Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dissabte, 24 de desembre del 2011

1779. Un any de llamps i centelles.

Corria l'any 1779. Barcelona era una ciutat en franca expansió, després de la recessió que va representar el Decret de Nova Planta de 1714 i gracies a la possibilitat de comerç amb Amèrica, que va permetre Carles III, circumstància que va fer aparèixer una nova classe de comerciants anomenats indians que es van fer rics important i exportant productes. Vi, licors i fruits secs viatjaven a Amèrica i cafè, cacau, tabac, sucre o cotó arribaven als ports catalans.

Fins el segle XV la ciutat amurallada de Barcelona anava del Rec Comtal fins a la Rambla. El segle següent es va construir la muralla del Raval que protegia el terreny que anava de la Rambla fins Montjuïc, ocupat per hortes i llacunes insalubres, de les inundacions provocades per les diferents rieres que baixaven del Pla de Barcelona cap al mar. En aquell indret, que avui coneixem com el Raval, s'hi van edificar una sèrie de edificis de caire religiós però a la primera meitat del segle XVIII no hi vivia ningú. La historiadora Montserrat Rumbau al seu llibre La Barcelona de fa 200 anys ens descriu el Raval: "Una zona deshabitada, excepte per la presència de convents, esglésies i hospitals. Predominaven els camps i els horts. (…) El Raval és un indret amb molts canals i molta aigua, i resulta molt fangós." En aquest article de La Vanguardia podem veure com era la Rambla i el Raval fins el segle XVIII.

Plànol de 1706 on és visible la vella muralla de la Rambla que va anar desapareixent durant el segle XVIII per donar pas al Passeig que coneixem actualment.

Finalment, el 1776 la màxima autoritat militar catalana, el Capità General Marqués de la Mina, va projectar convertir la Rambla en un passeig ample per l'ús i gaudi dels barcelonins. El Baró de Maldà (1746-1819) ho va viure en primera persona i mitjançant el seu manuscrit "Calaix de sastre" podem consultar la evolució de la urbanització de la Rambla.

Com no hi havien diaris encara a Barcelona, el Diari de Barcelona començaria a publicar-se el 1792, les noticies que donava el Baró de Maldà són com una mena de crònica. Així, durant 1779 ens va explicant diferents coses que succeeixen tant a la ciutat com al mon: "Dia primer de Quaresma Dimecres de Cendra y dia 17 de Febrer de 1779, se ha comensát á plantár en la Rambla los arbres olms en los sots quedaban yá fets dos mesos havia y avuy dia 26 quedan yá posats los mes, á un costat y altre de la rambla á dos filas, fentsi anâr la aigua per son riego mediant un conducto en el torreón contigo al pés de la palla." Dies més tard continuen els treballs: "... se van plantant los arbres faltan desde las Comedias fins á las Atarasanas."

En la relació de noticies i cròniques que ens porta Rafael Amat i de Cortada, les referències meteorològiques són abundants i les descripcions, acurades. Per tant, sabem que les processons de divendres sant de aquell 1779, tant la del matí com la de la tarda, es suspenen degut a que és un dia de pluja continuada. Però en una època en la que les processons religioses eren d'allò més habituals, la probabilitat de que la pluja afectés directament a les cerimònies era molt alta. I no només per quedar xops si no pel fang dels carrers que dificulta el caminar. Al mes de Juny dues celebracions importants també van patir ajornaments: "Lo dia de Corpus (4 de Juny) se suspengué en est any de 1779 ferse la profesó de la Cathredál per la pluja de la tarde, ni tampoch lo endemá divendres per tal destorb y fanch dels carrers, la que se feu disabte, respecte donar un poch de lloch lo temps, be que se ennubolá al voler eixir la Custodia de la Seu; no obstant isquè la profesó y se conclogué."

Gravat del Convent del Carme a principis del segle XIX.

"Dia 13 de Juny de 1779; Sant Antoni de Padua, amanesqué molt lobrego per lo molt tempestuós ab trons , llamps, pedra y pluja; durá lo temporal desde dos quarts de 6 del dematí fins a deu horas del mateix matí, haventse després una centella á 2 quarts de 7 sobre los dos convents de Monjas mínimas y del Carme. En lo primer no feu mes que pasar per lo cor de las monjas y nols feu dany, pero si en la iglesia del Carme, que baxá el llamp per lo forat de la corda de la campaneta, en la peza tenen los religiosos, inmediata al cor, nomenada De Profundis; desquiciá los bancs, no tocant a la imatge hi ha en ella del Ecce Homo, rompé las vidrieras de dalt (segons se digué), y baixá lo llamp a la iglesia, á la capella de la Divina Pastora, esquerdà a un confesionari de la vora de la dita capella, y assombrá a molts, havent ferit de tres donas asombradas á una cunyada del Doctor Coll, vicari del Pi. Finalment cessà (gracias a Deu) la tempestat y donà lloch, haventse serenat un poch lo temps, per poderse fer en la tarde la profesó de Sant Antoni..."

El convent i l'església del Carme, a que es refereix el Baró de Maldà i on la tempesta va provocar danys, ja no existeix. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) va ser saquejat per part dels invasors. El 1835, després de la Desamortització de Mendizabal, el convent fou assaltat i molts religiosos van morir, l’església va quedar totalment cremada tot i que el convent va patir pocs danys però la comunitat es va dispersar. El 1838 l’Ajuntament se'n va fer càrrec dels edificis que els va utilitzar per instal·lar-hi la Universitat, fins que aquesta es va traslladar el 1872 al nou edifici de Elies Rogent a l'actual Plaça Universitat. Els edificis foren venuts i el 1874 es van enderrocar les construccions. El solar es va urbanitzar però queda el nom del carrer del Carme.

Aquesta seria la situació del convent superposat a un plànol actual.

Un fet històric europeu que va començar aquest any va ser el setge de Gibraltar i la Conquesta de Menorca després de la signatura del Tractat d'Aranjuez pel qual Espanya entrava en la Guerra de la Independència dels Estats Units contra Anglaterra. El Baró de Maldà explica la mobilització que això va suposar per les tropes destacades a Barcelona: "Per fi haventse declarada la Guerra entre los Inglesos, la Franza, y ultimament forzada també la España, ha vingut per lo correu del extraordinari dia 26 de Juny de 1779, ordre per marchár luego, quatre batallons de Guardias, dos de españolas y altres dos de valonas, per anár al Camp de Gibraltár, afí de sitiar á aquella ciutat y fortalesa inexpugnable, per lo molt fortificada queda, intentant los nostres pendrerla dels Inglesos, que la tenen desde lo any 1708, y haventho probát los españols lo any 1705, yá no pogueren lográr lo fi de apoderarse de aquella plaza, y ara van alli, á formar un cordó la Infanteria, y los vaxells dels departament de Cadiz y del Ferrol circuhintla per már."

Les obres de la Rambla van continuant a bon ritme: "Dia 12 de Juliol.... Se ván posant padrisos á un y altre costát de la Rambla en los camins dels Arbres desde mitg Juliol fins vuy en dia." I una bona noticia per a la seguretat de la gent que te que moure's per la ciutat durant la nit i és que hi haurà il·luminació als carrers durant tot l'any: "Ha exit ordre, que tot lo any cremían los Fanals en los carrers, Plazas y travesías de esta ciutat, lo que abans sols se practicaba dins los 6 mesos de Yvern, no haventhi Lluna, que se estalvía tant hivern com estiu el ferlos cremár." Malgrat la millora, tot te un cost que assumirà com sempre el ciutadà: "Desde primér de Agost de 1779 quedan encesos los Fanals de la ciutát per ordre de la Cort, conforme allí se practica tot lo any per la mayor comoditat de la gent, haventse aumentát per est fi algo lo preu de la carn, quedant tothom content de semblant providencia."

Vista de Barcelona a finals del segle XVIII.

Si un fenomen meteorològic impressiona al Baró de Maldà són les tempestes. Els adjectius que utilitza són els de una persona atemorida, especialment pels llamps. El dia 25 d’Agost de 1779 cau sobre Barcelona una nova tempesta d'estiu: ".... y en la tarde sobre de la ciutat de Barcelona y camps vehins, ha comensát á 2 horas un espantós temporal de llamps y trons, be que escasa la pluja, y pedra, la que no feu dany, emperó si algunas centellas, que caygueren en varios paratges de la ciutat que tenían á tothom consternat durant la furiosa tempestat. No feren mal (Gracias a Deu) á persona alguna..." i fa una relació del diferents danys que han provocat els llamps a gairebé tots els barris de Barcelona, acabant amb una reflexió d'un home de profundes conviccions religioses i que, com quasi tothom de l'època, pensava que el temps estava regit per un ésser superior: ".... sens altres estragos considerables, per dintre y fora que han succehit de resultas de temporal tant furiós com se ha vist. Deu se digne apiadarse de nosaltres, apartant la sua justa ira, que merexem per nostras culpas."

Sembla ser que aquell estiu van sovintejar les tempestes a Barcelona, fet que com sabem que passa de vegada en quan, però en una societat en la qual la religió ocupa gran part de la realitat diària cal demanar ajuda divina. El mateix dia de la tempesta escriu: "Respecte las moltas centellas que cauhen de alguns anys á aquesta part, há manat lo Senyor Il•lustrissim Don Gavino Valladares Bisbe de Barcelona que se pasá á dir en la missa la collecta ad repellendas tempestates...."

No hi han més anotacions de tempestes al Calaix de sastre del Baró de Maldà aquell any de 1779, de ben segur que la missa per allunyar les tempestes va tenir efecte i altres preocupacions més mundanes ocupen les noticies. Durant l’estiu de 1779 són habituals les referències a noves ubicacions de canons a les muralles, especialment al voltant de les Drassanes i a la muralla. Els avistaments de pirates "moros", com diu el Baró de Maldà, i els atacs que aquests provoquen sobre barques de pescadors catalans i, també, a causa de la guerra contra els anglesos, degut a que aquests poseeixen la illa de Menorca, fa que els barcelonins estiguin alerta en tot moment.

Durant el mes de Desembre escriu: "En lo més passát ab motiu de lo inquietadas quedan nostras costas de mar, dels Mahonesos y Moros, se ha providenciát que en tota la costa de már se armasen algunas embarcacions per anár en cors."

El mercat del Born de Barcelona a finals del segle XVIII on s'abastien totes les classes socials, des de nobles i religiosos fins a pagesos i artesans.

La guerra comença a fer-se notar pel ciutadà no militar. Escassetat i preus en augment motivats per les guerres seran motiu principal de avalots i revoltes en les dècades següents. El dia 13 de Desembre el Baró de Maldà, un noble que no pateix les limitacions econòmiques de la majoria, escriu: "Lo comers de varios generos ab motiu de la guerra en que nos trobam, queda suspés; Hi ha gran escasez de pesca y tots los viures se han aumentát de preu considerablement, motivantho la present estació, com també del Catastro una tercera part. La sal y el tabaco se ha aumentát no menos."

diumenge, 18 de desembre del 2011

Hivern 1955-56. Les dues cares de l'hivern. Febrer

Si un mes mereix ésser destacat per l’aspecte meteorològic aquest és el Febrer de 1.956. Tres onades de fred siberià seguides van fer que aquest fos el mes més fred del segle XX a Barcelona.

Després de dos mesos d'hivern molt suaus va arribar Febrer amb la fama de ser un mes revoltat per motiu d'ésser un mes de transició a la primavera i temut per la seva inconstància i els seus efectes directes sobre la agricultura. El hivern de 1955-56 hi havia un cert temor a fredorades tardanes doncs no va fer fred als mesos típicament hivernals i encara recordaven el hivern anterior, 1954-55, quan el fred intens va ser al Març amb la vegetació avançada per la suavitat de la estació i va provocar danys als cultius.

Aquest any les temudes glaçades no va venir amb tant retard. A finals de Gener hi havia molt fred acumulat al Pol Nord i una massa d'aire càlid i estable es va situar sobre de Lapònia, trencant la massa d'aire del Pol i enviant-la sobre les planes de Rússia. El potent anticicló format sobre Escandinàvia va ser clau per bombejar aquest fred cap a Europa Occidental. La onada de fred estava servida. Després de recórrer el continent, el dia 2 de Febrer envaïa Catalunya la massa d'aire més fred que varem tenir durant el segle XX.

En l'anàlisi de la situació del dia 2 de Febrer podem veure la forta ondulació dels corrents atmosfèrics i la arribada de la primera glopada freda a les nostres contrades.

Els titulars del dia 3 de Febrer a La Vanguardia són contundents:

IMPLACABLE RIGOR DEL INVIERNO
El aire ártico procedente de Rusía mantiene a Europa bajo el imperio del frío
La temperatura mínima de 45 grados bajo cero se registró en el norte de Suecia
En el lago Estangento, Pirineo catalán, el termómetro marcó ayer los 34 grados bajo el punto de congelación
Roma: nieva por primera vez en nueve años

Hi havia motius per la noticia. Mentre la tarda del dia 1 de Febrer Barcelona gaudia de 14ºC (aeroport), 24 hores més tard, la tarda del dia 2 de Febrer, a tota la ciutat de Barcelona la temperatura era sota zero. El matí del 3 de Febrer, el més fred de la primera onada de fred, marcava temperatures rècord del segle: -4,6ºC a les Drassanes, -5,4ºC a l'aeroport del Prat i -7,7ºC a l'observatori Fabra al Tibidabo.

El dia 4 de Febrer llegim un article que ens fa una descripció de una ciutat gens preparada per aquest rigor: "El que el lago de Estángento se mantenga a treinta y dos grados bajo el punto de congelación, ya no sirve de alivio a una urbe aterida que está metida por los portales y en los quicios de las puertas, con cara de frío, esperando el autobús. Bajo este azul clarísimo que nos cobija, la fantasía de las fuentes heladas, de los ríos con hielo en las márgenes, de los árboles ateridos y de los ojos de susto, llorosos, ya no nos llama con la misma atención de las primeras horas. Incluso el amanecer nórdico de que ayer disfrutamos, con un sol rojizo y bajo, jugando su luz fría entre el plomo de las nubes con nieve, no constituyó ya un espectáculo para la sorprendida actualidad ciudadana, a la que empieza a helársele hasta el aliento. Detrás de los cristales con el aire condensado en hielo, el buen barcelonés sólo pensó ayer en la forma de comenzar su jornada con el menor daño posible.
Pero el frío no ha traído sólo ése espectáculo para nosotrós insólito de que hablábamos ayer. El frío ha traído también sus consecuencias de orden práctico, que van desde esa carencia de taxis en la parte baja de la ciudad —en la noche nos dijo un taxista que no había forma de bajar hasta la Plaza de Cataluña sin que los viajeros los atrapasen antes para regresar otra vez hacia arriba—, hasta la hecatombe de los pájaros que alegran los árboles de las Ramblas y que han caído a montones, cumpliendo heroicamente ese diario deber de vivir. Pero el dolor se va también carretera adelante, camino de zonas que están unidas a la ciudad por un lazo afectivo muy cercano. Cabe Barcelona, casi a su orilla en la Maresma los claveles se han desmayado y hasta las plantas se han agostado, quemadas por esas temperaturas durísimas que señorean la región toda. Por otra parte, en algunos centros de trabajo ha habido interrupciones en la marcha de la tarea por avería en los sistemas de calefacción, vencida esta vez por el frío intenso. Y, finalmente, en muchas fuentes, como ocurrió en la Plaza de Cataluña, los servicios municipales hubieron de dedicarse a la extracción del hielo acumulado para hurtar la piedra a daños profundos por el poder expansivo del agua gélida." La Vanguardia. 4.2.1956. Pàg 14.

Tot seguit la portada del diari d'aquell mateix dia.

El fred era sec, identificant així l'origen continental de la massa d'aire, i només van caure unes volves de neu al Tibidabo la matinada del 1 al 2 de Febrer. La durada de la onada de fred va ser la habitual de 5 a 6 dies, similar a la de Febrer de 1954, per tant, si la temperatura hagués anat pujant aquest mes només seria recordat a les efemèrides meteorològiques però no va ser així.

El fred anava minvant, el dia 7 les temperatures eren positives de nit fins i tot al Tibidabo, i hom començava a preguntar-se el perquè de tant fred, de vegada en quan buscant explicacions transcendentals a fets meteorològics, si fa o no fa com passa avui amb el canvi climàtic que surt sempre que hi ha un fet meteorològic destacable: "Estas súbitas olas de frío nos sugieren enseguida la idea de que quizá pudiesen obedecer a causas cósmicas. Dependiendo, como dependemos, constantemente del Sol, el gran dispensador de luz y calor que hace posible la vida sobre la Tierra, cabe preguntar: ¿Ha ocurrido allí algo extraordinario que justifique tan brusco cambio de temperatura en la Tierra?" LV. 7.2.1956. Pàg. 3.

Situació meteorològica el dia 11 de Febrer de 1956.

Quan tot semblava història, un anticicló amb pressions màximes per sobre de 1055 hPa estava sobre el nord de Sibèria i un altre de 1040 hPa bloquejava la circulació de l'oest, més temperada, a l'Atlàntic Nord. Entre mig una nova massa d'aire, més freda que la anterior, es va abatre sobre Catalunya. El dia 11 les mínimes tornen a ensorrar-se baixant fins a -6,6ºC a l'aeroport, -6,7ºC a les Drassanes i uns memorables -10,0ºC a l'observatori Fabra, rècord del segle XX i fins els nostres dies. A la resta de Catalunya trobem dades com els -22ºC de La Molina, -17ºC al cim del Montseny, -10ºC a Girona, -9ºC a Lleida o -6ºC a Tortosa. Aquell matí tota Catalunya estava molt per sota dels zero graus.

Veient el fred persistent ja hi ha consciència de la transcendència de la situació i tothom busca referències de quelcom semblant. La recerca de dades similars els portava al segle XIX: "En España, las más terribles bajas termométricas se han presentado en los Pirineos. Pero se han extendido las heladas por casi todo nuestro territorio peninsular, salvo la costa sur de Andalucía.
«Los más viejos de cada localidad» nos venían diciendo que ahora ya no había inviernos fríos. Y en gran parte tenían razón." LV. 12.2.1956. Pàg. 5.

"Muchos años hacía que el aire no nos traía este mensaje cortante. Como ya hemos indicado, desde que el siglo pasado se nos iba por sus finales. En la memoria de la ciudad se habían perdido aquellas jornadas, y, sin embargo, ahí están de nuevo, con nosotros, amoratando no sólo el rostro de los ciudadanos, sino hiriendo con herida honda esa tierra de nuestros campos, que se va quedando sin sangre bajo el cuchillo del hielo." LV. 12.2.1956. Pàg. 21.

Portada de La Vanguardia del dia 14 de Febrer. La evidència de estar vivint un fred que pocs barcelonins han notat era noticia de capçalera.

Si la primera onada de fred ja era prou intensa, aquesta segona la va superar amb escreix, de fet, en el conjunt de Catalunya, el dia 11 de Febrer de 1956 ha quedat com el més fred del segle XX.

Hem parlat molt de fred però no gaire de neu, fet completament normal quan hi han adveccions d'origen continental com és el cas. Malgrat això, Barcelona no va lliurar-se de veure flocs. Pel que fa a la neu en concret, aquesta ja va arribar amb el fred. El dia 1 de Febrer, entre les 6 i les 6:30 de la tarda, va caure un ruixat d’aiguaneu que al Tibidabo va ser neu però que no va agafar. El dia 3 i el dia 10 de Febrer, ambdós dies per la tarda, també van caure flocs de neu però no va passar de precipitació inapreciable. La matinada del 15 de Febrer va nevar amb més consistència, de manera que la ciutat es va aixecar totalment blanca tot i que el gruix no va ser important, només un parell de centímetres. El dia 17, a primera hora de la tarda, torna a caure aiguaneu amb més flocs quan més alt s’estigués. Novament, el dia 20 de Febrer, a la una de la matinada, va començar una tempesta de neu que als punts més baixos de la ciutat era d’aiguaneu i granís. El matí va despertar amb una capa d’uns 5 centímetres a molts indrets de Barcelona i rodalies. El dia 21 durant el matí també van caure flocs durant una estona. Per tant, molts dies amb neu però en cap cas va caure de forma abundant.

La neu del dia 15 de Febrer era portada a La Vanguardia.

A partir d'aquí podríem situar la tercera onada de fred, tot i que tècnicament no es pot qualificar com a tal ja que no era més que una variació de la situació meteorològica viscuda a mitjans de mes.

En aquest cas va aparèixer una depressió al Golf de Cadis que va escolar-se per l'estret de Gibraltar i que, degut a la impossibilitat d'avançar més cap a l'est a causa del potent anticicló rus de 1065 hPa, va estar orbitant la Mediterrània Occidental deixant neu a unes terres sobre-refredades però les mínimes no van baixar molt més, en gran part per la abundància de nuvolositat.

Tot seguit es pot veure la situació atmosfèrica del 19 de Febrer amb la depressió que porta menys aire fred en alçada.


Una nova depressió al Golf de Cadis, que porta un ambient més temperat i pluja, dona per acabades tres setmanes d'un fred extraordinari a Catalunya. El fet de que totes les situacions de temperatures baixes quedessin emmarcades dins del més de Febrer és el motiu per el que Febrer de 1956 serà el que tingui la temperatura mitjana més baixa a qualsevol indret del nostre país.

Els danys a la vegetació va ser catastròfica en alguns casos: "La brusquedad del cambio de temperatura, tras un período anormalmente benigno y con abundantes lluvias, que daba a los sembrados un aspecto casi primaveral, unido a la intensidad y persistencia en el descenso de las temperaturas, especialmente registradas en algunas zonas de nuestra región, ha causado en ellas importantes daños." LV. 26.2.1956. Pàg. 13.

Al Maresme, el cultiu de flors i planta de decoració va tenir pèrdues quasi generals; la majoria de fruiters, cítrics, ametllers, avellaners, etcètera, van patir danys enormes.... "En los cereales y leguminosas, las labores han estado paralizadas a consecuencia del prolongado temporal de frío y nieve y detenido el desarrollo de los sembrados que en algunas zonas mostraba a fines de enero excesivo adelanto vegetativo. Las bajas temperaturas favorecieron a la parte aérea, haciendo desmerecer su aspecto y ocasionando daños en algunas comarcas, especialmente a los cereales más tempranos." LV. 24.3.1956. Pàg. 3.

A Barcelona, la ruptura de multitud de canonades d'aigua i els danys a la vegetació ornamental van comportar despeses importants a l'ajuntament i a particulars.

Per acabar, la taula de temperatures diàries, màximes, mínimes, amplitud tèrmica i mitjanes, i la precipitació a l'observatori Fabra. Després la gràfica mensual.


divendres, 16 de desembre del 2011

Hivern 1955-56. Les dues cares de l'hivern. Desembre i Gener

La majoria de la gent acostuma a recordar les situacions meteorològiques més destacades. Nevades importants, calorades infernals, aiguats que provoquen inundacions i danys queden en la memòria col·lectiva. Si, a més, aquests fenòmens tenen una durada considerable, més enllà dels 4 o 5 dies habituals, el record passa de generació en generació. Això va passar amb les onades de fred de Febrer de 1956 que serà recordada com la més important que hem tingut a Catalunya durant el segle XX. Però apart del fred hagut al Febrer, com va ser la resta d'aquell hivern tan mitificat?

Buscant a les hemeroteques, com la de La Vanguardia, sabrem com van ser aquell Desembre i aquell Gener. La noticia històrica d'aquell hivern no és altra que el ingrés d'Espanya a la ONU aïllada del mon després de la Segona Guerra Mundial pel seu suport al règim nazi de Hitler però que, degut a l'interès estratègic que tenien els Estats Units en una Guerra Freda cada cop més tensa i la por de que la caiguda del règim de Franco provoqués una inestabilitat que pogués acostar Espanya a les tesis comunistes, va fer que els ambaixadors retirats per tots els països el 1946 retornessin i les sancions imposades s'anul·lessin, circumstàncies que poc a poc van permetre el reconeixement del Govern espanyol per l'organisme internacional creat després de la guerra mundial i que va ser efectiu el dia 14 de Desembre de 1955. La Vanguardia ho va celebrar amb una portada lamentable, en consonància amb la inexistent llibertat de premsa, i on es feia referència a les paraules de Franco quan la ONU va decretar les sancions contra Espanya 9 anys abans. La consigna del règim dictatorial era mantenir-se ferms i reconeguts.

Impactant imatge de la revista Destino del 25 de Febrer de 1956 amb gel a les roques de la platja de L'Escala.

Tot i que el hivern astronòmic comença al voltant del 20 al 22 de Desembre, a la meteorologia, per qüestions estadístiques, considerem a Desembre, Gener i Febrer els mesos estrictament hivernals. Dit això anem a valorar quin temps van gaudir els espanyols aquell hivern de 1955-1956.

Desembre va començar amb poc fred, algunes nevades a les cotes més altes del Pirineu i ambient molt suau amb mínimes superiors als 10º a gran part de la Península: "...dejando pasar esto no diremos veranillo sino paréntesis de los fríos. Esperemos que pronto vendrán éstos con toda la intensidad y cortejo que de ellos se esperaba." Així s'expressava qui, amb el sobrenom de Meteor, signava el article dominical dedicat a la setmana meteorològica, Las nubes mandan, i seguia: "De temperaturas andamos regular. Salvo las heladas de las zonas montañosas, no ha habido mucho que tiritar en España durante la semana última. Las máximas temperaturas han estado entre los quince y los veinte grados en nuestras provincias privilegiadas y si nos salíamos a las islas Canarias pasábamos de los veinte." La Vanguardia. 4.12.1955. Pàg. 13.

La boira i l'absència de fred eren les noticies a mitjans de Desembre: "La niebla ha sido el acontecimiento atmosférico de la semana última". "Las temperaturas han sido muy benignas en lo que va de diciembre." LV. 11.12.1955. Pàg. 11.

Més endavant, havent passat ja la primera quinzena de Desembre, el fred a Catalunya i a la major part d'Espanya s'entestava en no arribar. La Vanguardia ens explica perquè: "Hemos ido pasando en las dos semanas últimas de la sequía, del cieio despejado y de las noches frías a las nieblas crecientes y pertinaces, a las lluvias torrenciales y achubascadas y, finalmente, a los vientos devastadores en algunos puntos.
Ahora, después de esa sucesión de fenómenos atmosféricos, puede presentarse el de las nieves navideñas.
Explicado en dos palabras, el mecanismo meteorológico de la quincena última ha sido, en España, el siguiente: primero nos dominaban las altes presiones; después fue bajando el barómetro y se plantó en el Atlántico una borrasca gigante cuyo centro se encontraba al occidente de Irlanda, pero bastante lejos de esa nación. El área de influjo de esa perturbación atmosférica abarcaba todo el Atlántico Oriental y toda Europa Occidental. A nosotros nos lanzaba sin parar una corriente de aire tibio y húmedo, que era el causante de todos los fenómenos que hemos ido experimentando; las nieblas de gran espesor dificultadoras del tránsito aéreo, las lluvias que han ocasionado desbordamientos e inundaciones en varias cuencas de ríos y finalmente vientos que en algunos puntos han ocasionado desgracias personales." LV. 18.12.1955. Pàg. 12.

Veient el mapa isobàric del dia 16 de Desembre, la explicació que donava l'analista era correcta i definia un mes dominat per grans depressions d'origen atlàntic.

Ja en dates prenadalenques les temperatures eren les de qualsevol tardor, a l'observatori Fabra de Barcelona la mitjana dels primers 20 dies era de 10,6º i només un dia, amb 3,7º, havia baixat dels 5º. A la ciutat, es clar, tant les mitjanes com les dades diàries eren més altes. A les muntanyes la neu era molt escassa, doncs els 20 o 30 centímetres que havien caigut a finals de Novembre es van desfer fruit de les altes temperatures.

La preocupació per l'estat de les estacions d'esquí no era noticia, doncs la pràctica d'aquest esport encara era reservada a una minoria, i la noticia del desgel era considerada bona: "Un conjunto de factores: lluvias pertinaces, nieves y ambiente tibio han sido los factores causantes de esta magna subida del nivel de los embalses, subida que habrá que señalar como una de las más notables que pueden registrarse." LV. 25.12.1955. Pàg.8.

En el mateix article el periodista fa una reflexió que ens sona com molt actual: "El año meteorológico, el que comienza con septiembre u octubre, va resultando lluvioso en diciembre. En esto creemos haber acertado. No lo hemos estado hasta ahora en nuestra creencia de que resultaría frío. Y hemos de decir, para alguna disculpa nuestra, que otros meteorólogos extranjeros pensaron también que ya era llegado el momento en que las temperaturas medias invernales empezasen a bajar, después de una serle de años de subida térmica casi universal.
¿Será, pues, que vamos caminando hacia un recalentamlento de la atmósfera terrestre sin vislumbre de retroceso? En verdad, nosotros no creemos tal cosa. Aunque tenemos que reconocer que no se puede predecir de momento cuándo llegará el año en que esta tendencia al aumento de las temperaturas medias empiece a aflojar o quizá a cambiar de signo.
Dice la experiencia que «caliente diciembre y caliente enero, frío seguro para febrero». Y, efectivamente, así suele ser. Es más, puede ocurrir, como en el invierno último, que los fríos más intensos no lleguen hasta marzo." LV. 25.12.1955. Pàg. 8.

L'alarmisme climàtic no existia, per sort, i la saviesa popular la va encertar. Pel que fa a les temperatures mitjanes que pujaven des dels anys 20, van començar a baixar durant els anys 50 fins que van tornar a pujar un altre cop als anys 80.

Aquest Desembre serà un dels més càlids del segle XX a l'observatori Fabra amb 10,0ºC de mitjana i només dos dies amb mínimes inferiors a 5ºC, a la ciutat de Barcelona no baixa de 5,6ºC.

El Biscuter va ser el primer mini-cotxe que va rodar pels carrers de Barcelona.

Gener va començar una mica més fresc, amb una petita entrada de fred de Reis, com acostuma a passar. L'analista semblava tenir-ho tot controlat: "Claro está el cielo. Enero, claro y heladero. Eso es lo normal y como esto está sucediendo ahora, el tiempo atmosférico, puede calificarse de ajustado a lo que debe ser en la primera decena de enero. Ahora es el momento de que caigan las temperaturas a su punto más bajo del año. Si eso no ocurre —y ese fué el caso del año anterior, en el cual hubo que esperar a la primera decena de marzo para sentir de verdad el frío— el curso meteorológico del año va desarreglado. Alegrémonos, pues, de que éste año va siendo la atmósfera metódica porque ello es anuncio de bienes." LV. 8.1.1956. Pàg. 10.

El dia 7 de Gener, un front fred associat a una profunda depressió situada a l'oest de Irlanda provoca la primera davallada amb cara i ulls de tot el hivern i unes volves de neu cauen al Tibidabo el dia 10. La mínima és baixa però gens excepcional per les dates amb -0,3ºC al Fabra, 1,6ºC a l'aeroport i 3,5ºC a les Drassanes. Però... tres dies de fred i torna la suavitat, això si, a Teruel, suposadament, van assolir els -16ºC, dada publicada a La Vanguardia el dia 11 de Gener però que no he pogut confirmar i sembla molt estranya car en altres observatoris fiables propers, com Daroca, van tenir -8,8ºC i al mateix Teruel van tenir el dia 9, -3ºC, i el dia 11, -5ºC. Molta variació per una ciutat en una plana amb clima continental, per tant, atenció a algunes publicades a la premsa.

Tres dies de fred i la gent ja preguntava si el fred havia vingut per quedar-se. En aquest sentit trobem el diumenge 15 de Gener, un article a la secció del temps de La Vanguardia amb el títol Pero ¿vendrá un invierno catastrófico y comenzará una era glacial?. L'autor de l'article és molt prudent però com ens diu, la gent li pregunta molt sobre el tema. Com sempre, no ens quedem en la escala de grisos que representa el temps i el clima, la gent vol el blanc o el negre. O ens desfarem de calor o ens congelarem, no hem canviat.

El que és cert és que aquell mes de Gener ja no va tornar el fred, una depressió atlàntica es movia entre les costes de Portugal i el Golf de Cadis portant pluges abundants a la meitat occidental de la Península i temperatures poc fredes arreu, inclosa Catalunya. I ja començava la inquietud per si el fred venia amb retard, com va ocórrer l'any anterior de 1955 quan no va fer fred fins el mes de Març produint moltes pèrdues en fruiters a la costa mediterrània: "Este es el enigma que intranquiliza a los valencianos. Que hubo años que en febrero se les quemaron todos los frutos y en una noche vieron venirse abajo todas sus ilusiones.
De momento no vemos un peligro inmediato. No podemos negar una posibilidad para más adelante. En fin, cuanto antes esté la fruta guardadita, menos albur se corre de perderla.
Las nieblas van quedando ya convertidas en históricas. Y las nieves en gran parte han bajado a los ríos." LV. 22.1.1956. Pàg. 10.

Deien que no veien perill immediat de fredorades però recomanaven recollir la fruita per no perdre-la. Bon consell però és que el fred que va venir 10 dies més tard va matar, no tant sols la fruita si no molts arbres.


Molt pocs dies abans de la primera advecció de fred ningú imaginava el que havia de venir. Com veiem al mapa de temperatures a 850 hPa (uns 1500 metres d'alçada) del dia 30 de Gener, dos dies abans de que el fred entrés a Catalunya, una falca molt càlida tallava el fred que estava acumulat al Pol Nord portant temperatures insòlitament altes a zones polars com Spitzbergen i dividint la massa d'aire fred en dues parts, una sobre Canadà i l'altre sobre Rússia.

Els experts en meteorologia de La Vanguardia ens pinten un ambient primaveral a gran part d'Espanya però adverteixen d'una possible fredorada, més pensant en la idea popular de que el fred vindrà tard o d'hora, però és que el que va venir ho va ser tot menys passatger: "En fin, puede venir un temporal sin tardar demasiado. Eso si, de venir, es de esperar que dure poco, que sea ya pasajero.
La semana última ha sido —como hemos dicho— la del anticiclón, así como la anterior había sido la de la borrasca pertinaz. La próxima pudiera ser la del ataque súbito del viento norteño.
Todos estos son avisos para que no nos fiemos de este tiempo tan delicióso que ahora disfrutamos. Las temperaturas extremas de España son, en algunos lugares, verdaderamente encantadoras. Los quince grados centígrados a la sombra se han extendido a mediodía por muchos lugares. Frías ciudades castellanas como Avila y Palencia, han alcanzado en los últimos días esas alturas. Más, todavía, la misma Teruel, la que siempre da ahora las temperaturas mínimas del amanecer, esos cortantes cuatro grados bajo cero que nos obligan a mirar la ciudad turolense como el empinado castillo del frío, ella misma ha registrado el viernes último los dichos quince grados. Y no hay que decir las poblaciones de las zonas templadas."
LV. 29.1.1956. Pàg. 6.

El que no imaginava ningú, com he dit, és que dos dies més tard la temperatura caigués entre 15º i 20º a Barcelona en menys de 24 hores i que la massa freda de l'interior de Rússia arribés tant nítidament tan al Sud i tan a l'Oest.

divendres, 9 de desembre del 2011

Desembre 2001. Les imatges


Dues imatges de carrers de l'Eixample de Barcelona amb neu que agafa als carrers. Entre les 6 i les 8 del vespre va nevar amb insistència però després, ja de nit, va caure aiguaneu i va fondre la neu del terra a la zona urbana, no pas als barris més alts i a Collserola.

Vallvidrera al voltant de les 10 de la nit del dia 14 de Desembre mostrava aquesta imatge de pessebre. Entre 20 i 25 centímetres acumulava als seus carrers.

Un carrer de Manresa en plena nevada nocturna. A les comarques centrals va seguir caient tota la precipitació en forma de neu, acumulant gruixos importants.

Una plaça d'un barri de la zona alta de Barcelona a primera hora del dissabte 15 de Desembre.

A Salou, a primera hora, seguia nevant.

Vista dels camps nevats que envolten Cerdanyola del Vallès. Aquí l'aiguaneu de la matinada va evitar que el pam de neu que hi havia a la nit augmentés de forma considerable.

Vista de Sant Cugat del matí de dissabte.

El Parc Catalunya de l'Eix Macià de Sabadell estava perfectament preparat per a una bona "batalla" de boles de neu.

Carrer de Igualada a les 9 del matí del dia 15. El cotxes enterrats i els arbres que en prou feines poden aguantar la neu a les branques.

Monistrol de Calders, al Bages, sota una manta blanca.

Un carrer de Marçà, a la comarca del Priorat. Queda clar que era molt difícil circular.

Alpicat, a la comarca del Segrià, s'aixecava amb un bon tou de neu.


Dues imatges de la ciutat de Lleida en una de les nevades més importants que ha tingut en les darreres dècades. La boira i les temperatures àmpliament per sota de zero graus dels dies següents van mantenir la neu sense desfer fins després de Nadal.


RECULL D'IMATGES DE LA PREMSA









diumenge, 4 de desembre del 2011

Desembre 2001. La primera onada de fred del segle XXI.

Aquest mes fa 10 anys d'aquesta onada de fred, la primera del segle actual, que va portar molta neu i fred molt intens, especialment a les comarques interiors de Catalunya. El record encara és molt viu, sobre tot en els amants de la meteorologia, i podríem dir que va ser la primera fredorada amb un seguiment massiu mitjançant una tecnologia recent: Internet. La possibilitat de intercanviar experiències on line i saber el que passa a qualsevol lloc de forma instantània és la cosa més normal avui en dia però era tota una novetat per als aficionats a la meteo de fa 10 anys. Als fòrums de meteorologia va ser un dels primers temes que es van tractar.

Al món encara ressonava l'atemptat a les torres bessones de Nova York i ens trobàvem immersos en la primera gran guerra del segle XXI, la guerra d'Afganistan i la cerca de Osama Bin Laden, cervell d'Al Qaeda, organització que reivindica els atemptats del 11 de Setembre. Deu anys després encara ressonen aquests conflictes, malgrat la mort de Bin Laden.

Barcelona afrontava el nou segle amb el repte de dinamitzar la ciutat una dècada després de la celebració dels Jocs Olímpics. Hi havien molts projectes i moltes il·lusions, però el més important va ser la mobilització ciutadana en favor de la pau i contra una escalada bel·licista al món sencer.

Imatge visible captada pel satèl·lit el dia 16 de Desembre. El més impactant és que malgrat els núvols que hi han sobre la Mediterrània, sobre Catalunya no n'hi ha cap. Tota la blancor que podem veure sobre terra (Catalunya, Pirineu, Sistema Ibèric...) és neu, que va caure entre el 14 i 15 de Desembre de 2001.

A l'àmbit meteorològic, acabava una tardor que va començar càlida però que al Novembre ja va mostrar certs matisos hivernals.

El mes de Desembre debuta amb un pantá baromètric amb un lleuger domini en alçada dels vents de l'oest, però a finals de Novembre l'anticicló va permetre emmagatzemar aire fred, circumstància que produeix inversió tèrmica, fins i tot a la mateixa ciutat de Barcelona, ja que a l'Eixample hi han dies que tenen gairebé la mateixa mínima que al Fabra, però si baixem cap el Vallès el matalàs d'aire fred és més intens quan més al fons de Collserola.

A poc a poc va apropant-se l'Anticiclò de les Açores que acabarà centrant-se sobre la Península. Amb una pressió atmosfèrica de 1030 hPa a sobre els moviments verticals d'aire són mínims i l'aire fred, que pesa més, tendeix a xafar-se literalment contra el sòl provocant fortes inversions tèrmiques. Així el dia 6 la temperatura del Fabra és més alta que al centre de la ciutat (que ja és curiós), però en comparació amb la banda vallesana la diferència és molt gran, +5,6º respecte al Centre d'Informació i +8,8º enfront del Parc Tecnològic. Queda tot dit!!

Taula amb les temperatures mínimes de diferents observatoris: al Passeig de Sant Joan a l'Eixample de Barcelona, a l'observatori Fabra, al Centre d'Informació de Collserola a les Planes i al Parc Tecnològic a Cerdanyola. Podem comprovar el diferent comportament de les mínimes en situacions anticiclòniques o adveccions fredes i la influència de la illa de calor urbana.

Però el temps no s'atura, sempre està en constant canvi, i el gran anticicló rus llença una dorsal anticiclònica sobre el continent europeu a la vegada que es va conformant una situació de bloqueig en omega sobre les Illes Britàniques que afavoreix l'arribada d'aire fred de latituds molt altes. Aquesta evolució es veu reflectida al gràfic de temperatures amb una clara davallada a tots els observatoris.

Com si fos un puzle que comença a encaixar, una bossa d'aire molt fred viatja des de les planes de Rússia directament cap a nosaltres per situar-se damunt de Catalunya el dia 14. Penso que als aficionats a la meteorologia no cal que ens diguin el que va passar, es prou recordat, però farem cinc cèntims.

La tarda del 14 de Desembre, la neu va començar a caure amb alegria fins i tot al mateix Eixample, on va agafar ràpidament, però la temperatura va pujar una mica, suficient perquè a la ciutat de Barcelona la neu deixés pas a la pluja i la neu que va agafar s'anés fonent. Malgrat tot, als barris alts de la ciutat la precipitació en forma de aiguaneu va seguir caient durant la nit i matinada, a estones amb neu solament, a estones més liquada..

Un carrer de l'Eixample durant la tarda del 14 de Desembre.

A Collserola, en canvi, feia prou fred com perquè seguís nevant, igual que al Vallès doncs a gairebé totes les cotes es van acumular uns 15 centímetres al voltant de mitjanit. De matinada la precipitació va anar-se debilitant a prop de la costa però va seguir intensa a l'interior, Catalunya Central i Pla de Lleida especialment, on s'hi van acumular gruixos molt importants de 40 a 70 cm a llocs com Collbatò, Igualada, Manresa, Cervera, etc... A gran part de les comarques a alçades superiors als 300-400 metres es van viure situacions difícils d’oblidar.

Si mirem la gràfica de les temperatures mínimes, veiem que el dia 15 desapareixen gairebé els signes de continentalitat que son habituals en nits de glaçades per irradiació i l'alçada és un factor determinant, com passa en les situacions advectives.

Aquesta era la situació atmosfèrica a les diferents alçades la matinada de 15 de Desembre.

Als mapes es pot veure com la massa més freda evita la costa i el vent en superfície era de gregal, que explicaria la disminució de la precipitació durant la matinada. Com va dir un bon amic, ens va anar de 1 grau no repetir un altre nadal del 62.

La Vanguardia ens explica al dia següent el caos que es va viure: "Cataluña vivió ayer al borde del colapso. La ola de frío y nieve procedente de Siberia barrió como un ciclón el territorio y puso en evidencia la supuesta solidez de las infraestructuras de energía y transportes del país cuando un apagón, que ya puede considerarse histórico, afectó parcialmente a media Cataluña. También fallaron los teléfonos durante horas."

Llum, telefon i també el tren: "El apagón provocó los cierres de varias líneas férreas de Renfe y la Generalitat y el mal tiempo dejó literalmente atrapados a cientos de conductores, tanto a la entrada y salida de Barcelona, como en las comarcas centrales, donde muchos conductores corrían el peligro de pasar la noche en el vehículo."

I les carreteres, com no, lamentables protagonistes. "A este fenomenal caos, se sumó la muerte de seis personas en accidentes de tráfico por culpa del temporal, en un día en que se registraron nevadas en buena parte de las comarcas de Cataluña, especialmente en Osona, Ripollès, Bages, el norte de los dos Vallès, Anoia y Segarra. El mal tiempo forzó el cierre de varios tramos en 22 carreteras catalanas y obligó a circular con cadenas en otras 29." La Vanguardia. 15.12.2001

Aspecte que oferia Igualada el matí del dia 15 de Desembre de 2001.

El cap de setmana, el dia 15 de Desembre era dissabte, va ser molt diferent a Barcelona ciutat, lliure de neu tot i que al Tibidabo va acumular-se un gruix de uns 15-25 centímetres, que a les poblacions de l'interior on la neu impedia el moviment i la falta de llum evitava l'ús de moltes calefaccions en plena onada de fred. Tal com es pot llegir a la premsa, la situació a gran part de territori català va ser dantesca.

Tot i que la neu va deixar de caure, el malson no va acabar aquí.

En els dies següents, va afeblint-se l'advecció de NE i l'anticicló de les Illes Britàniques, amb pressions de 1030 hPa sobre Catalunya, provoca una clara situació de glaçades ja que l'aire molt fred queda a sobre de les terres de l'interior sense poder escapar degut a la altíssima pressió atmosfèrica i el sobre-refredament de la superfície per efecte de la neu fa la resta. La neu es manté força dies i la boira al pla de Lleida dona unes temperatures inferiors als 0ºC durant dies i dies, tant és així que moltes oliveres van morir.

Els dies abans de Nadal va configurant-se un altre onada de fred, però en aquest cas del Nord i seca que va donar unes mínimes especialment fredes a gran part de Catalunya.

A la ciutat de Barcelona la mínima no és tant baixa com el dia 14 però, en canvi, als altres observatoris les mínimes del mes es donen aquests dies i tornen les diferències enormes entre el Vallès glaçat i el suau pla de Barcelona amb Collserola de barrera.

Al mapa següent podem veure que les mínimes del dia de Nadal van ser extraordinàriament baixes a tota la Catalunya interior. Només passar la serralada Litoral les mínimes s'en van uns quants graus per sota de zero.


La Vanguardia del dia de Nadal ens parla d'un panorama extremadament fred a tot el país i exposa la excepcionalitat de la onada de fred quan indica que des de feia 17 anys, el mes de Gener de 1985, no teniem una situació de fred tan intensa i perllongada.

"Gélida misa del gallo en toda Cataluña, como hacía años que no sucedía, con temperaturas bajo cero prácticamente en todo el territorio catalán. Sólo algunas ciudades y pueblos de la costa catalana experimentaron el lunes temperaturas ligeramente positivas. Atrás quedaban los valores registrados en 1995, por ejemplo, cuando los vientos templados de poniente elevaron el termómetro hasta 18 o 20 grados positivos en la costa y 10 grados en el interior. Lo cierto es que lo anormal fue lo sucedido en la década de los 90 donde no hubo Navidades extremas. Las previsiones apuntan que las temperaturas mejorarán a partir del sábado y la ola de frío –la más intensa y prolongada en 17 años– podrá darse por finalizada el domingo.

La noche de Navidad, la del 24, empezó ya con valores de entre 2 y 5 grados en la costa, pero entre -2 y -8 grados en el interior. En puntos del Pirineo y del Prepirineo ya había hasta -10 grados, algo poco habitual por tratarse de las ocho o las diez de la noche. Tenían -8 grados en Tàrrega. Ni decir tiene que la madrugada de Navidad fue la más fría de este año, con mínimas de hasta -20 y -23 grados en el Pirineo y cerca de los -10 o inferiores en todo el interior. En la costa se volvieron a registrar heladas considerables por tercer día consecutivo. El efecto calentador de las grandes ciudades suele repercutir en una temperatura más elevada que en sus barrios periféricos, entre 3 y 6 grados por encima en los barrios céntricos. Este es el caso de Barcelona, por no citar otras ciudades del área metropolitana.

Lleida disfrutó de sol casi todo el lunes, pero el pronóstico era de regreso a la niebla para el martes. Aun así casi no superaron los cero grados de máxima y estos días las mínimas descenderán a 8 o 10 bajo cero. Continúa el paisaje blanco por las tierras del llano de Lleida, casi dos semanas después de la gran nevada, la más abundante desde 1946." La Vanguardia. 25-26.12.2001

Ja els darrers dies del mes arriba una nova massa d'aire molt més suau procedent de latituds inferiors, enfront del que havia passat durant la resta del mes.

Tot seguit un petit anàlisi de les temperatures d'aquest mes entre Barcelona, Collserola i el Vallès. Al fer la mitjana de les mínimes la característica que destaca és que la continentalitat és definitiva i, per tant, la part interior de Collserola és notablement més freda quan més al fons de la vall totalment al contrari del que passa a la vessant de mar, apart també de la influència de la illa de calor barcelonina.

Així a l'Eixample la mitjana de les mínimes és de 6,8º sense glaçades, al Fabra tenim 4,1º i 8 dies de glaçada, al Centre d'Informació ja cau a 1,5º amb 12 dies sota zero i al Parc Tecnològic la mínima mitjana és gairebé negativa, 0,1º i 20 dies de glaçades.

Gràfic amb la evolució de les mínimes als diferents observatoris estudiats tant a Barcelona com al Vallès i la situació atmosfèrica al llarg del mes.


Per fer un repas dels esdeveniments meteorològics des de les pàgines de La Vanguardia, es pot consultar la seva Hemeroteca.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya. Anys 1661-1700.

La darrera part del segle XVII vindrà marcada per la capitulació de Barcelona i les demés viles catalanes amb la posterior mutilació del territori català. Aquest període històric quedaria emmarcat entre les dues grans guerres que han definit la història moderna de Catalunya, la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió.

Dècada 1661-1670.

En aquesta dècada els hiverns són freds però destaquen per ser molt eixuts, amb moltes glaçades per irradiació que afecten més del Prelitoral cap a l'interior que no pas a Barcelona. Alguns hiverns són molt freds com els de 1663 i 1668. Els estius són temperats, sense noticies de grans calorades, sí, en canvi, sabem que les sequeres van ser presents, alguna com la de 1661 va ser catastròfica. Aquestes sequeres, malgrat tot, quedaven aturades en més d'un cas per pluges torrencials que provocaven riades.

1661:
A la tardor, concretament al Novembre, van tenir lloc diverses avingudes del Llobregat que van danyar els terraplens de protecció causant inundacions locals al delta.

1663:
El 13 de Novembre va haver una avinguda del Llobregat que va destruir parcialment els terraplens de protecció del delta.

1665:
Gran nevada el 18 de Gener que provoca la suspensió de la processó de la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de Gener. El Manual de Novells Ardits, vol. XVII, p. 349. ens ho narra així: "Dimars a .xx. de dit, dia del glorios sant Sebastia, patro y advocat de la present ciutat. En aquest dia se acostuma quiscun any de fer una solemne professo, la qual va a la capella de dit glorios sant, a las voltas del Encant, que es de la ciutat y lo present dia nos pogue fer, perso que los dies atras Nostre Senyor era estat servit donarnos una gran copia de neu la qual havia fet moltissims fanchs, y per dit effecte se dilata dita professo per altre dia".

1666:
La tardor d'aquest any hi ha una crescuda del Llobregat.

Paisatge d'hivern de Jacob Van Ruysdael pintat el 1670.

Dècada 1671-1680:

Els hiverns van ser similars a la dècada anterior, potser amb menys fred d'origen continental. Dels estius no tenim referències d'anomalies importants ni tampoc és un període amb moltes rogatives "pro pluvia" i fins i tot, les sequeres són de caràcter local. Les inundacions tampoc augmenten tot i que algunes pluges persistents, com a la tardor de 1677, obliguen a fer cerimònies "pro serenitate" pel be del camp.

1672:
Després d'un hivern molt plujós i amb la por de que la pluja malmetés els conreus i afavorís la aparició de plagues, el 16 de Febrer hi han rogatives "pro serenitate" a Barcelona. El 23 d'Abril es fa una cerimònia per donar gracies "a Nostre Senyor de la serenitat nos havia donat ab lo temps de pochs dias en ensà, per quant havia serca de sinch mesos que casi sempre plovia o estava núvol, cosa imemorable per los homens de present vivents".

1673:
Al Novembre el riu Llobregat pateix inundacions.

1676:
Noves inundacions a la conca del Llobregat durant el mes de Setembre d'aquest any.

1678:
El 23 de Setembre comença un episodi de pluges torrencials continuades que produeixen inundacions i riades en un principi a Girona on el 24 de Setembre el gruix de l'aigua al riu Onyar arriba a nivells mai més mesurats però que, desplaçant-se cap al sud, el temporal abasta les comarques de Barcelona. Segons el Manual de Novells Ardits les conseqüències són greus: "Dimars a 27 de dit. Dit dia. En aquest dia se fa notà com per la continuació de las grandíssimas pluias tant grans i tant continuas se són suscitades en estos dias passats, per ésser stades tant grans, lo riu de Llobregat, cerca de esta ciutat, ha romput lo pont de fusta que Francesch Argemir tenia fet devant lo lloch de Papiol, pont que era molt fort y de estimació, sens haver-hi deixat fusta alguna en dit pont, assegurant algunas personas que algunas fustas que eran de dit pont las havian vistas devant la ciutat de Tarragona y riu de Tortosa, que la impetut del mar las havia tirades y lo dit riu per venir tant caudalós se escampà de tal manera que arribà al Ospitalet y Castell de Nostra Senyora del Port, cosa que may se era vista, y axí mateix ha fet lo riu de Besòs del altre part de esta Ciutat que se és ascampat fins al molí de la Verneda ahont espallà lo dit molí, y axí mateix se comptan moltas cosas succehidas en aquest Principat y altres parts que serian molt llargas de haver-las descriurer..." Llibre El temps a Catalunya dia a dia. Pàg. 306.

1679:
El 15 de Març trobem al Manual de Novells Ardits, vol. XIX, p. 407. aquesta referència: "a la matinada se comensà a plourer grandissima neu ab gran eccés y durà tot lo dia". El dia 16 de Març tot segueix igual, p. 407. "En aquest dia se continuà dita neu ab gran número".

Dècada 1681-1690:

Aquesta dècada van augmentar els hiverns freds o molt freds, com el de 1680-81 amb grans nevades a Catalunya o els de 1682-83 i 1683-84. Tot i que no tenim noticies de grans calorades si que sabem de diverses plagues de llagosta els anys 1685, 1687 i 1688 i també de nombroses sequeres que alternaven amb grans aiguats.

1681:
Durant el mes de Octubre hi han pluges importants a tot Catalunya i hi ha constància de riades a diferents conques de rius arreu del país.

1682:
El dia de Sant Joan, 24 de Juny, una riuada al Llobregat s'emporta la barca de passatge que hi havia al Prat.

1684:
El 9 de Novembre un temporal de vent a la marina de Barcelona: "... se moguè una gran borrasca de vent de mitiorn en lo mar y entre nou y deu oras de la nit se enfonsà una galera y se negaren tots los que estaven dins."

1685:
El 6 de Desembre un nou temporal de mar provoca danys a la façana litoral de la ciutat i destrueix una barca valenciana que és llençada contra la muralla de mar, on avui és el Moll de la Fusta, i els seus 10 tripulants són salvats llençant-lis escales de ma des de la muralla.

1686:
Cau una nevada a Barcelona el 30 d’Octubre, tot i que segons algunes fonts va ser una intensa calamarsada, seguida d’intenses pluges que van produir inundacions a la capital catalana. Aquesta seria la nevada més avançada que mai s’ha enregistrat.

El pla de Barcelona a mitjans del segle XVII, durant el setge de la ciutat, on apart de l'àrea amurallada de Barcelona només era poblat pels petits pobles de Gràcia, Sant Martí de Provençals, etc.

Dècada 1691-1700:

Segons diversos autors estaríem parlant de que la darrera dècada del segle XVII va ser la més freda de tota la Petita Edat de Gel i, per tant, la més freda d'aleshores ençà amb hiverns extremadament freds, majoritàriament d'origen siberià, tant que tenim informacions de que a Mallorca: "... del 3 al 7 de Enero de 1697 hubo una gran nevada general que obligó a descargar la nieve de los tejados. Se vieron flotar en el mar enormes témpanos de hielo." (Font Tullot). No tenim noticies de grans calorades ni sequeres però de ben segur hi van haver, igual que les típiques riades mediterrànies.

1691:
El 27 de Desembre es celebren a Barcelona cerimònies "pro serenitate" a causa de les precipitacions continuades.

1692:
Noves rogatives "pro serenitate" el dia 13 de Gener, suposadament perquè malgrat les que van tenir lloc dues setmanes abans, les precipitacions, no sabem si pluges o nevades, no van deixar de caure.

1693:
Riada al delta del riu Llobregat.

1694:
El hivern de 1693-94 podria haver estat un dels més freds de tot el mil·lenni que hem acabat fa poc però no ho podem quantificar, malgrat això trobem indicis que ens fan pensar en un hivern extremat.

L'ambient molt fred ja vindria del Desembre de 1693 i es va aguditzar al canviar l'any. El matí del 11 de Gener va aparèixer completament glaçat l'Ebre a Tortosa en la que, de moment, és la major glaçada documentada. Segons explica José Manuel Puente: "Parece que se trató de la mayor de todas las heladas documentadas hasta entonces, el espesor del hielo en Tortosa alcanzó los tres metros (Bayerri Bertomeu, 1933) y según otros cronistas el espesor habría sido de 17 palmos de hielo en el puente de barcos, encrespado y blanco como si hubiese nevado (O’Callaghan, 1867) y esta situación se mantuvo al menos durante tres días seguidos y durante los quince días siguientes estuvieron bajando témpanos de hielo por el cauce del río." Cal suposar que a Barcelona també es va viure un hivern extraordinàriament fred però sec, ja que no hi han grans noticies de nevades llevat de la que va caure al final de la estació.

Gran nevada el 15 de Març a Barcelona que va provocar molts problemes i que el Manual de Novells Ardits, vol. XXI, p. 134. ens dona referència el dia 26 de Març per un aplaçament d’un acte religiós: "Divendres, a xxvi de dit. En aquest dia entre les vuyt y les nou del matí partiren de la present casa de la Ciutat los excelentíssims senyors concellers, tots sis, consularment vestits, a los verguers y massas altas, y anaren a la Catredal (sic) de la present Ciutat per la professó que lo molt il.ustre Capítol de dita Catedral havia resolt fer lo die present per anar al sanctuari de Sancta Madrona, en lloch de la que als 15 del corrent se havia de fer, que per rahó de la neu y pluja que y hagué no's pogué fer".

Uns dies després de la nevada, el 19 de Març, es van produir les pluges a les que fa referència el text anterior provocant una avinguda en el Llobregat va inundar el Delta oriental, que no comptava amb terraplens de protecció. Es van inundar les marines de Cornellà i Hospitalet i algunes cases van quedar afectades.

A la tardor, pluges torrencials faran desbordar el Llobregat.

1695:
El 4 de Gener una forta crescuda del Besòs provocada per un episodi d'aiguats torrencials causa el desbordament del Rec Comtal, canal hidràulic que porta aigua als molins i factories de la ciutat i el pla, que en trobar a la muralla de mar un túnel de desaigüe massa estret fa estralls al moll. Segons les Cròniques de la ciutat de Barcelona: "A 4 de Janer 1695, en Concell se tracta de reparar lo moll â causa del Estrago feu lo Rech que passa sota la muralla sota lo pont del Portal de mar..."

1696:
Al hivern hi han inundacions al Llobregat.

El setge de Barcelona de 1697 va representar el final del segle XVII enmig de convulsions polítiques que no tindrien final fins uns anys més tard, el Setembre de 1714


Una font molt útil per a la consulta de grans esdeveniments meteorològics podeu consultar la pàgina de Efemérides del web de la AEMET.

Per desenvolupar aquest tema, igual que la majoria dels d'aquest bloc, les fonts són diverses però voldria fer esment de forma especial als llibres i treballs tant de Mariano Barriendos com de Inocencio Font Tullot. De ben segur que els anomenaré de forma repetida perquè en la investigació del temps i el clima del passat són dues referències imprescindibles.