Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





diumenge, 25 de setembre de 2011

Hivern 1937-38. Marcat per la guerra.

Si una guerra no fos prou calamitat, quan les condicions meteorològiques es tornen difícils la gent, soldats i civils, acaba vivint un infern. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) la meteorologia en conjunt no va ser molt dura llevat del hivern de 1937 a 1938 que va ser un dels més freds de la dècada dels anys 30 i serà recordat per la batalla de Teruel on molts soldats van patir les conseqüències del fred amb congelacions i membres amputats, com podem llegir en l'article Los pies de Teruel en la operació militar dels sublevats per arribar al mar per Castelló i així dividir les forces republicanes deixant el sud de València, Múrcia i la Manxa per una banda i Catalunya per l'altra banda, de manera que quedés aïllada per poder atacar-la posteriorment.

Malgrat això, en aquelles dates la ofensiva contra Barcelona començava a ser important. Els bombardejos de l'aviació sobre Barcelona, on la República te la seu del govern, seran llargament recordats.


Tot seguit, una cronologia dels fets més destacats de la guerra durant aquell hivern:

30-11-1937. El govern republicà es trasllada de València a Barcelona.

8-12-1937. Els nacionals bombardegen Barcelona.

16-12-1937. Franco deté els atacs a Madrid per atacar a Teruel. Comença la batalla de Teruel.

31-12-1937. El fred i la neu (com abans li va passar a Napoleó i després li passaria a Hitler), impedeix als nacionals seguir amb l'ocupació de Teruel.

8-1-1938. Tropes republicanes manades pels generals Hernández Sarabia i Leopoldo Menéndez prenen la ciutat de Terol després de rendir-se el coronel Rey d'Harcourt, en no arribar a temps, a causa del cru hivern, les tropes enviades per Franco al comandament dels generals Varela i Aranda.

19-1-1938. Valladolid és bombardejada per l'exèrcit republicà.

21-1-1938. Violent raid nacional sobre Barcelona, en represàlia pel bombardeig de Valladolid. 160 morts i 700 ferits entre la població civil.

20-2-1938. Les tropes republicanes que ocupen Teruel són obligades a retirar-se per la carretera de València davant la pressió de tropes marroquines manades pel general Yagüe. La batalla de Teruel ha acabat.

16, 17 i 18-3-1938. Bombardejos aeris de Barcelona per part de la aviació legionària italiana i aviació alemanya (Luftwaffe) dirigides pel general nazi Wolfram von Richthofen. Les xifres oficials de l'ajuntament de Barcelona van assenyalar 875 morts. És considerat el primer bombardeig de saturació de la història i el segon que més morts va causar en la guerra espanyola en una sola de les incursions després del de Guernica.

Imatge de la batalla de Teruel on la neu i el fred van fer estralls als dos bandols

Com veiem la meteorologia va ser decisiva en aquesta part de la guerra. Hugh Thomas, en el seu llibre sobre la Guerra Civil, ens fa una descripció dramàtica dels dies en que la onada de fred va coincidir amb els combats:
"A la vigília d'Any Nou el temps va empitjorar ... Les carreteres i tota la maquinària de guerra es van gelar. Terol, mantenint la seva reputació pel que fa a al clima, va registrar una temperatura de 18 graus sota zero. La lluita va quedar també congelada. Els homes que a Brunete havien maleït el sol implacable de Castella, queien ara tremolant i molts membres van haver de ser amputats. Els nacionalistes van patir probablement més el fred, ja que la manca d'indústria tèxtil va impedir l'enviament de robes d'abric. Els moros especialment no tenien roba d'hivern i sospiraven pel sol d'Àfrica. El torb va durar quatre dies deixant darrera més d'un metre de neu i aïllant a ambdós exèrcits dels seus centres de subministrament. Sis-cents vehicles van quedar enterrats en la neu entre Terol i València."

A Barcelona, sense arribar als límits de les planures gèlides de les comarques de Teruel, el hivern també va ser contundent. La tardor no va ser freda, la suavitat de Novembre va seguir fins gairebé el dia 10 de Desembre en que l'ambient hivernal ja dominava el panorama i les temperatures màximes en prou feines assolien els 10ºC amb mínimes que al Tibidabo s'acostaven als 0ºC. Per Nadal una breu advecció del sud va temperar l'ambient però va ser un miratge, després de Sant Esteve una massa d'aire continental molt freda va envair el centre i sud d'Europa.

Mapa isobàric amb la disposició dels centres d'acció típica de les onades de fred d'origen siberià

Aquí és on va començar el malson, el fred de veritat, i va ser durador doncs a la primera advecció freda, la dels darrers dies de Desembre, va seguir una segona, molt més freda, després de la nevada que va caure el dia de final d'any a Barcelona.

El 31 de Desembre, de matinada, va començar a nevar dèbilment però no va ser fins les 8 del matí que no es va animar i fins les 3 de la tarda la neu va caure amb ganes cobrint el sol amb un espessor d’uns 4-5 centímetres a la ciutat. El diari ABC, adscrit als republicans, explicava com havien passat el dia els soldats al front de guerra:
"Barcelona 31, 12 noche. Durante el día de hoy ha nevado copiosamente en casi todos los sectores de este frente. Por este motivo no se han registrado actividades bélicas de ninguna clase durante la jornada. Los soldados se han dedicado a los trabajos indispensables y a atender cuidadosamente los servicios de descubierta, aprovisionamiento y relevos, sin que durante los mismos se haya disparado un solo tiro.
Hace un frío intenso y ahora es cuando se agradece la campaña promovida por el Comisariado de Guerra de recogida de prendas de abrigo para los combatientes." ABC Madrid. 1-1-1938. Pàg. 3.

A La Vanguardia emeten un desig que demostra les ganes d'oblidar el mal trangol que tots estan passant:
"El año 1937 se despide, pués, con frío y con nieve, pero esperemos que el que hoy comienza su vida no querrá seguir, ni en eso, el ejemplo que pueda haberle dejado su anterior." La Vanguardia. 1-1-1938. Pag. 5.

Aquesta nevada va representar el començament d’una onada de fred els primers dies de Gener del 38 amb uns quants dies amb mínimes inferiors als -3º. Tot seguit una taula amb les dades de temperatures màximes, mínimes i mitjanes de cada dia enregistrades als observatoris Fabra, a Barcelona, y a la localitat de Daroca a l'altiplà ibèric i amb un clima similar a Teruel.


També podem veure com de intensa va ser la advecció continental al mapa de 850 hPa, uns 1500 metres d'alçada, del dia 4 de Gener quan la isoterma de -10º arriba clarament al nord de la Península i els -5º envaeixen sense problema la major part d'Espanya.


Un cop acabada la onada de fred, el 9 de Gener, les temperatures es normalitzen després de gairebé 15 dies glacials. La resta del mes manté un fred normal i no hi han baixades sobtades fins a mitjans de Febrer quan una nova advecció, no tan freda però més nivosa, visita les ciutats i els camps de batalla.

El fred va començar el 13 de Febrer però no és fins el dia 15 que cau la primera nevada. La neu va anar acompanyada de tempesta donant acumulacions de neu d’uns 13 centímetres de gruix. Al dia següent, dia 16, va seguir nevant però més lleugerament ja que només es va acumular centímetre i mig als carrers de Barcelona. Dijous 17 de Febrer, només va nevar pel matí enfarinant els carrers de la ciutat lleugerament. El dia 18 de Febrer torna a nevar però ja no agafa a Barcelona ciutat, només ho fa a Collserola. Quatre dies de nevada i fred seguits però aquí va acabar el hivern. A la primavera, per desgracia, l'únic que va caure del cel van ser les bombes criminals.

Com hem vist, a Barcelona aquest hivern de 1937-38 va ser molt fred amb nombroses nevades, això que avui ens semblaria genial als amants del fred i la neu no va ser igual durant la Guerra Civil, època de restriccions. Les dificultats per abastir d’aliments a la població d’una gran ciutat com Barcelona van ser molt grans i es va passar gana, el combustible, escàs pel conflicte armat, era article de luxe i els problemes per tenir un mínim de calefacció van ser generals. La premsa, controlada encara pel Front Popular, tenia molts altres temes que parlar i la nevada, que sempre havia estat tractada amb alegria, va ser tractada pels diaris de forma molt asèptica.

dilluns, 19 de setembre de 2011

Setembre de 1971. Riuades catastròfiques

Amb motiu del 40 aniversari de les inundacions de Setembre de 1971, la hemeroteca de La Vanguardia ha creat un document amb enllaços a les pàgines del diari que van fer referència a l'esdeveniment catastròfic i que és força interessant per fer un viatge en el temps i reviure aquells dies. També hi ha una galeria de fotos:

La Zona Franca inundada amb Montjuïc al fons

Mercabarna amb l'aigua al coll

Cotxes arrastrats per la riuada

Què va passar?
El dia 20 de setembre de 1971 es van produir importants pluges a la pràctica totalitat de Catalunya i Aragó. Les precipitacions més intenses corresponen a Figueres amb 223mm i Esparraguera amb 308mm. L’episodi meteorològic es va estendre fins el dia 23, totalitzant-ne uns màxims pluviomètrics de fins a 400,5 mm a Terrassa i 390,6 a l’Alt Empordà essent les precipitacions més quantioses a la zona costanera del segle XX, només superades per les del 1987.

Es va desbordar el riu Llobregat amb un cabal màxim estimat de 3080m3/s, és a dir, 10 o 12 metres per damunt de la seva llera normal, perdent-se les collites del delta del Llobregat. A les comarques gironines, el desbordament del riu Tordera i del riu Güell va provocar el tall de transports i comunicacions així com la interrupció del subministrament d’energia elèctrica i aigua. Al balanç devastador de la pluja es va sumar el vent que a Barcelona va arribar a 112km/h. La crescuda va ser superior a la que van assolir les riuades de 25 de setembre de 1962 i va ser la causa directa d'un total de 21 morts, 14 dels quals a la província de Barcelona. Les pèrdues van pujar fins els 7000 milions.

Les localitats més afectades van ser les del Delta del Llobregat, en especial Cornellà, El Prat i Hospitalet, i també Martorell i Terrassa. Les comarques del Gironès i l'Empordà també es van veure molt afectades.

Perquè va passar?
Les pluges torrencials i les inundacions es van anant succeint entre el dia 19 i el dia 22, amb un màxim evident el dia 20. La intensitat de l’episodi es va deixar sentir sobretot a la província de Barcelona. La responsable d’aquestes inundacions va ser una depressió aïllada en nivells alts de l'atmosfera, coneguda com DANA o Gota Freda, molt marcada en 500hPa que el dia 18 es va despenjar des d’Irlanda fins la latitud de Castella, desapareixent el dia 22 per Galícia. El dia de màxima eficiència de l’episodi, el mencionat dia 20, l’embussament d’aire fred es detectava a sobre la conca cantàbrica i des de els 850hpa fins molt amunt (100hPa), donant lloc en superfície a una baixa relativa entre Llevant i Algèria (veure mapes).


Com va passar?
Les pluges es van iniciar entre la mitjanit i les 7 del matí del dia 20, amb excepció de les zones muntanyoses en les que va ploure la tarda i la nit del dia 19. El cel va romandre cobert tot el dia del desastre, encara que la pluja fou deguda principalment a ruixats de curta durada, tempestes amb fort aparell elèctric i també fenòmens severs, com podria ser un esclafit a Barcelona, sobre tot a primera hora de la tarda. Per aquest motiu a Barcelona eren aliens al que succeïa molt a prop:
"Los aguaceros caídos en Barcelona ciudad, por la mañana y por la tarde, fueron de escasa duración y no hicieron sospechar que en diversas zonas de la región se registraran tormentas de extraordinaria magnitud. La lluvia caída en la ciudad no fue elevada: 9,1 litros por metro cuadrado en 24 horas. A última hora de la tarde, pese a la dificultad de las comunicaciones motivada por averías causadas por los temporales, nos llegaba la noticia del desbordamiento del Llobregat en Martorell...
En Barcelona ciudad, la lluvia no causó graves perjuicios. No hubo demanda de auxilio o de ayuda por inundaciones, ni siquiera de las azoteas que es lo que suele ocurrir en fuertes aguaceros a causa de obstruirse los sumideros. Sin embargo el fuerte viento que se desencadenó por la tarde, después de una fuerte lluvia, causó daños." La Vanguardia. 29-09-1971. pàg. 4.

Les quantitats van ser extraordinàriament variables. El dia 20, a les comarques del voltant de Barcelona trobem des dels anomenats 308 mm a Esparraguera, 166 a Sant Llorenç de Munt, 108 a Granollers, 42 a l'aeroport del Prat, 26 a l'observatori Fabra i 9,1 mm a les Drassanes. En tot l'episodi en conjunt les quantitats recollides a Barcelona són més grans perquè la pluja caiguda el 23 de Setembre va ser més important. Així en tots els dies a Terrassa mesuren 400 mm, a l'aeroport 149 i al Fabra 92 mm.


L'hospital de Bellvitge, en plena construcció i completament anegat

Si un fet positiu va portar aquesta desgracia serà la canalització dels darrers quilòmetres dels rius Besòs, Ter i altres de les comarques de Girona. El riu Llobregat, que les obres estaven aprovades per decret-llei des de l'octubre de 1962, pocs dies després de les altres fatídiques inundacions, no es va canalitzar, fet que va desfermar fortes protestes veïnals, com s'explica en aquest document dels Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo:
"...llegaron en septiembre del 71 las catastróficas inundaciones que afectaron de una manera especial y extraordinaria a la comarca del Baix Llobregat. Casi inmediatamente comenzaron a surgir las protestas de la población de Cornellá que resultó ser la más afectada con unos balances de pérdidas impresionantes. Esto supuso la aparición de un nuevo grupo de presión para la realización del proyecto..."

Les obres de canalització del primer tram del Llobregat des de Molins de Rei fins el mar, es van adjudicar finalment el 14 d'octubre de 1974.

diumenge, 4 de setembre de 2011

Gener de 1802. El fred oblidat.

Comença el segle XIX i Europa està immersa en una onada de canvis que la portarien de una societat encara quasi feudal amb molts aspectes a una societat gairebé moderna. La ciutat de Barcelona no havia crescut molt respecte a dècades o segles passats doncs les muralles tancaven els seus 115.000 habitants en el que avui coneixem com Ciutat Vella. La major part de la població residia en l'espai delimitat per la Rambla i el que avui coneixem pel carrer Comerç i l'Arc de Triomf, el Raval encara era ocupat majoritàriament per horts com podem veure en el plànol de 1806.

Els esdeveniments històrics no paraven de succeir-se. La Guerra Gran amb els francesos feia poc que havia acabat i una sèrie de males collites havien empobrit molt a Barcelona... i encara faltava la invasió francesa de 1808. En aquestes situacions de crisi severa el temps que fa, la meteorologia, pot ser determinant, especialment per agreujar el mal moment. A Barcelona, gracies al treball i la constància del Dr. Salvà sabem com era el temps en aquelles dates llunyanes i així podem establir que el mes de Gener de 1802 ha estat un dels més freds dels darrers 230 anys, més fred fins i tot que el hivern de 1788-89, famós per una de les darreres glaçades del riu Ebre a Tortosa.

El final de la tardor de 1801 transcorre amb temperatures molt suaus. El mes de Novembre presenta dades normals per les dates, en aquella època climàtica, però al Desembre el "azogue", com deien al mercuri fa 210 anys, repunta cap amunt i la suavitat és la nota destacada fins que el dia 17 de Desembre les temperatures comencen a baixar sense que plogui, només amb cel seré o poc núvol. Els dies més freds son el 20 i el 21 que dona una mínima de 3,6ºC a les 7 del matí. Posteriorment pugen un altre cop, normalitzant-se per Nadal.

La mitjana del mes de Desembre, 11,5ºC, quedaria molt per sobre de la mitjana dels anys 1780-1834, 10,2ºC, tal com va publicar el Dr. Yañez a la seva memòria de Juny de 1835. Gener de 1802 seria completament diferent.

Vista de Barcelona des de Montjuïc en un gravat de 1802

Tot just començar l’any les temperatures tornen a caure, la més baixa la trobem el dia 3 a les 7 del matí amb 2,3ºC però l’advecció freda és seca i el cel es manté poc núvol o seré. A partir del dia 5, el cel cobert i la pluja guanyen la partida i ja de bon matí plou amb 3,8ºC al centre de Barcelona, concretament al carrer Petritxol. La temperatura més alta del dia no passa de 5,3ºC a les 2 de la tarda amb cel cobert i pluja insistent. A les 11 de la nit, amb 5,0ºC, ja no plou però el cel es manté cobert. És molt possible que la neu caigués a la part alta del pla de Barcelona, a pobles com Gràcia, Sant Gervasi o Horta, i, evidentment, a Collserola, fins i tot podria haver caigut aiguaneu a ciutat.

Els dies següents segueixen la mateixa tònica de precipitació amb temperatures baixes. El dia 6 a les 11 de la nit, plou amb 6,5ºC i el dia 7 a les 7 del matí amb 6,8ºC el cel és cobert i hi ha hagut tempesta de matinada doncs trobem anotat com a meteors, llamps, calamarsa i pluja. El dia 8 tant a les 7 del matí com a les 2 de la tarda marca la mateixa temperatura, 6,6ºC, amb el cel cobert i pluja que potser és neu a Collserola. L’ambient continua fred però menys els dies 10 i 11. El dia 12 de Gener arriba una nova depressió i la temperatura baixa durant el dia de manera que a les 7 del matí plou amb 6,3ºC i a les 2 de la tarda neva amb 4,2ºC al centre de la ciutat; continua l’ambient de neu gran part del dia. De nit ja no neva però el cel es manté cobert amb la mateixa temperatura que a la tarda.

El 13 de Gener segueix el fred intens i el cel tapat durant tot el dia, a les 7 hi ha 4,2ºC i a les 2 de la tarda 6,0ºC, però durant la nit arriba la precipitació i a les 11 plou a la ciutat amb 4,5ºC, dada que fa pensar que la neu cau a llocs molt propers, fins i tot del mateix pla de Barcelona. A partir del dia 14 l’ambient és molt més fred, primer seré i després amb neu.

Tot seguit una taula amb les temperatures i observacions que va anotar el Dr. Salvà els dies més freds d’aquest mes de Gener i on podem veure que el 16 de Gener per la tarda va nevar a la ciutat de Barcelona.


A partir del dia 20 les temperatures pugen de nivells glacials a freds però sempre per sota de la mitjana. La màxima del mes de Gener es dona el dia 27 a les 2 de la tarda amb 11,9ºC.

Com hem vist, aquest mes no va ser espectacular, ni amb temperatures extraordinàriament baixes ni amb esdeveniments que transcendeixen, només va fer fred, fred continuat amb molts dies tapats que agreujaven la sensació de fred i diversos dies de pluja i neu, potser per aquest motiu no ha passat als annals de la meteorologia històrica però cal posar les coses al seu lloc i la estadística així ens ho permet. En aquest ordre de coses, la mitjana del mes és de 5,9ºC, quan la mitjana del mes de Gener en el període de 1780-1834 va ser de 9,3ºC, i és la mitjana més baixa des de 1780, quan el Dr. Salvà comença a recollir dades meteorològiques, i fins el Gener de 1830 no hi hauria un mes més fred.

Carrer de Barcelona els primers anys del segle XIX

Febrer manté les temperatures fresques però sense ser tan extremes com al Gener. El fred s’aguditza a mitjans de mes amb l’arribada el dia 13 d’un front de tempestes com indica el fet que a les 11 de la nit amb 5,3ºC cau una granissada que podria haver estat neu al Tibidabo o neu granulada a altres llocs del pla. El dia més fred és el 15 quan la màxima passa en prou feines dels 7ºC (7,1º), després les temperatures pugen i resulten primaverals fins a finals de mes i fins ben entrat Març que presenta un ambient suau. El dia 14 arriba una massa d’aire fred que fa caure la temperatura per sota dels 5ºC però no passa de ser la clàssica fredorada tardana. Després la temperatura va pujant poc a poc, normalitzant-se els últims dies.