Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 20 de juliol de 2011

El fred i la neu de Gener de 1914 (i III)

Units amb aquest esdeveniment meteorològic trobem dos aspectes recurrents: la part lúdica i la crítica als governants.

Tots sabem, perquè tenim molt present encara les conseqüències de la nevada de Març de 2010, com les incomoditats posteriors a una nevada important són grans i en alguns casos per la negligència dels òrgans de govern i de les empreses a ells vinculades.

L'any 1914 Barcelona començava a ser una ciutat molt activa i gran, només faltava l'agregació de Sarrià l'any 1921 per a tenir les dimensions actuals, però ja tenia uns 600.000 habitants, població que s'havia doblat en poc més de 20 anys. El problema era que els serveis de l'ajuntament no van augmentar en eficàcia en la mateixa progressió.

El problema de la neteja dels carrers va quedar en evidència després d'aquesta gran nevada, poc habitual però no excepcional, a la nostra ciutat. El setmanari Cu-Cut fa una crítica irònica del desgavell d'aquells dies: "La neu i les glaçades consegüents d'aquesta setmana han demostrat que, en quant a elements i personal de llimpiesa, el magnífic ajuntament està la meteixa altura que Vila-verruga. ¿On són les célebres brigades municipals, que tant soroll fan per què no's desmunicipalitzin més serveis? ¿On, els elements del Foment d'obres dels germans Torres i d'en Miró i Trepat, que's vanten d'ésser imprescindibles per a tota solució del problema de la neteja? Sort dels bombers, que s'han portat com uns homes de veres fent un treball pesadíssim amb una temperatura que... ríguin-se, cavallers, de la fret negra de Girona, del frio industrial, i d'altres falornies! Decididament -amb perdó de l'Atracció de Forasters- Barcelona és ciutat d'hivern! I d'hivern de órdago!" Cu-Cut. 22-01-1914.

Les incomoditats de passejar per la Rambla nevada.

En la mateixa línia irònica però més punyent, recordant que les reivindicacions i les lluites laborals són cada vegada més presents, La Vanguardia publica un article molt crític: "Como son, raras aquí las nevadas -gracias á los desvelos de los que preconizan de Barcelona como ciudad de invierno- causó la de anteayer una especie de alborozo, casi la sensación de lo desconocido, ya que para muchos jóvenes -incluyendo á los talluditos- era un espectáculo completamente nuevo el contemplar totalmente vestida de blanco la ciudad. En realidad parecía otra, y envueltos en el sudario de nieve, hasta el rincón de calle, el paseo, el jardín, el monumento, que nos es más familiar y conocido, cobraban aspecto totalmente distinto. El campanario vecino, los árboles y faróles, los bancos del jardín público, el tejado de enfrente, todo, ofrecía el efecto de una ciudad rusa, de una decoración de «Boheme» ó de «Los dos pílletes» ó de un nacimiento.

Alegra la vista un monte nevado; está muy bien la nieve espolvoreando como de azúcar los jardines y tejados y colocando caprichosos casquetes á las fiquras de los monumentos, poniendo marciales hombreras á las esculturas de mujer y un niveo boá á las estatuas de Prim ó de Clavé.

Pero que la nieve perdure y se congele en las calles, hasta en vías tan concurridas é importantes como las del Ensanche, el paseo de Colón, etc., donde los vecinos tienen que abrir senderos para poder salir de casa; y que cuando hace falta que se vean lucir los servicios de las numerosas brigadas de limpieza que Barcelona sostiene, solamente se limpien con escaso personal y aun utilizando á los bomberos, las cuatro ó cinco vías principales, eso ya no es tan bonito, aunque sí igualmente caprichoso.

Viene á cuento recordar al flamante Consistorio, por si puede ó quiere poner remedio, un párrafo íntegro de la reseña que publicamos hace veinte días del mitin de los obreros municipales, de los obreros que trabajan, se entiende, en el que valientemente se expuso la corruptela que mina la administración municipal. Helo aquí:

«Algunos de los oradores se lamentaron de que en determinados servicios sólo trabajen unos cuantos infelices, menos en número que los jefes, por un sueldo que no basta á cubrir las necesidades de la familia más modesta, y que en cambio figuren en la nómina muchos señores que no trabajan y cobran, siendo una sangría para el erario municipal, el cual, á causa de los que toman el Ayuntamiento como un asilo, no está bien servido teniendo que hacer el trabajo de los que no van más que á cobrar, unos pocos empleados de poco sueldo y sin padrinos.»

Asi se explica que quede la nieve en las calles dos días después de la nevada y que muchos de los que debieran quitarla, digan para su capote, viendo caer tranquilamente los blancos copos: — ¡pa mí que nieva!" LV. 17-01-1914.

No tot van ser incomoditats i crítiques. Destacable va ser el fet que per primer cop, i potser únic, la neu caiguda el dijous 15 de Gener i el fred que la va mantenir fins el cap de setmana van permetre que tingués lloc una competició d'esports d'hivern a Vallvidrera organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya. Els diaris s'en van fer ressò, en especial els esportius com El Mundo Deportivo, llavors setmanari i que ho publica el 22-01-1914.

Retall de El Mundo Deportivo.

Tots els detalls de l'esdeveniment els podem llegir al butlletí de Febrer de 1914 del Centre Excursionista de Catalunya amb imatges evocadores com, per exemple, aquestes:


dissabte, 9 de juliol de 2011

El fred i la neu de Gener de 1914 (II)

A la primera part d'aquest tema hem fet una ullada a la onada de fred que va caracteritzar els primers dies del Gener de 1914. Les dades observades al Fabra són prou contundents: entre el dia 1 i 9 de Gener només s'arriba a 8,8ºC de màxima el dia 8 i el dia 1 baixa fins a -4,3ºC, la mínima està per sota de zero graus durant 6 dies i la mitjana d'aquests 9 dies és de tant sols 2,0ºC.

Després d'aquest fred van venir 3 dies de temps molt suau a causa d'un anticicló situat sobre la península Ibèrica, que va comportar inversions tèrmiques i glaçades a l'interior, però l'atmosfera estava preparant un còctel ben conegut pels amants del fred i la neu a les costes del nostre país que podreu reconèixer amb la informació de l'estat atmosfèric d'Europa fet a La Vanguardia el dimarts, dia 13: "Una extensa zona de altas presiones encuéntrase sobre Europa, formada por dos centros, los cuales se hallan, uno de 768 milímetros en nuestra península y otro de 780 en Cristiansund, al W. de Noruega.
Hállanse en el centro del Mediterráneo algunas bajas presiones cuyo foco no puede precisarse por falta de los datos de Italia, Turquía y Grecia." LV. 13-01-1914.

Tot seguit veiem el mapa isobàric que coincideix perfectament amb la descripció de fa quasi 100 anys.

Les peces anaven situant-se al seu lloc i el nou canvi de temps no trigaria massa. El 13 de Gener plou i cauen flocs a estones a la ciutat. A Collserola agafa en un primer moment però després cau aiguaneu i es desfà la neu. La descripció de la jornada la trobem a La Vanguardia del dia següent: "Ayer amaneció con lluvia poco nutrida en el llano, que se convirtió en nieve en la montaña donde se licuó por la humedad de la tierra, transcurriendo la mañana con viento del NE., lloviznas, frío intenso y marejada. A primera hora de la tarde se deslizaron algunos copos de nieve, pero luego se despejó algo la atmósfera, brillando a intervalos el sol, continuando el resto del día con tiempo vario y anocheciendo sereno con luna llena y temple glacial." LV. 14-01-1914.

La temperatura va caient durant el dia però encara la màxima arriba als 10,2ºC a primera hora del matí. Per la tarda, tal com narra el cronista, la temperatura és prou baixa per deixar precipitació sòlida a la mateixa ciutat però no baixa del punt de congelació. La matinada del 13 al 14 la mínima baixa fins a 0,8ºC a l’observatori Fabra amb cel cobert i precipitació de neu.

El dia 14, a primera hora, la blancor ja domina Collserola i tot i l'ambient extremadament fred, la neu no fa acte de presència, agafant al terra de la ciutat, fins la nit: "Amaneció ayer con cielo nivoso, viento del SO., frío intensísimo y mar de fondo, abundando el hielo en el llano y la nieve en las alturas y ribazos de las vecinas montañas. De aquí que transcurriera el día con temperatura glacial, la más baja registrada en el presente invierno. El viento de la tarde fue el SSE., veloz é ingrato, que prosiguió durante el curso de la noche.
Esta presentóse con cielo de mal cariz, cubierto, empezando á las nueve á soltar copos de nieve que se licuaba al principio por venir mezclada con ligera lluvia, pero después empezó á blanquear los paraguas de los transeúntes y parte de los tejados y calles." LV. 15-04-1914.

La neu també fa acte de presència a comarques veïnes i localitats com Granollers, Mataró o Sabadell es veuen cobertes per una petita catifa de neu.

Imatges de Barcelona aquell dia. La Rambla, la Universitat i el carrer Consell de Cent.





La temperatura segueix desplomant-se i no passa dels 2,1ºC al Fabra i poc més de 4ºC a la ciutat. De nit, en el moment de la nevada, ja és sota zero arreu. Com diu la crònica, comença a agafar de nit i està nevant tota la matinada i gran part del matí del 15 de Gener, dia que transcorre així: "Amaneció ayer con copiosísima nevada que blanqueó toda la ciudad, el llano y la montaña. Puede decirse que toda Cataluña está cubierta por la nívea sábana, desde el Pirineo al litoral, desde el Ebro á Cabo Creus. La nieve ha alcanzado en esta capital, por término medio, 24 centímetros de espesor, cantidad pocas veces vista aquí, donde los nevascos apenas toman asiento.
Los copos continuaron deslizándose durante el curso de la mañana, con viento flojo del NNO., mar tranquila y temple glacial. Después del mediodía el viento se llamó al ENE., arrumbando las nubes y apareciendo sol decaído entre claros, transcurriendo la tarde sin otras variaciones atmosféricas. Anocheció con frío intensísimo y horizontes aturbonados."
LV. 16-01-1914.

A la ciutat és la nevada més important des del 1899 o potser el 1887 i provoca problemes de mobilitat, malgrat els automòbils encara són escassos, però les caigudes dels que surten encuriosits són freqüents i alguns transports públics tenen dificultats.

El port, Montjuïc i el centre de la ciutat sota la neu.





La nevada és general al Vallès amb gruixos que oscil·len entre un pam i dos pams (entre 20 i 40 cms.) a Terrassa, Sabadell i Granollers. Segons la publicació El Poble Català, aquest és el panorama a Catalunya: "...la nevada es general en la nostra terra. La neu, per la part del migdia, arriba fins a Sant Vicens de Calders.
A Girona nevà de les nou del vespre a les vuit del matí, quedant una capa d'un pam de gruix. El tren de Girona a Sant Feliu funciona amb dificultats.
A Terrassa i Sabadell, la nevada fou copiosa. Lo mateix diuen de Granollers.
A Manresa no ha nevat. A Berga i al Moianès, hi caigué molta neu.
A Sant Feliu de Guixols, la capa de neu era de 30 centímetres. També nevá copiosament a les muntanyes del Berguedà i del Moianès, i tot l'Empordà i el Gironès, a la Selva i el Vallès. Del Baix Penedes també diuen que hi ha caigut una espessa nevada. El Montseny, Sant Llorenç del Munt i el Montserrat están curulls de neu.
Arreu la temperatura ha baixat considerablement, glaçant-se rieres i basses de aigua i les vores dels rius."
EPC. 17-01-1914.

El dia 16 de Gener és el més fred. Les mínimes són extremadament baixes i, segons els observatoris oficials, al centre de Barcelona, als jardins de la Universitat, assoleixen els -3,2ºC, a la falda del Tibidabo, a l'observatori Fabra, -5,2ºC, on la màxima no supera els -0,8ºC, i a Sabadell, -7,1ºC. La crònica meteorològica de La Vanguardia diu: "Amaneció ayer cubierto, viento del SSO., temple muy ingrato, marejada y fuerte helada, sin que apenas se licuara la nieve en las alturas, por lo que continuaron cubiertos con el niveo manto los tejados, las montañas y el arbolado, transcurriendo la mañana con todos los rigores propios de las temperaturas bajo cero y de la humedad excesiva. Después del mediodía el viento roló al NNO., acreciendo las masas nubosas, con mar arbolada en el canal, renovándose el nevasco al promediar la tarde, aunque en pequeños copos que pronto se oonvirtieron en franca y pausada lluvia, que terminó ya entrada la noche." LV. 17-01-1914. La matinada ja és més suau, malgrat el fred intens, i ja comença fondre's la neu a la ciutat que el sol que llueix el dia següent acaba desfent: "El día transcurrió ayer despejado con blancas celagerías sueltas, sol espléndido que fundió gran parte de la nieve, viento del ENE. y SSO., frío intenso y marejada; anocheciendo con atmósfera recargada de humedad". LV. 18-01-1914.

Poc a poc, Barcelona va recuperant el seu tarannà diari, la neu desapareix de la ciutat i queda tot ben xop, brut i en els carrers encara no asfaltats, tot ple de fang. Això desferma una forta crítica a l'Ajuntament.

Les imatges pertanyen a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

dissabte, 2 de juliol de 2011

El fred i la neu de Gener de 1914 (I)

L’any 1914 troba una Barcelona convulsa on els moviments obrers i un catalanisme cada cop més lluitador marquen la vida de la gent. La creació de la CNT al 1911 i la lluita per unes reivindicacions socials i laborals que avui ens semblen obvies estan a l’ordre del dia durant aquesta segona dècada del segle XX. Al 1914 neix la Mancomunitat que vol significar una recuperació de les Corts Catalanes abolides 200 anys abans.

En aquest marc de reivindicació, les ciències i les lletres catalanes avancen a bon ritme. El modernisme és un fet i donarà una personalitat a Barcelona que encara perdura, una Barcelona que es troba immersa en un dels processos que canvien la seva fesomia durant el segle XX, la Reforma de la Via Laietana.

La Via Laietana en plena reforma durant aquell Gener.

Pompeu Fabra marca les pautes de la llengua catalana moderna amb les seves Normes ortogràfiques de la llengua catalana publicades el 1913 i la meteorologia avança amb el naixement de diversos observatoris emblemàtics com el de Roquetes a Tortosa i el Fabra a Barcelona i una labor científica important que culminaria l’any 1.921 en la fundació del Servei Meteorològic de Catalunya del que va ser primer president el Dr. Eduard Fontserè i Riba.

Parlant de l’Observatori Fabra, és el mes de Gener de 1914 quan comença la sèrie meteorològica que continua sense interrupció fins a dia d’avui. Malgrat es conserven dades des de 1905, els aparells eren al terrat de la torre i tot i que es van baixar l’Octubre de 1913, lloc on són des d’aleshores, cal homogeneïtzar les dades.

En aquesta imatge del web Fotos de Barcelona veiem l'Observatori Fabra poc després de la seva inauguració i a l'actualitat. Els canvis en la edificació són mínims, en l'entorn vegetal, evidents.

Curiosament aquell mes de Gener de 1914 quedarà en la història meteorològica de Barcelona com un dels destacats, degut a la intensa nevada que va caure i al fred que es va viure que el converteix en el segon mes de Gener més fred de la sèrie, després del de 1945 i una mica més fred que el més recent de 1985.

Com en tots els mesos destacats per les mitjanes molt baixes no és només una onada de fred sinó més d’una que marquen el tarannà meteorològic. En aquest cas, el primer embat fred arriba abans d’acabar l’any 1913 coincidint amb un esdeveniment artístic de primer ordre com era l'estrena de Parsifal de Richard Wagner al Liceu, tal com llegim a La Vanguardia del dia 31 de Desembre en referència al dia anterior: “Amaneció ayer con tiempo crudísimo, regazos de nieve en la montaña y fuerte helada en el llano.” LV. 31-12-1913. Just aquell mateix dia 31, Barcelona registra la temperatura més baixa de l’any que s’exhaureix, -1,2ºC a la Universitat, amb la primera glaçada a la ciutat des del 1 d’Abril de 1910. El dia de Any Nou de 1914 és el més fred d’aquesta primera onada de fred, com ens descriu el periodista: “Amaneció ayer despejado con hielo y escarcha por doquier, mantenido constantemente por el soplo glacial del NE. Después apareció el sol que no pudo caldear la atmósfera, continuando todo el día con temple crudísimo y mar picada. Anocheció lo mismo.
Las nieves son generales, habiéndose dado el caso ayer de que los vapores correos de Mallorca recalaran en el puerto con las cubiertas y palos blanqueados, convertidos en neveras.” LV. 02-01-1914. Aquell dia l’Observatori Fabra registra -4,3ºC.

La causa d’aquest fred és una advecció continental amb un potent anticicló a l’Atlàntic que canalitza l’aire molt fred i sec de les planes russes cap a Catalunya. És per aquest motiu que no neva cap dia i que en tot moment els observadors ens parlen de dies serens.


El fred intens es va esmorteint però les mínimes al voltant dels 0ºC al Fabra segueixen durant els primers dies del mes fins que el dia 10 els vents del sud dominen l'ambient i fan ensumar la primavera: "El día transcurrió ayer con cielo sin brumas, completamente despejado, sol esplendído, vientos flojos del S y SSE, temple casi primaveral y mar tranquila; anocheciendo con luna llena y densa niebla que mojó las calles como si hubiese llovido." LV. 11-01-1914. La mínima aquell dia va ser de 9,1ºC al Tibidabo; res feia pensar en el que passaria uns dies més tard.