A l'ombra del vent (i 2)

Encara tenim molt recent en la memòria els efectes de l'anomenada Borrasca Gloria on, apart de les pluges i inundacions, el temporal de mar va arrasar literalment moltes platges, provocant danys en menor o major quantia a tot el litoral català, valencià i balear. Les afectacions, no obstant, va ser gairebé generals a la península Ibèrica: "El Gloria és una mena de borrasca perfecta, “que aglutina tots els fenòmens que hi pot haver a l’hivern: onatge intens, neu, pluja amb màxims de 315 litres per metre quadrat i ratxes de vent de 100 quilòmetres/hora al litoral”, apuntava ahir un portaveu del Servei Meteorològic de Catalunya. “El temporal marítim és excepcional, ja que ha afectat tota la costa, des del cap de Creus fins a Llevant”, afegeixen les mateixes fonts. La persistència, i també l’ampli àmbit geogràfic afectat, és una de les característiques del temporal que ha deixat un paisatge de devastació. L’Observatori Fabra no registrava ratxes de vents superiors als 100 km/h durant dos dies seguits des del 1992, segons indica l’agència Efe, que cita l’Agència Estatal deMeteorologia." La Vanguardia. Viure. 23.01.2020 Pàg. 1

El moviment de la borrasca Gloria va ser curiós, sembla que volia contentar a tots.

El pas de depressions són les causes més normals de vents arreu del món, des dels huracans als ciclons extratropicals, on trobem les que ens afecten a nosaltres. Catalunya no és un país per el que passin de forma freqüent les àrees de baixes pressions, com si que ho fan a països com Irlanda, Escòcia o Islàndia, per aquest motiu, quan un sistema depressionari es passeja per les nostres latituds, els seus efectes són considerables. No cal dir que en un territori tan humanitzat com el nostre, les afectacions semblen més importants però el problema és l'invasió de tot tipus d'habitat per part dels humans.

Les imatges de la gent són prou explícites per recordar un episodi històric de pluja, neu i vent.

Des del punt de vista sinòptic, aquesta circulació anòmala de borrasques ve provocada per la presència d'un gran anticicló a Europa central. Si una depressió va a parar al mar Balear pot acabar generant un flux de llevant d'ampli recorregut marítim, que aixeca onades imponents i vents forts a causa de l'alt gradient baromètric. Són les conegudes llevantades.

L'any 1948, després d'un episodi de nevades que va deixar blanca Barcelona, un mar embravit per la força del llevant destrossa literalment el front costaner de la ciutat ocupat per barriades de xaboles que van quedar gairebé arrasades: "El temporal degeneró en azote calamitoso. Sus consecuencias han sido dramáticas para las sempiternas víctimas de estas inundaciones. Solamente la tenacidad humana en resistir a la Naturaleza puede explicar que periódicamente, con regularidad de ciclos casi matemáticos; se repitan las causas y, por lo tanto, los efectos. Los sitios inundados son siempre los mismos y naturalmente, sus vecindarios son siempre los que pagan la siniestra contribución al temporal. Tratándose de Barcelona ya se sabe que nos referirnos, por ejemplo, a las barriadas bajas de Somorrostro y Casa Antúnez inermes cada año más, porque cada año el mar vuelve por sus fueron con mayor ímpetu, ante esta calamidad periódica. Y fuera de Barcelona, ya se sabe también; la línea férrea de la costa que, poco a poco, se va convirtiendo en comunicación de cabotaje, a juzgar por lo próxima que corre al mar. El alcalde de la ciudad visito las zonas damnificadas y tomó las disposiciones convenientes en auxilio de la humilde población que en ellas se alberga.
Por la misma razón de mal tiempo se suspendió la salida del barco correo entre Barcelona y Palma de Mallorca y no llegó el vapor «Plus Ultra», que regresa de Canarias y Cádiz.
Mediada la tarde lució tímidamente el sol, haciendo concebir alguna esperanza a que la tan deseada lluvia no se pase de la raya." La Vanguardia. 28.02.1948 Pàg. 7

Retall de La Vanguardia del 28 de Febrer de 1948

L'àrea de Barcelona no és un lloc on els vents bufin amb vigor de forma continuada. Hauríem de pujar a les parts altes de Collserola per trobar una prevalència de vents forts. En aquest cas, l'observatori Fabra és un bon referent i, com veiem a la figura següent, publicada pel Meteocat, hi ha un domini més important del Garbí i el Mestral. El Ponent i el Gregal tenen un domini secundari. Respecte a la velocitat, són els vents entre el NW. i NNW. els que bufen més violentament i estan relacionats amb el pas de fronts freds, i un màxim secundari pels vents del ENE. i NE. relacionats amb depressions mediterrànies.

A la història meteorològica podríem trobar infinitat d'exemples de mestralades després del pas de fronts freds lligats a depressions atlàntiques en el seu recorregut cap a l'est: “En la madrugada de este día se han dejado sentir algunas ráfagas de viento huracanado, que no ha dejado de ocasionar algunos sustos y averias y el derribo de algunos árboles. Por la mañana continuaba el viento, pero con mucha menos violencia.” Diario de Barcelona. 23.01.1860 Ed. Tarda Pàg. 773.

No és gens estrany que depressions molt profundes generin tàlvegs que, unit a un marcat gradient baromètric, provoquen ventades destacades: “El fuerte viento, o mejor huracán, que se dejó sentir en la mañana de anteayer, derribó pajares y una casa que se estaba construyendo en el vecino pueblo de San Martín de Provensals.” Diario de Barcelona. 25.01.1860 Ed. Matí Pàg. 828.

Com veiem, aquests comentaris de finals de Gener de 1860 estan separats per una setmana i la causa no és altre que el pas continuat de depressions en el que s'anomena "família de borrasques" que assegura una afectació continuada de fronts i vents forts: “El fuerte viento que se dejó sentir durante la penúltima noche y una gran parte del dia de ayer nos hace abrigar serios temores de que no habrá venido á crear nuevos obstáculos para nuestro ejercito espedicionario. En varios pueblos del llano ha derribado árboles, tabiques y pajares. En la plaza Real observamos que había hecho rodar por el suelo una gran parte de las macetas que hay en el centro de la misma.” Diario de Barcelona. 01.02.1860 Ed. Matí Pàg. 1067

En aquest mapa de superfície podem veure el que coneixem com una "família" de borrasques en circulació des de l'Atlàntic. Els centres principals, podríem dir que són els "pares", porten una B majúscula, i els centres secundaris, els hi diem "fills", formats sota l'influència dels primers, amb b minúscula. Porten pluges a l'oest peninsular però a nosaltres ens deixen més vent que aigua.

Hi ha vegades que la diferència de pressió, és a dir, el gradient, entre les depressions, al nord, i l'anticicló, al sud, porta ventades que provoquen danys considerables. En el cas següent, el vent molt fort és provocat per una depressió que discorre amb gran rapidesa des de l’Atlàntic i el Cantàbric cap al Canal de la Mànega, on arriba amb pressions properes als 970 hPa. Aquest vent causa molts desperfectes, especialment en una incipient xarxa de cables telefònics enlairats pels carrers de la ciutat: “El vendabal N. O. que desde hace dos días viene soplando, continuó durante toda la noche de ayer, aunque con menos violencia. La fuerza de la ventolera, en la calle de las Beatas, derribó una tabla colocada en el balcón de una casa. La tabla fue á dar contra un farol, rompiéndolo.
El cercado de mampostería que existe en el anden bajo del puerto, conocido antes por el muelle de pescadores, quedó derribado en una extensión de cincuenta metros, por el ímpetu de la borrasca que derribó también la cerca que rodea el jardín del Palacio de Bellas Artes.
En la Rambla de Cataluña el viento tronchó un poste telegráfico que quedó suspendido á un metro de altura. Los destrozos ocasionados por el viento en la red telefónica han sido considerables, habiéndose roto gran número de alambres.” La Vanguardia. 23.02.1893 Pàg. 2

Les estructures provisionals, com va passar el 27 de Desembre de 2017 a la Fira de Nadal de la Gran Via, poden patir les conseqüències d'una mestralada violenta.

Un efecte curiós relacionat amb el vent a Barcelona és l'anomenat "rebuf". La causa no és altre que la confluència al mar, enfront de la costa central, de la tramuntana que bufa a l'Empordà amb el mestral, o cerç, que baixa per l'Ebre i que porta vents marítims, carregats d'humitat, que sovint deixen precipitacions sobre la capital catalana. Això ens ho explica molt bé en Marcos Amores al web de Betevé.

Normalment, no porta vents forts però no és descartable que pugui ser l'origen d'algun desperfecte: “Desde las primeras horas de la mañana de ayer sopló un fuerte viento Sud, que en algunos momentos arreció de tal suerte que semejaba un verdadero huracán. Los cristales de algunos balcones y los globos de cristal de las puertas de algunas tiendas se hicieron añicos, sufriendo también daño los hilos de la red telefónica. Los arroyos laterales de las Ramblas quedaron alfombrados de hojas. Aunque en las aguas del puerto no se notaba ninguna variación sensible, en los pueblos de la costa debió de ser bastante fuerte la marejada.” La Vanguardia. 19.11.1893 Pàg. 2

Si el més normal és que deixi precipitacions en forma de aigua, pot passar que, en plena onada de fred, porti algun regal en forma de neu: "La nieve sorprendió ayer dos veces a los habitantes del área de Barcelona. Primero de madrugada y luego a media mañana. La sorpresa fue todavia mayor porque mientras nevaba en el litoral barcelonés, en la Cataluña interior estaba despejado, aunque hacía, eso sí, mucho frío. La primera nevada se produjo hacia las 4 de la madrugada, entre Barcelona y Castelldeíels, y fue la responsable de los retrasos que padeció durante todo el día el aeropuerto de El Prat. La segunda, que dejó cinco centimetros de nieve, se registró a partir de las 10. Cerca de 30 puertos de montaña estaban cerrados en el centro y norte de España, mientras que en el sudeste francés se colapsó la autopista A-7." La Vanguardia. 22.11.1999 Pàg. 1

Diumenge 21 de Novembre de 1999, ben d'hora, molts barcelonins van llevar-se amb una sorpresa blanca.

Menys agradables són els efectes que porten vents com el Ponent, especialment a l'estiu, quan s'emporta el mercuri ben amunt i la humitat relativa als seus valors mínims. Les màximes temperatures registrades a Barcelona venen de la mà d'aquest vent escalfat per la seva fricció sobre una península Ibèrica molt calenta. Això va passar durant el Mundial de Futbol de 1982: "Barcelona registró ayer una temperatura de 37,6 grados, la más alta del siglo. El calor pudo más que el popular termómetro de la avenida Puerta del Angel. Las bombillas que lo iluminan e indican las temperaturas tan sólo funcionaban hasta los 35 grados. Ayer, a marchas fórzadas, los operarios tuvieron que colocar nuevas luces para que se pudiera reflejar el caluroso ambiente de nuestra ciudad." La Vanguardia. 07.07.1982 Pàg. 1

Una conseqüència indesitjada del Ponent és la facilitat amb la que el foc s'escampa. Aquell Juliol, els incendis van tenir un protagonisme que va posar en guàrdia el medis existents en materia d'extinció: "Gran parte de los bosques de la provincia de Barcelona estallaron ayer en llamas. Como si un negro cerebro dirigiera las operaciones, los incendios forestales se sucedieron uno tras otro con inusitada rapidez y en múltiples lugares: Garraf, Martorell, Sant Quírze de Safaja, Parets, Cardedeu, Castellterçol, Caldes de Montbui, El Figaró, Aiguafreda... los bosques parecían haber declarado la guerra. El más espectacular y peligroso de todos los incendios fue el originado en el macio de Garraf en el término municipal de Begues, que llegó a quemar varias torres y óbligó a desalojar a dos mil personas en la zona de Castelldefels." La Vanguardia. 07.07.1982. Pàg. 3

Visió apocalíptica d'un cel vermell al massis del Garraf aquell Juliol de 1982.

No obstant, el vent de Ponent no s'allarga molts dies i sovint es limita a un dia de ràbia. Només el canvi de vent canvia les condicions meteorològiques com un mitjó. L'Alfons Puertas ens explica l'experiència del 27 d'Agost de 2010: "Si fins aquí l’agost de 2010 havia mostrat un comportament força discret, el dia 27 decideix entrar a l’història meteorològica de l’Observatori Fabra. Per aquesta finalitat tingué prou amb 6 hores: Una entrada molt marcada de vent de ponent entre les 09TU i les 15TU dispara la temperatura fins un valor extraordinadi de 37.9ºC a les 14:11TU. Aquesta és la quarta temperatura més alta registrada mai al nostre observatori des del 1914 i la tercera en un mes d’agost. L’episodi va ser tan intens com efímer. La mateixa tarda el vent gira a NE i rebaixà sobtadament el mercuri que ja es mantindrà en valors suaus, fins i tots frescos als matins, fins a final de mes." Web de l'Observatori Fabra. Resum del 2010.

Per acabar aquest tema sobre el vent i les seves conseqüències, voldria recordar una de les ventades més violentes i dramàtiques que hem tingut les últimes dècades i que es va fer famosa per la situació meteorològica que la va generar: la ciclogènesi explosiva del 24 de Gener de 2009. La recordo perfectament perquè, casualment, va ser el dia de la presentació de la Xarxa d'Observadors de Meteorologia del Meteocat, a la qual pertanyo, i vàrem comentar molt les previsions del moviment de la borrasca enmig d'una ventada imponent. El conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, present a l'acte, va estar informat dels esdeveniments i va marxar abans d'hora per coordinar les actuacions amb la resta del Govern.

Per definició, una ciclogènesi explosiva no és més que la formació o aprofondiment molt ràpid d'una depressió, considerant una variació de més de 24 hectopascals (hPa) en menys de 24 hores i que pot generar forts vents de fins a 140 kilòmetres per hora i amb ràfegues superiors. Normalment tenen un recorregut més septentrional però el cicló extratropical Klaus va passar ben a prop causant una gran quantitat de danys i la mort de 4 nens a Sant Boi i 2 homes a Abrera i La Palma de Cervelló: "La prueba más evidente de la excepcionalidad de lo ocurrido en Catalunya en las últimas veinticuatro horas es la cantidad de árboles caídos desde la madrugada del sábado hasta media tarde de ayer. Pinos y encinas con más de cincuenta años fueron arrancados de cuajo por las ráfagas de viento, que en diversos puntos de Catalunya superaron los 170 kilómetros. En su caída cortaron calles y vías de ferrocarril y destrozaron edificios.
A la luz de las intervenciones de los bomberos y de los incidentes registrados parece que el viento se ensañó especialmente con las comarcas de Barcelona, Baix Llobregat, Vallès, Anoia, Garraf, Maresme y también con las del litoral y el prelitoral de Tarragona. Algunas zonas, básicamente urbanizaciones y residencias ajardinadas, quedaron materialmente aisladas por esta tormenta de árboles." La Vanguardia. Vivir 25.01.2009 Pàg. 4

Molt didàctic és el capítol del programa Quèquicom emés el 11 de Febrer de 2009 sobre el fenomen viscut dues setmanes abans. També, si voleu, és molt útil la presentació del Grup d'Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) sobre el cicló Klaus, des d'un punt vista acadèmic.