Com hem vist a la primera part, el segle XVII va tenir un temps molt mogut, per tant les referències històriques de episodis meteorològics destacables són força abundants. Tot seguit poso una relació de diversos episodis catastròfics, especialment de nevades, inundacions i temporals de mar que van succeir durant el segle XVII a la ciutat de Barcelona i voltants.
Una font visual important són les pintures o gravats, especialment les referents a paisatges ja que permeten poder veure com era la vegetació llavors. A Catalunya són molt escasses les pintures del segle XVII i més encara els paisatges, per tant les pintures de paisatges que utilitzo per il·lustrar aquest tema són bàsicament de pintura flamenca ja que va ser la que va desenvolupar millor l'estil paisatgístic en el segle XVII i ens permeten veure una recurrència habitual, el fred.
Dècada 1601-1610.
En aquesta primera dècada del segle XVII, tots els hiverns van ser molt freds amb fortes glaçades a l'interior de Catalunya i nombroses nevades al litoral. Els estius, tot i que el 1601 i el 1605 va fer molta calor a Castella, no tenim noticies de grans calorades a casa nostra. Es registren de forma habitual precipitacions intenses i no trobem noticies de sequeres.
1601:
El dia 5 de Febrer va nevar "molt be" a Barcelona.
A Barcelona, els dies 28 i 29 de Març es registren vents molt forts de matinada i una tempesta de llevant al mar. Produeix danys i pèrdues a les naus que es troben ancorades al port.
1602:
El 24 de Juliol, a Barcelona i al Maresme, es desferma un gran temporal de vents, pluges i "grandíssima" pedra que causa grans danys.
Gran nevada a Terrassa el dia 7 de Desembre que cau des de les 9 del matí fins les 4 de la tarda. El dia 9 cau sobre Barcelona "molta calamarça" segons les fonts.
1603:
Nevada extraordinària sobre Barcelona els dies 2, 3 i 4 de Febrer. Provoca danys molt greus a tot Catalunya tant per la quantitat de neu com per la durada de la situació de neu i fred. Unes quantes cases s’enfonsen pel pes de la neu a Barcelona, Tortosa i Lleida i les morts de bestiar son importants.
Jeroni Pujades en fa una crònica de l’episodi al seu Dietari, vol. I:
2 de Febrer. "Lo mateix dia plovisnà a la matinada, y a mitg dia començà a fer un ras y escapaneu que durà tota la tarda. En la nit se condensà de tal manera que nevà molt bé."
3 de Febrer. "Se anà continuant la neu que lo sol no hisque y axi la posada no's fongué y no sols assò però encara anà continuant, de tal manera que casi tot lo dia nevà si bé era cosa molt menuda, però en la nit carregà molt bellamen."
4 de Febrer. "Dit dia anà perseverant la neu dels dos dies passats y casi tot lo dia sens cessar caigué neu, si bé molt menuda. Y en la nit se posà pluja, y continuà lo endemà per tot lo dia. Es estat per a Barcelona cosa molt senyalada que may se és vist navar hi més de un dia o una nit."
5 de febrer. "Es se sabut aprés que dites neus són estades comunes per tot Espanya, y a Catalunya ha causat grandissims danys, que en les muntanyes y en los plans han morts molts bestiars grossos y menuts, senyaladament en Urgell, en Empurdà, a Requesens y tota la muntanya de Albera. A 12 de febrer no's podia passar lo coll del Portús, ni entre Manresa y Tarrasa, lo coll de Deviu, que encara hi havia nou pams de neu. A 15 de dit, a la muntanya de Collserola sobre Collserola no s'i passava per haver hi tres pams de neu. En Barcelona, Tortosa y Leyda se han enderrocades algunes cases pel pes de la neu. En Vich per tallar pa lo havian de torrar. Cosas inauditas. Deu vulla sian bon presagi."
El dia 6 d'Abril un temporal de mar, probablement una llevantada, causa danys al baluard de la Drassana, també anomenat baluard del Rei.
El 2 de Juliol, grans pluges provoquen inundacions a Barcelona i el desbordament del riu al delta del Llobregat causant una inundació general. Va quedar destruïda la primera obra de defensa que es va construir al delta del Llobregat.
1604:
Neva i plou sobre la ciutat el 16 de Febrer, segons les referències històriques, "extremadamente".
Grandíssima tempesta elèctrica a Barcelona el dia 20 de Juny, amb "trons mai oïts" i llamps que causen danys a Santa Maria del Mar, on es crema el penell dels vents.
El 26 de Setembre d'aquest any en Jeroni Pujades anota al seu Dietari: "... se mogué gran temporal en la mar y en la terra de uns violentíssims llevants ab grans aygues..."
1605:
El 5 i el 6 de Desembre, una tempesta de mar és la causa directa de l'enfonsament de cinc vaixells al port de Barcelona i dels quantiosos danys a molts altres vaixells amarrats.
1607:
El 15 d'Agost es produeixen a Barcelona fortes pluges i tempestes que són causa de danys i inundacions. Un mes més tard, el 15 de Setembre, nous aiguats provoquen més inundacions.
Durant el mes de Desembre el fred va ser molt intens i general, glaçant-se els rius menors de Catalunya.
1608:
El dia 28 de Març hi ha una tempesta que afecta de forma general a tot Catalunya, especialment a la costa, de pluja, vent, elèctrica i pedra, que "baixava del Montseny" i es podia caminar com si fos neu congelada amb gruix d'un pam.
El 28 d'Octubre, inundacions a Barcelona i a tot Catalunya descrites per Jeroni Pujades però no degudes a pluges torrencials sobtades si no a pluges intenses continuades que saturen el terreny. L'episodi de pluges s'allarga fins el 12 de Novembre.
1609:
Una tempesta de vent, trons i pedra a Barcelona i comarca causa danys a l'agricultura el 29 de Maig d'aquest any.
1610:
El dia 6 de Febrer cau una gran nevada sobre Barcelona.
Dietari de Jeroni Pujades, vol. II:
"Item la nit presedent y ha matinada havia tan nevat y's congelà la neu de tal manera que los nats no han vist tal en Barcelona, que si bé alguns hiverns hi neva, en exir lo sol se fon; però ara lo sol que hisqué encontinent clar y bellíssim no la ha poguda fondrer de (...) dies."
Desembre va ser molt fred a tot Catalunya degut a una onada de fred del nord-est i tenim referències de que pel Segre baixaven trossos de gel.
Dècada 1611-1620.
En aquesta dècada els freds minven una mica i els estius són una mica més càlids. Van haver algunes sequeres, com l'estiu de 1617 que va acabar amb forts aiguats a la tardor, però no eren habituals com tampoc van ser normals els grans episodis de pluges o inundacions.
1611:
Estiu extremadament calorós a Catalunya, tant que els canonges són autoritzats a utilitzar ventalls al cor de la catedral de Tarragona per apaivagar la forta sensació de calor.
1615:
Nevada intensa tant a Barcelona com a zones properes el 16 de Febrer.
Una font visual important són les pintures o gravats, especialment les referents a paisatges ja que permeten poder veure com era la vegetació llavors. A Catalunya són molt escasses les pintures del segle XVII i més encara els paisatges, per tant les pintures de paisatges que utilitzo per il·lustrar aquest tema són bàsicament de pintura flamenca ja que va ser la que va desenvolupar millor l'estil paisatgístic en el segle XVII i ens permeten veure una recurrència habitual, el fred.
Dècada 1601-1610.
En aquesta primera dècada del segle XVII, tots els hiverns van ser molt freds amb fortes glaçades a l'interior de Catalunya i nombroses nevades al litoral. Els estius, tot i que el 1601 i el 1605 va fer molta calor a Castella, no tenim noticies de grans calorades a casa nostra. Es registren de forma habitual precipitacions intenses i no trobem noticies de sequeres.
1601:
El dia 5 de Febrer va nevar "molt be" a Barcelona.
A Barcelona, els dies 28 i 29 de Març es registren vents molt forts de matinada i una tempesta de llevant al mar. Produeix danys i pèrdues a les naus que es troben ancorades al port.
1602:
El 24 de Juliol, a Barcelona i al Maresme, es desferma un gran temporal de vents, pluges i "grandíssima" pedra que causa grans danys.
Gran nevada a Terrassa el dia 7 de Desembre que cau des de les 9 del matí fins les 4 de la tarda. El dia 9 cau sobre Barcelona "molta calamarça" segons les fonts.
1603:
Nevada extraordinària sobre Barcelona els dies 2, 3 i 4 de Febrer. Provoca danys molt greus a tot Catalunya tant per la quantitat de neu com per la durada de la situació de neu i fred. Unes quantes cases s’enfonsen pel pes de la neu a Barcelona, Tortosa i Lleida i les morts de bestiar son importants.
Jeroni Pujades en fa una crònica de l’episodi al seu Dietari, vol. I:
2 de Febrer. "Lo mateix dia plovisnà a la matinada, y a mitg dia començà a fer un ras y escapaneu que durà tota la tarda. En la nit se condensà de tal manera que nevà molt bé."
3 de Febrer. "Se anà continuant la neu que lo sol no hisque y axi la posada no's fongué y no sols assò però encara anà continuant, de tal manera que casi tot lo dia nevà si bé era cosa molt menuda, però en la nit carregà molt bellamen."
4 de Febrer. "Dit dia anà perseverant la neu dels dos dies passats y casi tot lo dia sens cessar caigué neu, si bé molt menuda. Y en la nit se posà pluja, y continuà lo endemà per tot lo dia. Es estat per a Barcelona cosa molt senyalada que may se és vist navar hi més de un dia o una nit."
5 de febrer. "Es se sabut aprés que dites neus són estades comunes per tot Espanya, y a Catalunya ha causat grandissims danys, que en les muntanyes y en los plans han morts molts bestiars grossos y menuts, senyaladament en Urgell, en Empurdà, a Requesens y tota la muntanya de Albera. A 12 de febrer no's podia passar lo coll del Portús, ni entre Manresa y Tarrasa, lo coll de Deviu, que encara hi havia nou pams de neu. A 15 de dit, a la muntanya de Collserola sobre Collserola no s'i passava per haver hi tres pams de neu. En Barcelona, Tortosa y Leyda se han enderrocades algunes cases pel pes de la neu. En Vich per tallar pa lo havian de torrar. Cosas inauditas. Deu vulla sian bon presagi."
El dia 6 d'Abril un temporal de mar, probablement una llevantada, causa danys al baluard de la Drassana, també anomenat baluard del Rei.
El 2 de Juliol, grans pluges provoquen inundacions a Barcelona i el desbordament del riu al delta del Llobregat causant una inundació general. Va quedar destruïda la primera obra de defensa que es va construir al delta del Llobregat.
1604:
Neva i plou sobre la ciutat el 16 de Febrer, segons les referències històriques, "extremadamente".
Grandíssima tempesta elèctrica a Barcelona el dia 20 de Juny, amb "trons mai oïts" i llamps que causen danys a Santa Maria del Mar, on es crema el penell dels vents.
El 26 de Setembre d'aquest any en Jeroni Pujades anota al seu Dietari: "... se mogué gran temporal en la mar y en la terra de uns violentíssims llevants ab grans aygues..."
1605:
El 5 i el 6 de Desembre, una tempesta de mar és la causa directa de l'enfonsament de cinc vaixells al port de Barcelona i dels quantiosos danys a molts altres vaixells amarrats.
1607:
El 15 d'Agost es produeixen a Barcelona fortes pluges i tempestes que són causa de danys i inundacions. Un mes més tard, el 15 de Setembre, nous aiguats provoquen més inundacions.
Durant el mes de Desembre el fred va ser molt intens i general, glaçant-se els rius menors de Catalunya.
1608:
El dia 28 de Març hi ha una tempesta que afecta de forma general a tot Catalunya, especialment a la costa, de pluja, vent, elèctrica i pedra, que "baixava del Montseny" i es podia caminar com si fos neu congelada amb gruix d'un pam.
El 28 d'Octubre, inundacions a Barcelona i a tot Catalunya descrites per Jeroni Pujades però no degudes a pluges torrencials sobtades si no a pluges intenses continuades que saturen el terreny. L'episodi de pluges s'allarga fins el 12 de Novembre.
1609:
Una tempesta de vent, trons i pedra a Barcelona i comarca causa danys a l'agricultura el 29 de Maig d'aquest any.
1610:
El dia 6 de Febrer cau una gran nevada sobre Barcelona.
Dietari de Jeroni Pujades, vol. II:
"Item la nit presedent y ha matinada havia tan nevat y's congelà la neu de tal manera que los nats no han vist tal en Barcelona, que si bé alguns hiverns hi neva, en exir lo sol se fon; però ara lo sol que hisqué encontinent clar y bellíssim no la ha poguda fondrer de (...) dies."
Desembre va ser molt fred a tot Catalunya degut a una onada de fred del nord-est i tenim referències de que pel Segre baixaven trossos de gel.
Dècada 1611-1620.
En aquesta dècada els freds minven una mica i els estius són una mica més càlids. Van haver algunes sequeres, com l'estiu de 1617 que va acabar amb forts aiguats a la tardor, però no eren habituals com tampoc van ser normals els grans episodis de pluges o inundacions.
1611:
Estiu extremadament calorós a Catalunya, tant que els canonges són autoritzats a utilitzar ventalls al cor de la catedral de Tarragona per apaivagar la forta sensació de calor.
1615:
Nevada intensa tant a Barcelona com a zones properes el 16 de Febrer.
Hendrick Avercamp, plasma moltes escenes hivernals de principis del segle XVII als Països Baixos. En aquest video podem veure quadres pintats en diferents hiverns i en tots ells apareix el gel com a element habitual. No vol dir això que els canals holandesos es glacessin tots els hiverns en aquelles dècades però queda clar que era molt més normal del que ho és actualment.
1617:
Entre el 30 d'Octubre i el 2 de Novembre una depressió mediterrània desencadena el que Mariano Barriendos denomina al seu llibre El temps a Catalunya dia a dia com l'any del diluvi a Catalunya, i ens diu així:
"Totes les condicions climàtiques i meteorològiques foren favorables perquè durant la primera setmana de Novembre de 1617 les pluges provoquessin el desbordament amb efectes catastròfics a gairebé tots els cursos fluvials principals de Catalunya. És una tragèdia de què es guarda una escassa memòria però que en un context de canvi climàtic podem pensar que es pot tornar a donar." Pàg. 352.
Els danys provocats pels rius són generals i greus. Les referències que trobem als arxius són explícites, Puigcerdà, La Seu, Sort, Ripoll, Camprodon, Balaguer, Lleida, Tortosa on l'aigua va pujar gairebé 9 metres, Martorell, Manresa, l'Hospitalet de Llobregat, Montblanc, Ulldemolins, Girona...., és tan llarga la llista de localitats afectades que no acabaríem.
Un cronista de la època ens descriu la situació viscuda a l'àmbit del riu Llobregat: "Los daños q a echo el rio Lobregat, no se pueden contar por menudo. ... El Prat estava como un mar y era tanta el agua, q ni los arboles se descubrian, llevose 21 casas, y mucho ganado menudo, muchas mulas, vacas, bueyes, etc. Derribo mucha parte de la torre q esta en la boca de dicho rio. Los conselleres enbiaron con carros, algunos barcos por tierra hasta donde pudieron navegar, y con ellos libraron a los soldados de dicha Torre, y a mucha gente q stavan con grandissimo peligro en las casas del Prat, despues de aver padecido tantos trabajos, q de solo oyrlo se quebranta el coraçon de dolor. Los de Espitalet se vieron dos vezes en evidentísimo peligro de perderse todos, con el lugar de San Juan de Espi se llevo el rio 24 casas... de la villa de San Boy 14 casas..."
De ben segur que és l'episodi de pluges més important del segle XVII i un dels més destructius del darrer mil·lenni.
Dècada 1621-1630.
En aquesta dècada tornen a ser recurrents els hiverns molt freds amb nombroses adveccions de fred siberià i nevades. Per contra, els estius també van ser força càlids amb algunes onades de calor intenses, fet que unit a diverses sequeres van fer habituals les rogatives "pro pluvia" (per aconseguir la mediació divina per la pluja), algunes amb tant d'èxit que acabaven amb pluges torrencials.
1621:
El 6 de Gener es produeixen inundacions a la ciutat de Barcelona.
El Desembre pateix una intensa glaçada dels rius provocada per una onada de fred de tipus siberià amb forta tramuntana i això després d'un estiu extraordinari per les temperatures baixes i les pluges abundants.
1622:
Onada de calor fora de temporada la que es registra a Catalunya a finals de Març.
1623:
Una forta llevantada provoca un temporal de mar el dia 2 de Febrer.
1624:
A destacar abans els extremadament freds hiverns de 1622 i 1623, dels quals no es tenen noticies de nevades a la Ciutat Comtal però si a l'Empordà al Desembre de 1623, on es gela el riu Muga amb tan gran espessor que ningú podia trencar el gel per agafar aigua, i de la glaçada del Turia el 30 de Gener de 1624. El dia 1 de Febrer cau una nevada general a tota Catalunya, inclosa Barcelona, on falten provisions per tancar-se tots els accessos.
Segons les informacions de la època, el dia 18 de Febrer cau "nieve menuda helada" i dos dies més tard, el 20 de Febrer, la precipitació és de "nieve y hielo conjuntamente."
El fred aquest hivern és molt durador i fins el mes d'Abril no hi ha una suavització de les temperatures però va acompanyada de dues llevantades el dia 1 i 16 d'Abril. La neu és molt abundant a l'Empordà i l'Ebre es glaça a Tortosa.
Entre el 30 d'Octubre i el 2 de Novembre una depressió mediterrània desencadena el que Mariano Barriendos denomina al seu llibre El temps a Catalunya dia a dia com l'any del diluvi a Catalunya, i ens diu així:
"Totes les condicions climàtiques i meteorològiques foren favorables perquè durant la primera setmana de Novembre de 1617 les pluges provoquessin el desbordament amb efectes catastròfics a gairebé tots els cursos fluvials principals de Catalunya. És una tragèdia de què es guarda una escassa memòria però que en un context de canvi climàtic podem pensar que es pot tornar a donar." Pàg. 352.
Els danys provocats pels rius són generals i greus. Les referències que trobem als arxius són explícites, Puigcerdà, La Seu, Sort, Ripoll, Camprodon, Balaguer, Lleida, Tortosa on l'aigua va pujar gairebé 9 metres, Martorell, Manresa, l'Hospitalet de Llobregat, Montblanc, Ulldemolins, Girona...., és tan llarga la llista de localitats afectades que no acabaríem.
Un cronista de la època ens descriu la situació viscuda a l'àmbit del riu Llobregat: "Los daños q a echo el rio Lobregat, no se pueden contar por menudo. ... El Prat estava como un mar y era tanta el agua, q ni los arboles se descubrian, llevose 21 casas, y mucho ganado menudo, muchas mulas, vacas, bueyes, etc. Derribo mucha parte de la torre q esta en la boca de dicho rio. Los conselleres enbiaron con carros, algunos barcos por tierra hasta donde pudieron navegar, y con ellos libraron a los soldados de dicha Torre, y a mucha gente q stavan con grandissimo peligro en las casas del Prat, despues de aver padecido tantos trabajos, q de solo oyrlo se quebranta el coraçon de dolor. Los de Espitalet se vieron dos vezes en evidentísimo peligro de perderse todos, con el lugar de San Juan de Espi se llevo el rio 24 casas... de la villa de San Boy 14 casas..."
De ben segur que és l'episodi de pluges més important del segle XVII i un dels més destructius del darrer mil·lenni.
Dècada 1621-1630.
En aquesta dècada tornen a ser recurrents els hiverns molt freds amb nombroses adveccions de fred siberià i nevades. Per contra, els estius també van ser força càlids amb algunes onades de calor intenses, fet que unit a diverses sequeres van fer habituals les rogatives "pro pluvia" (per aconseguir la mediació divina per la pluja), algunes amb tant d'èxit que acabaven amb pluges torrencials.
1621:
El 6 de Gener es produeixen inundacions a la ciutat de Barcelona.
El Desembre pateix una intensa glaçada dels rius provocada per una onada de fred de tipus siberià amb forta tramuntana i això després d'un estiu extraordinari per les temperatures baixes i les pluges abundants.
1622:
Onada de calor fora de temporada la que es registra a Catalunya a finals de Març.
1623:
Una forta llevantada provoca un temporal de mar el dia 2 de Febrer.
1624:
A destacar abans els extremadament freds hiverns de 1622 i 1623, dels quals no es tenen noticies de nevades a la Ciutat Comtal però si a l'Empordà al Desembre de 1623, on es gela el riu Muga amb tan gran espessor que ningú podia trencar el gel per agafar aigua, i de la glaçada del Turia el 30 de Gener de 1624. El dia 1 de Febrer cau una nevada general a tota Catalunya, inclosa Barcelona, on falten provisions per tancar-se tots els accessos.
Segons les informacions de la època, el dia 18 de Febrer cau "nieve menuda helada" i dos dies més tard, el 20 de Febrer, la precipitació és de "nieve y hielo conjuntamente."
El fred aquest hivern és molt durador i fins el mes d'Abril no hi ha una suavització de les temperatures però va acompanyada de dues llevantades el dia 1 i 16 d'Abril. La neu és molt abundant a l'Empordà i l'Ebre es glaça a Tortosa.
Paisatges romans, terra amb un clima similar al nostre, a principis del segle XVII.
1625:
El mes de Gener d'aquest any destaca per tenir unes temperatures extraordinàriament suaus, qualificant-lo les cròniques com a primavera avançada.
El 10 d'Abril hi ha una tramuntanada i cau calamarsa de la mida d'avellanes que "es recull a palades" a Barcelona.
El Maig de 1625 va ser gairebé estiuenc.
Inundacions a Barcelona i voltants el dia 4 de Novembre i un temporal de mar el dia 30 de Desembre d'aquest any.
1627:
Gran nevada el dia 28 de Gener que provoca problemes de subministrament, tal com explica Jeroni Pujades al Dietari. vol. IV:
28 de Gener. "Cau una nevada tant forta que en dos dies els traginers no van poder accedir a la ciutat".
El mes de Maig es fan rogatives per demanar pluja a Deu a moltes localitats catalanes. La sequera era tan forta que en alguns llocs es plantejaven crear nous nivells de mediació divina perquè plogués d'una vegada en plena crescuda dels cereals.
El 6 d'Octubre, després d'un estiu possiblement molt sec, s'activen rogatives a l'església de la Mercè per aconseguir que plogui i així poder sembrar.
El 3 de Novembre hi ha a Barcelona un fort temporal de vents molt freds, probablement una mestralada perquè no hi han referències a danys marítims com seria el cas d'una llevantada o gregalada.
1628:
El mes de Gener registra 7 dies de neu.
El 22 de Gener comença a ploure i nevar "bastantíssimament", segons Jeroni Pujades, a Barcelona, Girona i suposadament a gran part de la meitat est de Catalunya. El dia 23 de Gener continua la nevada i de la mateixa manera ho fa el 24 de Gener, estenent-se amb intensitat a les planes i muntanyes prelitorals. El temporal de fred i neu s’intensifica el 25 de Gener i segueix fins el 28 de Gener amb neu i glaçades que arriben al mateix litoral.
Es produeixen greus problemes d'aprovisionament de farina, perquè els molins tenen l'aigua de les seves sèquies totalment gelada, no disposant de l'energia hidràulica per a moldre el cereal ni tampoc de la possibilitat de transportar-lo a altres llocs. El risc de passar fam uns dies es ben real, sempre no s'hagi previst tenir el rebost ben ple en el que recordaria la faula de la cigala i la formiga.
Podem pensar que l'onada de fred és molt important ja que fins i tot a l’Empordà obliga a convocar a la gent a resar per demanar pluja que desfaci el gel i la neu per evitar la fam.
El 27 d'Abril la sequera era tan preocupant a Barcelona que es van fer rogatives "...per necessitat tant gran de pluja per los splets de la terra...".
1629:
El 26 de Maig veient que "...la terra nesessitava de aygua per eser en lo tems que los blats avien de granar y alas hores avien de menester aygua y la terra estava exuta y en lo mes de mars y abril avia plugut rahonablement y en lo tems de que havia de granar no plovia y la anyada sen anave esgarrant..." van fer rogatives per la desitjada pluja i, almenys aquest cop, va funcionar: "...la professo sen torna y aviey anada moltissima gent per acompanyar dita professo y pera reclamar adita santa que pregas a deu nostro senyor que fos servit de donarnos aygua nostro senyor per intersesio de la beneyta santa madrona que plogue serca de dos dies y dues nits que los splets se repararen molt be y granaren ricament que la anyada fou rahonablement bona..."
Un temporal de mar a Barcelona el 1 de Desembre fa perillar una formació de galeres que estaven carregades de monedes d'or. Hi han rogatives "pro serenitate".
1630:
Dos temporals de mar que provoquen danys a les embarcacions del port tenen lloc la tardor d'aquest any, el 18 de Setembre i el 25 d'Octubre.
El mes de Gener d'aquest any destaca per tenir unes temperatures extraordinàriament suaus, qualificant-lo les cròniques com a primavera avançada.
El 10 d'Abril hi ha una tramuntanada i cau calamarsa de la mida d'avellanes que "es recull a palades" a Barcelona.
El Maig de 1625 va ser gairebé estiuenc.
Inundacions a Barcelona i voltants el dia 4 de Novembre i un temporal de mar el dia 30 de Desembre d'aquest any.
1627:
Gran nevada el dia 28 de Gener que provoca problemes de subministrament, tal com explica Jeroni Pujades al Dietari. vol. IV:
28 de Gener. "Cau una nevada tant forta que en dos dies els traginers no van poder accedir a la ciutat".
El mes de Maig es fan rogatives per demanar pluja a Deu a moltes localitats catalanes. La sequera era tan forta que en alguns llocs es plantejaven crear nous nivells de mediació divina perquè plogués d'una vegada en plena crescuda dels cereals.
El 6 d'Octubre, després d'un estiu possiblement molt sec, s'activen rogatives a l'església de la Mercè per aconseguir que plogui i així poder sembrar.
El 3 de Novembre hi ha a Barcelona un fort temporal de vents molt freds, probablement una mestralada perquè no hi han referències a danys marítims com seria el cas d'una llevantada o gregalada.
1628:
El mes de Gener registra 7 dies de neu.
El 22 de Gener comença a ploure i nevar "bastantíssimament", segons Jeroni Pujades, a Barcelona, Girona i suposadament a gran part de la meitat est de Catalunya. El dia 23 de Gener continua la nevada i de la mateixa manera ho fa el 24 de Gener, estenent-se amb intensitat a les planes i muntanyes prelitorals. El temporal de fred i neu s’intensifica el 25 de Gener i segueix fins el 28 de Gener amb neu i glaçades que arriben al mateix litoral.
Es produeixen greus problemes d'aprovisionament de farina, perquè els molins tenen l'aigua de les seves sèquies totalment gelada, no disposant de l'energia hidràulica per a moldre el cereal ni tampoc de la possibilitat de transportar-lo a altres llocs. El risc de passar fam uns dies es ben real, sempre no s'hagi previst tenir el rebost ben ple en el que recordaria la faula de la cigala i la formiga.
Podem pensar que l'onada de fred és molt important ja que fins i tot a l’Empordà obliga a convocar a la gent a resar per demanar pluja que desfaci el gel i la neu per evitar la fam.
El 27 d'Abril la sequera era tan preocupant a Barcelona que es van fer rogatives "...per necessitat tant gran de pluja per los splets de la terra...".
1629:
El 26 de Maig veient que "...la terra nesessitava de aygua per eser en lo tems que los blats avien de granar y alas hores avien de menester aygua y la terra estava exuta y en lo mes de mars y abril avia plugut rahonablement y en lo tems de que havia de granar no plovia y la anyada sen anave esgarrant..." van fer rogatives per la desitjada pluja i, almenys aquest cop, va funcionar: "...la professo sen torna y aviey anada moltissima gent per acompanyar dita professo y pera reclamar adita santa que pregas a deu nostro senyor que fos servit de donarnos aygua nostro senyor per intersesio de la beneyta santa madrona que plogue serca de dos dies y dues nits que los splets se repararen molt be y granaren ricament que la anyada fou rahonablement bona..."
Un temporal de mar a Barcelona el 1 de Desembre fa perillar una formació de galeres que estaven carregades de monedes d'or. Hi han rogatives "pro serenitate".
1630:
Dos temporals de mar que provoquen danys a les embarcacions del port tenen lloc la tardor d'aquest any, el 18 de Setembre i el 25 d'Octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada