Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dissabte, 24 de desembre de 2011

1779. Un any de llamps i centelles.

Corria l'any 1779. Barcelona era una ciutat en franca expansió, després de la recessió que va representar el Decret de Nova Planta de 1714 i gracies a la possibilitat de comerç amb Amèrica, que va permetre Carles III, circumstància que va fer aparèixer una nova classe de comerciants anomenats indians que es van fer rics important i exportant productes. Vi, licors i fruits secs viatjaven a Amèrica i cafè, cacau, tabac, sucre o cotó arribaven als ports catalans.

Fins el segle XV la ciutat amurallada de Barcelona anava del Rec Comtal fins a la Rambla. El segle següent es va construir la muralla del Raval que protegia el terreny que anava de la Rambla fins Montjuïc, ocupat per hortes i llacunes insalubres, de les inundacions provocades per les diferents rieres que baixaven del Pla de Barcelona cap al mar. En aquell indret, que avui coneixem com el Raval, s'hi van edificar una sèrie de edificis de caire religiós però a la primera meitat del segle XVIII no hi vivia ningú. La historiadora Montserrat Rumbau al seu llibre La Barcelona de fa 200 anys ens descriu el Raval: "Una zona deshabitada, excepte per la presència de convents, esglésies i hospitals. Predominaven els camps i els horts. (…) El Raval és un indret amb molts canals i molta aigua, i resulta molt fangós." En aquest article de La Vanguardia podem veure com era la Rambla i el Raval fins el segle XVIII.

Plànol de 1706 on és visible la vella muralla de la Rambla que va anar desapareixent durant el segle XVIII per donar pas al Passeig que coneixem actualment.

Finalment, el 1776 la màxima autoritat militar catalana, el Capità General Marqués de la Mina, va projectar convertir la Rambla en un passeig ample per l'ús i gaudi dels barcelonins. El Baró de Maldà (1746-1819) ho va viure en primera persona i mitjançant el seu manuscrit "Calaix de sastre" podem consultar la evolució de la urbanització de la Rambla.

Com no hi havien diaris encara a Barcelona, el Diari de Barcelona començaria a publicar-se el 1792, les noticies que donava el Baró de Maldà són com una mena de crònica. Així, durant 1779 ens va explicant diferents coses que succeeixen tant a la ciutat com al mon: "Dia primer de Quaresma Dimecres de Cendra y dia 17 de Febrer de 1779, se ha comensát á plantár en la Rambla los arbres olms en los sots quedaban yá fets dos mesos havia y avuy dia 26 quedan yá posats los mes, á un costat y altre de la rambla á dos filas, fentsi anâr la aigua per son riego mediant un conducto en el torreón contigo al pés de la palla." Dies més tard continuen els treballs: "... se van plantant los arbres faltan desde las Comedias fins á las Atarasanas."

En la relació de noticies i cròniques que ens porta Rafael Amat i de Cortada, les referències meteorològiques són abundants i les descripcions, acurades. Per tant, sabem que les processons de divendres sant de aquell 1779, tant la del matí com la de la tarda, es suspenen degut a que és un dia de pluja continuada. Però en una època en la que les processons religioses eren d'allò més habituals, la probabilitat de que la pluja afectés directament a les cerimònies era molt alta. I no només per quedar xops si no pel fang dels carrers que dificulta el caminar. Al mes de Juny dues celebracions importants també van patir ajornaments: "Lo dia de Corpus (4 de Juny) se suspengué en est any de 1779 ferse la profesó de la Cathredál per la pluja de la tarde, ni tampoch lo endemá divendres per tal destorb y fanch dels carrers, la que se feu disabte, respecte donar un poch de lloch lo temps, be que se ennubolá al voler eixir la Custodia de la Seu; no obstant isquè la profesó y se conclogué."

Gravat del Convent del Carme a principis del segle XIX.

"Dia 13 de Juny de 1779; Sant Antoni de Padua, amanesqué molt lobrego per lo molt tempestuós ab trons , llamps, pedra y pluja; durá lo temporal desde dos quarts de 6 del dematí fins a deu horas del mateix matí, haventse després una centella á 2 quarts de 7 sobre los dos convents de Monjas mínimas y del Carme. En lo primer no feu mes que pasar per lo cor de las monjas y nols feu dany, pero si en la iglesia del Carme, que baxá el llamp per lo forat de la corda de la campaneta, en la peza tenen los religiosos, inmediata al cor, nomenada De Profundis; desquiciá los bancs, no tocant a la imatge hi ha en ella del Ecce Homo, rompé las vidrieras de dalt (segons se digué), y baixá lo llamp a la iglesia, á la capella de la Divina Pastora, esquerdà a un confesionari de la vora de la dita capella, y assombrá a molts, havent ferit de tres donas asombradas á una cunyada del Doctor Coll, vicari del Pi. Finalment cessà (gracias a Deu) la tempestat y donà lloch, haventse serenat un poch lo temps, per poderse fer en la tarde la profesó de Sant Antoni..."

El convent i l'església del Carme, a que es refereix el Baró de Maldà i on la tempesta va provocar danys, ja no existeix. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) va ser saquejat per part dels invasors. El 1835, després de la Desamortització de Mendizabal, el convent fou assaltat i molts religiosos van morir, l’església va quedar totalment cremada tot i que el convent va patir pocs danys però la comunitat es va dispersar. El 1838 l’Ajuntament se'n va fer càrrec dels edificis que els va utilitzar per instal·lar-hi la Universitat, fins que aquesta es va traslladar el 1872 al nou edifici de Elies Rogent a l'actual Plaça Universitat. Els edificis foren venuts i el 1874 es van enderrocar les construccions. El solar es va urbanitzar però queda el nom del carrer del Carme.

Aquesta seria la situació del convent superposat a un plànol actual.

Un fet històric europeu que va començar aquest any va ser el setge de Gibraltar i la Conquesta de Menorca després de la signatura del Tractat d'Aranjuez pel qual Espanya entrava en la Guerra de la Independència dels Estats Units contra Anglaterra. El Baró de Maldà explica la mobilització que això va suposar per les tropes destacades a Barcelona: "Per fi haventse declarada la Guerra entre los Inglesos, la Franza, y ultimament forzada també la España, ha vingut per lo correu del extraordinari dia 26 de Juny de 1779, ordre per marchár luego, quatre batallons de Guardias, dos de españolas y altres dos de valonas, per anár al Camp de Gibraltár, afí de sitiar á aquella ciutat y fortalesa inexpugnable, per lo molt fortificada queda, intentant los nostres pendrerla dels Inglesos, que la tenen desde lo any 1708, y haventho probát los españols lo any 1705, yá no pogueren lográr lo fi de apoderarse de aquella plaza, y ara van alli, á formar un cordó la Infanteria, y los vaxells dels departament de Cadiz y del Ferrol circuhintla per már."

Les obres de la Rambla van continuant a bon ritme: "Dia 12 de Juliol.... Se ván posant padrisos á un y altre costát de la Rambla en los camins dels Arbres desde mitg Juliol fins vuy en dia." I una bona noticia per a la seguretat de la gent que te que moure's per la ciutat durant la nit i és que hi haurà il·luminació als carrers durant tot l'any: "Ha exit ordre, que tot lo any cremían los Fanals en los carrers, Plazas y travesías de esta ciutat, lo que abans sols se practicaba dins los 6 mesos de Yvern, no haventhi Lluna, que se estalvía tant hivern com estiu el ferlos cremár." Malgrat la millora, tot te un cost que assumirà com sempre el ciutadà: "Desde primér de Agost de 1779 quedan encesos los Fanals de la ciutát per ordre de la Cort, conforme allí se practica tot lo any per la mayor comoditat de la gent, haventse aumentát per est fi algo lo preu de la carn, quedant tothom content de semblant providencia."

Vista de Barcelona a finals del segle XVIII.

Si un fenomen meteorològic impressiona al Baró de Maldà són les tempestes. Els adjectius que utilitza són els de una persona atemorida, especialment pels llamps. El dia 25 d’Agost de 1779 cau sobre Barcelona una nova tempesta d'estiu: ".... y en la tarde sobre de la ciutat de Barcelona y camps vehins, ha comensát á 2 horas un espantós temporal de llamps y trons, be que escasa la pluja, y pedra, la que no feu dany, emperó si algunas centellas, que caygueren en varios paratges de la ciutat que tenían á tothom consternat durant la furiosa tempestat. No feren mal (Gracias a Deu) á persona alguna..." i fa una relació del diferents danys que han provocat els llamps a gairebé tots els barris de Barcelona, acabant amb una reflexió d'un home de profundes conviccions religioses i que, com quasi tothom de l'època, pensava que el temps estava regit per un ésser superior: ".... sens altres estragos considerables, per dintre y fora que han succehit de resultas de temporal tant furiós com se ha vist. Deu se digne apiadarse de nosaltres, apartant la sua justa ira, que merexem per nostras culpas."

Sembla ser que aquell estiu van sovintejar les tempestes a Barcelona, fet que com sabem que passa de vegada en quan, però en una societat en la qual la religió ocupa gran part de la realitat diària cal demanar ajuda divina. El mateix dia de la tempesta escriu: "Respecte las moltas centellas que cauhen de alguns anys á aquesta part, há manat lo Senyor Il•lustrissim Don Gavino Valladares Bisbe de Barcelona que se pasá á dir en la missa la collecta ad repellendas tempestates...."

No hi han més anotacions de tempestes al Calaix de sastre del Baró de Maldà aquell any de 1779, de ben segur que la missa per allunyar les tempestes va tenir efecte i altres preocupacions més mundanes ocupen les noticies. Durant l’estiu de 1779 són habituals les referències a noves ubicacions de canons a les muralles, especialment al voltant de les Drassanes i a la muralla. Els avistaments de pirates "moros", com diu el Baró de Maldà, i els atacs que aquests provoquen sobre barques de pescadors catalans i, també, a causa de la guerra contra els anglesos, degut a que aquests poseeixen la illa de Menorca, fa que els barcelonins estiguin alerta en tot moment.

Durant el mes de Desembre escriu: "En lo més passát ab motiu de lo inquietadas quedan nostras costas de mar, dels Mahonesos y Moros, se ha providenciát que en tota la costa de már se armasen algunas embarcacions per anár en cors."

El mercat del Born de Barcelona a finals del segle XVIII on s'abastien totes les classes socials, des de nobles i religiosos fins a pagesos i artesans.

La guerra comença a fer-se notar pel ciutadà no militar. Escassetat i preus en augment motivats per les guerres seran motiu principal de avalots i revoltes en les dècades següents. El dia 13 de Desembre el Baró de Maldà, un noble que no pateix les limitacions econòmiques de la majoria, escriu: "Lo comers de varios generos ab motiu de la guerra en que nos trobam, queda suspés; Hi ha gran escasez de pesca y tots los viures se han aumentát de preu considerablement, motivantho la present estació, com també del Catastro una tercera part. La sal y el tabaco se ha aumentát no menos."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada