Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





divendres, 13 de febrer de 2015

Estiu de 1976. Pluja a dojo

Estiu de 1976. És el primer després de la dictadura, la democràcia encara no estava consolidada però era un fet, des de la mort del dictador Franco uns mesos abans, que el franquisme havia quedat enrere... o això semblava perquè molts fantasmes eren presents en la societat espanyola i, sobre tot, la catalana.

L'amnistia dels presos per motius d'ideologia política, quelcom impensable en una democràcia, la recuperació de les llibertats perdudes amb la dictadura i el restabliment dels Estatuts d'Autonomia anul·lats per Franco en arribar al poder eren tres dels objectius principals de la gran quantitat de manifestacions que es vivien en aquells dies. La repressió policial i la brutalitat d'alguns agents encara era pròpia d'un règim dictatorial.


Una demostració de la importància d'aquestes reivindicacions en la gent queda patent en les vegades que les paraules "amnistia", "llibertat" i "autonomia" surten a un diari com La Vanguardia. Entre 1976 i 1977 van ser les paraules de moda per excel·lència:


L'any 1976 les estructures de la dictadura seguien i els polítics continuaven als llocs que ocupaven a la mort del dictador, només el cap de govern, el rei anomenat per Franco, era diferent per causa de força major. No obstant, el principi del canvi cap a una democràcia, en contra del desig de molts dirigents, va queda clar amb la dimissió del president del govern, Carlos Arias Navarro, el dia 1 de Juliol i el nomenament de Adolfo Suarez dos dies més tard com el seu substitut: "...parece claro que el Rey ha escogido en la terna propuesta el nombre y el hombre que ha creído más adecuado a sus propósitos. Un editorial de «The Times» de Londres veía ayer en la marcha del señor Arias un signo de que el Rey había reforzado su posición hasta el punto de confiar en que el Consejo del Reino incluiría en la lista «al menos un nombre» en quien el Rey pudiera confiar para llevar adelante la política de reformas." LVG. 04.07.1976 Pàg. 5

Aquell mateix estiu marcaria la pauta de la transició política espanyola amb l'amnistia per delictes polítics concedida pel rei Joan Carles I el dia 30 de Juliol. La portada de La Vanguardia era prou eloqüent del nou tarannà en el poder:


Però la meteorologia no entén de transcendència política i social, de manera que seguia amb les seves fluctuacions, malgrat aquell estiu tot sembla que estava canviat. Mentre gran part d'Europa Occidental patia una greu sequera, a Barcelona i a moltes comarques de Catalunya començava el que hauria de ser l'estiu més plujós des que hi han registres pluviomètrics en 1787. El món del revés: "Gran Bretaña y Europa se ven afectadas por la mayor sequía que se conoce desde hace muchos años y que está destruyendo cosechas y obligando a los ganaderos a sacrificar sus ganados por falta de pastos.
En Gran Bretaña los últimos 14 meses han registrado las mayores sequías desde hace 249 años, ha dicho el servicio de meteorología. Las nevadas escasas y lluvias poco intensas en los Alpes han contribuido a que el río Po lleve un caudal tan bajo como no se conocía desde 1893, siendo un 25 por ciento inferior al normal. El servcío de meteorología de Alemania Federal ha informado que en junio ha caído solamente el 23 por ciento de lluvia y en Checoslovaquia se ha experimentado un descenso de precipitaciones entre el 5 y el 50 por ciento.
En Francia, donde la sequía ha sido calificada como una de las peores de este siglo, el presidente Valery Giscard D'Estaing ha dicho que es una calamidad nacional y ha ordenado que se facilite ayuda especial a los agricultores. En París, donde se han registrado temperaturas récord por tercer día consecutivo, con mínimas de 23,4 grados, los sacerdotes católicos en todos los servicios religiosos imploran la lluvia y el gran Mufti musulmán de Francia, Abdelhamid Ameur, ha pedido a Alá que llueva."
LVG. 01.07.1976 Pàg. 18

Aspecte del riu Tàmesi a Brentford, un suburbi a l'oest de Londres, aquell estiu del 76.

A Catalunya, la dècada dels anys 70 del segle passat destaca climatològicament per les poques oscil·lacions tèrmiques, no trobem grans calorades ni fredorades importants, però en canvi si que en les precipitacions hi han molts contrastos amb períodes de sequera i d'altres amb quantitats de pluja rècord. Malgrat això, les sequeres que es pateixen en aquesta dècada a casa nostra no seran extremes i, en alguns casos, vindran provocades per un dèficit hídric estacional, especialment a les capçaleres dels rius, com al 1973, que va esperonar la construcció de nous embassaments al territori. La primavera de 1976 va ser prou seca a algunes comarques de l'interior: "Aunque desde otoño venimos sufriendo un año bastante escaso de lluvias, se ha acusado la sequía en las últimas tres semanas, al coincidir con una subida muy importante de la temperatura y la granazón de los cereales, que evidentemente se han visto afectados. La cosecha se presentaba muy buena y ha quedado mermada en algunas zonas de secano..." LVG. 23.06.1976 Pàg. 39

Assumint la irregularitat pròpia del clima mediterrani, l'any 1976 passarem a Barcelona d'una primavera eixuta, amb un dèficit de més del 50% de la precipitació mitjana, a un estiu excepcional. Només com exemple, els mesos de Juliol i Agost sumen la quantitat de 316,8 mm a l'observatori Fabra, convertint-se així en el estiu més plujós en aquest observatori i, per tant a la nostra ciutat, des que hi han dades.

A baix es pot veure la sèrie pluviomètrica dels estius a Barcelona on destaca clarament l'estiu de 1976. La resta de l'estudi, fet per en Marc Prohom i en Mariano Barriendos, es pot consultar en l'article Clima de Barcelona des de 1780 del web del Meteocat.


La causa d'aquesta anomalia l'hem de buscar, sens dubte, en una recurrència de les situacions que provoquen tempestes tant a la costa com a l'interior. Tot i això, cal diferenciar entre el mes de Juliol i Agost.

Juliol enregistra 4 dies de tempesta i cauen 121,2 mm al Tibidabo però són només dos tronades les que deixen la majoria de la precipitació. Després de les pluges provocades per un embossament d'aire fred en alçada del 6 i 7 de Juliol que deixen entre 8 i 15 mm a Barcelona i voltants, són més importants al Camp de Tarragona, entra una bombolla càlida que provocarà els dies més calorosos del mes i dona combustible a la inestabilitat que genera el pas d'un front fred el dia 17 de Juliol que crea una línia de torbonada que descarrega amb molta intensitat: "Una copiosa tormenta de agua, acompañada de gran aparato eléctrico, descargó anoche sobre Barcelona y su comarca. La lluvia se inició a las nueve y media de la tarde y fue particularmente intensa, con fuertes ráfagas de aire, durante más de tres cuartos de hora, produciéndose gran número de inundaciones, tanto en nuestra capital como en muchas de las poblaciones de la provincia." LVG. 18.07.1976 Pàg. 36

Un greu accident, més ben dit, dos accidents, deixen moltes víctimes al Maresme.

Les quantitats que deixa són molt irregulars però algunes, com els 72 mm del Fabra, denoten una torrencialitat impressionant. Al dia següent es repeteixen noves tempestes, més aïllades però també fortes: "En Cataluña, entre la noche del sábado y esta última noche se han ido sucediendo una serie de formaciones de tormentas, descargando algunas de ellas y en determinados sectores cantidades de precipitación muy importantes, incluso superiores a los 100 litros por metro cuadrado. Ayer fueron más irregulares y menos importantes: 33 litros por metro cuadrado en el aeropuerto de Barcelona (en Barcelona capital fueron casi inapreciables); 24 en Ribas de Freser; 6 en Alto Freser y La Molína, y 5 en Sau.
En las tormentas registradas durante la noche del sábado al domingo hay que destacar los 101 litros por metro cuadrado de Fíqols."
LVG. 20.07.1976 Pàg. 9

Ja a meitat de mes, Alberto Linés Escardó destaca a La Vanguardia la excepcionalitat d'aquell Juliol, tradicionalment el mes més sec a la Península, en contrast amb la sequera, especialment forta a la façana atlàntica, viscuda en els períodes més humits de l'any: "Este julio pasará sin duda a la historia como uno de los más tormentosos de este siglo, y también como de los más anormales, ya que, por un lado, están en el ambiente los enormes daños causados por la sequía en tantas regiones del país, y por otro, la abundancia de aguaceros en ciertas zonas del interior está llegando al extremo de que vuelvan a brotar las hierbas, y no es raro el encontrar secanos que han vuelto a reverdecer, hecho verdaderamente insólito en el mes de julio. Contrastes de nuestro difícil clima." LVG. 18.07.1976 Pàg. 12

Noves tempestes segueixen afectant a diferents indrets de la geografia catalana, de forma molt irregular, fins a final de mes. El dia 22, per exemple, cauen 30 mm al Tibidabo, 8,5 mm a l'aeroport i 2 mm a Montjuïc, i el 26 de Juliol, tempesta que afecta de forma greu a la ciutat de Tarragona on es mesuren 70 mm, en canvi a Reus enregistren 7 mm, a l'aeroport de Barcelona tenen 19 mm i al Tibidabo només quatre gotes inapreciables.

Mapa d'isohietes de la nit del 26 al 27 de Juliol publicat a La Vanguardia.

I acaba Juliol amb quantitats que doblaven o triplicaven, fins i tot al Fabra van caure quatre vegades més de la precipitació normal. Arriba l'Agost, mes tradicionalment de vacances, i la gent vol saber que passarà, que hem de dir, avui passa el mateix, i, com llavors no hi havia la facilitat actual per consultar les previsions, llegeixen l'article "Las nubes mandan" que es publica els diumenges a la pàgina de meteorologia de La Vanguardia. Hom diria que va afinar bastant: "Reinan fríos glaciales en amplias zonas del hemisferio austral. Ha nevado en las áreas meridionales de Argentina y ha helado fuertemente en la ciudad de Mar de Plata. Por otra parte, ha habido lluvias de intensidad enorme en Venezuela y Colombia.
El anormal comportamiento de la atmósfera en Europa, traducido en abundancia de tormentas en nuestra península y elevadísimas temperaturas más allá de los Pirineos, son fenómenos concatenados con los fríos australes y las anormalidades pluviométricas tropicales.
Quizá el mayor avance que cabe esperar en la meteorología en los próximos años sea el estudio global de la atmósfera; no en parcelas más o menos amplias, como ahora sino a escala totalmente planetaria. Esta ídea está siendo ya puesta en práctica, pero hay grandes dificultades cuya remoción llevará bastantes años. Problema más difícil es el de relacionar estrechamente otras actividades terrestres del tipo de los terremotos, como el recientísimo de China, con los fenómenos atmosféricos.
Bajarán las temperaturas entrado agosto; por estas fechas culmina en años normales la curva termométrica, que comienza a declinar. Con evidente exageración, dice un refrán que 'primer día de agosto, primer dia de invterno' y 'en agosto, frío en rostro'. No hace falta ser muy optimista para esperar que en el agosto recién estrenado tengamos todavía días muy calurosos. Por otra parte, lo normal ha sido que, a meses de julio muy tormentosos, como ha sido el ya transcurrido, sigan meses de agosto no muy diferentes. Por tanto, pensando únicámente en lo que dicen los datos estadísticos, hay que que el mes de agosto que acaba de entrar, no se diferenciará demasiado del julio que se ha despedido."
LVG. 01.08.1976 Pàg. 34

Mapa d'anomalia tèrmica de l'Agost de 1976 respecte al seu període climàtic de referència. Gran part d'Europa va tenir un mes força fresc.

Agost no va desmerèixer Juliol, ans al contrari, va ser més fred i plujós confirmant el que escrivia Alberto Linés en base al coneixement empíric. A l'observatori Fabra es van enregistrar 12 dies amb tempesta, rècord absolut de la sèrie encara vigent, 4 dies amb precipitació superior als 20 mm i un màxim diari de 56,8 mm el dia 2, la màxima del mes no va passar de 27,5ºC i la mitjana de 21,2ºC està entre les 10 més baixes per un mes d'Agost en 100 anys d'observació. En definitiva, el paradigma de mes canicular que els que no els agrada la calor desitgen.

Ben aviat va presentar les seves maneres i diumenge dia 1 d'Agost, poc després que Niki Lauda patís un greu accident a Nürburgring, un fort aiguat va donar molts maldecaps a alguns barris de Barcelona molestos amb la omissió dels serveis que demanaven a les autoritats municipals, que eren encara del règim anterior, per no solucionar uns problemes endèmics cada vegada que hi havia una forta tempesta estiuenca: "Las inundaciones afectaron, sobre todo, a la parte baja de la ciudad y a barrios alejados, sobre todo Horta, donde el agua llegó a alcanzar una altura de medio metro. El agua ocasíonó numerosos problemas en la Avenida de Borbón y en la calle Cartellá Folch, donde gran número de viviendas y tiendas se convirtieron en un inesperado lodazal: los vecinos se manifestaron con pancartas y gritos contra el Ayuntamiento, dado el poco interés que demuestra por la situación de la mencionada vía. En la Avenida de Borbón, los vecinos levantaron algunas barricadas para impedir el paso de vehículos que provocaban el 'riego' y posterior inundación de sus tiendas. Algunas de estas vallas fueron destruidas por los autobuses del servicio público, que no atendieron el ruego de los afectados por la lluvia de desviar su línea por las calles adyacentes.
En fin, la tormenta, que comenzó sobre las diez y media de la noche y finalizó sobre las cuatro de la madrugada, provocó un impresionante atasco de vehiculos en la plaza de las Glorías y otras entradas a la ciudad, con los consiguientes inconvenientes para todos los afectados."
LVG. 03.08.1976 Pàg. 21


La tempesta, com veiem al mapa, va afectar directament a la Costa Central i comarques veïnes, totalitzant les quantitats més grans a la ciutat: "En Cataluña, se registraron precipitaciones muy irregulares en su reparto, pero algunas de fuerte intensidad, principalmente las que se registraron en el llano da Barcelona. Las cantidades recogidas fueron de: 55 litros por metro cuadrado, en Gavá y Barcelona (Atarazanas); 26 en Badalona; 10 en Sau; 7 en el Pasteral, y 4 en Gerona. En Barcelona capital, las precipitaciones recogidas fueron de: Barcelona Atarazanas, 55 litros por metro cuadrado; Barcelona Montjuich, 37; Barcelona Putxet, 25, y Fabra (Tibidabo), 57." LVG. 03.08.1976 Pàg. 39

I sense encara no haver oblidat el malson viscut menys de 3 dies abans, una nova tempesta i noves inundacions: "Una impresionante tormenta de agua y granizo, acompañada de fuertes ráfagas de viento descargó ayer a partir de las siete de la tarde y durante más de media hora, sobre Barcelona y algunas poblaciones de la comarca. La violencia del temporal, que sorprendió a los barceloneses por la rapidez con que se produjo, fue causa de inundaciones y daños de gravedad en diversos puntos de la ciudad.
La gran cantidad de agua caída en pocos minutos dificulto extraordinariamente la circulación por las calles, anegadas totalmente, por las que los vehículos circularon con el alumbrado encendido y con extrema precaución. Noticias procedentes de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dieron cuenta de haberse registrado abundantes tormentas en el Vallés mientras que en el Bajo Llobregat y Maresme la precipitación fue mucho menos intensa y en algunos casos inapreciable."
LVG. 05.08.1976 Pàg. 18

La Ronda del Mig, anomenada en aquella època Cinturón de Ronda, inundada a l'alçada de la Plaça Cerdà. Tot un clàssic de les tempestes del anys 70 i 80.

Després d'aquestes tempestes una setmaneta d'estiu, la única amb sol i caloreta moderada que van poder gaudir els barcelonins durant aquest Agost, però abans d'acabar la primera quinzena noves tempestes, aquesta no tant forta però que va despertar a més d'un abans d'hora: "Nuevamente Barcelona y su comarca se han vista afectadas por una fuerte tormenta, que descargó a las cinco de la mañana de ayer, con una duración aproximada de media hora. La precipitación estuvo acompañada de gran aparato eléctrico y fuerte viento que, á ráfagas, llegó a alcanzar los cien kilómetros por hora. La intensidad de la precipitación fue muy variable y, según información del Servicio Meteorológico Nacional, la medicíón de agua fue, en el Centro de Atarazanas, de 12’4 litros por metro cuadrado, y en el del Putxet, de 15 litros. Noticias de poblaciones del cinturón y comarca barcelonesa dan cuenta de que la lluvia fue asimismo abundante, en especial en el Vallés, Bajo Llobregat y Maresme." LVG. 13.08.1976 Pàg. 19. Afegir 39 mm a Badalona i 28 mm al Tibidabo. I seguim sumant litres...

A partir d'aquí, l'estiu pròpiament dit va acabar. Jo encara recordo, essent un noi de 14 anys, que passava les vacances a un apartament dels meus pares a Castelldefels i com l'aigua de la piscina era especialment freda, la majoria de dies no venia de gust banyar-se, malgrat era un petit plaer ficar-se a l'aigua plovent. Anar en bicicleta era tornar a casa ben brut doncs els camins eren de terra i els tolls i el fang no els podies evitar. Recordo aquell estiu d'adolescència amb molt d'afecte, per moltes coses però també perquè penso que aquell 1976 va néixer la meva afició a la meteorologia.

Com dic, la segona quinzena d'Agost va ser una successió de dies plujosos, ennuvolats i frescos, el mapa d'isohietes de La Vanguardia va començar a ser utilitzat cada dia, quan no queien 30 mm a les comarques del sud, queien 50 a les del centre o el dia següent 25 mm més uniformement repartit pel territori català. Si no eren ruixats amb ventades fortes, queia calamarsa o pedra, de manera que els llamps i els trons van ser la llum i la música que ens va acompanyar fins el Setembre. No faltava res.... o si?: "Fuertes tormentas descargaron en numerosos puntos de la región. Como curiosidad diremos que a unos 15 o 20 Km. al este de Barcelona, sobre el mar, se formó una tromba o manga marina, de unos 15 a 20 minutos de duración." LVG. 29.08.1976 Pàg. 10

El Gamper d'aquell any, que el Barça va guanyar a l'Eintracht de Frankfurt per 2 a 0, va obligar a la culerada a anar ben tapats al camp: "La lluvia caída sobre Barcelona una hora antes del encuentro final del trofeo Gamper estuvo a punto de suspender por primera vez en su historia, ésta la final del torneo barcelonista. Gracias al formidable drenaje del campo, la lluvia que no había formado charcos fue absorbida casi milagrosamente, y el partido pudo celebrarse, aunque el terreno del césped, por supuesto, no fue lo más adecuado para un partido de fútbol." El País. 26.08.1976. Però veure jugar en Cruyff, Neeskens i companyia, be s'ho valia.

Agost acaba amb rècords de pluges i tempestes a Barcelona i voltants: 195,6 mm a l'observatori Fabra, 162,0 mm a l'aeroport i 153,6 a les Drassanes són alguns dels exemples de la manta d'aigua que van haver de patir, o gaudir, els barcelonins i molts catalans.

Tanta pluja, tanta inestabilitat va xafar literalment les vacances de molts catalans que, be a segones residències, be a hotels o càmpings, volien gaudir de sol i platja i poder passejar. Aquest estiu insòlitament plujós va encendre els ànims de més d'un que, com no pot disparar contra els núvols, al tornar de vacances descarrega la seva ira contra els que porten les previsions a l'abast de la gent: "Por lo que puedo observar los meteorólogos españoles todavía usan «la cola del burro» o bien trampean la situación con pronósticos como: Tiempo variable con claros y tormentas, o bien: Chubascos tormentosos dispersos alternando con claros.
Con fecha de hoy, leo en su periódico que el pronóstico índica que se abrirán grandes claros en el cielo, pero surgiendo al atardecer nuevas tormentas. Son ahora las 10 de la mañana, los claros brillan por su ausencia y las lluvias han empezado con adelanto. Por favor, señor, un poco de formalidad si ni tan sólo se puede predecir el tiempo a 24 horas vista más vale seguir consultando «el calendari del pagès»."
LVG. 31.08.1976 Pàg. 20

Tant s'hi val, ara com fa 40 anys, i també fa 140 i més anys, es segueix maleint al transmissor de la informació del temps quan la realitat meteorològica trenca les nostres expectatives i les nostres planificacions. Com a la pel·lícula "El home del temps" d'en Nicolas Cage, més d'un hagués desitjat llençar-li el gelat per sobre a l'home del temps de casa nostra.

dilluns, 15 de setembre de 2014

1926. L'aiguat de Sant Ramon (i 2)

La història meteorològica està farcida d'episodis destacats i alguns d'ells, per la significació dels esdeveniments, podríem dir que són com una "marca registrada", és a dir, només esmentar el nom ja sabem quan, com i quines conseqüències es van viure. El Nadal del 62, l'Any sense estiu o els aiguats del Vallès són algunes d'aquestes situacions meteorològiques amb copyright. Més habitual, però, es trobar, sobre tot en el cas de grans aiguats, l'esment del sant del dia; aquest és el cas de l'any 1926.

Com hem vist en un altre tema d'aquest bloc, aquell estiu va venir marcat per molts dies de estabilitat, amb la calor i xafogor típics, interromputs per tres aiguats memorables, deixant el més devastador per les darreries de l'estiu i que acabarà passant a la història com l'Aiguat de Sant Ramon.

Malgrat el dolor causat per tantes víctimes, calia posar una nota d'humor que dibuixés un lleu somriure en el dol que vivia la societat catalana. La revista satírica setmanal de l'Esquella de la Torratxa hi posava el seu granet de sorra.

Després de l'aiguat del 14 d'Agost el temps torna a ser el que entenem com propí de l'estiu, màximes entre 28 i 31 graus i mínimes superiors als 21 o 22 graus amb humitats elevades, és a dir, calor, dies de suor i de mal dormir, en definitiva, el més normal a l'estiu barceloní. Malgrat la tranquil·litat atmosfèrica, aquestes condicions són potencialment perilloses quan l'aire fred treu el nas a les capes altes de la troposfera i permet el creixement de grans cumulonimbus que descarreguen patacs d'aigua en poca estona.

La crònica dels aiguats de la tarda del 31 d'Agost fins la matinada de l'1 de Setembre ens parla de grans nuclis tempestuosos i, potser, el pas d'alguna línia de torbonada però, malgrat ser un fenomen viscut un munt de vegades, es pot percebre en les paraules del periodista que els danys poden ser importants: "El formidable temporal de lluvias qué con diversas alternativas de furia huracanada y de relativa calma, descargó ayer, a intervalos, sobre esta ciudad, produjo grandes daños y dolorosas desgracias.
Aun no se han borrado de la memoria de los barceloneses la sensación trágica de la horrible tormenta del día 14 y nuevamente sentimos la sacudida trágica de nuevas desgracias y nuevos grandes daños determinados por la misma causa.
Desde las tres de la tarde en que cayó el primer aluvión torrencial, puede decirse la lluvia, aunque con diversas alternativas de borrasca y de pasajero despejo, no cesó de azotar la ciudad. En algunas ocasiones la lluvia cayó formando espesísimas cortinas y anegó las calles, que se vieron convertidas en verdaderos torrentes.
En varios sectores de la ciudad se careció de luz eléctrica por la noche y muchos barrios se inundaron.
En los distritos de Atarazanas, San Andrés, alrededores de la cárcel Modelo, Sans y otros
barrios obreros, las aguas produjeron grandes daños en las viviendas.
En las diversas barriadas de barracas que hay en diversos lugares de Barcelona, los habitantes de estas humildes viviendas corrieron grave riesgo de perecer, teniendo que ser muchos auxiliados por las fuerzas del cuerpo de bomberos que acudieron a prestarles socorro." La Vanguardia. 01.09.1917 Pàg. 17

En efecte, a les redaccions dels diaris comencen a arribar rumors de morts per causa directa de la tempesta, tot i que, la fatalitat i el factor humà hi van jugar un paper fonamental en tots els sinistres.

L'esfondrament de dues cases, a Sant Boi i a Sant Andreu, van ser els primers drames que es van conèixer.

La relació de danys, sobre tot per inundacions d'habitatges, desbordaments de rius i rieres i afectacions a la xarxa de carreteres i ferrocarrils, forma una llarga llista en moltes comarques de Barcelona, Tarragona i Girona. Les pluges, irregulars, són molt importants a gran part dels observatoris del litoral i prelitoral català a més de caure sovint amb intensitats torrencials. Aquesta irregularitat, a Barcelona ciutat caigueren 42 mm per 77 mm el 14 d'Agost, fa pensar a més d'un barceloní com és que hi han hagut tantes desgràcies però és que aquest 31 d'Agost sovintejaren els 100 mm i a les parts altes va ploure molt (Observatori Fabra 113,7 mm), fet que va carregar molt d'aigua les capçaleres de barrancs i rieres: "Aquest estiu ha estat ben funest per a Barcelona i en general per a tot Catalunya. Al cap de ben pocs dies de la mànega que va fer estralls a la nostra ciutat, un altre temporal ens ha dut un dia de dol. El temporal d'abans d'ahir no fou tan gros com el del dia 14 del mateix mes d'agost, però causà moltíssimes més víctimes.
Abans d'ahir plogué tot el dia, estones molt fortament, a tot Catalunya. A la nit es desencadenà un gros huracà. La mar va estar agitadíssima. Al vespre, tots els rius i rieres de Catalunya baixaren ben plens de l'aigua de tot el dia.
On plogué més fou al Pla del Llobregat, al Penedès, al camp de Tarragona i a la comarca de Tortosa. Al pla del Llobregat, especialment, hi hagueren grans inundacions; gairebé tots els pobles de la comarca demanaren auxili als Bombers de Barcelona.
A ciutat, durant la tarda i la nit, plogué amb gran intensitat; alguns moments, la pluja formava una veritable cortina. Sortosament la pluja fou intermitent. A l'interior de la ciutat el temporal no causa perjudicis. A les barriades, però, hi hagueren diverses inundacions, Sant Andreu fou la barriada més perjudicada, puix que les inundacions abundaren més i hi hagué la sensible desgracia que publicàvem en l'edició d'ahir i que ampliem en la d'avui. Sarrià i Sant Gervasi també en sortiren perjudicades.
A les nou del vespre, a causa del temporal, hi hagué avaries en les conduccions elèctriques, i molts llocs quedaren a les fosques.
Cal fer constar que el Cos de Bombers treballà durant la nit del temporal i tot el dia d'ahir amb una activitat i un desinterès que honora altament a tots els seus individus. La guàrdia urbana també mereix lloances.
Ahir, el temps s'anà aclarint per tot. A la tarda, estava ja ben normalitzat."
La Publicitat. 02.09.1926 Pàg. 1

Informació del Servei Meteorològic de Catalunya publicada el 2 de Setembre al diari La Publicitat.

Els fets més luctuosos succeïts al voltant de Barcelona foren l'esfondrament de dues cases, a Sant Boi i Sant Andreu, i l'arrossegament d'un vehicle i els seus ocupants per la força del riu Ripoll.

La casa que s'ensorra a Sant Andreu es trobava en un estat molt precari, en el que seria un fet determinant davant les inclemències meteorològiques, tal com diu la crònica: "Estaven aquestes barraques, a una paret del carrer Nino, tocant al Manicomi de Sant Andreu. La pluja de tot el dia estovà els fonaments de la paret i quan el vent es convertí en huracà a quarts d'una de la nit, la paret no pogué resistir la seva força. Les barraques quedaren aixafades sota la runa." PUB. 02.09.1926 Pàg. 2. La tragèdia va trasbalsar la ciutat quan es va saber que sota la runa perdien la vida 6 persones i un noi de nou anys, Gregorio Gonzalez Ortega, va sobreviure però perd als seus pares i als dos germans petits de cinc i dos anys. A l'altre casa moren un home i el seu nebot.

A Sant Boi es produeix el més "estrany" dels accidents. Al principi de la nit, el riu Llobregat començava a créixer i a les cases de les parts baixes de la població ja entrava l'aigua i la foscor, produïda per una avaria elèctrica, augmentava la sensació d'angoixa. Aquesta angúnia es transformà en por quan els veïns del centre de la vila escolten una gran explosió: "A las diez y cuatro de la noche se escuchó una fuerte detonación que causó alarma en el vecindario, ya de por sí muy angustiado por las lluvias torrenciales que habían afectado al municipio durante todo el día, y que continuaban con la misma intensidad.
Fueron muchos los vecinos que, desafiando la violencia del incesante temporal, se aventuraron en salir a la calle para averiguar la procedencia de aquella estruendosa explosión, percatándose que las casas señaladas con los números 30, 32 y 34 de la calle Nueva de Madoz -- actualmente carrer Nou -- se encontraban medio derruídas y en estado ruinoso. Fuertes y desgarradores gritos de dolor orientaron a las primeras personas que acudieron al lugar hasta el punto de procedencia requiriendo ayuda, puesto que, como hemos explicado anteriormente, la oscuridad era total. Sin embargo, a pesar de estas serias dificultades, lograron sacar de entre los escombros, a Jaume Valls, que había salvado la vida por haberse arrojado desde la parte alta del inmueble al desmoronarse la pared maestra, con la fortuna de quedar bajo una viga que, al formar puente sobre él, le había evitado ser alcanzado por los cascotes, apreciándosele solamente ligeras quemaduras."
Així ho explica Joan Vendrell i Campmany a seu bloc. Abans he dit que era un accident estrany pel fet que el que menys s'espera en un sinistre produït per la pluja torrencial sigui una explosió. La causa ens l'expliquen a La Publicitat: "La botiga era una tenda de queviures del senyor Jaume Valls, i en una dependència de la qual hi havia un dipòsit de carbur. El senyor Valls demanà auxili, i hi varen acudir alguns veïns. Un d'ells porta un llum encès i en acostar-se als bidons es produí una forta explosió, que causà un gran pànic als veïns del poble, que estava a les fosques per interrupció del corrent." PUB. 02.09.1926 Pàg. 2

Estat en que va quedar el vehicle de la família Mas Bagà.

L'altra tragèdia ocorregué per una combinació de imprudència i mala sort i va tenir un gran ressò perquè afecta a un industrial molt conegut a la Barcelona dels anys 20, que tenia diverses empreses en el món de la foneria.

La crònica explica l'accident: "Guiaba el coche el chofer, que también ha perecido ahogado, y del que sólo hemos podido averiguar que se llamaba Juan, y que había realizado ya otras veces el mismo viaje.
La primera etapa del viaje debió ya ser penosa a causa de la lluvia torrencial, que convertía los caminos en verdaderas lagunas. Con las precauciones necesarias llegó el coche, ya de noche, al sitio en que confluyen el río Ripoll y la riera de San Cugat, próximo a la barriada de Masrampinyo, del pueblo de Moncada.
Allí quedó atascado el coche, sin poder avanzar ni retroceder, en tanto que subía el nivel de las aguas y se hacía impetuosa la corriente, creando a los ocupantes del coche una situación angustiosísima.
Los vecinos de aquellos contornos dándose cuenta de ello, acudieron en auxilio de la familia Mas Bagá y desde los sitios más próximos lanzaron cuerdas consiguiendo que una de ellas llegara hasta el coche al que quedó atada. Pero la avenida era tan arrolladura, que arrastró al vehículo, rompiendo la cuerda que lo sujetaba, desapareciendo entonces entre las aguas los nueve ocupantes del automóvil y el individuo que, desde la orilla de la riera sujetaba la cuerda que estaba atada al automóvil." LVG. 02.09.1926 Pàg. 8

Hom pot pensar que la prudència dicta que és millor no creuar una riera que baixa plena mentre cau una pluja molt intensa però aquest tipus d'accidents continuen passant possiblement perquè es sobrevalora la protecció del vehicle i es menysprea la força de les aigües. Entre la gent es va córrer el rumor, que cal emmarcar en una època de lluita de classes molt activa, de que va ser l'industrial qui va obligar el conductor de travessar la riera però com diu Tomàs Grau, nascut aquell estiu del 26 a Sant Cugat, com ho podem saber si tots van morir. En definitiva, 10 morts més, els nou ocupants del cotxe i el veí que els ajudava, que incrementaven el nombre de víctimes del temporal.

A Gavà, un accident molt similar, i també amb un industrial com a protagonista, va acabar be i l'home i un empleat seu van poder sortir sans i estalvis de l'ensurt.


Però l'accident més greu, i on van haver més morts, va ser el descarrilament d'un tren que viatjava entre Barcelona i València, entre les estacions de L'Ampolla i L'Ametlla de Mar degut a corriment de terres a causa de la pluja que va malmetre les vies.

No hi ha millor testimoni que el del maquinista del tren que, tot i la gravetat de l'incident, no va patir seqüeles físiques: "Esta mañana ha llegado a esta ciudad, en el tren de las 9'4S, el maquinista Francisco Fenoyosa, que conducía la máquina del tren siniestrado. Viene profundamente afectado por la catástrofe. Aunque no padece lesión alguna, le aqueja una fuerte excitación nerviosa, que le impondrá, seguramente, unos días de cama.
Interrogado para que explicara como ocurrió la horrorosa desgracia, manifestó que a las doce y veinte minutos de la noche, con seis minutos de retraso tomó el gobierno de la máquina en Tarragona. La noche era oscura, horrible y la tormenta se desencadenaba horrorosa. Como llovía, a torrentes salió con muchas precauciones sin forzar la marcha aun a riesgo de tener más retraso del que ya llevaba.
Por la parte de la línea en que ocurrió la catástrofe —agregó— el itinerario me marca una velocidad media de 45 a 50 kilómetros por hora; pero por el mal tiempo que hacía, hice caso omiso de la necesidad de correr.
Poco a poco íbamos haciendo el viaje y al llegar a] kilómetro 219, entre las estaciones de Ametlla de Mar y Ampolla, oímos, el fogonero y yo, que se desprendía un montón de tierra y piedras por el lado derecho y nos dimos perfecta cuenta de que se obstríua la vía. Yo tiré a fondo el freno automático y la máquina dio un salto después del cual recorrió unos cincuenta metros fuera de la vía hasta que al descarrilar fue a empotrarse en el desmonte del lado izquierdo.
Dos coches de tercera quedaron empotrados uno dentro del otro en forma de petaca; el coche cama descarriló también y las demás unidades se sostuvieron en la vía.
El fogonero saltó por el lado del ténder, lanzado por la violencia del choque, y yo, sin saber de qué manera, me encontré en el suelo.
El momento fue de los que no se olvidan nunca más en la vida. Dos agentes de policía de escolta del tren salieron vía adelante con dirección a Ametlla, desde donde pudieron comunicar con Tortosa. Mientras tanto, el agua seguía cayendo torrencialmente.
Por los gritos de las víctimas nos dábamos cuenta de la magnitud de la catástrofe y calculamos que el número de victimas era muy grande.
Alumbrándonos por la débil luz de un farol recorrimos la línea y no es posible que dé idea del triste cuadro que se ofrecía a mis ojos." LVG. 03.09.1926 Pàg. 6. I continua describint imatges dantesques viscudes durant aquella nit fins que, a les 5 de la matinada, arriba el primer tren des de Tortosa amb auxilis, metges, empleats ferroviaris i autoritats. No cal afegir res més.

El balanç total de víctimes va ser molt elevat. 20 morts i 125 ferits de diversa consideració posaven punt i final a una de les nits més tràgiques del segle XX causades per la pluja torrencial.


"El nombre de morts que hi ha hagut en tot Catalunya, són 44. Veritablement, pocs temporals han causat tants estralls i han sembrat un dol tan gran al nostre país.
A més a més de les grans desgràcies de Ripollet, on el Besòs se n'endugué un automòbil amb nou persones i un salvador; del descarrilament del correu de València, que ha causat 20 morts, 35 ferits i 90 contusos; de l'explosió de Sant Boi de Llobregat, que causà la mort a tres persones; i de la caiguda d'una paret del manicomi de Sant Andreu, aixafant sota sis persones, hi han hagut cinc morts més. A Montcada, un llamp matà un home; entre els pobles de Llissà de Dalt i Llissà de Baix, aparegueren els cadàvers de dos captaires, un home i una dona, negats a la riera de Tenes; a Palafrugell, es negà també un veí; prop de València, l'aiguat va fer esllavissar un munt de sorra i colgà a sota a un treballador. El temporal fou general a tota la Península. A Catalunya, causà grans danys per tot, llevat de l'Alt Empordà i la Cerdanya; totes les collites estan perdudes, han caigut cases i parets, s'han destruït molts camins i carrers, han estat arrossegats ponts i passeres, etc. A distints llocs, hi han ferits.
En alguns punts de Catalunya, dijous tornà a ploure fortament; i en altres, divendres. Les pluges d'aquests dos dies no han estat molt fortes, però també han causat danys.
Les desgràcies foren degudes principalment, a la crescuda dels rius i rieres i a les filtracions de la terra.
Després del temporal del dia 14 d'agost, aquest altre. Estem de desgràcia. El sentiment de tot el poble ha estat immens." L'Esquella de la Torratxa. 10.09.1926 Pàg. 606

L'anàlisi estrictament meteorològic ens porta a parlar d'un fenomen relativament habitual en els mesos finals de l'estiu.

Al sud de la Península Ibèrica es forma una depressió relativa fruit de les altes temperatures de la superfície. Al mateix temps una depressió activa forma un tàlveg al golf de Biscaia que aportarà una injecció d'aire fred en capes mitges i altes. Aquest fred en alçada, en arribar a una Mediterrània sobre escalfada després de tot l'estiu, xoca amb la massa d'aire calent que es desplaça pel sud generant un moviment vertical a l'atmosfera que es posa de manifest amb en l'index CAPE (Energia potencial convectiva disponible) i que no és res més que l'aire fred en alçada cau perquè és més pesat i l'aire càlid de les capes baixes ascendeix troposfera amunt, aportant aquesta energia molt útil pel desenvolupament de grans nuclis de tempesta.

Pàgina del Butlletí del Servei Meteorològic d'Espanya (imatge superior) on analitza la situació atmosfèrica de l'1 de Setembre de 1926. Al mig, la reconstrucció isobàrica que delata la presència d'una depressió relativa al sud de la Península que aporta vents marítims sobre la costa catalana i una lleugera inestabilitat en alçada que va afavorir el creixement de grans núvols convectius. Aquesta inestabilitat queda palesa en el tercer mapa que mostra l'index CAPE (Energia potencial convectiva disponible).

Aquest xoc de masses d'aire, unit al flux de llevant i el poc gradient de pressió que es tradueix en vents horitzontals molt fluixets, tenia tots els ingredients per a pluges i tempestes amb intensitats molt grans i que acumulen quantitats importants. Algunes d'aquestes quantitats, enregistrades de les 7 del matí del 31 d'Agost fins les 7 de l'1 de Setembre, hi donen fe:


De vegades, quan analitzem un episodi meteorològic no ens posem a pensar en l'impacte social que va representar. Aquest estiu de 1926 va ser paradigma de com l'home hi pot fer front als embats del temps. Millorar la tecnologia ha ajudat a minimitzar riscos però el sentit comú encara no ha evolucionat tant com perquè segueixin passant desgràcies en situacions meteorològiques extremes. No es tracta de lamentar-se crèdulament adduint al canvi climàtic fets que han passat sempre i que hem oblidat, es tracta de aprendre dels errors i corregir-los per no ensopegar amb la mateixa pedra una vegada i una altra.

dilluns, 25 d’agost de 2014

1926. L'estiu dels 3 aiguats (1)

Al nostre clima mediterrani l'estiu és l'estació menys plujosa de tot l'any, amb permís de l'hivern segons les comarques. Sol i calor són els ingredients habituals dels dies de Juliol i Agost però no és gens estranya l'aparició de tempestes, sobre tot quan acaba la canícula allà per la meitat d'Agost. Hom diria que de la precipitació caiguda durant els tres mesos de l'estiu un 75% ho ha fet en forma de tempesta. Buscant a la història meteorològica de la nostra ciutat hi trobem un munt d'exemples però ara només parlaré de l'any 1926.

Foto d'una tempesta nocturna a Barcelona. Font: 324.cat

L'estiu de 1926 comença amb una luctuosa noticia. Un personatge històric, com Antoni Gaudí, és víctima de l'atropellament d'un tramvia el dia 7 de Juny i morí 3 dies més tard a l'hospital de la Santa Creu on atenien als malalts que no podien pagar l'assistència mèdica a una clínica privada. L'endemà de la mort La Vanguardia li dedica una plana sencera: "El artista maravilloso del templo de la Sagrada Familia ha dejado de existir. ¿Y cómo? De la manera más vulgar: víctima de un accidente de tranvía. Al recoger su cuerpo magullado de mitad del arroyo, había perdido el conocimiento. Nadie pudo sospechar que el atropellado fuese el arquitecto más grande de nuestros tiempos. ¡Bah! Uno más. Pasaron varios automóviles y sus conductores, egoístas o inconscientes, no se dignaron prestar auxilio misericordioso a aquel anciano que en medio de un grupo de curiosos transeúntes exhalaba ayes de dolor. No se le había reconocido. Podía morir sin ser identificado. Fue preciso que la caridad oficial le trasladase en una humilde camilla a la sala de traumáticos del hospital de la Santa Cruz y que transcurriesen algunas horas, hasta que sus amigos, los guardianes de su gran obra, echasen de menos su presencia a la hora habitual de recogerse, para que de averiguación en averiguación diesen con él y restableciesen su personalidad. Después, sus admiradores, la ciudad toda, ha estado pendiente de la curación del herido. Sanará, nos decíamos a todas horas; es preciso que sane. Su vida nos es necesaria, y, además, tiene derecho a ver terminadas las cúpulas de la nueva catedral... Desgraciadamente no ha sido así. Los médicos que le asistían, menos optimistas que nosotros, desde el primer momento vieron que el caso era grave. Don Antonio Gandí tenía fracturadas tres costillas, sufría congestión cerebral, el funcionamiento del corazón era defectuoso, el estómago rechazaba los alimentos... Una tremenda desgracia. Luego, un ataque de uremia. Y al final, la muerte." LVG. 11.06.1926 Pàg. 7

Barcelona és una ciutat en transformació degut a la propera Exposició Universal de 1929 i amb obres que deixaran carrers i places amb un aspecte molt reconeixedor pels barcelonins del segle XXI. La plaça d'Espanya i Montjuïc van fer el canvi més espectacular però el soterrament de les vies dels Ferrocarrils Catalans sota el carrer Balmes i la remodelació de la plaça Catalunya van fer una ciutat més adaptada a un segle XX més motoritzat.

Vídeo de la part dedicada a Barcelona del documental Gent i paisatge de Catalunya filmat l’any 1926 per Josep Gaspar. El documental mostra indrets de tot Catalunya i els seus paisatges.

Tal com deia en el primer paràgraf, les tempestes d'estiu sempre han estat un fenomen ben normal a Catalunya malgrat saber que més d'una vegada poden provocar danys més o menys quantiosos. El desenvolupament de la meteorologia aquestes darreres dècades ha permès conèixer bastant sobre la formació de les tempestes i, especialment, dels fenòmens severs que poden implicar greus conseqüències materials i, fins i tot, humanes. Per tal de saber una mica més sobre la formació de les tempestes mireu aquest enllaç del Meteocat i si el vostre nivell és més alt en coneixements, segur que gaudireu l'article d'en José Antonio Quirantes publicat a Divulgameteo.

La primavera de l'any 26 va resultar bastant fresca, sobre tot des del 10 d'Abril fins el 20 de Maig on trobem que a 15 de Maig no passen de 8,3ºC a l'observatori Fabra o de 11,9ºC a la Universitat amb pluja persistent. Un dia d'hivern a les portes de l'estiu. Juny, per la seva banda, va portar temperatures del tot normals, més fresques al principi i estiuenques al final, però amb precipitacions escasses fruit de la persistència de falques anticiclòniques de l'Atlàntic i el pas de fronts molt desgastats per zones d'alta pressió atmosfèrica. A principis de Juliol es forma un depressió sobre les Illes Britàniques generant un tàlveg que porta pluges abundants a Catalunya. El dia 7 de Juliol Girona registra 39 mm, Barcelona 44 mm i a Tarragona cauen 57 mm, molts d'ells caiguts en poca estona i de forma torrencial. Les destrosses van ser importants a moltes comarques, amb més incidència a les barcelonines i tarragonines. A les comarques de l'Ebre se'n van lliurar, Tortosa rebé només 4 mm: "Noves que ens arriben de diversos indrets de Catalunya donen compte dels estralls produïts pels temporals caiguts a diverses contrades del Principat.
Entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses hi ha caigut una mànega d'aigua, augmentant el caudal del Ter en proporcions extraordinàries que fan témer el seu desbordament. A Girona es prengueren precaucions per a evitar la inundació del barri del Pont Major.
A Tarragona l'aiguat ha estat verament imponent. Els principals carrers aviat quedaren convertits en torrents, i es registrà la inundació de diverses cases i magatzems. El temporal ha estat general a tota la província de Tarragona. A Altafulla s'ha desbordat el riu Gayà.
Entre Tarragona i Barcelona s'han inundat alguns molins, per haver baixat plens barrancs i torrents. La fàbrica de paper La Gelidense tenia ahir quatre metres d'aigua.
El caudal del Llobregat ha augmentat extraordinàriament. El pont en construcció a Martorell ha estat endut per les aigües, que arrossegaren les grues i maquinària. A Igualada s'ha desbordat el Noia. Les aigües porten troncs d'arbre i animals morts. La carretera ha quedat convertida en un llac. Les aigües han destruït les garbes de blat, els fruits i les hortalisses. Algunes fàbriques de curtits han quedat inundades. Moltes clavegueres s'han esbotzat, insuficients per a engolir tota l'aigua que queia. A la Rambla de Sant Isidro, l'aigua, pujant per les voreres, ha entrat dintre les cases. Al carrer de Mossèn Cinto Verdaguer també hi ha hagut inundacions. Les comunicacions quedaren interrompudes una estona per avaries en les línies telegràfiques i telefòniques."
La Publicitat. 08.07.1926 Pàg. 7

Fulla del Boletín del Servicio Meteorológico Español corresponen al 7 de Juliol de 1926. Queda clar on van afectar les tempestes.

El mes de Juliol va seguir amb paràmetres propis de l'estiu, sol i calor, assolint una màxima de 31,5ºC a l'observatori Fabra el dia 19. Només un front acompanyat de vents del nord deixa precipitacions caigudes pausadament, acumulant uns 12 mm a la ciutat entre els dies 27 i 29. Agost també va tenir el seu dia de pluja, el dia 4, en una primera quinzena marcada per l'estabilitat, però just quan aquesta acabava el cel va caure a trossos portant la desgràcia als nostres carrers.

El dia 14 d'Agost ja va començar tèrbol, amb molts núvols que presagiaven un dia mogut però el que va passar a mig matí va sorprendre a tots, fins i tot als meteoròlegs que van emetre una nota posterior: "El Servei meteorològic de Catalunya publica la següent nota: "Tot just rebuts els primers radiogrames meteorològics de l'estació de Kalsborg, les descàrregues atmosfèriques han impedit continuar l'audició dels despatxos internacionals. Finalment la tempesta ha estat causa de seriosa avaria a l'estació receptora d'aquest Servei, la qual ha quedat temporalment inutilitzada. Per igual causa, no s'han rebut tampoc les dades espanyoles que es trameten per telègraf ordinari, ni la majoria dels referents a Catalunya, que arriben per telèfon. És, per consegüent, impossible traçar les cartes del temps. La tempesta que s'ha desencadenat sobre Barcelona, procedent de l'Oest, forma part de l'àrea d'inestabilitat, situada entre els centres de baixa pressió que s'indicaven a la carta del dia 13, i ateny una regió extensa, a les vuit del matí, l'Estació de la Poble, de l'Energia Elèctrica de Catalunya, estava ja en plena tempesta. A l'Observatori del Servei Meteorològic de Catalunya, la intensitat de la pluja registrada pel pluviògraf de Jardi tenia el valor extraordinari de cinc litres d'aigua per metre quadrat i per minut, la qual quantitat excedeix en el doble de les màximes registrades fins ara des que el dit aparell funciona. La quantitat total d'aigua caiguda en poc més d'una hora, ha estat de 78 mil·límetres, equivalents a altres tants litres per metre quadrat, la qual cosa representa la vuitena part de la pluja de tot un any." La Veu de Catalunya. 15.08.1926 Pàg. 3

El diari La Publicitat adjunta una gràfica del pluviògraf de Jardí dins la seva informació meteorològica.

Llegint les cròniques i veient aquest gràfic podem arribar a la conclusió, sense por a errades, que la causa va ser una línia de torbonada especialment intensa durant el seu pas per la ciutat de Barcelona. No obstant, com també és habitual en aquests fenòmens meteorològics violents, l'afectació és molt variable i trobem quantitats molt diferents entre els observatoris. Així, a la Universitat de Barcelona, on llavors estava l'observatori del Servei Meteorològic de Catalunya van mesurar 77 mm, al Tibidabo l'observatori Fabra recollia 38,3 mm i a l'aeròdrom del Prat, encara sense vols regulars, sumaven 40 mm. La majoria d'aquests litres van caure en un període de 45 minuts i amb intensitats que el clavegueram era incapaç d'evacuar.

Una de les cròniques del dia següent fa una descripció molt gràfica de l'arribada de la tempesta: "Ahir va caure sobre la nostra ciutat un violentissim aiguat com feia alguns anys hom no havia vist. Ja des que va començar a fer-se de dia, s'observà que el cel estava molt tapat; unes fortíssimes ratxes de vent semblaren esser el preludi de la tempestat que unes hores més tard havia de descarregar, per be que tampoc ningú no s'esperava que fos tan intensa. Tant es així que foren molts els ciutadans que sortiren de llurs cases sense proveir·s ni del fràgil paraigua. Es cert, però, que aquest tampoc hauria servit de res així que va començar e caure aigua. Cap a les deu el cel anà enfosquint-se més i més i sobretot de la banda de Sant Pere Màrtir, hom veia atançar-se la mànega d'aigua que a la poca estona havia de caure. La negror era tan intensa que molts establiments hagueren d'encendre els llums. L'efecte que a dos quarts d'onze s'albirava des de la Plaça de Catalunya era extraordinari; el vent havia parat i amb prou feines si queien algunes gotes; els núvols eren molt baixos i densissims; poguérem observar que diversos aficionats a la fotografia es dedicaven a treure'n plaques. A tres quarts d'onze va començar el temporal amb un fort ruixat que als pocs moments s'havia convertit en diluvi; l'aigua caigué com una mànega, sobretot en els tres primers quarts. Els tramvies, al cap d'una estona, suspengueren la circulació, i els automòbils i camions que de primer antuvi semblaven no preocupar-los l'aiguat, hagueren de buscar refugi en els llocs més pròxims." La Publicidad. 15.08.1926 Pàg. 4

La revista Mundo Gráfico de Madrid se'n fa ressò de la inundació de la ciutat de Barcelona.

La crònica de La Vanguardia, per la seva banda, ja utilitzava unes paraules més temeroses, d'acord amb la desgràcia que va portar la inundació: "Ayer, por la mañana, a eso de las once, comenzó a descargar sobre Barcelona una horrorosa tormenta de agua, con imponente aparato de relámpagos y truenos de inusitada potencia. Pocas veces se había visto caer en Barcelona tan arrollador torrente de agua. La lluvia, acompañada de fuerte viento, caía en espesísimas cortinas, formando un formidable turbión. Más que lluvia era una imponente catarata lo que parecía precipitarse sobre la ciudad.
A los pocos minutos de estar lloviendo, comenzaron a sentirse en la ciudad sus trágicos efectos. Todos los barrios bajos comenzaban a anegarse y en algunos de ellos el peligro de una inundación de consecuencias funestas, era inminente. En las calles el agua alcanzaba una altura insospechada, y en muchas de ellas, convertidas en verdaderos ríos, se hizo imposible el tránsito. El fragor estrepitoso de los truenos y la lívida e intermitente luz de los relámpagos daba al cuadro que ofrecía a aquellas horas la ciudad un aspecto imponente.
Por fortuna, la torrencial lluvia decreció a eso de las once y media, y aunque continuó lloviendo hasta cerca de la una, no volvió a tener la intensidad del principio."
La Vanguardia. 15.08.1926 Pàg. 11

Quan parla de "trágicos efectos" i "consecuencias funestas" és perquè ja es coneixia la mort de quatre nens i un obrer de la construcció. La ciutat es veu trasbalsada com si d'un tsunami es tractés: "Del Passeig de Gràcia l'aigua arrossegava una sèrie de galledes en les quals les serventes col·loquen les escombraries. Les aigües, entre l'Hotel Colon i el Círcol Eqüestre, adquiriren una altura que arribava a mitja roda dels pocs automòbils que passaven. Davant la Maisón Dorée també es formà una bassa enorme amb les aigües de la Rambla de Catalunya. El Passeig de Colomb era un llac. Les Rondes de Sant Antoni, Sant Pau i Paral·lel, uns torrents, en els quals, de vegades, es veien surar els melons i hortalisses dels llocs a l'aire lliure. Com que al Paral·lel desembocaven les aigües de Montjuich, impetuosament es van veure arrossegades caixes, ampolles, fruites i inclús uns porcs." La Veu de Catalunya. 16.08.1926 Pàg. 4

Molts edificis, públics i privats, van patir ensurts i destrosses: "L'aigua que va caure als terrats de l'Ajuntament, no tenint prou sortida per les canals de desguàs, es precipità per tots els forats, especialment pel de l'ascensor de la casa, on durant una bona estona es pogué presenciar una veritable catarata. L'aigua que per allà queia inundà els passadissos del principal, part del Saló de Cent i el clos de l'ascensor. Aquest, de moment, ha quedat inutilitzat per al servei. Els mossos de Majordomia hagueren de treballar durant més de dues hores per a desallotjar l'aigua de les dependències." La Veu de Catalunya. 16.08.1926 Pàg. 4. També al Govern Militar, la Policia, a Correus o al Mercat de la Barceloneta van viure moments d'angoixa.

Imatges publicades a ABC del lloc on van morir els tres germans.

Però el que va provocar més dolor va ser la mort de cinc persones. Un obrer va morir mentre treballava: "A la muntanya de Montjuich la tempesta sorprengué un obrer que estava treballant en una bastida instal·lada dalt d'un pou. L'obrer volgué suspendre el treball i quan es disposava a fer-ho, l'aigua, que per cert cegava per la copiositat amb què queia, li féu perdre l'equilibri i el féu caure al fons del pou, i va morir. El pou s'emplenà de l'aigua que queia. S'ignora com se diu l'infortunat obrer." La Veu de Catalunya. 16.08.1926 Pàg. 4.

El patiment més gran va estar a les barraques construïdes de forma precària: "Las barracas de las calles de Mallorca, Rocafort y Entenza se anegaron completamente, sufriendo grandes desperfectos. Muchos de los que habitaban en ellas se trasladaron, durante el temporal, a otras barracas vecinas cuya construcción ofrece mayores garantías de solidez y seguridad. En muchas de las barracas inundadas sólo había niños cuyos padres se hallaban trabajando. Las pobres criaturas se vieron en serio trance de perecer." La Vanguardia. 15.08.1926 Pàg. 11

Tot i ser una revista humorística, la caricatura de la portada de l'Esquella de la Torratxa reflexa el dolor que la meteorologia porta a la ciutat.

Però no tots van tenir la sort de sortir sans i estalvis, una família va quedar destrossada per la desgràcia: "En la calle de Marina ocurrió una horrible desgracia, en la que resultaron muertos cuatro niños de corta edad.
En el número 105 de la citada calle existe una manufactura de aceitunas y anchoas, propiedad de don Antonio Vila. Este señor tiene al lado de su fábrica una casa en la que vivían, un empleado de la misma llamado Juan Ramón Ruso Segurana, de treinta y tres años, con su familia, formada por su mujer, María Cernantes Hernández, de veintiocho años; sus suegros, José Cernantes, de sesenta y ocho años, y María Hernández, y sus cinco hijos, llamados Pepito, de cuatro años; Pedro, de tres; María, de cinco; Trinidad, de ocho, y Ginesa, de siete.
Por cerca de la casa, que está en un desnivel de unos cuatro metros de profundidad, pasa la cloaca colectora del Bogatell, que desemboca en el mar, la cual tiene dos metros y medio de anchura y está tapada de mampostería en toda su trayectoria, menos en la parte en que ha ocurrido la catástrofe.
La fuerza de la corriente ha logrado destrozar la bóveda y derribar la pared, desbordándose el agua, que inundó todo el terreno en más de 20 metros a la redonda, alcanzando una altura de cuatro metros.
En la casa mencionada se encontraban los niños y la abuela, por haber salido la madre a la compra y estar el padre trabajando.
La fuerza del agua ha arrastrado la casita con las criaturas. A los gritos de socorro de éstas, han acudido el padre, el abuelo y el dueño de la fábrica con varios obreros. El padre se arrojó al agua, lo mismo que un obrero llamado Alejandro Sebastián, y ayudados por unas cuerdas que les habían lanzado, consiguieron salvar a la abuela y a una de las niñas, llamada Trinidad.
Las cuatro criaturas restantes fueron arrastradas por las aguas y perecieron ahogadas.
La corriente arrastró los cadáveres de las infélices criaturas, a pesar de los esfuerzos que por rescatarlos hicieron el padre de los pobres niños y los obreros que le ayudaron en los trabajos de salvamento de su familia. Los cadáveres desaparecieron entre los escombros que en aquel lugar se acumularon al ser arrastrados por la corriente.
A las cinco de la tarde los bomberos consiguieron encontrar el cadáver de una de las niñas.
Los trabajos continuaron con gran ahinco, hasta que a las ocho fueron descubiertos los otros tres cadáveres.
Estuvieron visitando el lugar del suceso el alcalde accidental señor Ponsá y el concejal jurado del distrito primero señor Gay de Montellá, que acudieron a los pocos minutos de enterarse del hecho, y por la tarde estuvo el gobernador civil.
Al llegar la madre de la plaza y ver que de sus cinco criaturas sólo vivía una, fue presa de un ataque, siendo auxiliada con su marido y padres en la casa de socorro de la calle de San Pedro, donde les asistieron de fuerte excitación nerviosa.
El juzgado de guardia se personó en el lugar del suceso, disponiendo el traslado de las infelices criaturas al depósito judicial."
La Vanguardia. 15.08.1926 Pàg. 11

Desgràcia i dolor provocades per la pluja torrencial en aquest estiu de 1926. Però no van acabar aquí les males noticies per causa meteorològica. Quinze dies més tard la mort tornava a Catalunya degut a nous aiguats en el que quedarà en el record com L’aiguat de Sant Ramon, que veurem en un nou tema.

divendres, 4 de juliol de 2014

Juliol 1994. Infern

Acabava Juny i les preocupacions de la gent l'any 1994 no eren gaire diferents de les d'aquest any 2014. El Mundial de Futbol dels Estats Units finalitzava la fase prèvia i la selecció espanyola, enquadrada al grup C amb Alemanya, Corea del Sud i Bolívia, havia assolit la classificació però, com gairebé sempre, no convencia a molts malgrat venir de guanyar una medalla d'or olímpica l'any 1992. Santi Nolla explicava el darrer partit amb Bolívia, vital després dels 2 empats que Espanya havia fet en els dos primers partits: "Los hombres de Clemente pasaron con ráfagas de buen fútbol, aisladas acciones de buen gusto y excesivos problemas en el control del partido. (...) España dio la impresión de no saber a qué carta quedarse. Con jugadores como Guardiola, Caminero, Julen Guerrero o Felipe no aprovechó su teórica superioridad técnica y jugó descentrada." Mundo Deportivo. 28.06.1994 Pàg. 2

La imatge més recordada d'aquell Mundial de futbol és la del cop de colze de Tassotti a Luis Enrique.

A nivell polític, s'acostava una votació al Congrés dels Diputats per reformar la llei de l'avortament, una llei que actualment ha quedat retallada: "El Gobierno confía en obtener un amplio apoyo parlamentario para la ley, mientras que el PP y Unió Democrática han avanzado su voto en contra. Los nacionalistas vascos no han decidido qué harán y CiU dejará que cada diputado vote en conciencia." La Vanguardia Ed. General. 29.06.1994 Pàg. 29. Lluny de la política, el que més seduïa a la gent era la proximitat de les vacances d'estiu i les autoritats també estaven a l'aguait: "Tráfico estrena mañana nuevos coches radar camuflados para controlar la velocidad." LVG. 30.06.1994 Pàg. 25. Les rebaixes d'estiu arribaven puntuals el matí del primer de Juliol amb el reclam d'uns preus més atractius dels articles. En definitiva, han passat 20 anys i, malgrat la crisi, sembla que res no ha canviat.

Tot això es vivia en un ambient meteorològic de ple estiu. La segona quinzena de Juny ja destil·lava una calor típica per les dates i, com passa molts anys, la revetlla de Sant Joan es va desenvolupar amb temperatures que convidaven a gaudir de la nit, de la platja i de la festa. Una calor que portava a fer previsions un pel agosarades: "El calor de las dos últimas jornadas es un avance de las temperaturas que tendremos este verano." La Vanguardia Revista. 24.06.1994 Pàg. 16. Si les previsions estacionals actualment són molt poc fiables més encara ho eren fa vint anys però en aquest cas va encertar, malgrat que tampoc és un gran merit dir que a l'estiu faran temperatures estiuenques amb totes les matisacions que es vulguin, però el que no es va preveure va ser la contundència amb que va començar l'estiu.

Reproducció de les bandes del termohigrògraf de la estació meteorològica de Murcia on podem observar que els dies 4, 5 i 6 de Juliol les màximes van superar els 40ºC.

Tot i que en aquesta onada de calor es van batre alguns rècords a Catalunya com els 40,6ºC de Sabadell i alguns registres de la Plana de Lleida van ser superiors a 40ºC, va ser en les regions sud-orientals del llevant espanyol on la calor va ser completament desmesurada, amb registres de rècord absoluts com els 47,2ºC de Múrcia, que a la vegada és també rècord absolut com a capital de província de tota Espanya, o també els 43,3ºC d’Alacant.

Mirant els mapes isobàrics, l'anticicló de les Açores va estar molt present durant el mes de Juny mantenint el termòmetre a ratlla però a final de mes tot indicava que es prenia unes vacances. Una depressió atlàntica pren protagonisme situant-se front a les costes occidentals d'Irlanda. El gir antihorari de la baixa pressió unit al pantà baromètric establert sobre la Península Ibèrica permet que la massa d'aire sahariana creués amb força l'estret de Gibraltar. La calorada va durar des del dia 1 de Juliol fins el dia 7 aproximadament, essent globalment una setmana de caire desèrtic a tota la meitat Est de la Península.

La isoterma de +25 a 850 hPa (uns 1500 metres aprox.), habitualment circumscrita a l'àrea geogràfica del Sàhara, va eixamplar-se de forma important per la Mediterrània occidental engolint tot Catalunya el dia 4 de Juliol, dia de màxima calor.

L'onada de calor no te res d'extraordinari en si mateix. De fet, les causes sinòptiques d’aquesta situació estacionària d’advecció càlida les tenim que buscar en l’establiment d’una situació de bloqueig d’estiu sobre la Mediterrània per la col·locació d’una cresta estable a 500hPa (uns 5000 m. aprox.) que frenà l’avanç del solc fred de les Açores. En trobar-nos geogràficament entre ambdues entitats sinòptiques el flux marcat de Sud i Sud-oest en alçada juntament amb una dèbil component del Sud-est en superfície, conformaven de forma conjunta els patrons del que ha de ser una advecció càlida estacionària a partir de moviments de les línies d’espessor segons la literatura climatològica. En definitiva, ens trobàvem amb una onada de calor sahariana de llibre.

Durant els primers dies de Juliol les temperatures van anar pujant de forma progressiva amb valors màxims propis de onada de calor arribant a l'èxtasi tèrmic el dia 4 de Juliol, on diversos factors es van ajuntar per fer d'aquest dia un dels més càlids de qualsevol estiu, no tant a Barcelona com al seu voltant, especialment a les comarques del Vallès i Baix Llobregat: "Hemos pasado el fin de semana más caluroso de lo que llevamos de verano. Calor agobiante y sofocante o canícula veraniega sirven muy bien para definir el día que nos espera hoy. El termómetro rozará de nuevo los 40°C en el interior y en la costa sobrepasará los 30°C, con calimas." LVR. 4.7.1994 Pàg. 12. Aquell dia la temperatura a 850 hPa era la més alta de tot l'episodi, al voltant de +25, afegit a aquest factor meteorològic els vents en superfície es van aponentar transitòriament, disparant els termòmetres a ran de terra sobre tot al Prelitoral. Les temperatures extremes unides als vents de Ponent molt ressecs van ser determinants perquè el foc estigués present a moltes comarques catalanes i de tot el Llevant de la Península Ibèrica.

Taules amb les màximes i mínimes registrades a l'observatori del carrer Pelai de Barcelona (taula superior) i al barri de Serraparera de Cerdanyola del Vallès (taula inferior).

Després d'un cap de setmana que omplia platges i piscines, dilluns va desfermar les portes de l'infern a Catalunya: "Como una macabra tarta de cumpleaños, con muchas velitas pero sin nada que celebrar, Cataluña empezó a arder. Una cadena de fuegos forestales debidos a la alianza de la naturaleza -las altísimas temperaturas de estos días- con la adversidad -una gravísima explosión pirotécnica en Canyelles- desbordaron a los servicios de extinción. Los Bombers de la Generalitat redoblaron inútilmente sus esfuerzos para controlar un mapa que llegó a tener en algunos momentos hasta 30 puntos rojos, que dejarán tras de sí más de 8.000 hectáreas calcinadas y poblaciones desalojadas." LVG. 5.7.1994 Pàg. 21. Barcelona quedava envoltada de focs i la olor a cremat era patent a moltes comarques catalanes. El dia va sortir assolellat a gran part de Catalunya i el comentari general era Quina calor!! però durant el matí es van anar succeint els focs que van començar a tapar el sol. Si be el matí era sufocant, amb temperatures entre els 38 i 43ºC a l'interior de les comarques barcelonines, només passar la Serralada Litoral era l'entrada a un forn com no es recordava. Els focs incipients i el vent de ponent atiaven les flames en la seva virulència i, de ben segur, que molts observatoris van marcar valors molt alts per el fet d'estar a sotavent dels focs. Per la tarda, però, el cel va quedar tapat pels núvols generats per tots els focs i les temperatures van baixar fins a valors de 28-30 graus que semblaven, en comparació al matí, temperatures fresques.

Des del satèl·lit Meteosat es podia veure durant la tarda del 4 de Juliol els núvols de fum generats pels focs de Catalunya que marquen la presència de vents forts de ponent. A les 18:00 el fum arribava a Sardenya.

És ben conegut que la calor per si mateixa no encén cap foc i que la gran majoria són provocats, intencionadament o per negligència, però quan la irresponsabilitat s'ajunta amb les causes naturals el drama està servit. En un estudi del Meteocat sobre aquella situació expliquen les causes naturals que van portar a preparar la situació ideal pels incendis: "L’hivern i la primavera de 1994 havien estat molt secs a gran part del país. Les precipitacions acumulades es trobaven clarament per sota de la mitjana climàtica, sobretot les corresponents a la primavera (al Berguedà i Bages havia plogut la meitat del que és habitual). Per tant, a principis de l’estiu de 1994 els boscos de Catalunya estaven en una situació d’important estrès hídric. La temperatura tant elevada que es va registrar a l’interior del país a conseqüència de la gran onada de calor, juntament amb la baixa humitat a causa del vent ressec del sud d’intensitat moderada que va bufar aquells dies, van facilitar que es produïssin els devastadors incendis forestals." Font: Meteocat

Gràfic de La Vanguardia amb la situació dels focs afectant a gairebé totes les comarques barcelonines el 4 de Juliol.

El dia 5 de Juliol va començar a afluixar la calor per l'acostament de la depressió atlàntica que avançà cap a l'interior d'Europa i, al seu pas, empenyia la bombolla càlida més al sud, al seu "habitat natural". La suavització tèrmica va arribar uns dies després: "Se puede dar ya por concluida la ola de calor que nos ha afectado durante seis días seguidos. Hoy seguirá haciendo calor, pero será el normal para la época del año." LVR. 7.7.1994 Pàg. 12. Però quasi tot el mes de Juliol la temperatura va estar per damunt del normal, fins al punt de que es va fer bastant freqüent durant aquell juliol superar els registres mitjans mensuals més alts de molts observatoris. A l'observatori Fabra, amb 100 anys d'observacions, aquell mes està en 8é lloc de la llista de juliols càlids però si ens quedem amb la primera quinzena, només es veuria superada per la del Juliol de 1982.

Finalment, el record del mes de Juliol de 1994 perdurarà no tan per la calor com per la enorme quantitat de superfície cremada al conjunt de Catalunya, xifra que en el total de l'any i des de 1986 és la més elevada registrada amb prop de 76.000 ha. cremades i un total de 1216 incendis, gran part dels quals van cremar a causa de les adverses condicions meteorològiques dels primers dies de Juliol.

Imatge de El Periódico on es pot veure la lluita contra el foc i el vent al Garraf.

diumenge, 27 d’abril de 2014

Novembre de 1851.Llums al cel... i a la terra

Des dels ancestres de l'home hi ha hagut el desig de controlar l'entorn i per això era bàsic controlar la llum. La foscor sempre ha estat lloc d'incertesa, per no dir por en si mateixa, degut a la deficient adaptació dels nostres ulls a la falta de lluminositat. A la llunyana prehistòria l'ésser humà no era al cim de la cadena tròfica, per aquest motiu, saber-se observat durant la nit per grans depredadors que veien millor que nosaltres en aquestes condicions va fer que la conquesta de la llum fos un avenç primordial per al desenvolupament de la nostra especie.

Des de sempre hem observat amb admiració els espectacles lluminosos nocturns que el cel ens ha brindat. Fora de l'atmosfera hem vist els estels fugaços, per no parlar de la immensitat de l'esfera celeste amb una infinitat de cossos que generen llum o la reflecteixen, i dins de l'atmosfera les tempestes i les aurores. Amb el temps vàrem aconseguir domesticar el foc, símbol de llum i calor, per usar-lo en benefici nostre.

La conquesta del foc va ser potser l'avenç més important de la Humanitat.

Aquesta introducció ens porta a explicar el que van viure els barcelonins en pocs dies durant aquest mes de Novembre de 1851: tempestes amb granis i tornado inclòs, explosions provocades per meteorits i les primeres proves de llum del far del riu Llobregat. Un bon festival.

Després d'un Octubre amb poques pluges, el mes es va acomiadar amb uns dies ben molls motiu per el qual tothom pensava fer la visita als cementiris, típica de Tots Sants, sota el paraigües però no va ser així: "Despues de tres dias de continuas lluvias no era de esperar que el de ayer presentara un cielo tan despejado, que proporcionó á nuestra elegante sociedad el placer de inaugurar lucidamente los paseos de invierno." Diari de Barcelona. 02.11.1851 Pàg. 6455. A la Barcelona, encara emmurallada, els passeigs més freqüentats a l'hivern eren la muralla de Mar, passeig elevat on avui trobem el Moll de la Fusta, i el passeig de l'Esplanada que estava entre la Ciutadella i el barri de la Ribera on actualment discorren els passeigs de Lluis Companys i de Pau Picasso. Els primers dies de Novembre van ser suaus però refresca una mica al voltant del dia 6 amb màximes lleugerament superiors als 10ºC i mínimes de uns 7ºC.

A mitjans del segle XIX eren tot un enigma per la majoria de la població. Quadre de Frederic Church sobre els meteorits que es van veure als Estats Units l'any 1860.

El dia 5 de Novembre un fenomen crida l’atenció de la gent: "A las cinco menos cuarto de la tarde de ayer llamó la atención de muchas personas un gran meteoro que cruzó la atmósfera dirigiéndose de oriente á occidente, dejando á su paso una larga coluna de humo en forma de culebra." El Ancora. 06.11.1851 Pàg. 4. El meteor és el conegut com a meteorit de Nulles per la població tarragonina on va caure. Al Diari de Barcelona expliquen uns dies després que i on es va veure el fenomen: "Es indudable que casi á la misma hora de la tarde de anteayer, en que se observó un meteoro sobre Barcelona, se dejaron ver fenómenos de igual clase en diferentes puntos de esta provincia, entre ellos el Masnou, Vallirana, Villanueva, Igualada, etc., acompañados de un carácter mas ó menos estraordinario, y algunos de ellos, de detonaciones y pequeños sacudimientos. Parece que en todas partes se vió una ráfaga de fuego que cruzando la atmósfera, que estuvo de todo punto serena y despejada, dejaba despues impresa en la misma una linea azul, ensortijado y que tenia la figura de una culebra." DB. 08.11.1851 Pàg. 6582

És obvi que el coneixement científic ha avançat força però la prudència sempre ha necessitat temps i estudis davant la immediatesa de les fantasies. En aquest estudi sobre meteorits de 1921 de M. Faura i Sans podem veure que els meteorits a Catalunya no són estranys. Els periodistes, però, van tenir que fer articles didàctics per evitar els tremendismes: "A la misma hora en que se observó sobre esta ciudad el meteoro luminoso del cual hablamos en nuestro número de anteayer, se ha dicho que se dejaron ver otros en diferentes puntos de este principado, acompañados de detonaciones (véase en su lugar lo que nos escriben de Agramunt) lo cual ha dado lugar á mil funestos comentarios presagiando guerras desastrosas y otros aciagos indicios. En nuestro concepto no ha habido sino la aparición de un solo fenómeno atmosférico, que han tenido ocasión de observar en diferentes puntos. Algunas personas que se suponen peritas en la materia, dicen que el fenómeno observado no es otra cosa que un aerolito, piedra meteórica caída de la atmósfera, envuelta, como ha acontecido otras veces, en un globo luminoso, el cual desaparece después de haber producido una violenta esplosion.
Los físicos presentan varias teorías para esplicar la formacion de los aerolitos, tales como la de ser cuerpos lanzados por los volcanes; y que esas piedras existen formadas en la atmósfera, donde se mueven con gran velocidad en virtud de las acciones planetarias, cayendo á la tierra en el momento en que dichas acciones predominan sobre ellas. Pero, estas teorías no son mas que hipótesis, y es preciso confesar, segun opinion de los físicos mas acreditados, que el origen de los aerólilos es un misterio que hasta ahora la ciencia no ha podido desvelar."
El Ancora. 09.11.1851 Pàg. 638


A Rússia van viure un fet similar el 15 de Febrer de 2013.

Uns 160 anys més tard podem afirmar que l'esdeveniment va ser causat per algun fragment sòlid, provinent d'algun asteroide o meteoroide, que al entrar en l'atmosfera de la Terra provoca un estel de llum més o menys visible per fregament. Si el fragment és prou gran pot impactar en la superfície o explotar abans de tocar terra. En tot cas, l'espectacularitat és innegable.

El temps, aliè a l'activitat espacial, segueix la seva dinàmica i la d'aquest Novembre va ser d'allò més activa. Un parell de dies després del meteorit cau una bona granissada a Barcelona que va fer pensar a més d'un en associacions d'idees sense gaire sentit com seria granissada + meteorit = hivern rigorós. Be, els homes de totes les èpoques han volgut trobar indicis a la natura per endevinar el futur, forma part de la curiositat humana: "En la noche del viernes al sábado (del 7 al 8), y de doce á dos de la misma, descargó sobre esta capital un furioso aguacero acompañado de un copioso granizo, del cual quedaron sembrados los campos y azoteas, no acabando de liquidarse hasta altas horas del dia. Aunque el pedrisco fué estraordinario, bien fuese porque las piedras no tenian grande peso ó porque el viento no lo impulsaba contra los cristales de las habitaciones, no tenemos noticia de que ocasionase averia en los mismos, pero sí causaron grave daño en las plantas y flores de los huertos y jardines. La furia de la tempestad solo se hizo sentir en Barcelona y en sus inmediaciones, como por ejemplo hasta Sans, y por la parte de Gracia hasta los jardines del Tívoli. Anteayer á primeras horas de la noche relampagueaba con notable frecuencia, y el cielo cubierto de una capa parduzca daba indicios de una pròxima variacion atmosférica. Este aguacero, y los metéoros que se observaron en la tarde del miercoles, indican en concepto de muchas personas, que vamos á pasar un invierno rigurosísimo." DB. 09.11.1851 Pàg. 6606

En totes les èpoques ha hagut gent que han utilitzat qualsevol motiu per anunciar extremismes meteorològics.

I, com passa actualment amb el canvi climàtic, ja que l'aposta ha estat per un hivern fred s'utilitza un fet del tot natural per apuntalar la posició per la que el diari en qüestió ha pres partit: "Como seguro presagio que se nos prepara un invierno riguroso, podemos citar la aparicion en nuestro continente de varias aves del norte, que organizadas en bandadas bastante numerosas vienen á procurarse en las montañas del mediodia de España la salvacion de su existencia que no pueden conservar sobre el helado suelo de su pais natal." DB. 11.11.1851 Pàg. 6646

Però problemes més quotidians derivats de la pluja preocupaven més als barcelonins que anaven al Liceu sense vehicle: "Cualquiera persona que en estas últimas noches de lluvia haya observado el desórden y confusion que reinaba en los coches colocados á las puertas de los teatros, habrá podido convencerse de que los dependientes de la autoridad no vigilaban el cumplimiento de los bandos del buen gobierno. Ocasion ha habido en que la gente de pié ha tenido que permanecer detenida debajo del pórtico del Liceo por no poder atravesar por ninguno de los tres arcos del mismo." DB. 13.11.1851 Pàg. 6695

Publicitat d'una fàbrica de paraigües inserida al diari El Ancora la tardor del 1851.

La inestabilitat en el temps semblava disposada a no marxar i noves tempestes visiten la capital catalana però la del 13 de Novembre va ser singular per la seva violència. Després d'una nit de pluja es forma durant el matí un nucli tempestuós, probablement associat a una super-cèl·lula, que genera ràfegues de vent molt fortes i, com veurem tot seguit, un tornado sobre la mateixa ciutat de Barcelona que va provocar més d'un ensurt als vianants, als comerços i a les cases per allà on va passar: "Durante la noche de anteayer y ayer, la mayor parte del dia, descargó sobre esta capital una fuerte borrasca de agua y granizo, acompañada de vez en cuando de relámpagos y truenos, cual si estuviésemos en lo fuerte del verano, y de algunas ráfagas de viento. Desde las diez de la mañana hasta las dos de la tarde el aguacero fué muy considerable, de manera que los habitantes de las tiendas y almacenes de las calles inmediatas á la de la Bora del Rech, empezaron á desocuparlos mas que de prisa, temiendo los estragos de una inundacion. A las doce y minutos un golpe de viento, que en algunos presentó todo el carácter de un huracan, y que en concepto de algunos era procedente de una manga, arreció de una manera espantosa acompañada de un ruido que parecia al de un terremoto. La plaza de Palacio y la de la Constitucion fueron los dos sitios, que segun ha llegado á nuestra noticia, fueron teatro de alarmantes escenas. Los paraguas, sombreros y otros objetos de las tiendas y aparadores eran arrebatados por el aire á considerables distancias. Se rompieron infinidad de cristales y en el último punto las puertas del Palacio de la Diputacion se cerraron de golpe. El toldo de la mujer que vende agua y azucarillos, lo propio que los postes en que estaban fijados los carteles de una libreria, fueron arrojados al suelo. Un hombre y un niño fueron arrojados contra la pared, y sufrieron algunas contusiones.
Una de las tiendas que mas sufrieron fue la de géneros estableciada á la entrada de la calle de la Libreteria. Los aparadores cayeron hechos trizas, y la multitud de pañuelos y otros objetos fueron arrebatados por el aire. La mayor parte de dichas prendas recogidas por varias personas, fueron devueltas acto contínuo á su legítimo dueño. A un caballero le pasó un lance bastante original. Hallándose en el centro de la plaza el sombrero se le echó á volar hasta la altura de un segundo piso, y fué á parar á la mitad de la espresada calle. Un honrado artesano se lo entregó, y como habia encontrado un tapabocas y un pañuelo procedentes de la espresada tienda creyó que ambas cosas se habian caido de dentro el sombrero, y las metió dentro. El caballero al llegar á su casa se apercibió de que el sombrero contenia dos objetos, que no le pertenecian, y se apresuró á devolverlos. En la plaza de Palacio algunas personas tuvieron que arrojarse al suelo para poder librarse de ser derribadas por el torbellino.
Afortunadamente á la hora en que escribimos estas líneas no sabemos que aconteciese ninguna desgracia personal. En el puerto no hubo alteracion sensible. Se nos ha dicho que el Llobregat esperimentó una caudalosa avenida. Los árboles de los paseos no sufrieron daño notable. Se aseguraba que en dos ó tres casas de esta ciudad, habian ocurrido desplomes parciales de algunos trozos de pared. Momentos hubo en que era del todo punto imposible el poder transitar por las calles. En la Bolsa, tan solo se reunieron un cortísimo número de personas y por lo tanto solo se habló del temporal, sin que se hiciese operacion alguna."
DB. 14.11.1851 Pàg. 6714-15

Però enmig de la situació de convulsió atmosfèrica, i sempre en el convenciment de que no hi ha hagut victimes, és divertit recordar alguna mala estona viscuda per algú a qui, de ben segur, no li va gens ni mica de gràcia: "Ayer mañana, desde la primera hora descargó sobre esta capital y sus inmediaciones un temporal de agua, viento y piedra, cual de mucho tiempo no se habia dejado sentir. A la hora en que escribimos estas líneas, la atmósfera continua amenazadora. Es muy probable que este temporal haya causado algunos estragos, por el natural crecimiento y avenida de los rios. El mar se alborotó algún tanto, aunque hasta el presente no tenemos noticia de averia alguna. Entre las escenas chistosas que han tenido lugar, como lo tienen siempre en semejantes casos, se nos ha asegurado y aun hemos presenciado en parte , que á un buen prójimo, á lo mejor de la lluvia el viento le ha arrebatado el paraguas de entre las manos llevándosele hacia las regiones aéreas, y dejando á su dueño espuesto á todo el furor del elemento acuatil. El nuevo Mongolfier después de haberse paseado por los aires con un aplomo digno de ser estudiado por el mismo Montemayor, ha desaparecido de la vista de los mirones, partiendo en dirección de norte á sur." El Ancora. 14.11.1851 Pàg. 721


La investigació del fenomen acaba certificant la presència d'un tornado, ja fos d'una mànega marina que entra per on avui trobem el Port Olímpic, llavors una platja entre la Barceloneta i la Ciutadella, o format sobre el Pla de Palau, va fer una ruta capriciosa per la ciutat: "De todas las noticias que hemos podido recojer, resulta que el huracan ó manga de viento que anteayer al mediodia arreció á esta capital, solo se dejó sentir en el centro de la misma, en la línea de la plaza de Palacio, calles del Regomir é inmediatas, plaza de la Constitucion y plaza de Sta. Ana. Algunas personas nos han asegurado que tambien se dejó sentir una especie de viento subterráneo en el interior de los pozos. Las tiendas que salieron perjudicadas son en bastante número. El impulso del viento tenia una fuerza aterradora é irresistible. En la calle de Jaime primero un caballero fué lanzado contra el suelo en el centro de la misma: no hay que ponderar lo mal parado que quedaria nuestro hombre, medio sumergido en un lecho de barro. A decir verdad, creemos que lo que padeceria daño seria solo el traje; pues en cuanto al cuerpo del paciente, opinamos no sufriria lesion alguna, gracias á la profundidad del lodazal. Las mamparas de cristales de la tienda de un chocolatero fueron arrojadas á grande distancia. Parece imposible que se viesen revolotear objetos sobre la parte superior del edificio." DB. 15.11.1851 Pàg. 6740

Apart del tornado, les fortes pluges van provocar la crescuda dels rius i l'avinguda de les moltes rieres, encara sense canalitzar, que hi havia al pla de Barcelona. També algunes cases es van enfonsar provocant alguna víctima: "En la tarde de ayer, y consecuente á las lluvias, hundiéronse dos ó tres techos de la casa que se está construyendo frente el convento de las Magdalenas en el lugar que ocupó la antiquísima casa de los condes de Barcelona llamada Valldaura; al anochecer se estaban removiendo precipitadamente los escombros, pues se creia que habia el techo sepultado en su caida á algunos de los trabajadores." El Ancora. 14.11.1851 Pàg. 721

La plaça de Santa Maria del Mar vista des del carrer de l'Anisadeta, en un gravat de l'any 1851, on podem veure tot de comerços envoltant les parets del temple i que no van patir els efectes del tornado per ben poc.

Els efectes de les quantioses pluges van arribant en forma de noticia en alguns casos beneficiosa, com és el cas dels camps de l'Urgell que havien patit per una tardor i un estiu molt secs: "La lluvia de estos últimos dias ha sido á lo que parece general en toda la orilla izquierda del Llobregat; también ha llovido en Urgel, cuyos campos no podian sembrarse por la estremada sequía que reinaba en toda aquella comarca." EA. 16.11.1851 Pàg. 753

La noticia del mal estat de carrers i carreteres després de les pluges ja no és noticia en si mateixa perquè era quelcom recurrent però no estava de més recordar-ho: "Con las últimas lluvias han quedado sumamente deteriorados algunos trozos de nuestras carreteras y paseos. El de la muralla del Mar se halla en pésimo estado." DB. 17.11.1851 Pàg. 6784

Sembla ser que el mite de que les construccions d'abans eren més duradores no era cert per més d'un habitatge que després de fortes pluges o alguna nevada intensa acabava enfonsant-se: "Parece que en algunas de las vecinas poblaciones de la parte de Sans, se desplomaron dos ó tres casas, de resultas del fuerte aguacero del jueves." DB. 17.11.1851 Pàg. 6784

En el més estricte punt de vista meteorològic cal esmentar que després d'aquestes pluges i tempestes dels dies 13 i 14, les temperatures baixen a valors plenament hivernals amb màximes que no pasen dels 10ºC i mínimes al voltant de 5ºC. El dia més fred va ser el 19 amb una màxima de 7,5ºC i una mínima de 3,7ºC. Els dies, però, són assolellat o poc nebulosos durant el que queda de mes de Novembre però malgrat això quedarà en la història climàtica com un mes humit doncs es van recollir 161,7 mm a Barcelona ciutat, gairebé el triple del que acostuma a caure de mitjana.

Un nou esdeveniment, en aquest cas no per causes naturals, es va poder veure a prop de la ciutat i va ser la primera proba de llum del Far del Llobregat, molt important per embocar el port de Barcelona sense embarrancar en la gran quantitat d'al·luvions generats per les avingudes del riu: "Como decíamos en uno de nuestros últimos números, á las primeras horas de la noche del miércoles (19), días de S. M. la reina , se hizo el ensayo del nuevo faro giratorio construido en la embocadura del rio Llobregat , cuya prueba creemos que dio un satisfactorio resultado; la luz del faro brilló por intervalos y presentábase muy clara y resplandeciente." EA. 22.11.1851 Pàg. 846

El far de la desembocadura del Llobregat en una fotografia de l'any 1867.

Com sempre a la nostra terra, no es posaven d'acord en la ubicació que devia tenir el far tal com expliquen al llibre del MOPU, Faros Españoles del Mediterraneo: "A esta iniciativa se oponen varios comerciantes y navieros que no estaban de acuerdo con el emplazamiento elegido. El Capitán del Puerto habla con el ingeniero jefe del Distrito y deciden proponer un cambio de emplazamiento para situarlo en la margen derecha del río y no en la punta mas saliente de este, llamada Podrida. Ante la dificultad de realizar una solida cimentación por lo blando del terreno, indican la conveniencia de construir una torre de hierro como las del Delta.
Sin embargo, una vez constituida la Comisión de Faros, acuerda hacerla de piedra, utilizando como soporte una antigua torre, justificandose de la siguiente forma:… y aunque para la marcación del extenso bajo-fondo, hubieran deseado algunos que el faro se avanzase en la playa todo lo posible, se ha reconocido después que, sin la menor ventaja para el navegante, no se haría con tal empeño mas que retardar la erección del faro, y aumentar hasta punto enorme el coste de primer establecimiento, por la dificultad que presentaría la playa de arena para cimentar la obra. Concurre además la circunstancia de que dicha torre esta señalada en los derroteros, como punto de marcación para evitar el expresado bajo; y establecido en ella el faro según se ha dicho, de igual modo servirá de guia a las embarcaciones que crucen la costa, o que se dirijan al inmediato puerto de Barcelona."

Mentrestant, el mes de Novembre avançava i, tot i trobar-nos encara a la tardor, l'alè hivernal es deixa notar tal com llegim en l'article del suplement dominical per a les dones del Diari de Barcelona: "No mas lejos de anteayer, á hora algo adelantada de la noche, cuando los repetidos soplos de un cruelísimo cierzo barrian que era un gusto la Rambla, acerté á atravesarla encontrándome al paso con una bella amiga que tendiéndome su diminuta enguantada mano por bajo su pelerina de última moda...." DB. 23.11.1851 Pàg. 6924

Si be és normal que a finals de Novembre arribin els primers freds algun any ho fa amb certa desmesura, tal com expliquen des de Vic en una carta del dia 22: "Estamos ya sufriendo un frio no regular ni ordinario en el mes de noviembre, pues hoy ha llegado el termómetro á cerca de dos grados bajo cero; y tenemos un fuerte viento tramuntana, y los Pirineos tan proveidos de nieve, que es sobrado temible un esceso de frio." DB. 24.11.1851 Pàg. 6945

I el mes acaba, després de tempestes, meteors i d'altres suposats indicis de grans fredorades però la temperatura puja i es normalitza: "Parece que el frio disminuye un tanto, y si lloviese, como el tiempo y la atmósfera lo indican, es de esperar que el mes de diciembre no sea tal vez tan crudo y riguroso como el noviembre lo ha sido." DB. 30.11.1851 Pàg. 7074

Finalment, aquest hivern de 1851-52 no va ser tan fred com els auguris deien. Només podem parlar de fred rigorós entre el dia de Nadal i els primers dies de 1852, amb neu que va cobrir de blanc les muntanyes de Collserola i gran part del pla de Barcelona, sense ser una nevada extraordinària, però la resta de l'hivern no podem destacar més que estabilitat, massa estabilitat, que portava una sequera preocupant com diuen des de Lleida: "El país tranquilo: el tiempo bueno, però vendria muy bien que el Todopoderoso nos dispensase el beneficio de la lluvia, pues la sazon va desapareciendo de los campos." DB. 09.02.1852 Pàg. 788

Segell de sis quarts de 1851 amb la cara de la reina Isabel II.