Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dilluns, 25 d’agost de 2014

1926. L'estiu dels 3 aiguats (1)

Al nostre clima mediterrani l'estiu és l'estació menys plujosa de tot l'any, amb permís de l'hivern segons les comarques. Sol i calor són els ingredients habituals dels dies de Juliol i Agost però no és gens estranya l'aparició de tempestes, sobre tot quan acaba la canícula allà per la meitat d'Agost. Hom diria que de la precipitació caiguda durant els tres mesos de l'estiu un 75% ho ha fet en forma de tempesta. Buscant a la història meteorològica de la nostra ciutat hi trobem un munt d'exemples però ara només parlaré de l'any 1926.

Foto d'una tempesta nocturna a Barcelona. Font: 324.cat

L'estiu de 1926 comença amb una luctuosa noticia. Un personatge històric, com Antoni Gaudí, és víctima de l'atropellament d'un tramvia el dia 7 de Juny i morí 3 dies més tard a l'hospital de la Santa Creu on atenien als malalts que no podien pagar l'assistència mèdica a una clínica privada. L'endemà de la mort La Vanguardia li dedica una plana sencera: "El artista maravilloso del templo de la Sagrada Familia ha dejado de existir. ¿Y cómo? De la manera más vulgar: víctima de un accidente de tranvía. Al recoger su cuerpo magullado de mitad del arroyo, había perdido el conocimiento. Nadie pudo sospechar que el atropellado fuese el arquitecto más grande de nuestros tiempos. ¡Bah! Uno más. Pasaron varios automóviles y sus conductores, egoístas o inconscientes, no se dignaron prestar auxilio misericordioso a aquel anciano que en medio de un grupo de curiosos transeúntes exhalaba ayes de dolor. No se le había reconocido. Podía morir sin ser identificado. Fue preciso que la caridad oficial le trasladase en una humilde camilla a la sala de traumáticos del hospital de la Santa Cruz y que transcurriesen algunas horas, hasta que sus amigos, los guardianes de su gran obra, echasen de menos su presencia a la hora habitual de recogerse, para que de averiguación en averiguación diesen con él y restableciesen su personalidad. Después, sus admiradores, la ciudad toda, ha estado pendiente de la curación del herido. Sanará, nos decíamos a todas horas; es preciso que sane. Su vida nos es necesaria, y, además, tiene derecho a ver terminadas las cúpulas de la nueva catedral... Desgraciadamente no ha sido así. Los médicos que le asistían, menos optimistas que nosotros, desde el primer momento vieron que el caso era grave. Don Antonio Gandí tenía fracturadas tres costillas, sufría congestión cerebral, el funcionamiento del corazón era defectuoso, el estómago rechazaba los alimentos... Una tremenda desgracia. Luego, un ataque de uremia. Y al final, la muerte." LVG. 11.06.1926 Pàg. 7

Barcelona és una ciutat en transformació degut a la propera Exposició Universal de 1929 i amb obres que deixaran carrers i places amb un aspecte molt reconeixedor pels barcelonins del segle XXI. La plaça d'Espanya i Montjuïc van fer el canvi més espectacular però el soterrament de les vies dels Ferrocarrils Catalans sota el carrer Balmes i la remodelació de la plaça Catalunya van fer una ciutat més adaptada a un segle XX més motoritzat.

Vídeo de la part dedicada a Barcelona del documental Gent i paisatge de Catalunya filmat l’any 1926 per Josep Gaspar. El documental mostra indrets de tot Catalunya i els seus paisatges.

Tal com deia en el primer paràgraf, les tempestes d'estiu sempre han estat un fenomen ben normal a Catalunya malgrat saber que més d'una vegada poden provocar danys més o menys quantiosos. El desenvolupament de la meteorologia aquestes darreres dècades ha permès conèixer bastant sobre la formació de les tempestes i, especialment, dels fenòmens severs que poden implicar greus conseqüències materials i, fins i tot, humanes. Per tal de saber una mica més sobre la formació de les tempestes mireu aquest enllaç del Meteocat i si el vostre nivell és més alt en coneixements, segur que gaudireu l'article d'en José Antonio Quirantes publicat a Divulgameteo.

