Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





divendres, 1 de març de 2013

Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (i 2)

El nou any 1788 comença amb la tònica suau de Desembre: "Dia 1 de Janér. Festa de la Circuncisió del Senyor vulgarment Dia de Capdany há amanescút seré y gens fret, com si fosem encara en la Primavera, com cosa extraordinaria en aquestos temps, comensánt lo any de bisest que es est en dimars de la semana; fent tant bon dia hi hagut gent de per tot matí y tarde en las murallas de már y terra, Rambla y per fora." Però el dia 3 arriba un front que recordarà que encara es troben en mig del hivern. Les temperatures no seran rigoroses, només es normalitzaran, però hi haurà contrast amb l’ambient temperat viscut al Desembre: "Dia 3 há amanescut lo dia ab un poch de vent y pluja, que no há pasat de mullár un poch los carrers, continuant lo dia emboyrát y humít y lo mar algo borrascós ab lo vent de ponent en la tarde."

El dia següent sobta que hi hagi neu al Montseny i no faci un fred d’allò més cru. Fins a primers del segle XX hi ha la creença que és la neu caiguda la causa del fred i no, com és correcte, que la neu és la conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire més freda: "Dia 4 de Janér há amanescut dia clár y mes fresch, encaraqué no fret ab la neu de dalt de Monseny, que queda blanch; entre dia han corregut algunas bromas, que tapaban lo Sol, però era mes la serenitát de la admosfera, que la opacitát, há fet Sol en la tarde, quieta, y plausible per paseig." Però el fred de veritat no trigarà. El dia de Reis porta el regal d’una tempesta amb pluja intensa, especialment important si pensem en la sequera que arrosseguen de tot el hivern, i fa baixar les temperatures a nivells normals o potser una mica més freds del que era habitual: "Dia 6 de Janér, festa de Solemnitat del misteri de la Epifania del Señor y Festa dels Sants Reys há amanescut clár y se há mantingut així fins envés onse horas, que se es algo ennubolada la admosfera y á un quart de una quedánt molt ab una gran rufa com fum de Genér á la part de Ponent y tramontana, há fet un ó dos trons lluny y moventse vent impetuós, que há durát escasament mitg quart de hora há comensát á plourer rajánt las canals y casi há durát mitja hora la pluja fins á una hora, no haventse ohit cap altre tró, perquè ab lo impetu del vent se es esvargit lo temps, continuánt nubol en la tarde, menos en la vanda del nort, que estaba seré y no tant ab tot que há fet Sol antes de pondrerse, á la part de Ponent."

El Montseny nevat des de Barcelona, aquí el 20 de Febrer del 2010, era un indicador de freds propers quan no hi havien mapes de previsió del temps i que, evidentment, no sempre es complia.

Les sensacions respecte al temps és una de les coses més subjectives que podem trobar. Un dels moments més controvertits és quan la temperatura baixa després d'un període de bonança o, per exemple, quan arriben els primers freds després de l'estiu. A tots ens ha passat de notar un fred intens quan irromp el fred després d'un temps suau i el Baró de Maldà no era diferent. El dia 8 de Gener comenta: "...há amanescut bon dia y molt fret, continuánt casi tot lo dia; la admosfera no há estat de alló mes despejada pues corrian, las que no hán impedit la vista del Sol." Gràcies al Dr. Salvà i les seves observacions, sabem que la mínima d'aquell dia a Barcelona ciutat va ser de 6,3ºC, que per un mes de Gener no és res de l'altre món, ni tant sols en l'actualitat, però era la temperatura més baixa des dels dies freds de finals de Novembre. És així com podem relativitzar una afirmació sobre una sensació en un text històric. El problema és que abans de 1780 no tenim dades per objectivar-ho.

Com he exposat abans, aquest hivern els barcelonins van viure una greu epidèmia que va causar moltes morts i que el Dr. Salvà va tractar abastament en els textos que ens han arribat gràcies a la Facultat de Medicina de Barcelona, que és on va dipositar els seus manuscrits. Al Baró de Maldà el va afectar directament aquest Gener. El 19 de Gener mor la seva esposa de una malaltia sens dubte infecciosa que el Baró de Maldà anomena "epidèmia de la rosa" i que també afecta als seus fills. La dona s’infecta el 10 de Gener i es va agreujant fins morir el dia 19 a ¼ de 4 de la tarda, després de rebre els sagraments. Ho exposa com si de qualsevol noticia es tractés, sense passió, amb el mateix tipus de lletra, hom diria que no pateix però, això si, fins al 27 de Gener no hi ha un ritme de anotacions normal en un home que quasi diàriament escrivia. Com molta gent de l'època busca la raó de les malalties en el temps atmosfèric: "Los frets son excessius ab molta sequedát en tot aquest més de Janér, ocasionánt algunas malaltias de sufocació, continuánt encara la mateixa epidemia, trocantse ab malaltia grave."

No seria fins 1796 que Edward Jenner provaria la seva vacuna contra la verola, inici històric de la prevenció de malalties víriques, algunes ja eradicades com la mateixa verola, però que a finals del segle XVIII causaven veritables trastorns socials davant de qualsevol epidèmia.

A final d'aquest mes tant nefast per la família de Rafael Amat i de Cortada, ens comunica una bona noticia: "Mos fills (á Deu gracias) se troban yá libres de la rosa, proseguint ab perfecta salut."

Potser conscient que no ha escrit masses referències al temps, per motius obvis, quan acaba Gener ens fa una mena de resum climàtic: "En tot aquest més de Janér no há plogut gens, fora de un poch al principi de la tarde del dia 6 y en est 31 al comensament de la nit un poch, havent estát nubol y fret tot lo dia, tirant lo vent de llevánt que señala pluja, la que es no res per ara, sent molt la sequedát en la terra y prou fret que desde 18 ó 19 de Janér fins al present 31, que se experimenta, sent la sequedát casi general, ab tot que no pateixen del tot los sembrats."

I la Candelera arriba aquest any molt somrient: "Dia 2 de Febrér y de la Mare de Deu Candelera feu bon dia y se mantingué. (....) Concurs de gent de per tot mati y tarde y mes en la Rambla per havér fet hermós dia." Tot i que es pot gaudir de l'ambient primaveral en ple hivern, la preocupació per una pluja generosa comença a ser patent: "Dia 3 de Febrér (...) Lo temps es molt humít, que designa voler plourer aviát." Però en la primera quinzena de Febrer només cauen unes gotes la nit del dia 7, la qual cosa no mitiga gens ni mica el patiment dels pagesos, i de la gent en general, que veuen amb preocupació com la sequera pot arruïnar la collita i portar una greu carestia de la vida: "Continua lo temps sech y ab prou necessitát de aygua per no havér plogut en los mesos de Desembre del any passat 1787, Janér y Febrér, trobantnos en 14 de est."

Des de sempre la sequera és recurrent al nostre clima. Les mesures per combatre-la han variat notablement i, de la mateixa forma que actualment es demana a les autoritats la seva implicació en la prevenció i solució del problema, en una societat on la religiositat era el centre de tot, les súpliques anaven dirigides al Cel en forma de pregàries o rogatives pro pluviam per una intercessió divina en la meteorologia. Així el Baró de Maldà ens informa de l'inici d'aquestes manifestacions i perquè: "Dia 16 de Febrér se há comensát á dir en la missa la colecta, ó oració per implorár de Deu Nostre Senyór lo benefici de la pluja per lo molt que se necessita ab la sequedát com hi há en la terra, y á no haverhi tal necessitát fá un temps admirable per lo seré sens fret ni calór, si que molta pols de per tot, casi com en lo fort del estiu."

Les rogatives eren fins fa poc més d'un segle un mitjà per lluitar contra l'adversitat. La pluja excessiva o la sequera feien que autoritats civils i eclesiàstiques, amb el suport social, preguessin a Deu o als Sants per la ràpida solució de les calamitats.

Potser les pregàries o potser la mateixa dinàmica atmosfèrica, desconeguda en aquella època, però els dies següents a l'inici de les rogatives plou amb certa intensitat: "Dia 19 de Febrér há comensát á plourer á 2 quarts de 7 del dematí, continuánt la desitjada pluja á 2 quarts de 8 rajánt las canals; però no impetuosa, si que suau, fins á 2 quarts de 9 del mateix mati, que no há plogút més per ara." Fins i tot, el dia 21 és el més mogut amb una bona tempesta. Llamps, trons, calamarsa amb un bon ruixat és el que observa el Dr. Salvà. El Baró de Maldà ens ho descriu: "En la tarde del 21 á 3 quarts de 3 plogué un poch fort ab vent y durá caso de un quart, y plogué també á 5 horas y quart, serenantse despues la admosfera al entrár la nit." Però en aquest ambient de sequera la humitat no pot durar gaire: "En los dias 22; 23; 24 y 25 de Febrér se han girát vents forts molestos y sechs."

Febrer acaba sense cap baixada de la temperatura i anunciant la primavera, les màximes s'acosten sovint als 20ºC, però la sequera segueix sent tossuda malgrat les pluges en indrets propers: "Dia 28 de Febrér (....) Lo temps es molt suau y per ara no vol plourer per aquest terreno de Barcelona, havent yá plogut molt per amunt envés Moncada y en Sant Cugat del Vallès; continuase á dir la colecta en la misa."

Març comença impetuosament amb una tempesta que porta un canvi de temps: "Dia 1 de Mars á 3 quarts de 7 del dematí comensá á plourer rajánt las canals y á 3 quarts de 9 molt fort ab calamarsa y vent continuant á plourer tot lo dematí no ab tant impetu, la qual pluja haventse la terra asecada ab los vents passats, no dexará de ser profitosa á la terra, també há tronát un poch, si bé lluny dos ó tres trons. En la tarde no há plogút y se es serenada un poch." La refrescada dura poc però es fa notar: "Dia 2 de Mars (...) se hán girát frets haventhi neu ó calamarsa sobre del Monseny, y feu lo dia seré, fora de ser incomodo per la fredór." Però en aquest mateix episodi meteorològic la pluja mansa, d'anar fent, la més beneficiosa pels sembrats, cau la nit del 4 i la matinada del 5 de Març, fet que en el context de rogatives per demanar pluja implicava una acció de gràcies perquè el que es demanava amb devoció sembla acomplert: "Dia 4 de Mars al comensár la nit á 7 horas, sent yá la tarde ab boyra ó nubols plogué mansament y durá la pluja quieta gran part de la nit fins á la matinada ab lo que sent yá remediada la terra ab la desitjada aygua se digué la oració ó colecta en las missas pro Gratiarum actione rezantse en tal dia 5 en las missas, 3 oracions proprias del Beato Nicolás Factór Religiós Franciscano de la Observancia....."

La processó del poble, de l'any 1787, és un quadre de Goya de 1787 que ens il·lustra aquesta pràctica religiosa tant habitual al segle XVIII.

S'acosta la Setmana Santa, llavors una setmana de processons i actes religiosos, i que ve precedida de un ambient molt agradable: "Fá temps molt suau sens fret ni calór desde 7 de Mars, com si fosem yá en la Primavera." Però a la primera manifestació del dissabte de Rams, la pluja, tant escassa aquest hivern, provoca el seu ajornament: "Disabte de rams 15 de Mars, no se feu al dematí en la Seu la Professó de Santa Madrona á la Iglesia dels Caputxins, per caurer tal qual goteta de aygua, al voler eixir dita Professó, sent nubulosa algo la admosfera aguardantse á fer en lo dia 12 de Abril, después de la Semana de Pasquetas. (...) En la tarde á quarts de 5 plogué bé mitja hora llarga, dexantsen luego despues serenantse lo temps." No passa el mateix diumenge de Rams, on tot va transcórrer amb tota normalitat i temps bonancenc: "Diumenge de rams 16 de Mars amanesqué bon dia y se mantingué seré y un poch fresquet de resulta de la pluja de ahí tarde y no se si barrejada una poca de calamarsa azia el Vallès, mantenintse lo temps clár se feu sens cap rezel de pluja com lo any passat de 1787 la Professó de la tarde del Bonsuccés...."

I acaba el hivern astronòmic, ja que el meteorològic feia setmanes que ningú el sentia, i és que les temperatures fan pensar en una data més avançada i no pas en el equinocci de Març, però és benvingut l'ambient agradable, per allò de les processons: "Dijous Sant 20 de Mars, amanesqué bon dia y se mantingué seré y apacible tot lo dia, de alló ben suau lo temps com yá entrada la Primavera, ab lo que la gent pogué anár comodament á seguir los munuments y veurer las molt sagradas y augustas funcions en las Iglesias."

Un hivern suau que no es pot dir que portés bons auguris. La sequera va ser molt important, tant que podríem esmentar-la com una causa més de la revolució francesa i, en una escala més local, dels rebomboris del pa ocorreguts a Catalunya la primavera de 1789. Però ens trobem en un període, aquest final del segle XVIII, en el que el temps és molt variable, fins i tot podríem dir que extremat, per la successió de pluges torrencials, inundacions i avingudes amb sequeres i plagues de llagosta que malmeten les collites encarint els preus dels productes bàsics i empobrint a la població. El climatòleg i historiador Dr. Mariano Barriendos anomena aquest perìode anomalia Maldà, en honor al nostre comentarista Rafael Amat i de Cortada, Baró de Maldà.

Penso que no hi ha millor definició d'aquest hivern que la que va fer el Dr. Salvà, metge i primer observador meteorològic del país: "De las tablas antes vistas resulta que el invierno de 1788 fue poco frío y en extremo seco, de suerte que faltó el agua necesaria para la vegetación de los granos que pudo adelantar poco con la grande sequedad que había. Los vientos dominantes fueron los del N. bien que con ellos alternaron bastante los del mediodía.

La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada