Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dilluns, 3 d’octubre de 2011

Setembre de 1862. La inundació devastadora. (I)

Corria l'any 1862. Barcelona estava en plena metamorfosi urbana. En pocs anys passaria d'esser una ciutat tancada, podríem dir gairebé ofegada, per unes muralles que no la deixaven créixer, a una ciutat que conqueriria el pla emmarcat entre els rius Llobregat i Besòs, el mar i Collserola. Les muralles havien començat a enderrocar-se el 1854 i el juny de 1859 el govern de Madrid aprova el projecte d'Eixample d'Ildefons Cerdà en contra del projecte escollit per l'ajuntament, el de Rovira i Trias, circumstància que va provocar moltes crítiques, especialment entre la burgesia barcelonina.

Vista aèria de Barcelona l'any 1857 on es pot comprovar la important densitat urbana abans de la desaparició de les muralles.

Tota aquesta gran controvèrsia va esclatar degut a un episodi meteorològic que va deixar la ciutat de Barcelona en una situació catastròfica. Estem parlant d'un d'aquells episodis que són recordats per tota la gent que els viu i traspassen la barrera de la història: les inundacions del 15 de Setembre de 1862.

L'impacte en els que van viure la inundació va ser gran, com podem comprobar en les paraules de l'escriptor Hans Christian Andersen que es trobava passant l'estiu amb un amic, Jonas Collin, estudiant de zoologia, a la nostra ciutat i era allotjat a la fonda de Oriente a la Rambla: "Quan vaig arribar a l'hotel, Jonas em va dir que hi havia inundacions al carrer i va arrencar a córrer escales avall. Jo vaig treure el cap al balcó mirant a la Rambla i vaig veure com per cada costat baixava un corrent d'aigua de color cafè groguenc que semblava formar com una cascada. Vaig tenir por pel meu jove company i també vaig baixar. Llavors vaig veure que a banda i banda del passeig, una mica en alt, les calçades eren com un riu que es portava tot el que trobava al seu pas. Un carro que portava terracota havia estat arrossegat un bon tros carrer avall i l'aigua saltava sobre ell. Les taules de les botigues que havien estat fora suraven sobre l'aigua. L'aigua entrava a les cases. Fustes i carabasses semblaven navegar per aquell riu. La gent anava amb l'aigua fins els malucs i una dona va ser arrossegada pel corrent i hi va haver naturalment crits, però tres homes van aconseguir agafar i gairebé en un estat d'inconsciència la van portar a lloc segur. Mai havia vist jo abans d'aquesta manera la força l'aigua, que també es ficava per dos carrerons estrets de l'altra banda del carrer els quals semblaven els estrepitosos canals que fan moure els molins. En tots els balcons i fins i tot als terrats es veia gent mirant." La Vanguardia. 3.08.1975.

Cal afegir que, malgrat la experiència viscuda, a Andersen li va agradar molt Barcelona i li va dedicar nombrosos elogis com "Els seus magnífics cafès són millors que els parisencs. Barcelona és el Paris d'Espanya."

La imatge del pla de Barcelona al voltant de l'any 1862, abans del desenvolupament de l'Eixample.

Com en moltes situacions catastròfiques per motius meteorològics trobem un factor decisiu, en aquest cas la pluja torrencial, però hi han altres que coadjuven a que l'impacte en l'entorn sigui més o menys important. En aquest cas, Barcelona es trobava desprotegida de les muralles i els fossars que havien actuat durant segles com dic de contenció i com a canal d'evacuació de l'aigua extramurs, especialment de la riera d'en Malla que recollia l'aigua de diferents rieretes que baixaven des de Sant Gervasi i Gràcia i feia el recorregut que actualment fa la Rambla de Catalunya i posteriorment Rambles. També, i molt important, després d'un estiu càlid i sec, que va escalfar molt l'aigua del mar, va tenir un final amb més tempestes del que és habitual degut a l'arribada de depressions que aporten aire fred en alçada, motor principal pel desenvolupament de grans cumulonimbus (els núvols de tempesta) i l'aliment que suposa un mar calent van ser el còctel explosiu per tenir aiguats garantits.

Podeu veure l'estat de l'enderrocament de les muralles, aquí el Baluard de Tallers al 1856, on runa, deixalles i una molt deficient xarxa de clavegueram hi van posar el seu granet de sorra en la desgràcia.

Havent enumerat una sèrie de factors físics i de l'entorn, valoraré els factors estrictament meteorològics.

Les tempestes van començar a finals d'Agost i ràpidament la gent es posa en guardia: "Durante la última noche ha llovido copiosamente, y á veces, bien que con poca duración, con el carácter de un verdadero aguacero, é infundiendo ya alguna alarma en los barrios perjudicados por las últimas inundaciones." Diari de Barcelona. Dilluns, 1.09.1862 Pàg. 7825 Ed. Tarda.

La tempesta a les 4 de la matinada, amb fort aparell elèctric, va deixar 22 mm de pluja en poca estona però sembla que en algunes comarques, en aquest cas el Bagès, van patir danys: "El Cardoner tuvo también una avenida tan estraordinaria que sus aguas cogían toda la anchura de su álveo al pasar por frente de la estación de Manresa. Su fuerte empuje desbarató algunas presas de las fábricas de aquella ciudad, cuyos daños parece no serán de consideración." DB. Dimarts, 2.09.1862 Pàg. 7834 Ed. Matí.

Les tempestes no paren, semblen diàries: "Anoche, hacia las 8 y cuarto, volvió á regalarnos el cielo otro chaparrón, pero tan de repente que las personas que se hallaban en el paseo de Gracia se mojaron de lo lindo. Si bien fue acompañado por algunos truenos y relámpagos, no sabemos ocasionase daño alguno de consideración en esta capital. Todos los periódicos que recibimos de este Principado refieren los estragos del agua." DB. Dimecres, 3.09.1862 Pàg. 7891 Ed. Tarda. Van caure 18,5 mm.

Aquests dies arriben moltes cartes de comarques (Reus, Vilafranca, Tarragona, Balaguer, Montblanc, València, Saragossa, etc) que parlen de tempestes importants acompanyades de forts vents i llamps que en alguns casos provoquen danys. Hi han molts retards dels trens que arriben a Saragossa per culpa de la pluja. Però no tot són desgràcies; en una carta de Balaguer diuen: "...Los frutos empezaban á esperimentar los funestos efectos de tan prolongada sequía, y con esta benéfica lluvia se han remediado lo bastante..." DB. Dijous, 4.09.1862 Pàg. 7904 Ed. Matí.

Els dies 4 i 5 de Setembre, de matinada, tornen a caure xàfecs de matinada acumulant 13 i 11,7 mm respectivament. Seguim sumant litres i, evidentment, el terra es va saturant d'aigua.

El dia 6 sembla que canvia l'aspecte del cel: "Después de tantos días de lluvia, hoy tenemos una atmósfera tan despejada que no se ve una nube en todo nuestro horizonte." DB. Dissabte, 6.09.1862 Pàg. 7985 Ed. Tarda. Però, tot i això, aquell vespre tornen a caure plugims.

Després de la tempesta ve la calma i la depressió sembla desactivar-se. Una setmaneta de dies serens o amb pocs núvols acaba sobtadament el dia 11 de Setembre quan a les 4 i mitja de la tarda cau un fort xàfec amb tempesta que deixa 36,5 mm i que ja provoca inundacions i danys. Al dia següent, la edició de tarda del Diari de Barcelona ens narra les conseqüències: "Esta mañana se estaba trabajando en poner transitable la calle de los Arcos de Junqueras, cuyo paso estaba obstruido por un cenagoso fango y gran número de desechos que procedentes del campo habian nivelado el arroyo con las aceras. En algunas de las casas inundadas se sacaba aun agua, y sobre todo mucho lodo. En todas las calles donde se encontraron con más apuros los vecinos se veían aun con numerosos montones de arena. A la entrada del paseo de Gracia hay una brigada que se ocupa de poner transitable aquel sitio, cegado como dijimos, por el fango, sobre el cual se ven pitas de grandes dimensiones, algunas de las cuales, lo propio que muchas piedras, el empuje de las aguas arrastró hasta la Rambla y plaza Santa Ana.
Otra brigada se ocupa en desmontar los puentes de madera que hay sobre la riera den Malla, a fin de dejar espedito el curso cegado de más de cuatro palmos de altura por la arena, piedras y ramas detenidas entre los puntales del puente, y á lo que principalmente se atribuye la inundación de los barrios inmediatos. Los almacenes subterráneos que hay en el paraje donde se ha de levantar la estación de Sarrià, se hallan llenos de agua." DB. Divendres, 12.09.1862. Pàg. 8169. Ed. Tarda. Sembla que on va afectar de valent va ser al veí barri de Hostafrancs on les avingudes es van endur carruatges i caballeries.

Feina feixuga les reparacions provocades per les avingudes, però no hi ha més remei i més al Setembre que com diu la dita popular, o asseca les fonts o s'endú els ponts: "Todo el día de ayer se estuvo trabajando en levantar unos cuatro palmos los puentes de la Riera den Malla. El maderamen subirá cosa de dos palmos y el cauce se profundiza unos dos y medio. Por la noche aún no se había podido quitar toda la capa de lodo y arena que las aguas depositaron en el trozo de paseo de Gracia comprendido entre los antiguos glacis y la referida riera. Al anochecer volvió el cielo á regalarnos otra copiosa lluvia, la cual, como es natural, puso en alarma á los habitantes perjudicados el día anterior.
Con las pasadas lluvias han vuelto á retoñar algunos árboles de la Rambla del Centro que habían agostado los pasados calores. Esto quiere decir que tal vez tendrá algun defecto el riego subterraneo." DB. Dissabte, 13.09.1862. Pàg. 8179. Ed. Matí.

Aquesta darrera pluja va deixar 15,5 mm més a sumar als de les darreres setmanes i sembla que va ser més intens al Maresme: "El aguacero de anteanoche (dia 12 per la nit), que en nuestra costa de levante fue mucho más fuerte que en esta capital, echó á perder parte de un terraplén del ferro-carril del Este, en el punto llamado La Ocata, junto al Masnou, lo que interrumpió el tránsito de trenes. (…..) Una locomotora trajo una brigada de Mataró, y á las once de la noche quedó espedita la vía." DB. Diumenge, 14.09.1862. Pàg. 8211.

Plovia sobre mullat, i a més ho feia intensament, malgrat això semblava que Barcelona anava sortejant la situació amb danys poc importants. Res més lluny del que se'ls venia a sobre amb la catàstrofe del 15 de Setembre de 1862 que explicaré a la segona part del tema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada