Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





diumenge, 4 de setembre del 2011

Gener de 1802. El fred oblidat.

Comença el segle XIX i Europa està immersa en una onada de canvis que la portarien de una societat encara quasi feudal amb molts aspectes a una societat gairebé moderna. La ciutat de Barcelona no havia crescut molt respecte a dècades o segles passats doncs les muralles tancaven els seus 115.000 habitants en el que avui coneixem com Ciutat Vella. La major part de la població residia en l'espai delimitat per la Rambla i el que avui coneixem pel carrer Comerç i l'Arc de Triomf, el Raval encara era ocupat majoritàriament per horts com podem veure en el plànol de 1806.

Els esdeveniments històrics no paraven de succeir-se. La Guerra Gran amb els francesos feia poc que havia acabat i una sèrie de males collites havien empobrit molt a Barcelona... i encara faltava la invasió francesa de 1808. En aquestes situacions de crisi severa el temps que fa, la meteorologia, pot ser determinant, especialment per agreujar el mal moment. A Barcelona, gracies al treball i la constància del Dr. Salvà sabem com era el temps en aquelles dates llunyanes i així podem establir que el mes de Gener de 1802 ha estat un dels més freds dels darrers 230 anys, més fred fins i tot que el hivern de 1788-89, famós per una de les darreres glaçades del riu Ebre a Tortosa.

El final de la tardor de 1801 transcorre amb temperatures molt suaus. El mes de Novembre presenta dades normals per les dates, en aquella època climàtica, però al Desembre el "azogue", com deien al mercuri fa 210 anys, repunta cap amunt i la suavitat és la nota destacada fins que el dia 17 de Desembre les temperatures comencen a baixar sense que plogui, només amb cel seré o poc núvol. Els dies més freds son el 20 i el 21 que dona una mínima de 3,6ºC a les 7 del matí. Posteriorment pugen un altre cop, normalitzant-se per Nadal.

La mitjana del mes de Desembre, 11,5ºC, quedaria molt per sobre de la mitjana dels anys 1780-1834, 10,2ºC, tal com va publicar el Dr. Yañez a la seva memòria de Juny de 1835. Gener de 1802 seria completament diferent.

Vista de Barcelona des de Montjuïc en un gravat de 1802

Tot just començar l’any les temperatures tornen a caure, la més baixa la trobem el dia 3 a les 7 del matí amb 2,3ºC però l’advecció freda és seca i el cel es manté poc núvol o seré. A partir del dia 5, el cel cobert i la pluja guanyen la partida i ja de bon matí plou amb 3,8ºC al centre de Barcelona, concretament al carrer Petritxol. La temperatura més alta del dia no passa de 5,3ºC a les 2 de la tarda amb cel cobert i pluja insistent. A les 11 de la nit, amb 5,0ºC, ja no plou però el cel es manté cobert. És molt possible que la neu caigués a la part alta del pla de Barcelona, a pobles com Gràcia, Sant Gervasi o Horta, i, evidentment, a Collserola, fins i tot podria haver caigut aiguaneu a ciutat.

Els dies següents segueixen la mateixa tònica de precipitació amb temperatures baixes. El dia 6 a les 11 de la nit, plou amb 6,5ºC i el dia 7 a les 7 del matí amb 6,8ºC el cel és cobert i hi ha hagut tempesta de matinada doncs trobem anotat com a meteors, llamps, calamarsa i pluja. El dia 8 tant a les 7 del matí com a les 2 de la tarda marca la mateixa temperatura, 6,6ºC, amb el cel cobert i pluja que potser és neu a Collserola. L’ambient continua fred però menys els dies 10 i 11. El dia 12 de Gener arriba una nova depressió i la temperatura baixa durant el dia de manera que a les 7 del matí plou amb 6,3ºC i a les 2 de la tarda neva amb 4,2ºC al centre de la ciutat; continua l’ambient de neu gran part del dia. De nit ja no neva però el cel es manté cobert amb la mateixa temperatura que a la tarda.

El 13 de Gener segueix el fred intens i el cel tapat durant tot el dia, a les 7 hi ha 4,2ºC i a les 2 de la tarda 6,0ºC, però durant la nit arriba la precipitació i a les 11 plou a la ciutat amb 4,5ºC, dada que fa pensar que la neu cau a llocs molt propers, fins i tot del mateix pla de Barcelona. A partir del dia 14 l’ambient és molt més fred, primer seré i després amb neu.

Tot seguit una taula amb les temperatures i observacions que va anotar el Dr. Salvà els dies més freds d’aquest mes de Gener i on podem veure que el 16 de Gener per la tarda va nevar a la ciutat de Barcelona.


A partir del dia 20 les temperatures pugen de nivells glacials a freds però sempre per sota de la mitjana. La màxima del mes de Gener es dona el dia 27 a les 2 de la tarda amb 11,9ºC.

Com hem vist, aquest mes no va ser espectacular, ni amb temperatures extraordinàriament baixes ni amb esdeveniments que transcendeixen, només va fer fred, fred continuat amb molts dies tapats que agreujaven la sensació de fred i diversos dies de pluja i neu, potser per aquest motiu no ha passat als annals de la meteorologia històrica però cal posar les coses al seu lloc i la estadística així ens ho permet. En aquest ordre de coses, la mitjana del mes és de 5,9ºC, quan la mitjana del mes de Gener en el període de 1780-1834 va ser de 9,3ºC, i és la mitjana més baixa des de 1780, quan el Dr. Salvà comença a recollir dades meteorològiques, i fins el Gener de 1830 no hi hauria un mes més fred.

Carrer de Barcelona els primers anys del segle XIX

Febrer manté les temperatures fresques però sense ser tan extremes com al Gener. El fred s’aguditza a mitjans de mes amb l’arribada el dia 13 d’un front de tempestes com indica el fet que a les 11 de la nit amb 5,3ºC cau una granissada que podria haver estat neu al Tibidabo o neu granulada a altres llocs del pla. El dia més fred és el 15 quan la màxima passa en prou feines dels 7ºC (7,1º), després les temperatures pugen i resulten primaverals fins a finals de mes i fins ben entrat Març que presenta un ambient suau. El dia 14 arriba una massa d’aire fred que fa caure la temperatura per sota dels 5ºC però no passa de ser la clàssica fredorada tardana. Després la temperatura va pujant poc a poc, normalitzant-se els últims dies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada