Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





diumenge, 25 de setembre de 2011

Hivern 1937-38. Marcat per la guerra.

Si una guerra no fos prou calamitat, quan les condicions meteorològiques es tornen difícils la gent, soldats i civils, acaba vivint un infern. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) la meteorologia en conjunt no va ser molt dura llevat del hivern de 1937 a 1938 que va ser un dels més freds de la dècada dels anys 30 i serà recordat per la batalla de Teruel on molts soldats van patir les conseqüències del fred amb congelacions i membres amputats, com podem llegir en l'article Los pies de Teruel en la operació militar dels sublevats per arribar al mar per Castelló i així dividir les forces republicanes deixant el sud de València, Múrcia i la Manxa per una banda i Catalunya per l'altra banda, de manera que quedés aïllada per poder atacar-la posteriorment.

Malgrat això, en aquelles dates la ofensiva contra Barcelona començava a ser important. Els bombardejos de l'aviació sobre Barcelona, on la República te la seu del govern, seran llargament recordats.


Tot seguit, una cronologia dels fets més destacats de la guerra durant aquell hivern:

30-11-1937. El govern republicà es trasllada de València a Barcelona.

8-12-1937. Els nacionals bombardegen Barcelona.

16-12-1937. Franco deté els atacs a Madrid per atacar a Teruel. Comença la batalla de Teruel.

31-12-1937. El fred i la neu (com abans li va passar a Napoleó i després li passaria a Hitler), impedeix als nacionals seguir amb l'ocupació de Teruel.

8-1-1938. Tropes republicanes manades pels generals Hernández Sarabia i Leopoldo Menéndez prenen la ciutat de Terol després de rendir-se el coronel Rey d'Harcourt, en no arribar a temps, a causa del cru hivern, les tropes enviades per Franco al comandament dels generals Varela i Aranda.

19-1-1938. Valladolid és bombardejada per l'exèrcit republicà.

21-1-1938. Violent raid nacional sobre Barcelona, en represàlia pel bombardeig de Valladolid. 160 morts i 700 ferits entre la població civil.

20-2-1938. Les tropes republicanes que ocupen Teruel són obligades a retirar-se per la carretera de València davant la pressió de tropes marroquines manades pel general Yagüe. La batalla de Teruel ha acabat.

16, 17 i 18-3-1938. Bombardejos aeris de Barcelona per part de la aviació legionària italiana i aviació alemanya (Luftwaffe) dirigides pel general nazi Wolfram von Richthofen. Les xifres oficials de l'ajuntament de Barcelona van assenyalar 875 morts. És considerat el primer bombardeig de saturació de la història i el segon que més morts va causar en la guerra espanyola en una sola de les incursions després del de Guernica.

Imatge de la batalla de Teruel on la neu i el fred van fer estralls als dos bandols

Com veiem la meteorologia va ser decisiva en aquesta part de la guerra. Hugh Thomas, en el seu llibre sobre la Guerra Civil, ens fa una descripció dramàtica dels dies en que la onada de fred va coincidir amb els combats:
"A la vigília d'Any Nou el temps va empitjorar ... Les carreteres i tota la maquinària de guerra es van gelar. Terol, mantenint la seva reputació pel que fa a al clima, va registrar una temperatura de 18 graus sota zero. La lluita va quedar també congelada. Els homes que a Brunete havien maleït el sol implacable de Castella, queien ara tremolant i molts membres van haver de ser amputats. Els nacionalistes van patir probablement més el fred, ja que la manca d'indústria tèxtil va impedir l'enviament de robes d'abric. Els moros especialment no tenien roba d'hivern i sospiraven pel sol d'Àfrica. El torb va durar quatre dies deixant darrera més d'un metre de neu i aïllant a ambdós exèrcits dels seus centres de subministrament. Sis-cents vehicles van quedar enterrats en la neu entre Terol i València."

A Barcelona, sense arribar als límits de les planures gèlides de les comarques de Teruel, el hivern també va ser contundent. La tardor no va ser freda, la suavitat de Novembre va seguir fins gairebé el dia 10 de Desembre en que l'ambient hivernal ja dominava el panorama i les temperatures màximes en prou feines assolien els 10ºC amb mínimes que al Tibidabo s'acostaven als 0ºC. Per Nadal una breu advecció del sud va temperar l'ambient però va ser un miratge, després de Sant Esteve una massa d'aire continental molt freda va envair el centre i sud d'Europa.

Mapa isobàric amb la disposició dels centres d'acció típica de les onades de fred d'origen siberià

Aquí és on va començar el malson, el fred de veritat, i va ser durador doncs a la primera advecció freda, la dels darrers dies de Desembre, va seguir una segona, molt més freda, després de la nevada que va caure el dia de final d'any a Barcelona.

El 31 de Desembre, de matinada, va començar a nevar dèbilment però no va ser fins les 8 del matí que no es va animar i fins les 3 de la tarda la neu va caure amb ganes cobrint el sol amb un espessor d’uns 4-5 centímetres a la ciutat. El diari ABC, adscrit als republicans, explicava com havien passat el dia els soldats al front de guerra:
"Barcelona 31, 12 noche. Durante el día de hoy ha nevado copiosamente en casi todos los sectores de este frente. Por este motivo no se han registrado actividades bélicas de ninguna clase durante la jornada. Los soldados se han dedicado a los trabajos indispensables y a atender cuidadosamente los servicios de descubierta, aprovisionamiento y relevos, sin que durante los mismos se haya disparado un solo tiro.
Hace un frío intenso y ahora es cuando se agradece la campaña promovida por el Comisariado de Guerra de recogida de prendas de abrigo para los combatientes." ABC Madrid. 1-1-1938. Pàg. 3.

A La Vanguardia emeten un desig que demostra les ganes d'oblidar el mal trangol que tots estan passant:
"El año 1937 se despide, pués, con frío y con nieve, pero esperemos que el que hoy comienza su vida no querrá seguir, ni en eso, el ejemplo que pueda haberle dejado su anterior." La Vanguardia. 1-1-1938. Pag. 5.

Aquesta nevada va representar el començament d’una onada de fred els primers dies de Gener del 38 amb uns quants dies amb mínimes inferiors als -3º. Tot seguit una taula amb les dades de temperatures màximes, mínimes i mitjanes de cada dia enregistrades als observatoris Fabra, a Barcelona, y a la localitat de Daroca a l'altiplà ibèric i amb un clima similar a Teruel.


També podem veure com de intensa va ser la advecció continental al mapa de 850 hPa, uns 1500 metres d'alçada, del dia 4 de Gener quan la isoterma de -10º arriba clarament al nord de la Península i els -5º envaeixen sense problema la major part d'Espanya.


Un cop acabada la onada de fred, el 9 de Gener, les temperatures es normalitzen després de gairebé 15 dies glacials. La resta del mes manté un fred normal i no hi han baixades sobtades fins a mitjans de Febrer quan una nova advecció, no tan freda però més nivosa, visita les ciutats i els camps de batalla.

El fred va començar el 13 de Febrer però no és fins el dia 15 que cau la primera nevada. La neu va anar acompanyada de tempesta donant acumulacions de neu d’uns 13 centímetres de gruix. Al dia següent, dia 16, va seguir nevant però més lleugerament ja que només es va acumular centímetre i mig als carrers de Barcelona. Dijous 17 de Febrer, només va nevar pel matí enfarinant els carrers de la ciutat lleugerament. El dia 18 de Febrer torna a nevar però ja no agafa a Barcelona ciutat, només ho fa a Collserola. Quatre dies de nevada i fred seguits però aquí va acabar el hivern. A la primavera, per desgracia, l'únic que va caure del cel van ser les bombes criminals.

Com hem vist, a Barcelona aquest hivern de 1937-38 va ser molt fred amb nombroses nevades, això que avui ens semblaria genial als amants del fred i la neu no va ser igual durant la Guerra Civil, època de restriccions. Les dificultats per abastir d’aliments a la població d’una gran ciutat com Barcelona van ser molt grans i es va passar gana, el combustible, escàs pel conflicte armat, era article de luxe i els problemes per tenir un mínim de calefacció van ser generals. La premsa, controlada encara pel Front Popular, tenia molts altres temes que parlar i la nevada, que sempre havia estat tractada amb alegria, va ser tractada pels diaris de forma molt asèptica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada