Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dissabte, 16 de març de 2013

Hivern de 1859-60. El temps està canviant?

Com ja hem vist en la primera part d'aquest hivern de 1859-60, Barcelona va estar prou entretinguda. Les deliberacions, picabaralles i algun altre renec eren el pa de cada dia a l'ajuntament que veia com se l'imposava des de Madrid un projecte de futur urbanístic de la ciutat que, malgrat les reticències inicials, tenim que admetre que ha vertebrat la ciutat de forma coherent i que segle i mig després demostra clarament la seva utilitat i validesa.

L'altre punt d'atenció ciutadana era la guerra a l'Àfrica. Molts joves catalans havien estat reclutats i tothom volia saber com anava l'enfrontament: "El interés para tener noticias del teatro de la guerra continuaba acreciendo de dia en dia y á proporcion de que aquellas adquirian mayor importancia ó anunciaban nuevas victorias. Los partes telegráficos eran buscados con solícito afan y se leian en las plazas, en los cafés, en las funciones públicas en medio de estrepitosos vivas." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 136

En els primers dies de l'any 1860 aquesta eufòria col·lectiva es vivia sota un temps trist i humit, amb l'aire romàtic que porta la boira: "Continua reinando una humedad tan notable que varias calles están cubiertas de barro y hasta en varias plazas aparecen algunos charcos de agua. En las primeras de la mañana la ciudad y sus alrededores estaban cubiertos de una espesa capa de niebla. Desde frente de las calles de Buensuceso y Santa Ana en la Rambla no se divisaban ni los Circos, ni la inmediata estación de ferro-carril del Centro. –Igual fenómeno se ha observado en Tarragona y otros puntos." DB 3.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 93

Muntatge panoràmic amb les fotografies que el daguerreotipista Charles Clifford va fer l'any 1860 durant el viatge de la reina Isabel II a Barcelona. Podem veure com les muralles en el indret per on després passarà el Paral·lel van desapareixent, llevat de la de les Drassanes, i com encara els voltants de Barcelona són camps i masies.

Aquesta tranquil·litat meteorològica i un avanç tecnològic molt recent que facilita la mobilitat pel territori fa aparèixer els primers aficionats que es traslladen a altres comarques per gaudir de fenòmens merament meteorològics: "Atendida la comodidad, dice la Antorcha manresana, que el ferro-carril proporciona á los habitantes de las poblaciones templadas, varias han sido las personas de Barcelona y otros puntos que aprovechándose de esta coyuntura han venido á visitarnos estos días de frio, solo para admirar la fantástica perspectiva de nuestros helados saltos de agua. En efecto, las vertientes de la Seo, de la cueva y de San Pablo, presentaban el golpe de vista más sorprendente mirado desde la estación del ferro-carril y sus alrededores. Sabemos que cuando vuelva a suceder, lo que no será extraño, pues es muy común en este país, son varios los aficionados á las bellezas naturales que vendrán desde Barcelona á contemplarlas." DB. 10.1.1860 Ed. Matí Pàg. 307-8

La bonança ambiental i l'absència de precipitació que regna a la ciutat anima als barcelonins a fer turisme meteorològic, tal com avui molts pugen al Pirineu a veure i gaudir de la neu, malgrat el fort temporal de garbí i ponent que per Reis provoca alguns desperfectes en vaixells ancorats al port i esperant tropes per salpar cap als escenaris de la guerra. Després de la ventada, el diumenge dia 8 de Gener marca una mínima, no gaire baixa, de 3,5ºC. No plou gens fins el dia 10 quan cauen 10,8 mm i comencen uns dies on l'aigua domina el panorama.

Gravat que pertany al Zumalakarregui Museoa on podem veure diverses naus en formació que es dirigien a la batalla.

Els següents dies, els barcelonins van sovint al port a veure com marxen els vaixells de guerra: "El 11 los barceloneses vieron partir para el Africa, saludándole con entusiasmo, al brillante regimiento de Valencia." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 136 També surten del port els 466 voluntaris catalans que deixarien ben alt el pavelló català lluitant amb el general Prim, que guanyaria molta fama per aquesta guerra.

Aquests espectacles i les festes pròpies de les dates, com és el cas dels Tres Tombs, es veuen afectats per la pluja: "Lo lluvioso del día ha impedido que hoy hubiese la animación de costumbre en los barrios del arrabal de San Antonio con motivo de la bendición de los animales." DB: 17.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 561.

Un problema recurrent quan plovia a Barcelona era el fangar en que esdevenien molts carrers. És molt habitual trobar a la premsa del segle XIX referències i crítiques a aquest fet, malgrat les obres de pavimentació. Sens dubte el mal drenatge de la part baixa de Barcelona i una mala canalització de l'aigua eren factors que calia resoldre: "Con lo lluvioso del tiempo las calles se hallan intransitables y llenas de lodo, efecto producido en parte la falta de descuido que se observa respecto á la limpieza de las mismas. Son varias las que podríamos citar que se encuentran intransitables, siendo una de tantas la del Vidrio, en el trecho que media desde la Plaza Real á la calle de Escudillers, no obstante de que se encuentra recientemente empedrada." DB. 19.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 637

El general Prim amb el voluntaris catalans, podem veure soldats amb barretina lluitant, a la batalla de Los Castillejos, prop de Ceuta.

Mentre els soldats espanyols lliuraven una de les batalles més decisives per la captura de Tetuan, a Catalunya es vivien dies amb pluges abundants que donaven algun o altre problema: "Ayer, sin duda, á causa de haber sido generales las lluvias, no se recibió correo de Francia. Ayer tarde se anunció que por causa del tiempo se suspenderían las funciones del Circo Real y en el Circo de Madrid." DB. 20.1.1860 Ed. Matí Pàg. 647 A Barcelona es recullen 18 mm el dia 20 de Gener amb un ambient no gaire fred però de ben segur que a les comarques que comuniquen amb França les precipitacions deurien ser més quantioses. A la ciutat no hi han entrebancs de consideració més enllà de la incomoditat que genera el fet de que marxi la llum, fet que encara passa però de forma molt diferent, malgrat els responsables actuïn amb celeritat per restablir el servei: "Hemos observado que en las últimas noches de lluvia se notaba mayor cuidado que otras veces en volver a encender los faroles de gas que eran apagados por el agua." DB. 21.1.1860 Ed. Matí Pàg. 683

En la darrera setmana de Gener la pluja deixa pas al vent: "En la madrugada de este día se han dejado sentir algunas ráfagas de viento huracanado, que no ha dejado de ocasionar algunos sustos y averias y el derribo de algunos árboles. Por la mañana continuaba el viento, pero con mucha menos violencia." DB. 23.1.1860 Ed. Tarda Pàg. 773 Aviat arriben noticies de danys produïts pel fort vent als pobles veïns: "El fuerte viento, o mejor huracán, que se dejó sentir en la mañana de anteayer, derribó pajares y una casa que se estaba construyendo en el vecino pueblo de San Martín de Provensals." DB. 25.1.1860 Ed. Matí Pàg. 828

A la Barcelona de l'any 1860 podem veure la muralla recent enderrocada i els indrets on després trobarem el Poble Sec i l'Eixample ocupats majoritàriament per camps.

El temporal de vent, entre ponent i mestral, afecta també a les comarques de Tarragona. El que resta de mes les ventades són més habituals, dominant el vent del SW o garbí, i les temperatures són molt suaus per trobar-nos en els darrers dies de Gener i així les màximes estan entre 15º i 18ºC: "El fuerte viento que se dejó sentir durante la penúltima noche y una gran parte del dia de ayer nos hace abrigar serios temores de que no habrá venido á crear nuevos obstáculos para nuestro ejercito espedicionario. En varios pueblos del llano ha derribado árboles, tabiques y pajares. En la plaza Real observamos que había hecho rodar por el suelo una gran parte de las macetas que hay en el centro de la misma." DB. 1.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1067

Però el canvi de mes porta un canvi de situació meteorològica, fins i tot la neu visita Barcelona el dia 2 de Febrer: "Ayer, sobre las cinco de la tarde, el tiempo se presentó tan borrascoso, y aparecieron en el cielo, bien que aislados, unos nubarrones entre negros y parduzcos que parecieron ser indicio precursor de algún violento temporal. De repente una gran ráfaga de viento inundó de polvo el paseo de la Rambla, que en ese instante quedó desierto. La tempestad, sin embargo, solo descargó por la parte de Mataró. En el puerto se habían adoptado algunas precauciones. Esta mañana seguía el cielo encapotado, y á eso de las nueve hemos visto caer algunos copos de nieve, casi imperceptibles, cuando no se fijaban sobre la ropa." DB. 3.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1153

La temperatura del dia 3 queda molt baixa. La màxima en prou feines s'acosta als 8ºC però a les 10 de la nit ja havia baixat a 2,5ºC. El fred era patent i el contrast amb els dies passats de suavitat afegia una sensació més marcada. El temporal que genera el canvi de temps també porta alguna sorpresa de la qual se'n fa ressò la premsa escrita: "Ha nevado con bastante abundancia en varios puntos de esta provincia y en otras han caído fuertes pedriscos. Esta es la causa del frio tan intenso que se deja sentir de dos días á esta parte.
Varias personas amigas nos han referido que anteayer, jueves (2), á las cinco de la tarde, contemplaron desde la muralla de Mar el curioso fenómeno de una manga de agua que se estaba formando delante de las costas del Este."
DB. 4.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1185

La noticia més important, i la més celebrada, serà la entrada de les tropes del general Prim i O'Donnell a la ciutat de Tetuan després d'una cruenta batalla.

Però el dia 7 de Febrer salta la noticia més esperada per tots: "«La bandera española tremola en Tetuan» era la fausta noticia que empezó á circular en la mañana del 7, y que antes de ser confirmada por conducto oficial, instantáneamente y con la rapidez de un chispazo eléctrico cundió en todos los ángulos de Barcelona, propagándose también velozmente en todas las poblaciones de las cuatro provincias del antiguo Principado. La multitud loca de gozo acudió en tropel á la plaza de la Constitución, improvisáronse adornos, iluminaciones y demostraciones de todas clases. Los cursantes de la Universidad e Institutos, haciendo alarde de un noble patriotismo, recorrieron las calles con músicas y banderas y dispusiéronse espontáneamente tres dias de alegres y animados festejos, cuya descripción deberia ocupar algunas páginas de esta lacónica revista. Muchas calles se adornaron con lujosa esplendidez, y distinguiéronse varios editicios públicos y particulares en decorar sus fachadas con brillantes perspectivas; se cantó un Te-Deum en la Merced por disposición de la Junta de señoras y otro en la Catedral en virtud de acuerdo del Ayuntamiento, y en todas las ciudades, villas y pueblos de Cataluña se celebraron fiestas mas ó menos suntuosas, pero ricas todas ellas de entusiasmo y animadas por los transportes del mas sincero espíritu de nacionalidad; fiestas para las cuales no hubo mas que un solo instinto, una sola voluntad, sin distinción de colores ni banderías de partido." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàgs. 137-138

És evident que l'alegria tenia un caire patriòtic però també humà. Durant tot el mes de Gener arriben noticies de cruentes batalles al Marroc i els actes per recaptar material sanitari i d'abric per als soldats són continus, però amb el final de les hostilitats disminuiran les necessitats i la majoria de combatents catalans tornaran a casa. Si a això li afegim l'augment de l'autoestima que generà la victòria després d'haver perdut quasi totes les colònies americanes s'entenen perfectament les mostres espontànies de joia: "Anoche, lo propio que en los días anteriores, hubo iluminaciones, músicas y otras demostraciones de público regocijo. Todas las principales calles y plazas se vieron invadidas por un inmenso gentío. Los festejos han terminado favorecidos por el tiempo y recomendados por el orden admirable que durante estos tres días de alegría y de patriótica espansión ha reinado en Barcelona." DB. 10.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1350 Les autoritats municipals, aprofitant aquesta eufòria, es posen ràpidament d'acord per anomenar una plaça amb el nom de Tetuan, que avui segueix amb el mateix nom.


I com qui no vol la cosa, els actes patriòtics tindran una continuïtat en el Carnaval de 1860, lluit i molt celebrat però meteorològicament va transcórrer molt accidentat.

El diumenge 12 de Febrer comença el festeig de Carnaval i els carrers de Barcelona són literalment envaïts per la ciutadania:
"Eran las dos de la tarde del domingo 12 de febrero de 1860.
Las calles de la ciudad condal se hallaban literalmente invadidas por sus moradores cual si todos hubieran abandonado sus viviendas para tomar parte en los ruidosos acontecimientos que iban á tener lugar.
Un inmenso número de coches discurriendo en todas direcciones atestados de estrepitosas comparsas estravagantes figuras y grotescos personajes se abría paso por entre las cerradas masas de ciudadanos entre ios que figuraba un considerable número de forasteros ávidos de cerciorarse de las estupendas consecuencias de ese estraño movimiento popular."
El Carnaval de Barcelona de 1860. Pàg. 41

Tota aquesta gentada no imaginava que al vespre una massa d'aire freda i humida caurà sobre Catalunya deixant ben blancs els voltants de Barcelona, indrets que avui són barris de la ciutat: "A las ocho de la noche de ayer nevó, bien que poco en esta capital, pero hízolo en tanta abundancia en Gracia, Sarriá y pueblos vecinos del Llobregat que hoy la mayor parte de las montañas que rodean Barcelona han amanecido completamente blanqueadas por la nieve. Se deja sentir un frio bastante intenso. Los carros que entraban en la ciudad venían también cubiertos de nieve." DB. 13.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1485

La gran densitat urbana de Barcelona va fer que el clam popular per la desaparició de les muralles obrís definitivament la ciutat al pla on apareixerien nous barris.

Al dia següent, de nit i sobre tot durant la matinada, la nevada es generalitza sobre tot el pla de Barcelona: "A las once de la noche de ayer empezó á caer sobre esta capital una fuerte nevada que continuaba aun al entrar en prensa este número." DB. 14.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1502 A primera hora del matí la imatge era la de una immensa catifa blanca des del mar a la muntanya. : "Toda la ciudad, los alrededores de la misma y las montañas que la rodean han aparecido esta mañana cubiertas de nieve. A las nueve de la mañana los rayos del sol han empezado á hacerla desaparecer de los terrados y azoteas. Se ha aplazado la salida de la cabalgada carnavalesca." DB. 14.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1525

L'onada de fred és contundent malgrat siguin dies que la gent vol sortir al carrer. A l'interior de Catalunya el gel apareix allà on hi ha aigua: "Como prueba del frio sumamente intenso que se deja sentir estos días, ayer, á las tres de la tarde estaba helado el río frente á la estación del ferro-carril de Manresa, en tanto que varios muchachos se divertían corriendo sobre el agua de una á otra orilla." DB. 17.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1615

Però el Carnaval continuava malgrat els elements atmosfèrics: "A pesar de que el tiempo pareció haber protestado muchas veces con serios chaparrones, nieve y hasta pedrisco, no por eso se enervaron los ánimos de la gente de pelo en pecho ni faltaron en varias noches serenatas, monstruos de mas de cien tambores y otros apacibles instrumentos..." El Carnaval de Barcelona de 1860. Pàg. 70

Els que volien allargar la festa de matinada els calia anar ben abrigats i, potser millor, buscar un lloc a cobert veient el panorama meteorològic: "Esta noche, después de las doce de ella, ha nevado copiosamente en esta capital y en los alrededores de la misma. Las calles hubieran amanecido cubiertas de una espesa capa de nieve á no haberla disipado una copiosa lluvia. El viento ha aumentado el rigor del frio que se deja sentir desde esta mañana. Las montañas de sobre Vallvidrera y otras inmediatas á las mismas se encontraban completamente blancas." DB. 18.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1689

La muralla de les Drassanes amb la Porta de Santa Madrona és la única part que es conserva de la Muralla de Terra tot i que el Baluard del Rei, que aquí encara veiem, va ser enderrocat cap a 1890 poc després de la construcció del monument a Colom.

El temps no volia donar treva i en una festa que es desenvolupa majoritàriament al carrer calia ser valent per sortir-ne: "El día de ayer, que amaneció lluvioso y que no empezó á serenarse hasta después del medio día, influyó muchísimo para que el paseo de la Rambla no presentara en las primeras horas la animación de otros años." DB. 20.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1734 Potser a passejar no invitava però per la gresca el de menys era el fred: "En la noche de ayer eran innumerables las máscaras que desafiando el rigor del frío pululaban por nuestras calles." DB. 21.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1781

Acabava el Carnaval i les festes esbojarrades que precedeixen a la Quaresma, calia fer-ne balanç: "Poco propicio se ha mostrado el tiempo con el Carnaval: agasajóle á su arribo con una copiosa nevada y despidióle ayer con el soplo de fuertes ráfagas de viento que durante todo el dia no dejaron de ejercer su molesta influencia." DB. 22.2.1860 Ed. Tarda Pàg. 1790 El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma, l'antítesi del Carnaval, on l'abstinència i el dejuni són cabdals. Per això, i per ser un dia festiu, la gent surt a passar el dia fora de la ciutat, a fer pícnic com diríem actualment però el cel no volia cedir i una tempesta, que a Barcelona va deixar 2,0 mm, va fer córrer a més d'un: "El tiempo que desde el domingo hace ocho días puso cara fea á la llegada del Carnaval, no ha cesado hasta los últimos momentos de mostrarse rigoroso con los aficionados de los placeres que el mismo proporciona.
Bríndoles ayer con un dia hermosísimo para que se esparciesen en tropel por todos los pueblos de estos alrededores, formando alegres partidas de campo, cuando en las últimas horas de la tarde el cielo se presentó borrascoso y descargó algunos chubascos que según noticias fueron más considerables en unos puntos que en otros, aguando por completo la fiesta."
DB. 23.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1822 Aquesta tempesta evidenciava la presència d'aire fred sobre Barcelona i que encara es traduïa en mínimes negatives o properes als 0ºC, com el dia 23 que van arribar a -1,0ºC al cor de Barcelona.

Temperatures i meteors durant aquests dies de Carnaval.

Un mes revoltat, com aquest Febrer, no podia acabar de forma tranquil·la. El dia 27 es desferma una ponentada molt violenta i molesta que, com sempre passa pel seu efecte escalfador a la costa mediterrània, va enfilar els termòmetres per sobre dels 21ºC: "Durante la mayor parte del dia de ayer se dejó sentir un fuerte viento que sobre las once de la mañana y durante largo rato sopló con toda la violencia de un impetuoso huracán." DB. 28.2.1860 Ed. Matí Pàg. 1978

Però, com passa moltes vegades, el vents de ponent o garbí són predecessors de fronts freds associats a depressions atlàntiques que porten baixades sobtades de temperatura. Març volia fer honor a les dites que parlen de la seva cruesa i va portar la neu a cotes baixes: "Por efecto de la inconstancia propia de la estación, en la mañana de ayer nevó más ó menos copiosamente en diferentes puntos inmediatos á Barcelona. Algunas de las vecinas montañas quedaron cubiertas de blanco durante dos ó tres horas. En varios pueblos de la costa cayó una fuerte lluvia de granizo." DB. 9.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2314

El pas de la depressió va deixar la porta oberta als vents del Nord, molt freds, i que en dates properes a la primavera posa el neguit als pagesos pels danys als conreus: "Por personas llegadas ayer de varios puntos de la provincia hemos sabido que en la penúltima noche se observó en los campos una helada y escarcha que se considera ser igual á la mayor que se ha visto durante el último invierno. Necesariamente algunas plantaciones, y en particular los árboles que estaban próximos á retoñar, habrán sufrido muchísimo." DB. 10.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2359

Si al camp es patia, a la ciutat hi havien motius per passar fred i, especialment, per a protestar: "En días tan crudos como los de anteayer y ayer suben de punto las justas quejas del público acerca del estado desvencijado é incómodo de los coches-omnibus destinados al transporte de viajeros á los pueblos inmediatos, y que parten de la plaza de Santa Ana, glacis de la ex - Puerta de Isabel II y Rambla de los Estudios. Sucios, sin cristales y destrozados en parte algunos de ellos, ni son decentes ni bien acondicionados para el servicio á que se les destina." DB. 11.3.1860 Ed. Matí Pàg. 2392 No era per menys. Les màximes del 9 i el 10 de Març estaven entre 8 i 9ºC però les mínimes voltaven els 0ºC o fins i tot, el dia 10, s'acostaven als -2ºC. És evident que no era gens agradable anar amb el transport públic, malgrat que fos amb tracció animal, doncs a la brutícia s'unia un fred que deuria calar fins els ossos.

La Muralla de Mar era el lloc de passeig predilecte pels barcelonins, sobre tot quan la primavera i el solet acompanyaven. En aquestes fotografies de mitjans del segle XIX, on el temps d'exposició era molt alt, només veiem els objetes estàtics però hi han moltes ombres que delaten la presència de gent passejant.

I el fred s'acaba i arriba la primavera de forma puntual. El desig es veu reflectit en un carta rebuda a la redacció del Diari de Barcelona des del Pallars: "Tremp, 22 de Marzo

Despues de un mes y medio de un frio intensísimo, acompañado de viento fuerte, hemos entrado de hecho y de derecho en la primavera con unos días hermosísimos, y solo es de desear que llueva un poco para refrescar los sembrados que sufrieron mucho en los frios pasados."
DB. 24.3.1860 Ed. Tarda Pàg. 2861 I sí, va ploure, perquè la primavera era i és una estació de canvi i als dies clars segueixen sobtades tempestes com la que a principi d'Abril va deixar 52 mm en poques hores: "A las once de la noche empezó una fuerte tempestad de viento y agua." DB. 7.4.1860 Ed. Matí Pàg 3263

El hivern queda enrere però el fred ha estat excessiu després d'una dècada sense hiverns llargs. En una època que la inquietud pel naturalisme portava a buscar respostes als interrogants del que ens envolta, hi ha qui busca arguments per esbrinar que passa amb el temps atmosfèric i la seva repercussió al clima i en aquest sentit podem llegir una explicació, una mena de recerca sobre canvis climàtics, que amb la perspectiva del temps ens fa somriure per la seva simplicitat: "El rigor del actual invierno ha movido a un sabio, M. Ronoü a investigar el curso de las estaciones en el tiempo. El citado naturalista asegura que los grandes inviernos están distribuidos con mucha desigualdad; pero en vez de diseminarse de una manera arbitraria, forman grupos naturales de 4 á 6, repartidos alrededor de un invierno más rigoroso que llama invierno central aplicando a los que le acompañan la denominación de inviernos laterales. Cuando se han reunido así en grupos los inviernos rigorosos, la ley de su distribución es evidente: se reproducen después de un intervalo de 41 años, o poco más; únicamente de tiempo en tiempo el periodo se borra, ó mas bien se encubre,diseminándose el frío en un gran número de inviernos menos largos, menos rigorosos y con más intervalos; pero por término medio, los grandes inviernos ocupan un espacio de 20 ó 21 años, y dejan un intervalo igual sin inviernos notables.

Estudiando mes por mes los años en que han reinado inviernos rigorosos, se reconoce que estos inviernos no proceden de una causa de enfriamiento especial y si de irregularidades mayores que de costumbre; á la par de los grandes inviernos se presentan inviernos de una suavidad excepcional, veranos muy fríos y veranos muy calorosos."
Diari de Barcelona. 05.03.1860

Cal situar la explicació en la seva època i en els mitjans dels que disposaven però a mi em ve al cap una pregunta.... Potser d'aquí 150 anys, quan llegeixin els nostres arguments sobre el Canvi climàtic, es posaran a riure també?

divendres, 1 de març de 2013

Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (i 2)

El nou any 1788 comença amb la tònica suau de Desembre: "Dia 1 de Janér. Festa de la Circuncisió del Senyor vulgarment Dia de Capdany há amanescút seré y gens fret, com si fosem encara en la Primavera, com cosa extraordinaria en aquestos temps, comensánt lo any de bisest que es est en dimars de la semana; fent tant bon dia hi hagut gent de per tot matí y tarde en las murallas de már y terra, Rambla y per fora." Però el dia 3 arriba un front que recordarà que encara es troben en mig del hivern. Les temperatures no seran rigoroses, només es normalitzaran, però hi haurà contrast amb l’ambient temperat viscut al Desembre: "Dia 3 há amanescut lo dia ab un poch de vent y pluja, que no há pasat de mullár un poch los carrers, continuant lo dia emboyrát y humít y lo mar algo borrascós ab lo vent de ponent en la tarde."

El dia següent sobta que hi hagi neu al Montseny i no faci un fred d’allò més cru. Fins a primers del segle XX hi ha la creença que és la neu caiguda la causa del fred i no, com és correcte, que la neu és la conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire més freda: "Dia 4 de Janér há amanescut dia clár y mes fresch, encaraqué no fret ab la neu de dalt de Monseny, que queda blanch; entre dia han corregut algunas bromas, que tapaban lo Sol, però era mes la serenitát de la admosfera, que la opacitát, há fet Sol en la tarde, quieta, y plausible per paseig." Però el fred de veritat no trigarà. El dia de Reis porta el regal d’una tempesta amb pluja intensa, especialment important si pensem en la sequera que arrosseguen de tot el hivern, i fa baixar les temperatures a nivells normals o potser una mica més freds del que era habitual: "Dia 6 de Janér, festa de Solemnitat del misteri de la Epifania del Señor y Festa dels Sants Reys há amanescut clár y se há mantingut així fins envés onse horas, que se es algo ennubolada la admosfera y á un quart de una quedánt molt ab una gran rufa com fum de Genér á la part de Ponent y tramontana, há fet un ó dos trons lluny y moventse vent impetuós, que há durát escasament mitg quart de hora há comensát á plourer rajánt las canals y casi há durát mitja hora la pluja fins á una hora, no haventse ohit cap altre tró, perquè ab lo impetu del vent se es esvargit lo temps, continuánt nubol en la tarde, menos en la vanda del nort, que estaba seré y no tant ab tot que há fet Sol antes de pondrerse, á la part de Ponent."

El Montseny nevat des de Barcelona, aquí el 20 de Febrer del 2010, era un indicador de freds propers quan no hi havien mapes de previsió del temps i que, evidentment, no sempre es complia.

Les sensacions respecte al temps és una de les coses més subjectives que podem trobar. Un dels moments més controvertits és quan la temperatura baixa després d'un període de bonança o, per exemple, quan arriben els primers freds després de l'estiu. A tots ens ha passat de notar un fred intens quan irromp el fred després d'un temps suau i el Baró de Maldà no era diferent. El dia 8 de Gener comenta: "...há amanescut bon dia y molt fret, continuánt casi tot lo dia; la admosfera no há estat de alló mes despejada pues corrian, las que no hán impedit la vista del Sol." Gràcies al Dr. Salvà i les seves observacions, sabem que la mínima d'aquell dia a Barcelona ciutat va ser de 6,3ºC, que per un mes de Gener no és res de l'altre món, ni tant sols en l'actualitat, però era la temperatura més baixa des dels dies freds de finals de Novembre. És així com podem relativitzar una afirmació sobre una sensació en un text històric. El problema és que abans de 1780 no tenim dades per objectivar-ho.

Com he exposat abans, aquest hivern els barcelonins van viure una greu epidèmia que va causar moltes morts i que el Dr. Salvà va tractar abastament en els textos que ens han arribat gràcies a la Facultat de Medicina de Barcelona, que és on va dipositar els seus manuscrits. Al Baró de Maldà el va afectar directament aquest Gener. El 19 de Gener mor la seva esposa de una malaltia sens dubte infecciosa que el Baró de Maldà anomena "epidèmia de la rosa" i que també afecta als seus fills. La dona s’infecta el 10 de Gener i es va agreujant fins morir el dia 19 a ¼ de 4 de la tarda, després de rebre els sagraments. Ho exposa com si de qualsevol noticia es tractés, sense passió, amb el mateix tipus de lletra, hom diria que no pateix però, això si, fins al 27 de Gener no hi ha un ritme de anotacions normal en un home que quasi diàriament escrivia. Com molta gent de l'època busca la raó de les malalties en el temps atmosfèric: "Los frets son excessius ab molta sequedát en tot aquest més de Janér, ocasionánt algunas malaltias de sufocació, continuánt encara la mateixa epidemia, trocantse ab malaltia grave."

No seria fins 1796 que Edward Jenner provaria la seva vacuna contra la verola, inici històric de la prevenció de malalties víriques, algunes ja eradicades com la mateixa verola, però que a finals del segle XVIII causaven veritables trastorns socials davant de qualsevol epidèmia.

A final d'aquest mes tant nefast per la família de Rafael Amat i de Cortada, ens comunica una bona noticia: "Mos fills (á Deu gracias) se troban yá libres de la rosa, proseguint ab perfecta salut."

Potser conscient que no ha escrit masses referències al temps, per motius obvis, quan acaba Gener ens fa una mena de resum climàtic: "En tot aquest més de Janér no há plogut gens, fora de un poch al principi de la tarde del dia 6 y en est 31 al comensament de la nit un poch, havent estát nubol y fret tot lo dia, tirant lo vent de llevánt que señala pluja, la que es no res per ara, sent molt la sequedát en la terra y prou fret que desde 18 ó 19 de Janér fins al present 31, que se experimenta, sent la sequedát casi general, ab tot que no pateixen del tot los sembrats."

I la Candelera arriba aquest any molt somrient: "Dia 2 de Febrér y de la Mare de Deu Candelera feu bon dia y se mantingué. (....) Concurs de gent de per tot mati y tarde y mes en la Rambla per havér fet hermós dia." Tot i que es pot gaudir de l'ambient primaveral en ple hivern, la preocupació per una pluja generosa comença a ser patent: "Dia 3 de Febrér (...) Lo temps es molt humít, que designa voler plourer aviát." Però en la primera quinzena de Febrer només cauen unes gotes la nit del dia 7, la qual cosa no mitiga gens ni mica el patiment dels pagesos, i de la gent en general, que veuen amb preocupació com la sequera pot arruïnar la collita i portar una greu carestia de la vida: "Continua lo temps sech y ab prou necessitát de aygua per no havér plogut en los mesos de Desembre del any passat 1787, Janér y Febrér, trobantnos en 14 de est."

Des de sempre la sequera és recurrent al nostre clima. Les mesures per combatre-la han variat notablement i, de la mateixa forma que actualment es demana a les autoritats la seva implicació en la prevenció i solució del problema, en una societat on la religiositat era el centre de tot, les súpliques anaven dirigides al Cel en forma de pregàries o rogatives pro pluviam per una intercessió divina en la meteorologia. Així el Baró de Maldà ens informa de l'inici d'aquestes manifestacions i perquè: "Dia 16 de Febrér se há comensát á dir en la missa la colecta, ó oració per implorár de Deu Nostre Senyór lo benefici de la pluja per lo molt que se necessita ab la sequedát com hi há en la terra, y á no haverhi tal necessitát fá un temps admirable per lo seré sens fret ni calór, si que molta pols de per tot, casi com en lo fort del estiu."

Les rogatives eren fins fa poc més d'un segle un mitjà per lluitar contra l'adversitat. La pluja excessiva o la sequera feien que autoritats civils i eclesiàstiques, amb el suport social, preguessin a Deu o als Sants per la ràpida solució de les calamitats.

Potser les pregàries o potser la mateixa dinàmica atmosfèrica, desconeguda en aquella època, però els dies següents a l'inici de les rogatives plou amb certa intensitat: "Dia 19 de Febrér há comensát á plourer á 2 quarts de 7 del dematí, continuánt la desitjada pluja á 2 quarts de 8 rajánt las canals; però no impetuosa, si que suau, fins á 2 quarts de 9 del mateix mati, que no há plogút més per ara." Fins i tot, el dia 21 és el més mogut amb una bona tempesta. Llamps, trons, calamarsa amb un bon ruixat és el que observa el Dr. Salvà. El Baró de Maldà ens ho descriu: "En la tarde del 21 á 3 quarts de 3 plogué un poch fort ab vent y durá caso de un quart, y plogué també á 5 horas y quart, serenantse despues la admosfera al entrár la nit." Però en aquest ambient de sequera la humitat no pot durar gaire: "En los dias 22; 23; 24 y 25 de Febrér se han girát vents forts molestos y sechs."

Febrer acaba sense cap baixada de la temperatura i anunciant la primavera, les màximes s'acosten sovint als 20ºC, però la sequera segueix sent tossuda malgrat les pluges en indrets propers: "Dia 28 de Febrér (....) Lo temps es molt suau y per ara no vol plourer per aquest terreno de Barcelona, havent yá plogut molt per amunt envés Moncada y en Sant Cugat del Vallès; continuase á dir la colecta en la misa."

Març comença impetuosament amb una tempesta que porta un canvi de temps: "Dia 1 de Mars á 3 quarts de 7 del dematí comensá á plourer rajánt las canals y á 3 quarts de 9 molt fort ab calamarsa y vent continuant á plourer tot lo dematí no ab tant impetu, la qual pluja haventse la terra asecada ab los vents passats, no dexará de ser profitosa á la terra, també há tronát un poch, si bé lluny dos ó tres trons. En la tarde no há plogút y se es serenada un poch." La refrescada dura poc però es fa notar: "Dia 2 de Mars (...) se hán girát frets haventhi neu ó calamarsa sobre del Monseny, y feu lo dia seré, fora de ser incomodo per la fredór." Però en aquest mateix episodi meteorològic la pluja mansa, d'anar fent, la més beneficiosa pels sembrats, cau la nit del 4 i la matinada del 5 de Març, fet que en el context de rogatives per demanar pluja implicava una acció de gràcies perquè el que es demanava amb devoció sembla acomplert: "Dia 4 de Mars al comensár la nit á 7 horas, sent yá la tarde ab boyra ó nubols plogué mansament y durá la pluja quieta gran part de la nit fins á la matinada ab lo que sent yá remediada la terra ab la desitjada aygua se digué la oració ó colecta en las missas pro Gratiarum actione rezantse en tal dia 5 en las missas, 3 oracions proprias del Beato Nicolás Factór Religiós Franciscano de la Observancia....."

La processó del poble, de l'any 1787, és un quadre de Goya de 1787 que ens il·lustra aquesta pràctica religiosa tant habitual al segle XVIII.

S'acosta la Setmana Santa, llavors una setmana de processons i actes religiosos, i que ve precedida de un ambient molt agradable: "Fá temps molt suau sens fret ni calór desde 7 de Mars, com si fosem yá en la Primavera." Però a la primera manifestació del dissabte de Rams, la pluja, tant escassa aquest hivern, provoca el seu ajornament: "Disabte de rams 15 de Mars, no se feu al dematí en la Seu la Professó de Santa Madrona á la Iglesia dels Caputxins, per caurer tal qual goteta de aygua, al voler eixir dita Professó, sent nubulosa algo la admosfera aguardantse á fer en lo dia 12 de Abril, después de la Semana de Pasquetas. (...) En la tarde á quarts de 5 plogué bé mitja hora llarga, dexantsen luego despues serenantse lo temps." No passa el mateix diumenge de Rams, on tot va transcórrer amb tota normalitat i temps bonancenc: "Diumenge de rams 16 de Mars amanesqué bon dia y se mantingué seré y un poch fresquet de resulta de la pluja de ahí tarde y no se si barrejada una poca de calamarsa azia el Vallès, mantenintse lo temps clár se feu sens cap rezel de pluja com lo any passat de 1787 la Professó de la tarde del Bonsuccés...."

I acaba el hivern astronòmic, ja que el meteorològic feia setmanes que ningú el sentia, i és que les temperatures fan pensar en una data més avançada i no pas en el equinocci de Març, però és benvingut l'ambient agradable, per allò de les processons: "Dijous Sant 20 de Mars, amanesqué bon dia y se mantingué seré y apacible tot lo dia, de alló ben suau lo temps com yá entrada la Primavera, ab lo que la gent pogué anár comodament á seguir los munuments y veurer las molt sagradas y augustas funcions en las Iglesias."

Un hivern suau que no es pot dir que portés bons auguris. La sequera va ser molt important, tant que podríem esmentar-la com una causa més de la revolució francesa i, en una escala més local, dels rebomboris del pa ocorreguts a Catalunya la primavera de 1789. Però ens trobem en un període, aquest final del segle XVIII, en el que el temps és molt variable, fins i tot podríem dir que extremat, per la successió de pluges torrencials, inundacions i avingudes amb sequeres i plagues de llagosta que malmeten les collites encarint els preus dels productes bàsics i empobrint a la població. El climatòleg i historiador Dr. Mariano Barriendos anomena aquest perìode anomalia Maldà, en honor al nostre comentarista Rafael Amat i de Cortada, Baró de Maldà.

Penso que no hi ha millor definició d'aquest hivern que la que va fer el Dr. Salvà, metge i primer observador meteorològic del país: "De las tablas antes vistas resulta que el invierno de 1788 fue poco frío y en extremo seco, de suerte que faltó el agua necesaria para la vegetación de los granos que pudo adelantar poco con la grande sequedad que había. Los vientos dominantes fueron los del N. bien que con ellos alternaron bastante los del mediodía.

La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."

dissabte, 16 de febrer de 2013

Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (1)

La Petita Era Glacial és un període històric, que abastaria des del segle XIV fins al segle XIX, i és conegut en climatologia per tenir unes temperatures més baixes que les que tenim actualment, la qual cosa no vol dir que sempre feia fred, ans al contrari, quan llegim documents històrics també trobem estius calorosos i hiverns molt suaus. El que si es pot detectar és una major presència d'onades de fred a Europa Occidental i, sovint, els hiverns són més llargs. Tanmateix, les collites del cereal o la verema eren més tardanes que avui en dia. Si sabeu anglès, tot i que podeu posar subtítols en català o castellà, és molt interessant aquest documental del Canal d'Història que porta per títol Little Ice Age. Big chill.

Els testimonis sempre són una font molt útil per conèixer la història, també la meteorològica, i aquí ens és de gran valor el Calaix de Sastre del Baró de Maldà que, tal com ja he dit en altres temes d'aquest bloc, descriu molt be els diferents fenòmens que la natura ens ofereix, ja sigui una nevada o una calorada fora de temps. Gràcies a ell sabem que la temporada de fred de 1787-88 va ser molt suau, sense grans onades de fred, només alguns dies més frescos a mitjans de Gener, i amb un ambient de sequera que va anar malament pels camps, malgrat les bones temperatures. En el seu resum, el Dr. Salvà, il·lustrat i pioner de la observació meteorològica, ens fa cinc cèntims de la situació: "La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."

Més endavant veurem que les afeccions meteorològiques d’aquests anys afecten de forma directa en les revoltes socials que estan per venir.

Un dels moments més importants en una societat eminentment agrícola com la que de finals del segle XVIII era la collita. Una mala collita significava passar penúries, fins i tot fam, i una fredorada fora de temps o una sequera, com el hivern de 1787-88, portaven a la ruïna a comunitats senceres.

El mes de Novembre comença humit i molt suau: "Feu bon dia, però bastant fanch, y mes en la Rambla." Explica el Baró de Maldà el 4 de Novembre. Les temperatures oscil·len entre els 12ºC i els 20ºC durant la primera quinzena però una sèrie de dies amb tempestes són la evidència del canvi de massa d’aire per una més fresca. La segona quinzena és totalment oposada a la primera doncs les màximes en prou feines passen de 10ºC i les mínimes entre 5 i 7ºC. El Baró de Maldà plasma molt be el contrast: "Desde la pluja del 17 de novembre se han girát uns frets tant forts com si fosem en lo més de Janér." I uns dies més tard segueix igual: "Dia 23 de novembre (....) los frets continuan ab la mateixa activitát y los dias son clars." Aquest serà el dia més fred malgrat tampoc presenta una temperatura excessivament baixa però de ben segur el Baró ens descriu la sensació que tothom té quan arriben els primers freds i no estem acostumats.

Arriba Desembre i si el que cal esperar és que l’ambient es torni més fred la realitat és molt diferent. Des dels primers dies del mes la suavitat és la norma: "Lo dia 8 de Desembre y festa de la Inmaculada Concepció de Maria Santissima, fou clár, sense fret, ni vent, cosa particular en aquest temps y en altres anys passats que hi havia plujas, frets o boyras en est rés de això, ab lo que molt de poble há puját á Montjuich y el demés há pogut pasejár per la murallas de már, de terra y per la Rambla." I si pensem que la bona temperatura és d’allò més bo, el Baró de Maldà pensa que potser és causa de malalties: "Dia 11 de desembre (...) Ab tal bonansa de temps se hán giradas algunas malaltias, haventhi tals quals morts repentinas. Liberanos Domine." Sembla, no obstant, que podria tractar-se de una epidèmia de grip més virulenta del normal i que el Dr. Salvà qualifica de "calentura epidémica" al resum de les malalties de l’any 1787, on parla també dels remeis que aplicava en una època que la farmacopea era extraordinàriament primitiva.

Una escena hivernal, pintura de Abraham Van Strij de finals del segle XVIII, transmet sensació de fred amb la presència de la neu.

Sembla ser que el Baró de Maldà no es va veure afectat per la malaltia i aprofita la bonança per marxar d’excursió: "Dia 13 de Desembre (....) Lo dia fou seré y templát. En tal matí de 13 de desembre ani ab alguns Srs companys al Poble de Sant Gervasi y desde alli pujarem á la hermita de Betlém, que es dels Srs Administradors del Hospital, á dinár y antes á la major altura del Tibi dabo una de las montañas de Collsarola tras de Betlém, portantnos ulleras de llarga vista per descubrír á tanta amplitút de terreno, com desde alli se descobra, se pot dir casi á tota Cataluña; havent estát lo dia seré, fora de una poca de calitja á la part de Barna y montanya de Monjuich." La bona visibilitat a la que al·ludeix el Baró és deguda als vents secs de ponent i llebeig i, sens dubte, a l’absència de la contaminació atmosfèrica que avui en dia provoquen les ciutats i les industries de Barcelona i el Vallès majoritàriament.

Les malalties i el temps es relacionaven força a finals del segle XVIII, raó per la qual són els metges els primers observadors meteorològics, i el Baró de Maldà no n’és aliè a aquesta idea però aquí potser va pecar de exagerat, ell o els seus informadors: "Lo Sr jutge Don Juan Herrera se troba extremunciát y molt mal, sent algo frequents lo de morts repentinas, en la nit del 18 desde las onse fins á las 10 horas y mitja del dia vinent matí 19 de desembre há fet vent molt fort y he ohit á dir si de sa resulta hán mort set personas de repente."

La Fira de Santa Llúcia és una tradició nadalenca ben arrelada a Barcelona. La primera edició es va celebrar l'any 1786, per tant, aquest temps agradable va convidar a gaudir de la segona edició.

I arriba Nadal, els dies més curts de l’any i molts hiverns amb els dies més freds però no serà el cas del any 1787. El Baró de Maldà tira de memòria meteorològica: "Lo temps es tan suau, com que yá havent entrát al hivern no fá gens de fret, que molts anys que no se havia experimentada tal bonansa de temps y ennubolantse envés las 9 horas y mitja del dematí 24 vigilia de Nadal, havent á las onse cerca fins á dos quarts de 12 plovisquejár casi no rés, se há serenát luego cap al mitgdia la admosfera á la part de Ponent y luego tots los nubols hán desaparegút fent bona tarde, fora de un poch de vent fresch y molest per anár hom sense la capa ó altre abrich, y com fa lluna en la nit, y es quieta, no dexará molta gent de anár á mitja nit á las matinas de Nadal." Si la vigília és molt agradable, el dia de Nadal és òptim per gaudir d’una de les festes més importants de l’any: "Lo dia festiu y molt alegre de Nadal ó de la Nativitát de Nostre Señor Jesu Christ amanesqué seré y se mantingué aixis tot lo dia fora de qual nubolet y calitja en la tarde á la part de ponent, ab lo que fou plausible per pasejár la gent á la tarde per la muralla de terra y Rambla, que ab los molts coches era una confusió, veyentse pochs anys tal bonansa de temps sens fret ni calor."

Taula amb les dades meteorològiques dels dies abans de Nadal de 1787. La resta del mes no va ser gaire diferent i l'ambient primaveral, com diu el Baró de Maldà, va ser la tònica d'aquest Desembre.

El mes de Desembre acaba sense donar indicis de la estació a la que pertany. Si consultem les taules del Dr. Salvà veiem que llevat dels tres primers dies, on encara hi ha les fuetades de la refrescada de Novembre, la resta de dies les mínimes no baixen dels 10ºC i les màximes sovint estan entre els 15 i 16ºC. Fins i tot, poc abans de Nadal, el dia 19, la màxima passa dels 18ºC i no es baixa dels 15ºC en cap moment. Un altre aspecte que serà extensible a tot el hivern és la sequera doncs en tot el mes només cauen algunes roïnes inapreciables.

divendres, 1 de febrer de 2013

Febrer de 1983. Neu a dojo.

Dir que el Febrer de 1983 era un moment de canvi no és descobrir res de nou. Uns mesos abans, el 28 d'Octubre de 1982, el Partit Socialista, amb Felipe Gonzalez al capdavant, havia guanyat, per primera vegada durant la democràcia, les eleccions al Parlament dels diputats amb el conegut lema de campanya: Por el Cambio.

El 2 de Desembre de 1982 es coneixia la formació del primer govern socialista que portaria nous conceptes després de gairebé 50 anys de governs ultraconservadors. El ministre més famós era Miguel Boyer, ministre d'Economia, que el 3 de Febrer de 1983 explicava a La Vanguardia els punts bàsics de la seva política econòmica:

"· La industria no puede generar mucho empleo en el futuro debido al progreso técnico y a la automatización.
· El Plan a medio plazo para la economía española se empezará a elaborar junto proyecto de presupuestos de 1984.
· Para combatir el déficit público hay que reducir el fraude fiscal antes que aumentar los tipos impositivos.
· Hay que reducir nuestro diferencial de inflación con los países de la CEE si queremos, de verdad, tener éxito en la lucha contra el desempleo.
· Tenemos un gran potencial exportador y nuestro crecimiento debe ir orientado hacia las exportaciones."
La Vanguardia. 03.02.1983 Pàg. 1

Trenta anys després podem valorar la eficàcia d'aquestes propostes.

El ministre d'Economia, Miguel Boyer, en una imatge que actualment seria políticament incorrecta.

Barcelona, per la seva banda, havia canviat al primer alcalde democràtic, degut a que Narcís Serra entraria a formar part del primer govern socialista com a ministre de Defensa, i només feia unes setmanes que Pasqual Maragall exercia com a màxim representant del municipi. Les picabaralles i el diferent criteri econòmic dels partits era quelcom inherent a les reunions de l'Ajuntament, tal com és ara. Preocupaven els diners en una Barcelona que volia reinventar-se després de dècades de franquisme: "Asimismo, las mismas fuentes afirmaron que la situación económica del Ayuntamiento no es tan catastrófica como la refleja la oposición. «Así sería si las entidades financieras no nos quisieran dar más créditos. Y esto no ocurre sino al contrario.» En el fondo de la cuestión subyace la distinta concepción sobre el papel del Ayuntamiento que tienen socialistas y comunistas, por un lado, y convergentes, principalmente, por otro. Aquéllos son favorables a mantener o incrementar servicios al ciudadano, por cuanto no consideran mala la situación económica. Estos, apuntan a un saneamiento económico en detrimento de las cantidades que se destinan a inversiones." La Vanguardia. 03.02.1983 Pàg. 3

I si en política les coses no semblen haver canviat gaire, en altres aspectes trobem notables diferències.

El Barça, després de guanyar a l'Espanyol a Sarrià per 0 gols a 3, comanda la classificació de Primera Divisió i això era portada de La Vanguardia el dia 7 de Febrer. Aleshores el Barça no era l'equip guanyador que veiem avui en dia, feia 9 anys, des de la temporada 1973-74 amb Johan Cruyff, que no guanyava la Liga i la culerada a veure que això seria possible. Doncs no, dos jornades més tard empatava al camp del Sporting de Gijón i per acabar-ho d'adobar abans d'acabar Febrer perdia a casa contra el Racing de Santander per 0 a 2. La Liga 1982-83 estava perduda i l'afició blaugrana patia una nova decepció. No seria fins la temporada 1984-85 amb Terry Venables que els culers, onze anys després, guanyaria el torneig de la regularitat.

El rebuig a la violència terrorista va estar present malgrat la intensa nevada, com va passar a Pamplona el dia 7 de Febrer.

També ha canviat el terrorisme, fet del que tothom es felicita, perquè en aquelles dates els atemptats d'ETA eren noticia gairebé diària. Malgrat que durant el mes de Gener de 1983 no hi va haver cap mort, Febrer va començar luctuosament. El dia 2 moria un Guardia Civil a Ordizia (Gipuzkoa) i només 3 dies més tard, en un atemptat a la seu del banc de Biscaia a Bilbo, morien 3 treballadors d'aquesta entitat. Això va fer esclatar els ànims de la gent que va sortir a manifestar-se a moltes ciutats desafiant un fred que començava a deixar-se sentir.

La neu també va estar present a Barcelona, tot i que un dia més tard. La primera nevada del mes va arribar amb l’advecció pròpiament dita. Dimarts 8 de Febrer cap a migdia el cel de Barcelona es va tapar ràpidament i cap a les 3 de la tarda va caure una tempesta de neu, granís i aigua que va deixar blancs molts barris de la ciutat i va acumular fins a 5 cm al Tibidabo. El caos circulatori a tota la ciutat va ser terrible: "La nieve, la lluvia, la huelga de autobuses, diversos accidentes circulatorios y las salidas de los colegios enloquecieron el tráfico barcelonés ayer por la tarde." La Vanguardia. 09.02.1983 Pàg. 22

Després de 57 dies sense precipitació a Barcelona, el mes de Febrer de 1983 va fer honor a la seva fama de boig i va portar una onada de fred que va deixar nevades intenses i extenses a Catalunya. La ciutat de Barcelona va gaudir de 5 dies de neu durant una setmana, fet totalment excepcional.

Vista del Parc de l'Escorxador i Les Arenes, que ja estava en desús com a plaça de toros des de 1977.

El dia següent, dia 9, va ser fred, doncs al centre de la ciutat no van passar dels 6,0ºC al Putxet i 3,6ºC a l'observatori Fabra, degut essencialment a la gran quantitat de núvols que van tapar el sol però sense caure una sola volva de neu.

El dia 10 de Febrer, en canvi, va caure una feble nevada al voltant de les 10 del matí, més tard va sortir el sol una estoneta i a les 4 de la tarda va tornar a nevar, aquest cop intensament i agafant fins la mateixa platja. Al centre es van mesurar uns 3 cm però a llocs com El Prat van arribar als 15. Tot el litoral barceloní es va veure afectat en major o menor mesura: "Las precipitaciones de nieve en el litoral barcelonés se extendieron desde Sitges hasta Tordera. En algunas zonas el blanco elemento alcanzó entre cinco y diez centímetros de espesor, hecho prácticamente insólito en estas latitudes, en donde no había nevado desde hace veinte años." La Vanguardia. 11.02.1983 Pàg. 3 A les comarques vallesanes també va nevar però amb menys intensitat acumulant-se 6 cm a Sabadell. Malgrat els problemes habituals, amb diverses topades i ensurts als carrers i barris de la part alta de Barcelona, no va haver un caos circulatori com el de dos dies abans.

Una imatge de la Gran Via que evoca per si mateixa el fred hivernal amb tot el seu rigor.

El dia 11 va ser molt fred. Les mínimes van estar per sota de zero graus a tot Catalunya, inclosa la costa, i malgrat fer un bon sol amb cel seré i les màximes no van passar enlloc dels 7 o 8 graus. A Barcelona5,4ºC al Putxet i 4,0ºC al Fabra.

Novament, el 12 de Febrer, a les 7:15 del matí, una nova tempesta de neu va fer que la ciutat tornés a vestir-se de blanc. Era dissabte i els problemes de circulació no van ser importants però a moltes vies ràpides de l’àrea metropolitana va ser necessari l’ús de cadenes i l’aeroport del Prat va tenir que tancar durant unes hores: "el tráfico debió ser cortado en las carreteras de Horta a Cérdanyola y de Vallvidrera a la Rabassada, en donde tan sólo pudieron circular los vecinos de la zona, mientras en la autopista A-2 se hacía necesario el uso de cadenas en alguno de sus tramos helados y también quedaban parcialmente cortadas al tráfico algunas carreteras comarcales del Maresme, en torno a Alella." La Vanguardia. 13.02.1983 Pàg. 29

Acudit gràfic publicat a La Vanguardia el dia 11 de Febrer de 1983.

La màxima del dia 12 al Putxet, al cor de Barcelona, va ser de 2,6ºC i al Tibidabo, el Fabra va quedar-se amb tan sols 0,8ºC com a més alta. De matinada, ja el 13 de Febrer, torna a nevar acumulant-se uns 5 cm a Barcelona ciutat però a llocs de la Costa Brava com Sant Feliu mesuraven 20 cm. A les 6 de la matinada ja no nevava enlloc, el dia va quedar amb núvols alts i clarianes i molt fred. Era el dia de la Rua d'un Carnaval, que pocs anys abans havia tornat a estar autoritzat, i que la presentadora de l'acte la va qualificar dient: «Vamos a empezar la rúa de Carnaval más fría de la historia». A la gent li va costar enganxar-se: "Entre las esperas y la desconexión de los grupos, el frío iba ganándole enteros a la «gresca». La Escuela de Samba de la Asociación de Amigos del Brasil hizo añorar las tardes calurosas del Mundial, cuando sin organización alguna, la ciudad fue una fiesta. Es difícil lograr que el cálido ritmo de la samba prenda en un público aguerrido de prendas de abrigo y con el termómetro muy poco arriba de los cuatro o cinco grados." La Vanguardia. 14.02.1983 Pàg. 15

Ja portàvem uns quants dies de neu i fred i les noticies relacionades ja no eren portada dels diaris, fins i tot les previsions deien que: "Queda algo de lnestabilidad, que puede dar, en cualguier momento, alguna nubosidad y riesgo de alguna ligera precipitación, que podría ser en forma de nieve en cotas superiores a los 500 metros." La Vanguardia. 15.02.1983 Pàg. 65 Com sempre passa va ser llavors, el dia 15 de Febrer, quan va caure la nevada més intensa, això sí, la cota va augmentar tot i que a Barcelona ciutat es va veure nevar a la part alta sense agafar i majoritàriament va caure aiguaneu o pluja, mentre que al Tibidabo s’acumulaven uns 20 centímetres.

Plaça de Santa Madrona, al Poble Sec.

A la pàgina 26 de La Vanguardia del dia 17 de Febrer apareix un article que porta per títol "La quinta ola de frío de este siglo" parlant de l’excepcionalitat de tants dies de neu i que situa aquesta onada de fred dins de les efemèrides importants quan parlem de meteorologia. Curiosament, després d’aquests dies podem llegir a La Vanguardia el següent comentari, recurrent al llarg de la història quan les condicions meteorològiques són extremes: "No obstante, pese a la ola de frío inusual, no estamos ante un cambio de clima a la luz de los últimos conocimientos de la ciencia y según una encuesta de urgencia realizada entre meteorólogos, geógrafos, físicos y otros profesionales y especialistas." La Vanguardia. 17.02.1983 Pàg. 26 Encara no havia arribat l'onada de l'alarmisme climàtic.

La plaça de Catalunya també va quedar ben blanca.

diumenge, 20 de gener de 2013

Ara neva menys que abans?

La neu i el fred han reflectit sempre la idea popular pel que fa a una suposada tendència climàtica. Tots hem escoltat més d'un cop allò de "ara neva menys que abans", afirmació que dita per algú que ja pentina canes sembla entrar dins de la categoria de veritat pontifical.

A Barcelona, més d'un cop, aquesta frase va seguida d'una explicació amb més o menys detalls, a quin més sorprenent, d'una nevada, millor dit de "la nevada". Òbviament es tracta de la gran nevada de Nadal de 1962 que ha eclipsat la resta de nevades que, com no, van ser molt més discretes i que no han quedat en l'imaginari popular.

Per deixar de banda la imprecisió creada per la mala memòria meteorològica que tots tenim, vull fer una aproximació merament estadística i sense cap interès de confirmar o desmentir la pregunta que dona per títol aquest tema.

Per mostrar una mica de seriositat i evitar un empirisme mal interpretat, no hi ha res millor que agafar les dades d'un observatori meteorològic amb personal entrenat per identificar de manera adequada qualsevol fenomen. A la nostra ciutat tenim l'Observatori Fabra que, des de fa més de 100 anys, està complint aquesta tasca diària sense cap interrupció de la sèrie de dades, ni tant sols un "forat", que pugui incrementar el marge d'error en el tractament estadístic posterior.

Les observacions al Fabra comencen el Gener de 1905 mesurant-se a la gàbia meteorològica que van instal·lar al terrat de l'edifici. Aquesta gàbia es baixa al jardí l'Octubre de 1913 al mateix lloc on segueixen fent-se actualment les observacions. Malgrat això, l'anotació dels dies amb diferents fenòmens no comencen fins l'any 1918, com es pot observar.


En aquest gràfic estan representats el nombre de dies que en un any natural s'ha observat neu a l'alçada de 400 metres sobre el nivell del mar, uns 100 metres per sota del cim del Tibidabo. En vermell estan els dies que ha nevat en un any concret i en negre he posat una línia de tendència que correspon a la mitjana mòbil de 10 anys. Però voldria remarcar que són els dies on ha nevat, des d'uns pocs flocs que ni tant sols han agafat al terra a la gran nevada que acumula més de 20 centímetres i congestes superiors al mig metre. És a dir, els dies amb condicions suficients per veure nevar.

La mitjana aritmètica dels darrers 95 anys és de 2,95 dies/any, és a dir, que nevi 3 dies l'any al nostre Tibidabo és la cosa més normal del món. La ciutat és un altre tema. L'any amb més dies de neu va ser 1956, amb 10 dies gracies a un Febrer memorable, seguit dels anys 1963 i 2010 amb 8 dies i una distribució més regular al llarg dels mesos hivernals.

La distribució de les nevades per mesos ens dona el mes de Febrer com a més nivós en la mitjana de 1918 fins 2012 amb 1,04 dies/any. Gener és el segon mes amb millor mitjana de dies, però no arriba a 1 dia a l'any, 0,86 dies/any, i Desembre supera per molt poc a Març amb 0,45 i 0,41 dies/any, respectivament. Als mesos de Novembre i Abril trobem les nevades més primerenques o més tardanes i els dies de neu són 0,08 i 0,09 dies/any, per tant, si al Febrer i al Gener neva gairebé cada any, en aquests mesos de tardor i primavera, no neva ni 1 vegada cada 10 anys.

Nevada del 28 de Febrer de 2005 amb un gruix destacable.

Fent una petita anàlisi hom pot veure, en primer lloc, una irregularitat anual marcada. Anys sense que nevi cap dia contrasten amb altres on la neu, ni que sigui testimonial, és habitual. Per altra banda, i ja que és una sèrie temporal, podem aplicar una línia de tendència de com està evolucionant el fenomen al llarg del temps.

La mitjana de 10 anys ens mostra que després d'un mínim a la dècada de 1920 augmenta la mitjana durant les dècades de 1930 i 1940 fins arribar a un increment màxim entre la dècada de 1950 i principi de la de 1960, posteriorment la neu apareix menys dies als anys 70 i després d'un petit repunt a la primera meitat dels 80, veiem una considerable davallada durant els anys de 1990 fins els primers anys del segle XXI. Des de 2003 els valors tornen a estar molt propers a la mitjana dels darrers 100 anys.

Per altra banda, el fred és un aspecte més subjectiu que per concretar-ho cal posar uns llindars estadístics. El que jo he utilitzat és un dels més habituals, els dies amb glaçada o dies en que la temperatura mínima és de 0,0ºC o inferior al termòmetre de la gàbia meteorològica.


Aquí també veiem una menor incidència de temperatures sota zero durant els anys de 1920 i un fort augment en la dècada de 1930 i 1940 on uns quants anys van tenir més de 15 dies amb mínimes inferiors als 0ºC. Els anys 50 i 60 van ser més irregulars amb els dos màxims de la sèrie, el 1956 i el 1963 amb 25 dies, que contrasten amb els 0 dies de 1961. Posteriorment, la tendència és similar a la de la neu, lleuger augment als 80 i baixada molt considerable als anys 90, entre 1988 i 1998 no hi ha cap any que passi dels 5 dies amb glaçada. Novament, entrat el segle XXI augmenten els dies amb mínimes negatives amb un màxim de 15 dies al 2010.

La estadística ens diu que la mitjana de dies amb mínimes sota el punt de congelació és de 7,61 dies/any en el període de 99 anys, entre 1914 i 2012, i que en la distribució mensual hi ha un petit canvi respecte a la neu. En aquest cas és Gener amb 2,93 dies/any el més fred, seguit de Febrer amb 2,34 dies. Desembre és clarament més fred que Març amb 1,52 dies/any per 0,60 del més on comença la primavera. Novembre, amb 0,21, també mostra una major incidència de dies freds que l'Abril que durant el període observat només va arribar dues vegades a 0,0º, casualment en dos anys seguits, 1972 i 1973.

El més de Febrer de 1956 va ser extraordinari tant per la intensitat del fred com per la seva durada.

Fins aquí la presentació i anàlisi dels paràmetres que utilitzem per valorar el fred durant els darrers 100 anys. Com a qualsevol estudi basat en la estadística podem treure conclusions variades, fins i tot contradictòries, si la nostra intenció és extrapolar-ho de cara al futur però abans de fer-ho m'agradaria que quedi clara la variabilitat al llarg del temps amb períodes amb poques nevades i poques glaçades i d'altres molt nivosos i freds, pels estàndards mediterranis, és clar. Si poguéssim allargar aquesta estadística en el passat veuríem com hi haurien més fluctuacions i canvis de tendència.

Per aquest motiu, utilitzar tendències lineals amb les dades passades i projectar-les al futur, com si d'una evolució lògica es tractés, pot portar a errors com el de l'aturada de l'escalfament que estem vivint aquest inici de segle XXI i que no s'havia previst, ans al contrari, totes les projeccions fetes a finals de segle XX, després de l'escalfament del darrer quart de segle, mostraven gràfics amb augments de temperatura "massa" eloqüents que no s'han complert ni de lluny.

dijous, 10 de gener de 2013

Hivern de 1859-60. Quan Barcelona va canviar

Barcelona és una ciutat que ha anat fent canvis al llarg dels temps però podríem dir que al llarg dels segles XIX i XX hi han hagut una sèrie de esdeveniments que, a mode de salts cronològics, l'han fet avançar en pocs anys el que hagués trigat dècades amb discussions i canvis de criteris.

El primer de tots, el que va permetre la gran expansió de la ciutat per tot el Pla, va ser l'enderroc de la Muralla de la Terra, la que constrenyia Barcelona envers els camps del voltant, i que es va portar a terme l'any 1854 després de dècades de lluites i protestes.

Els motius d'aquest desig els va plasmar Cerdà en una carta l'any 1861 on també mostra un cert desencís amb les classes dirigents que feien bona la dita l'un per l'altre i la casa sense escombrar: "El interés general, interés de trascendencia inmensa que así alcanza al propietario como al inquilino, como al fabricante, como al jornalero, á todas las clases así mas elevadas como mas humildes, ese interés que va en continuo aumento, pues tiene por objeto satisfacer una necesidad cada dia creciente y mas apremiante, ese interés aconseja y exige que se levanten muchos edificios de toda clase donde encuentren holgado é higiénico albergue el gran número de familias que solo pueden hallarlo harto mezquino y caro en demasía en el antiguo recinto de la ciudad. Y sin embargo ese interés de todos tan vivamente sentido y que á todos con tanta fuerza impulsa, no ha podido verse hasta el presente satisfecho."

La desaparició del cinturó emmurallat va fer imaginar una ciutat diferent, que pogués respirar, que pogués veure la llum del Sol i el cel blau. Això va portar un munt de discussions fins que el Govern de Madrid va encarregar un projecte a Ildefons Cerdà. que, malgrat els projectes presentats al concurs de l'ajuntament de Barcelona a posteriori en resposta al que es veia com una intrusió de les seves competències municipals, va ser el que es va portar a terme.

Plànol dissenyat per Antoni Rovira i que va guanyar el concurs de l'Ajuntament. Aquesta seria la forma de Barcelona si el Ministerio de Fomento de Madrid no hagués imposat el projecte de Cerdà.

Un altre esdeveniment que va marcar aquella tardor i hivern de 1859 i 1860 va ser la Guerra d'Àfrica contra el sultanat del Marroc i on Espanya va conquerir l'enclavament de Tetuan i Tanger. Aquesta guerra va tenir impacte a la població catalana degut als reclutaments de molts joves i la marxa de molts soldats al front des del port de Barcelona.

Des del 22 d'Octubre, que es coneix la declaració de guerra, els preparatius de material i tropes són constants. I enmig d'aquesta febre bèl·lica arriba el dia de Tots Sants, que es celebra amb un ambient molt festiu a la ciutat però que una bona ponentada va deslluir: "El viento que reinaba en las primeras horas de la tarde de ayer impidió que el paseo de la Rambla no presentara toda la animación y brillantez propia de semejante día, no obstante de que los cafés, fondas y confiterías estaban atestados de gente. En muchas calles y en muchas plazas se hacían rifas de dulces, pollos, pichones, botellas de licor, etc., habiendo sido detenidos por la Autoridad varios especuladores que admitían pequeñas apuestas en dinero, estableciendo una especie de rolinas ó juego de blancas y negras." DB. 2.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11096

Tanta va ser la força del vent que a l'observació del dia 1 posa "vendaval por la noche" amb vent del Nord-oest i la temperatura a les 2 de la tarda és de 25,1ºC per l'efecte escalfador del ponent o el mestral a les nostres terres. Però els vents venien acompanyats d'un front atlàntic que va deixar 4,6 mm i fa caure la temperatura doncs a les 2 de la tarda estan a 16,2ºC, gairebé 10 graus menys que el dia anterior. Som a dia 2 de Novembre, dia dels Difunts: "Lo lluvioso de la tarde de ayer no fue suficiente para impedir el que gran número de personas, obedeciendo a la fuerza de una piadosa costumbre, acudiesen á visitar el Camposanto." DB. 3.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11132

Durant la primera quinzena l'ambient meteorològic és molt suau, les temperatures oscil·len entre els 11 i 22 graus centígrads, però l'ambient social respira guerra ja que durant aquests dies salpen del nostre port diversos vaixells amb destí Marroc. De la mateixa manera que en aquella època encara eren habituals les rogatives per demanar favors divins de caire meteorològic, com per exemple demanar pluja quan hi ha sequera, també es fan rogatives pels soldats: "...no se descuidaba el impetrar con religiosas preces la bendición del cielo en pro de los que iban á exponer su vida defendiendo el ultrajado honor español." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 131

El dia 10 es produeix una baixada general de temperatures sense precipitació a Barcelona però amb les primeres neus al Pirineu: "El frío que se deja sentir de dos días á esta parte, según los periódicos y las correspondencias, es bastante general en varios puntos de Cataluña; asegúrase que ha nevado en la montaña." DB. 12.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11495

Aquesta guerra va aixecar la moral dels patriotes espanyols després d'haver perdut la majoria de les colònies americanes en la primera meitat del segle XIX. Cliqueu aquí per veure la imatge molt més gran.

El moviment meteorològic d'aquest mes de Novembre va seguir provocant més d'un mal de cap, a causa de la mala mar, als comandaments que tenen que donar l'ordre de marxar a moltes naus plenes de soldats.

El dia 17, al vespre, cau una forta granissada amb una baixada temperatures a nivells de ple hivern. Tant és que aquella nit Barcelona arriba als 2,5ºC: "Anoche, cosa poco común en la presente estación, cayó sobre esta capital una corta pero fuerte lluvia de granizo. Esto motiva que el tiempo haya refrescado notablemente." DB. 18.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11707

Però el que realment atura les tasques militars al port és la llevantada que comença la matinada del 21 al 22 de Novembre i que provocarà pluges intenses i algunes inundacions però temperatures molt suaus amb 16,3ºC aquella nit. Les precipitacions torrencials duren fins el dia 25 de Novembre i faran pujar el nivell de les aigües dels rius fins el desbordament. Les cròniques de l'episodi de pluges del 22 al 25 de Novembre es fan un lloc a la premsa del moment:

"El temporal de agua y viento que se dejó sentir en esta capital durante todo el día de ayer y parte de la noche anterior, no es felizmente de los que ocasionan alarma en nuestro puerto. La lluvia que ha caído en abundancia, y que parece haber sido bastante general, no dejará de ser beneficiosa para los sembrados." DB. 23.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11842

"Habiendo seguido lloviendo copiosamente y sin interrupción hasta las seis de la madrugada de este día, y presentándose muy gruesa la mar, varios buques no han podido salir del puerto. Según noticias, las lluvias habrán sido generales, y lo prueban el aumento de aguas que han traído los ríos vecinos y también la riera den Malla que ayer casi llegó á cubrir el puente de tablas del paseo de Gracia. Los vecinos de las tiendas y almacenes inmediatos á la Acequia Condal no han dejado de tener alguna alarma y de adoptar alguna prudente precaución.
En el muelle no ha ocurrido novedad, que sepamos. Las tripulaciones de los buques estaban prevenidas para el caso de que cambiara el fuerte viento que reinaba. Hemos oído decir que se ha encontrado muerto, á consecuencia según se cree del temporal, á uno de los vigilantes de los depósitos existentes sobre el anden."
DB. 23.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11865

"Durante la última noche han caído, con cortos intervalos, grandes y copiosos chubascos. El tiempo sigue lluvioso. Continúan las avenidas de ríos. El Tordera está invadeable, escepto por la parte en que existe el puente tubular del ferro-carril del Este, situado á bastante distancia de la carretera Real." DB. 24.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11895

Per sort aquestes pluges no fan malbé la línia de tren que el dia 3 de Desembre s'inaugura a la comarca del Maresme: "El 3 tuvo efecto la solemne bendición del trayecto de Arenys de Mar á Tordera del ferro-carril del Este: las autoridades y personas que concurrieron á este acto observaron la belleza é importancia de las obras de construcción y del magnífico puente de hierro del Tordera, que ocupa una extensión de doscientos metros y pesa once mil quintales." Almanac del Diari de Barcelona. 1861 Pàg. 133


Les precipitacions són molt importants. A Barcelona es recullen 87,4 mm, amb un màxim de 57,6 mm el dia 23, però de ben segur que en molts llocs van superar amb facilitat els 100 mm.

Enmig de la pluja una penitència crida la atenció de la gent, tant que fins i tot ho expliquen al Diari de Barcelona: "En la noche del miércoles, sobre las ocho de ella, llamó estraordinariamente la atención publica una mujer de buen porte que, abrigada con un gran pañolón y despreciando lo lluvioso del tiempo, recorrió de rodillas, todo el trecho que media desde la iglesia de Belen hasta la parroquial del Carmen, en las Gerónimas, ante cuya última iglesia hizo al parecer una breve deprecación á presencia del gran gentío que la venia siguiendo y que comentaba, de muy diversos modos por cierto, la peregrina empresa que acababa de llevar a cabo. Asegúrase que acababa de cumplir un voto religioso, que respetamos aunque nos parezca algo absurdo la clase del mismo, y sobre todo el modo de realizarlo con tal alarde de publicidad, que escitó, de seguro, más la critica y el escándalo, que la devoción y el respeto. Creemos que las penitencias públicas no son propias de este siglo, ni mucho menos para ser ejecutadas en las calles de una gran capital." DB. 25.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11937

Però si aquest tipus de demostració de devoció religiosa ja no és propi del segle XIX, el que si és el pa de cada dia plujós és el fangar en que queda convertida Barcelona els dies de pluja. Encara no són asfaltats la majoria de carrers i això provoca molts problemes de mobilitat als que van caminant. Imagineu com quedarien les sabates, els pantalons o les faldilles?

"En estos días de lluvia la calle Princesa se halla intransitable, así por el lodo que hay en todo el centro de la misma, como por hallarse convertidas en un charco las aceras, que se encuentran sin asfaltar. Semejante estado de la vía pública es deplorable en todas partes de la ciudad, pero lo es más en la principal de sus calles, pues que como una sola puede considerarse la que arranca de la Rambla y termina en el paseo de San Juan. Llamamos sobre este particular la atención del Iltre. Señor Corregidor.
El camino de ronda en la parte que sirve de punto de comunicación entre el paseo de Gracia, la estación del ferro-carril del Centro y la carretera de Sarriá, se halla convertido en una especie de pantano que, al acabar de llover, no puede atravesarse sin llenarse de lodo hasta la rodilla."
DB. 26.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11947

En un altre ordre de coses, durant aquests dies de pluja a Barcelona, molt lluny d'aquí es produeix un fet científic de gran impacte com és la publicació el 24 de Novembre de 1859 a Londres de L'origen de les espècies de Charles Darwin, que marcaria una visió completament nova sobre la espècie humana i la evolució. Avui és totalment admesa però aleshores va causar un veritable impacte tant a nivell científic com social ja que l'ésser humà deixava de tenir un origen diví i el vinculava a la resta de espècies animals amb tot el debat ètic que això comportava.

Fa 150 anys molta gent no assimilava el fet que hem evolucionat dels primats i la burla a Darwin va ser cruel.

I si la teoria darwiniana va causar un abans i un després en la ciència, un altre fet, esdevingut uns mesos abans, causaria un impacte tan gran a la nostra societat que podríem dir que ha canviat l'aspecte del planeta. El 27 d'Agost de 1859, es va perforar el primer pou de petroli "modern" quan Edwin Drake, a Pensilvània, als Estats Units, va fer un sondeig a la vall d’Oil Creek per a l’empresa Seneca Oil i després de mesos d’esforç el petroli va brollar espontàniament d’un pou de 21 metres de profunditat. Podríem dir que aquest descobriment va ser el inici de la febre del petroli que encara dura fins avui i que tants mals mediambientals ha fet al nostre planeta.

Però deixant de banda els fets històrics, Novembre acaba amb les conseqüències de les pluges torrencials i Desembre comença amb els primers freds destacables de la temporada. El vent de mestral anuncia una primera advecció de latituds septentrionals: "Hace dos días que reina un viento noroeste sumamente fuerte, lo que hace que aunque la graduación del termómetro no haya descendido notablemente, se perciba por las calles una sensación de frío bastante incómoda." DB. 03.12.1859 Ed. Matí. Pàg. 12189

La cruesa ambiental acaba veient-se reflectida amb unes dades termomètriques prou baixes per estar encara a la tardor: "Hoy el frío se presenta menos riguroso: ayer fue el primer día de este invierno en que el termómetro marcó la temperatura de bajo cero." DB. 5.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12281

El fred no dura gaire però és substituït per un ambient temperat i humit: "En la mañana de hoy se veian las calles, paseos y los alrededores de Barcelona veladas por una espesa niebla, cosa poco común en esta capital." DB. 06.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12313

La boira és indicativa de vents marítims que portaran pluja. El dia 7 de Desembre a Barcelona cauen 12,5 mm però aquesta vegada els aiguats afectaran de forma important a les comarques de la meitat sud, de manera que a Vilanova les fortes pluges provoquen danys als camps de cultiu. Els correus que arriben destaquen els danys: "Según las noticias, las lluvias de estos últimos días han sido muy generales en la provincia de Lerida y en su consecuencia la mayor parte de los caminos están intransitables. También en Valls las aguas han ocasionado pequeños desprendimientos en la carretera que de Tarragona conduce a Lerida, en el sitio denominado Coll de Lilla." DB. 12.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12483

Una ciutat molt densa envoltada de camps. Aquesta era la imatge que oferia Barcelona des de Montjuïc a principis de la dècada de 1860. La necessitat va fer enderrocar les muralles i expandir-se per la plana.

Una nova entrada d'aire fred s'abat a meitat de mes, com a colofó d'una tardor ben moguda, portant freds molt rigorosos ja que el dia 15 la màxima a la ciutat en prou feines ultrapassa els 5ºC: "Ayer y hoy estamos suportando los rigores de unos días más fríos del presente invierno; indícalo así el termómetro y el encontrarse helados la mayor parte de los estanques de los paseos." DB. 16.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12625

Sembla que el fred vol remetre però només és un parèntesi de temperatures normals: "Hoy el cielo ha amanecido ligeramente cubierto de nubes, y el frio que se deja sentir no es de mucho tan intenso como el de los dos últimos días, ni la helada de la noche ha sido tan fuerte. Ayer, á las siete de la mañana, el termómetro de Reaumur marcaba un grado, dos líneas bajo cero, temperatura estraordinariamente baja y poco común para el clima templado de que se disfruta en Barcelona. Lo riguroso de la temperatura termométrica se hacia aun más sensible por el viento que reinó constantemente durante los referidos días." DB. 17.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12657

Aquest mateix dia destaca al Diari de Barcelona la noticia d’una dona que és al terrat de casa seva penjant la roba i escalfant-se amb un braser degut al fred. El vent canviant i el vestit voluminós, propi de la època, provoquen la desgràcia. Se li cremen les robes i amb l'angoixa de treure-se-les i no poder, cau pel forat de l’escala on un home l’agafa, la cobreix i apaga el foc però queda molt mutilada.

El fred intens porta, finalment, la neu ben a prop de Barcelona. El dia 19 de Desembre plou durant gran part del dia a Barcelona amb temperatures al voltant dels 5ºC indicant que la neu era molt propera: "Ayer tarde desde el paseo y del glacis de la ex - puerta de Isabel II se divisaban cubiertas de nieve algunas de las montañas vecinas no lejos del Tibidabo: he ahí la causa del frio sumamente intenso que se dejó sentir después de tantas horas de lluvia. Tenemos noticias de que hay copiosas nevadas en varios puntos de esta provincia." DB. 20.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12726

Com veiem en el paràgraf anterior, parlen de que la neu és la causa del fred, concepte totalment erroni ja que la neu és la conseqüència i no pas la que provoca l'ambient fred. Ara tenim millors coneixements de la dinàmica atmosfèrica però encara és molt present a nivell popular la idea que el fred el porta la neu i no a l'invers.

Després de la nevada la matinada queda serena i permet una forta irradiació nocturna que deixa el termòmetre amb 0,0ºC de mínima: "La nevada de ayer parece haber sido muy general, tanto en la montaña como en las poblaciones de la costa de levante. Esta noche ha habido una fuerte helada y escarcha. La temperatura termométrica ha bajado, pero no tanto como se esperaba, atendido el riguroso frio que se dejaba sentir en la tarde de ayer." DB. 20.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12749

La neu i el fred afecten, com és de suposar, a gairebé tot el territori català. Per aquest motiu molts dels correus que arriben en fan referència: "Según carta que nos dirigen de Cardona, reina allí un frio tan fuerte cual no se había dejado sentir de muchos años á esta parte…" DB. 18.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12663

"Nos escriben de Vich que anteayer dia 19 nevó casi todo el dia y que ayer amaneció el dia sereno, haciendo un frio horroroso. El termómetro marcaba 8 grados bajo cero." DB. 21.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12781

"Según escriben desde Monistrol, había nevado mucho los días 15, 16, 17 y 18 en dicho punto y los alrededores, habiéndose desprendido de la roca que está encima de la fuente llamada “dels Monjus”, que es la más celebrada de aquella montaña, una masa de hielo que tenía diez y seis palmos de grueso." DB. 25.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12914

Sant Feliu de Guíxols a finals del segle XIX o, potser, a principis del segle XX.

Però voldria destacar una carta molt elaborada i molt agradable de llegir, enviada al Diari de Barcelona:

Carta de Sant Feliu de Guixols. 22 de Desembre de 1859:

"Tenemos el frio en casa, en la calle y por estos alrededores, de modo que es nuestro compañero inseparable por do quiera que vamos.
Por más que le cerremos las puertas, por más que intentemos obstruirle el paso y aún cuando al sentirle nos cubramos el rostro, hace de todo el mayor desprecio entrometiéndose y molestándonos sin atención ni respeto. Adversario ligero, sutil e invisible, no hallamos quites con que parar sus golpes: solo una reunión numerosa parece que le impone y ahuyenta, así como le mantiene á una respetuosa distancia un fuego continuo y bien nutrido.
No pudiendo penetrar por dentro, la tierra se reúne y amontona en su superficie; por este motivo se hallan cubiertos de escarcha y de hielo los montes que nos rodean y los campos y los caminos que tenemos á la vista.
Lo que tuvo de ardoroso el calor del pasado estío tiene de helado el frio del presente invierno: diríase que el aire necesita esta impregnación glacial para desquitarse de la que sufrió el último verano; si así es, creemos que no tardará en darse por satisfecho, porque la compensación se efectúa con la mayor rapidez.
El mercurio de los termómetros se acurruca y encoge como nosotros, mostrándose bajo cero de algunos días acá.
Solo la mar se muestra impasible cual si fuese agena á esta contienda que ha de sufrir la temperatura: mansa cual en los bellos días de la primavera deja que naveguen sin zozobra los marinos que la cruzan y los pobres pescadores á quienes ella da sustento.
¡Ojalá continúe en tan bonancible estado y disminuya el escesivo frio que tanto nos aqueja!
Afortunadamente tienen trabajo las clases jornaleras y no se presentan á nuestros ojos los tristísimos cuadros que la miseria crea: además, hay caridad y filantropía entre estos habitantes, y con tales circunstancias son un tanto llevaderas las épocas más calamitosas para los indigentes."
DB. 23.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12871-72

Poc a poc, el fred baixa la seva intensitat però la pluja desllueix el dia de Nadal, evitant el passeig però omplint els llocs sota sostre: "La lluvia que cayó continuadamente en el día de ayer mantuvo completamente desiertos los paseos. No lo estuvieron empero los templos, los espectáculos y los establecimientos públicos." DB. 26.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12947

El dia de Sant Esteve, per contra, va ser el vent el que va molestar als barcelonins: "El fuerte viento que reinaba, aún más que la fiesta del día, motivó que se buscase un refugio en las diversiones públicas." DB. 27.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12993

L'any 1859 s'exhauria sense precipitacions i temperatures entre 10 i 20ºC, però el que més preocupava als catalans, i com no a tots els espanyols, eren les noticies de la guerra a l'Àfrica que començaven a arribar amb bons auguris que s'acabarien confirmant durant el hivern de 1860.