La primavera de l'any 26 va resultar bastant fresca, sobre tot des del 10 d'Abril fins el 20 de Maig on trobem que a 15 de Maig no passen de 8,3ºC a l'observatori Fabra o de 11,9ºC a la Universitat amb pluja persistent. Un dia d'hivern a les portes de l'estiu. Juny, per la seva banda, va portar temperatures del tot normals, més fresques al principi i estiuenques al final, però amb precipitacions escasses fruit de la persistència de falques anticiclòniques de l'Atlàntic i el pas de fronts molt desgastats per zones d'alta pressió atmosfèrica. A principis de Juliol es forma un depressió sobre les Illes Britàniques generant un tàlveg que porta pluges abundants a Catalunya. El dia 7 de Juliol Girona registra 39 mm, Barcelona 44 mm i a Tarragona cauen 57 mm, molts d'ells caiguts en poca estona i de forma torrencial. Les destrosses van ser importants a moltes comarques, amb més incidència a les barcelonines i tarragonines. A les comarques de l'Ebre se'n van lliurar, Tortosa rebé només 4 mm: "Noves que ens arriben de diversos indrets de Catalunya donen compte dels estralls produïts pels temporals caiguts a diverses contrades del Principat.
Entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses hi ha caigut una mànega d'aigua, augmentant el caudal del Ter en proporcions extraordinàries que fan témer el seu desbordament. A Girona es prengueren precaucions per a evitar la inundació del barri del Pont Major.
A Tarragona l'aiguat ha estat verament imponent. Els principals carrers aviat quedaren convertits en torrents, i es registrà la inundació de diverses cases i magatzems. El temporal ha estat general a tota la província de Tarragona. A Altafulla s'ha desbordat el riu Gayà.
Entre Tarragona i Barcelona s'han inundat alguns molins, per haver baixat plens barrancs i torrents. La fàbrica de paper La Gelidense tenia ahir quatre metres d'aigua.
El caudal del Llobregat ha augmentat extraordinàriament. El pont en construcció a Martorell ha estat endut per les aigües, que arrossegaren les grues i maquinària. A Igualada s'ha desbordat el Noia. Les aigües porten troncs d'arbre i animals morts. La carretera ha quedat convertida en un llac. Les aigües han destruït les garbes de blat, els fruits i les hortalisses. Algunes fàbriques de curtits han quedat inundades. Moltes clavegueres s'han esbotzat, insuficients per a engolir tota l'aigua que queia. A la Rambla de Sant Isidro, l'aigua, pujant per les voreres, ha entrat dintre les cases. Al carrer de Mossèn Cinto Verdaguer també hi ha hagut inundacions. Les comunicacions quedaren interrompudes una estona per avaries en les línies telegràfiques i telefòniques."
La Publicitat. 08.07.1926 Pàg. 7

Fulla del Boletín del Servicio Meteorológico Español corresponen al 7 de Juliol de 1926. Queda clar on van afectar les tempestes.

El mes de Juliol va seguir amb paràmetres propis de l'estiu, sol i calor, assolint una màxima de 31,5ºC a l'observatori Fabra el dia 19. Només un front acompanyat de vents del nord deixa precipitacions caigudes pausadament, acumulant uns 12 mm a la ciutat entre els dies 27 i 29. Agost també va tenir el seu dia de pluja, el dia 4, en una primera quinzena marcada per l'estabilitat, però just quan aquesta acabava el cel va caure a trossos portant la desgràcia als nostres carrers.

El dia 14 d'Agost ja va començar tèrbol, amb molts núvols que presagiaven un dia mogut però el que va passar a mig matí va sorprendre a tots, fins i tot als meteoròlegs que van emetre una nota posterior: "El Servei meteorològic de Catalunya publica la següent nota: "Tot just rebuts els primers radiogrames meteorològics de l'estació de Kalsborg, les descàrregues atmosfèriques han impedit continuar l'audició dels despatxos internacionals. Finalment la tempesta ha estat causa de seriosa avaria a l'estació receptora d'aquest Servei, la qual ha quedat temporalment inutilitzada. Per igual causa, no s'han rebut tampoc les dades espanyoles que es trameten per telègraf ordinari, ni la majoria dels referents a Catalunya, que arriben per telèfon. És, per consegüent, impossible traçar les cartes del temps. La tempesta que s'ha desencadenat sobre Barcelona, procedent de l'Oest, forma part de l'àrea d'inestabilitat, situada entre els centres de baixa pressió que s'indicaven a la carta del dia 13, i ateny una regió extensa, a les vuit del matí, l'Estació de la Poble, de l'Energia Elèctrica de Catalunya, estava ja en plena tempesta. A l'Observatori del Servei Meteorològic de Catalunya, la intensitat de la pluja registrada pel pluviògraf de Jardi tenia el valor extraordinari de cinc litres d'aigua per metre quadrat i per minut, la qual quantitat excedeix en el doble de les màximes registrades fins ara des que el dit aparell funciona. La quantitat total d'aigua caiguda en poc més d'una hora, ha estat de 78 mil·límetres, equivalents a altres tants litres per metre quadrat, la qual cosa representa la vuitena part de la pluja de tot un any." La Veu de Catalunya. 15.08.1926 Pàg. 3

El diari La Publicitat adjunta una gràfica del pluviògraf de Jardí dins la seva informació meteorològica.

Llegint les cròniques i veient aquest gràfic podem arribar a la conclusió, sense por a errades, que la causa va ser una línia de torbonada especialment intensa durant el seu pas per la ciutat de Barcelona. No obstant, com també és habitual en aquests fenòmens meteorològics violents, l'afectació és molt variable i trobem quantitats molt diferents entre els observatoris. Així, a la Universitat de Barcelona, on llavors estava l'observatori del Servei Meteorològic de Catalunya van mesurar 77 mm, al Tibidabo l'observatori Fabra recollia 38,3 mm i a l'aeròdrom del Prat, encara sense vols regulars, sumaven 40 mm. La majoria d'aquests litres van caure en un període de 45 minuts i amb intensitats que el clavegueram era incapaç d'evacuar.

Una de les cròniques del dia següent fa una descripció molt gràfica de l'arribada de la tempesta: "Ahir va caure sobre la nostra ciutat un violentissim aiguat com feia alguns anys hom no havia vist. Ja des que va començar a fer-se de dia, s'observà que el cel estava molt tapat; unes fortíssimes ratxes de vent semblaren esser el preludi de la tempestat que unes hores més tard havia de descarregar, per be que tampoc ningú no s'esperava que fos tan intensa. Tant es així que foren molts els ciutadans que sortiren de llurs cases sense proveir·s ni del fràgil paraigua. Es cert, però, que aquest tampoc hauria servit de res així que va començar e caure aigua. Cap a les deu el cel anà enfosquint-se més i més i sobretot de la banda de Sant Pere Màrtir, hom veia atançar-se la mànega d'aigua que a la poca estona havia de caure. La negror era tan intensa que molts establiments hagueren d'encendre els llums. L'efecte que a dos quarts d'onze s'albirava des de la Plaça de Catalunya era extraordinari; el vent havia parat i amb prou feines si queien algunes gotes; els núvols eren molt baixos i densissims; poguérem observar que diversos aficionats a la fotografia es dedicaven a treure'n plaques. A tres quarts d'onze va començar el temporal amb un fort ruixat que als pocs moments s'havia convertit en diluvi; l'aigua caigué com una mànega, sobretot en els tres primers quarts. Els tramvies, al cap d'una estona, suspengueren la circulació, i els automòbils i camions que de primer antuvi semblaven no preocupar-los l'aiguat, hagueren de buscar refugi en els llocs més pròxims." La Publicidad. 15.08.1926 Pàg. 4

La revista Mundo Gráfico de Madrid se'n fa ressò de la inundació de la ciutat de Barcelona.

La crònica de La Vanguardia, per la seva banda, ja utilitzava unes paraules més temeroses, d'acord amb la desgràcia que va portar la inundació: "Ayer, por la mañana, a eso de las once, comenzó a descargar sobre Barcelona una horrorosa tormenta de agua, con imponente aparato de relámpagos y truenos de inusitada potencia. Pocas veces se había visto caer en Barcelona tan arrollador torrente de agua. La lluvia, acompañada de fuerte viento, caía en espesísimas cortinas, formando un formidable turbión. Más que lluvia era una imponente catarata lo que parecía precipitarse sobre la ciudad.
A los pocos minutos de estar lloviendo, comenzaron a sentirse en la ciudad sus trágicos efectos. Todos los barrios bajos comenzaban a anegarse y en algunos de ellos el peligro de una inundación de consecuencias funestas, era inminente. En las calles el agua alcanzaba una altura insospechada, y en muchas de ellas, convertidas en verdaderos ríos, se hizo imposible el tránsito. El fragor estrepitoso de los truenos y la lívida e intermitente luz de los relámpagos daba al cuadro que ofrecía a aquellas horas la ciudad un aspecto imponente.
Por fortuna, la torrencial lluvia decreció a eso de las once y media, y aunque continuó lloviendo hasta cerca de la una, no volvió a tener la intensidad del principio."
La Vanguardia. 15.08.1926 Pàg. 11

Quan parla de "trágicos efectos" i "consecuencias funestas" és perquè ja es coneixia la mort de quatre nens i un obrer de la construcció. La ciutat es veu trasbalsada com si d'un tsunami es tractés: "Del Passeig de Gràcia l'aigua arrossegava una sèrie de galledes en les quals les serventes col·loquen les escombraries. Les aigües, entre l'Hotel Colon i el Círcol Eqüestre, adquiriren una altura que arribava a mitja roda dels pocs automòbils que passaven. Davant la Maisón Dorée també es formà una bassa enorme amb les aigües de la Rambla de Catalunya. El Passeig de Colomb era un llac. Les Rondes de Sant Antoni, Sant Pau i Paral·lel, uns torrents, en els quals, de vegades, es veien surar els melons i hortalisses dels llocs a l'aire lliure. Com que al Paral·lel desembocaven les aigües de Montjuich, impetuosament es van veure arrossegades caixes, ampolles, fruites i inclús uns porcs." La Veu de Catalunya. 16.08.1926 Pàg. 4

Molts edificis, públics i privats, van patir ensurts i destrosses: "L'aigua que va caure als terrats de l'Ajuntament, no tenint prou sortida per les canals de desguàs, es precipità per tots els forats, especialment pel de l'ascensor de la casa, on durant una bona estona es pogué presenciar una veritable catarata. L'aigua que per allà queia inundà els passadissos del principal, part del Saló de Cent i el clos de l'ascensor. Aquest, de moment, ha quedat inutilitzat per al servei. Els mossos de Majordomia hagueren de treballar durant més de dues hores per a desallotjar l'aigua de les dependències." La Veu de Catalunya. 16.08.1926 Pàg. 4. També al Govern Militar, la Policia, a Correus o al Mercat de la Barceloneta van viure moments d'angoixa.

Imatges publicades a ABC del lloc on van morir els tres germans.

Però el que va provocar més dolor va ser la mort de cinc persones. Un obrer va morir mentre treballava: "A la muntanya de Montjuich la tempesta sorprengué un obrer que estava treballant en una bastida instal·lada dalt d'un pou. L'obrer volgué suspendre el treball i quan es disposava a fer-ho, l'aigua, que per cert cegava per la copiositat amb què queia, li féu perdre l'equilibri i el féu caure al fons del pou, i va morir. El pou s'emplenà de l'aigua que queia. S'ignora com se diu l'infortunat obrer." La Veu de Catalunya. 16.08.1926 Pàg. 4.

El patiment més gran va estar a les barraques construïdes de forma precària: "Las barracas de las calles de Mallorca, Rocafort y Entenza se anegaron completamente, sufriendo grandes desperfectos. Muchos de los que habitaban en ellas se trasladaron, durante el temporal, a otras barracas vecinas cuya construcción ofrece mayores garantías de solidez y seguridad. En muchas de las barracas inundadas sólo había niños cuyos padres se hallaban trabajando. Las pobres criaturas se vieron en serio trance de perecer." La Vanguardia. 15.08.1926 Pàg. 11

Tot i ser una revista humorística, la caricatura de la portada de l'Esquella de la Torratxa reflexa el dolor que la meteorologia porta a la ciutat.

Però no tots van tenir la sort de sortir sans i estalvis, una família va quedar destrossada per la desgràcia: "En la calle de Marina ocurrió una horrible desgracia, en la que resultaron muertos cuatro niños de corta edad.
En el número 105 de la citada calle existe una manufactura de aceitunas y anchoas, propiedad de don Antonio Vila. Este señor tiene al lado de su fábrica una casa en la que vivían, un empleado de la misma llamado Juan Ramón Ruso Segurana, de treinta y tres años, con su familia, formada por su mujer, María Cernantes Hernández, de veintiocho años; sus suegros, José Cernantes, de sesenta y ocho años, y María Hernández, y sus cinco hijos, llamados Pepito, de cuatro años; Pedro, de tres; María, de cinco; Trinidad, de ocho, y Ginesa, de siete.
Por cerca de la casa, que está en un desnivel de unos cuatro metros de profundidad, pasa la cloaca colectora del Bogatell, que desemboca en el mar, la cual tiene dos metros y medio de anchura y está tapada de mampostería en toda su trayectoria, menos en la parte en que ha ocurrido la catástrofe.
La fuerza de la corriente ha logrado destrozar la bóveda y derribar la pared, desbordándose el agua, que inundó todo el terreno en más de 20 metros a la redonda, alcanzando una altura de cuatro metros.
En la casa mencionada se encontraban los niños y la abuela, por haber salido la madre a la compra y estar el padre trabajando.
La fuerza del agua ha arrastrado la casita con las criaturas. A los gritos de socorro de éstas, han acudido el padre, el abuelo y el dueño de la fábrica con varios obreros. El padre se arrojó al agua, lo mismo que un obrero llamado Alejandro Sebastián, y ayudados por unas cuerdas que les habían lanzado, consiguieron salvar a la abuela y a una de las niñas, llamada Trinidad.
Las cuatro criaturas restantes fueron arrastradas por las aguas y perecieron ahogadas.
La corriente arrastró los cadáveres de las infélices criaturas, a pesar de los esfuerzos que por rescatarlos hicieron el padre de los pobres niños y los obreros que le ayudaron en los trabajos de salvamento de su familia. Los cadáveres desaparecieron entre los escombros que en aquel lugar se acumularon al ser arrastrados por la corriente.
A las cinco de la tarde los bomberos consiguieron encontrar el cadáver de una de las niñas.
Los trabajos continuaron con gran ahinco, hasta que a las ocho fueron descubiertos los otros tres cadáveres.
Estuvieron visitando el lugar del suceso el alcalde accidental señor Ponsá y el concejal jurado del distrito primero señor Gay de Montellá, que acudieron a los pocos minutos de enterarse del hecho, y por la tarde estuvo el gobernador civil.
Al llegar la madre de la plaza y ver que de sus cinco criaturas sólo vivía una, fue presa de un ataque, siendo auxiliada con su marido y padres en la casa de socorro de la calle de San Pedro, donde les asistieron de fuerte excitación nerviosa.
El juzgado de guardia se personó en el lugar del suceso, disponiendo el traslado de las infelices criaturas al depósito judicial."
La Vanguardia. 15.08.1926 Pàg. 11

Desgràcia i dolor provocades per la pluja torrencial en aquest estiu de 1926. Però no van acabar aquí les males noticies per causa meteorològica. Quinze dies més tard la mort tornava a Catalunya degut a nous aiguats en el que quedarà en el record com L’aiguat de Sant Ramon, que veurem en un nou tema.