Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dilluns, 30 de juliol de 2012

Estiu de 1977. L'any sense estiu del segle XX

De vegades és difícil trobar un qualificatiu a un estiu en que les temperatures han estat molt inferiors a les habituals. És evident que no podem dir que ha fet fred, per molt que la màniga llarga hagi estat la peça de roba més usada, perquè a les nostres latituds i en terres no gaire elevades tampoc cal tapar-se massa per molt "fred" que faci. Temperat, fresc, suau.... són els adjectius més utilitzats en informes de les agències meteorològiques però quan arribem a extrems estadístics cal ser més contundent. És el cas del estiu de 1977, el més fresc de tot el segle XX.

Si busqueu referències a estius frescos, fàcilment trobarem estudis o articles que parlen del famós 1816, el any sense estiu per tot el seu component mític tant d'origen literari com científic però l'estiu de fa 35 anys va ser molt fresc a tota Europa, en aquest cas amb una anomalia més gran a la Península Ibèrica tal com podem veure en el següent mapa que ens mostra les variacions respecte a la mitjana de 1951-80 que va presentar aquell estiu de 1977.


Històricament, Espanya està en plena transició de la dictadura a la democràcia. Són molt normals les manifestacions per reclamar drets per poder establir les bases de l'estat que encari el repte del final de segle amb llibertat i prosperitat.

A Catalunya la reclamació de la restauració de l'autogovern, amb la Generalitat al capdavant, i l'estatut d'autonomia és un fet i la multitudinària manifestació que recorre els carrers de Barcelona el 11 de Setembre de 1977 és tota una declaració d'intencions del poble català. Més d'un milió de persones, tot i que sabem com ballen sempre les xifres de manifestants, però el riu de gent al Passeig de Gràcia va ser constant tal i com sintetitza la imatge de portada de La Vanguardia del dimarts 13 de Setembre ja que llavors no hi havia premsa generalista els dilluns, només la Hoja del lunes.


En l'aspecte meteorològic, aquell estiu va ser dels que uns dies de calor són noticia perquè els dies inestables o frescos no conviden a gaudir d'un dels bens més preuats de les terres mediterrànies, el Sol i el mar. Pot semblar un tòpic però tots sabem la importància psicològica que això representa de cara a carregar les piles per afrontar un hivern amb optimisme.

Una descripció general de dos climatòlegs del que va passar a Espanya ens ajudarà a situar degudament aquest atípic estiu.

Primerament, Vicente Aupí ens ho explica al seu web Estrellas y borrascas:

"En los tiempos recientes no ha habido en España verano térmicamente más anómalo, por lo frío, que el de 1977. Julio y agosto marcaron temperaturas que, en promedio, fueron de 3 a 4°C más bajas de lo normal, lo cual es mucho. En contra de lo habitual, aquel extraño estío tuvimos sobre la Península una persistente entrada de aire fresco del norte, que además de favorecer semanas con tiempo muy desapacible en las playas mediterráneas, trajo el frío a muchas zonas del interior. Heló por las noches en poblaciones situadas en las parameras de Molina de Aragón (Guadalajara), el entorno de los Picos de Urbión, la vertiente norte de Gredos y, por supuesto, en numerosas comarcas pirenaicas. Julio fue el más frío del siglo XX para el conjunto de España, y así lo atestiguan los datos de la red meteorológica, de la que extraemos el del Observatorio del Ebro, en Tortosa, cuya temperatura media de aquel mes cayó hasta los 22,9°C."

I Inocencio Font Tullot al seu llibre Historia del Clima de España:

"Pero, de todos los veranos de esta década fue el de 1977 el más sensacional del siglo; a un junio frío y lluvioso, excepto en el Sudeste, le siguió un julio que en la mayor parte de la Península, incluida Andalucia, se distinguió por su excepcional pluviosidad y frialdad quedando, en general, las temperaturas medias mensuales del interior de la Península, unos seis grados por debajo de su valor medio (1931-60); estas condiciones, apenas mitigadas, se mantuvieron en agosto." Inocencio Font Tullot. Historia del clima de España. Pàg. 153.

Gràfica d'anomalies de temperatura on podem veure la punxada dels tres mesos de l'estiu de 1977.

A Catalunya mai va acabar per arribar l'estiu de ple. Va començar amb pluges torrencials i algunes inundacions a les comarques veïnes: "La torrencial lluvia caída ayer por la tarde en el área del Valles y zona del Maresme causó varias inundaciones en casas y almacenes." La Vanguardia. 26.06.1977. Pàg. 6

Durant el mes de Juliol sembla que la primavera s'allarga i els ítems propis de l'estiu, sequera i calor, brillen per la seva absència. Els comentaris referits al temps intenten trobar coses positives: "Tiene sus ventajas este tiempo fresco y a intervalos, húmedo. Los ríos del Pirineo llevan más agua que nunca por estas fechas, al menos no se recuerda tanto caudal en muchos veranos anteriores. Para encontrar la nieve, no hay que subir demasiado; los embalses están con un aspecto excelente y por supuesto, mucho mejor que en los dos años anteriores, que tan desmedrados andaban. Y la hierba abunda, y se ha hecho buena recolección para el ganado estabulado en el invierno." LV. 17.07.1977. Pàg. 30

En plena canícula, després d'uns dies agradables que no calorosos, arriba una potent massa d'aire polar com si de plena tardor ens trobéssim. A Barcelona, el dia 29 de Juliol, la temperatura cau a valor propis d'Octubre amb màximes de 19,5ºC a les Drassanes, 18,8ºC al Putxet o 16,9ºC al Tibidabo. Les mínimes entre 12 i 15 graus.

La pluja i el fred provoquen una fugida massiva de estiuejants de les localitats marítimes.

Si a la costa l'ambient convida a utilitzar alguna roba de abric, al Pirineu directament cal portar roba de ple hivern. No neva a les valls però si a muntanyes i alçades impròpies del període més càlid de l'any: "El hecho insólito de que las montañas aparezcan nevadas en pleno verano, en el tránsito de julio a agosto, no se recuerda desde hace muchos años en la comarca, pero la realidad es ésta, de nuevo las prendas de abrigo se han visto en nuestras calles en un 30 de julio." LV. 31.07.1977. Pàg. 3

Arriba el mes d'Agost i les perspectives no són de més calor, més aviat al contrari, segons veiem en aquesta previsió mensual: "Las temperaturas en agosto se espera que sean por debajo de sus valores normales en toda la geografía española, según ha comunicado a «Cifra» el Servicio Meteorológico Nacional." LV. 29.07.1977. Pàg.5

La informació, publicada a la pàgina de titulars de La Vanguardia, venia a satisfer l'interes de la gent que marxava al tradicional mes de vacances i veia que l'estiu, com l'entenem aquí, no s'ensumava per enlloc. I la van encertar tot i la poca fiabilitat de les previsions a més de una setmana.

Un pensaria que en ple estiu no és cap noticia parlar de gaudir de la calor però si, aquell estiu més d'una portada era dedicada a aquest tema, no se si com noticia real o per convidar a la gent a sortir i contribuir a una millora de l'economia de la hoteleria, que ja començava a patir l'atípic estiu: "La tardía llegada del calor en este verano, ha cambiado el paisaje de nuestro entorno durante un largo trecho de esta estación y, con ello, se ha hecho esperar la típica estampa del niño o el adulto con el helado en la mano paseando por las calles, las terrazas de los bares atestadas o la cola ante tas fuentes callejeras. La aparición de agosto ha sido como un anuncio de la llegada de este calor, muchas veces agobiante, pero natural en esta época. Pérez de Rozas nos muestra en estas fotos lo que tantas veces hemos visto en cada canícula: la ciudad viviendo su verano y remontando y defendiéndose del calor y la sed con cuantos medios encuentra a su alcance" LV. 04.08.1977. Pàg. 1

Portada de LV del dia 4 d'Agost. El text és el que podeu llegir en el paràgraf anterior.

El desig de calor, de no tenir-se que tapar, de platja, de gelats, de poder seure a una terrassa a prendre una cervesa ben freda, en definitiva, de fer tot allò que ens agrada de l'estiu es va poder fer realitat la primera quinzena d'Agost en que va ploure molt poc i les temperatures, sense ser molt altes, van remuntar a valors gairebé normals. Però no va anar més enllà, la segona quinzena torna la fresca i els dies tapats o plujosos.

Tot i que la primera quinzena de Setembre fes una temperatura normal i, fins i tot, el 13 de Setembre enregistrés la màxima de l'estiu a Barcelona amb 30,8ºC al Tibidabo i 31,6ºC al Putxet, en el que va ser un dia aïllat de molta calor, l'estiu havia "punxat" de forma clara, tant que una vegada fetes les estadístiques amb el segle XX al complet podem assegurar que va ser el més de la darrera centúria.

Va sobtar tant l'anomalia estiuenca que fins i tot llavors, que la hipòtesi de l'escalfament global no s'havia enunciat, tothom es preguntava el perquè d'un estiu així, de fet, sempre, en totes les èpoques, l'home s'ha preguntat el perquè de les anomalies meteorològiques, circumstància que forma part de la curiositat humana que ens fa avançar. Ara sembla que tenim la resposta per aquestes variacions, el problema vindrà si, potser, hem trobat la resposta equivocada. El temps ho dirà.

En un article del 1 de Setembre de 1977 ens explicaven el que havia passat i es preguntaven el perquè:

"«Este verano tenemos un suave invierno.» Esta es una frase habitual de conversación cotidiana al referirse a las temperaturas de los meses estivales. El pasado mes de julio ha sido el más frío y lluvioso en lo que va de siglo en la España peninsular. La temperatura en la Costa Brava en los últimos días ha descendido a los nueve grados, habiéndose agotado las mantas en los establecimientos públicos. Las imágenes de inundaciones y tormentas han sido constantes. Los metereólogos someten a revisión las teorías científicas que pueden explicar los cambios y anomalías climáticas. Benito R. Mallol y Lorenzo G. Pedraza informan sobre las distintas hipótesis de los cambios de clima.

Se especula mucho en estas fechas sobre posibles cambios a nivel mundial. Verano como el sufrido algunas semanas de estos meses apoyan hipótesis sensacionalistas y que verdaderamente rozan la ciencia-ficción.Anomalías climáticas como las acaecidas en EEUU, Australia o Europa en el verano-pasado, ayudan también a mantener las suposiciones de que algo extraño acontece en la atmósfera de nuestro planeta. Pero, ¿existe un verdadero fundamento científico para pensar que estamos en una época crítica, meteorológicamente hablando? La respuesta en este sentido es rotunda: no poseemos series cronológicas de datos suficientemente amplias que lleguen a aportar explicaciones concretas sobre el tema."

L'article sencer el podeu llegir en aquest enllaç a la hemeroteca del diari El País.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada