Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





divendres, 1 de febrer de 2013

Febrer de 1983. Neu a dojo.

Dir que el Febrer de 1983 era un moment de canvi no és descobrir res de nou. Uns mesos abans, el 28 d'Octubre de 1982, el Partit Socialista, amb Felipe Gonzalez al capdavant, havia guanyat, per primera vegada durant la democràcia, les eleccions al Parlament dels diputats amb el conegut lema de campanya: Por el Cambio.

El 2 de Desembre de 1982 es coneixia la formació del primer govern socialista que portaria nous conceptes després de gairebé 50 anys de governs ultraconservadors. El ministre més famós era Miguel Boyer, ministre d'Economia, que el 3 de Febrer de 1983 explicava a La Vanguardia els punts bàsics de la seva política econòmica:

"· La industria no puede generar mucho empleo en el futuro debido al progreso técnico y a la automatización.
· El Plan a medio plazo para la economía española se empezará a elaborar junto proyecto de presupuestos de 1984.
· Para combatir el déficit público hay que reducir el fraude fiscal antes que aumentar los tipos impositivos.
· Hay que reducir nuestro diferencial de inflación con los países de la CEE si queremos, de verdad, tener éxito en la lucha contra el desempleo.
· Tenemos un gran potencial exportador y nuestro crecimiento debe ir orientado hacia las exportaciones."
La Vanguardia. 03.02.1983 Pàg. 1

Trenta anys després podem valorar la eficàcia d'aquestes propostes.

El ministre d'Economia, Miguel Boyer, en una imatge que actualment seria políticament incorrecta.

Barcelona, per la seva banda, havia canviat al primer alcalde democràtic, degut a que Narcís Serra entraria a formar part del primer govern socialista com a ministre de Defensa, i només feia unes setmanes que Pasqual Maragall exercia com a màxim representant del municipi. Les picabaralles i el diferent criteri econòmic dels partits era quelcom inherent a les reunions de l'Ajuntament, tal com és ara. Preocupaven els diners en una Barcelona que volia reinventar-se després de dècades de franquisme: "Asimismo, las mismas fuentes afirmaron que la situación económica del Ayuntamiento no es tan catastrófica como la refleja la oposición. «Así sería si las entidades financieras no nos quisieran dar más créditos. Y esto no ocurre sino al contrario.» En el fondo de la cuestión subyace la distinta concepción sobre el papel del Ayuntamiento que tienen socialistas y comunistas, por un lado, y convergentes, principalmente, por otro. Aquéllos son favorables a mantener o incrementar servicios al ciudadano, por cuanto no consideran mala la situación económica. Estos, apuntan a un saneamiento económico en detrimento de las cantidades que se destinan a inversiones." La Vanguardia. 03.02.1983 Pàg. 3

I si en política les coses no semblen haver canviat gaire, en altres aspectes trobem notables diferències.

El Barça, després de guanyar a l'Espanyol a Sarrià per 0 gols a 3, comanda la classificació de Primera Divisió i això era portada de La Vanguardia el dia 7 de Febrer. Aleshores el Barça no era l'equip guanyador que veiem avui en dia, feia 9 anys, des de la temporada 1973-74 amb Johan Cruyff, que no guanyava la Liga i la culerada a veure que això seria possible. Doncs no, dos jornades més tard empatava al camp del Sporting de Gijón i per acabar-ho d'adobar abans d'acabar Febrer perdia a casa contra el Racing de Santander per 0 a 2. La Liga 1982-83 estava perduda i l'afició blaugrana patia una nova decepció. No seria fins la temporada 1984-85 amb Terry Venables que els culers, onze anys després, guanyaria el torneig de la regularitat.

El rebuig a la violència terrorista va estar present malgrat la intensa nevada, com va passar a Pamplona el dia 7 de Febrer.

També ha canviat el terrorisme, fet del que tothom es felicita, perquè en aquelles dates els atemptats d'ETA eren noticia gairebé diària. Malgrat que durant el mes de Gener de 1983 no hi va haver cap mort, Febrer va començar luctuosament. El dia 2 moria un Guardia Civil a Ordizia (Gipuzkoa) i només 3 dies més tard, en un atemptat a la seu del banc de Biscaia a Bilbo, morien 3 treballadors d'aquesta entitat. Això va fer esclatar els ànims de la gent que va sortir a manifestar-se a moltes ciutats desafiant un fred que començava a deixar-se sentir.

La neu també va estar present a Barcelona, tot i que un dia més tard. La primera nevada del mes va arribar amb l’advecció pròpiament dita. Dimarts 8 de Febrer cap a migdia el cel de Barcelona es va tapar ràpidament i cap a les 3 de la tarda va caure una tempesta de neu, granís i aigua que va deixar blancs molts barris de la ciutat i va acumular fins a 5 cm al Tibidabo. El caos circulatori a tota la ciutat va ser terrible: "La nieve, la lluvia, la huelga de autobuses, diversos accidentes circulatorios y las salidas de los colegios enloquecieron el tráfico barcelonés ayer por la tarde." La Vanguardia. 09.02.1983 Pàg. 22

Després de 57 dies sense precipitació a Barcelona, el mes de Febrer de 1983 va fer honor a la seva fama de boig i va portar una onada de fred que va deixar nevades intenses i extenses a Catalunya. La ciutat de Barcelona va gaudir de 5 dies de neu durant una setmana, fet totalment excepcional.

Vista del Parc de l'Escorxador i Les Arenes, que ja estava en desús com a plaça de toros des de 1977.

