Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dissabte, 16 de febrer de 2013

Hivern de 1787-88. Un hivern suau en la Petita Era Glacial. (1)

La Petita Era Glacial és un període històric, que abastaria des del segle XIV fins al segle XIX, i és conegut en climatologia per tenir unes temperatures més baixes que les que tenim actualment, la qual cosa no vol dir que sempre feia fred, ans al contrari, quan llegim documents històrics també trobem estius calorosos i hiverns molt suaus. El que si es pot detectar és una major presència d'onades de fred a Europa Occidental i, sovint, els hiverns són més llargs. Tanmateix, les collites del cereal o la verema eren més tardanes que avui en dia. Si sabeu anglès, tot i que podeu posar subtítols en català o castellà, és molt interessant aquest documental del Canal d'Història que porta per títol Little Ice Age. Big chill.

Els testimonis sempre són una font molt útil per conèixer la història, també la meteorològica, i aquí ens és de gran valor el Calaix de Sastre del Baró de Maldà que, tal com ja he dit en altres temes d'aquest bloc, descriu molt be els diferents fenòmens que la natura ens ofereix, ja sigui una nevada o una calorada fora de temps. Gràcies a ell sabem que la temporada de fred de 1787-88 va ser molt suau, sense grans onades de fred, només alguns dies més frescos a mitjans de Gener, i amb un ambient de sequera que va anar malament pels camps, malgrat les bones temperatures. En el seu resum, el Dr. Salvà, il·lustrat i pioner de la observació meteorològica, ens fa cinc cèntims de la situació: "La primavera fue templada pero tan seca en los dos primeros meses como el invierno, de aquí provino la cosecha infeliz en toda suerte de frutos, especialmente de granos cereales, que tuvimos. Apenas hay memoria de hombres de un año más mísero."

Més endavant veurem que les afeccions meteorològiques d’aquests anys afecten de forma directa en les revoltes socials que estan per venir.

Un dels moments més importants en una societat eminentment agrícola com la que de finals del segle XVIII era la collita. Una mala collita significava passar penúries, fins i tot fam, i una fredorada fora de temps o una sequera, com el hivern de 1787-88, portaven a la ruïna a comunitats senceres.

El mes de Novembre comença humit i molt suau: "Feu bon dia, però bastant fanch, y mes en la Rambla." Explica el Baró de Maldà el 4 de Novembre. Les temperatures oscil·len entre els 12ºC i els 20ºC durant la primera quinzena però una sèrie de dies amb tempestes són la evidència del canvi de massa d’aire per una més fresca. La segona quinzena és totalment oposada a la primera doncs les màximes en prou feines passen de 10ºC i les mínimes entre 5 i 7ºC. El Baró de Maldà plasma molt be el contrast: "Desde la pluja del 17 de novembre se han girát uns frets tant forts com si fosem en lo més de Janér." I uns dies més tard segueix igual: "Dia 23 de novembre (....) los frets continuan ab la mateixa activitát y los dias son clars." Aquest serà el dia més fred malgrat tampoc presenta una temperatura excessivament baixa però de ben segur el Baró ens descriu la sensació que tothom té quan arriben els primers freds i no estem acostumats.

Arriba Desembre i si el que cal esperar és que l’ambient es torni més fred la realitat és molt diferent. Des dels primers dies del mes la suavitat és la norma: "Lo dia 8 de Desembre y festa de la Inmaculada Concepció de Maria Santissima, fou clár, sense fret, ni vent, cosa particular en aquest temps y en altres anys passats que hi havia plujas, frets o boyras en est rés de això, ab lo que molt de poble há puját á Montjuich y el demés há pogut pasejár per la murallas de már, de terra y per la Rambla." I si pensem que la bona temperatura és d’allò més bo, el Baró de Maldà pensa que potser és causa de malalties: "Dia 11 de desembre (...) Ab tal bonansa de temps se hán giradas algunas malaltias, haventhi tals quals morts repentinas. Liberanos Domine." Sembla, no obstant, que podria tractar-se de una epidèmia de grip més virulenta del normal i que el Dr. Salvà qualifica de "calentura epidémica" al resum de les malalties de l’any 1787, on parla també dels remeis que aplicava en una època que la farmacopea era extraordinàriament primitiva.

Una escena hivernal, pintura de Abraham Van Strij de finals del segle XVIII, transmet sensació de fred amb la presència de la neu.

Sembla ser que el Baró de Maldà no es va veure afectat per la malaltia i aprofita la bonança per marxar d’excursió: "Dia 13 de Desembre (....) Lo dia fou seré y templát. En tal matí de 13 de desembre ani ab alguns Srs companys al Poble de Sant Gervasi y desde alli pujarem á la hermita de Betlém, que es dels Srs Administradors del Hospital, á dinár y antes á la major altura del Tibi dabo una de las montañas de Collsarola tras de Betlém, portantnos ulleras de llarga vista per descubrír á tanta amplitút de terreno, com desde alli se descobra, se pot dir casi á tota Cataluña; havent estát lo dia seré, fora de una poca de calitja á la part de Barna y montanya de Monjuich." La bona visibilitat a la que al·ludeix el Baró és deguda als vents secs de ponent i llebeig i, sens dubte, a l’absència de la contaminació atmosfèrica que avui en dia provoquen les ciutats i les industries de Barcelona i el Vallès majoritàriament.

Les malalties i el temps es relacionaven força a finals del segle XVIII, raó per la qual són els metges els primers observadors meteorològics, i el Baró de Maldà no n’és aliè a aquesta idea però aquí potser va pecar de exagerat, ell o els seus informadors: "Lo Sr jutge Don Juan Herrera se troba extremunciát y molt mal, sent algo frequents lo de morts repentinas, en la nit del 18 desde las onse fins á las 10 horas y mitja del dia vinent matí 19 de desembre há fet vent molt fort y he ohit á dir si de sa resulta hán mort set personas de repente."

La Fira de Santa Llúcia és una tradició nadalenca ben arrelada a Barcelona. La primera edició es va celebrar l'any 1786, per tant, aquest temps agradable va convidar a gaudir de la segona edició.

I arriba Nadal, els dies més curts de l’any i molts hiverns amb els dies més freds però no serà el cas del any 1787. El Baró de Maldà tira de memòria meteorològica: "Lo temps es tan suau, com que yá havent entrát al hivern no fá gens de fret, que molts anys que no se havia experimentada tal bonansa de temps y ennubolantse envés las 9 horas y mitja del dematí 24 vigilia de Nadal, havent á las onse cerca fins á dos quarts de 12 plovisquejár casi no rés, se há serenát luego cap al mitgdia la admosfera á la part de Ponent y luego tots los nubols hán desaparegút fent bona tarde, fora de un poch de vent fresch y molest per anár hom sense la capa ó altre abrich, y com fa lluna en la nit, y es quieta, no dexará molta gent de anár á mitja nit á las matinas de Nadal." Si la vigília és molt agradable, el dia de Nadal és òptim per gaudir d’una de les festes més importants de l’any: "Lo dia festiu y molt alegre de Nadal ó de la Nativitát de Nostre Señor Jesu Christ amanesqué seré y se mantingué aixis tot lo dia fora de qual nubolet y calitja en la tarde á la part de ponent, ab lo que fou plausible per pasejár la gent á la tarde per la muralla de terra y Rambla, que ab los molts coches era una confusió, veyentse pochs anys tal bonansa de temps sens fret ni calor."

Taula amb les dades meteorològiques dels dies abans de Nadal de 1787. La resta del mes no va ser gaire diferent i l'ambient primaveral, com diu el Baró de Maldà, va ser la tònica d'aquest Desembre.

El mes de Desembre acaba sense donar indicis de la estació a la que pertany. Si consultem les taules del Dr. Salvà veiem que llevat dels tres primers dies, on encara hi ha les fuetades de la refrescada de Novembre, la resta de dies les mínimes no baixen dels 10ºC i les màximes sovint estan entre els 15 i 16ºC. Fins i tot, poc abans de Nadal, el dia 19, la màxima passa dels 18ºC i no es baixa dels 15ºC en cap moment. Un altre aspecte que serà extensible a tot el hivern és la sequera doncs en tot el mes només cauen algunes roïnes inapreciables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada