Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





divendres, 18 de novembre de 2011

Segle XVII. El mínim de Maunder a Catalunya. Anys 1631-1660.

Dècada 1631-1640.

En aquesta dècada els hiverns són molt més suaus i gairebé no ens arriben noticies de fredorades. Si, en canvi, trobem més d'un estiu calorós, amb especial incidència els anys 1632 i 1635, quan els canonges tornen a clamar pels ventalls. Aquestes calors fan que els estiatges fossin més marcats i diversos anys són força secs amb collites molt minces. No trobem moltes noticies de pluges importants.

1631:
Temporal de mar el 31 de Gener que enfonsa algunes barques i provoca danys a vaixells més grans. Ocasiona dues víctimes mortals.

1632:
El 20 d'Abril una violenta tempesta provoca danys al port. Un testimoni relata el succés: "Martes a 20 de abril de 1632 al amanecer se vio el cielo tan amarillo como una cera y tan barroso causava espanto (...) No tardó mucho a evacuar el Cielo lo que amenasava pues a lo mas dos horas antes del medio día empesó a soplar un bochorno (...) el mar tan embravecido dieron las dos naos mayores sobre los paños de Monjuique ardiéndose y haciéndose pedaços couna, la nave más pequeña pudo ponerse a salvo (...) Duró la tormenta hasta dos horas passado medio día: enfureciéndose más y más el Mar (...) Hasta media tarde no se sosegó la tormenta".

1633:
El 26 de Febrer es produeix un nou temporal de mar a Barcelona: "Haventse mogut los dies atras en la matinada molt gran tempestat y turmenta en la mar que per veurer les galeres y demes vexells staven en lo moll..." I segueix explicant les actuacions de les autoritats civils i militars per salvar diverses embarcacions.

1634:
Durant el mes de Maig es produeixen pluges torrencials que causen el desbordament del Llobregat i danys a la zona del delta.

El 5 de Desembre una tempesta provoca danys a les embarcacions del port de Barcelona.

1636:
Una tempesta molt forta, en intensitat i quantitat d'aigua caiguda, provoca danys al port de Barcelona el dia 17 de Gener.

Durant gran part de la primavera les pluges persistents aneguen camps i dificulten l'evolució dels conreus. Tant és així que els pagesos demanen celebrar cerimònies de rogatives "...a petitio del promens dels ortolans fos servit ates hi havia passats mes de dos mesos los demes dias plovia, fer pregaries per serenitat de temps..." a la Ciutat Comtal que finalment es porten a terme el 12 de Juny.

1637:
El dia 7 de Gener cau una nevada a Barcelona amb un gruix tant gran que es cancel·len els actes programats per a la festivitat de sant Raimon de Penyafort a causa de la neu caiguda.

El quadre Corpus de Sang d'Antoni Estruch i Bros recorda la rebelió dels segadors.

1640:
El dia 17 de Gener hi ha una tempesta amb temporal de mar a Barcelona "peligrando las galeras y barcas que están en el puerto".

La primavera d'aquest any te lloc el Corpus de Sang que va ser l'inici de la guerra dels Segadors. Aquell any la sequera plantejava una mala collita després de un parell d'anys de males collites de cereal. Això, i la obligació de abastir als soldats de l'exercit de Felip IV sense compensació a canvi, va fer que els segadors, dels quals fa esment el himne català, s'aixequessin contra el poder establert.

La temporada de fred va començar ben d'hora ja que cau una intensa nevada el dia 22 de Novembre. Els cronistes de la època ens la descriuen amb sorpresa: "Feu una gran nevada que a la matinada se veu la Ciutat de Barcelona y las montañas del rededor totes blancas de neu; cosa que havia molts anys no se era vista en Barcelona tant al principi del Ivern".

Dècada 1641-1650.

Entrem en una dècada molt dura, i no només per la guerra, amb hiverns molt freds que provoquen glaçades a Catalunya fora de temporada, com al Maig de 1643, amb els conseqüents danys als conreus. Tots els hiverns entre 1640 i 1645 hi han informacions de grans fredorades i nevades, el que fa pensar en un domini de les situacions meteorològiques de nord i de caire continental. El hivern de 1648-49 torna ser prou fred per glaçar l'Ebre a Tortosa. Malgrat aquesta recrudescència del fred, també tenim noticia de hiverns molt suaus com els de 1647 i 1650. Dels estius no ens arriben noticies en cap sentit com tampoc de sequeres. En canvi, si que hi han informacions de pluges i inundacions.

1642:
El 28 de Febrer cau una forta tempesta sobre Barcelona. Un llamp esquerda la torre de Montgat.

El mes de Setembre les pluges torrencials provoquen el desbordament del Llobregat i al Novembre va quedar anegada una zona extensa del delta. També hi ha una gran crescuda a la conca del Besòs.

1643:
El 23 d'Abril un temporal de mar malmet algunes embarcacions al port de Barcelona.

Quadre de Martinez del Mazo, deixeble de Velazquez, que mostra el pont de pedra de Saragossa trencat per una riada el Febrer de 1643

1644:
El mes de Novembre, noves pluges de tardor fan sortir el Llobregat de mare.

1645:
El 9 de Gener una gran tempesta amb grans nuvolades i forts vents enfonsa algunes cases i produeix danys en les galeres del port de Barcelona.

1646:
A finals del mes d'Agost arriben les primeres tempestes de la tardor. El 27 d'Agost una gran tempesta elèctrica a Barcelona causa danys en l'òrgan i en una capella de la catedral. Al dia següent, cau una nova tempesta forta a Barcelona. Un llamp cau a l'església de les monges Jerònimes.

1649:
El 16 de Maig, després d'un episodi de precipitacions continuades que començaven a fer mal als camps, es celebren a Barcelona rogatives "pro serenitate" per demanar a Deu que les pluges deixin de caure per no perdre la collita. Possiblement va ser durant aquest episodi de pluges abundants que el Llobregat es va desbordar pels terraplens de protecció antics situats al delta. Grans extensions de terra van ser arrasades pel riu.

Dècada 1651-1660.

En aquesta dècada les noticies de referència meteorològica a Catalunya són molt escasses, potser degut a la guerra i la posterior crisi que va desembocar en la partició de Catalunya al Tractat dels Pirineus on va perdre les comarques del Rosselló i part de la Cerdanya.

L'assetjament de Barcelona i la posterior capitulació de Barcelona en 1652 pot ser la causa directa de les poques noticies meteorològiques que tenim d'aquelles dates

Els primers hiverns van ser relativament suaus però en la segona meitat el fred va tornar a fer-se notar, malgrat això va ser un període de suavitat tant a l'hivern com a l'estiu. Tampoc són destacables les sequeres o inundacions.

1656:
A la tardor es van presentar successives avingudes al Llobregat que van trencar els terraplens de protecció en diversos llocs i van culminar amb una inundació general a tot el delta.

1660:
Una nova avinguda del Llobregat que trenca els terraplens de protecció inundant tota l'àrea del delta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada