia 1 i 16 d'Abril. La neu és molt abundant a l'Empordà i l'Ebre es glaça a Tortosa.



Paisatges romans, terra amb un clima similar al nostre, a principis del segle XVII.

1625:
El mes de Gener d'aquest any destaca per tenir unes temperatures extraordinàriament suaus, qualificant-lo les cròniques com a primavera avançada.

El 10 d'Abril hi ha una tramuntanada i cau calamarsa de la mida d'avellanes que "es recull a palades" a Barcelona.

El Maig de 1625 va ser gairebé estiuenc.

Inundacions a Barcelona i voltants el dia 4 de Novembre i un temporal de mar el dia 30 de Desembre d'aquest any.

1627:
Gran nevada el dia 28 de Gener que provoca problemes de subministrament, tal com explica Jeroni Pujades al Dietari. vol. IV:

28 de Gener. "Cau una nevada tant forta que en dos dies els traginers no van poder accedir a la ciutat".

El mes de Maig es fan rogatives per demanar pluja a Deu a moltes localitats catalanes. La sequera era tan forta que en alguns llocs es plantejaven crear nous nivells de mediació divina perquè plogués d'una vegada en plena crescuda dels cereals.

El 6 d'Octubre, després d'un estiu possiblement molt sec, s'activen rogatives a l'església de la Mercè per aconseguir que plogui i així poder sembrar.

El 3 de Novembre hi ha a Barcelona un fort temporal de vents molt freds, probablement una mestralada perquè no hi han referències a danys marítims com seria el cas d'una llevantada o gregalada.

1628:
El mes de Gener registra 7 dies de neu.

El 22 de Gener comença a ploure i nevar "bastantíssimament", segons Jeroni Pujades, a Barcelona, Girona i suposadament a gran part de la meitat est de Catalunya. El dia 23 de Gener continua la nevada i de la mateixa manera ho fa el 24 de Gener, estenent-se amb intensitat a les planes i muntanyes prelitorals. El temporal de fred i neu s’intensifica el 25 de Gener i segueix fins el 28 de Gener amb neu i glaçades que arriben al mateix litoral.

Es produeixen greus problemes d'aprovisionament de farina, perquè els molins tenen l'aigua de les seves sèquies totalment gelada, no disposant de l'energia hidràulica per a moldre el cereal ni tampoc de la possibilitat de transportar-lo a altres llocs. El risc de passar fam uns dies es ben real, sempre no s'hagi previst tenir el rebost ben ple en el que recordaria la faula de la cigala i la formiga.

Podem pensar que l'onada de fred és molt important ja que fins i tot a l’Empordà obliga a convocar a la gent a resar per demanar pluja que desfaci el gel i la neu per evitar la fam.

El 27 d'Abril la sequera era tan preocupant a Barcelona que es van fer rogatives "...per necessitat tant gran de pluja per los splets de la terra...".

1629:
El 26 de Maig veient que "...la terra nesessitava de aygua per eser en lo tems que los blats avien de granar y alas hores avien de menester aygua y la terra estava exuta y en lo mes de mars y abril avia plugut rahonablement y en lo tems de que havia de granar no plovia y la anyada sen anave esgarrant..." van fer rogatives per la desitjada pluja i, almenys aquest cop, va funcionar: "...la professo sen torna y aviey anada moltissima gent per acompanyar dita professo y pera reclamar adita santa que pregas a deu nostro senyor que fos servit de donarnos aygua nostro senyor per intersesio de la beneyta santa madrona que plogue serca de dos dies y dues nits que los splets se repararen molt be y granaren ricament que la anyada fou rahonablement bona..."

Un temporal de mar a Barcelona el 1 de Desembre fa perillar una formació de galeres que estaven carregades de monedes d'or. Hi han rogatives "pro serenitate".

1630:
Dos temporals de mar que provoquen danys a les embarcacions del port tenen lloc la tardor d'aquest any, el 18 de Setembre i el 25 d'Octubre.