Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dissabte, 16 de març de 2013

Hivern de 1859-60. El temps està canviant?

Com ja hem vist en la primera part d'aquest hivern de 1859-60, Barcelona va estar prou entretinguda. Les deliberacions, picabaralles i algun altre renec eren el pa de cada dia a l'ajuntament que veia com se l'imposava des de Madrid un projecte de futur urbanístic de la ciutat que, malgrat les reticències inicials, tenim que admetre que ha vertebrat la ciutat de forma coherent i que segle i mig després demostra clarament la seva utilitat i validesa.

L'altre punt d'atenció ciutadana era la guerra a l'Àfrica. Molts joves catalans havien estat reclutats i tothom volia saber com anava l'enfrontament: "El interés para tener noticias del teatro de la guerra continuaba acreciendo de dia en dia y á proporcion de que aquellas adquirian mayor importancia ó anunciaban nuevas victorias. Los partes telegráficos eran buscados con solícito afan y se leian en las plazas, en los cafés, en las funciones públicas en medio de estrepitosos vivas." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 136

En els primers dies de l'any 1860 aquesta eufòria col·lectiva es vivia sota un temps trist i humit, amb l'aire romàtic que porta la boira: "Continua reinando una humedad tan notable que varias calles están cubiertas de barro y hasta en varias plazas aparecen algunos charcos de agua. En las primeras de la mañana la ciudad y sus alrededores estaban cubiertos de una espesa capa de niebla. Desde frente de las calles de Buensuceso y Santa Ana en la Rambla no se divisaban ni los Circos, ni la inmediata estación de ferro-carril del Centro. –Igual fenómeno se ha observado en Tarragona y otros puntos." DB 3.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 93

Muntatge panoràmic amb les fotografies que el daguerreotipista Charles Clifford va fer l'any 1860 durant el viatge de la reina Isabel II a Barcelona. Podem veure com les muralles en el indret per on després passarà el Paral·lel van desapareixent, llevat de la de les Drassanes, i com encara els voltants de Barcelona són camps i masies.

Aquesta tranquil·litat meteorològica i un avanç tecnològic molt recent que facilita la mobilitat pel territori fa aparèixer els primers aficionats que es traslladen a altres comarques per gaudir de fenòmens merament meteorològics: "Atendida la comodidad, dice la Antorcha manresana, que el ferro-carril proporciona á los habitantes de las poblaciones templadas, varias han sido las personas de Barcelona y otros puntos que aprovechándose de esta coyuntura han venido á visitarnos estos días de frio, solo para admirar la fantástica perspectiva de nuestros helados saltos de agua. En efecto, las vertientes de la Seo, de la cueva y de San Pablo, presentaban el golpe de vista más sorprendente mirado desde la estación del ferro-carril y sus alrededores. Sabemos que cuando vuelva a suceder, lo que no será extraño, pues es muy común en este país, son varios los aficionados á las bellezas naturales que vendrán desde Barcelona á contemplarlas." DB. 10.1.1860 Ed. Matí Pàg. 307-8

La bonança ambiental i l'absència de precipitació que regna a la ciutat anima als barcelonins a fer turisme meteorològic, tal com avui molts pugen al Pirineu a veure i gaudir de la neu, malgrat el fort temporal de garbí i ponent que per Reis provoca alguns desperfectes en vaixells ancorats al port i esperant tropes per salpar cap als escenaris de la guerra. Després de la ventada, el diumenge dia 8 de Gener marca una mínima, no gaire baixa, de 3,5ºC. No plou gens fins el dia 10 quan cauen 10,8 mm i comencen uns dies on l'aigua domina el panorama.

Gravat que pertany al Zumalakarregui Museoa on podem veure diverses naus en formació que es dirigien a la batalla.

Els següents dies, els barcelonins van sovint al port a veure com marxen els vaixells de guerra: "El 11 los barceloneses vieron partir para el Africa, saludándole con entusiasmo, al brillante regimiento de Valencia." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 136 També surten del port els 466 voluntaris catalans que deixarien ben alt el pavelló català lluitant amb el general Prim, que guanyaria molta fama per aquesta guerra.

Aquests espectacles i les festes pròpies de les dates, com és el cas dels Tres Tombs, es veuen afectats per la pluja: "Lo lluvioso del día ha impedido que hoy hubiese la animación de costumbre en los barrios del arrabal de San Antonio con motivo de la bendición de los animales." DB: 17.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 561.

Un problema recurrent quan plovia a Barcelona era el fangar en que esdevenien molts carrers. És molt habitual trobar a la premsa del segle XIX referències i crítiques a aquest fet, malgrat les obres de pavimentació. Sens dubte el mal drenatge de la part baixa de Barcelona i una mala canalització de l'aigua eren factors que calia resoldre: "Con lo lluvioso del tiempo las calles se hallan intransitables y llenas de lodo, efecto producido en parte la falta de descuido que se observa respecto á la limpieza de las mismas. Son varias las que podríamos citar que se encuentran intransitables, siendo una de tantas la del Vidrio, en el trecho que media desde la Plaza Real á la calle de Escudillers, no obstante de que se encuentra recientemente empedrada." DB. 19.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 637

El general Prim amb el voluntaris catalans, podem veure soldats amb barretina lluitant, a la batalla de Los Castillejos, prop de Ceuta.

Mentre els soldats espanyols lliuraven una de les batalles més decisives per la captura de Tetuan, a Catalunya es vivien dies amb pluges abundants que donaven algun o altre problema: "Ayer, sin duda, á causa de haber sido generales las lluvias, no se recibió correo de Francia. Ayer tarde se anunció que por causa del tiempo se suspenderían las funciones del Circo Real y en el Circo de Madrid." DB. 20.1.1860 Ed. Matí Pàg. 647 A Barcelona es recullen 18 mm el dia 20 de Gener amb un ambient no gaire fred però de ben segur que a les comarques que comuniquen amb França les precipitacions deurien ser més quantioses. A la ciutat no hi han entrebancs de consideració més enllà de la incomoditat que genera el fet de que marxi la llum, fet que encara passa però de forma molt diferent, malgrat els responsables actuïn amb celeritat per restablir el servei: "Hemos observado que en las últimas noches de lluvia se notaba mayor cuidado que otras veces en volver a encender los faroles de gas que eran apagados por el agua." DB. 21.1.1860 Ed. Matí Pàg. 683

En la darrera setmana de Gener la pluja deixa pas al vent: "En la madrugada de este día se han dejado sentir algunas ráfagas de viento huracanado, que no ha dejado de ocasionar algunos sustos y averias y el derribo de algunos árboles. Por la mañana continuaba el viento, pero con mucha menos violencia." DB. 23.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 773 Aviat arriben noticies de danys produïts pel fort vent als pobles veïns: "El fuerte viento, o mejor huracán, que se dejó sentir en la mañana de anteayer, derribó pajares y una casa que se estaba construyendo en el vecino pueblo de San Martín de Provensals." DB. 25.1.1860 Ed. Matí Pàg. 828

A la Barcelona de l'any 1860 podem veure la muralla recent enderrocada i els indrets on després trobarem el Poble Sec i l'Eixample ocupats majoritàriament per camps.

El temporal de vent, entre ponent i mestral, afecta també a les comarques de Tarragona. El que resta de mes les ventades són més habituals, dominant el vent del SW o garbí, i les temperatures són molt suaus per trobar-nos en els darrers dies de Gener i així les màximes estan entre 15º i 18ºC: "El fuerte viento que se dejó sentir durante la penúltima noche y una gran parte del dia de ayer nos hace abrigar serios temores de que no habrá venido á crear nuevos obstáculos para nuestro ejercito espedicionario. En varios pueblos del llano ha derribado árboles, tabiques y pajares. En la plaza Real observamos que había hecho rodar por el suelo una gran parte de las macetas que hay en el centro de la misma." DB. 1.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1067

Però el canvi de mes porta un canvi de situació meteorològica, fins i tot la neu visita Barcelona el dia 2 de Febrer: "Ayer, sobre las cinco de la tarde, el tiempo se presentó tan borrascoso, y aparecieron en el cielo, bien que aislados, unos nubarrones entre negros y parduzcos que parecieron ser indicio precursor de algún violento temporal. De repente una gran ráfaga de viento inundó de polvo el paseo de la Rambla, que en ese instante quedó desierto. La tempestad, sin embargo, solo descargó por la parte de Mataró. En el puerto se habían adoptado algunas precauciones. Esta mañana seguía el cielo encapotado, y á eso de las nueve hemos visto caer algunos copos de nieve, casi imperceptibles, cuando no se fijaban sobre la ropa." DB. 3.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1153

La temperatura del dia 3 queda molt baixa. La màxima en prou feines s'acosta als 8ºC però a les 10 de la nit ja havia baixat a 2,5ºC. El fred era patent i el contrast amb els dies passats de suavitat afegia una sensació més marcada. El temporal que genera el canvi de temps també porta alguna sorpresa de la qual se'n fa ressò la premsa escrita: "Ha nevado con bastante abundancia en varios puntos de esta provincia y en otras han caído fuertes pedriscos. Esta es la causa del frio tan intenso que se deja sentir de dos días á esta parte.
Varias personas amigas nos han referido que anteayer, jueves (2), á las cinco de la tarde, contemplaron desde la muralla de Mar el curioso fenómeno de una manga de agua que se estaba formando delante de las costas del Este."
DB. 4.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1185

La noticia més important, i la més celebrada, serà la entrada de les tropes del general Prim i O'Donnell a la ciutat de Tetuan després d'una cruenta batalla.

Però el dia 7 de Febrer salta la noticia més esperada per tots: "«La bandera española tremola en Tetuan» era la fausta noticia que empezó á circular en la mañana del 7, y que antes de ser confirmada por conducto oficial, instantáneamente y con la rapidez de un chispazo eléctrico cundió en todos los ángulos de Barcelona, propagándose también velozmente en todas las poblaciones de las cuatro provincias del antiguo Principado. La multitud loca de gozo acudió en tropel á la plaza de la Constitución, improvisáronse adornos, iluminaciones y demostraciones de todas clases. Los cursantes de la Universidad e Institutos, haciendo alarde de un noble patriotismo, recorrieron las calles con músicas y banderas y dispusiéronse espontáneamente tres dias de alegres y animados festejos, cuya descripción deberia ocupar algunas páginas de esta lacónica revista. Muchas calles se adornaron con lujosa esplendidez, y distinguiéronse varios editicios públicos y particulares en decorar sus fachadas con brillantes perspectivas; se cantó un Te-Deum en la Merced por disposición de la Junta de señoras y otro en la Catedral en virtud de acuerdo del Ayuntamiento, y en todas las ciudades, villas y pueblos de Cataluña se celebraron fiestas mas ó menos suntuosas, pero ricas todas ellas de entusiasmo y animadas por los transportes del mas sincero espíritu de nacionalidad; fiestas para las cuales no hubo mas que un solo instinto, una sola voluntad, sin distinción de colores ni banderías de partido." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàgs. 137-138

És evident que l'alegria tenia un caire patriòtic però també humà. Durant tot el mes de Gener arriben noticies de cruentes batalles al Marroc i els actes per recaptar material sanitari i d'abric per als soldats són continus, però amb el final de les hostilitats disminuiran les necessitats i la majoria de combatents catalans tornaran a casa. Si a això li afegim l'augment de l'autoestima que generà la victòria després d'haver perdut quasi totes les colònies americanes s'entenen perfectament les mostres espontànies de joia: "Anoche, lo propio que en los días anteriores, hubo iluminaciones, músicas y otras demostraciones de público regocijo. Todas las principales calles y plazas se vieron invadidas por un inmenso gentío. Los festejos han terminado favorecidos por el tiempo y recomendados por el orden admirable que durante estos tres días de alegría y de patriótica espansión ha reinado en Barcelona." DB. 10.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1350 Les autoritats municipals, aprofitant aquesta eufòria, es posen ràpidament d'acord per anomenar una plaça amb el nom de Tetuan, que avui segueix amb el mateix nom.


I com qui no vol la cosa, els actes patriòtics tindran una continuïtat en el Carnaval de 1860, lluit i molt celebrat però meteorològicament va transcórrer molt accidentat.

El diumenge 12 de Febrer comença el festeig de Carnaval i els carrers de Barcelona són literalment envaïts per la ciutadania:
"Eran las dos de la tarde del domingo 12 de febrero de 1860.
Las calles de la ciudad condal se hallaban literalmente invadidas por sus moradores cual si todos hubieran abandonado sus viviendas para tomar parte en los ruidosos acontecimientos que iban á tener lugar.
Un inmenso número de coches discurriendo en todas direcciones atestados de estrepitosas comparsas estravagantes figuras y grotescos personajes se abría paso por entre las cerradas masas de ciudadanos entre ios que figuraba un considerable número de forasteros ávidos de cerciorarse de las estupendas consecuencias de ese estraño movimiento popular."
El Carnaval de Barcelona de 1860. Pàg. 41

Tota aquesta gentada no imaginava que al vespre una massa d'aire freda i humida caurà sobre Catalunya deixant ben blancs els voltants de Barcelona, indrets que avui són barris de la ciutat: "A las ocho de la noche de ayer nevó, bien que poco en esta capital, pero hízolo en tanta abundancia en Gracia, Sarriá y pueblos vecinos del Llobregat que hoy la mayor parte de las montañas que rodean Barcelona han amanecido completamente blanqueadas por la nieve. Se deja sentir un frio bastante intenso. Los carros que entraban en la ciudad venían también cubiertos de nieve." DB. 13.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1485

La gran densitat urbana de Barcelona va fer que el clam popular per la desaparició de les muralles obrís definitivament la ciutat al pla on apareixerien nous barris.

Al dia següent, de nit i sobre tot durant la matinada, la nevada es generalitza sobre tot el pla de Barcelona: "A las once de la noche de ayer empezó á caer sobre esta capital una fuerte nevada que continuaba aun al entrar en prensa este número." DB. 14.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1502 A primera hora del matí la imatge era la de una immensa catifa blanca des del mar a la muntanya. : "Toda la ciudad, los alrededores de la misma y las montañas que la rodean han aparecido esta mañana cubiertas de nieve. A las nueve de la mañana los rayos del sol han empezado á hacerla desaparecer de los terrados y azoteas. Se ha aplazado la salida de la cabalgada carnavalesca." DB. 14.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1525

L'onada de fred és contundent malgrat siguin dies que la gent vol sortir al carrer. A l'interior de Catalunya el gel apareix allà on hi ha aigua: "Como prueba del frio sumamente intenso que se deja sentir estos días, ayer, á las tres de la tarde estaba helado el río frente á la estación del ferro-carril de Manresa, en tanto que varios muchachos se divertían corriendo sobre el agua de una á otra orilla." DB. 17.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1615

Però el Carnaval continuava malgrat els elements atmosfèrics: "A pesar de que el tiempo pareció haber protestado muchas veces con serios chaparrones, nieve y hasta pedrisco, no por eso se enervaron los ánimos de la gente de pelo en pecho ni faltaron en varias noches serenatas, monstruos de mas de cien tambores y otros apacibles instrumentos..." El Carnaval de Barcelona de 1860. Pàg. 70

Els que volien allargar la festa de matinada els calia anar ben abrigats i, potser millor, buscar un lloc a cobert veient el panorama meteorològic: "Esta noche, después de las doce de ella, ha nevado copiosamente en esta capital y en los alrededores de la misma. Las calles hubieran amanecido cubiertas de una espesa capa de nieve á no haberla disipado una copiosa lluvia. El viento ha aumentado el rigor del frio que se deja sentir desde esta mañana. Las montañas de sobre Vallvidrera y otras inmediatas á las mismas se encontraban completamente blancas." DB. 18.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1689

La muralla de les Drassanes amb la Porta de Santa Madrona és la única part que es conserva de la Muralla de Terra tot i que el Baluard del Rei, que aquí encara veiem, va ser enderrocat cap a 1890 poc després de la construcció del monument a Colom.

El temps no volia donar treva i en una festa que es desenvolupa majoritàriament al carrer calia ser valent per sortir-ne: "El día de ayer, que amaneció lluvioso y que no empezó á serenarse hasta después del medio día, influyó muchísimo para que el paseo de la Rambla no presentara en las primeras horas la animación de otros años." DB. 20.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1734 Potser a passejar no invitava però per la gresca el de menys era el fred: "En la noche de ayer eran innumerables las máscaras que desafiando el rigor del frío pululaban por nuestras calles." DB. 21.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1781

Acabava el Carnaval i les festes esbojarrades que precedeixen a la Quaresma, calia fer-ne balanç: "Poco propicio se ha mostrado el tiempo con el Carnaval: agasajóle á su arribo con una copiosa nevada y despidióle ayer con el soplo de fuertes ráfagas de viento que durante todo el dia no dejaron de ejercer su molesta influencia." DB. 22.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1790 El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma, l'antítesi del Carnaval, on l'abstinència i el dejuni són cabdals. Per això, i per ser un dia festiu, la gent surt a passar el dia fora de la ciutat, a fer pícnic com diríem actualment però el cel no volia cedir i una tempesta, que a Barcelona va deixar 2,0 mm, va fer córrer a més d'un: "El tiempo que desde el domingo hace ocho días puso cara fea á la llegada del Carnaval, no ha cesado hasta los últimos momentos de mostrarse rigoroso con los aficionados de los placeres que el mismo proporciona.
Bríndoles ayer con un dia hermosísimo para que se esparciesen en tropel por todos los pueblos de estos alrededores, formando alegres partidas de campo, cuando en las últimas horas de la tarde el cielo se presentó borrascoso y descargó algunos chubascos que según noticias fueron más considerables en unos puntos que en otros, aguando por completo la fiesta."
DB. 23.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1822 Aquesta tempesta evidenciava la presència d'aire fred sobre Barcelona i que encara es traduïa en mínimes negatives o properes als 0ºC, com el dia 23 que van arribar a -1,0ºC al cor de Barcelona.

Temperatures i meteors durant aquests dies de Carnaval.

Un mes revoltat, com aquest Febrer, no podia acabar de forma tranquil·la. El dia 27 es desferma una ponentada molt violenta i molesta que, com sempre passa pel seu efecte escalfador a la costa mediterrània, va enfilar els termòmetres per sobre dels 21ºC: "Durante la mayor parte del dia de ayer se dejó sentir un fuerte viento que sobre las once de la mañana y durante largo rato sopló con toda la violencia de un impetuoso huracán." DB. 28.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1978

Però, com passa moltes vegades, el vents de ponent o garbí són predecessors de fronts freds associats a depressions atlàntiques que porten baixades sobtades de temperatura. Març volia fer honor a les dites que parlen de la seva cruesa i va portar la neu a cotes baixes: "Por efecto de la inconstancia propia de la estación, en la mañana de ayer nevó más ó menos copiosamente en diferentes puntos inmediatos á Barcelona. Algunas de las vecinas montañas quedaron cubiertas de blanco durante dos ó tres horas. En varios pueblos de la costa cayó una fuerte lluvia de granizo." DB. 9.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2314

El pas de la depressió va deixar la porta oberta als vents del Nord, molt freds, i que en dates properes a la primavera posa el neguit als pagesos pels danys als conreus: "Por personas llegadas ayer de varios puntos de la provincia hemos sabido que en la penúltima noche se observó en los campos una helada y escarcha que se considera ser igual á la mayor que se ha visto durante el último invierno. Necesariamente algunas plantaciones, y en particular los árboles que estaban próximos á retoñar, habrán sufrido muchísimo." DB. 10.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2359

Si al camp es patia, a la ciutat hi havien motius per passar fred i, especialment, per a protestar: "En días tan crudos como los de anteayer y ayer suben de punto las justas quejas del público acerca del estado desvencijado é incómodo de los coches-omnibus destinados al transporte de viajeros á los pueblos inmediatos, y que parten de la plaza de Santa Ana, glacis de la ex - Puerta de Isabel II y Rambla de los Estudios. Sucios, sin cristales y destrozados en parte algunos de ellos, ni son decentes ni bien acondicionados para el servicio á que se les destina." DB. 11.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2392 No era per menys. Les màximes del 9 i el 10 de Març estaven entre 8 i 9ºC però les mínimes voltaven els 0ºC o fins i tot, el dia 10, s'acostaven als -2ºC. És evident que no era gens agradable anar amb el transport públic, malgrat que fos amb tracció animal, doncs a la brutícia s'unia un fred que deuria calar fins els ossos.

La Muralla de Mar era el lloc de passeig predilecte pels barcelonins, sobre tot quan la primavera i el solet acompanyaven. En aquestes fotografies de mitjans del segle XIX, on el temps d'exposició era molt alt, només veiem els objetes estàtics però hi han moltes ombres que delaten la presència de gent passejant.

I el fred s'acaba i arriba la primavera de forma puntual. El desig es veu reflectit en un carta rebuda a la redacció del Diari de Barcelona des del Pallars: "Tremp, 22 de Marzo

Despues de un mes y medio de un frio intensísimo, acompañado de viento fuerte, hemos entrado de hecho y de derecho en la primavera con unos días hermosísimos, y solo es de desear que llueva un poco para refrescar los sembrados que sufrieron mucho en los frios pasados."
DB. 24.3.1860 Ed. Tarda Pàg. 2861 I sí, va ploure, perquè la primavera era i és una estació de canvi i als dies clars segueixen sobtades tempestes com la que a principi d'Abril va deixar 52 mm en poques hores: "A las once de la noche empezó una fuerte tempestad de viento y agua." DB. 7.4.1860 Ed. Matí Pàg 3263

El hivern queda enrere però el fred ha estat excessiu després d'una dècada sense hiverns llargs. En una època que la inquietud pel naturalisme portava a buscar respostes als interrogants del que ens envolta, hi ha qui busca arguments per esbrinar que passa amb el temps atmosfèric i la seva repercussió al clima i en aquest sentit podem llegir una explicació, una mena de recerca sobre canvis climàtics, que amb la perspectiva del temps ens fa somriure per la seva simplicitat: "El rigor del actual invierno ha movido a un sabio, M. Ronoü a investigar el curso de las estaciones en el tiempo. El citado naturalista asegura que los grandes inviernos están distribuidos con mucha desigualdad; pero en vez de diseminarse de una manera arbitraria, forman grupos naturales de 4 á 6, repartidos alrededor de un invierno más rigoroso que llama invierno central aplicando a los que le acompañan la denominación de inviernos laterales. Cuando se han reunido así en grupos los inviernos rigorosos, la ley de su distribución es evidente: se reproducen después de un intervalo de 41 años, o poco más; únicamente de tiempo en tiempo el periodo se borra, ó mas bien se encubre,diseminándose el frío en un gran número de inviernos menos largos, menos rigorosos y con más intervalos; pero por término medio, los grandes inviernos ocupan un espacio de 20 ó 21 años, y dejan un intervalo igual sin inviernos notables.

Estudiando mes por mes los años en que han reinado inviernos rigorosos, se reconoce que estos inviernos no proceden de una causa de enfriamiento especial y si de irregularidades mayores que de costumbre; á la par de los grandes inviernos se presentan inviernos de una suavidad excepcional, veranos muy fríos y veranos muy calorosos."
Diari de Barcelona. 05.03.1860

Cal situar la explicació en la seva època i en els mitjans dels que disposaven però a mi em ve al cap una pregunta.... Potser d'aquí 150 anys, quan llegeixin els nostres arguments sobre el Canvi climàtic, es posaran a riure també?

divendres, 1 de març de 2013

Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (i 2)

El nou any 1788 comença amb la tònica suau de Desembre: "Dia 1 de Janér. Festa de la Circuncisió del Senyor vulgarment Dia de Capdany há amanescút seré y gens fret, com si fosem encara en la Primavera, com cosa extraordinaria en aquestos temps, comensánt lo any de bisest que es est en dimars de la semana; fent tant bon dia hi hagut gent de per tot matí y tarde en las murallas de már y terra, Rambla y per fora." Però el dia 3 arriba un front que recordarà que encara es troben en mig del hivern. Les temperatures no seran rigoroses, només es normalitzaran, però hi haurà contrast amb l’ambient temperat viscut al Desembre: "Dia 3 há amanescut lo dia ab un poch de vent y pluja, que no há pasat de mullár un poch los carrers, continuant lo dia emboyrát y humít y lo mar algo borrascós ab lo vent de ponent en la tarde."

El dia següent sobta que hi hagi neu al Montseny i no faci un fred d’allò més cru. Fins a primers del segle XX hi ha la creença que és la neu caiguda la causa del fred i no, com és correcte, que la neu és la conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire més freda: "Dia 4 de Janér há amanescut dia clár y mes fresch, encaraqué no fret ab la neu de dalt de Monseny, que queda blanch; entre dia han corregut algunas bromas, que tapaban lo Sol, però era mes la serenitát de la admosfera, que la opacitát, há fet Sol en la tarde, quieta, y plausible per paseig." Però el fred de veritat no trigarà. El dia de Reis porta el regal d’una tempesta amb pluja intensa, especialment important si pensem en la sequera que arrosseguen de tot el hivern, i fa baixar les temperatures a nivells normals o potser una mica més freds del que era habitual: "Dia 6 de Janér, festa de Solemnitat del misteri de la Epifania del Señor y Festa dels Sants Reys há amanescut clár y se há mantingut així fins envés onse horas, que se es algo ennubolada la admosfera y á un quart de una quedánt molt ab una gran rufa com fum de Genér á la part de Ponent y tramontana, há fet un ó dos trons lluny y moventse vent impetuós, que há durát escasament mitg quart de hora há comensát á plourer rajánt las canals y casi há durát mitja hora la pluja fins á una hora, no haventse ohit cap altre tró, perquè ab lo impetu del vent se es esvargit lo temps, continuánt nubol en la tarde, menos en la vanda del nort, que estaba seré y no tant ab tot que há fet Sol antes de pondrerse, á la part de Ponent."

El Montseny nevat des de Barcelona, aquí el 20 de Febrer del 2010, era un indicador de freds propers quan no hi havien mapes de previsió del temps i que, evidentment, no sempre es complia.

Les sensacions respecte al temps és una de les coses més subjectives que podem trobar. Un dels moments més controvertits és quan la temperatura baixa després d'un període de bonança o, per exemple, quan arriben els primers freds després de l'estiu. A tots ens ha passat de notar un fred intens quan irromp el fred després d'un temps suau i el Baró de Maldà no era diferent. El dia 8 de Gener comenta: "...há amanescut bon dia y molt fret, continuánt casi tot lo dia; la admosfera no há estat de alló mes despejada pues corrian, las que no hán impedit la vista del Sol." Gràcies al Dr. Salvà i les seves observacions, sabem que la mínima d'aquell dia a Barcelona ciutat va ser de 6,3ºC, que per un mes de Gener no és res de l'altre món, ni tant sols en l'actualitat, però era la temperatura més baixa des dels dies freds de finals de Novembre. És així com podem relativitzar una afirmació sobre una sensació en un text històric. El problema és que abans de 1780 no tenim dades per objectivar-ho.

Com he exposat abans, aquest hivern els barcelonins van viure una greu epidèmia que va causar moltes morts i que el Dr. Salvà va tractar abastament en els textos que ens han arribat gràcies a la Facultat de Medicina de Barcelona, que és on va dipositar els seus manuscrits. Al Baró de Maldà el va afectar directament aquest Gener. El 19 de Gener mor la seva esposa de una malaltia sens dubte infecciosa que el Baró de Maldà anomena "epidèmia de la rosa" i que també afecta als seus fills. La dona s’infecta el 10 de Gener i es va agreujant fins morir el dia 19 a ¼ de 4 de la tarda, després de rebre els sagraments. Ho exposa com si de qualsevol noticia es tractés, sense passió, amb el mateix tipus de lletra, hom diria que no pateix però, això si, fins al 27 de Gener no hi ha un ritme de anotacions normal en un home que quasi diàriament escrivia. Com molta gent de l'època busca la raó de les malalties en el temps atmosfèric: "Los frets son excessius ab molta sequedát en tot aquest més de Janér, ocasionánt algunas malaltias de sufocació, continuánt encara la mateixa epidemia, trocantse ab malaltia grave."

No seria fins 1796 que Edward Jenner provaria la seva vacuna contra la verola, inici històric de la prevenció de malalties víriques, algunes ja eradicades com la mateixa verola, però que a finals del segle XVIII causaven veritables trastorns socials davant de qualsevol epidèmia.

A final d'aquest mes tant nefast per la família de Rafael Amat i de Cortada, ens comunica una bona noticia: "Mos fills (á Deu gracias) se troban yá libres de la rosa, proseguint ab perfecta salut."

Potser conscient que no ha escrit masses referències al temps, per motius obvis, quan acaba Gener ens fa una mena de resum climàtic: "En tot aquest més de Janér no há plogut gens, fora de un poch al principi de la tarde del dia 6 y en est 31 al comensament de la nit un poch, havent estát nubol y fret tot lo dia, tirant lo vent de llevánt que señala pluja, la que es no res per ara, sent molt la sequedát en la terra y prou fret que desde 18 ó 19 de Janér fins al present 31, que se experimenta, sent la sequedát casi general, ab tot que no pateixen del tot los sembrats."

I la Candelera arriba aquest any molt somrient: "Dia 2 de Febrér y de la Mare de Deu Candelera feu bon dia y se mantingué. (....) Concurs de gent de per tot mati y tarde y mes en la Rambla per havér fet hermós dia." Tot i que es pot gaudir de l'ambient primaveral en ple hivern, la preocupació per una pluja generosa comença a ser patent: "Dia 3 de Febrér (...) Lo temps es molt humít, que designa voler plourer aviát." Però en la primera quinzena de Febrer només cauen unes gotes la nit del dia 7, la qual cosa no mitiga gens ni mica el patiment dels pagesos, i de la gent en general, que veuen amb preocupació com la sequera pot arruïnar la collita i portar una greu carestia de la vida: "Continua lo temps sech y ab prou necessitát de aygua per no havér plogut en los mesos de Desembre del any passat 1787, Janér y Febrér, trobantnos en 14 de est."

Des de sempre la sequera és recurrent al nostre clima. Les mesures per combatre-la han variat notablement i, de la mateixa forma que actualment es demana a les autoritats la seva implicació en la prevenció i solució del problema, en una societat on la religiositat era el centre de tot, les súpliques anaven dirigides al Cel en forma de pregàries o rogatives pro pluviam per una intercessió divina en la meteorologia. Així el Baró de Maldà ens informa de l'inici d'aquestes manifestacions i perquè: "Dia 16 de Febrér se há comensát á dir en la missa la colecta, ó oració per implorár de Deu Nostre Senyór lo benefici de la pluja per lo molt que se necessita ab la sequedát com hi há en la terra, y á no haverhi tal necessitát fá un temps admirable per lo seré sens fret ni calór, si que molta pols de per tot, casi com en lo fort del estiu."

Les rogatives eren fins fa poc més d'un segle un mitjà per lluitar contra l'adversitat. La pluja excessiva o la sequera feien que autoritats civils i eclesiàstiques, amb el suport social, preguessin a Deu o als Sants per la ràpida solució de les calamitats.

Potser les pregàries o potser la mateixa dinàmica atmosfèrica, desconeguda en aquella època, però els dies següents a l'inici de les rogatives plou amb certa intensitat: "Dia 19 de Febrér há comensát á plourer á 2 quarts de 7 del dematí, continuánt la desitjada pluja á 2 quarts de 8 rajánt las canals; però no impetuosa, si que suau, fins á 2 quarts de 9 del mateix mati, que no há plogút més per ara." Fins i tot, el dia 21 és el més mogut amb una bona tempesta. Llamps, trons, calamarsa amb un bon ruixat és el que observa el Dr. Salvà. El Baró de Maldà ens ho descriu: "En la tarde del 21 á 3 quarts de 3 plogué un poch fort ab vent y durá caso de un quart, y plogué també á 5 horas y quart, serenantse despues la admosfera al entrár la nit." Però en aquest ambient de sequera la humitat no pot durar gaire: "En los dias 22; 23; 24 y 25 de Febrér se han girát vents forts molestos y sechs."

Febrer acaba sense cap baixada de la temperatura i anunciant la primavera, les màximes s'acosten sovint als 20ºC, però la sequera segueix sent tossuda malgrat les pluges en indrets propers: "Dia 28 de Febrér (....) Lo temps es molt suau y per ara no vol plourer per aquest terreno de Barcelona, havent yá plogut molt per amunt envés Moncada y en Sant Cugat del Vallès; continuase á dir la colecta en la misa."

Març comença impetuosament amb una tempesta que porta un canvi de temps: "Dia 1 de Mars á 3 quarts de 7 del dematí comensá á plourer rajánt las canals y á 3 quarts de 9 molt fort ab calamarsa y vent continuant á plourer tot lo dematí no ab tant impetu, la qual pluja haventse la terra asecada ab los vents passats, no dexará de ser profitosa á la terra, també há tronát un poch, si bé lluny dos ó tres trons. En la tarde no há plogút y se es serenada un poch." La refrescada dura poc però es fa notar: "Dia 2 de Mars (...) se hán girát frets haventhi neu ó calamarsa sobre del Monseny, y feu lo dia seré, fora de ser incomodo per la fredór." Però en aquest mateix episodi meteorològic la pluja mansa, d'anar fent, la més beneficiosa pels sembrats, cau la nit del 4 i la matinada del 5 de Març, fet que en el context de rogatives per demanar pluja implicava una acció de gràcies perquè el que es demanava amb devoció sembla acomplert: "Dia 4 de Mars al comensár la nit á 7 horas, sent yá la tarde ab boyra ó nubols plogué mansament y durá la pluja quieta gran part de la nit fins á la matinada ab lo que sent yá remediada la terra ab la desitjada aygua se digué la oració ó colecta en las missas pro Gratiarum actione rezantse en tal dia 5 en las missas, 3 oracions proprias del Beato Nicolás Factór Religiós Franciscano de la Observancia....."

La processó del poble, de l'any 1787, és un quadre de Goya de 1787 que ens il·lustra aquesta pràctica religiosa tant habitual al segle XVIII.

S'acosta la Setmana Santa, llavors una setmana de processons i actes religiosos, i que ve precedida de un ambient molt agradable: "Fá temps molt suau sens fret ni calór desde 7 de Mars, com si fosem yá en la Primavera." Però a la primera manifestació del dissabte de Rams, la pluja, tant escassa aquest hivern, provoca el seu ajornament: "Disabte de rams 15 de Mars, no se feu al dematí en la Seu la Professó de Santa Madrona á la Iglesia dels Caputxins, per caurer tal qual goteta de aygua, al voler eixir dita Professó, sent nubulosa algo la admosfera aguardantse á fer en lo dia 12 de Abril, después de la Semana de Pasquetas. (...) En la tarde á quarts de 5 plogué bé mitja hora llarga, dexantsen luego despues serenantse lo temps." No passa el mateix diumenge de Rams, on tot va transcórrer amb tota normalitat i temps bonancenc: "Diumenge de rams 16 de Mars amanesqué bon dia y se mantingué seré y un poch fresquet de resulta de la pluja de ahí tarde y no se si barrejada una poca de calamarsa azia el Vallès, mantenintse lo temps clár se feu sens cap rezel de pluja com lo any passat de 1787 la Professó de la tarde del Bonsuccés...."

I acaba el hivern astronòmic, ja que el meteorològic feia setmanes que ningú el sentia, i és que les temperatures fan pensar en una data més avançada i no pas en el equinocci de Març, però és benvingut l'ambient agradable, per allò de les processons: "Dijous Sant 20 de Mars, amanesqué bon dia y se mantingué seré y apacible tot lo dia, de alló ben suau lo temps com yá entrada la Primavera, ab lo que la gent pogué anár comodament á seguir los munuments y veurer las molt sagradas y augustas funcions en las Iglesias."

Un hivern suau que no es pot dir que portés bons auguris. La sequera va ser molt important, tant que podríem esmentar-la com una causa més de la revolució francesa i, en una escala més local, dels rebomboris del pa ocorreguts a Catalunya la primavera de 1789. Però ens trobem en un període, aquest final del segle XVIII, en el que el temps és molt variable, fins i tot podríem dir que extremat, per la successió de pluges torrencials, inundacions i avingudes amb sequeres i plagues de llagosta que malmeten les collites encarint els preus dels productes bàsics i empobrint a la població. El climatòleg i historiador Dr. Mariano Barriendos anomena aquest perìode anomalia Maldà, en honor al nostre comentarista Rafael Amat i de Cortada, Baró de Maldà.

Penso que no hi ha millor definició d'aquest hivern que la que va fer el Dr. Salvà, metge i primer observador meteorològic del país: "De las tablas antes vistas resulta que el invierno de 1788 fue poco frío y en extremo seco, de suerte que faltó el agua necesaria para la vegetación de los granos que pudo adelantar poco con la grande sequedad que había. Los vientos dominantes fueron los del N. bien que con ellos alternaron bastante los del mediodía.

La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."