El dia següent, dia 9, va ser fred, doncs al centre de la ciutat no van passar dels 6,0ºC al Putxet i 3,6ºC a l'observatori Fabra, degut essencialment a la gran quantitat de núvols que van tapar el sol però sense caure una sola volva de neu.

El dia 10 de Febrer, en canvi, va caure una feble nevada al voltant de les 10 del matí, més tard va sortir el sol una estoneta i a les 4 de la tarda va tornar a nevar, aquest cop intensament i agafant fins la mateixa platja. Al centre es van mesurar uns 3 cm però a llocs com El Prat van arribar als 15. Tot el litoral barceloní es va veure afectat en major o menor mesura: "Las precipitaciones de nieve en el litoral barcelonés se extendieron desde Sitges hasta Tordera. En algunas zonas el blanco elemento alcanzó entre cinco y diez centímetros de espesor, hecho prácticamente insólito en estas latitudes, en donde no había nevado desde hace veinte años." La Vanguardia. 11.02.1983 Pàg. 3 A les comarques vallesanes també va nevar però amb menys intensitat acumulant-se 6 cm a Sabadell. Malgrat els problemes habituals, amb diverses topades i ensurts als carrers i barris de la part alta de Barcelona, no va haver un caos circulatori com el de dos dies abans.

Una imatge de la Gran Via que evoca per si mateixa el fred hivernal amb tot el seu rigor.

El dia 11 va ser molt fred. Les mínimes van estar per sota de zero graus a tot Catalunya, inclosa la costa, i malgrat fer un bon sol amb cel seré i les màximes no van passar enlloc dels 7 o 8 graus. A Barcelona5,4ºC al Putxet i 4,0ºC al Fabra.

Novament, el 12 de Febrer, a les 7:15 del matí, una nova tempesta de neu va fer que la ciutat tornés a vestir-se de blanc. Era dissabte i els problemes de circulació no van ser importants però a moltes vies ràpides de l’àrea metropolitana va ser necessari l’ús de cadenes i l’aeroport del Prat va tenir que tancar durant unes hores: "el tráfico debió ser cortado en las carreteras de Horta a Cérdanyola y de Vallvidrera a la Rabassada, en donde tan sólo pudieron circular los vecinos de la zona, mientras en la autopista A-2 se hacía necesario el uso de cadenas en alguno de sus tramos helados y también quedaban parcialmente cortadas al tráfico algunas carreteras comarcales del Maresme, en torno a Alella." La Vanguardia. 13.02.1983 Pàg. 29

Acudit gràfic publicat a La Vanguardia el dia 11 de Febrer de 1983.

La màxima del dia 12 al Putxet, al cor de Barcelona, va ser de 2,6ºC i al Tibidabo, el Fabra va quedar-se amb tan sols 0,8ºC com a més alta. De matinada, ja el 13 de Febrer, torna a nevar acumulant-se uns 5 cm a Barcelona ciutat però a llocs de la Costa Brava com Sant Feliu mesuraven 20 cm. A les 6 de la matinada ja no nevava enlloc, el dia va quedar amb núvols alts i clarianes i molt fred. Era el dia de la Rua d'un Carnaval, que pocs anys abans havia tornat a estar autoritzat, i que la presentadora de l'acte la va qualificar dient: «Vamos a empezar la rúa de Carnaval más fría de la historia». A la gent li va costar enganxar-se: "Entre las esperas y la desconexión de los grupos, el frío iba ganándole enteros a la «gresca». La Escuela de Samba de la Asociación de Amigos del Brasil hizo añorar las tardes calurosas del Mundial, cuando sin organización alguna, la ciudad fue una fiesta. Es difícil lograr que el cálido ritmo de la samba prenda en un público aguerrido de prendas de abrigo y con el termómetro muy poco arriba de los cuatro o cinco grados." La Vanguardia. 14.02.1983 Pàg. 15

Ja portàvem uns quants dies de neu i fred i les noticies relacionades ja no eren portada dels diaris, fins i tot les previsions deien que: "Queda algo de lnestabilidad, que puede dar, en cualguier momento, alguna nubosidad y riesgo de alguna ligera precipitación, que podría ser en forma de nieve en cotas superiores a los 500 metros." La Vanguardia. 15.02.1983 Pàg. 65 Com sempre passa va ser llavors, el dia 15 de Febrer, quan va caure la nevada més intensa, això sí, la cota va augmentar tot i que a Barcelona ciutat es va veure nevar a la part alta sense agafar i majoritàriament va caure aiguaneu o pluja, mentre que al Tibidabo s’acumulaven uns 20 centímetres.

Plaça de Santa Madrona, al Poble Sec.

A la pàgina 26 de La Vanguardia del dia 17 de Febrer apareix un article que porta per títol "La quinta ola de frío de este siglo" parlant de l’excepcionalitat de tants dies de neu i que situa aquesta onada de fred dins de les efemèrides importants quan parlem de meteorologia. Curiosament, després d’aquests dies podem llegir a La Vanguardia el següent comentari, recurrent al llarg de la història quan les condicions meteorològiques són extremes: "No obstante, pese a la ola de frío inusual, no estamos ante un cambio de clima a la luz de los últimos conocimientos de la ciencia y según una encuesta de urgencia realizada entre meteorólogos, geógrafos, físicos y otros profesionales y especialistas." La Vanguardia. 17.02.1983 Pàg. 26 Encara no havia arribat l'onada de l'alarmisme climàtic.

La plaça de Catalunya també va quedar ben blanca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada